DOSSIER MEDIEVALS

Blanca d’, una dama berguedana del segle XIV M.Dolors Santandreu Soler

Si teniu ocasió de conèixer els de Santa Eulàlia, procurador del el seu nom pel de -Queralt, ller de Jaume I i ambaixador a gegants de Sant Hilari Sacalm baró de Pinós, en una cerimònia que era aquest darrer un altre cas- França) i l’hereu, Bernat III, que segurament us sorprendrà el nom en la qual Pere posà a Jaume una tell propietat de la nissaga. Al se- casarà amb Mília i tindran un de la geganta, Blanca d’Olvan, espasa a la mà dreta en senyal de gle xiii, mentre els Gurb-Queralt fill, Ferrer, i tres filles: Elisenda, i potser us preguntareu la seva la investidura1. perderen la seva importància eco- Beatriu i Mília. Ferrer I, que in- possible relació amb el Berguedà. El 1326 la vídua Blanca d’Ol- nòmica, els Gurb castlans es van corporarà als dominis dels Gurb I no us equivocareu pas, Blanca van es casava en segones núpcies enfortir, arribant a comprar béns el senyoriu de Solterra i drets so- d’Olvan era una berguedana del amb Bernat de Gurb, fill del di- dins el terme de Gurb propietat bre la població de Sant Hilari segle xiv. funt i homònim Bernat de Gurb dels seus senyors. Sacalm, lloc on tenien la seva re- Era filla de Jaume d’Olvan i de i de Fineta, aportant al matrimo- L’origen de la família dels sidència a la domus de la Rovira la seva muller Elisenda. El pare ni un dot important: trenta mil Gurb castlans es troba en la fi- o castell de Mas Carbó4, es ca- era un mercader de que va sous barcelonesos. El pare, Ber- gura de Bernat I, mort després sarà amb Francesca de Recasens deixar aquesta vila per anar a es- nat de Gurb, consta ja difunt el del 1100 i casat amb Ermen- i tindran un fill, Bernat IV, me- tablir-se a on residia ja 1325 mentre que la mare, Fineta garda. D’aquest matrimoni nas- nor d’edat a la mort del seu pare l’any 1326 i on hi devia fer fortu- de Santa Pau, fa testament el 24 qué Ramon I que maridà Sauri- ocorreguda l’any 1282. Es va ca- na. De la mare, Elisenda, no en de desembre de 13382. na i tingueren quatre fills. Van sar amb Fineta de Santa Pau, es- sabem res. Fruit del matrimoni format per ser Bernat, Berenguer, Arsen- devenint els pares de Bernat V, Blanca d’Olvan va casar-se en Bernat i Blanca van ser sis fills: da i Ramon, que l’any 1201 era també menor d’edat a la mort primeres núpcies amb Bernat de Ramon, Orpaix, Francisca, Cons- mestre del Temple a Catalunya i del seu pare el 1310. Adminis- Gósol que tenia en feu pel baró tança, Agnès i Blanca. Aquesta Aragó. L’hereu, Bernat II, es va trà el senyoriu la seva mare Fi- de Pinós el castell i la vall de Gó- darrera va casar-se amb Bernat casar amb Arsenda i procrearen neta fins que, el 1326, contraurà sol, els llocs de Sorribes i l’Aspà i de Mont-rodon fet que coneixem Ramon, Arnau Pere, Ponç, Be- matrimoni amb la nostra Blanca el castell de . D’aquest ma- pels seus capítols matrimonials renguer, Arnau, Bernat, Arsenda d’Olvan5. trimoni en nasqueren dues filles, signats l’1 d’abril de 13613. i Adelaida. L’hereu, Ramon II Com ja hem vist suara la nú- Violant i Elionor. A la mort de Els Gurb van ser una família casà amb Adelaida de Mont-ral via era vídua de manera que va Bernat, ocorreguda vers el 1324, de castlans majors del castell del que aportà al matrimoni la se- haver d’esperar l’any de plor per Jaume d’Olvan exercí la tuto- mateix nom, a Osona, i que no nyoria d’aquest lloc i la de Gra- tornar-se a casar. L’any de plor ria de la seva néta Violant i rebé s’ha de confondre amb la dels vi- nollers de la Plana. D’aquest era el primer any de viduïtat i du- en nom d’aquesta la investidura caris comtals que el governaren matrimoni en van néixer Angle- rant aquest temps la dona cata- de les possessions que havien si- des del segle x. Aquests, a la se- sa, Saurina, Sibil·la, Arnau (que lana podia continuar vivint a la gut del seu pare de mans de Pere gona meitat del xii, van canviar serà bisbe de Barcelona, conse- llar conjugal i tenia dret a ser ali-

ARBRE GENEALÒGIC DE BLANCA D’OLVAN

JAUME D’OLVAN = ELISENDA BERNAT DE GURB = FINETA DE SANTA PAU

1 2 BERNAT DE GÓSOL = BLANCA D’OLVAN = BERNAT DE GURB

VIOLANT ELIONOR RAMON ORPAIX FRANCISCA CONSTANÇA AGNÈS BLANCA

L’EROL 33 mentada, vestida i mantinguda a seva composició i, amb el temps, ció, i Blanca d’Olvan van fer-se impulsors del creixement de la càrrec dels béns del marit difunt. es va convertir en una aportació entre 1325 i 1326. La nombrosa vila. Així, sota el seu govern van En el període d’un mes després obligatòria de la dona al matri- documentació conservada ens concedir franquícies i privilegis d’ocorreguda la mort del marit, moni que procedia del pare, dels permet conèixer algunes de les als qui volguessin poblar la Ce- la vídua estava obligada a fer l’in- germans, dels amos, de deixes clàusules econòmiques del nou llera de Sant Hilari: els va alli- ventari dels béns del difunt i, una testamentàries a noies per ma- matrimoni. berar d’hosts i de cavalcades, de vegada fet aquest, se l’hi atorga- ridar o, en casos molt excepcio- Així, el 28 de gener de 1326, l’obligació de pasturar els ramats va la possessió temporal. Si no nals, del mateix marit. La quan- Bernat de Gurb, que diu tenir en les terres senyorials, de coure complia amb aquest requisit le- titat del dot era proporcional al més de 20 anys, reconeix que, pa exclusivament al seu forn, de gal, quedava privada de la provi- patrimoni familiar. L’objectiu del amb el consentiment de la seva treballar en la reparació del cas- sió de l’any de plor i de l’usdefruit dot era ajudar el marit a sufragar mare Fineta d’alguns amics, ha tell i de diversos tributs i quèsti- dels béns maritals. Un cop passat les despeses que suposava el ma- contret matrimoni amb Blanca es. Aquestes mesures van atreure l’any de plor, la vídua perdia tots trimoni i era aquest qui l’admi- d’Olvan i que aquesta ha apor- una població que va fer créixer el aquests drets i havia de passar els nistrava i era el beneficiari dels tat un dot de 30.000 sous al qual nucli urbà i el va configurar com béns a l’hereu o hereus del marit rèdits que generava. Si el marit ell fa un augment de 5.000 sous. a poble8. i retre comptes de la seva gestió. moria, el dot s’havia de restituir Creiem que es tracta d’una mena El 21 de maig de 1343 Blan- Si l’hereu era menor d’edat, era el a la vídua. de capítols matrimonials ja que ca d’Olvan dicta el seu testament tutor de l’infant qui en endavant En el moment en què la dona a més del dot i l’escreix també davant el notari Guillem d’Om, s’encarregaria de l’administració pagava el dot, el marit feia una es tracta de la casuística futu- prevere de Gurb, i dels testimonis dels béns heretats. Aquest va ser aportació al matrimoni: l’anome- ra d’aquests diners. Així, s’acor- Guillem de Noguer, Pere Senra, el cas de Blanca d’Olvan. Violant, nat escreix, també conegut com da que la parella disposarà dels Bernat Toset, Guillem Nabar de la filla que havia tingut en el seu augment del dot o esponsalici. 35.000 sous durant la seva vida Mont-ral, Guislabert de Serra de matrimoni amb Bernat de Gó- La quantitat de l’escreix era una en comú; quan mori Blanca, els Gurb i els escolars Jaume, Fran- sol, va heretar els béns del pare quantitat proporcional del dot, diners de l’escreix, 5.000 sous, cesc i Pere de Giterons. Blan- sota la tutela del seu avi matern normalment la meitat, encara que retornaran a Bernat o aniran a ca té un motiu per testar: pateix Jaume d’Olvan, donat que la noia la llei establia que no podia ser qui aquest designi. Quan Ber- una greu malaltia. Seguint l’es- devia ser menor d’edat. A la seva inferior a un terç. L’escreix s’ator- nat mori, els diners passaran als quema habitual dels testaments vegada, una vegada transcorregut gava com a pagament a la virgi- fills de la parella, si els han tin- baixmedievals, en primer lloc la l’any de plor, Blanca d’Olvan era nitat de l’esposa, per això la vídua gut, i si no Blanca pot quedar-se testadora nomena els seus mar- lliure per tornar-se a casar. L’es- que es tornava a casar no acostu- els 5.000 sous de l’escreix i dispo- messors, o sigui, les persones que collit per contraure segones núp- mava a rebre’l, cosa que no passa sar-ne lliurement. s’encarregaran de vetllar pel com- cies va ser, com ja hem vist, Ber- en el cas de Blanca d’Olvan. Un El pagament del dot de Blan- pliment de les seves darreres vo- nat de Gurb. cop mort el marit, la muller rebia ca no va ser immediat sinó que va luntats. Seran: el seu marit, Ber- El matrimoni a la Baixa Edat només l’usdefruit de l’escreix que allargar-se bastant en el temps, nat de Gurb, el noble Ramon de Mitjana s’acompanyava d’una passaria als fills i filles del ma- concretament fins el 1333. Ho Brull i Arnau Roma, perit en lleis sèrie de requisits legals i el pri- trimoni després de la seva prò- sabem per dos documents. El de Berga. A cadascun d’ells els mer d’ells era el dot. El dot, du- pia mort. primer, datat el 28 de gener de llega 20 sous per compensar-los rant els primers segles medievals Els tractes pel matrimoni en- 13276, ens diu que el pagament la feina. era una aportació del marit a fa- tre Bernat o Bernardí de Gurb, del dot de Blanca es farà en dos A continuació escull el lloc on vor de la muller però en impo- diminutiu amb que apareix al- terminis, el primer dels quals de vol ser enterrada: a la tomba on sar-se el dret comú va canviar la gunes vegades en la documenta- 10.500 sous per la Pentecosta de reposa el seu difunt pare, al ce- l’any 1327. Un altre document7, mentiri dels franciscans de Ber- una àpoca o rebut signat el 28 ga. Disposa 2.700 sous per les d’octubre de 1333, ens informa despeses d’extremunció, sepultu- que, finalment, Jaume d’Olvan ra i deixes pietoses. Si una vegada ha acabat de pagar el dot de la pagades totes les despeses sobren seva filla a Bernat de Gurb, el seu diners s’han de destinar a misses gendre. per l’ànima de la testadora i la del L’obra del matrimoni format seu pare. per Bernat de Gurb i Blanca A l’encàrrec que els marmes- d’Olvan va ser important per a la sors paguin els seus deutes i re- zona de Sant Hilari Sacalm, tant parin les injúries que ella hagués que el 29 d’agost de 1984 aques- pogut cometre, segueixen un bon ta població va batejar els seus ge- reguitzell de disposicions i llegats gants amb els seus noms tot re- pietosos. Les primeres deixes són cordant que van ser uns grans per l’església de Mont-ral, edifi- cada pels Gurb prop d’una casa forta que va ser l’origen d’aquesta Capella de Santa Anna de família i on hi tenien la seva re- Mont-ral (Gurb, Ososna). sidència. Concretament la nostra Blanca d'Olvan, en el seu testadora deixa 50 sous barcelo- testament, hi fa deixes nesos per fer un pal·li per l’altar importants FOTO: ROSA LARA de Santa Maria i 80 sous barcelo-

34 L’EROL nesos a l’altar de Santa Anna per un pal·li i una corona de perles. A l’església de Sant Andreu de Gurb, la parròquia d’on depenia Mont-ral, Blanca deixa 30 sous, una part com a donatiu i altra per a celebrar-hi misses per la seva ànima. Segueixen més donaci- ons a esglésies relacionades amb la testadora i la seva família, en aquest cas a Sant Hilari Sacalm on llega 20 sous per a fer una cus- tòdia on transportar l’Eucaris- tia i a Santa Margarida de Va- llors, una esglesiola construïda dins el terme parroquial de Sant Hilari i vora la casa forta de Va- llors, també propietat dels Gurb, la testadora hi fa un llegat de 10 sous per a misses. Deixa 120 sous per a fer un pal·li per l’altar de Sant Francesc dels franciscans de i 50 sous per a la mensa d’aquest mateix convent, o sigui, per les despeses de manteniment de la comunitat, deixa que s’ha de compensar amb misses per l’àni- ma de la difunta. També es re- corda dels pobres i llega 100 sous per almoina als que acudeixin a Mont-ral el dia del seu enterra- ment. Una vegada fetes les deixes a la terra d’adopció per matrimoni es recorda dels seus orígens bergue- dans. Així, llega 50 sous a l’obra tuat al coll de Berga, prop del amb l’escut de la donant i 50 sous Testament de Blanca d'Olvan, conservat a la de l’església de Santa Eulàlia de castell i, més concretament del més per a la mensa dels frame- Biblioteca de Catalunya. Berga i 50 més a la confraria de baluard dit “del Bonete”. Preci- nors berguedans. I, finalment, hi Santa Maria que són, una part sament serà aquesta posició tan funda un aniversari en benefici per saldar el deute que té amb els estratègica la que provocarà el de la seva ànima i la del seu pare: Bernat de Gósol, Violant i Elio- seus administradors i l’altra per- 1708 el seu enderrocament i el disposa un capital de 1500 sous i nor. El concepte d’aquestes dei- què aquests en disposin lliure- trasllat dels frares a l’església i amb els seus rèdits cada any el dia xes és la legítima, o sigui, la part ment. La de Santa Maria, la dels convent de Sant Joan, al centre de la seva mort i durant els dies d’herència que segons la llei els Sants Cristòfol i Esteve i la del mateix de la vila. següents s’han de celebrar misses, fills han de rebre dels pares. Sant Esperit eren les tres con- I segueixen les deixes bergue- l’ofici de difunts i absolta sobre la A continuació segueixen les fraries actives a Berga durant els danes. 20 sous per a les mon- seva tomba. deixes a les filles del seu segon segles xiv i xv i és molt habitual ges cistercenques del monestir Finalment i potser recordant matrimoni. A Orpaix li llega 500 trobar deixes a totes o a alguna de Santa Maria de Montbenet; 5 que no totes les noies tenien les sous en concepte de legítima i d’aquestes confraries en els tes- sous a Sant Pere de Madrona. La possibilitats de fer un casament frarisca9 i, a més, dues vànoves, taments berguedans d’aquests se- institució que rep una quantitat tan afortunat econòmicament una botonada i l’altra amb ondes; gles. Hem de pensar que la perti- de deixes més gran és el convent com havien estat els seus dóna dos matalassos de fustaní10; una nença a una confraria era un acte de Sant Francesc de Berga que, 200 sous a Berenguer Salau, su- còfia de drap d’or amb perles; dos de pietat i donava una certa ga- recordem, és el lloc triat per a la posem que era un berguedà, per a vels d’or i una corretja de cadenes rantia per al més enllà. seva sepultura. Hi llega 30 sous dotar una de les seves filles. Tam- i una bossa, ambdues coses dona- També deixa 30 sous per fer perquè els frares celebrin mis- bé, i no sabem per quin motiu, des en penyora a Bernat Martí, una corona per a l’altar de San- ses per les ànimes del pare de la deixa 100 sous a Guillem de No- clergue de Vic, per 40 sous. ta Maria Magdalena. Malgrat el testadora i per tots els difunts en guer de Berga. A la segona filla, Francisca, el document no ho esmenti clara- general, misses que han de cele- Acabats els llegats pietosos és llegat es semblant al de la prime- ment creiem que es tracta de l’al- brar-se durant la setmana en què hora de fer les deixes als més pro- ra: 500 sous en concepte de legí- tar major de l’església del con- es produeixi la defunció de Blan- pers, a la família. tima i frarisca; dues vànoves amb vent dels mercedaris, orde que ca. També 200 sous per fer un re- En primer lloc, deixa 500 sous ondes; dos matalassos de fusta- s’havia instal·lat a Berga a mit- taule per a l’altar de Sant Fran- a cadascuna de les filles que havia ni; una còfia de tafetà11 verd amb jans segle xiv en un edifici si- cesc, obra que ha d’estar decorada tingut amb el seu primer marit, perles que tenia en penyora el fill

L’EROL 35 Donat que la nostra testado- de la Rovira. A partir del segle xiii, ra sempre parla només de la seva aquesta força va substituir el castell de Solterra com a centre jurisdiccio- ànima i de la del seu pare, era nal del terme, i el seus senyors, primer plausible pensar que la seva mare els Vilademany i després els Gurb, hi encara vivia. Una deixa al seu fa- residiren fins al segle xv, en què fou vor ens ho confirma. El maig de abandonada en favor d’una nova casa 1343, quan Blanca dicta el seu al nucli urbà (can Rovira). Les restes foren excavades entre 1924 i 1926 testament, la seva mare Elisen- sota la direcció de J.M.Pericas, i es da vídua de Jaume d’Olvan, era va poder documentar una construc- encara viva i la filla li fa un llegat ció quadrangular allargada envolta- de 1000 sous i li perdona altres da d’un fossat. Tot i que coberta de 1000 que la mare li havia de do- vegetació, es poden apreciar diverses nar d’acord amb una clàusula del cambres interiors i alguns murs es- pitllerats. Mancada de mesures de testament del pare. protecció, el seu estat de conservació Finalment institueix hereu el és deficient. seu únic fill Ramon, a la vegada 5. Veure arbre genealògic. que li llega 400 sous. Aquest va 6. Biblioteca de Catalunya. Perg. 4, re- casar-se amb Alamanda de Bla- gistre 123. 7. Biblioteca de Catalunya. Perg. 2, re- nes i amb el seu fill i hereu Pons gistre 140. de Gurb va continuar la saga fa- 8. Les notícies sobre aquesta població miliar. Ramon i Alamanda estan s’han extret de Joaquim Miret i Sans: enterrats a l’interior de l’esglé- Petita adició a la historia de Sant Hi- sia de Sant Hilari Sacalm, en un lari Sacalm, L’Estiuada (Sant Hilari sarcòfag sostingut per dos caps Sacalm), núm. 68 (agost 1913), p. 1; núm. 69 (agost 1913), p. 2-3; núm. 71 de lleó. (agost 1913), p. 2. Quant a la nostra protagonis- 9. La frarisca és la part de l’herència ta, no n’hem localitzat cap més que es reparteix entre els germans de informació. Si es van complir les l’hereu. L’objecte del repartiment són seves darreres voluntats està en- els béns sobrevinguts al nucli de l’he- rència que, d’aquesta manera, queda terrada al convent de Sant Fran- intacta per anar passant d’hereu en cesc de Berga. hereu, 10. Fustaní o fustany: teixit de cotó Església i convent de Sant del difunt Ramon Bonell per 8 Notes gruixut, que solia ser pelut per una Francesc de Berga. aquí reposen cara i que servia per a folres, coixins, les restes de Blanca d'Olavn i sous i un vel d’or que li havia do- 1. Joan SERRA I VILARÓ (1989): Ba- matalassos, gipons, robes litúrgiques, del seu pare, Jaume FOTO: ISABEL nat Ramon de Brull. ronies de Pinós i Mataplana. Llibre I. etc. Castellà: fustán. (Diccionari CASELLAS. A cadascuna de les altres tres Edició facsímil. Bagà. Pàg. 412. Català-Valencià-Balear, en endavant filles, Constança, Agneta i Blan- 2. Biblioteca de Catalunya. Perg. 5, re- DCVB) ca, els deixa 500 sous amb els ma- gistre 208. 11. Tafetà: tela fina de seda, llisa i llustro- 3. Biblioteca de Catalunya. Perg, 5, re- sa. Castellà: tafetán. (DCVB) teixos conceptes que les dues an- gistre 243. teriors, legítima i frarisca. 4. Amb el nom popular de Castell de Al seu segon marit, Bernat de Mas Carbó es coneixen les restes de Gurb, li llega 1000 sous. la casa forta medieval dita la domus M.Dolors Santandreu Soler

Amb el suport de l'Ajuntament de Berga

36 L’EROL