L'EROL CASTELLAR DE N'HUG 11

EL CASTELL

DE CASTELLAR DE N'HUG M. Dolors Santandreu Soler

L'origen de l'actual població de Cas­ És possiblement dins aquest fenomen per Ansolon la seva muller Oresin- tellar de N'Hug cal cercar-lo, com ens de la repoblació que cal incloure l'edifi­ da (1). indica la toponimia, en una construcció cació del castell de Castellar de N'Hug. fortificada, que trobem documentada Les primeres noticies historiques que Fesomia i situació del castell en l'Alta Edat Mitjana. La primera pre­ hi fan referencia daten del S. X, i cal gunta que pode m fer-nos és el per que relacionar-les amb la generalització de Quina fesomia devia tenir aquest cas­ d'aquesta fortificació. La resposta cal la informació sobre la compra i venda tel!? Segons M. Riu, i d'una manera ge­ relacionar-la amb la reconquesta i la re­ de terres, element que ens permet de nerica, «el castell, a la primera meitat del població de les terres del Bergueda des­ veure que estem davant d'uns assenta­ segle XI, es compondria d'una torre cilín• prés de la sotragada sarrai'na. ments poblacionals consolidats. drica bastida de pedra i cale o bé de pedra L'any 920 el prevere Teodored fa una i guix, contruida en un lloc elevat damunt donació de terres a l'església de Sto Pe re Primeres noticies historiques la roca, amb porta al primer pis, i rodeja­ de Montgrony, reservant pero l'usde­ da per una muralla ovalada que aprofita­ Com ja s'ha dit nombroses vegades, fruit i el govern de les terres «infra fines va les sinuositats del terreny i encerclava sembla que la presencia sarrai'na a la Castellare» per al monestir de Sto Joan un ampli espai a cel obert, sense torres comarca del Bergueda fou més aviat es­ de les Abadesses. protectores, llisa i amb una sola porta a cassa. No obstant, hem de pensar que la Pocs anys més tard, el 938, un docu­ l'exterior. Dintre del recinte hi hauria una dominació sarrai'na de les terres planes a ment esmenta explicitament el castell de petita capella castral, uns dipósits (pous, la Catalunya central va provocar un Castellar de N'Hug. Aquest document cisterna) per emmagatzemar l'aigua i els considerable corrent huma que buscava és una escriptura de venda que fan Es­ cereals (sitges) tallats a la roca, i ben poca refugi a les muntanyes, i que va originar clua i la seva muller Igiberta a favor de cosa més.» (2). una important despoblació d'aquestes l'abadessa Emma, del monestir de Sto En el cas que ens ocupa, el castell de terres, entre les quals cal considerar el Joan de les Abadesses, d'un alou situat Castellar estaria situat a la part alta del Baix Bergueda i el Bages. al comtat de Cerdanya, prop del castell poble, en el lIoc actualment anomenat A finals del s. VIII, quan Lluis el anomenat de Castellar, on neix el riu cal Tóful, mentre que l'església, dedica­ Pietos, rei d' Aquitania, consolidant la Llobregat, pel preu de 10 eugues i una da a Sta. Maria, fou edificada relativa­ presencia franca al sud dels Pirineus que mula (<Casserres i Cardona, s'i­ aiacencias de kastro qui dicitur Kasúlare aparellades les cases d'aquest Iloc són nicia en aquesta zona un moviment de ubi surgit flumen Lubrichatus»oo.) testimoni de la seva preterita existencia. repoblació i organització. Un element El 938-939 apareix reflectida una no­ La seguretat que donava el castell ori­ fonamental en aquest procés era l'assen­ ticia sobre el tema que ens ocupa en el gina al seu entorn la concentració d'un tament de població, assentament que Llibre deis Canalars, conservat a l'arxiu petit nucli poblacional que amb el només es produiria si aquesta es sentia de I'església de St, Joan de les Abades­ temps ana creixent. Igualment, a la sa­ segura, i la manera d'aconseguir-ho era ses, i que parla d'un alou a Castellar, grera de Sta. Maria nasqué un barri nou la construcció o la reparació de castells i proper al castell i al naixement del riu que sera, en el futur, el nucli originari fortaleses. Llobregat: «castrum de Castellar et ala­ de l'actual poble de Castellar de N'Hug. La repoblació de les terres de Cata­ dium confrontatum et suis terminis confi­ Després de les primeres referencies lunya central fou un procés molt lento natum venditur domine Emmone abbatis­ historiques del castell de Castellar, data­ Pel que fa referencia a l'Alt Bergueda, se et terminatur a Cornudells in loco ubi des al S. X, la documentació es fa molt els primers signes de consolidació de gungit Lubricatus et in loco ubi rivus de escassa fins al S. XIII. Entre ambdues I'obra repobladora es troben a mitjan S. Lubricato incipit fluere et labi». dates es produeix a l'occident europeu IX. És el moment de la fundació del El 949 tornem a trobar noticies del un fenomen que cal tenir present: la monestir de Sto Salvador de la Vedella, castell de Castellar, aquesta vegada en feudalització. de les consagracions de les esglésies de un document de donació a l'església de El procés de feudalització dels S. XI i Sta. Maria de Lillet i de Sto Maní de Sto Pe re de Montgrony d'una terra a la XII origina el naixement de nombrosos Saldes, i de rompudes de terres a Borre­ vila de Cornudell, dins el terme del cas­ senyorius !aics o eclesiastics. Els senyors da. tell de Castellar de N'Hug, donació feta laics eren sovint descendents d'antics 12 CASTELLAR DE N'HUG L' EROL

funcionaris comtals que anaven adqui­ I'any 1292, a concedir una carta de fran­ En primer 1I0c, i d'una manera gene­ rint grans lots de terres amb els quals queses als habitants del castell de Caste­ rica, enfranqueix els habitants presents i havien de formar importants patrimonis llar de N'Hug i al seu barri i sagrera de futurs de Castellar de N'Hug. La situa­ familiars. Aquest fenómen es repro­ Sta. Maria (4). ció de franquesa havia adquirit a I'Edat dueix al Bergueda, i en serien exemple Per que Ramon d'Urtx concedeix Mitjana un significat de cert esta tus so­ els senyorius de Pinós, Portella i Mata­ aquesta carta de franqueses? La resposta cial. EIs habitants de les poblacions amb plana. Aquest últim té per a la consoli­ sembla clara, i I'expressa Josep M . Font carta de franqueses podien exercir la dació del poblament de Castellar de i Rius: « ...hay que señalar también la con­ «libertas». EIs diferents graus de «liber­ Nug una importancia cabdal. veniencia de los propios señores de tener tas» venien definits en la resta d'ele­ Efcctivament, en una data imprecisa, bien defendidos sus dominios, con núcleos ments continguts en el documento el castell de Castellar de N'Hug passara de población, asentados en lugares estraté­ En un primer bloc referent al sen yo­ a mans dels Mataplana, una família no­ gicamente situados, para hacer frente a las riu, la carta de població enfranqueix els ble que tenia el centre de les seves pos­ habitants de Castellar de qualssevol tra­ sessions en el castell de Mataplana (Ri­ gines, obres, cens, usatges i serveis, ex­ poli es), i que fou feudataria successiva­ ceptuan t el pagament de 12 diners de ment deis comtes de Cerdanya, dels moneda barcelonesa de tern que el dia comtes de Barcelona i del casal de Cata­ de Pasqua pagaven per la tinenca de les lunya-Aragó. cases i horts, segons era costum. Igual­ El segle XIII el castell de Castellar de ment, també els eximeix del pagament N'Hug apareix ja com un possessió clau de tercos, laudemis o perjudicis en les per al control del pre-pirineu per part vendes. Pel que fa al conreu de les ter­ dels barons de Mataplana. res, la carta els concedeix la plena potes­ La seva importancia estrategica, en tat i lIicencia per treballar les terres de una de les entrades a les possessions deIs la baronia, i els obliga a pagar de la Mataplana, fou la causa que aquests collita només I'octava part, el delme i la senyors concedissin als habitants del primícia. Igualmente els concedeix em­ castell de Castellar diverses franqueses i prius per apastures i lIenya per a totes privilegis. La primera notícia histórica les terres del senyoriu. que ens mostra aquest extrem data de Respecte deis drets civils, cal destacar I'any 1229, quan Hug de Mataplana i la en primer 1I0c la redempció de la cugú­ seva muller Elisenda edificaren a I'es­ cia, I'eixórquia, la intestia, I'alberga, la Escut de Castellar de N 'Hug. ARXIU glésia de Sta. Maria de Castellar un altar tolta, la rapinya, la servitud i els altres dedicat a St. Miquel, el dotaren amb mals usos. En aquest capítol cal remar­ diverses possessions (l'alou de la Coma, incursiones enemigas motivadas por lu­ car la redempció per abandonar el 1I 0c cinc modis i mig de mesura de Puigcer­ chas civiles e internacionales -harto fre­ que s'habitava o la terra a la qual s'esta­ da de blat deIs molins de Dods del Llo­ cuentes en aquellas décadas- y habida va adscrit, fet que va suposar per als bregat i dues canadelles d'oli) i designa­ cuenta, sobre todo en nuestro caso, de la habitants enfranquits una veritable lIi­ ren un prevere per al seu servei. (<

plana es reservaven la competencia ex­ o barri de Castellar de N'Hug. Igual­ castell de Castellar ni de la vila de Caste­ clusiva en homicidis, delictes de sang i ment ho fara, tres anys després, el 1348, llar ni d'altro loch, si n sap dins lo terme plets, peró cedeixen als castellanencs la el seu successor, Artau Roger. del dit castell, si donchs per messió no era, potestat de resoldre abans de deu dies El domini dels Mataplana sobre Cas­ e aco a cascun de XV dies e no més avant, les qüestions menors sorgides entre ells, tellar de N'Hug finí I'any 1374, quan entro que altro manament aia en contrari Si no ho feien, intervenia la justícia se­ Jaume Roger de Pallars vengué aPere del dit noble ha de son procurador licencia nyorial. Igualment, els Mataplana es Galceran de Pinós l'honor de Mataplana no'n havia». (9). comprometien afer els judicis al castell i la vall de Toses, pel preu de 16.000 Igualment, també ratificaren els pri­ de Castellar i, si la pena resultant fos de sous. EIs habitants d'aquests llocs con­ vilegis de Castellar de N'Hug. El 8 de presó, el condemnat compliria la pena tribui'ren de diferents maneres al paga­ maig de 1383, Bernat Galceran de Pinós en aq uest castell. ment del deute contret pel seu nou se­ prengué possessió de les terres que here­ Pel que fa a la defensa de la terra, els nyor. Per exemple: tots els habitants de ta del seu difunt germa Pere Galceran habitants de Castellar quedaven de Pinós, i, constitult davant resglésia exempts de prestar els serveis de guaita i de St. Esteve de Baga i éssent-hi repre­ guardia del castell, no així del barri de sentats e!s prohoms deis llocs, féu jura­ Sta. Maria, peró en aquest cas podien ment de guardar tots i sengles privilegis, demanar ajuda. EIs castellanencs esta­ franqueses, immunitats i bons usos deis ve n obligats a acudir a la crida del seu castells i llocs de Saldes, Josa, Giscla­ senyor per la host i la cavalcada, peró reny, Castellar de N'Hug, Toses, Giro­ aquest els havia de mantenir fins a la nella, Sagas, la Quar, Roset, Castell d' A­ tornada. reny, Palmerola, la Pobla de Lillet i La carta de franqueses de Castellar de Gósol (lO). N'Hug va suposar el naixement d'un El novembre de 1393 Bernat Galceran poble, que s'enfortira amb la interven­ de Pinós nomena procurador general de ció pública deis seus membres en les les seves baronies Guillem Ramon de relacions amb la família senyorial, amb Santa-Eularia, alias «en Bort de Santa­ I'obtenció d'uns privilegis escrits i amb Eularia». El Procurador General s'ha la realització d'una serie de funcions d'entendre com e! representant deis ba­ que els atorgava la carta. rons, que quasi sempre estaven allu­ nyats deis seus dominis, sigui per servei al rei, sigui per residencia. Entre e!s Castellar de N'Hug després Escut de la bc¡ronia de Mataplana. ARXIU deures i les atribucions de! procurador de la carta de franqueses general de les baronies de Pinós i Mata­ La carta de franqueses va ser un docu­ la baronia de Mataplana concediren du­ plana, podem llegir: <

Uns anys més tard, el 1432, un procu­ ta época de vegades només era residencia 7. SERRA i VILARO, Joan. Idem, Vol. Ir. rador general de nom Guillem Ramon temporal, hi havia un recinte destinat a p. 314. de Santaularia, segurament un fill de l'habitatge mobiliari, amb estances própies 8. Idem vol. r. p. 352. I'anterior, féu la següent crida: «Ara pels diferents afers de la vida quotidiana». 9. Idem vol. Ir. p. 101-102. oyats que us fa assaber l'honrat En Cm. Així, doncs, podem dir que el castell 10. Idem vol. r. p. 199. 11. Idem vol. 11. p. 29-32. Ramon de Santaurlaria, procurador, que de Castellar de N'Hug a la Baixa Edat 12 . Idem vol. 1. p. 386. nengun hom, de qualque ley, stament o Mitjana era la residencia d'un delegat 13. Idem vol. 1. p. 176-177. condició sia, no gos pascar ni fer pasquar deis barons de Pinós i Mataplana, encar­ 14 . VINYOLES, Teresa-Maria (coordinado­ en nenguna manera de filat, ni de verga, regat d'exercir la jurisdicció senyorial ra del grup Brioda): Ús de l'espai en els ni de cap, ni ab cave ni ab altres gins de en el castell i en el seu terme. El castell castells i torres dels s. XIV i XV a .For­ pascar en tots los límits del castell de Cas­ ja havia perdut gran part de la seva tales es, torres, guaites i castells de la Ca­ tellar. E qui cantrafara pagara pena per funció militar i defensiva, entre altres talunya Medieval». Acta Medievalia, an­ quada vegada que contrafara XXV liures coses perque havien canviat les circums­ nex 3. Departament d'História Medieval. de pena, de la qual pena haura lo tere tancies que ocasionaren la construcció i Universitat de Barcelona. Barcelona, aquel qui denunciara o acusara la dita el gran desenvolupament deIs castells: el 1986, p. 217-295. 15. SERRA VILARO, op. cit, Vol. 1, p. pena» (13). feudalisme estava en decadencia, i el po­ 261. der deis senyors perdia forca davant el poder creixent de la monarquia. Últimes referencies del castell Una última referencia a la funció mi­ de Castellar de N'Hug litar del castell de Castellar de N'Hug BIBLIOGRAFIA Quines eren les funcions del castell de data de I'any 1482, qua n Galceran Gal­ CATALA i ROCA, Pere. Els castells catalans, Castellar de N'Hug a la Baixa Edat Mit­ ceran de Pinós, Procurador General de Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1976, jana? Segons ha estudiat I'equip Brioda, les baronies, ordena a la gent de Caste­ Volum V. coordinat per Teresa-Maria Vinyoles llar que, davant del perill d'atac de I'e­ RIU RIU, Manuel. L 'Arqueologia medieval a (14), les funcions d'un castell en els s. nemic, es recollissin dins els murs del Catalunya, Els llibres de la frontera, Col­ lec ció Coneguem Catalunya, núm. 38, XIII, XIV i XV eren: «El castel! ideal que castell (t 5). Barcelona, 1989. ens és descrit en el comentari als Usatges És aquesta una de les darreres refe­ SERRA VILARO, Joan. Les Baronies de Pinós de Marquilles, era pensat com a lloc de rencies que es tenen del castel!. Hem de i Mataplana, Editorial Balmes-Balmesiana, defensa, amb prou provisions, homes, ar­ creure que a partir del s. XVI perdé 3 volums, Barcelona, 1930, 1947 i 1950. mes i material de construcció com per importancia, no així la població que ha­ FONT i RIUS, Josep M. «Franquicias locales resistir un setge. També havia de disposar via nascut al seu redós, que ana evolu­ en la comarca del Ah Bergueda (Pirineo d'un espai específic per allotjar el castella, cionant fin s a esdevenir el poble que ara Catalán) >> a Estudis sobre els drets i institu­ la seva família, servents i homes per de­ coneixemf cions locals en la Catalunya medieval. Edi­ fensar-lo, si bé aquests havien d'ésser els cions de la Universitat de Barcelona, Bar­ mínims indispensables per tal d'estalviar celona, 1985. VIGUÉ, Jo rdi (Director). El Bergueda. Cata­ provissions (oo.) La funció militar del cas­ lunya Romanica, Fundació Enciclopedia te/l, ja molt minvada a l'epoca que estem Catalana, Vol. XII, Barcelona, 1985. estudiant, només la veiem reflectida per Idem. El Ripolles. Catalunya Romanica, Fun­ NOTES {'existencia de torres de defensa i d 'una dació Enciclopedia Catalana, Volum X, certa quantitat d'armes i armadures. ( ... ) l . CATALA i ROCA, Pere. Els castells cata­ Barcelona, 1987. Les armes, segons disposaven els Usatges, lans. Rafael Dalmau editor, Barcelo na, VINYOLES, Teresa-Maria (coordinado ra havien d'estar ben guardades en /loe segur; 1976, Volum V, p. 867-868. del grup Brioda). Ús de l'espai en els cas­ als castel/s hi havia d'haver una cas in 2. RIU RIU, Manuel. L 'Arqueologia medie­ tells i torres dels segles XIV i XV a .Forta­ quibus arma sint salva. (... ) val a Catalunya. Els llibres de la frontera, leses, torres, guaites i castells de la Cata­ N o totes les armes eren guardades, n 'hi Col-lecció Coneguem Catalunya, núm. lunya Medieval», Acta Medievalia, annex 38, Barcelona, 1989, p. 92-94. 3, Departament d'História Medieval, Uni­ havia de posades en l/oc expresament visi­ 3. SERRA i VILARO, Joan. Les Baronies de versitat de Barcelona, Barcelona, 1986. ble, com fent ostentació del poder que ' Pinós i Mataplana, Editorial Balmes­ VILALT A i SUROS, Salvador. Ahir i avui de representaba ternir-ne (.oo) Balmesiana, 3 volums, Barcelona, 1930, Castellar de N'Hug, Castellar de N'Hug, Pel que fa a les tasques administratives i 1947 i 1950. Vol. 1. p. 53 i 310-311. 1984. juridiccionals que tenien lloc als castel/s, 4. Carta de franqueses de Castellar de CABANI, Jaume. Castellar de N'Hug, H o­ documentem l'entrada de delmes i censos N'Hug, Fundació Enciclopedica Catala­ gar del Libro, Barcelona, 1981 . en especie, especialment cereals i vi, em­ na. magatzemats a graners i cel/ers. T ambé 5. FONT i RIUS, Josep M .•Franquicias trobem els l/ibres de censos, els comptes, locales en la comarca del Alt Bergueda carets i protocols. (oo.) (Pirineo Catalán)>> a Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medie­ Un altre ús del castel/, com a seu d'un val. Edicions de la Universitat de Barce­ senyor jurisdiccional, era el d'oferir un lona, Barcelona, 1985, p. 36-37. recinte segur per a retenir-hi els presos. 6. VIGUÉ, Jordi (Director). El Bergueda. (oo .) Catalunya Romanica, Fundació Enciclo­ El castel! també era la residencia de pedia Catalana, Vol. XII, Barcelona, senyors i servents i, malgrat que en aques- 1985. M. Dolors Santandreu Soler