L'EROL CASTELLAR DE N'HUG 11 EL CASTELL DE CASTELLAR DE N'HUG M. Dolors Santandreu Soler L'origen de l'actual població de Cas­ És possiblement dins aquest fenomen per Ansolon la seva muller Oresin- tellar de N'Hug cal cercar-lo, com ens de la repoblació que cal incloure l'edifi­ da (1). indica la toponimia, en una construcció cació del castell de Castellar de N'Hug. fortificada, que trobem documentada Les primeres noticies historiques que Fesomia i situació del castell en l'Alta Edat Mitjana. La primera pre­ hi fan referencia daten del S. X, i cal gunta que pode m fer-nos és el per que relacionar-les amb la generalització de Quina fesomia devia tenir aquest cas­ d'aquesta fortificació. La resposta cal la informació sobre la compra i venda tel!? Segons M. Riu, i d'una manera ge­ relacionar-la amb la reconquesta i la re­ de terres, element que ens permet de nerica, «el castell, a la primera meitat del població de les terres del Bergueda des­ veure que estem davant d'uns assenta­ segle XI, es compondria d'una torre cilín• prés de la sotragada sarrai'na. ments poblacionals consolidats. drica bastida de pedra i cale o bé de pedra L'any 920 el prevere Teodored fa una i guix, contruida en un lloc elevat damunt donació de terres a l'església de Sto Pe re Primeres noticies historiques la roca, amb porta al primer pis, i rodeja­ de Montgrony, reservant pero l'usde­ da per una muralla ovalada que aprofita­ Com ja s'ha dit nombroses vegades, fruit i el govern de les terres «infra fines va les sinuositats del terreny i encerclava sembla que la presencia sarrai'na a la Castellare» per al monestir de Sto Joan un ampli espai a cel obert, sense torres comarca del Bergueda fou més aviat es­ de les Abadesses. protectores, llisa i amb una sola porta a cassa. No obstant, hem de pensar que la Pocs anys més tard, el 938, un docu­ l'exterior. Dintre del recinte hi hauria una dominació sarrai'na de les terres planes a ment esmenta explicitament el castell de petita capella castral, uns dipósits (pous, la Catalunya central va provocar un Castellar de N'Hug. Aquest document cisterna) per emmagatzemar l'aigua i els considerable corrent huma que buscava és una escriptura de venda que fan Es­ cereals (sitges) tallats a la roca, i ben poca refugi a les muntanyes, i que va originar clua i la seva muller Igiberta a favor de cosa més.» (2). una important despoblació d'aquestes l'abadessa Emma, del monestir de Sto En el cas que ens ocupa, el castell de terres, entre les quals cal considerar el Joan de les Abadesses, d'un alou situat Castellar estaria situat a la part alta del Baix Bergueda i el Bages. al comtat de Cerdanya, prop del castell poble, en el lIoc actualment anomenat A finals del s. VIII, quan Lluis el anomenat de Castellar, on neix el riu cal Tóful, mentre que l'església, dedica­ Pietos, rei d' Aquitania, consolidant la Llobregat, pel preu de 10 eugues i una da a Sta. Maria, fou edificada relativa­ presencia franca al sud dels Pirineus que mula (<<qui nobis advenit he homne nomi­ ment allunyada del nucli casteller. En havia iniciat el seu pare Carlemany, en­ ne M adexone, condam et de genitrice mea l'actualitat les restes del castell són ben carrega al noble indigena Borrelll'ope­ nomine Baielone, condam» (oo .) «in Comi­ minses. Algun mur de considerables di­ ració d'ocupar militarment les ~laces tatu Cerdaniense, in Transmontano, in mensions i els carreus amb que estan fortes d'Osona, Casserres i Cardona, s'i­ aiacencias de kastro qui dicitur Kasúlare aparellades les cases d'aquest Iloc són nicia en aquesta zona un moviment de ubi surgit flumen Lubrichatus»oo.) testimoni de la seva preterita existencia. repoblació i organització. Un element El 938-939 apareix reflectida una no­ La seguretat que donava el castell ori­ fonamental en aquest procés era l'assen­ ticia sobre el tema que ens ocupa en el gina al seu entorn la concentració d'un tament de població, assentament que Llibre deis Canalars, conservat a l'arxiu petit nucli poblacional que amb el només es produiria si aquesta es sentia de I'església de St, Joan de les Abades­ temps ana creixent. Igualment, a la sa­ segura, i la manera d'aconseguir-ho era ses, i que parla d'un alou a Castellar, grera de Sta. Maria nasqué un barri nou la construcció o la reparació de castells i proper al castell i al naixement del riu que sera, en el futur, el nucli originari fortaleses. Llobregat: «castrum de Castellar et ala­ de l'actual poble de Castellar de N'Hug. La repoblació de les terres de Cata­ dium confrontatum et suis terminis confi­ Després de les primeres referencies lunya central fou un procés molt lento natum venditur domine Emmone abbatis­ historiques del castell de Castellar, data­ Pel que fa referencia a l'Alt Bergueda, se et terminatur a Cornudells in loco ubi des al S. X, la documentació es fa molt els primers signes de consolidació de gungit Lubricatus et in loco ubi rivus de escassa fins al S. XIII. Entre ambdues I'obra repobladora es troben a mitjan S. Lubricato incipit fluere et labi». dates es produeix a l'occident europeu IX. És el moment de la fundació del El 949 tornem a trobar noticies del un fenomen que cal tenir present: la monestir de Sto Salvador de la Vedella, castell de Castellar, aquesta vegada en feudalització. de les consagracions de les esglésies de un document de donació a l'església de El procés de feudalització dels S. XI i Sta. Maria de Lillet i de Sto Maní de Sto Pe re de Montgrony d'una terra a la XII origina el naixement de nombrosos Saldes, i de rompudes de terres a Borre­ vila de Cornudell, dins el terme del cas­ senyorius !aics o eclesiastics. Els senyors da. tell de Castellar de N'Hug, donació feta laics eren sovint descendents d'antics 12 CASTELLAR DE N'HUG L' EROL funcionaris comtals que anaven adqui­ I'any 1292, a concedir una carta de fran­ En primer 1I0c, i d'una manera gene­ rint grans lots de terres amb els quals queses als habitants del castell de Caste­ rica, enfranqueix els habitants presents i havien de formar importants patrimonis llar de N'Hug i al seu barri i sagrera de futurs de Castellar de N'Hug. La situa­ familiars. Aquest fenómen es repro­ Sta. Maria (4). ció de franquesa havia adquirit a I'Edat dueix al Bergueda, i en serien exemple Per que Ramon d'Urtx concedeix Mitjana un significat de cert esta tus so­ els senyorius de Pinós, Portella i Mata­ aquesta carta de franqueses? La resposta cial. EIs habitants de les poblacions amb plana. Aquest últim té per a la consoli­ sembla clara, i I'expressa Josep M . Font carta de franqueses podien exercir la dació del poblament de Castellar de i Rius: « ...hay que señalar también la con­ «libertas». EIs diferents graus de «liber­ Nug una importancia cabdal. veniencia de los propios señores de tener tas» venien definits en la resta d'ele­ Efcctivament, en una data imprecisa, bien defendidos sus dominios, con núcleos ments continguts en el documento el castell de Castellar de N'Hug passara de población, asentados en lugares estraté­ En un primer bloc referent al sen yo­ a mans dels Mataplana, una família no­ gicamente situados, para hacer frente a las riu, la carta de població enfranqueix els ble que tenia el centre de les seves pos­ habitants de Castellar de qualssevol tra­ sessions en el castell de Mataplana (Ri­ gines, obres, cens, usatges i serveis, ex­ poli es), i que fou feudataria successiva­ ceptuan t el pagament de 12 diners de ment deis comtes de Cerdanya, dels moneda barcelonesa de tern que el dia comtes de Barcelona i del casal de Cata­ de Pasqua pagaven per la tinenca de les lunya-Aragó. cases i horts, segons era costum. Igual­ El segle XIII el castell de Castellar de ment, també els eximeix del pagament N'Hug apareix ja com un possessió clau de tercos, laudemis o perjudicis en les per al control del pre-pirineu per part vendes. Pel que fa al conreu de les ter­ dels barons de Mataplana. res, la carta els concedeix la plena potes­ La seva importancia estrategica, en tat i lIicencia per treballar les terres de una de les entrades a les possessions deIs la baronia, i els obliga a pagar de la Mataplana, fou la causa que aquests collita només I'octava part, el delme i la senyors concedissin als habitants del primícia. Igualmente els concedeix em­ castell de Castellar diverses franqueses i prius per apastures i lIenya per a totes privilegis. La primera notícia histórica les terres del senyoriu. que ens mostra aquest extrem data de Respecte deis drets civils, cal destacar I'any 1229, quan Hug de Mataplana i la en primer 1I0c la redempció de la cugú­ seva muller Elisenda edificaren a I'es­ cia, I'eixórquia, la intestia, I'alberga, la Escut de Castellar de N 'Hug. ARXIU glésia de Sta. Maria de Castellar un altar tolta, la rapinya, la servitud i els altres dedicat a St. Miquel, el dotaren amb mals usos. En aquest capítol cal remar­ diverses possessions (l'alou de la Coma, incursiones enemigas motivadas por lu­ car la redempció per abandonar el 1I 0c cinc modis i mig de mesura de Puigcer­ chas civiles e internacionales -harto fre­ que s'habitava o la terra a la qual s'esta­ da de blat deIs molins de Dods del Llo­ cuentes en aquellas décadas- y habida va adscrit, fet que va suposar per als bregat i dues canadelles d'oli) i designa­ cuenta, sobre todo en nuestro caso, de la habitants enfranquits una veritable lIi­ ren un prevere per al seu servei.