DOSSIER MEDIEVALS Blanca d’Olvan, una dama berguedana del segle XIV M.Dolors Santandreu Soler Si teniu ocasió de conèixer els de Santa Eulàlia, procurador del el seu nom pel de Gurb-Queralt, ller de Jaume I i ambaixador a gegants de Sant Hilari Sacalm baró de Pinós, en una cerimònia que era aquest darrer un altre cas- França) i l’hereu, Bernat III, que segurament us sorprendrà el nom en la qual Pere posà a Jaume una tell propietat de la nissaga. Al se- casarà amb Mília i tindran un de la geganta, Blanca d’Olvan, espasa a la mà dreta en senyal de gle xiii, mentre els Gurb-Queralt fill, Ferrer, i tres filles: Elisenda, i potser us preguntareu la seva la investidura1. perderen la seva importància eco- Beatriu i Mília. Ferrer I, que in- possible relació amb el Berguedà. El 1326 la vídua Blanca d’Ol- nòmica, els Gurb castlans es van corporarà als dominis dels Gurb I no us equivocareu pas, Blanca van es casava en segones núpcies enfortir, arribant a comprar béns el senyoriu de Solterra i drets so- d’Olvan era una berguedana del amb Bernat de Gurb, fill del di- dins el terme de Gurb propietat bre la població de Sant Hilari segle xiv. funt i homònim Bernat de Gurb dels seus senyors. Sacalm, lloc on tenien la seva re- Era filla de Jaume d’Olvan i de i de Fineta, aportant al matrimo- L’origen de la família dels sidència a la domus de la Rovira la seva muller Elisenda. El pare ni un dot important: trenta mil Gurb castlans es troba en la fi- o castell de Mas Carbó4, es ca- era un mercader de Berga que va sous barcelonesos. El pare, Ber- gura de Bernat I, mort després sarà amb Francesca de Recasens deixar aquesta vila per anar a es- nat de Gurb, consta ja difunt el del 1100 i casat amb Ermen- i tindran un fill, Bernat IV, me- tablir-se a Barcelona on residia ja 1325 mentre que la mare, Fineta garda. D’aquest matrimoni nas- nor d’edat a la mort del seu pare l’any 1326 i on hi devia fer fortu- de Santa Pau, fa testament el 24 qué Ramon I que maridà Sauri- ocorreguda l’any 1282. Es va ca- na. De la mare, Elisenda, no en de desembre de 13382. na i tingueren quatre fills. Van sar amb Fineta de Santa Pau, es- sabem res. Fruit del matrimoni format per ser Bernat, Berenguer, Arsen- devenint els pares de Bernat V, Blanca d’Olvan va casar-se en Bernat i Blanca van ser sis fills: da i Ramon, que l’any 1201 era també menor d’edat a la mort primeres núpcies amb Bernat de Ramon, Orpaix, Francisca, Cons- mestre del Temple a Catalunya i del seu pare el 1310. Adminis- Gósol que tenia en feu pel baró tança, Agnès i Blanca. Aquesta Aragó. L’hereu, Bernat II, es va trà el senyoriu la seva mare Fi- de Pinós el castell i la vall de Gó- darrera va casar-se amb Bernat casar amb Arsenda i procrearen neta fins que, el 1326, contraurà sol, els llocs de Sorribes i l’Aspà i de Mont-rodon fet que coneixem Ramon, Arnau Pere, Ponç, Be- matrimoni amb la nostra Blanca el castell de Saldes. D’aquest ma- pels seus capítols matrimonials renguer, Arnau, Bernat, Arsenda d’Olvan5. trimoni en nasqueren dues filles, signats l’1 d’abril de 13613. i Adelaida. L’hereu, Ramon II Com ja hem vist suara la nú- Violant i Elionor. A la mort de Els Gurb van ser una família casà amb Adelaida de Mont-ral via era vídua de manera que va Bernat, ocorreguda vers el 1324, de castlans majors del castell del que aportà al matrimoni la se- haver d’esperar l’any de plor per Jaume d’Olvan exercí la tuto- mateix nom, a Osona, i que no nyoria d’aquest lloc i la de Gra- tornar-se a casar. L’any de plor ria de la seva néta Violant i rebé s’ha de confondre amb la dels vi- nollers de la Plana. D’aquest era el primer any de viduïtat i du- en nom d’aquesta la investidura caris comtals que el governaren matrimoni en van néixer Angle- rant aquest temps la dona cata- de les possessions que havien si- des del segle x. Aquests, a la se- sa, Saurina, Sibil·la, Arnau (que lana podia continuar vivint a la gut del seu pare de mans de Pere gona meitat del xii, van canviar serà bisbe de Barcelona, conse- llar conjugal i tenia dret a ser ali- ARBRE GENEALÒGIC DE BLANCA D’OLVAN JAUME D’OLVAN = ELISENDA BERNAT DE GURB = FINETA DE SANTA PAU 1 2 BERNAT DE GÓSOL = BLANCA D’OLVAN = BERNAT DE GURB VIOLANT ELIONOR RAMON ORPAIX FRANCISCA CONSTANÇA AGNÈS BLANCA L’EROL 33 mentada, vestida i mantinguda a seva composició i, amb el temps, ció, i Blanca d’Olvan van fer-se impulsors del creixement de la càrrec dels béns del marit difunt. es va convertir en una aportació entre 1325 i 1326. La nombrosa vila. Així, sota el seu govern van En el període d’un mes després obligatòria de la dona al matri- documentació conservada ens concedir franquícies i privilegis d’ocorreguda la mort del marit, moni que procedia del pare, dels permet conèixer algunes de les als qui volguessin poblar la Ce- la vídua estava obligada a fer l’in- germans, dels amos, de deixes clàusules econòmiques del nou llera de Sant Hilari: els va alli- ventari dels béns del difunt i, una testamentàries a noies per ma- matrimoni. berar d’hosts i de cavalcades, de vegada fet aquest, se l’hi atorga- ridar o, en casos molt excepcio- Així, el 28 de gener de 1326, l’obligació de pasturar els ramats va la possessió temporal. Si no nals, del mateix marit. La quan- Bernat de Gurb, que diu tenir en les terres senyorials, de coure complia amb aquest requisit le- titat del dot era proporcional al més de 20 anys, reconeix que, pa exclusivament al seu forn, de gal, quedava privada de la provi- patrimoni familiar. L’objectiu del amb el consentiment de la seva treballar en la reparació del cas- sió de l’any de plor i de l’usdefruit dot era ajudar el marit a sufragar mare Fineta d’alguns amics, ha tell i de diversos tributs i quèsti- dels béns maritals. Un cop passat les despeses que suposava el ma- contret matrimoni amb Blanca es. Aquestes mesures van atreure l’any de plor, la vídua perdia tots trimoni i era aquest qui l’admi- d’Olvan i que aquesta ha apor- una població que va fer créixer el aquests drets i havia de passar els nistrava i era el beneficiari dels tat un dot de 30.000 sous al qual nucli urbà i el va configurar com béns a l’hereu o hereus del marit rèdits que generava. Si el marit ell fa un augment de 5.000 sous. a poble8. i retre comptes de la seva gestió. moria, el dot s’havia de restituir Creiem que es tracta d’una mena El 21 de maig de 1343 Blan- Si l’hereu era menor d’edat, era el a la vídua. de capítols matrimonials ja que ca d’Olvan dicta el seu testament tutor de l’infant qui en endavant En el moment en què la dona a més del dot i l’escreix també davant el notari Guillem d’Om, s’encarregaria de l’administració pagava el dot, el marit feia una es tracta de la casuística futu- prevere de Gurb, i dels testimonis dels béns heretats. Aquest va ser aportació al matrimoni: l’anome- ra d’aquests diners. Així, s’acor- Guillem de Noguer, Pere Senra, el cas de Blanca d’Olvan. Violant, nat escreix, també conegut com da que la parella disposarà dels Bernat Toset, Guillem Nabar de la filla que havia tingut en el seu augment del dot o esponsalici. 35.000 sous durant la seva vida Mont-ral, Guislabert de Serra de matrimoni amb Bernat de Gó- La quantitat de l’escreix era una en comú; quan mori Blanca, els Gurb i els escolars Jaume, Fran- sol, va heretar els béns del pare quantitat proporcional del dot, diners de l’escreix, 5.000 sous, cesc i Pere de Giterons. Blan- sota la tutela del seu avi matern normalment la meitat, encara que retornaran a Bernat o aniran a ca té un motiu per testar: pateix Jaume d’Olvan, donat que la noia la llei establia que no podia ser qui aquest designi. Quan Ber- una greu malaltia. Seguint l’es- devia ser menor d’edat. A la seva inferior a un terç. L’escreix s’ator- nat mori, els diners passaran als quema habitual dels testaments vegada, una vegada transcorregut gava com a pagament a la virgi- fills de la parella, si els han tin- baixmedievals, en primer lloc la l’any de plor, Blanca d’Olvan era nitat de l’esposa, per això la vídua gut, i si no Blanca pot quedar-se testadora nomena els seus mar- lliure per tornar-se a casar. L’es- que es tornava a casar no acostu- els 5.000 sous de l’escreix i dispo- messors, o sigui, les persones que collit per contraure segones núp- mava a rebre’l, cosa que no passa sar-ne lliurement. s’encarregaran de vetllar pel com- cies va ser, com ja hem vist, Ber- en el cas de Blanca d’Olvan.