14. Els Heteròpters Del Delta Del Llobregat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
14. ELS HETERÒPTERS DEL DELTA DEL LLOBREGAT Diego Fernández Ruiz delta-llobregat.indb 483 12/12/2018 16:51:34 484 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 14.1. INTRODUCCIÓ Amb l’objectiu de tenir un coneixement més complet dels heteròpters de la zona 14.1.1. Història i situació actual de d’estudi, també s’ha visitat diverses vegades l’estudi dels heteròpters del delta la important col·lecció particular de Jordi del Llobregat Ribes, un dels principals experts a escala mundial, de la mateixa manera que s’han vi- Una vegada immersos en la tasca d’estudi sitat i estudiat les col·leccions del Museu de dels heteròpters de les reserves naturals del Ciències Naturals de Barcelona i la col·lecció delta del Llobregat i després de la revisió de entomològica de Josep Monés, dipositada la bibliografia disponible, s’ha constatat la en el Museu Municipal del Prat de Llobre- manca de treballs específics sobre la fauna gat (Arxiu Municipal del Prat de Llobregat). hemipterològica d’aquest espai, i són, també, De totes aquestes col·leccions s’han pogut pocs els articles que hi fan referència. obtenir dades força valuoses per a aquest L’únic que s’ha aconseguit són citacions i treball. registres d’obres generals d’entomologia i ar- Com demostra la bibliografia consultada ticles antics o molt antics (Cuní i Martorell, i la revisió de les diferents col·leccions ento- 1888; Codina, 1915; Sánchez, 1920), o alguns mològiques, no s’han trobat citacions ni au- de més recents (Ribes, 1961, 1963 i 1984; Ri- tors que demostrin que en els darrers qua- bes et al., 2000, 2004 i 2008; Wagner, 1960 i ranta o cinquanta anys s’hagi visitat el delta 1965; Goula, 1986) de caràcter faunístic o ta- del Llobregat per a estudiar-ne els heteròp- xonòmic. En aquests treballs se citen espè- ters. Malgrat això, en la col·lecció del Museu cies d’heteròpters recol·lectades en el delta de Ciències Naturals de Barcelona, es poden del Llobregat o al seu entorn (el Prat de Llo- trobar espècimens etiquetats en dates relati- bregat, la Zona Franca, el far del Llobregat, vament recents d’entomòlegs i col·laboradors Can Tunis, etc.), llocs que en bona part han d’aquesta institució que han fet captures es- desaparegut o han estat molt alterats per l’ac- poràdiques en l’àmbit del delta del Llobregat tivitat humana. (A. Masó, O. Escolà, J. M. Diéguez, J. J. Pérez Jordi Ribes (1961) fa un estudi monogrà- De-Gregorio). fic de la família Reduviidae en el qual se’n ci- Tenint en compte tot això i amb l’objec- ten diverses espècies que van ser recol·lecta- tiu d’emplenar aquest buit en l’estudi i el co- des en el delta del Llobregat. En aquesta neixement de la diversitat heteropterològica monografia, l’autor cita diversos legataris de les reserves naturals del delta del Llobre- que, malgrat no ser especialistes ni estudio- gat, l’autor ha dut a terme durant quatre anys sos dels heteròpters, van recollir material (2010-2013) l’estudi dels heteròpters d’aquests d’aquest ordre d’insectes de la zona estudia- espais, treball que espera continuar en els da (Altamira, Español, Freixa, Lagar, Mateu, pròxims anys tot visitant més indrets de la Solé, etc.). De la mateixa manera, en obres i zona protegida i abastant el màxim d’hàbi- llibres generals sobre heteròpters («Faune de tats possible. France») on es tracten famílies senceres, Dins el món dels invertebrats, els he- també s’hi poden trobar citacions d’espècies teròpters constitueixen un grup força impor- trobades en l’àmbit del Delta. tant pel que fa al nombre d’espècies. A Catalu- Si això és vàlid pel que fa als heteròpters nya, d’acord amb el primer cens aparegut en terrestres, en relació amb els heteròpters aquà- el Catàleg dels heteròpters de Catalunya (Ri- tics cal constatar que hi ha més publicacions bes, Serra i Goula, 2004), els autors establien amb citacions d’espècies trobades al delta del el nombre d’espècies en 1.037, xifra que qua- Llobregat (Lagar, 1982; Nieser i Montes, 1984; tre anys després, amb la publicació d’«Addi- Murillo, 1985; Murillo i Recasens, 1986; Meza, cions i correccions al catàleg dels heteròpters 1984). de Catalunya» (Ribes, Goula, Pagola-Carte, delta-llobregat.indb 484 12/12/2018 16:51:34 ELS HETERÒPTERS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 485 Gessé i Ribes, 2008), ascendia a 1.057. Poste- riorment (Goula et al., 2010), en un treball publicat pel Centre de Recursos de Biodiver- sitat Animal de la Universitat de Barcelona titulat Llista dels heteròpters de Catalunya, el nombre d’espècies citades és de 1.064, xifra que es considera la més actualitzada. No es pot garantir que aquest nombre de tàxons descrits a Catalunya sigui el definitiu; de fet, cada any es descobreixen i descriuen noves espècies, en bona part a causa de les revisions que duen a terme els especialistes. D’altra banda, el constant i intens treball de camp realitzat pels heteropteròlegs, tant els veterans com els novells, en el conjunt pe- ninsular i en indrets de Catalunya poc estu- Figura 1. Fotografia aèria de la zona d’estudi: re- diats, com el delta del Llobregat, fa que es serves naturals del delta del Llobregat (el Prat de continuï incrementant el nombre d’espècies Llobregat). Font: Consorci per a la Protecció i la conegudes i millori el coneixement que es té Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. de la seva distribució. aus) 900 hectàrees de les reserves naturals del Delta, les quals formen part de la xarxa Na- 14.1.2. Zona d’estudi tura 2000. Al delta del Llobregat s’hi troben una vin- El delta del Llobregat constitueix una plana tena d’hàbitats naturals d’interès comunitari, al·luvial de 98 km2 d’extensió, se situa entre tres dels quals considerats prioritaris (vegeu dos massissos muntanyosos, Garraf i Mont- el capítol 8 d’aquesta mateixa publicació). juïc, i abasta terrenys de vuit municipis, tot i Tres d’aquests hàbitats tenen una especial que els espais naturals estrictament protegits importància des del punt de vista heteropte- només n’afecten quatre: el Prat de Llobregat, rològic, són els més ben conservats i on s’ha Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. La trobat el major nombre de les espècies d’he- quadrícula UTM corresponent és la 31TDF27. teròpters d’aquest treball: Les reserves naturals del delta del Llobre- — Llacunes i maresmes. Les llacunes i les gat es van declarar per la Generalitat de Ca- maresmes del delta del Llobregat (Cal Tet, talunya l’any 1987. D’ençà d’aquesta data, la Ca l’Arana, la Magarola, el Remolar o la ma- zona protegida del Delta i la desembocadura resma de les Filipines) presenten una forma- del Llobregat han patit tot un seguit de trans- ció arbòria dominada per espècies com Pinus formacions: el desviament de la llera del riu, pinea, Populus alba, Populus tremula, Tama- l’ampliació de la zona portuària, la construc- rix sp., Salix sp., etc., conjuntament amb la ció de la desalinitzadora, la construcció de la vegetació característica d’aquests hàbitats, tercera pista de l’aeroport… El maig de 2005 com canyissos i jonqueres (Juncus acutus, es va constituir el Consorci per a la Protecció Arundo donax, Phragmites australis, etc.) i i la Gestió dels Espais Naturals del delta del l’interessant salicornar, comunitat vegetal Llobregat, organisme encarregat de la gestió amb una composició específica molt lligada i la protecció d’aquests espais, així com de la al grau de salinitat del sòl (Salicornia ramo- seva promoció social i científica. El Consell sissima, Spartina versicolor, Suaeda fructico- de les Comunitats Europees va declarar com sa, Atriplex halimus, Inula crithmoides, Thy- a ZEPA (zona d’especial protecció per a les melea hirsuta, etc.). delta-llobregat.indb 485 12/12/2018 16:51:34 486 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT — Pinedes litorals. Formades majorità- No s’ha seguit cap metodologia de mos- riament per masses forestals espesses de Pi- treig específica, només es recorrien i mostre- nus pinea i Pinus halepensis que poden arri- javen les diverses zones de la reserva. L’ob- bar fins a la mateixa línia litoral. Presenten jectiu principal d’aquestes visites era registrar un estrat de plantes llenyoses (Pistacia lentis- el major nombre possible d’espècies d’he- cus, Cytisus scoparius, Rhamnus alaternus, teròpters, de manera que es procurava am- etc.) acompanyat d’altres plantes d’un cert pliar al màxim la cerca de fauna heteroptero- port (Foeniculum vulgare, Dittrichia viscosa, lògica recorrent el major nombre d’hàbitats Scabiosa maritima, etc.), a més d’una gran possible. Amb els exemplars que es podien varietat de gramínies i altres plantes herbà- determinar in situ, s’anotava l’espècie i s’alli- cies. beraven al mateix lloc on havien estat tro- — Dunes i platges. En aquest biòtop es bats, de manera que només es recollien els troba la vegetació psammòfila característica que mostraven alguna dificultat a l’hora de dels ambients dunars i costaners (Cakile ma- determinar-los correctament al camp. ritima, Salsola kali, Eryngium maritimum, La major part del material que l’autor ha Echinophora spinosa, Pancratium mariti- utilitzat en aquest estudi prové de les seves mum, Euphorbia terracina, etc.), la qual acull pròpies observacions al camp i de la seva col- una rica i variada comunitat d’heteròpters lecció particular, tot i que també s’han obtin- específics d’aquests hàbitats. gut dades de les col·leccions següents: col·lec- Des del punt de vista de la fauna, les zo- ció particular de Jordi Ribes (JR), col·lecció nes més ben conservades i, per tant, més in- del Museu de Ciències Naturals de Barcelona teressants pel que fa als heteròpters del delta (MCNB) i col·lecció Josep Monés, del Museu del Llobregat són: al Prat de Llobregat, Car- Municipal del Prat de Llobregat (JM).