Capitulo I. Introducción 15 1
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
17 Juli 1984 Houdende Algemene Voorschriften Inzake De Toekenning Van De Produktiesteun Voor Olijfolie En De in Bijlage II Van Verordening (EEG) Nr
Nr. L 122/64 Publikatieblad van de Europese Gemeenschappen 12. 5. 88 VERORDENING (EEG) Nr. 1309/88 VAN DE COMMISSIE van 11 mei 1988 tot wijziging van Verordening (EEG) nr. 2502/87 houdende vaststelling van de opbrengst aan olijven en aan olie voor het verkoopseizoen 1986/1987 DE COMMISSIE VAN DE EUROPESE geerd, gezien het feit dat de begunstigden de produktie GEMEENSCHAPPEN, steun nog , niet hebben kunnen ontvangen ; Gelet op het Verdrag tot oprichting van de Europese Overwegende dat de in deze verordening vervatte maatre Economische Gemeenschap, gelen in overeenstemming zijn met het advies van het Gelet op Verordening nr. 136/66/EEG van de Raad van Comité van beheer voor oliën en vetten. 22 september 1966 houdende de totstandbrenging van een gemeenschappelijke ordening der markten in de sector oliën en vetten ('), laatstelijk gewijzigd bij Verorde HEEFT DE VOLGENDE VERORDENING ning (EEG) nr. 1098/88 (2), en met name op artikel 5, lid VASTGESTELD : 5, Gelet op Verordening (EEG) nr. 2261 /84 van de Raad van Artikel 1 17 juli 1984 houdende algemene voorschriften inzake de toekenning van de produktiesteun voor olijfolie en de _ In bijlage II van Verordening (EEG) nr. 2502/87 worden steun aan de producentenorganisaties (3), laatstelijk gewij de gegevens betreffende de autonome gemeenschappen zigd bij Verordening (EEG) nr. 892/88 (4), en met name Andalusië en Valencia vervangen door de gegevens die op artikel 19, zijn opgenomen in de bijlage van deze verordening. Overwegende dat bij Verordening (EEG) nr. 2502/87 van Artikel 2 de Commissie (*), gewijzigd bij Verordening (EEG) nr. 370/88 (*), de opbrengst aan olijven en aan olie is vastge Deze verordening treedt in werking op de dag van haar steld voor de homogene produktiegebieden ; dat in bijlage bekendmaking in het Publikatieblad van de Europese II van die verordening vergissingen zijn geconstateerd Gemeenschappen. -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Rutas Eslida 10.Pdf
Font del Rei Aín RECOMENDACIONES CV -233 Font de Sant Josep ESLIDA PR-CV 384 Centre d’Interpretació Plaça de l’Esglèsia ALOJAMIENTOS Font Fosques Plaça del Molí Rural Estel Font Foniller C/ Las Eras, 27-29 L’Artesà Turisme Rural CV -233 C/ Baix, 12 Tel.: 629 563 368 / 652 68 54 90 Ermita de Santa Cristina Fax: 96 467 22 29 Tel.: 96 462 81 90 / 665 012 470 Fax: 96 462 82 40 Casa Rural Estel [email protected] www.lartesaturismerural.com SL-CV 101 C/ San Ramón, 3 Font de la Figuera Tel.: 652 685 490 / 629 563 368 Casa Rural “La Gloria” Fax: 96 467 22 29 Coll de Barres Ermita del Santo C/ Eixida a Xóvar, 4 Cristo del Calavario Casa Rural Sierra Espadán Tel.: 646 684 781 / 619 349 475 Fax: 96 430 03 84 C/ Cervantes, 5 Bajo Baix de la Costera Font dels Llops Tel.: 96 372 62 86 / 655 511 092 [email protected] 828 www.eslida.com http://sites.google.com/casalagloria/ Font de les Escales PR-CV 352 La Pallisa d’Espadà Casa del Forn Vell Bifurcacio Alts de la Costera C/ San José, 21 C/ Francisco Mondragón, 13 PR-CV 352 Picador de Cavalls Tel.: 96 462 80 80 Tel: 964 62 81 77 [email protected] 635 61 04 68 www.restaurantepaquita.com Font Matilde A Barcelona PR-CV 384 Enllaç amb PR BARES Y RESTAURANTES CV-10 AP-7 A Teruel Bar Casa de la Cultura Yuca Music Pub Font de Castro Montanejos Pza. de la Iglesia, 1 Ctra. -
Listado De Montes Gestionados Por La Generalitat Valenciana (Febrero 2021)
LISTADO DE MONTES GESTIONADOS POR LA GENERALITAT VALENCIANA (FEBRERO 2021) 1. Montes de la Generalitat Catalogados provincia de Castellón Superficie Pública PERTENENCIA Nº CUP Num ELENCO IDENTIFICADOR DENOMINACIÓN MUNICIPIO según el catálogo (ha) GV CS001 CS1002 CS001CS1002 SAN JUAN DE PEÑAGOLOSA VISTABELLA DEL MAESTRAT 456 GV CS002 CS1001 CS002CS1001 LA TENALLA LA POBLA DE BENIFASSÀ 1577,4 GV CS003 CS1005 CS003CS1005 SANTO DOMINGO VALLIBONA 847 GV CS004 CS1008 CS004CS1008 BARRANCO DE CHÓVAR ESLIDA 25 GV CS005 CS005 PUNTAL DEL ALJIBE ESLIDA 60 GV CS006 CS1008 CS006CS1008 TARRAGUÁN ESLIDA 15 GV CS007 CS1009 CS007CS1009 BATALLA AÍN 14,5 GV CS008 CS1010 CS008CS1010 SIERRA ESPADÁN ALCUDIA DE VEO 71 PALANCAR DE ABAJO* (Figura el suelo a nombre de GV y el vuelo GV CS009 CS1003 CS009CS1003 compartido con el ayto) BARRACAS 379 PALANCAR DE ARRIBA* (Figura el suelo a nombre de GV y el vuelo GV CS010 CS1004 CS010CS1004 compartido con el ayto) EL TORO 1356 UMBRÍA DE ESCABIA GV CS011 CS1011 CS011CS1011 (copropiedad con ayto, Comunal) EL TORO 115,1562 GV CS080 CS1039 CS080CS1039 RIBERAS DEL RÍO PALANCIA SONEJA 12,4012 GV CS081 CS1034 CS081CS1034 ALTÍS VILLAHERMOSA DEL RÍO 284,975 GV CS082 CS1026 CS082CS1026 MAS DEL BAILE CAUDIEL 150,75 GV CS086 CS1033 CS086CS1033 MAS DE FALCÓ CASTELLFORT 250,8 LA MATA Y PORTELL DE GV CS087 CS1028 CS087CS1028 LES CLAPISES MORELLA 315,625 GV CS088 CS1014 CS088CS1014 TRISTANY Y LA MINA SEGORBE Y GÁTOVA 707,1224 GV CS089 CS1029 CS089CS1029 TORRE ENGUAITA MORELLA 299,225 Página | 1 LISTADO DE MONTES GESTIONADOS POR LA GENERALITAT -
11 De Mayo De 2014 Geología Y Paleontología De “Els Estanys”
Geología y Paleontología de “Els Estanys” (Almenara) 11 de mayo de 2014 IN MEMORIAM: Dr. Francesc Gusi i Jener, arqueólogo, director del SIAP e impulsor de las excavaciones y la conservación de los yacimientos de Casablanca-Almenara. Introducción. Els Estanys y el complejo kárstico de Almenara-Casablanca se encuentra a unos treinta km. al norte de Valencia, cerca de la localidad castellonense de Almenara. El paraje de “Els Estanys” es un área de un alto valor geológico, paleontológico y ecológico. Se trata de una zona con lagunas de agua dulce que se encuentran dentro de la Marjal de Almenara, a medio camino entre esta localidad y la playa de Casablanca, a los pies de un área elevada conocida como la Muntanyeta Blanca. Parada 1.- La Marjal de Almenara. La Marjal de Almenara ocupa una superficie de 1.488,72 hectáreas en los municipios de Almenara, Chilches, La Llosa y Moncófar, en la provincia de Castellón y en Benavites, Quartell y Sagunto en la provincia de Valencia. Originariamente ocupaba una zona más extensa en la que además de los municipios anteriormente reseñados también se incluían Burriana y Nules (Castellón) y Faura y Canet d’en Berenguer (Valencia). Se trata del segundo humedal en cuanto a dimensiones e interés naturalístico de la provincia de Castellón. Los límites naturales del mismo son: al Norte el río Belcaire, el río Palancia al Sur, al Oeste la Sierra de Espadán y al Este el mar Mediterráneo. Las lagunas de Almenara están situadas próximas a la costa, dentro de la marjal. El acuífero de la Sierra de Espadán aporta agua a este paraje de la marjal, que es un sistema palustre litoral de alto valor ecológico. -
Parc Natural De La Serra D'espadà
Senyalització Senders Homologats Senyalització Itineraris Itineraris interpretatius del Parc Natural Espadilla Parc Natural Zailes Parc Natural de la Serra d’Espadà GR Castelló l’Arquet 820 m Ruta 1 Itinerari amb bicicleta (Villamalur-Pavías-Matet) 5 La Masada PR 5 2 Barranc de la Caritat (Aín) Lentisco de Torrechiva Vila-real la Masada Fuentes Espadilla Fanzara CV-20 3 El castell d’Almonecir (Vall de Almonacid) Fte. de la de Ayódar CV-20 SL Masada Fuentes de Ayódar Ayódar Onda Molino de Nules 4 Barranc d’Ajuez (Chóvar) Río Arriba Fuente Torralba Tales 5 del Cañar Montanejos del Pinar Contiuitat Cambi Direcció L’Arquet (Alfondeguilla) Suera sender direcció equivocada Villamalur Artana GR-333 Pavías Alcudia Veo Fte. del Zuro Peña Montán de Veo Higueras Zamela Alfondeguilla AP-7 de Matet Aín Eslida Pozo Negro GR-333 Algimia Ayódar Gaibiel Almonacid Chóvar Fitxa tècnica Peña Ayódar Almedíjar la Vall GR-333 redonda Caudiel Vall de d’Uixó PR-CVAlmonacid 361 Azuébar CV-10 A-23 CV 203 Navajas Castellnovo N-225 Benatar PR-CV 276 Jérica Loma de la Cierva Alto del GR-36 Soneja 2 Aín Circular 3,7 km 160 m 190 m 1 h 00 m Campo Santa Fuente Larga Segorbe Bárbara Sagunt 3 Vall de Almonacid Circular 5,2 km 160 m 160 m 1 h 30 m Alto de Elvira Pico de A-23 1025 m Monte del PR-CV 398 4 Chóvar la Rueda Moltalbán Torralba Rodeo Circular 10,4 km 480 m 480 m 3 h 30 m Fuente de del Pinar V-23 5 Peñas la Salud Cerro Alfondeguilla Circular 5,7 km 180 m 130 m 1 h 30 m del Fuente de la Juto Onda Bolo Maricalva SL-CV 103 El Vizcaino CV 202 CV 205 Puçol La Serratilla Castillo de Morro Higueras Villahaleva Collado Pardo V-21 1 Circular 23,8 km 740 m 740 m 2 h. -
Generalitat Se Olvida Del Colegio Sant Antoni P.8-9
La Llosa Febrero 2018 Atronador p.14 p.15 Generalitat se olvida del colegio Sant Antoni p.8-9 Visita a Madrid para impulsar el Casal Jove El alcalde de La Llosa, Ximo Llopis, y la teniente de alcalde, Ana María Llopis, acom- pañados del diputado Óscar Clavell, han visitado la sede del Instituto de la Juventud en Madrid y el Ministerio de Cultura. Allí han presentado el proyecto del nuevo Casal Jove y auditorio de la localidad con el objetivo de conseguir ayudas. Boletín de información municipal La Llosa / p.2 58 puestos de trabajo El Ayuntamiento de La Llosa está consiguiendo las mejores valora- ciones en talleres de empleo y ayudas que convocan las administra- ciones para fomento de la inserción laboral. -EMCORP Y EMCORD -ET FORMEM 4 personas trabajando desde el 14 personas contratadas entre 15 de diciembre. Contrato de seis alumnos, director, profesor de meses. Desmpeñan labores de apoyo, monitor y administrativo. mantenimiento general y mejoras Aprenden y trabajan durante un en el municipio. año en trabajos de jardinería. Se concedió inicialmente para cua- -FOTAE tro meses y ahora se ha solicitado la ampliación de un año. 14 personas contratadas entre alumnos, director, profesor de -T’AVALEM apoyo, monitor y administrativo. Trabajan y aprenden durante un 26 contratos. 10 alumnos contra- año en labores de jardinería. tados en el taller de jardinería, 10 alumnos contratados en el taller de albañiliería, 3 monitores, pro- fesores, administrativo y directo- ra. AYUDAS SOLICITADAS El Ayuntamiento ha solicitado ayudas FOMENTO DE EMPLEO para otros dos talleres de empleo Et Formem i T’Avalem. -
R Am Bla De La V Iuda RÍU MILLARS RÍU
L e y e n d a 2 -1 V C Ares del Maestrat -15 CV Ares del Maestrat PAISAJE DE LA PIEDRA EN SECO Vilafranca Vilafranca UNIDADES DE PAISAJE 1, SERRA DE VALLDANGEL-BELLADONA Benassal UP/ 5 2, SERRA D’EN GALCERAN I LA VALLT ORT A 3, MASSÍS DEL PENYAGOLOSA Vilar de Canes Albocàsser Albocàsser UP/ 6 4, CORREDOR DE CAT Í-AT ZENET A Culla UP/ 1 la Torre d'En Besora 5, SERRA D’ESPARREGUERA I MOLA DEL PUIG CABRER la Sarratella 6, VALL D’ALBOCÀSSER 0 1 - V C UP/ 3 Vistabella del Maestrat 7, BASSA DE LES ORONET ES Vistabella del Maestrat UP/ 2 Benafigos 8, MUNT ANYES DE L’ALCALAT EN-VALLIVANA Sierra Engarcerán UP/ 4 la Torre d'en Doménec 9, PARC NAT URAL DEL PRAT DE CABANES-T ORREBLANCA Xodos 10, MARJAL I EST ANYS D’ALMENARA UP/ 22 Penyagolosa 1814 m Vilanova d'Alcolea 11, MARJAL DE NULES UP/ 8 UP/ 12 Atzeneta del Maestrat Torreblanca 3 -1 Torreblanca Atzeneta del Maestrat Benlloc CV 12, CORREDOR VINROMÀ-BORRIOL I PLA DE VILAFAMÉS Villahermosa del Río a d 3 -1 V iu C 13, MARGEN IZQUIERD A DEL L’ALT MILLARS V Cortes de Arenoso la Vall d'Alba 14, PLA DE BORRIOL e Vall d'Alba 7 d - UP/ 9 P A la les Useres 15, PLA DE L’ALCORA b Cabanes Cabanes m a 16, LA RENEGA Llucena R Zucaina 0 1 Castillo de Villamalefa Llucena - UP/ 17 V 17, PLANA AGRÍCOLA D’ALCOSSEBRE-ORPESA C Costur Figueroles Vilafamés Vilafamés 18, LA PLANA –INT ERIOR UP/ 7 la Pobla de Tornesa 19, LA PLANA –LIT ORAL Orpesa UP/ 13 Ludiente UP/ 23 20, SERRA D’ESPADÀ l'Alcora UP/ 16 l'Alcora Sant Joan de Moró UP/ 14 21, SERRA DE BORRIOL C Argelita V- 16 Benicàssim Torrechiva UP/ 21 Cirat UP/ 15 Benicàssim -
Provincia De Castellón De La Plana
PROVINCIA DE CASTELLÓN DE LA PLANA AÑO CLXXXIII Edición y gestión: Excma. Diputación Provincial (Se publica los martes, jueves y sábados) JUEVES, 9 DE ABRIL DE 2015 - NÚMERO 44 ADMINISTRACIÓN GENERAL DEL ESTADO SUMARIO Ministerio de Empleo y Seguridad Social ___________________________ 2 Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas _________________ 2 ADMINISTRACIONES AUTONÓMICAS Conselleria de Sanidad ____________________________________________ 4 Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo _______________ 4 ADMINISTRACIÓN LOCAL Ayuntamientos ________________________________________________ 5 Almazora/Almassora, Almenara, Altura, Artana, Bejís, Benicarló, Benicasim/Benicàssim, Betxí, Borriol, Burriana, Cabanes, Castellón/Castelló, Chilches/Xilxes, Figueroles, Jérica, la Vall d’Uixó, la Vilavella, l’Alcora, Onda, Oropesa del Mar/Orpesa, Ribesalbes, Sierra Engarcerán, Soneja, Todolella, Vall d’Alba, Vilafamés, Vilanova d’Alcolea, Vila-real, Vinaròs Mancomunidades _____________________________________________ 39 Mancomunidad Alto Palancia Consorcios ____________________________________________________ 39 Consorcio Hospitalario Provincial Castellón, Consorcio de Residuos C1 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA _______________________________________ 42 Juzgados de lo Social (Castellón de la Plana) DISPONIBLE EN INTERNET D.L. CS 1-1958 www.dipcas.es 2 B.O.P. DE CASTELLÓN DE LA PLANA Núm. 44.—9 de abril de 2015 ADMINISTRACIÓN GENERAL DEL ESTADO MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL 03094-2015-U TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL -
Informe Arqueológico Del Marjal De Almenara Y De La Zona Húmeda De La Desembocadura Del Río Mijares
Informe arqueológico del marjal de Almenara y de la zona húmeda de la desembocadura del río Mijares Valencia, julio de 2006 “Estudio arqueológico para evaluación de contingencia ambiental de las diferentes áreas susceptibles de verse afectadas directa o indirectamente por las obras de adecuación ambiental y uso educativo del marjal de Almenara y de la zona húmeda de la desembocadura del río Mijares”. Realizado por: Ferran Arasa Gil Departamento de Prehistoria y Arqueología Universitat de València Av. Blasco Ibáñez, 28 46010 Valencia Teléfono: 96 386 42 42 (ext. 64079) Fax: 96 398 38 87 E-mail: [email protected] Para: INOCSA INGENIERÍA, S. L. Propuesta de estudio sobre los “Cambios geomorfológicos históricos y geoarqueología en el humedal de Almenara” y “Estudio geomorfológico del cauce de desembocadura del río Mijares”. Realizada por: Pilar Carmona González Departamento de Geografía Universitat de València Avda. Blasco Ibáñez 28 46010 València Teléfono: 963864237- ext: 64881 Fax: 963983054 E-mail: [email protected] 2 Índice I. El Marjal de Almenara 1. La Torre Caiguda (Moncofa) 1.1. Antecedentes 1.2. Descripción 1.3. Propuestas 1.4. Bibliografía 2. La Muntanyeta dels Estanys (Almenara) 2.1. Antecedentes 2.2. Valoración 2.3. Descripción 2.4. Propuestas 2.5. Bibliografía 3. La Gola (Almenara) 3.1. Descripción 3.2. Propuestas 4. La Torre del Mar (Almenara) 4.1. Antecedentes 4.2. Propuestas 4.2. Bibliografía II. La desembocadura del río Mijares 1. Antecedentes 2. Valoración 3. Propuestas 4. Bibliografía III. Cambios geomorfológicos históricos y geoarqueología en el humedal de Almenara IV. Estudio geomorfológico del cauce de desembocadura del río Mijares. -
Ruego La Inclusión En El Seguro De Vida Que Esta Diputación Provincial
ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL En sesión ordinaria de la Junta de Gobierno de la Excma. Diputación Provincial, celebrada el día 2 de noviembre de 2016, se adoptó entre otros el siguiente acuerdo: “Finalizado el plazo de formalización de solicitudes de actuaciones musicales correspondientes a la Campaña “Más Mayores, Más Dipu 2016” en fecha 20 de octubre de 2016, e un total de noventa y un Ayuntamientos, de municipios con población inferior a 10.000 habitantes, que a continuación se relacionan, han solicitado la programación, en sus localidades, de actuaciones musicales dirigidas a las personas mayores: a) Comarca del Alto Mijares. • Argelita. • Ayódar • Castillo de Villamalefa. • Fanzara. • Fuente la Reina. • Fuentes de Ayódar. • Ludiente. • Montán. • Puebla de Arenoso. • Toga • Villahermosa del Río. • Vilamalur. • Zucaina. b) Comarca del Alto Palancia. • Algimia de Almonacid. • Almedijar. • Altura. • Azuebar. • Barracas. • Bejis. • Benafer. • Caudiel. • Chovar. • Geldo. • Higueras. • Jérica. • Matet. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Navajas. • Pavías. • Pina de Montalgrao. • Segorbe. • Soneja. • Sot de Ferrer. • Teresa. • Torás • Vall de Almonacid. • Viver. c) Comarca del Baix Maestrat • Alcalà de Xivert. • Càlig. • Canet lo Roig. • La Jana. • Peñíscola. • La Pobla de Benifassà. • Rossell. • La Salzadella. • San Rafael del Río. • Sant Jordi. • Sant Mateu. • Traiguera. • Xert. d) Comarca de Els Ports. • Castellfort. • Cinctorres. • Forcall. • Herbés • La Mata. • Morella. • Portell de Morella. • La Todolella. • Vallibona • Villores. ACCIÓN SOCIAL CP/ac AREA DE ACCIÓN SOCIAL • Zorita del Maestrazgo. e) Comarca de l’Alcalatén. • Costur. • Espadilla. • Figueroles. • Lucena del Cid. • Les Useres. • Vistabella del Maestrat. f) Comarca de l’Alt Maestrat. • Albocàsser. • Atzeneta del Maestrat. • Catí. -
El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals.