Jacques Tati ...Aquesta Pel·Lícula És El Primer Llargmetratge De Tati Com a Director

pEtITs CiNèFiLS

Día de fiesta Els habitants d’un petit poble de França es preparen per a la celebració de jAcQuES les festes populars. Els carrers s’engalanen i arriben firaires amb les seves paradetes. Una de les atraccions és el cinema, on es projecta un documental sobre els nous mètodes de repartiment del correu als Estats Units. El François, el carter del poble, cansat de les burles dels seus veïns, decideix tAti aplicar una nova tècnica acrobàtica al seu repartiment l’endemà de la projecció.

Títol original: Jour de fête Ho sabies? Director: Jacques Tati ...Aquesta pel·lícula és el primer llargmetratge de Tati com a director. País: França Abans havia rodat Escola de carters (1947), que va ser la llavor de Día de Any: 1941 fiesta. En principi René Clément havia de ser el director del curt, però per Durada: 81 min motius d’agenda no estava disponible i Tati va assumir la direcció del film. Es Edat: A partir dels 6 anys pot dir, doncs, que Tati va fer el salt a la direcció de manera una mica fortuïta. ...Tati va rodar la pel·lícula amb dues càmeres: una en color i una altra en blanc i negre com a còpia de seguretat. El sistema de color que va fer servir, el Thomsoncolor, era experimental i no van trobar la forma de revelar-lo al laboratori. És per això que l’any 1949 el film es va estrenar només en blanc i negre. Cinc anys després de la mort de Tati, la seva filla Sophie va trobar les llaunes de la versió en color de la pel·lícula. Després de moltes proves de laboratori, el 1995 es va estrenar la versió de Día de fiesta tal i com l’havia pensat el seu director. ...Día de fiesta va estar a punt de no poder-se estrenar. Cap distribuïdor francès no trobava atractiu un film sense massa argument, basat en un humor físic i amb pocs diàlegs. Tot i que el rodatge va començar el 1947, el film no es va poder estrenar fins a l’estiu del 1949. Malgrat la mala acollida inicial de la indústria, el públic va rebre el film amb entusiasme.Va guanyar el premi al millor guió original al Festival de Venècia (1949) i també el Grand Prix del cinema francès (1950). peR a dEsPrÉs deL ciNemA

El François ha begut una mica més del compte i s’ha fet un embolic amb els termes que defineixen l’ofici de carter. L’ajudes a descobrir-los?

5 1. Objecte físic en el qual, a través d’una obertura llarga i 4 estreta, es dipositen les cartes B per al seu enviament. 2. Vehicle que fa servir el François per repartir el 1 correu. 3. Trosset de paper estampat i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s'hi S adhereixi, destinat a 3 franquejar els enviaments. P 4. Bossa de paper per a posar- 2 hi dintre una carta i en la E qual se sol escriure el nom, l’adreça, etc., del destinatari. 5. Vehicle que fan servir els 6 americans per al repartiment G de cartes i paquets. 6. Comunicació, generalment breu, transmesa per telègraf.

Reflexionem!

Si t’hi has fixat bé, hauràs es rodava en color i vermell A Día de fiesta Tati sonors tenen un gran vist que a les escenes si es rodava en blanc i reflecteix amb humor la protagonisme, sobretot nocturnes les ombres dels negre) perquè la llum del vida a un poble petit de la aquells que recreen la objectes són molt dures. En sol semblés la de la lluna. França rural. En aquesta presència d’elements de la l’època en què es va rodar Has notat el to blavós de primera pel·lícula encara natura. Recordes algun so Día de fiesta, es feia servir les imatges nocturnes? no trobem el senyor Hulot, en particular? N’hi ha un una tècnica coneguda com Alguna cosa t’havia fet el seu personatge més de molt important que ens a «nit americana» (day sospitar que podien estar cèlebre, i hi ha molts revela la presència d’un for night). Aquesta tècnica rodades de dia? El què? més diàlegs que a altres petit animal. consistia en posar un filtre films del director. Tot davant la càmera (blau si i amb això, els efectes

Visita'ns a Consulta regularment l'agenda El centre disposa de Programació i coordinació en línia www.CaixaForum.es servei gratuït de a càrrec de pEtITs CiNèFiLS

Mestre de la comèdia francesa, Amb el seu segon llarg va néixer Jacques Tati va tenir una brillant monsieur Hulot, el personatge però curta trajectòria. La seva que Tati faria servir a les següents jAcQuES filmografia no va rebre el suport tres pel·lícules per denunciar la suficient de la indústria ni dels uniformitat cap a la que ens portava sistemes financers. Tot i amb el progrés i la pèrdua d’individualitat això, va ser un cineasta avançat dels éssers humans. Les vacances del tAti al seu temps, que va beure de la Sr. Hulot es va estrenar el 1953 amb millor tradició del cinema mut i la un gran èxit tant de crítica com de va combinar amb grans dosis de públic. crítica social. L’any 1956 Tati va crear la seva pròpia Jacques Tati, nascut Jacques productora: Spectra Films. Dos anys Tatischeff, va néixer el 1907 a Le després va estrenar El meu oncle, Pecq (França). De jove no va ser que va guanyar l’Oscar a la millor un bon estudiant i va deixar les pel·lícula estrangera. Playtime va ser classes als 16 anys. Els seus primers la seva gran aposta i també el seu números còmics com a aficionat més gran fracàs financer. El film va van ser imitacions de grans figures superar i molt el seu pressupost per de l’esport. Com a professional, va la construcció de Tativille, la gran començar als anys 30 amb esquetxos ciutat decorat amb què va voler esportius en espectacles de cabaret criticar l’absurd de la modernitat i music-hall. Durant aquella dècada arquitectònica i tècnica. Com a també es va iniciar en el món del conseqüència, Tati va liquidar Spectra cinema com a actor. Films i va perdre els drets de totes les seves pel·lícules. Tati no va fer el salt a la direcció fins l’any 1947, quan va dirigir el curt Durant els anys 70 va rodar tres Escola de carters. Aquesta pel·lícula produccions més, tot i que Forza és la llavor de Dia de festa, que no es Bastia (1978) no va veure la llum fins Filmografia va poder estrenar fins a l’estiu del l’any 2002, vint anys després de la se- Dia de festa (1949) 1949 per l’oposició dels distribuïdors va mort. Un any abans, el 2001, la Les vacances del Sr. Hulot (1953) francesos. Malgrat la mala acollida de seva filla Sophie va crear Les films de El meu oncle (1958) la indústria i de la crítica, el públic va mon oncle i va recomprar els drets Playtime (1967) rebre el film amb entusiasme i es va de les pel·lícules del seu pare. Gràcies Trànsit (1971) fer amb el Grand Prix del cinema a aquesta operació es van poder Xafarranxo al circ (1974) francès. reestrenar còpies restaurades de tots Forza Bastia (1978) els seus films. Les comèdies de Tati són molt més que una col·lecció de gags, són una crítica oberta a la societat moderna l’ UniVErs De i excessivament enlluernada per la tecnologia. Tati reivindica la singularitat de les persones i de la seva forma de pensar i viure jAcQuES tAti davant d’un progrés que sovint les uniforma.

Monsieur Hulot Amant de l'experimentació La banda sonora Tati és considerat un hereu de la Tati va explorar les possibilitats Les pel·lícules de Tati són pel·lícules millor tradició de l’slapstick dels grans tècniques dels avenços de la indústria de gests i gags visuals. La presència dels mestres del cinema mut nord-americà cinematogràfica.Dia de festa havia de diàlegs és mínima, però la força de (Keaton, Chaplin, Lloyd). La seva més ser la primera pel·lícula en color del les bandes sonores és innegable, gran creació fou monsieur Hulot, un cinema francès, però per problemes no només per la importància de la personatge amb gabardina, barret, del laboratori amb el sistema música, sinó sobretot per l’univers de paraigua i fumador de pipa que li experimental Thomsoncolor es va sons que les habiten. Tati fa música va servir per articular la seva crítica haver d'estrenar en blanc i negre. amb els sorolls quotidians: els cedeix a la societat de progrés. Hulot és la Playtime es va rodar en 70 mm, el protagonisme, els cuida i els reivindicació de la identitat, d’allò que un format molt més gran que reivindica. fa úniques les persones, per això és un l’habitual de 35 mm, fet que va El pla general personatge que sempre sembla fora de perjudicar seriosament la distribució context. del film, perquè pocs cinemes estaven A l’igual que les pel·lícules mudes preparats per projectar en aquest de Keaton i d’altres mestres de format. Tati també va explorar les l’slapstick, el cinema de Tati és possibilitats que li oferia el vídeo en un cinema de plans generals. Les la que fou la seva última pel·lícula de seves composicions tenen una gran ficció:Trànsit . plasticitat i en elles l’espectador ha d’estar pendent de les múltiples accions que a vegades hi tenen lloc de forma simultània. Tot i que aquest gust pel pla general sovint va ser criticat per figures de renom com Truffaut, Tati considerava que era una forma més humana i natural de mirar, perquè «a la vida real ningú no s’apropa fins al nas de la gent».

pEtITs CiNèFiLS aprendre a través d’obres que permeten treballar tant el sentit estètic com crític, a més de fer volar la imaginació.

Visita'ns a Consulta regularment l'agenda El centre disposa de Programació i coordinació en línia www.CaixaForum.es servei gratuït de a càrrec de