DOCSLIB.ORG

RAP 28 Digital.Indb

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
RAP 28 Digital.Indb Crònica científica rència a la necessitat de la intervenció. D’una banda, Intervencions trobem les que s’inclouen dins d’un projecte científic de recerca, i, de l’altra, les actuacions d’urgència, les arqueològiques i preventives o els seguiments per afectacions d’obres. Cada grup s’ha subdividit en funció del tipus d’in- tervenció, separant les prospeccions, les excavacions, paleontològiques a les consolidacions i la documentació de jaciments i tractament de restes no extretes. Sobre el total de Lleida durant l’any les 138 intervencions, les excavacions d’urgència i les preventives (incloses les de control i les de seguiment d’obres) representen el 50 %, mentre que les pros- 2017 peccions d’urgència i les preventives són el 15,9 %. D’altra banda, les excavacions dins d’un projecte de Miguel Tarongi Chavarri recerca són el 19,6 % i les prospeccions el 6,5 %. Finalment, el 4,3 % de totes les intervencions han sigut consolidacions, restauracions o altres similars. Introducció Únicament el 3,6 % de totes les actuacions realitzades A continuació, com és habitual en tots els volums a la província de Lleida han estat documentacions de la Revista d’Arqueologia de Ponent, es presenten de restes no extretes. les intervencions arqueològiques i paleontològiques En comparar les dades amb els anys anteriors desenvolupades en la província de Lleida durant (figura 2), es pot apreciar la consolidació de la recu- l’any 2017. peració en el nombre d’intervencions, ja que des del Aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense mínim de 2014, quan únicament se’n van produir 72, les dades cedides pel Servei Territorial a Lleida i pel no s’han tornat a registrar valors tan baixos. Malgrat Servei Territorial a la Catalunya Central del Depar- estar encara lluny de les 206 actuacions de 2010, tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. sembla que es confirma la tendència a l’alça en els De nou, es vol agrair l’amabilitat de Josep Gallart, últims tres anys, amb una certa recuperació del sector. arqueòleg territorial de Lleida, Montserrat Sorolla Respecte l’any anterior, s’aprecia una petita disminució Raedó, administrativa de l’Àrea de Patrimoni Arqueo- en les intervencions de recerca; això no obstant, les lògic de Lleida, i Antoni Caballé i Crivillés, arqueòleg preventives s’han disparat considerablement. territorial de Catalunya Central. Si observem la distribució entre les diferents co- Per realitzar aquest informe, s’han tingut en compte marques, destaca notablement la Noguera, concentrant les diferents intervencions paleontològiques i arqueolò- el 21,3 % del total. En segon lloc hi ha la Segarra i el giques desenvolupades al llarg del 2017 als municipis Segrià amb un 15,6 %, seguides del Pallars Jussà lleidatans. Un cop obtingudes aquestes dades, s’han (13,5 %) i les Garrigues (9,2 %). En comparar aquestes realitzat descripcions quantitatives focalitzant-se en el dades amb les de l’any anterior, veiem com les cinc nombre total d’intervencions, el tipus, la cronologia comarques amb més actuacions són les mateixes, i la comarca on es varen realitzar. encara que en diferent ordre. En aquestes comarques Mantenint l’estil informatiu d’anys anteriors, s’ha s’ha concentrat el 75,2 % de totes les intervencions de realitzat una llista amb totes les intervencions, indi- la província de Lleida durant el 2017, mentre que l’any cant-ne el tipus, la localització, la direcció i la cro- 2016 va ser del 80 %. Les comarques amb valors més nologia. Per facilitar i resumir la lectura de dades, baixos són la Val d’Aran (0 %), el Pla d’Urgell (0,7 %) s’han inclòs quatre gràfiques en les quals es pot veure l’Alta Ribagorça (0,7 %) i la Cerdanya (1,4 %) (figura 3). ràpidament quin tipus d’intervencions s’han efectuat Finalment, si comparem els resultats cronològi- i de quina cronologia són, la seva evolució en els cament (figura 4) destaca el volum d’intervencions últims vuit anys i com es distribueixen al llarg de de cronologia medieval i moderna, aquesta última les tretze comarques de la província. solament representa el 5,1 % però cal tenir en compte En aquesta síntesi es pretén informar sobre l’ac- que moltes actuacions medievals també presenten tivitat paleontològica i arqueològica a la província restes modernes. Les cronologies menys intervingudes de Lleida i analitzar quantitativament les variables són el neolític i l’edat del bronze (un 3,6 % del total anteriorment assenyalades. cadascuna) seguides per les paleontològiques (5,1 %) i les del primer ferro (5,8 %). Les intervencions arqueològiques i paleontològiques de l’any 2017 Llista d’intervencions de l’any 2017 Al llarg del 2017 es van realitzar un total de 138 A. Prospeccions paleontològiques i intervencions paleontològiques i arqueològiques a la província de Lleida, les quals han estat executades arqueològiques d’investigació en 114 llocs diferents. Per poder facilitar l’estudi, Paleontològic / Paleolític / Neolític els seguiments arqueològics realitzats en una àrea extensa, que inclogui diversos municipi o comarques, 1. LA PEDRERA DE RÚBIES, VILANOVA DE MEIÀ (LA NO- han estat considerats com a un únic lloc. GUERA) En primer lloc, per establir els tipus d’actuacions Direcció: Àngel Galobart Lorente s’han separat en dos grans blocs, els quals fan refe- Període: Paleontològic 402 Revista d’Arqueologia de Ponent 28, 2018, 402-410, ISSN: 1131-883-X, ISSN electrònic: 2385-4723, DOI.10.21001/rap.2018.28.23 Crònica científica Tipus actuacions A. Prospeccions d'investigació 9 6,5% B. Prospeccions d'urgència i preventives 22 15,9% C. Excavacions d'investigació 27 19,6% D. Excavacions d'urgència i preventives 69 50,0% E. Consolidacions, restauracions, neteja, etc. 6 4,3% F. Documentació i tractament de restes no extretes 5 3,6% Figura 1. Resum de les actuacions arqueològiques a la demarcació de Lleida l’any 2017 agrupades per tipus d’actuacions. Tipus d'actuacions 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 A. Prospeccions d'investigació 8 2 5 2 1 13 14 9 B. Prospeccions d'urgència i preventives 46 26 24 15 15 18 5 22 C. Excavacions d'investigació 21 17 20 23 13 26 32 27 D. Excavacions d'urgència i preventives 91 74 43 48 35 71 48 69 E. Consolidacions, restauracions, neteja, etc. 19 9 7 7 3 7 5 6 F. Documentació i tractament de restes no extretes 21 10 16 7 5 12 7 5 Total 206 138 115 102 72 147 111 138 Figura 2. Resum de les actuacions arqueològiques a la demarcació de Lleida des de l’any 2010 fins al 2017 agrupades per tipus d’actuacions. Revista d’Arqueologia de Ponent 28, 2018, 402-410, ISSN: 1131-883-X, ISSN electrònic: 2385-4723, DOI.10.21001/rap.2018.28.23 403 Crònica científica Intervencions arqueològiques segons comarca Alt Urgell 6 4,3% Pla d'Urgell 1 0,7% Alta Ribagorça 1 0,7% Segarra 22 15,6% Cerdanya 2 1,4% Segrià 22 15,6% Garrigues 13 9,2% Solsonès 8 5,7% Noguera 30 21,3% Urgell 12 8,5% Pallars Jussà 19 13,5% Val d'Aran 0 0,0% Pallars Sobirà 5 3,5% Total 141 100% Figura 3. Resum de les actuacions arqueològiques a la demarcació de Lleida l’any 2017 agrupades per comarca. Intervencions arqueològiques segons cronologia Paleontologia 7 5,1% Romà 12 8,7% Paleolític 13 9,4% Medieval 36 26,1% Neolític 5 3,6% Modern 7 5,1% Bronze 5 3,6% Contemporani 9 6,5% Ferro 8 5,8% Indeterminat 26 18,8% Ibèric 10 7,2% Total 138 100,0% Figura 4. Resum de les actuacions arqueològiques a la demarcació de Lleida l’any 2017 agrupades per principals períodes cronològics. 404 Revista d’Arqueologia de Ponent 28, 2018, 402-410, ISSN: 1131-883-X, ISSN electrònic: 2385-4723, DOI.10.21001/rap.2018.28.23 Crònica científica Projecte: Dinàmica ecològica de la darrera extinció Direcció: Helena Kirchner Granell i Montserrat en massa: el Pirineu com a laboratori fòssil Rovira Rafecas 2. ELS NERETS, TREMP (EL PALLARS JUSSÀ) Període: Romà Direcció: Àngel Galobart Lorente, Albert García Projecte: Ciutats andalusines i el seu entorn agrari Sellés i Bernat Vila Ginestí i l’impacte de la conquesta feudal. Els casos de Període: Paleontològic Tortosa i Balaguer Projecte: Dinàmica ecològica de la darrera extinció en massa: el Pirineu com a laboratori fòssil B. Prospeccions paleontològiques i 3. ESPINAU, AVELLANES I SANTA LINYA I ÀGER (LA NO- arqueològiques d’urgència i preventives GUERA) Direcció: Àngel Galobart Lorente, Novella Raz- Paleontològic / Paleolític / Neolític zolini i Víctor Fondevilla Moreu Període: Paleontològic 10. VACARROJA I I II, JUNEDA (LES GARRIGUES) Projecte: Dinàmica ecològica de la darrera extinció Direcció: Xavier Esteve Gràcia en massa: el Pirineu com a laboratori fòssil Període: Neolític 4. VARIS JACIMENTS CRETACIS, ISONA I CONCA DELLÀ, TREMP I TALARN (EL PALLARS JUSSÀ) Bronze / Ferro / Ibèric Direcció: Rodrigo Gaete Harzenetter i Bernat Vila Ginestí 11. TEULERIA, ALPICAT (EL SEGRIÀ) Període: Paleontològic Direcció: Òscar Escala Abad Projecte: Dinàmica ecològica de la darrera extinció Període: Bronze en massa: el Pirineu com a laboratori fòssil Zones del jaciment de la Teuleria afectades per 5. PROSPECCIONS ARQUEOLÒGIQUES DELS ASPRES DE LA la modernització del reg del sector de Rubinals, NOGUERA I EL MONTSEC, ÀGER, ALGERRI, BALAGUER, presa del poble i construcció de la bassa regu- CAMARASA, CASTELLÓ DE FARfaNYA, IVARS DE NOGUE- ladora RA, LES AVELLANES I SANTA LINYA, OS DE BALAGUER, 12. TROS DE L’ARMANDO, LES BORGES BLANQUES (LES CASTELL DE MUR, GAVET DE LA CONCA, ISONA I CONCA GARRIGUES) DELLÀ, LLIMIANA I SANT ESTEVE DE LA SARGA (LA Direcció: Roger Sala Bartrolí NOGUERA I EL PALLARS JUSSÀ) Període: Ibèric Direcció: Miquel Roy Sunyer, Jezabel Pizarro Poblat Ibèric.
Load more

Recommended publications
  • Quatre Escoles Rurals Més Incorporaran Al Setembre
    SEGRE 10 Dijous, 24 de maig del 2018 L’històric hostal Ca la Maria de Sant Puigverd troba onze sitges de l’edat COMARQUES Guim reobrirà com a ‘escape room’ mitjana a la zona del pou de gel www.segre.com/comarques p. 11 p. 14 ENSENYAMENT ESCOLES RURALS Quatre escoles rurals més incorporaran al setembre guarderies i ja seran trenta a Lleida La contractació del personal de les escoles bressol quedarà per primera vegada en mans d’Ensenyament i podria reduir-se || Els alcaldes ho veuen necessari per assegurar la continuïtat dels centres ESMERALDA FARNELL H.C. ❘ LLEIDA ❘ Quatre escoles rurals Col·legis de Lleida incorporaran el curs pendents del que ve les guarderies munici- pals a les seues instal·lacions nombre de nens a petició dels ajuntaments, de manera que ja seran trenta els n Nombroses escoles ru- centres educatius lleidatans que rals estan pendents cada han pres aquesta mesura en els any del nombre d’alum- últims anys per garantir la con- nes apuntats en el termini tinuïtat i el funcionament òptim de preinscripció per cer- dels centres escolars més mo- tificar la continuïtat del destos. Són les escoles de Bella- centre ja que Ensenya- guarda, Torrelameu, Camarasa ment no considera viable i Llavorsí, segons va confirmar mantenir un col·legi amb ahir el delegat d’Ensenyament, menys de cinc alumnes. Miquel Àngel Cullerés. El curs vinent tot apunta Aquesta iniciativa s’emmarca que l’escola de la Pobla de en un pla pilot de millora de les Cérvoles serà l’única for- escoles rurals que va començar çada a tancar després de el curs 2015-2016.
    [Show full text]
  • Preliminary Part
    Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ Soil was quite moist at both the sowing date and at pre-emergence harrowing. Soon after the pre-emergence harrowing the soil dried out and it was quite cold so that P. rhoeas germination was probably not enhanced by this soil disturbance. Additionally, independently from the harrowing, P. rhoeas could have hardly started to germinate due to the same reasons, so that pre-emergence harrowing did probably kill few P. rhoeas seedlings starting to germinate. 250 a 200 ab a a ab ab a a 150 a ab -2 a a a a a b a Plants m a 100 ab a a b a 50 bc a a bc c b c a c a a 0 11/12 11/01 13/02 08/03 30/03 Date Figure 7.17. a. Papaver rhoeas plant number evolution in time in the field trial conducted in Baldomar in 2000-01. The arrows indicate the harrowing moments. ? Untreated, - herbicide, * pre-emergence, ? post-emergence at 2 km h-1, ? post-emergence at 4 km h-1, ¦ post-emergence at 6 km h-1, ? post-emergence at 8 km h-1. Different letters correspond to statistically significant differences at P<0.015. 205 Chapter 7: Harrowing effect on Papaver rhoeas ____________________________________________________________________________________ The post-emergence harrowing was conducted in a correct moment taking into account that no new P. rhoeas germination was observed since the harrowing date. Initial plant density immediately before the post-emergence harrowing was moderate ranging between 100 and 180 plants m-2 (Figures 7.17.
    [Show full text]
  • SSD20171022 320.Pdf
    A.E. Talaia SSD20171022_320 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 6: LLEIDA – SANT RUF – LLÍVIA CORBINS – TORRELAMEU 22 d’octubre de 2017 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 7 h Àrea de Servei de Lleida . Esmorzar. 8 h 30 min Sortida cap a Lleida. 9 h Lleida . Inici de l’etapa. 9 h 20 min Llívia . Reagrupament. 10 h 25 min 10 h 35 min Alzines . Reagrupament. 11 h 35 min 11 h 45 min Corbins . Reagrupament. 12 h 30 min 12 h 40 min Torrelameu. Final de l’etapa. 13 h 10 min Sortida cap a Lleida. 13 h 20 min Lleida . Dinar 13 h 45 min Sortida cap a Vilanova. 16 h 30 min Vilanova i la Geltrú . 18 h Notes .- ** Esmorzarem a l’Àrea de Servei de Lleida. En acabar, l’autocar ens portarà a Lleida on dinarem(cadascú pel seu compte). ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja ho- ra abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 692620181 (Isidre Poch).
    [Show full text]
  • Sector Primari I Producció Agroalimentària
    Pla estratègic territorial de la comarca de les Garrigues 2015-2025. Foment de l’economia local i l’ocupació Dijous participatius Taller 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA Dijous, 10 de març de 2016. L’Albagés TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? Sector productiu important i amb pes en el conjunt de l’economia comarcal (28,96% del PIB comarcal). Pes dels sectors productius en l’economia de les Garrigues. PIB Comarcal. 80 73,33 70 60 50 Garrigues 40 33,61 Catalunya 28,96 30 26,51 20,35 20 10,96 10 5,34 0,99 0 Primari Indústria Construcció Serveis TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? Característiques generals: El 73,63% de les terres de les Garrigues són de secà i el 26,37% de regadiu Poc diversificat (en molts municipis monocultiu, a destacar Bovera, Juncosa i la Granadella): - Agricultura: principalment olivera i part d’ametllers, al secà i fruiters i cereals , al regadiu. - Ramaderia: concentrada en municipis concrets (Juncosa boví, i Puiggròs, les Borges Blanques i Arbeca: porcí) - Iniciatives puntuals dels sectors primari i agroalimentari que diversifiquen el teixit productiu alhora que el revitalitzen i revaloritzen (vi, tòfona, safrà, horta, pa de ronyó, fruits secs, elaborats càrnics, làctics, etc.). Ocupació al sector primari Castelldans El Soleràs Els Torms Juncosa Bellaguarda Bovera TALLER 1. SECTOR PRIMARI I PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA. QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA? Producció. Bàsicament centrat en la producció, i amb poca i poc diversa transformació (oli i algunes iniciatives puntuals de transformació a partir de matèries primeres d’origen agrari: melmelades i conserves, mel, làctics,..) La rendibilitat de la producció molt condicionada per l’escassetat d’aigua en la zona de secà.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • L'aeroport D'alguaire Registra 3.274 Passatgers En La Temporada D'estiu
    10 DILLUNS, 4 DE SETEMBRE DEL 2017 Pirineus Turisme Exposició Mostra de 70 L’aeroport d’Alguaire registra 3.274 instantànies sobre passatgers en la temporada d’estiu piragüisme Aquesta infraestructura lleidatana ha rebut enguany 80 persones més que l’any passat Redacció La seU D’UrgeLL AGÈNCIES Agències desembre amb els vols de Neil- Un recull de 70 fotografies LLEIDA son als aeroports de Gatwitck, sobre piragüisme es pot vi- L’aeroport de Lleida-Alguaire Standsted, Manchester i East sitar al centre cívic El Pas- va acomiadar ahir la temporada Midlands. Més endavant s’hi seig de la Seu d’Urgell des d’estiu amb 3.274 passatgers afegiran les connexions amb d’avui fins al 24 de setembre que han viatjat a Palma, Maó i Tel-Aviv i el 4 de febrer les de vinent. Es tracta d’una mos- Eivissa amb Air Nostrum. Són Suècia. Serra ha detallat que tra d’instantànies captades uns 80 més que l’any passat, hi haurà cinc destinacions al per membres de l’Agrupació quan la xifra va ser de 3.195, país escandinau: Göteborg, Fotogràfica de Montcada i segons dades actualitzades pel Stocolm, Malmö, Jönköping i Reixac (Afotmir), a qui els director de l’aeroport, Antoni Växjö. apassiona “retenir la belle- Serra. Els vols a les illes Balears sa, la plàstica i les expressi- s’han operat cada divendres i FESTA DEL CEL ons impactants de la pràcti- diumenge del 21 de juliol al 3 D’altra banda, Antoni Serra va ca d’aquest esport”, que des de setembre. La destinació de explicar que està esperant si l’Afotmir es cataloga com Palma és la que ha tingut més finalment arriben els permisos una disciplina esportiva viatgers, seguida de Menorca i perquè l’aeroport de Lleida- “espectacular” i relacionada Eivissa.
    [Show full text]
  • El Pandero De Les Mosses a Ponent
    pàg. 129 Musicologia El pandero de les mosses a Ponent shikar. núm. 02 | 2015 p. 129-137 Ester G. Llop RESUM ABSTRACT Etnomusicòloga Les captes amb el pandero, vinculades a la confraria The timbrel catches, which are related to the de la Mare de Déu del Roser, havien estat ben confraternity of Our Lady of the Rosary, had been presents en les celebracions de moltes poblacions in the celebrations of many villages of western de Ponent fins al primer terç del segle XX. La Catalonia until the first third of the twentieth manca de continuïtat dels estudis dels primers century. The abandonment of this activity, as well etnògrafs i l’abandonament de l’activitat n’han as the lack of continuity in the earliest ethnographic «Aquí vénen condicionat i limitat la imatge actual. En aquest studies, has conditioned and limited the present les donzelles, cavallers, article ens proposem revisar la bibliografia de les knowledge on the timbrel songs. We review here per a cantar» primeres recerques sobre alguns aspectes de les the early studies on timbrel songs during the late cançons de pandero, a finals del segle XIX i primer nineteenth century and the first quarter of the quart del segle XX —principalment de la mà de twentieth century —mainly from Valeri Serra i Valeri Serra i Boldú—, el treball de camp d’Enric Boldú—, the Enric Farreny fieldwork of the early Farreny a principis dels anys 70 i les investigacions 70s and the current investigations in the Pla de actuals al pla de Lleida. Així mateix, revisem els Lleida.
    [Show full text]
  • Horaris Covid19
    Avís! Incidències COVID-19 Última actualització: 9 de setembre Operador Serveis 313 Vallfogona de Riucorb - Tàrrega Autocars Agramunt No circula 113 Els Alamús - Lleida (Transport a la demanda) Autocars Agramunt Serveis habituals sota demanda Alsina Graells - Alsa Serveis habituals a partir del 14 de setembre Autobusos de Lleida Vegeu les següents pàgines Cots Alsina Serveis habituals 111 Lleida - Barbens Autocars del Pla serveis habituals e2 / 101 Alfarràs - Lleida Gamon serveis habituals 126 Massalcoreig - La Granja d'Escarp - Lleida Gamon serveis habituals e3 Alcarràs - Lleida Gamon serveis habituals 102 Albesa - Lleida Gamon serveis habituals 201 Almenar - Balaguer Gamon serveis habituals 203 Albesa - Balaguer Gamon serveis habituals NL2 Lleida - Alfarràs (Servei nocturn) Gamon serveis habituals 129 Almacelles - Lleida Lax Vegeu les següents pàgines 122 Lleida - Torres de Segre Marfina - Moventis 120 Lleida - Albagés Vegeu les següents pàgines e4 Alpicat - Lleida Morell Serveis habituals 128 Santa Maria de Gimenells - Lleida Morell Serveis habituals 301 Bellvís - Mollerussa Salvia Serveis habituals 303 Mollerussa - Sidamon Salvia Serveis habituals 112 Vila-Sana - Lleida Salvia Serveis habituals Juncosa - Lleida: Solé-Seró Serveis habituals Lleida - La Pobla de Segur Serveis habituals Entre les estacions de Lleida-Pirineus i Balaguer, el servei de trens serà l’habitual, excepte les següents circulacions , les quals s’efectuaran íntegrament amb autobús: - de dilluns a dijous, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 19.46 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida - els divendres, tren de les 5.25 h amb sortida de Lleida, destinació La Pobla de Segur i tren de les 21.46h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida FGC - els diumenges, tren de les 19.00 h amb sortida de La Pobla de Segur, destinació Lleida El servei de trens entre les estacions de Balaguer i La Pobla de Segur es realitzarà amb autobús.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • Aproximació a Les Partides I Subpartides Actuals De Juneda (Documentació, Etimologia I Costumari)
    URTX APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALS DE JUNEDA (DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI) Joan Cornudella Olivart APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALS DE JUNEDA (DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI) Abstract Los límites de los términos municipales siempre ofrecen originalidades. En el caso de Juneda, población fronteriza entre comarcas de regadío y de secano, se multiplican las paradojas. Por este motivo hemos realizado un inventario de las partidas y subpartidas actuales de su término basándonos en la variantes del topónimo, en la documentación antigua, en su situación geográfica y en su etimología, sea académica o popular. En algunas ocasiones hemos completado su descripción incluyendo costumbres y curiosidades que sólo recuerdan los agricultores, los pastores o los ganaderos de más avanzada edad. El paisaje del término municipal se ha transformado a lo largo de los años y, por consiguiente, también lo ha hecho su toponimia. The borders of the municipal limits always offer originalities. In the case of Juneda, a frontier town between irrigated and dry-land districts, the paradoxes multiply. For this reason, we have carried out an inventory of the actual plots and sub-plots in its limits basing ourselves on the variants in the place names, in the old documentation, their geographic situation and etymology, whether academic or popular. On some occasions, we have completed their description in- cluding customs and curiosities that are only remembered by the oldest farmers, shepherds or drovers. The landscape of the municipal area has changed with the years and, thus the place names with it. Paraules clau Juneda, toponímia, partides, etimologia, documentació, situació geogràfica, costumari, s.
    [Show full text]