Di£DALVS

I r

GRAN TEATRE DEL

Temporada d'òpera 1981/82

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Anticuario Catalunya Antiquari / Ajuntament de Societat del Gran Teatre del Liceu

Consell de Cent, 286 - Telèfon 3174790 - Barcelona-7 unanc soslenida. Lleoamosmástiecien años LUCIA DI LAMMERMOOR dando ''elDo de pecho" Drama líric en tres actes Llibret de Salvatore Cammarano enelJnundodelSeguro, Música de como una 110ta quese prolonga

indefiniaamente... Confuerza y confianza.

Dijous, 14 de gener de 1982, a les 21 h., funció núm. 12, torn B

Diumenge, 17 de gener de 1982, a les 17 h., funció núm. 6, tarda

Dimecres, 20 de gener de 1982, a les 21 h., funció núm. 13, torn C

Dimarts, 16 de febrer de 1982, a les 21 h., LA UNION y EL FENIX ESPAÑOL. funció núm. 18, torn A SU Compañía de Seguros de toda lavida. GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona mas r!J!')0. ulaAnfica.

LUCIA DI LAMMERMOOR

Lord Enrico Ashton: Norman Phillips (14, 17,20/1/82) Matteo Manuguerra (16/II/82) Lucia: Cristina Deutekom (14, 17, 20/1/82) Patricia Wise (16/II/82) Sir Edgardo di Ravenswood: Salvatore Fisichella (14, 17,20/1/82) Josep Carreras (16/II/82) Lord Arturo Buklaw: Josep Ruiz (14, 17,20/1/82) Miguel Baraldés (16/II/82) Raimondo Bidevent: Roberto Nalerio-Frachia (14, 17, 20/1/82) Alisa: Cecília Fondevila (14, 17, 20/1/82) Mercè Nualart (16/II/82) Normanno: José Rioja (14, 17, 20/1/82) Alfredo Heilbron (16/II/82)

Director d'orquestra: Elio Boncompagni (14, 17, 20/1/82) Gianfranco Rivoli (16/II/82) Director d'escena: Giuseppe de Tomasi

Escenografia: Maria Letizia Amadei Decorats: Arena de Verona (Filharmònica)

Vestuari: - Milà maestro bodeguero, garantiza toda la riqueza de su «Arrigo» tradición. Por eso su producción es muy limitada, y la calidad del próducto está ga­ rantizada a través de la numeración propia � de cada botella. � ORQUESTRA SIMFòNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU "LUCIA DI LAMMERMOOR»

Primera part: el comiat Segona part: El contracte matrimonial

Acte I Acte II

s'obre en un indret als voltants del L'òpera d'Escòcia, A l'habitació d'Enrico, aquest espera aconseguir les no­ castell de Ravenswood. El cor introductori els ces presenta de Lucia amb Arturo i, per tal d'allunyar de Lucia habitants del els mals a la castell, quals preveuen grans imatge d'Edgardo, ha confiscat totes les cartes que causa d'un misteri la a que portarà desgràcia aquelles aquest li enviava de França estant. Lucia es presenta a terres, si arriba a ésser revelat. la sala donant ja mostres de bogeria. Enrico insisteix Acte noble al servei d'Enrico en la necessitat de a seguit, Normanna, Ashton, les noces cosa què Lucia es nega del i del contem­ cap castell, Raimondo, capellà castell, repetides vegades. Aleshores Enrico li lliura una carta com el seu dóna mostres plen senyor d'inquietud. prèviament falsificada que parla d'uns suposats amors manifesta la solució a tots els mals Aquest que per que d'Edgardo. Lucia creu desmaiar-se i el seu cor comença amenacen amb caure-li a sobre, fóra el casament de a dubtar de la fidelitat del seu amor. la seva no sembla Mentre Lucia, germana, però aquesta pas això succeeix, se senten crits d'alegria a l'exte­ a les Raimondo intenta inclinada noces; justificar-la rior; són els habitants del castell que celebren l'arribada adduint la mort recent de la seva mare la va que colpir d'Arturo, el noble promès a Lucia com a espòs. Per i encara viu sota els efectes del recent acabar de profundament convèncer-la, Enrico il confessa que totes les insinua ha vist Lucia en con­ seves decés, però Normanna que esperances polítiques rauen en Arturo i, a més, un cert verses amoroses amb desconegut que sospita l'amenaça, amb perseguir-la després de mort en somnis, que és Edgardo. si persisteix en la negativa. Raimondo arriba i Lucia, nova torba Enrico el si en­ li Aquesta profundament qual, desesperada, demana noves d'Edgardo. Raimondo, con­ cara veu un de dubtava, que dels caçadors que torna fabulat amb el seu senyor, li diu que va intentar de cacera confirma la Aleshores la comunicar-se amb suposició. portat per ira, ell però que rebé el silenci per res­ tot Ravens­ promet revenjar-se seguit d'Edgardo, Lord posta. Finalment li demana, per la memòria de la seva wood i enemic polític i personal seu. mare, que accepti el casament. L'escena ens a una font en el del A l'escena següent porta jardí següent el cor de cavallers rep amb entu­ castell. Lucia i la seva acompanyant, Alisa, van en cerca siasme l'arribada d'Arturo qui, acte seguit, saluda efusi­ a dama vament Enrico i li d'Edgardo plena llum del dia; això preocupa la demana notícies de la futura esposa, de la demana a es tot companyia, qual precaució Lucia, que presenta seguit tremolant i indecisa; per es­ sobretot de de els dubtes després les promeses venjança d'Enrico, campar d'Arturo, Enrico afirma que aquest po­ seu una història trà­ sat trist i el germà. Lucia, després d'explicar abandonat és degut al record que Lucia guar­ da de gica que succeí als voltants de la font, explicació que ja la seva mare morta recentment i força la situació ens dibuixa una mica el caràcter malaltís de Lucia, troba per tal que el contracte es signi el més aviat possible. Edgardo, i aquest li demana perdó per haver-la citat a Arturo signa tot seguit i Lucia és obligada moralment veure la seva a fer-ho tot i hores tan perilloses. La pressa amb què vol que recorda amb gran respecte la promesa feta a estimada rau en el fet que, per motius polítics, ha de Edgardo, que, per a ella, és sagrada. marxar a França i abans del comiat vol demanar a Enri­ Acabada la cerimònia arriba impetuosament Edgardo i co la mà de la seva germana i assentar, d'aquesta mane­ crea una situació d'extrema tensió. En el sextet final, Enrico reconeix ra, les bases d'una pau que per cap més motiu que ha actuat en contra dels sentiments vol.dri�. de Lucia coneixent l'estat d'ànim d'Enrico, li prohibeix Lucia, la noia voldria morir i Raimondo i Arturo manifesten un que l{o faci; aleshores Edgardo, planyent-se que Enrico gran desconcert. Enrico i Arturo s'enfron­ ten li hagi pres el pare, l'herència i ara li impedeixi de a�b l'espasa a Edgardo i ha d'ésser Raimondo qui de demam entre prendre la seva estimada, demana a Lucia promes� pa� els litigants. Aleshores, en veure el fidelitat i, en prova d'això, li dóna un anell que signa contr<:tct� signat, Edgardo demana el símbol del pacte a el pacte sagrat. Després d'un encès idílli, Edgardo LUCia, 1 ella, gairebé inconscient, li torna l'anell, i entre se'n va. amenaces i promeses de venjança, ell surt desesperat.

Primer entreacte Segon entreacte Acte III idea sonora

Sala a l'interior de la Torre de la Roca del Llop. En una habitació pobrament moblada Edgardo canta el seu dolor i desesperació enmig d'una feréstega tempesta. De sobte, sent un cavall que arriba. És Enrico que ve amb intenció de batre's en duel amb Edgardo per haver sollat l'honor de la seva germana. Per enfonsar més el seu enemic, Enrico li confirma que les noces han estat acom­ plertes i que, en aquells moments, els esposos són al llit nupcial. Amb l'acompanyament tràgic de la tem­ pesta estableixen un duo d'odi, prometent-se mútuament venjança i mort. Enrico se'n va i Edgardo queda encara més abatut. Tota aquesta escena sol suprimir-se en les representacions. L'escena següent ens torna a la sala del castell on el cor de cavallers canta el goig de les noces acomplertes que, a més, els aporta Ia solució per a tots els seus problemes polítics; però aquesta joia queda estroncada de sobte amb l'arribada de Raimondo qui anuncia noves tràgi­ ques. Lucia di Lamrnermoor, en el llit nupcial. dema­ nant pel seu espòs, ha donat mort a Arturo. Tots que­ den esmaperduts i temen per Lucia; aquesta es presenta ¡------+------l-IEd i, en una escena de bogeria demana pel seu veritable marit, s'hi dirigeix i imagina amb ell la cerimònia del casament i canta el goig d'estar-hi casada. Tots esperen amb ansietat el desenllaç de tan cruel situació; arriba Enrico, que ha sentit la notícia, i no vol creure-se-la. Quan els presents li confirmen que és cert que Lucia ha mort Arturo, vol llençar-se sobre ella i castigar-la allí mateix, però Raimondo s'hi interposa tot demanant pietat per Lucia la qual és evident que s'ha tornat boja. Enrico observa aleshores detinguda­ ment Lucia i veu com la noia presenta un aspecte es­ trany i com, finalment, cau a terra a punt de morir. Enrico, aleshores, se'n va pres del terror i la desespe­ ració. Raimondo aprofita aleshores per retreure a Nor­ manna haver intervingut en la vida de Lucia, sense necessitat i també aquest se'n va carregat de remordi­ ments. L'escena final ens presenta Edgardo a la tamba dels Ra­ venswood, lloc convingut per a dur a terme el duel amb Enrico. Canta la seva desesperació i està decidit a dei­ xar-se matar en el duel, car la seva vida ha perdut ja tot el sentit. Li arriba per mitjà del cor la notícia de la colección propera mort de Lucia i dut pel seu amor envers ella mobiliario vol arriscar-se 'novament a veure-la, però les campanes internacional que toquen a morts i les paraules de Raimondo que li confirmen el traspàs de Lucia el desesperen. • Ningú no pot fer res per evitar que, desesperat per la nova que li pren la seva única esperança, tregui un '" punyal i es doni mort davant la sorpresa de tots i els precs del frare. XOSÉ AVIÑOA "LUCIA DI LAMMERMOOR»

Primera parte: la despedida

Acto I

La ópera se abre sobre el jardín que rodea el castillo de Ravenswood, en Escocia. El coro introductorio nos presenta a los habitantes del castillo que preven gran­ des males a causa de un misterio que, de desvelarse, traerá funestas consecuencias. En seguida Normanno, montero mayor de Enrico de Ashton, señor del castillo, y Raimondo, capellán del castillo, contemplan cómo su señor se muestra muy inquieto a causa de la poca inclinación que Lucia, su hermana, muestra hacia el matrimonio que le solucio­ naría todos los problemas políticos que le aquejan. Raimondo intenta justificarla recordando que la recien­ te muerte de su madre la afectó profundamente y que todavía no piensa en bodas, pero Normanno insinúa que ha visto a Lucia manteniendo conversaciones amorosas nocturnas con un cierto desconocido 'que sospecha que Indo/plus: un cristal más los reflejos y destellos parásitos. transparente el cristal. se trata de Edgardo. que Como usuaria de gafas usted sabe este Esta noticia turba profundamente a Enrico que, por Indo/plus (porque nuevo perfectamente de que estamos se llama si dudaba, la ve confirmada en las palabras de unos hallazgo Indo/plus), hablando: las luces (naturales ha la ira puesto al descubierto sus a cazadores que vuelven de ronda. Llevado por pro­ artificiales) que inciden en sus Ravens­ ojos y esa sutil intención de su mete venganza en la persona de Edgardo, Lord cristales, producen destellos mirada. Y es que usted, además wood y enemigo político y personal suyo. parásitos a los que resulta difícil de debe ser una fuente del ver, vista. Ver y que La escena siguiente nos lleva hasta jardín habituarse. los elimina la vean. a su Indo/plus antes mencionado. Lucia su Alisa, van Indo/plus, gracias y acompañante, absolutamente lo su uso asom brasa transparencia por que a una cita con a plena luz del día, cosa que Edgardo, valoriza sus resulta reconfortante y cómodo a de Lucia sobre todo ojos bellos, s� preocupa la dama de compañía la vista. maquillaje y esa montura para de las amenazantes de Enrico. Lucia, que después palabras usted eligió con tanto cuidado y por toda le una trágica historia que Indo/plus, un testimonio más respuesta, explica que le sienta tan bien. sucedió en dicha fuente, que habla de amores funestos, de la «ciencia Indo». enfermizo de le Ver explicación que ya nos dibuja el espíritu Indo/plus proporciona la para creer. Porque, por más máxima Lucia. Edgardo y Lucia se encuentran y éste le pide agudeza visual. que expliquemos nos quedaremos La increible cortos. Por eso su perdón por el atrevimiento de verla a plena luz, pero nitidez de este óptico tiene un so­ cristal le sitúa en el demostrador dice que, a causa de su pronta marcha a Francia para cristal más Indo/plus. Pida que luminoso del se lo lucionar cuestiones políticas, quiere dirigirse a Enrico y mercado mundial. enseñen, y todo estará más conoce esta­ Lo cual quiere decir claro el pedirle la mano de su amada. Lucia, que el que conduce que agua. más a sus su se Ed­ luz ojos y, do en que se encuentra hermano, lo prohibe. en consecuencia Indo/plus: gardo, entonces, se indigna de que Enrico le haya ma­ ya sea de día a cÍe más transparente tado el padre, quitado la herencia y ahora le impida a Lucia noche, usted ve mu­ que el cristal. unirse a su amor, y en de fidelidad pide prueba cho Un ambos sellan con mejor, con más cristo/Indo/plus una promesa de amor, promesa que lleva grabado siempre. discretamente. va. claridad, ganando la marca Indo. un anillo. Después de un breve idilio, Edgardo se Compruébelo. agudeza visual.

Primer entreacto y ahora, ya no pueden molestarla Mira��,E@ Segunda parte: el contrato matrimonial SEGaR Acto II QaE PODEM POSAR En las habitaciones de Enrico, el señor del castillo espe­ ra llevar a cabo la boda de Lucia con Arturo y con el fin de alejar del espíritu de su hermana la imagen de ALES ALS CAVAllS Edgardo ha interceptado todas las cartas de amor que éste le ha dirigido. Lucia se presenta en la sala dando claras muestras de pesar. Enrico insiste en la necesidad de la boda a lo que Lucia se niega repetidas veces. En­ tonces Enrico le hace entrega de una carta previamente falsificada que habla de unos supuestos amores de Ed­ gardo. Lucia cree desmayarse y la duda empieza a hacer mella en su espíritu. Mientras esto sucede, se oyen gritos de alegría en el exterior proferidos por los habitantes del castillo que celebran la llegada de Arturo, el noble prometido a Lu­ cia como esposo. Para acabar de convencer a Lucia, En­ rico le confiesa que tiene necesidad de la boda para solucionar sus propios problemas políticos y la ame­ naza, si continúa negándose, con perseguirla después de muerto. Raimondo llega y Lucia, desesperada le pide noticias de su enamorado. Este, confabulado con su señor, le confiesa que a sus misivas Edgardo ha dado la callada por respuesta y de nada sirven las protestas de fidelidad de Lucia. Para acabar de decidirla, Raimon­ do trae a colación el recuerdo de su madre que acaba inclinándola a aceptar por fuerza la boda. En la escena siguiente el coro recibe triunfalmente a I vostè es preguntara: "Però per què una Així ve néixer el nostre sistema de Arturo saluda con entusiasmo a Enrico quien y pregun­ companyia d'assegurances tan seriosa i contractes multirisc. tant en el sector ta Lucia, la cual en instantes aba­ prestigiosa ha de fer un disbarat com domèstic i comercial (pòlisses de la llar. por aparece aquellos Doncs si aquest?" senyor, ho faria {i. a més. comerç. oflcina.chote! i comunitat) com en el tida Para duda del no­ y temblorosa. disipar cualquier seria la primera a fer-ho). si d'aquesta sector industrial (contractes dei taller. Enrico afirma se encuentra así a causa del manera aconseguis millorar, més encara, els minimulfiplè. multiplà i de riscs vio, que seus i serveis. productes especialment protegits que cobreixen les de su forzando la I és CHASYR és una recuerdo madre, y situación, pide que que Companyia dimensions diferents de cada tipus vereme. innovadora. sense se firme el contrato. Arturo accede con tabus, l'únic d'indústria). I la nostra competència no ve enseguida pron­ de la és objectiu qual aconseguir la poder fer altra cosa que seçutr.nos. Es com titud a setisfacció seus encara y Lucia, viéndose obligada moralmente y pesar plena dels clients. si ens haguéssim inventat la nostra pròpia que per això d encreuar amb de conservar fidelidad a también lo hace. hagi cavalls competència. Això és innovació. Això és Edgardo, gavines. Sabem que això pot semblar insòlit. CHASYR. Acabada la ceremonia, llega impetuosamente Edgardo però també ho semblava cobrir tretze riscs distints amb una sola pòlissa i CHASYR ho una extrema el creando situación de tensión. En sexteto ve fer. final Enrico reconoce que ha actuado en contra de los sentimientos de Lucia, Lucia querría morir de dolor y Raimondo y Arturo muestran un gran desconcierto ante la situación. Enrico y el novio se enfrentan a Edgardo con las arrnas, pero Raimondo se interpone. Entonces CHl\SYR Edgardo comprueba que la ceremonia se ha llevado a !\SSeCiURl\n�eS cabo y exige a Lucia que le devuelva el símbolo de s� pacto, cosa que ésta hace casi inconsciente; acto segui­ INNOVADORS DES DEL1879

. . do . Edgardo parte desesperado. Diagonal. 431 bis Bercelona-Bê p� Castellana. 96 Madrid·6

Segundo entreacto Acto III

Sala en el interior de la Torre de la Roca del Lobo. En una habitación pobremente amueblada, Edgardo canta su dolor y desesperación en medio de una cruel tem­ pestad. Súbitamente oye el trote de un caballo; es En­ rico que viene con la intención de batirse en duelo con Edgardo por haber mancillado el honor de su hermana. Para hundir todavía a más su enemigo le cuenta que Lucia y Arturo están ya en el tálamo nupcial. Con el trágico acompañamiento de la tempestad, establecen un dúo de odio, prometiéndose mutuamente venganza y EL CONTINGUT MUSICAL muerte. Enrico parte y Edgardo queda todavía más DE abatido. "LUCIA DI LAMMERMOOR» La escena siguiente nos devuelve a la sala del castillo en la que el coro de caballeros canta la alegría de la boda les ha traído en sus que seguridad planes políticos Aquesta òpera de Donizettí, que data del 1835, pertany esta se ve la pero alegría truncada por llegada de Rai­ plenarnent al primer període del romanticisme musical mondo que anuncia noticias Lucia de Lammer­ i te això una trágicas. italià, per estructura bastant rígida en en el lecho reclamando a su moor, nupcial, esposo, ha diversos dels seus episodis. Encara s'hi pot percebre, dado muerte a Arturo. Todos quedan sorprendidos y per exemple, la divisió de la partitura en recitatius (ara temen la suerte de Lucia. Esta se en una por presenta y j� sempre acompanyats per l'orquestra) i les parts prò­ escena de locura llama a su se diri­ antológica, marido, piarnent cantades: àries, duos o peces de conjunt. Dins a e la ceremonia de la boda can­ de les ge Edgardo imagina àries predomina també la forma que s'havia anat tando a continuacióri el de estar casada con él. en gozo imposant el curs del segle XIX, en dues parts: la pri­ Todos con ansiedad el desenlace de tan cruel o esperan mera, ària pròpiament dita, dins de la qual solia situación, cuando Enrico ha oído la noticia haver-hi intervencions llega que dels cors o d'altres personatges no da crédito a ella. Los se la confirman amb y presentes algunes frases intercalades, i una segona part, o entonces abalanzarse sobre Rai­ y pretende Lucia, pero cabaletta, més agitada i brillant que la primera. Entre mondo se lo ella a impide, pidiendo piedad para que l'ària i la cabaletta, sovint hi havia un farciment bastant todas luces está loca. Enrico la observa entonces aten­ considerable d'intervencions secundàries i, amb el tamente ve cómo la un y joven presenta aspecto extraño temps, cada cop hi va haver més distància entre l'ària acaba del terror la que por desmayarla. Enrico, presa y pròpiament dita i la cabaletta, fins Que la forma es va desesperación, se aleja, momento que aprovecha Rai­ trencar. mondo echar en cara a Normanno el haber inter­ el para Així, doncs, primer acte de Lucia, si bé es mira, con­ venido en la vida de Lucia sin necesidad. Este se sisteix un aleja només en preludi molt curt i quatre núme­ también compungido. ros: un cor, l'ària i cabaletta del baríton, l'ària i caba­ La escena final nos a ante la tumba letta de Lucia i el presenta Edgardo duo Lucia-Edgardo. Si tenim en de los el con Ravenswood, lugar escogido para duelo compte que tant l'ària com la cabaletta se solien cantar Enrico. Canta su está decidido a dos desesperación y dejarse se�pre cops (cosa que actualment no es fa gaire su vida ha todo sentido. matar, puesto que perdido SOVll1t), podr�m comprendre que en un acte d'una òpera Le medio del coro la noticia de la llega por próxima aquest matenal fos prou extens per omplir la primera muerte de Lucia llevado su amor hacia ella part de sense com y por quiere l'espectacle semblar, avui dia ' una verla de nuevo, pero las campanas que tocan a muertos mica curt. las de confirman está Dins y palabras Raimondo le que todo d'aquest primer acte cal destacar el caràcter ame­ saca un se mata ante la del perdido. Desesperado, puñal y naçador preludi, que ja ens adverteix que passaran mirada atónita de los hacer coses i presentes que nada pueden sinistres, l'ària del baríton «Cruda funesta srna­ por evitarlo. nia», completada a la segona part pel mo'gut i melòdic fragment «La pietade, in suo favore». x. A. L'ària de Lucia «Regnava nel silenzio» porta una extensa un es resol el tràmit del casament introducció per a arpa i orquestra, petit preludi en per contracte (estava el qual Donizetti dóna un especial relleu a aquest instru­ prohibida aleshores la representació de sagraments al ment força negligit, habitualment, en les orquestres del teatre) i entra furiós Edgardo per iniciar amb el seu l'extraordinari seu temps. Després d'aquesta curiosa i evocadora pàgi­ plany concertant amb què acabarà l'acte. És un sextet Enrico i na, la soprano inicia l'ària, la qual durant molt de temps (Lucia, Alisa, Edgardo, Arturo, fou substituïda per una altra: «Perchè non ho del Raimondo) en dues parts; després d'una interrupció vente. (de l'òpera Rosmonda d'Lnghilterra, també de protagonitzada sobretot per Raimondo amb les seves Donizetti). Aquest costum ha deixat de tenir vigència, frases de pau, els sis protagonistes reprenen amb el cor, ara més el cau per fortuna, i en l'actualitat es canta sempre l'ària ori­ agitadarnent, concertant fins que el teló. Era ginal. Aquí el cant de la soprano no té el suport del freqüent d'acabar els actes amb concertants, i Do­ nizetti n'escriví de brillants cor, sinó del personatge secundari d'Alisa. L'ària, làn­ ben (a La Favorita, per guida i deliqüescent, contrastà amb la vivacitat i els exemple), però pocs tenen la grandesa d'aquest final de trins de la cabaletta «Quando rapito in estasi». la Lucia. Després d'un recitatiu bastant extens, però hàbilment El primer quadre del tercer acte se sol suprimir gairebé construït pel compositor, s'inicia ara amb Edgardo i sempre de les representacions modernes. És un mal costum de en Lucia un dels duos d'amor més brillants de tot el ro­ que prové l'època què les òperes romànti­ havien en desús es no manticisme italià: comença amb les frases del : qu.es caigut i, quan feien, hi havia «Sulla tomba che rinserra il tradito genitore» i s'eixam­ gaire cantants que sabessin fer-ne lluir els recursos, es­ pla amb l'exquisit tema «Verranno a te sull'aure», amb pecialment entre els papers secundaris. En aquesta la conclusió del qual s'acaba el primer acte. òpera és especialment de doldre, perquè en aquest qua­ dre hi ha la escena de de les El segon acte té dues parts: la primera és formada bà­ típica tempesta pròpia la i un interessant duo baríton sicament per un extens duo entre Enrico Ashton i òperes romàntiques per 1 tenor. A sense escena no s'entén ben bé seva germana Lucia; resulta especialment efectiu quan més, aquesta es al darrer les dues veus, que primer han sonat per separat, s'u­ per què Edgardo passeja, acte, entre les tombes dels Ravenswood. neixen per cantar amb un suau ritme de vals. Menys El amb el sol interès té el duo de baix i soprano que segueix a con­ segon quadre, qual començar, per tant, el tercer ens el cor encara el tinuació, i que alguns cops es talla. acte, presenta celebrant de casament d'Artur i Elvira. També com al El segon quadre d'aquest acte s'obre amb la festa aquí, principi i un de la ens sembla sentir el ritme d'una dansa noces; el cor canta amb una alegria contagiosa festa, DOpU­ lar. Però aviat Raimondo la celebració amb ritme brillant que pot suggerir la voluntat de recollir interromp les seves males noves. una dansa folklòrica. L'escena continua amb unes breus Les explica sense cantar pròpia­ frases d'Arturo, el promès «oficial» de Lucia, i la repe­ m�nt una ària, i després d'unes quantes frases se li afe­ el amb un tició del cor inicial. Hàbilment, Donizetti crea ara un �eIx cor, ritme pesant i marcat que fa força sense re­ L'escena és l'arribada de espai per a la conversa entre Arturo i Enrico Imp�essió. interrompuda per Lucia. córrer a la monotonia del recitatiu; ho assoleix intro­ Les escenes de com la duint una frase brillant dels violins que animen aquesta bogeria d'aquesta òpera s'havien de moda de la conversa fins que canvia l'atmosfera del tot en entrar posat d'ençà Nina de Paisiello (1789) en Lucia, plorosa i desconsolada. En molt pocs compassos l'òpera italiana, però cap no arribà a l'elaboració i com- plexitat d'aquesta, en la qual Donizetti emprà amb tota llibertat elements nous i temes ja sentits abans. Encara que aquesta peça de Lucia no és una ària convencional, té també dues parts, la segona de les quals (e Spargi d'amaro pianto») és més convencional i rítmica. La pri­ mera, en canvi, és extraordinàriament expressiva i té un caràcter gairebè únic en la història de l'òpera italiana. No deixa d'ésser també un símbol de l'evolució dels temps en el camp de l'òpera: si el segle XVIII els can­ tants podien suspendre l'acció durant diversos minuts amb les exhibicions vocals que tothom s'esperava, ara, per justificar un semblant número virtuosístic cal que la protagonista sigui «boja», altrament el realisme de l'acció no ho consentiria. L'òpera italiana caminava de dret cap al món de la realitat quotidiana i acabaria intentant de descriure la veritat de la vida amb el ve­ risme, en acabar el segle XIX. Acabada l'escena de la bogeria, amb el desmai de Lucia, Raimondo i el cor tanquen l'acte amb unes breus frases. Generalment se sol representar com a quart acte d'a­ questa òpera el que tècnicament és el darrer quadre del tercer, i que té per escenari el cementiri familiar dels Ravenswood. Aquest quadre consta, de fet, d'una única i extensa ària d'Edgardo, precedida d'un recitatiu (e Tornbe degl'avi rniei») i iniciada amb «Fra poca a me ricovero», que és la primera part de l'ària. Acabada aquesta, hi ha la intervenció del cor que informa Edgar­ do de la fi de Lucia. Molt separada de la primera part, la cabaletta d'aquesta ària s'inicia amb «Tu che a Dio obras de orte En piEl spiegasti l'ali, o bell'alma innamorata», una de les peces , més atractives del repertori de tenor i que ha contribuït fortament a la fama d'aquesta òpera. El cor i Raimondo intervenen en la cabaletta i en la seva repetició (aquí [)OUtiqUE no se sol raons òbvies) fins que el prota­ suprimir, per t\ribau 10 HotEl PrincEsa �oFia gonista mor i s'acaba amb pocs compassos la partitura. r. 317L17L13 t 3307610 ROGER ALIER borcelono Norman Phillips Matteo Manuguerra Salvatore Fisichella Josep Carreras

Cristina Deutekom Patricia Wise Josep Ruiz Roberto Nalerio-Frachia TheKuPSClfLoudspeakers ...

The KlJPSCHORN"' wudspeaker,

The BELU KlJPSCH® wudspeaker,

I The KLlPSCH u SCAlA" I Loudspeaker,

Representante en exclusiva para España: i CRAFTSMAN, S. A. i Juan Gamper, 22/24 - Tel. 3210804 - Barcelona 14

, GAElANO DONIZETTI

Aquest compositor italià nasqué a Bergamo, a la Llom­ bardia, el 29 de novembre de 1797. El seu pare, Andrea, era un modestíssim empleat municipal de molt escas­ sos recursos econòmics, i el futur compositor tingué, per tant, una infància molt poc brillant. Juntament amb el seu germà Giuseppe (que més tard seria director de la Cecília Fondevila Elio Boncompagni banda militar del soldà de Turquia) rebé educació mu­ sical de franc a la Scuola Caritatevole di Musica que havia fundat a Bergamo, el 1805, el compositor d'origen alemany Johann Simon Mayr, el qual s'havia establert a aquella petita ciutat on s'havia convertit en tota una institució. Johann Simon Mayr havia esdevingut, en els primers anys del segle, un dels més destacats compositors d'ò­ pera d'Itàlia (país al qual s'havia vinculat totalment) i les seves òperes serviren fins a cert punt de «pont» entre les produccions de Cimarosa i el nou estil de Ros­ sini, més directe i vitalista. D'altra banda, pels seus orígens germànics, Mayr tendí a donar a l'orquestra una major importància del que era habitual entre els operistes italians, i no cal dir que Donizetti es beneficià d'aquesta influència. D'altra banda, aviat sorgí una fer­ ma amistat entre Mayr i Donizetti, que continuà fins a la mort del mestre, l'any 1845. Donizetti perfeccionà els seus estudis a Bolonya, amb Stanislao Mattei, que pocs anys abans havia estat pro­ fessor de Rossini. Tot i que Mattei no apreciava gens l'art profà i mundà de Rossini, Donizetti adquirí tot seguit una forta admiració pels seus dots i en les seves primeres composicions mostra una forta influència ros­ siniana. Però Donizetti, com el seu model, es formà també en la coneixença dels models germànics Haydn Gianfranco Rivoli de Tomasi Giuseppe i Mozart, i encara que no en tragué tant de profit com Rossini, de tota manera tingué accés a mètodes i for­ mes musicals que eren generalment desconegudes dels altres compositors italians del moment. Acabats els seus estudis, i deprés d'alguns intents no reeixits, com II Pigmalione (1816) i Enrico di Borgogna (1818), Donizetti assolí el seu primer èxit a Roma amb Zoraide di Granata (1822). Però trigà molt a imposar-se, tal vegada perquè les seves primeres òperes encara te­ nien poca personalitat. Vaja nell'imbararro (1824), una òpera còmica molt rossiniana, fou el seu primer èxit internacional (es representà a Barcelona el 1828, i un any abans a Viena), però no podia considerar-se encara una consagració definitiva. Aquesta arribà l'any 1830 quan compongué Anna Balena per a Milà i assolí atreure l'atenció de tot el món musical d'aquella ciutat que ara ja s'havia convertit en la nova capital mundial de l'òpera (títol que fins poc abans havia pertangut a Nàpols). Amb Anna Balena, Donizetti havia trobat el seu nou estil, allunyat ja fins a un cert punt de l'òpera bufa ros­ siniana (hi tornaria encara, però, amb L'elisir d'amare i, sobre tot, amb II carnpanello i Don Pasquale, renovant el seu model) i en canvi semblava apropar-se més a l'estil seriós, malenconiós i elegíac d'un Bellini. La com­ petència, ara, li venia per aquesta banda, i si Bellini no hagués mort, prernaturament, l'any 1835, tal vegada Donizetti hauria hagut de mantenir-se sempre en un segon terme. Els èxits de L'elisir d'amore (1832) i de Lucrezia Borgia (1833), però, ja l'havien situat almenys al costat del seu rival, i nous triomfs com Parisina (1833) o encerts com Maria r£m;teleria qJombrmerifl Stuarda (1834), encara que perjudicada per es­ túpids inconvenients de censura, mostren el camí ascen­ dent d'un artista que, tot i que s'havia integrat formal­ ment en els corrents romàntics del moment, seguia essent, com a compositor, un home d'una senzillesa, BAIXAS d'una honestedat en el el consi­ que, fons, perjudicaren MUNTANER 331 (ESQUINA CALAF) derablement. Arribà així l'ocasió d'escriure una nova òpera basada en la noveHa de Walter Scott, The Bride of Lammer­ moor, una obra que havia de consagrar definitivament la figura de Donizetti. Al voltant d'aquesta òpera sorgí- "LUCIA DI LAMMERMOOR» DE DONIZETTI ' ON LA FOLLIA ESDEVÉ NORMALITAT

Em perm�t� = parodiar a José Bergamín quan en El arte de birlibirloque, en parlar de les possibilitats de comprensió de la fiesta, o sigui de la cursa de braus "El no no entran>: ren diverses llegendes, entre altres la que suposa que que sepa ge��etría puede AmbsenteI��ia:1 fetes mentals Donizetti l'havia escrit com homenatge a Bellini, mort , le.s t_ransposlcI,ons pertinents, passa quelcom de similar. Nomes cal canviar el terme en plena joventut. La llegenda no resisteix l'anàlisi: «Vedada l'entrada a no quan morí Bellini mancaven només vint-i-quatre hores g.eom�t�ia p.el d:i,magin,:ció. qui tingut imagmacio», sena la i recolzar-se per a l'estrena de Lucia i ja feia dos mesos que Doni­ podria en l'autoritat de Vsevolod zetti havia acabat la partitura. aquesta. prohibició Meyerhold quan dIU: l'òpera? És que Els anys que seguiren estigueren marcats per altres .«No _us �!Srada simplement us a el èxits operístics (Belisario, 1836; Roberto Devereux, 1838, manc� imagmacio per representar-vos que pot ser una opera.. etc.), però també per desgràcies familiars, com la mort L'òpera és l'única expressió artística on els convencio­ dels seus dos primers fills i la mort de la muller, Vir­ nalismes més radicals formen (i intezra­ ginia Vasselli, del seu tercer part. Donizetti es refugià part i�tegrant da) de la i on, dels en un treball intensíssim, però mai no acabà de recu­ se:,a essè�cia s'exigeix seguid�rs, facultat intellectiva especial que consisteix en la ca­ perar-se dels cops que havia rebut amb aquestes morts. una. pacitat d'entrar en el joc d'unes ficcions tenen el D'aquests darrers anys daten les seves òperes escrites que començament a la base mateixa del gènere (la irrea­ per a París, la primera de les quals, La fille du regiment s.eu htat de de la en fa (febrer de 1840) és lleugera com una òpera còmica fran­ parl�r cantant, qual ningú qüestió); la seva contmuacíó, en el deliri d'uns arguments man­ cesa, i contrasta amb el to solemne i pre-verdià de La de i la seva fi, en el Favorita, estrenada també en francès el mateix any, però c�ts �ota .coherèn�ia., desvarieig d unes situacíons escernques, no al llindar de l'inver­ a I'Opéra de París. Finalment obtingué l'encàrrec de diri­ semblant sinó de i tot se un l'absurd; plegat, gir el Stabat Mater de Rossini a Viena i hi obtingué ?i�1tre ma�eix salva per dimensió lògica, gràcies èxit tan gran que fou nomenat compositor de cort im­ adq';lInr _una sm�ula� al de síntesi de la imaginació. perial (carrec similar al que havia estat esperant molts po?er Tots 1 un espirituals del règim anys a Nàpols sense èxit). Per a Viena escriví la seva cad� del� l?ressupòsits de esbossats es donen en òpera semi-seriosa Linda di Chamounix (1842), però no conv�ncIOns s�manament grau a di: Larnmermoor de Donizetti, peça deixà tampoc de compondre per a altres ciutats, sofrint superlatiu �uCta que el de en la a l'especialitat, qual, fatigues excessives en els pesadíssims viatges Itàlia con�tItue�x paradi�ma la o Sl es prefereix, la manca d'illació, és present i a París. Pel gener de 1843 estrenà Don Pasquale al boge�Ia en tot 1 excepte en el dit Théàtre Italien d'aquesta ciutat, una exquisida mostra argl:lment passatge, pròpiament de de Lucia, -per descomp­ del seu estil buffo. Seguiren Maria di Rohan (Viena, «L� f�lha», �a �o�re qu.e es I escena mes lògica, raonada 1 coherent de tota 1843), Dom Sébastien (París, 1843) i Caterina Cornara t�t- perquè l'alienació i conseqüent desvarieig de (Nàpols, 1844), però una malaltia venèria mal curada l,oper�, és la conseqüència natural dels trasbalsos sen­ a físic que patia i Donizetti anà I'heroïna s'afegí l'esgotament a ha estat sotmesa la seva la i final­ què dèbil constitu­ perdent poc a poc les facultats motrius, parla t�I?ent!:tls. CIO psiquica, per les maquinacions i per l'ambició del ment l'enteniment. Reclòs al sanatori d'Ivry, fou final­ seu germà, Lord Enrico Ashton. ment traslladat a la seva ciutat natal on morí, comple­ Amb de Salvatore Cammarano, inspirat en la no­ tament idiotitzat, el 8 d'abril de 1848. llibre� v�lla de SIr Walter Scott The bride of Lamrnermoor de Donizetti se de ROGER ALIER l'opera que contemplem, separa l� línia pròpia del drama històric, que tant de predicament dotada d'una intensa força dramàtica, que és la que tingué a la primera meitat del segle XIX, per integrar-se legitima la profunditat intencional de la música, feta al corrent del realisme (realisme-irreal, segons hem sensible a través del miracle expressiu de la veu huma­ vist) participant en la variant del melodrama romàntic, na. I això, s'aconsegueix en la seva plenitud en les esce­ del qual Donizetti, en aquells moments (hem de situar­ nes en què, malgrat els convencionalismes aHudits a nos en el 1835, any de l'estrena de l'obra) té l'hegemonia l'inici d'aquestes consideracions, la lògica interna de indiscutible, tant per la quantitat de les creacions, com cada pasatge, mostra una autonomia funcional en rela­ per l'entitat de la fórmula estètica adoptada. Segons ció amb la resta del text, del qual, en definitiva, són Massimo Mila, «a començaments del segle XIX, s'inicia una seqüela prevista però no plenament justificada. Cito una monarquia operística, en la qual Rossini fou el com a exemples qualificats d'aquestes insòlites situa­ primer rei. Més tard, dos hereus (Bellini i Donizetti) cions, el meravellós concertant que segueix al «contracte gaudeixen de la supremacia del ceptre en una lluita en nupc�a¡". entre Lucia i Lord Arthur, en el qual, la inde­ què la quantitat de la producció, no serà inferior a la pendencia expressiva dels cantants resta congruent amb qualitat» perquè entenien (sempre amb paraules de l'heterogènia complexitat de sentiments que manifesten Mila) que «el fracàs era preferible al rise de ser obli­ simultàniament els personatges. En el mateix epígraf, dat». cal posar-hi l'ària de la follia i les escenes amb què acaba i La prematura mort de Bellini determinà que, per un l'obra, especialment l'ària d'Edgardo «Tu che a Dio període de deu anys, Donizetti fos el dictador indiscu­ spiegasti l'ali» que són totes versemblants des del tible de l'escena lírica europea i que l'estètica del rea­ punt de vista teatral, però renyides totalment amb la lisme-imaginari, amb tota la seva càrrega de tòpics dra­ teòrica realitat que pretenen representar. Així i tot màtics i amb el seu formulisme estructural, presidís �a follia final d'Edgardo, que el porta a un premió� una part molt important del desenvolupament de l'art I fatal suïcidi, esdevé també normal, perquè la fàbula, líric als principals països d'Europa. A la seva mort, degut. aJ;tecedents (arbitraris però Iògicsl), demanava fi als, ocorreguda el 1848, Verdi recollí el seu llegat espiritual u_na tra¡;pca per tancar el cercle de capricioses situa­ CIOns al qual no tardà a atorgar una nova alenada expressiva. que Imposa el llibret. No hem encara Però, això, és una altra història a la qual es vinculen, parlat de la música. No cal dir que estem a més, les idees del Risorgimento, de clara estirp polí­ en plena etapa bel-cantista i que el culte a la veu tica. com a entitat emancipada és en el seu màxim esplendor. Però en l'obra Lucia di Lammermoor s'inscriu en la línia dramàtica de Donizetti en general i en Lucia di en exigida per l'alta burgesia del segle XIX, que dema­ Lammern_wor particular, hi ha més música del que 1 la nava temes truculents, situacions desesperades, i obs­ sembla, seva orquestra no es limita només a la tacles insalvables per a la consumació de l'entrega erò­ �nció d'.acompanyar. Amb un subtilíssim i elegant sen­ tit de la tica dels protagonistes, amb la qual cosa (amb tot instrurnentació, Donizetti subratlla en cada cas i amb el plegat), aquell públic -aquella societat- es redimia de timbre instrumental més adient, la naturales� de la situació emocional les frustracions que en matèria d'amor imposava una plantejada. Recordem, sinó, els ecos de la flauta en moral, a la vegada hipòcrita i púdica. No era impres­ l'escena de la follia de Lucia i la intervenció del violoncel solo a cindible que la problemàtica plantejada tingués uns per complementar les en antecedents que la justifiquessin, ni que desemboqués . f��ses panteixants d'Edgardo agonitzant, que, ens mostren en solucions acceptables, no. Era suficient que la situa­ definitiva, que l'autor, home de teatre era a un i ció es produís, sense regatejar els mitjans. mé.s,. .�úsic r�f.inat extraordinàriament efic�ç er{ la utilització de a Les intrigues insidioses del germà de Lucia o els greuges rmtjans per donar la màxima entitat als d'antigues rivalitats familiars, constitueixen les premis­ expressiva, recursos, en aparença més elementals. ses imprescindibles d'un fals siHogisme que només s'ex­ plica, perquè cal arribar a una determinada situació MANUEL VALLS HISTÒRIA DE «LUCIA DI LAMMERMOOR» naixement- Lucia continuà als cartells dels principals teatres d'òpera del món. Lucia di Lammerrnoor s'estrenà al Teatro San Carlo de A Barcelona aquesta òpera s'estrenà al Teatre de la el 26 de setembre de Nàpols, 1835, enmig d'un èxit Santa Creu el 22 de setembre de 1838, sens dubte amb extraordinari. No a convertir-se en la novetat del un trigà èxit rotund, perquè l'any següent s'hi tornà a repre­ dia i tots els teatres italians i estrangers començaren sentar. També en aparèixer el nou teatre del Liceu, no a demanar-ne tal de còpies per representar-la tot seguit. trigà a figurar en el repertori, i més d'una temporada Es en escena a Madrid i París posà Viena, l'any 1837, figurà en el programa dels dos teatres d'òpera que a Lisboa, Londres i Barcelona el 1838 i el 1839 ja arribà aleshores tenia Barcelona: el Liceu i el de la Santa Creu, a uns llocs tan com Odessa i llunyans Algèria. ara anomenat Principal, a més d'ocasionals represen­ En el general, públic europeu considerà aviat aquesta tacions a altres locals teatrals dels molts amb què òpera com la més reeixida de Donízetti, i no trigaren comptava la ciutat. a aparèixer-ne traduccions a altres idiomes: en alemany El Liceu seguí programant aquesta òpera fins ben entrat a Àustria i a en Berlín, hongarès, polonès, suec, rus el segle xx, però els prejudicis anti-italianistes de la i en Totes castellà. aquestes versions de primera hora crítica l'atacaren violentament en més d'una ocasió com no en tingueren, però, gaire ressò; canvi, sí que en a símbol dels defectes del «belcantisme» que els wagne­ la versió francesa tingué presentada pel propi Donizetti ròfils catalans volien veure enterrat. Representada en­ a París, a l'agost de 1839. Donizetti arribà fins i tot a cara a les temporades 1930-31 i 1931-32, Lucia semblà adaptar lleugerament la música de la seva òpera a les abandonar definitivament el Liceu quan havia estat re­ necessitats de la fonètica i la prosòdia franceses, supri­ presentada ja 203 cops en aquest teatre. mí el personatge d'Alisa i escriví algunes pàgines noves Passaren molts anys fins que el 24 de novembre de 1955 que incorporà a aquesta versió especial. També data tornà Lucia di Lammermoor al Liceu, amb Antonietta d'aquestes representacions el costum de substituir l'ària Pastori com a Lucia, i Giacinto Prandelli en el paper de Lucia «Regnava nel silenzio» per una peça treta de d'Edgardo. L'òpera agradà considerablement, i des d'a­ l'òpera Rosmonda d'Inghilterra, del propi Donizetti; el leshores l'empresari Pàmias la féu representar novament canvi en sembla haver comptat amb l'aprovació expressa moltes temporades: el 1958 per Gianna d'Angelo i de l'autor. Aquesta versió francesa circulà limitadament Alfredo Kraus (amb Manuel Ausensi com a Enrico), el per Europa i també es representà a Nova Orleans i fins 1959 per Gianna d'Angelo i Ferruccio Tagliavini i el 1962 i tot a llocs com Joan tan allunyats Batàvia (1842), però per Sutherland. Gianna d'Angelo tornà per tercer acabà caient en desús, i com que aquesta versió no cop a ésser Lucia el novembre de 1965 amb Jaume Ara­ s'imprimí mai en la versió orquestral completa, les pà­ gall com a Edgardo: un petit error en l'«escena de la gines afegides per Donizetti només es poden conèixer, bogeria» fou excessivament criticat per un públic massa actualment, en una versió per a veu i piano. donat a rebutjar petits defectes d'una manera desme­ de Lucia di en la i la La popularitat Lammermoor , versió surada, soprano, dolguda, ja no tornà mai més. Més original italiana, fou tan gran i arrelà tan fortament tard han estat Lucia, entre altres, Cecilia Albanese, Mar­ que resistí els canvis que el públic operístic anava so­ gherita Rinaldi, Cristina Deutekom (que debutà en frint en el curs del segle XIX, canvis que dugueren a la aquest paper el 1971 al costat de Luciano Pavarotti), desaparició de pràcticament tot el repertori romàntic, Rosetta Pizzo, etc. El darrer cop que es representà Lucia al tret de tres o quatre de les òperes més representatives, Liceu fou ara fa dues temporades, amb Adriana Anelli i una de les quals fou, precisament, aquesta. Així en Beniamino Prior. La darrera representació tingué lloc el 12 entrar el segle xx, Lucia seguia essent una òpera de de gener de 1980 i totalitzà 233 representacions des de la repertori a tot arreu. Fins i tot els anys 1930 i 1940, en seva estrena en aquest Gran Teatre. què el repertori d'agilitat entrà en una crisi -que des­ prés hem vist que era una crisi que anticipava un re- ROGER ALIER DISCOGRAFIA

Aquesta discografia ofereix només les edicions comer­ cials, exceptuant, doncs, les nombroses versions pirates que de l'òpera s'han fet. Els intèrprets són presentats en l'ordre següent: Lucia (soprano), Edgardo (tenor), Enrico (baríton), Raimondo (baríton), Arturo (tenor), Normanno (tenor) i Alisa (soprano), orquestra, cor i director.

1942 CETRA LPC 1205 (edició a 78 r.p.m. reeditada el 1980) Lina Pagliughi, Giovanni Malipiero, Giuseppe Ma­ nacchini, Luciano Neroni Orquestra i cors de la RAI de Torí, Ugo Tansini. 1953 NIX,A ULP 9231/3, URANIA 232 Dorothy Wilson, Gianni Poggi, Anselmo Colzani, Silvio Majonica, Orquestra i cors de Milà, Franco Capuana. 1953 COLUMBIA SEL 127, PHILIPS A 01161/2 (reedi­ ció CBS 78242 de 1974) Lili Pons, Richard Tucker, Frank Guarrera, Nor­ mann Scott, Orquestra i cors del House de Nova York, Fausto Cleva. s'ha fet internacional; Vota 1953 COLUMBIA CX 1131/32, QCX (reedició és una realitat ben sabuda dels 10130/1 aquesta EMI HMV C 165.00942/43 de 1973) veritables afeccionats a l'Alta Fidelitat. I!!I Maria Callas, , Tito Gobbi, El disseny acurat dels seus productes i, 1::1 Rafaelle Ariè, Orquestra i cors del Teatre de la seves 111:10 sobretot, el so impecable de les III 1111111"II"IIr.tl111:111 A Scala de Milà, Tullio Serafin. pantalles acústiques han situat la nostra 1958 RCA LSC 6141 (reedició RCA 6101 de marca en un nivell d'elevada exigència. VIC/VICS Els SISTEMES 5000, en l'una 1965) Roberta Peters, Jan qualsevol de les seves tres opcions, són Peerce, Philip Maero, Giorgio un Tozzi, Cor i de de Erich compendi d'encerts, tant per Orquestra l'Òpera Roma, Leinsdorf. l'equilibri de qualitat entre els seus 1958 ORPHEUS SMS 2158 components com per la incorporacio de �:ii¡ 111:111 IIIJlII 111:111 veritables avenços tecnològics. Margherita Rinaldi, Enzo Tei, Giovanni Pica, Vito Coneixeu el SISTEMA 5000 al Tatone, Orquestra i cors de l'Òpera de Roma, Al­ vostre distribuïdor VIETA. Fareu un berto Paoletti. decisiu vers l'autèntica Alta VI5TA pas Fidelitat. Especialistes en Alta Fidelitat Una imagen nueva de mujer está naciendo este Otoño. Es claro reflejo de los tonos crudos da un especial encanto a las elegantes prendas de sport. Venga a conocer todos los estilos del nuevo Otoño.

1959 RICORD! MRO 104/5 (DGG LMP 18704/5, SLPM 138.704) (reedició EVEREST 439/2 de 1968) , Giuseppe Di Stefano, Ettore Bas­ tianini, Ivo Vinco, Orquestra i cors del Teatre de de Milà, Nino Sanzogno. 1959 COLUMBIA QCX 10375/6, SAXQ 7282/83 (reedició EMI C163.000509/10) Maria Callas, Ferrucio Tagliavini, Piero Cappuc­ cilli, Bernard Ladysz, Orquestra i Cor Philharmo­ nia de Londres, Tullio Serafin. 1961 DECCA MET/SET 212/14 (reedició DECA GOS 663/5 de 1975) , Renato Cioni, Robert Merrill, Cesare Siepi, Orquestra i cor de I'Accademia San­ ta Cecilia de Roma, John Pritchard. 1966 RCA LMDS 6170 Anna Moffo, , Mario Serení, Ezio Flagello, Orquestra i cors de la RCA Italiana, Georges Prêtre. 1970 EMI ASD 2657/59 Beverly Sills, Carlo Bergonzi, Piero Cappuccilli, Justino Díaz, Orquestra Simfònica de Londres (LSO) i Cor Ambrosian, Thomas Schippers. 1972 DECCA SET 528/30 Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, Sherrill Mil­ nes, Nicolai Ghiaurov. Orquestra i cors del Covent Garden de Londres, Richard Bonynge. 1977 PHILIPS 6703 080 Montserrat Caballé, Josep Carreras, Claes-Hakon Ahnsjò, Vicente Sardinero, Samuel Ramey, Or­ questra de la New Philharmonia i Ambrosian Opera Chorus de Londres, Jesús López-Cobos. 1979 CETRA LO 18 Maria Callas, Giuseppe Di Stefano, Rolando Pane­ rai, Nicola Zaccaria, Orquestra i Cor del Teatre de la Scala de Milà, Herbert von Karajan. 1980 RC GL 32557, GK 32557 Anna Moffo, Kozma, Di Vietri, Fioravanti, Paolo Washington, Spegatori, Orquestra Simfònica de Roma, Cor de la RAI, Carlo Felice Cilario.

X. A. lA PROPERA òPERA

Els dies 24, 27 i 30 del mes en curs el Gran Teatre del Liceu presentarà, seguint el programa establert, una altra òpera de Gaetano Donizetti, La Favorita, amb llibret d'Alphonse Royer, Gustave Vaéz i Gustave Scribe, basada en un drama de Baculard d'Arnaud. titulat Le comte de Comminges de 1790, òpera que, igual que la que ocupa el present programa, Lucia di Lammermoor, no ha necessitat de ra «Donizetti revival» car des de l'any de la seva estrena, el 1840, ha gaudit de l'entu­ siasme del públic, sobretot del públic del nostre Gran Teatre. Cas interessant, aquest de La Favorita, que s'ha donat molt més a Barcelona que en els altres centres operístics europeus i americans, arribant, en el nostre iac cas, a superar les 250 representacions en els 135 anys que porta d'existència, la qual cosa podria suposar aproximadament que s'ha anat fent cada dos o tres anys. Això sol ja fa atractiva la propera representació per al nombrós públic estranger que sol ser present en les representacions operístiques del nostre teatre. Però, a més, el cas de La Favorita té molts altres en- certs que en fan interessant la presentació; òpera que té un paper molt atractiu per al tenor, que, en el rol de Fernando, ha d'oferir bells moments lírics, alguns dels quals, com l'ària del final del primer acte, sol ésser suprimida a causa de la seva dificultat, i un inte­ ressant rol de primera dama, en aquest cas, de mezzo­ soprano, també de gran categoria. La Favorita és una òpera que queda emmarcada una mica dins els pressupòsits que el jove Verdi va prendre com a marc de les seves obres més grandiloqüents, i té com a tema els amors frustrats de Leonora, el rei Alfons IX de Castella i Fernando, un personatge carre­ gat de dubtes que confia tots els seus problemes a Baldassarre, prior del convent del qual Fernando surt a fer mèrits per poder casar-se amb Leonora. Aquesta frustració arriba a un punt àlgid quan, ja casat amb ella, s'adona que Leonora és l'amant del rei i que ha estat enganyat per ambdós, i es retira de nou al convent, al qual arriba Leonora en recerca de perdó, per morir, com era costum en les protagonistes feme­ nines de Donizetti, trasbalsada pel dolor de la incom­ prensió. L'òpera, en principi, va ser composta en tres actes, però Scribe li va escriure el quart acte, amb la finalitat exclusiva que, per la seva durada, pogués ser conside­ rada «Grand'opéra» i hi va afegir un ballet per a ser estrenada en l'Académie Royale de Musique amb el títol de L'ange de Niside. Els intèrprets de l'òpera, en aque­ lla ocasió, foren Rosine Stoltz, Gilbert Louis Duprez, Paolo Barroilet, Prosper Levasseur; en aquesta tempo­ rada podrem comptar amb la coHaboració inestimable del tenor Alfredo Kraus en el papel' de Fernando, col­ i de laboració que ja ha suscitat una gran expectació, i Claudia Parada en el de Leonora, Vicenç Sardinera Agostina Ferrin en el d'Alfonso IX i Baldassarre, res­ pectivament, i la bona labor del director d'orquestra Armando Gatto. X. A. ADMINISTRADOR: Lluís Andreu Marfà DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Didac Monjo ASSJSTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Paved a APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE MAQUINISTES: Constancio Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor CONSORCI DEL PERRUQUERIA: «Damaret» SABATERIA: «Valldeperas. GRAN TEATRE DEL LICEU MOBLES: Almirall

CAP DE TAQUILLES: Frederic Roca GENERALITAT DE CATALUNYA CAP D'ADMINISTRACIó: Joan Antich AJUNTAMENT DE BARCELONA RELACIONS PúBLIQUES: Adela Rocha SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt María José García PATRONAT DEL CONSORCI Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PUBLICITAT I PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol PROGRAMES: Publi-Tempo

NOTES VICE-PRESIDENT: Excellentíssirn Sr. Narcís Serra I_Ivt:PORTANTS: Un cop començada la funció, no sera permesa l'entrada a la sala així com verificar GERENT: Sr. Lluís Portabella enregistraments, fotografies a film�r escenes de qual­ sevol tipus. Les funcions començaran puntualment a l'hora in­ VOCALS: dicada. Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) El Patronat del Consorci del Gran Teatre del Liceu Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar le� els dates, programes a els intèrprets anunciats en Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) aquest programa. En Lluís Reverter (Ajuntament de Barcelona) compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re­ R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona) glarnent d'Espectacles, és prohibit de fumar als passa­ d_rssos; hom ha d'utilitzar el Saló de ler. pis i el ves­ rfbul de l'entrada. Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) Fèlix M.a Millet (Societat del G. T. del Liceu) Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) � Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu) PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu) SECRETARI: Comentaris a càrrec de Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Adrià Alvarez Barcelona. PRòXIMES FUNCIONS

lA FAVORITA Donizetti

Claudia Parada Alfredo Kraus Vicenç Sardinero Agostino Ferrin José Rioja María Uriz Director d'orquestra: Armando Gatto Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Decorats: Ferrucio Villagrossi, realitzats per «LA BOTTEGA VENEZIANA» - Treviso Vestuari: «Arrigo» - Milà (Nova producció)

24 de gener, 17 h., funció núm. 7, tarda 27 de gener, 21 h., funció núm. 14, torn B 30 de gener, 21 h., funció núm. 15, torn C

l'ELlSIR D'AMORE Barcelona - Muntaner, 300

- Donize-tti Madrid Hennosilla, 7S

Roseta Pizzo (4, 7, 9/11/82) Sona Ghazarian (18/11/82) Carlo Bergonzi (4, 7, 9/11/82) Josep Carreras (18/11/82) Attilio D'Orazi (4, 7, 9/11/82) • Joan Pons (18/11/82) �éude:o? "ke" alo /t'eano, o�ano? ,?Uda..,..a. Domenico Trimarchi (4, 7, 9/11/82) .Çlf�ot-"" e'Jl'-e"eadIzado". Enrico Fissore (18/11/82) • X"ét-u.nen4>o a"edo�úz ?nUd.:ea/ M.' Angels Sarroca /t'at-a co�eo ?

• Director d'orquestra: Daniel Lipton y� alo aua!::ee:oneo.· "onee;.._éoo alo ?nU-d.:ea Director d'escena: Vera Bertinetti Mu"éa/e" alo Escenografía: Maria Letizia Amadei �ra?nadoO? o�ano Arena • Decorats: de Verona �on.::1u.�e nu�::J.¿t-a:J condU:eOneo de. venéa. Vestuari: «Arrigo» - Milà eru0e:a,¿o 4 de febrer, 21 h., funció núm. 16, torn B 7 de febrer, 17 h., funció núm. 8, tarda 9 de febrer, 21 h., funció núm. 17, torn A 18 de febrer, 21 h., funció núm. 20, torn C

. . LLUHET. S.A .. Industria Gréfca Dep legal 8 35492 1981 FILATELIA LLACH. S. 1. FUNDADA EN 1915 r-----I----1 El Consorci del Gran Teatre

del Liceu comunica a causa ( \� que \ \ d'una indisposició del tenor \ SALVATORE FISICHELLA, \ I cantarà la de I representació \ «Lucia di Lammermoor» d'avui, \ \� el tenor , \ DISPONEMOS DE SELLOS y SERIES DE VALOR DE ALFREDO KRAUS TODOS LOS PAISES PARA COLECCIONISTAS E � INVERSIONISTAS ( El Consorci \ agraeix pública- GRATUITO DE NUESTROS � SOLICITE EL ENVIO CATALOGOS DE VENTA 71�:�: �;:�:b:�:c��i��e��� � de cancellar la PODEMOS REALIZAR LAS ENTREGAS POR CORREO � que s'hagués �n SEGUN PREFIERA O PERSONALMENTE ) representació d'aquesta nit. VISITA INFORMATIVA A PETICION � L-._--__� _.."",.�__�...... -._.._.J

. MAS DE 65 AÑ'OS DE EXPERIENCIA

Escriba o telefonee a:

Diagonal, 489 - Teléfono 2505000 BARCELONA-29 GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada d'òpera 1981/82

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Dijous, 14 de gener de 1982, a les 21 h., funció núm. 12, tom B

GRAN TEATRE DEL UCEU LUCIA DI LAMMERMOOR Temporada d'òpera 1981/82 Drama líric en tres actes Llibret de Salvatore Cammarano Música de Gaetano Donizetti

Lord Enrico Ashton: Norman Phillips

Lucia: Cristina Deutekom Sir Edgardo di Ravenswood: Alfredo Kraus Lord Arturo Buklaw: Josep Ruiz Raimondo Bidevent: Roberto Nalerio-Frachia Alisa: Cecília Fondevila

Normanno: José Rioja

Director d'orquestra: Elio Boncompagni Director d'escena: Giuseppe de Tomasi

Escenografia: Maria Letizia Amadei CONSORCI DEL Decorats: Arena de Verona (Filharmònica) GRAN TEATRE DEL - LICEU Vestuari: «Arrigo» Milà Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Societat del ORQUESTRA SIMFONICA I COR Gran Teatre del Liceu DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Dimarts, 16 de febrer de 1982, a les 21 h., funció núm. 18, torn A

LUCIA DI LAMMERMOOR

Drama líric en tres actes Llibret de Salvatore Cammarano Música de Gaetano Donizetti

Lord Enrico Ashton: Matteo Manuguerra

Lucia: Patricia Wise

Sir Edgardo di Ravenswood: Josep Carreras Lord Arturo Buklaw: Miguel Baraldés Raimondo Bidevent: Mario Rinaudo

Alisa: Mercè Nualart

Normanno: Alfredo Heilbron

Director d'orquestra: Gianfranco Rivoli Director d'escena: Giuseppe de Tomasi

Escenografia: Maria Letizia Amadei Decorats: Arena de Verona (Filharmònica) Vestuari: «Arrigo» - Milà

ORQUESTRA SIMFòNICA l COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU