25133 Cmp.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Di£DALVS I r GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada d'òpera 1981/82 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Anticuario Catalunya Antiquari / Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Cent, 286 - Telèfon 3174790 - Barcelona-7 unanc soslenida. Lleoamosmástiecien años LUCIA DI LAMMERMOOR dando ''elDo de pecho" Drama líric en tres actes Llibret de Salvatore Cammarano enelJnundodelSeguro, Música de Gaetano Donizetti como una 110ta quese prolonga indefiniaamente... Confuerza y confianza. Dijous, 14 de gener de 1982, a les 21 h., funció núm. 12, torn B Diumenge, 17 de gener de 1982, a les 17 h., funció núm. 6, tarda Dimecres, 20 de gener de 1982, a les 21 h., funció núm. 13, torn C Dimarts, 16 de febrer de 1982, a les 21 h., LA UNION y EL FENIX ESPAÑOL. funció núm. 18, torn A SU Compañía de Seguros de toda lavida. GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona mas r!J!')0. ulaAnfica. LUCIA DI LAMMERMOOR Lord Enrico Ashton: Norman Phillips (14, 17,20/1/82) Matteo Manuguerra (16/II/82) Lucia: Cristina Deutekom (14, 17, 20/1/82) Patricia Wise (16/II/82) Sir Edgardo di Ravenswood: Salvatore Fisichella (14, 17,20/1/82) Josep Carreras (16/II/82) Lord Arturo Buklaw: Josep Ruiz (14, 17,20/1/82) Miguel Baraldés (16/II/82) Raimondo Bidevent: Roberto Nalerio-Frachia (14, 17, 20/1/82) Alisa: Cecília Fondevila (14, 17, 20/1/82) Mercè Nualart (16/II/82) Normanno: José Rioja (14, 17, 20/1/82) Alfredo Heilbron (16/II/82) Director d'orquestra: Elio Boncompagni (14, 17, 20/1/82) Gianfranco Rivoli (16/II/82) Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Escenografia: Maria Letizia Amadei Decorats: Arena de Verona (Filharmònica) Vestuari: - Milà maestro bodeguero, garantiza toda la riqueza de su «Arrigo» tradición. Por eso su producción es muy limitada, y la calidad del próducto está ga rantizada a través de la numeración propia � de cada botella. � ORQUESTRA SIMFòNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU "LUCIA DI LAMMERMOOR» Primera part: el comiat Segona part: El contracte matrimonial Acte I Acte II s'obre en un indret als voltants del L'òpera d'Escòcia, A l'habitació d'Enrico, aquest espera aconseguir les no castell de Ravenswood. El cor introductori els ces presenta de Lucia amb Arturo i, per tal d'allunyar de Lucia habitants del els mals a la castell, quals preveuen grans imatge d'Edgardo, ha confiscat totes les cartes que causa d'un misteri la a que portarà desgràcia aquelles aquest li enviava de França estant. Lucia es presenta a terres, si arriba a ésser revelat. la sala donant ja mostres de bogeria. Enrico insisteix Acte noble al servei d'Enrico en la necessitat de a seguit, Normanna, Ashton, les noces cosa què Lucia es nega del i del contem cap castell, Raimondo, capellà castell, repetides vegades. Aleshores Enrico li lliura una carta com el seu dóna mostres plen senyor d'inquietud. prèviament falsificada que parla d'uns suposats amors manifesta la solució a tots els mals Aquest que per que d'Edgardo. Lucia creu desmaiar-se i el seu cor comença amenacen amb caure-li a sobre, fóra el casament de a dubtar de la fidelitat del seu amor. la seva no sembla Mentre Lucia, germana, però aquesta pas això succeeix, se senten crits d'alegria a l'exte a les Raimondo intenta inclinada noces; justificar-la rior; són els habitants del castell que celebren l'arribada adduint la mort recent de la seva mare la va que colpir d'Arturo, el noble promès a Lucia com a espòs. Per i encara viu sota els efectes del recent acabar de profundament convèncer-la, Enrico il confessa que totes les insinua ha vist Lucia en con seves decés, però Normanna que esperances polítiques rauen en Arturo i, a més, un cert verses amoroses amb desconegut que sospita l'amenaça, amb perseguir-la després de mort en somnis, que és Edgardo. si persisteix en la negativa. Raimondo arriba i Lucia, nova torba Enrico el si en li Aquesta profundament qual, desesperada, demana noves d'Edgardo. Raimondo, con cara veu un de dubtava, que dels caçadors que torna fabulat amb el seu senyor, li diu que va intentar de cacera confirma la Aleshores la comunicar-se amb suposició. portat per ira, ell però que rebé el silenci per res tot Ravens promet revenjar-se seguit d'Edgardo, Lord posta. Finalment li demana, per la memòria de la seva wood i enemic polític i personal seu. mare, que accepti el casament. L'escena ens a una font en el del A l'escena següent porta jardí següent el cor de cavallers rep amb entu castell. Lucia i la seva acompanyant, Alisa, van en cerca siasme l'arribada d'Arturo qui, acte seguit, saluda efusi a dama vament Enrico i li d'Edgardo plena llum del dia; això preocupa la demana notícies de la futura esposa, de la demana a es tot companyia, qual precaució Lucia, que presenta seguit tremolant i indecisa; per es sobretot de de els dubtes després les promeses venjança d'Enrico, campar d'Arturo, Enrico afirma que aquest po seu una història trà sat trist i el germà. Lucia, després d'explicar abandonat és degut al record que Lucia guar da de gica que succeí als voltants de la font, explicació que ja la seva mare morta recentment i força la situació ens dibuixa una mica el caràcter malaltís de Lucia, troba per tal que el contracte es signi el més aviat possible. Edgardo, i aquest li demana perdó per haver-la citat a Arturo signa tot seguit i Lucia és obligada moralment veure la seva a fer-ho tot i hores tan perilloses. La pressa amb què vol que recorda amb gran respecte la promesa feta a estimada rau en el fet que, per motius polítics, ha de Edgardo, que, per a ella, és sagrada. marxar a França i abans del comiat vol demanar a Enri Acabada la cerimònia arriba impetuosament Edgardo i co la mà de la seva germana i assentar, d'aquesta mane crea una situació d'extrema tensió. En el sextet final, Enrico reconeix ra, les bases d'una pau que per cap més motiu que ha actuat en contra dels sentiments vol.dri�. de Lucia coneixent l'estat d'ànim d'Enrico, li prohibeix Lucia, la noia voldria morir i Raimondo i Arturo manifesten un que l{o faci; aleshores Edgardo, planyent-se que Enrico gran desconcert. Enrico i Arturo s'enfron ten li hagi pres el pare, l'herència i ara li impedeixi de a�b l'espasa a Edgardo i ha d'ésser Raimondo qui de demam entre prendre la seva estimada, demana a Lucia promes� pa� els litigants. Aleshores, en veure el fidelitat i, en prova d'això, li dóna un anell que signa contr<:tct� signat, Edgardo demana el símbol del pacte a el pacte sagrat. Després d'un encès idílli, Edgardo LUCia, 1 ella, gairebé inconscient, li torna l'anell, i entre se'n va. amenaces i promeses de venjança, ell surt desesperat. Primer entreacte Segon entreacte Acte III idea sonora Sala a l'interior de la Torre de la Roca del Llop. En una habitació pobrament moblada Edgardo canta el seu dolor i desesperació enmig d'una feréstega tempesta. De sobte, sent un cavall que arriba. És Enrico que ve amb intenció de batre's en duel amb Edgardo per haver sollat l'honor de la seva germana. Per enfonsar més el seu enemic, Enrico li confirma que les noces han estat acom plertes i que, en aquells moments, els esposos són al llit nupcial. Amb l'acompanyament tràgic de la tem pesta estableixen un duo d'odi, prometent-se mútuament venjança i mort. Enrico se'n va i Edgardo queda encara més abatut. Tota aquesta escena sol suprimir-se en les representacions. L'escena següent ens torna a la sala del castell on el cor de cavallers canta el goig de les noces acomplertes que, a més, els aporta Ia solució per a tots els seus problemes polítics; però aquesta joia queda estroncada de sobte amb l'arribada de Raimondo qui anuncia noves tràgi ques. Lucia di Lamrnermoor, en el llit nupcial. dema nant pel seu espòs, ha donat mort a Arturo. Tots que den esmaperduts i temen per Lucia; aquesta es presenta ¡---------+------l-IEd i, en una escena de bogeria demana pel seu veritable marit, s'hi dirigeix i imagina amb ell la cerimònia del casament i canta el goig d'estar-hi casada. Tots esperen amb ansietat el desenllaç de tan cruel situació; arriba Enrico, que ha sentit la notícia, i no vol creure-se-la. Quan els presents li confirmen que és cert que Lucia ha mort Arturo, vol llençar-se sobre ella i castigar-la allí mateix, però Raimondo s'hi interposa tot demanant pietat per Lucia la qual és evident que s'ha tornat boja. Enrico observa aleshores detinguda ment Lucia i veu com la noia presenta un aspecte es trany i com, finalment, cau a terra a punt de morir. Enrico, aleshores, se'n va pres del terror i la desespe ració. Raimondo aprofita aleshores per retreure a Nor manna haver intervingut en la vida de Lucia, sense necessitat i també aquest se'n va carregat de remordi ments. L'escena final ens presenta Edgardo a la tamba dels Ra venswood, lloc convingut per a dur a terme el duel amb Enrico. Canta la seva desesperació i està decidit a dei xar-se matar en el duel, car la seva vida ha perdut ja tot el sentit.