® GRAN TEATRE D L LICEU : I GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1993-94 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA 6 AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA MIKIMOTO SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU THE ORIGINATOR OF CULTURED PEARLS. SINCE 1893. TOKYO-NEW YORK-PARIS ® Lucia di Lammermoor Drama líric en tres actes Llibret de Salvatore Cammarano (segons la novel·la de Walter Scott) Música de Gaetano Donizetti En versió de concert (Amb sobretitulat) (L'òpera es representarà amb dos intermedis de 20 minuts) Palau Sant Jordi Dimarts, 28 de juny, 21'30 h. , Index 7 Repartiment 10 Resum argumental 22 Novel-la històrica 28 El Deliri, o el Desig sense Cos 38 Madame Bovary a l'òpera r 46 De l'ostracisme a la màxima popularitat 67 Biografies 87 Enregistraments 101 Castellano/Français/English ® Lucia di Lammermoor Lord Enrico Ashton Joan Pons Lucia Edita Gruberova Sir Edgardo di Ravenswood Alfredo Kraus Lord Arturo Bucklaw José Azocar Raimondo Bidebent Stefano Palatchi Alisa Laura Polverelli Normanno Joan Cabero Direcció musical Richard Bonynge Director del cor Andrés Máspero ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Violí concertino Josep Ma. Alpiste Realització de so Jordi Bonet Servei de traducció L'Avenç S. L. Serveis tècnics del Gran Teatre del Liceu EL PAlAU SANT JORDI, NOUí GRAN RECINTE OPERÍSTIC I Des de l'any passat el Gran Teatre del Liceu i Barcelona Promoció -empresa tingueren lloc el concert Opera Stars in Concert el 1991 amb la participació municipal que gestiona el Palau Sant Jordi- han estat treballant en el projecte de d'Alfredo Kraus, Renata Scotto, Melanie Holliday, Gail Gilmore, Ramón Vargas i a amb la voluntat de realitzar òperes escenificades pensades per grans espais, poder Paolo Coni, acompanyats per l'Orquestra Filharmònica Eslovaca, i el Liverpool incorporar nous sectors de públic a la tradició operística de la ciutat. Aquesta Oratorio de Paul McCartney e11992, interpretat per la Royal Liverpool Philharmonic a de tot iniciativa, àmpliament experimentada les grans instal·lacions polivalents Orchestra i els Choristers of Liverpool Cathedral, dirigits per Carl Davis. i Amèrica, volem instituir-la a Barcelona, convençuts reforçaran la Europa que ,... històrica vinculació de la ciutat amb l'òpera. Des del Palau Sant Jordi pretenem obrir les nostres portes a la més àmplia gamma de gent possible: des dels afeccionats a l'esport i els habituals dels concerts pop­ la de en de concert el 4 de Amb representació Turandot versió passat març, 14.950 I rock, passant per les persones que assisteixen als espectacles familiars i, també, als espectadors assistiren al Palau Sant Jordi, accelerant així el procés d'implantació amants de l'òpera i de la música en general. d'aquest gènere líric en aquest recinte. Barcelona Promoció s'ha volgut afegir a la campanya de solidaritat amb el Gran de Les del un concert solidari on Després vingué la Gran Gala Millors Veus Món, Teatre del Liceu cedint les seves instal-lacions, com altres recintes han fet, per a trenta veus cantaren la del i el més de per reconstrucció del Gran Teatre Liceu, que intentar que el Liceu pugui obrir les seves portes el més aviat possible i recuperar, Palau Sant jordi sabé vestir de forma elegant i espectacular. així, aquest símbol de la Rambla i de Barcelona. I aquesta nit, la Lucia de Lammermoor, en una magnífica versió de concert, a càrrec de tres de les millors veus solistes del moment, Joan Pons, Edita Gruberova i Alfredo Kraus, consagra el Palau Sant Jordi com el nou gran recinte operístic de la nostra ciutat. La idoneïtat del Palau Sant Jordi per a concerts lírics ja fa temps que està demostrada. El primer esdeveniment que tingué lloc en aquesta instal·lació després d'ésser inaugurada fou un recital de Luciano Pavarotti, el 1990. A més, aquí . ---�-��_.- -_ �.--, o ,_ • :_ - -- -_ •• - '. - .:. : - - --� . .,_ ..-.':::-�--- Resum argumental Lord Enrico Ashton vol casar la seva germana amb un pretendent que el tregui de la delicada situació econòmica i política en què es troba, però Lucia s 'ha promès en secret amb el gran enemic dels Ashton, Edgardo di Ravenswood. Absent aquest darrer per una llarga temporada, Enrico aconsegueix amb enganys que la noia cedeixi a les seves pretensions però, en ple casament, Edgardo torna i l'acusa de traïció i Alfredo Kraus al Liceu. Lucia di Lucia en la seva infidelitat. enfolleix i, agonia Lammermoor (1986-87) la del seu casament delirant, imagina cerimònia Pàgina següent: E. Cruberova i A. Kraus al Liceu. amb Edgardo. Lucia di Lanunermoor (1986-87) obra transcorre a Escòcia a final del segle XyI, en un moment de crisi política i religiosa que Walter Scott des­ L criu en la seva obra The bride of Ravenswood, a partir de la qual Salvatore Cammarano va bastir el llibret de Donizetti. Els partisans del rei Jacob VI, reformats, s'oposen als de la seva mare, la catòlica Mary Stuart. Els Ashton han donat suport als reformats, Edita Cruberova a l'escena de la bogeria mentre els Ravenswood s'han afiliat als catòlics. de Lucia di Lammermoor. Gran Teatre que Henry/Enrico del Liceu, 1986-87. Ashton i Edgard/Edgardo de Ravenswood són, dones, enemics 12 I R E S U M A R G U M E N TAL declarats, fonamentalment per dos motius: el primer, polític, ha estat l'apropiació per part d'Ashton dels béns dels Ravenswood, que s'havien arruïnat en la guerra civil (1570-1573), compromesos com estaven amb la causa perdedora, la dels Stuart; el segon, personal i religiós, ha estat l'intent d'Henry Ashton de prohibir la cerimònia d'inhumació de lord Ravenswood, pare d'Edgardo, segons el ritu de l'Església escocesa. Aquest aclariment és important per entendre per què, a l'òpera, Edgardo de Ravenswood és bandejat dels indrets que porten el seu nom, el propietari dels quals es diu Ashton. Ara bé, Ashton també està arruïnat i travessa una delicada situació política a la qual solament troba una sortida: el casament de la seva germana amb algú que el pugui salvar. L'OBRA COMENÇA EN UN CLIMA D'AMENAÇA IMPOSAT PEL TIM­ BAL T EN UN TO DE TRISTESA DEFINIT PER LES TROMPES. EL PETIT PRELUDI S'ENLLAÇA ORCA.NICAMENT AMB LA PRIMERA ESCENA, QUE TÉ L'ASPECTE D'UN CONVENCIONAL QUADRE DE CACERA. «Es van prendre mesures A e T E I semblants contra els QUADRE I altres que s'havien Lord Enrico Ashton, indignat per l'oposició aprofitat del naufragi de la seva germana a casar-se amb Lord Arturo de la deIs fortuna s'assabenta es veu en secret L'arruïnatBucklaw, que Lucia amb Ravenswood. I sir seu (oo.) el gran enemic, Edgardo di Ravenswood. Ashton, sobretot, va ser A prop del castell de Ravenswood, al districte escocès de Lammer­ a hora del matí. de la del amenaçat amb una moor, primera Normanno, cap guàrdia castell, ordena als seus homes els voltants trobar opel-lacio de la Cambra que vigilin per pis­ tes d'un misteriós desconegut. deIs Pars contra les Dispersats els vigilants, Normanno interroga Lord Enrico Ashton sentències judicials que sobre els motius del seu neguit. Enrico es lamenta de la seva crítica li havien conferit el situació econòmica i política: no solament l'antic propietari del cas­ castell i la baronia de tell, Edgardo di Ravenswood, posa en perill el seu patrimoni, sinó Ravenswood» que la seva germana Lucia refusa sotmetre's a un matrimoni de conveniència salvar la situació. WALTEH SCOTT que podria La núvia de Lammerrnoor Raimondo, capellà de Lucia, recorda a Enrico l'abatiment que ha 14 II! I': S, .11 A Il (; " ,II E \ T \ I. Il E: S U M A Il G U M E N T ti L 115 PANYADA PEL «PIZZICATI. DE LES CORDES, DESCRIU EL CLlMA patit la noia després de la mort de la seva mare i justifica el seu «Semblava contemplar D E S E R E N O R DEL' E S C E N A, Escortada la seva serventa Alisa, actual del matrimoni. en dubte per rebuig Normanno, però, posa l'apa­ la deu a d'aigua, La donzella l'adverteix del rise rent Lucia espera l'arribada d'Edgardo. capteniment espiritual de Lucia. L' E S C E N APR E S E N T A E L S a mesura que brollava de continuar veient ara Enrico el seu THES ESTHATS DE LA JEHARQUIA SOCIAL, PERSONIFICATS PER Edgardo que podria sospitar la llum 'del en idil·li. Però Lucia no li fa cas i, la visió de la IlAIMONDO, ENRICO I NOHMANNO, AMB L'ÈMFASI EN LA IDENTI­ dia, cap transportada per recorda la S 'hi atribueix: un enfollit DEL CHIAT AMB i lluent Ravenswood, IICACIÓ L'AMO, Lluny de desplaure-li l'amor, el alegre font, llegenda que la va assassinar la seva promesa als peus del brollador i succeeix és enamorat . per gelosia, que que Lucia s'ha d'un cavaller que la visita abundància (. .j. A un cadàver de la infortunada va caure a l' on encara en secret. el aigua, reposa. Emico, boig de ràbia, exigeix de Normanno el nom del espectador supersticios, Lucia haver vist el fantasma de la dona assassinada sor­ és el seu enemic ha tornat de assegura desconegut: Edgardo, mortal, que Ashton li hauria Lucy tint del toll un el de ENRICO NO EXPLOTA i, cop desaparegut miratge, tenyir-se l'exili d'amagat. EN UNA ÀRIA DE CÒLERA, l'aigua la ÉS LA FAMOSA ÀRIA «RECNAVA NEL SILENZIO», ON COM PODRIA PENSAR-SE, SINÓ EN UN CANT FRED PEHÒ TALLAT, pogut suggerir imatge sang.