® GRAN TEATRE D L LICEU : I GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1993-94
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
GENERALITAT DE CATALUNYA 6 AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA
DIPUTACIÓ DE BARCELONA MIKIMOTO SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU THE ORIGINATOR OF CULTURED PEARLS.
SINCE 1893.
TOKYO-NEW YORK-PARIS ® Lucia di Lammermoor
Drama líric en tres actes
Llibret de Salvatore Cammarano (segons la novel·la de Walter Scott) Música de Gaetano Donizetti
En versió de concert
(Amb sobretitulat)
(L'òpera es representarà amb dos intermedis de 20 minuts)
Palau Sant Jordi Dimarts, 28 de juny, 21'30 h. , Index
7 Repartiment 10 Resum argumental 22 Novel-la històrica
28 El Deliri, o el Desig sense Cos 38 Madame Bovary a l'òpera r 46 De l'ostracisme a la màxima popularitat
67 Biografies
87 Enregistraments 101 Castellano/Français/English ® Lucia di Lammermoor
Lord Enrico Ashton Joan Pons Lucia Edita Gruberova Sir Edgardo di Ravenswood Alfredo Kraus Lord Arturo Bucklaw José Azocar Raimondo Bidebent Stefano Palatchi Alisa Laura Polverelli Normanno Joan Cabero
Direcció musical Richard Bonynge
Director del cor Andrés Máspero
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Violí concertino Josep Ma. Alpiste Realització de so Jordi Bonet
Servei de traducció L'Avenç S. L.
Serveis tècnics del Gran Teatre del Liceu EL PAlAU SANT JORDI, NOUí GRAN RECINTE OPERÍSTIC I Des de l'any passat el Gran Teatre del Liceu i Barcelona Promoció -empresa tingueren lloc el concert Opera Stars in Concert el 1991 amb la participació municipal que gestiona el Palau Sant Jordi- han estat treballant en el projecte de d'Alfredo Kraus, Renata Scotto, Melanie Holliday, Gail Gilmore, Ramón Vargas i a amb la voluntat de realitzar òperes escenificades pensades per grans espais, poder Paolo Coni, acompanyats per l'Orquestra Filharmònica Eslovaca, i el Liverpool incorporar nous sectors de públic a la tradició operística de la ciutat. Aquesta Oratorio de Paul McCartney e11992, interpretat per la Royal Liverpool Philharmonic a de tot iniciativa, àmpliament experimentada les grans instal·lacions polivalents Orchestra i els Choristers of Liverpool Cathedral, dirigits per Carl Davis. i Amèrica, volem instituir-la a Barcelona, convençuts reforçaran la Europa que ,... històrica vinculació de la ciutat amb l'òpera. Des del Palau Sant Jordi pretenem obrir les nostres portes a la més àmplia gamma de gent possible: des dels afeccionats a l'esport i els habituals dels concerts pop la de en de concert el 4 de Amb representació Turandot versió passat març, 14.950 I rock, passant per les persones que assisteixen als espectacles familiars i, també, als espectadors assistiren al Palau Sant Jordi, accelerant així el procés d'implantació amants de l'òpera i de la música en general. d'aquest gènere líric en aquest recinte. Barcelona Promoció s'ha volgut afegir a la campanya de solidaritat amb el Gran de Les del un concert solidari on Després vingué la Gran Gala Millors Veus Món, Teatre del Liceu cedint les seves instal-lacions, com altres recintes han fet, per a trenta veus cantaren la del i el més de per reconstrucció del Gran Teatre Liceu, que intentar que el Liceu pugui obrir les seves portes el més aviat possible i recuperar, Palau Sant jordi sabé vestir de forma elegant i espectacular. així, aquest símbol de la Rambla i de Barcelona.
I aquesta nit, la Lucia de Lammermoor, en una magnífica versió de concert, a càrrec de tres de les millors veus solistes del moment, Joan Pons, Edita Gruberova i Alfredo Kraus, consagra el Palau Sant Jordi com el nou gran recinte operístic de la nostra ciutat.
La idoneïtat del Palau Sant Jordi per a concerts lírics ja fa temps que està demostrada. El primer esdeveniment que tingué lloc en aquesta instal·lació després d'ésser inaugurada fou un recital de Luciano Pavarotti, el 1990. A més, aquí
. ---�-��_.- -_ �.--, o ,_ • :_ - -- -_ •• - '. - .:.
: - - --�
. .,_ ..-.':::-�--- Resum argumental
Lord Enrico Ashton vol casar la seva germana amb un pretendent que el tregui de la delicada situació econòmica i política en què es troba, però Lucia s 'ha promès en secret amb el gran enemic dels Ashton, Edgardo di Ravenswood. Absent aquest darrer per una llarga temporada, Enrico aconsegueix amb enganys que la noia cedeixi a les seves pretensions però, en ple casament, Edgardo torna i l'acusa de traïció i Alfredo Kraus al Liceu. Lucia di Lucia en la seva infidelitat. enfolleix i, agonia Lammermoor (1986-87) la del seu casament delirant, imagina cerimònia Pàgina següent: E. Cruberova i A. Kraus al Liceu. amb Edgardo. Lucia di Lanunermoor (1986-87)
obra transcorre a Escòcia a final del segle XyI, en un moment de crisi política i religiosa que Walter Scott des L criu en la seva obra The bride of Ravenswood, a partir de la qual Salvatore Cammarano va bastir el llibret de Donizetti. Els partisans del rei Jacob VI, reformats, s'oposen als de la seva mare, la catòlica Mary Stuart. Els Ashton han donat suport als reformats, Edita Cruberova a l'escena de la bogeria mentre els Ravenswood s'han afiliat als catòlics. de Lucia di Lammermoor. Gran Teatre que Henry/Enrico del Liceu, 1986-87. Ashton i Edgard/Edgardo de Ravenswood són, dones, enemics 12 I R E S U M A R G U M E N TAL
declarats, fonamentalment per dos motius: el primer, polític, ha estat l'apropiació per part d'Ashton dels béns dels Ravenswood, que s'havien arruïnat en la guerra civil (1570-1573), compromesos com estaven amb la causa perdedora, la dels Stuart; el segon, personal i religiós, ha estat l'intent d'Henry Ashton de prohibir la cerimònia d'inhumació de lord Ravenswood, pare d'Edgardo, segons el ritu de l'Església escocesa. Aquest aclariment és important per entendre per què, a l'òpera, Edgardo de Ravenswood és bandejat dels indrets que porten el seu nom, el propietari dels quals es diu Ashton. Ara bé, Ashton també està arruïnat i travessa una delicada situació política a la qual solament troba una sortida: el casament de la seva germana amb algú que el pugui salvar.
L'OBRA COMENÇA EN UN CLIMA D'AMENAÇA IMPOSAT PEL TIM
BAL T EN UN TO DE TRISTESA DEFINIT PER LES TROMPES. EL
PETIT PRELUDI S'ENLLAÇA ORCA.NICAMENT AMB LA PRIMERA
ESCENA, QUE TÉ L'ASPECTE D'UN CONVENCIONAL QUADRE DE
CACERA.
«Es van prendre mesures A e T E I semblants contra els QUADRE I
altres que s'havien Lord Enrico Ashton, indignat per l'oposició aprofitat del naufragi de la seva germana a casar-se amb Lord Arturo de la deIs fortuna s'assabenta es veu en secret L'arruïnatBucklaw, que Lucia amb Ravenswood. I sir seu (oo.) el gran enemic, Edgardo di Ravenswood. Ashton, sobretot, va ser A prop del castell de Ravenswood, al districte escocès de Lammer a hora del matí. de la del amenaçat amb una moor, primera Normanno, cap guàrdia castell, ordena als seus homes els voltants trobar opel-lacio de la Cambra que vigilin per pis tes d'un misteriós desconegut. deIs Pars contra les Dispersats els vigilants, Normanno interroga Lord Enrico Ashton sentències judicials que sobre els motius del seu neguit. Enrico es lamenta de la seva crítica li havien conferit el situació econòmica i política: no solament l'antic propietari del cas castell i la baronia de tell, Edgardo di Ravenswood, posa en perill el seu patrimoni, sinó Ravenswood» que la seva germana Lucia refusa sotmetre's a un matrimoni de conveniència salvar la situació. WALTEH SCOTT que podria La núvia de Lammerrnoor Raimondo, capellà de Lucia, recorda a Enrico l'abatiment que ha 14 II! I': S, .11 A Il (; " ,II E \ T \ I. Il E: S U M A Il G U M E N T ti L 115
PANYADA PEL «PIZZICATI. DE LES CORDES, DESCRIU EL CLlMA patit la noia després de la mort de la seva mare i justifica el seu «Semblava contemplar D E S E R E N O R DEL' E S C E N A, Escortada la seva serventa Alisa, actual del matrimoni. en dubte per rebuig Normanno, però, posa l'apa la deu a d'aigua, La donzella l'adverteix del rise rent Lucia espera l'arribada d'Edgardo. capteniment espiritual de Lucia. L' E S C E N APR E S E N T A E L S a mesura que brollava de continuar veient ara Enrico el seu THES ESTHATS DE LA JEHARQUIA SOCIAL, PERSONIFICATS PER Edgardo que podria sospitar la llum 'del en idil·li. Però Lucia no li fa cas i, la visió de la IlAIMONDO, ENRICO I NOHMANNO, AMB L'ÈMFASI EN LA IDENTI dia, cap transportada per recorda la S 'hi atribueix: un enfollit DEL CHIAT AMB i lluent Ravenswood, IICACIÓ L'AMO, Lluny de desplaure-li l'amor, el alegre font, llegenda que la va assassinar la seva promesa als peus del brollador i succeeix és enamorat . per gelosia, que que Lucia s'ha d'un cavaller que la visita abundància (. .j. A un cadàver de la infortunada va caure a l' on encara en secret. el aigua, reposa. Emico, boig de ràbia, exigeix de Normanno el nom del espectador supersticios, Lucia haver vist el fantasma de la dona assassinada sor és el seu enemic ha tornat de assegura desconegut: Edgardo, mortal, que Ashton li hauria Lucy tint del toll un el de ENRICO NO EXPLOTA i, cop desaparegut miratge, tenyir-se l'exili d'amagat. EN UNA ÀRIA DE CÒLERA, l'aigua la ÉS LA FAMOSA ÀRIA «RECNAVA NEL SILENZIO», ON COM PODRIA PENSAR-SE, SINÓ EN UN CANT FRED PEHÒ TALLAT, pogut suggerir imatge sang. de la va DONIZETTI DEMANA UN CANT ALLIBERAT DE TOTA DISCIPLINA DEL QUAL ES DESPHÈN UNA DETERMINACiÓ INFLEXIBLE QUE VA Nimfa que METRONÒMICA, PLE D'ORNAMENTACIONS I DE DELICADES MODU MÉS ENLLÀ D'UNA ENRABIADA CIRCUI\lISTANClAL, EN LA SEVA morir a la font. Però LACIONES NOCTURNES, EN QUÈ LUCIA SEMBLA FUCIR DE LA .\ H I A «C R U F N E S _ DA, U S T A M A N I A », E N RIC O A TRI B U E I X LAR E S Ravenswood sols va BEBEL,LIA CONTRA LA .1. SlIdwr!¡lIId (1.III'ja) i \. "",111:-- (1':d�;lrClo) BEALITAT, TOT INSISTINT EN LA SEVA I'ONSABILITAT DE TOTES LES SEVES DESVENTURES AL FET QUE ill Liceu. IAU'irl (I; l.annnennoor (¡0HH-H REIX LA FASCINACIÓ DE LUCIA PER L'AICUA, COM SI FOS LA Enrico deixa anar Ia seva còlera contra Lucia mentre els servents bella en saber ara que FRONTEHA ENTBE LA HEALITAT I EL SOMNI confirmen a Normanno que les seves sospites eren exactes. Enrico l'estimava» Alisa el somni com un de desventures i trencar entre interpreta presagi pròximes jura eilligam Lucia i Edgardo, tot i la recomanació de WALTER SCOTT La núuia de Lammermoor a la seva mestressa que renunciï a un amor tan perillós. prudència de Raimondo, EN UNA «CABA.LETTA» ELS VALORS suplica Lucia li descriu els indrets d'èxtasi on se sent trans LLARCS DE LA QUAL ES RESERVEN A LA PARAULA .SANCUE., Contràriament, amor, li fa oblidar totes les penes: SANC QUE ENRICO VOL VESSAR l'EH FULMINAR AQUESTA PASSiÓ portada per aquest que «gli affanni miei / diviene il ... ». D o N I Z ET T I . CRIMINAL QUE L'INDICNA. dimentico, gioia pianto CONCLOU, AMB ,QUANDO HAPITO IN ESTASI», UNA DE LES ESCE NES MÉS BEPRESENTATIVES DE L'ESTHUCTURA «BECITATIU CAHACTERÍSTICA DEL BELCANTISME ROMÀN QUADRE Il ÀRrA-CABALETTA», TIC LA ,CABALETTA. ÉS, EVIDENTMENT, EXALTADA J PLENA DE DIFJCILÍSSIMES VOCALITZACIONS QUE SUBHATLLEN L'ESCASSA a seva serventa i confident un terrible e.xplica la. DOCILITAT DEL PERSONATCE, PERÒ TAMBÉ LA SEVA DIMENSIÓ somm que ha tingut sobre els tràgics amors dels AL LUCINADA, DELIRANT, Luciaavantpassats dels Ravenswood. Però cap presagi no En de la idíl·lica felicitat espera le, SITra i E, de l'home estima. plena descripció que compartir (I-:"I'i<'ll) Cruberova (Lucia) al l'allunyarà que Arriba Edgardo, que li fa Liceu, Lucia diLammermoor Alisa avisa Lucia se'l sent arribar. (1986-87) a amb que justament saber que ha de partir cap França immediatament. Però, Edgardo, li fa saber que ha d'anar a França per tractar dels abans, els joves es juren fidelitat i amor etern davant Déu i es Edgardo Pàgina anterior: del vol veure Enrico i de bescanvien uns anells ho assumptes país. Abans, però, proposar-li Edita Cruberova i Alfredo Kraus al Cran Teatre que segellen. del Liceu, fer les tot demanant-li la mà de Lucia. Però terroritzada Lucia di Lommermoor Ruïnes - paus, ella, (1986-87), d'una font al costat del parc del castell. U N A ARP A, A C O M 16 Il E S U M A R e U M E N r x t, I R E S U M il Il e U M E N TAL 117 les cartes de la reacció en el seu a de «Així, per que imagina germà, suplica Edgardo «-Tots els nostres amics han preparat, a fi que s'avingui al casament. Es tracta d'una falsa mantenir encara en secret el seu amor una ocasió millor. a esperant carta d'amor ha enviat a una altra de la Ravenswood Lucy, i la meva que Edgardo dona, prova li ha eterna contra opinen, Edgardo recorda, colèric, que jurat venjança la seva infidelitat de la inutilitat de continuar-lo explicant-li les raons estimada hauria de i, per tant, esperant. família de Lucia, de la mort del seu i de Lucy responsable pare I'expolia Lucia entra quan Normanno es a anar a buscar el futur a disposa que en l'obligaven ció dels seus béns, el seu amor ha trencat també, que però que aquests plans. pensar-ho marit. Enrico retreu a Lucia la seva pallidesa, impròpia d'un jorn el i les ajornar retorn, L'ACCELERACIÓ DEL MOVIMENT RESSALTA EL CONTRAST ENTRE no haver contestat de noces, mentre ella manifesta una vegada més la seva rebel·lia. moltes lletres ella li L'ANSIETAT DE LUCIA I LA CÒLERA D'EDGARDO, TOT I QUE EN que aquesta indigna persona, LES PRIMERES PREGUNTES D'ENRICO NO LES CONTESTA LUCIA, PARLAR TOMBA CI-lE NO POT el (.SULLA RINSERRA.) AQUEST QUASI SINÓ EL LA FA ENCARA EVIDENT EL adreçava mitjançant el seu silenci ha de ser CLARINET, QUAL COSA MÉS EVITAR QUE SE LI TRENQUI LA VEU PEL RECORD DEL SEU ODI un SEU SILENCI. L'ORQUESTRA ATACA FINALMENT UN TEMA ABRUP que creia conducte com a A L S A S H T O N. Lucia de calmar-lo i els dos amants es interpretat aconsegueix TE QUE DESVETLLA EL CARAcTER DE LUCIA, QUE COMENÇA A segur, quezen sense i bescanvien uns anells simbolitzen la seva i assentiment, aquest que unió als ulls de Déu CANTAR -r i, PALLOR FUNESTO ORRENDO,. ENRICO RESPON TOT a les seves excepció alhora la fidelitat es l'un a l'altre: «Pensando ch'io di s 'ha de que juren compromís RECUPERANT EL DIBUIX MUSICAL QUE LUCIA ACABA D'INVOCAR mans .. i cremava els / mi e di / un'amara / ah! su (. ) gemiti pasco dolor, spargi lagrima considerar trencat. -No PER ACUSAR-LO D'INHUMANITAT. AQUESTA RESPOSTA DEL CON lVI LOD I AD' I PLI un allor!». E U N A S M CIT A T BEL L I N I A N A , papers cop llegits. I, questo pegno insistiu més -va dir Lucy TRINCANT AMB EL MATEIX MOTIU DÓNA UN CARÀCTER HIPÒCHI DESPULLADA DE TOT ACONSEGUEIX ATURAR EL mentre es reduïen a ORNAMENT, QUE TA A LES PARAULES DEL GERMA. amb inusitada energia-; TEMPS EN UNA AURA D'IRREALITAT E MANTÉ EN SUSPENS LA Q Lucia no Enrico li ha es dibuixava permet que elogiï que triat, cendres, si se'm retorna la meva l'espòs perquè TRAGÈDIA QUE S'I-lA ANUNCIAT I ESTA A PUNT DE D'ESCLA QUE confessa està amb un altre home: «Ad altr'uom un somriure en els seus que compromesa us he dit T AR. Tots dos en tota marit paraula, ja que prometen considerar-se, circumstància, giurai mia fe'». El germà li lliura la falsa carta, davant la qual llavis contrets i els ulls li i muller. de mi al podreu disposar Lucia esclata d'angoixa. Com Enrico havia previst, és el cop defini brillaven amb d'alegria vostre gust; però fins tiu que venç la resistència de la noia. LA MELODIA BELLINIANA, la de veure ACOMPANYA NEL PlANTO. INSINUA confiança aleshores, fins que no IRHEAL, QUE ,SOFFRIVA QUE ACTE II aviat destruïdes LUCIA S'HA RESIGNAT A LA MORT. La pressió del germà continua, sàpiga si sóc lliure, no però, implacable, assegurant-li que d'ella depèn el seu honor i la les esperances cedir a la vostra igualment nrico mostra a la seva una falsa de la puc germana prova seva vida: «Tu m'involi onore e vita». L'ESCENA S'ACABA AMB LA dels enamorats» infidelitat d'haver estat traí sense cometre d'Edgardo. Convençuda imposiciô VEU DE LUCIA UNINT-SE A LA DEL SEU GEHMÀ COM UNA MÀQUI WALTEII SCOTT Lucia se a la voluntat del seu da, sotmet i un davant Déu DE DEFENSANT EN UN La núvia de Lammermoor E germà signa greu pecat NA, INCAPAÇ CONTINUAR-SE MÓN TAN el contracte amb Lord Arturo. Tot acaba de fer nupcial just i els homes» H OSTI L. ho i l'acusa d'infidelitat i la maleeix. apareix Edgardo, que WALTEH SCOTT Raimondo confirma a Lucia que, inexplicablement, no hi ha hagut La núvia de Lammermoor d'Ashton, al castell de Ravenswood. Enrico ha a Apartaments prepa cap resposta del darrer missatge adreçat Edgatdo, per la qual rat el casament de la seva amb Lord Arturo germana Bucklaw, que cosa ha de considerar-se alliberada de tot compromís. Tot invocant ha a restablir la seva Lucia encara no ha d'ajudar-lo fortuna, però la memÒria de la seva mare, el capellà li aconsella de sotrnetre's a la seva Normanno acceptat Enrico sobre la seu U E S T imposició. tranquilIitza la voluntat del germà i li assegura la gratitud divina. A Q A reacció de Lucia s'assabenti vol casar-Ia immediatament: quan que ESCENA DE RAIMONDO, COMPOSTA PEH UN RECITATIU I l'EH ha totes les cartes ella intentava fer arribar a segrestat que Edgardo L'ARIA «AI-I! CEDI, CEDI, O PIU SCIACURE" SE SUPRIMEIX HABI i s'ha els no comunicar-se'de assegurat que joves poguessin cap TUALMENT. S'INCLOU, PERÒ, EN AQUESTA HEpOSICIÓ DE manera. La absència ha d'afavorir Lucia llarga d'Edgardo que L'ÒPERA DE DONIZETTI. comenci a dubtar del seu promès i que caigui en el parany que li 18 I Il E S U M A Il G U M E N T ti L «Els clars caràcters de la Saló del castell, on els convidats celebren el casament. El nuvi, Sir Arturo Bucklaw, amb arrogància restablir la prosperitat de signaiura de Lucy a promet la família. Davant la seva sorpresa per l'absència de Lucia, Enrico cada traslluïen pàgina mare. li respon que encara plany la mort de la Arturo també s'inte el seu estat d'ànim en Enrico des ressa per les pretensions d'Edgardo sobre Lucia, que moment una aquell per menteix enèrgicament en el moment que apareix la núvia interrom lleugcrissima pent la conversa. Encara indecisa, Lucia no fa cas quan el seu li el seu futur tota sola no se sent amb irregularitat en alguns germà presenta espòs, però forces per afrontar la pressió de l'ambient i, empesa per Enrico, trets tremolosos (. ..). signa el contracte de casament amb les paraules: «La mia condan Mentre la seva mà na ho scritta!». dibuixava la darrera En aquest instant, arriba Edgardo disposat a impedir la cerimònia i signatura, es va sentir Lucia es desmaia, horroritzada. ÉS EL MOMENT DEL CÈLEBRE l'impacient trepig d'un SEXTET, ,CI-Il MI FRENA IN TAL MOMENTO?», EN EL QUAL CADA MANTÉ LA SEVA INDIVIDUALITAT EN EL SI DE LA cavall davant el portal, pERSONATCE POLIFONIA, SECONS EL SEU ESTAT D'ÀNlM: EDCARDO lNTENTA d'un soroll de seguit REPRIMIR LA SEVA CÒLEHA EN VEUHE L'ESTAT D'ABATIMENT DE la passos per galeria LUCIA; ENHICO OSCIL LA ENTRE L'ODI CAP A EDCARDO I UNA una veu exterior i que CERTA PIETAT CAP A LA SEVA CEHMANA; LUCIA, DESESpEHADA, vencia, imperiosament, DEMANA LA MORT; HAIMONDO DIU ESTAH I-]OHRORITZAT PELS l'oposició dels lacais. La ESDEVENIMENTS, DELS QUALS I�S EN CHAN pAHT RESPONSABLE; MENTRE QUE AHTURO I ALISA MOSTREN LA SEVA COMPASSIÓ PER ploma va caure dels dits LA NOIA. ÉS UN EXTRAOHDINARI MOMENT DE SUSpENSlÓ DE de va Lucy, que L'ACCIÓ QUE S'HA CONVERTIT EN UN DELS CONCERTANTS MÉS dèbilment: exclamar FAMOSOS DE LA I-][STÒRIA DE L'ÒPERA. "LI' lla ha a es vmgut... Enrico i Arturo amenacen Edgardo, qui exigeixen que retiri vingut!". S'obrí la porta immediatament de la sala. Raimondo demana que els adversaris embeinin les en nom de Déu i mostra a el contrac i master Ravenswood va espases Edgardo traïció te que Lucia acaba de signar. Convençut de la de entrar al saló» nupcial Lucia, Edgardo li demana que li torni l'anell que li va lliurar abans WALTEH SCOTT l'instant en La núvia de Lammennoor de la seva partença i, en abandonar l'indret, maleeix què es van prometre. Pàgina següent: Edita Cruberova a l'escena de la bogeria de Lucia di Lammermoor. Producció de Robert Carsen, Bayerische Staatsoper de Munie (1992-93) 20 I RESUM ARGUMENTAL R E S U M A R G U M E N TAL I 21 III ACTE -st: trobava la posa entre els germans per fer-li comprendre el trist estat en què es QUADRE I troba la Continuant amb el seu Lucia recorda l'escena desgraciada jove, jove. deliri, en què Edgardo la va maleir (< a a com una endimoniada» La celebració del casament de Lucia i Arturo arriba l'apogeu la AVI MIEl» DECLARA QUE «L'UNIVERSa INTER a È UN DESERTO WALTER SCOTT sala del castell de Ravenswood, de la qual els nuvis ja s'han retirat. PER ME SENZA LUCIA, EL PARLAMENT D'EDGARDO S'ENLLAÇA La núvia de Lammermoor A causa de les noves tràgiques que ha d'anunciar, Raimondo dema AMB L'ÀRIA .FRA paca A ME RICOVERO», ON S'ACOMIADA DE LA na que s'acabi l'alegria (< de la font AL' E S C E N A DEL A BOG E - fantasma que els vol separar. que Lucia ha perdut la raó la mateixa nit de noces i que repeteix RIA, CAPITAL DINS DEL REPERTORI BELCANTISTA ITALIÀ, LUCIA contínuament el seu nom. En efecte, Raimondo li confirma la mort REVIU L'OBRA DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU DESIG: EL de Lucia, a la qual Edgardo s'adreça per fer-li saber -EN L'ÀRIA D'UNA VIDA EN COMÚ AMB EDGARDO. LA SEVA FOLLIA ÉS UNA « TUC H E A D lOS P I E G A S TIL' A L 1» - que es retrobaran al Cel per Alfredo Kraus Lucia di SEGONA VIDA EN QUÈ ES REFUGIA, DECIDIDA A NO ACCEPTAR LA interpretà viure tota l'eternitat. Davant el seguici fúnebre, Edgardo Lammermaor, al Gran Teatre del Liceu, plegats SITUACIÓ QUE LI HAl IMPOSAT. EL PUNT CENTRAL DE L'ESCENA les temporades 1986-87 i 1988-89. s'apunyala i expira pronunciant una vegada més el nom de Lucia _ ÉS L'ÀRIA .ARDON GL'INCENSI ... >, LES ORNAMENTACIONS QUE TRADICIONALMENT S'AFEGEIXEN AL FINAL DE LA QUAL MAI NO VAN SER ESCRITES PER DONIZETTI. Enrico, que acaba d'arribar, amenaça Lucia però Raimondo s'inter- Novel-la històrica S'ha dit que, a Lucia di Lammermoor, lifalta coherència dramàtica, però la raó de fons del problema és aliena a l'òpera de Donizetti. Molts dels talls tradicionals fan que, en efecte, l'acció no s'entengui, i els hàbits interpretatius d'altres èpoques van acabar de conformar aquesta sensació de gratuïtat del cant. Contra aquesta concepció del uirtuosisme purament decoratiu, l'aportació de Maria Callas marca un gir radical en la interpretació de les grans obres del Retrat de Donizetti. Museo Teau·ale alla Scala. Milà. belcantisme romàntic. s 'ha considerat amb massa lleugeresa el llibret de Lucia di Lammermoor que Salvatore Cammarano va pro Sovintporcionar a Donizetti. Però com a adaptació de l'obra de Scott, el treball delllibretista és d'una coherència dramàtica inne gable i, si sovint no s'entén l'acció, és més per causa dels talls tradi cionals i els hàbits interpretatius amb què s'ha desvirtuat l'obra que no la seva articulació interna. Segell de Walter SCOlt. pas per The bride ofLammermoor és una de les obres més significatives de Pàgina següent: lM.W. Turner, 1799. Col·leceió particular. Scott i de la novel·la històrica en general, una de les característi- NOVEL· LA HISTÒRICA 241 NOVEL·LA HISTÒRICA [25 J. M. W. Turner, 1806. a ques de la ha estat condensada Lukács: «Haig d'agrair Lily qual per «L'epopeia posse Art Gallery of Ontario, Toronto. eix un heroi totalitzant i la novel·la històrica un heroi Pons que em despertés positiu, mitjà i la novel·la realista un heroi degradat o demoníac». Ens trobem, en l'interès per la efecte, davant d'herois mitjans inserits en un context històric caracteritzacio escènica. d'arrels feudals i decoració «gòtica», en el sentit que el terme tenia m'he adonat Després que pels volts de 1830. Lucia i Edgardo són els dos personatges més intentava fidels a la encara a assemblar-se novel·la de Scott, que, l'òpera, la noia té una molt més acusada i una determinació més al personatge, més que personalitat molt ferma. Ella és l'únic evoluciona de no personatge que psicològicament pas interpretar-lo. En alllarg l'obra. Lucia, per exemple, la seva versió era més vocal Enrico és la síntesi de tres personatges que no dramàtica. En l'escena de la bogeria, Edgardo és el prototipus d'heroi de la novel·la romàntica regressi la definició de portava un bonic vestit va, segons Juan Ignacio Ferreras (El triunfo del libe ralismo y de la novela «el héroe se o es mediado de nit blanc amb una histórica): integra más ampliamente por el universo novelesco, puesto que este mismo estola de vellut vermell universo ha sido invocado y materializado como portador de valo li la roba. res con los que migpartia que el héroe está de acuerdo». Enrico Ashton, per la Sabia com seva donar la banda, és la síntesi de tres dels personatges de la novel·la de Walter Scott: el imatge adequada, pare de Lucia, William Ashton, que assumeix la posició social d'Enrico; l'ambiciosa esposa de William, Ashton, encara que després lady autoritària i iniciada en la màgia negra, que assumeix el caràcter gairebé no es movia en indomable d'Enrico; i el fill de William i lady Ashton, Henry, el escena ni es posat insolent del qual es manté en el personatge d'Enrico. El qui ni molt despentinava, hi surt guanyant respecte a la novel·la és Raimondo Bidebent, menys. Com que sacerdot purità, moralitzador i interessat que posseeix un relleu tot i moltes de seves s 'assemblava tant a important, que les intervencions són tallades ben sovint. creure Lucia, podies que Salvatore hauria una i Edgardo, que sorgeix d'una voluntat recíproca, permès ( era» .ammarano, ha en la unió la conveniència de Conflicte matrimonial nutor deillibret. existència lliure; canvi, imposada per BEVERLY SILLS la social � el aliens a l'amor- només Bubbles posició poder -imperatius destrucció i En un ambient d'ascens de la burgesia, en plena mutació de la comporta sang. Cammarano ordena els elements del drama de manera tan absor societat europea postnapoleònica, el que més interessa a és I Donizetti Cammarano de l'obra de Scott bent que la successió dels esdeveniments imparable. és el conflicte matrimo�ial , tema va revestir el text amb una música ombrívola que s'ha literari plenament vigent a l'època, com ho demostren Stendhal i simple però convertit en la essència del belcantisme romàntic. Tot i que Balzac. El plantejament és prou clar: la unió «natural» entre Lucia quinta 261 NOVEL·LA HJSTÒRJCA N O V ELL A J-J J S T Ò R J C A I 27 la de l «Lucia és una Julieta bogeria 'heroïna ha moltes a en portat intèrprets competir «Si es respecta tot el text, vocals no una mica més filigranes que poden semblar gratuïtes quan s'acompan madura, es evident que d'un autèntic talent dramàtic. fa molt vulnerable des yen Després de tants anys de desvir del Raimondo, el és tuació de la proposta inicial de Donizetti, ha estat fonamental la capellà, començament, nova edició de l'autèntic monstre de Lucia proposada per Jesús López-Cobos a la casa inconscient del Ricordi 1982. a que l'any Per López-Cobos «el paper titular necessita, l'obra. Raimondo té més s 'esdevé al voltant seu. des del de vista un el de les punt dramàtic, pes que sobrepassa interessos que ningú en el Una maníaca sopranos coloratura». Tot i Lucia di Lammermoor ha estat depressiva això, casament de Lucia amb durant exclusiu absent del anys patrimoni de les sopranos lleugeres, que completament Arturo i utilitza la seva havien adaptat l'òpera a les seves necessitats. món real. vam Quan autoritat religiosa per començar a asscyar Revolució musicològica constrènyer-la a acceptar l'escena de la a bogeria el marit que li imposa el Nova Tito La coloratura considerada un mer de virtuo York, vocal, desplegament germà (. . .). Sense els talls solament es en volia sisme, tolerava, durant anys, les sopranos lleugeres. Capobianco [er-la tradicionals, Lucia és una Com Rodolfo «es explica Celletti, deformava el so per donar una d'una manera molt I molt més imatge d'ingenuïtat i de candor en de òpera diferent. al purament exterior, comptes diferent quejo creia: interessant». fer néixer la caracterització del personatge de la melodia, dels ell Lucia BEVERLY SILLS pensava que de l'accent i de l'eventual ornamentaoió». colors, . An auto biography havia de més Amb la seva obsessió accents [erpalesos pels descarnats i naturalistes, per signes físics de bogeria, l'èmfasi exagerat, el verisme va desvirtuar el hel canto durant dèca fins a l'arribada de Maria Callas. Celletti no dubta a com ara convulsions i des, qualificar la seva de aportació revolució musicològica més que no pas vocal. cops de cap i de peus. la Callas va fer Essencialment, reviure l'antiga figura de la «sopra Ho tirant vaig intentar, no dramatico d'agilità» de la primera meitat del segle XIX en inter me a terra, cridant i obres com pretar Norma, La sonnambula o aquesta Lucia di rient com una histèrica. Lammermoor d'una manera radicalment diferent a l'habitual, amb la restauració Va ser elfinal d'aquesta d'un fraseig analític que transcendeix la notació del amb la d'una coloratura i carre lM. W. Turner, 1801. oersto» compositor, recuperació expressiva Col·lecció particular. de sentit dramàtic i amb el domini d'un «cantabile» o BEVERLY SILLS gada patètic Bubbles La seva elegíac. interpretació de Lucia di Lammermoor marcarà un radical en la tradició de seves gir l'òpera de Donizetti, fins al punt que segons les característiques personals. una posteriorment ni tan sols les sopranos lleugeres tornaran als hàbits La «coloratura» deixa de ser un element decoratiu per adquirir una anteriors. Totes les grans protagonistes de Lucia de les .darreres dimensió plenament expressiva. l l'obra, protagonitzada per dels talls tradicionals dècades, des de Renata Scotto fins a Joan Sutherland, des de autèntica intèrpret i un cop restablerts alguns Sills fins a Christine no deixa de donar Beverly Deutekom o Edita Gruberova, han per culpa dels quals s'entén l'argument, aquella assumit la lliçó de la Callas i l'han posada en pràctica, cadascuna impressió de falta de coherència dramàtica - El Deliri., o el Desig sense Cos «Fràgil, incorpori, ingràvid, el modelfemení aportat pel romanticisme prerrevolucionari sorgia en la frontera entre l'esperit i el somni, habitant d 'un èxtasi purament emotiu aliè a les misèries de la carn» escriu José Luis Téllez. Aquesta imatge d'inaccessibilitat gairebé sacra és, a la vegada, la del ballet blanc i la de la vocalitat belcantista, que aspira a una impossible realització «en un espai significant privilegiat: la scena della follia». Marie Taglioni a La Sylphide. que sembla, la primera ballarina que va alçar-se sobre les puntes dels peus va ser Geneviève Gosselin; segons Pàgina següent: Castil-Blaze, «era capaç de mantenir-se en aquesta posició «Ciselle és una mica Ofelia Segons perquè durant més d'un minut sencer». La Gosselin va morir el a 27 accedeix a la consciència i a la llibertat: 1818, dansar fins a la mort i més enllà de la anys, i el seu germà Louis va ser mestre, entre d'altres, de Fanny mort és, per a ella i per a Albert, la de retrobar-se tota creadora d'un dels possibilitat per Cerrito, grans prototipus hoffmanians, l'Ondina, l'eternitat> (Serge Lifar). Eugène que va estrenar el 1843. Amalia va transformar l'habilitat Delacroix. La mort d'Ofelia (1844). Brugnoli Museu del París. Louvre, en dramatúrgia en entrar en escena de tal manera per encarnar 30 I E L DEL I RI, O E L O E S I C S E N S E C O S «Giselle perd la (amb una vaporosa indumentària blanca que va esdevenir normati la naturalesa humana va) protagonista de La Fée et le Chevalier, que Armand Vestris va crear per a ella a la Viena de 1823. Ben Maria davant els nostres ulls. aviat, Taglioni havia de sistematitzar aquest difícil equilibri i una funció la atorgar-li Desproveïda d'ànima, en estructuradora la caracterització dels personatges més enllà de noia del seu s'allunya tot virtuosisme decoratiu: el 1832, La Sylphide (que ella mateixa amant amb els braços havia de coreografiar a partir del libretto de Nourrit i la música de estesos en un darrer gest, Schneitzhoffer, i on l'abillament de la Brugnoli evolucionava decidi dament vers gairebé humà, d'ardent el, ja imprescindible, tutú) fixava d'una manera profè tica una destinada a figura esdevenir paradigma, glorificat per desig» Carlota Grisi al París de de 1841, al segon acte de Giselle ou Les HICUAIlD BUCKLE a «BaJIN». de 10 + 7 Willis. Però la Louis-Xavier s'hi en ,!!('III'I' Scala, Henry havia avançat oferir un argument semblant (La silfide, ovvero il genio dell 'aria, amb música de Luigi Carlini i l'austríaca Teresa Hébeslé com a la protagonista) primavera de 1828: parisenc, fascinat per les rea litzacions de Salvatore Viganò, Henry s 'havia establert a Itàlia, tant a Milà com actiu als teatres napolitans que centraven la creació de Donizetti, i va assolir el càrrec de director del ballet del San Carlo de la mort de després Pietro Hus. Si més no, tres de les pro duccions de la primera època del músic bergamasc (Elisabetta al castella di Kenilworth, el 1825; Otto mesi in due ore, l'any següent, i Rosemonda, el 1831; això sense comptar L'assedio di Calais, on el compositor va haver de renunciar a la interpolació del ballet) van comptar amb divertissements de la seva invenció, i la seva criatura fantasmal va assolir notorietat més enllà de les produccions operís tiques a les quals servia d'estrambot. D'aquesta manera, l'abstracta geometria corporal preconitzada per Pierre Rameau i per Jean Noverre es Georges posava al servei de relats protagonitzats per i o esperits elfs, per princeses i cignes encantats per donzelles espec Marie Taglioni a La Sylphide. trals que agonitzen d'amor i dansen amb els seus amants ingrats fins a anorrear-los. Fràgil, incorpori, ingràvid, el model femení aportat pel romanticisme pre-revolucionari sorgia en la frontera entre l'esperit i el somni, habitant d'un èxtasi purament emotiu, aliè a les misèries de la carn: «caste divi e silfide etéree popolaronno i febrili sogni dei italiani nella tumultuosa vigilia romántica che servi di al riscatto della dominazione com tan Pàgina següent: preludio straniera», Marie Taglioni a La Sylphide. bellament el descriu Luigi Rossi. Imatge d'inaccessibilitat gairebé 32 I E L DEL I RI, a E L D E S I G S E N S E G a s EL DELIRI, a EL DESIG SENSE COS 133 «En veure Margat sacra, metàfora política d'un alliberament inassolible i alhora pro oníric del Fonteyn ballant Giselle, per, l'univers ballet blanc, contemporani de l'exaltació de la vocalitat absoluta practicada pel belcantisme (Vaccai introdueix vaig pensar en Ophelia. el terme en la seva edició d'ariette de 1840), s'inscrivia com a Quan recorda la felicitat transfiguració d'una topografia espiritual en la qual el cos de la perduda (< «La demència i les (de Hohenstauffen) o Lucia (de Larnrnermoor i de Walter Scott), última de la més abundant literatura musical, imaginacions de la aquesta posseïdora proporcionada per les quatre versions que protagonitza (Michele infantesa són els vestigis Caraffa, Luigi Rieschi, Alberto Mazzucatto, Gaetano Donizetti), la de la nostra preciosos darrera de les quals n'ha esdevingut el prototipus universal i consonància amb la inqüestionable. naturalesa, i també el Formalitzar un germen del nostre retorn arquetipus final al si de l'harmonia Ni la sumptuositat formal desplegada en la construcció de l'escena primitiva (. ..). (una ària doble en forma de rondó, proveïda d'extensos recitatius L'inconscient als és, per de simetria escapçada, curts diàlegs entre personatges secundaris i romàntics, el ''fons de interpolacions corals que glossen i amplifiquen la dissort de la pro l'ànima ", aquest centre tagonista, més la cadenza que Donizetti va renunciar a escriure i Tacchinardi diàriament de al qual hem de tornar que Fanny improvisava manera, segons que sembla, enlluernadora), ni tan sols la bellesa excepcional de la per escapar del nostre mòrbida escriptura melòdica expliquen suficientment la seva pri aillament» macia absoluta sobre el conjunt d'episodis bessons dels quals sobre ALBERT BÉGUIN surt i n'és indeclinable de l'estrena. escreix L 'àme romantique et le rêve exemple d'ençà Aquest de significació, que n'assegura la pervivència escènica, prové d'un altre lloc: de la seva qualitat essencialment melodramàtica, de la seva capacitat de formalitzar un arquetipus que inscriu, damunt l'escena de follia blanca (no cal dir-ho: Lucia s'extingeix sense màcula en la seva virginitat), un senyal que interpella de manera especialment dolorosa l'articulació de l'empremta mnèmica. En la seva espectral aparició darrera, escabellada, amb el punyal homici Eugène Delacroix, 1821. o a la tots dos en da el vel nupcial mà, banyats la sang d'Arturo, Estudi Delacroix, París. Lucia s'enfronta amb el seu passat (el seu Destí, podríem dir-ne) mitjançant la recuperació de diversos fragments melòdics que, des delimiten el musical del seu avatar dibuixadament, trajecte pretèrit: reix, així, una mena de punt de vista objectiu sobre la naturalesa la mateixa frase la seva entrada a l'Acte ante que acompanyava II, del record que no es transmet al pla vocal, censurat en l'erràtic rior a la conversa amb Enrico, succeïda pel mateix parrac descen monòleg de la protagonista. I aleshores la flauta, significant tímbric dent rememoren amb en el to de do que (ara menor, tràgic per de la seva insània (se sap que Donizetti havia pensat d'emprar-hi els doblats l'oboè en l'octavai cxcellència) violoncels per que prè l'evanescent i cristal·lina glassharmonica, a la qual s'atribuïa la \ iament s'havia sentit en l'instant de la del contracte. signatura demència dels seus executants), reintrodueix els compassos inicials no en la Lucia els concedeix cap atenció, absorta vista del fantasma del seu duet amb símbol irrenunciable d'una felicitat J. E. Millais, 1856. Edgardo, per Victoria and Albert Londres. havia anomenat en el seu racconto de I'Acte I: ofe- Museum, que l'orquestra duda, tràgicament inscrit en el centre de la dissort present: i aqueix E L DEL I Il I, O E L D E S I G S E N S E G O S I 37 anterior: Pàgina residu melòdic atura el recitatiu, quimèrica vocalise repetida per Eugène Delacroix: Ravenswood i Lucia (1824) una Lucia ja irrecuperablement alienada, definitivament atrapada en la xarxa d'una evocació que, a partir d'aquest moment, fixarà la imatge terminal del seu deliri i la precipita en l'abisme últim de la cabaletta. «Nessun maggior' dolore che ricordarse del tempo felice nella miseria», afirmava Dante a través de la boca sofrent de Francesca de Rimini: i Lucia, en la desolació gairebé infinita del vertigen darrer, fa metàfora en el seu cant d'aquests versos històrics que constitueixen la xifra exacta de la seva dissort tot inscrivint-los en una lleugeresa vocal en la qual, si bé s'hi transverbera l'arqueti pus incorpori de la ballarina, avança igualment un model dramàtic que li permet de llegir per al-Iusió la pròpia peripècia retrospectiva. I, d'aquesta manera, Lucia és també Gilda, perduda i retrobada pel seu pare entre dues mirades cegues, dues representacions del deliri (els cortesans embenen els ulls a Rigoletto per raptar-la mentre li fan creure que es tracta de la comtessa de Ceprano; després la tro barà amagada dins un sac que creu ocupat pel cos del duc). O Leonora, que somia el trobador Manrico, el comte i la gitana, als quals només confereix realitat escènica per mitjà de la música tot teixint-hi una aventura circular i irreal torna incessantment a que ' . una mateixa imatge encesa de desig i de sang. O Violetta, que ago- Eugène Delacroix: nitza el matí de carnaval mentre llegeix una carta, impregnada en Bogeria de Lucia Ashton (1824) la música d'un altre duet amorós perdut per sempre. I, així, totes les formes de l'heroïna romàntica (que Verdi va saber sintetitzar genialment en tres òperes l'aparent heterogeneïtat de les quals dis simula una trilogia perfecta) neixen de Lucia i conflueixen en la seva imatge tràgicament alienada: és en aquesta universalitat pre monitòria de la seva demanda on cal cercar la raó més secreta de la seva perennitat immarcescible _ JOSÉ LUIS TÉLLEZ Madame Bovary a I'òpera «Emma somiava en el dia del seu casament; es ·'10. ".j; veia allà, enmig dels camps de blat, a la sendera, caminant cap a l'església. ¿Per què no havia resistit, suplicat, com Lucia? En canvi ella estava alegre, sense adonar-se de l'abisme on es precipitaoa». Així descriu Gustave Flaubert, a Madame Bovary, la intensa identificació de la protagonista de la novela amb la de l'òpera durant una de Lucia di Eugène Delamare, que va inspirar representacio el personatge de Madame Bovary Lammermoor. L'escena convida a reflexionar sobre l'impacte estètic del romanticisme en el públic de mitjan segle XIX. multitud s'estava parada contra la paret, col·locada simè tricament entre dues balustrades. A les cantonades pròxi Lames, uns cartells amb lletres enormes repetien: Lucie de Lammermoor...... etc.». Lagardy. Opéra , ( ... ) Les llànties de l'escenari es van encendre; l'aranya va baixar del vessant una sobtada a la sala amb els dels Pàgina següent: sostre, alegria raigs Gustave Doré, 1844. Glad /.0 death'. cristalls tallats; després van anar entrant els músics; i primer es va mystery, Swift to be hurl'd Anywhere, anywhere out of the Worldt, formar un gran xivarri de trombons que roncaven, violins que grin- JI PER A 41 40 I MADAME BOVARY A L'ÒPERA M A D A M E B O A fi Y AL' Ò I «En l'ària "Regnava nel yolaven, cornetes que trompetejaven i de flautes i flautins que piu va un redoblament de els instruments de silenzio" s 'ha laven; començar timbal, metall van fer ajustar els acords, i el teló, en aixecar-se, va desco d'aconseguir que la brir un paisatge. de Lucia bogeria sigui Era la clariana d'un bosc, amb una font a l'esquerra, sota l'ombra més surrealista no que d'un roure. Uns camperols i uns senyors, amb la capa escocesa a psicològica, més l'espatlla, cantaven plegats una cançó de caça; després va aparèixer un invocava romàntica; en altres capità que l'àngel del mal aixecant els dos braços al cel; en va sortir un altre; se'n van anar, i els caçadors van tornar a paraules, no es tracta de cantar. Freud sinó de bel canto» Emma es trobava de nou entre les lectures de la seva joventut, en RENATA SCOTTO Walter Scott. Li semblava sentir a la boira so de More than a dioa ple través de el les cornamuses escoceses que es repetien sobre els brucs. A més, el record de la novel·la li facilitava la comprensió delllibret, i seguia la intriga frase a frase, mentre que uns pensaments incopsables li tornaven, i es dispersaven de seguida, sota les ràfegues de la músi ca. Es deixava anar al bressoleig de les melodies, i se sentia vibrar tota ella, com si els arquets dels violins li freguessin els nervis. No tenia prou ulls per contemplar els vestits, els decorats, els personat ges, els arbres pintats que tremolaven quan algú caminava, i les toques de vellut, les capes, les espases, totes aquelles imaginacions que s'agitaven en l'harmonia com dintre de l'atmosfera d'un altre món. Però va avançar una dona jove i va llançar un bossa a un patge verd. Es va quedar sola, i llavors es va sentir una flauta que feia com un murmuri de font o com la piuladissa d'un ocell. Lucia va atacar amb bravura la cavatina en sol major; es queixava Gustave 1877. d'amor, demanava ales. També Emma hauria volgut fugir de la Doré, vida, i envolar-se en una abraçada. De sobte va aparèixer Edgard Lagardy. deixava d ajudar-lo en la seva carrera artística. Aquell' comediant una en hi frase Tenia d'aquelles pallideses esplèndides que donen com una diplomàtic sempre feia que els anuncis figurés alguna majestat de marbre a les races ardents del sud. Portava la cintura poètica sobre la fascinació de la seva persona, i la sensibilitat de la vigorosa cenyida en un perpunt de color marró; un punyalet cisellat seva ànima. Una bona veu, un aplom impertorbable, més tempera a acabaven li batia la cuixa esquerra, i llançava mirades llangoroses desco ment que intelIigència i més èmfasi que lirisme, de brint les dents blanques. Deien que una princesa polonesa s'havia realçar aquella admirable naturalesa de xarlatà, que tenia alguna enamorat d'ell en sentir-lo cantar una nit en una platja de Biarritz, cosa de barber i de torero. on la va entusiasmar. Lucia entre els ell reparava les barques. S'havia arruïnat per culpa d'ell. Ell Des de primera escena, Estrenyia Gustave Flaubert I 'havia plantada per altres dones, i aquella celebritat sentimental no braços, la deixava, tornava, semblava desesperat: tenia accessos de 421 MADAME BOVARY A L'ÒPERA «Alguns directors m 'han còlera, després gemecs elegíacs d'una dolçor infinita, i les notes s'escapaven del seu coll descobert, de i de suggerit que Lucia plenes sanglots petons. Emma s'inclinava veure'l, el vellut de la aparegui tota tacada de per esgarrapant llotja. S'omplia el cor amb aquelles lamentacions melodioses que s'arros sang per indicar que segaven amb l'acompanyament dels contrabaixos, com els crits acaba d'assassinar el d'un nàufrag entre el tumult d'una tempesta. Reconeixia totes les seu marit durant la nit embriagueses i les angoixes que havien estat a punt de fer-Ia morir. de noces. Però jo ho La veu de la cantant li semblava el ressò de la seva consciència, i il·lusió l'encisava una cosa de la seva Però considero absurd. La aquella que pròpia vida. ningú en aquest món l'havia estimada amb un amor com aquell. sang és a la música. Ell no com plorava Edgar, l'última nit, al clar de lluna, quan es Lucia no és verisme i no diuen: "Fins demà, fins demà ... !". La sala retrunyia de bravos; van necessita a aquestes tornar cantar el duo sencer; els enamorats parlaven de les flors de la seva vulgars ajudes perfer-se tomba, de juraments, d'exilis, de fatalitat, d'esperança, i quan van cantar l'adéu final, Emma va un crit es entendre. Solament quan llançar agut que va confondre amb la vibració dels últims acords. l'obra es vocalitza com si -I aquest senyor per què s'entesta a perseguir-la? -va preguntar fos un de enfilall (Charles) Bovary. coloratura tolerar-se pot -Que no -va respondre ella-, si és el seu amant! la idea de tacar el vestit -Doncs ha jurat venjar-se de la seva família, mentre que l'altre, el ha sortit deia: i crec ella de sang, perquè és que ahans, "Jo estimo Lucia, que també m'estima". A se n'ha anat amb el seu de bracet. l'única manera més, pare Perquè és el seu pare, oi? aquell baixet i que porta una de d'entendre ha lleig ploma gall què al barret? Jo m'estimo més passat. A pesar de les explicacions d'Emma, a partir del duo recitatiu en cantar-la» què Gilbert exposa al seu amo Ashton les seves abominables maquinacions, Charles, veient el fals anell de compromís que ha RENATA SCOTTO d'enganyar Lucia, es va pensar que era un record d'amor enviat per More than a diva Edgar. A més, va confessar que no entenia l'argument a causa de la música que no deixava sentir la lletra. -I què hi fa? -va dir Emma-. Calla d'una vegada. -És que m'agrada entendre les coses, ja ho saps -va continuar inclinant-se sobre l'espatlla d'ella. -Calla! Calla! -va dir ella, despacientada. Lucia avançava, mig sostinguda per les seves dames, amb una corona de flors de als i més el setí Pàgina següent: taronger cabells, pàl-lida que Gustave Doré, 1877. blanc del seu vestit. Emma somiava en el dia del seu casament; es 441 MADAME BOVARY A L'ÒPERA MADAME BOVARY A L'ÒPERA 145 «Zeffirelli va ser veia allà, enmig dels camps de blat, a la sendera, caminant cap a l'encarregat de l'esglèsia. ¿Per què no havia resistit, suplicat, com Lucia? En canvi ella estava alegre, sense adonar-se de l'abisme on es precipitava ... transformar Joan en una Ah! si a l'època en què la seva bellesa encara era fresca, abans de actriu tràgica, les màcules del matrimoni i la desil·lusió de l'adulteri, hagués pogut al seu enfrontant-se fer que la seva vida descansés sobre algun cor sòlid, aleshores la innat sentit de l'humor i virtut, la tendresa, les voluptuositats i el deure s 'haurien unit, i ella no hauria davallat a la seva tendència a no mai d'una felicitat tan alta. Però segurament felicitat era una mentida la de prendre's gaire aquella imaginada per desesperança tot desig. Ara ja coneixia la petitesa de les passions, que l'art exage seriosament (. . .). Va rava. Així, procurant apartar-ne el pensament, Emma no volia saber la capitalitzar veure en aquella reproducció de les seves penes més que una fanta de la cantant ingenuïtat sia plàstica bona per distreure els ulls, i fins i tot somreia interior (.. .) per aconseguir que ment amb pietat desdenyosa quan, al fons de l'escenari, sota la de va un home vestit de la llarga escena de la porta vellut, aparèixer negre. El barret a li va caure va fer un i tot bogeria, tot i el perill gran l'espanyola quan gest; seguit els instruments i els cantants van entonar el sextet. Edgar, que es convertís en una espurnejant de fúria, dominava tots els altres amb la seva veu més llarga vocalització, oferís clara. Ashton li llançava provocacions homicides amb notes greus, evidents i convincents Lucia entonava la seva queixa aguda, Arthur modulava a part en signes de follia» sons mitjans, i el baix del ministre roncava com un orgue, mentre Gustave Doré, 1877. les veus de les les seves cantaven a Non�'IA MAJOR dones, repetint paraules, cor, Joan Sutherland deliciosament. Estaven tots en fila, gesticulant; i la còlera, la ven la el la misericòrdia i s'exhala seus i cada al jança' gelosia, terror, l'estupefacció flors que li llançaven, brodant els vestits; després, nit, ven alhora de les boques entreobertes. L'enamorat ultratjat branda fons d'una llotja, darrere de la reixa daurada, hauria recollit boca va l'espasa desembeinada; el seu coll de guipur s'alçava a sacseja badada les expansions d'aquella ànima que hauria cantat només els moviments del i anava de dreta a amb a se mirada mentre cantava. des, segons pit, esquerra, per ella; ell, des de l'escenari, l'hauria fent sonar Va grans passes, contra el terra ,de fusta els esperons plate Però la va escometre una bogeria: ellla mirava, n'estava segura! de les botes s'obrien al voltant dels seus en la jats toves, que turmells. "Deu tenir ganes de còrrer als braços per refugiar-se seva força, sentir un amor immens", pensava ella, "per poder vessar-lo sobre el com si fos la mateixa encarnació de l'amor, i de dir-li, d'exclamar: públic en efluvis tan grans". Totes les vel·leïtats de denigrament "Rapta'm, porta'm lluny, fugim! Sóc teva! Sóc teva! Són teus tots s'esvaïen efecte per de la poesia del paper que l'envaïa, i arrossega els meus ardors i els meus somnis!». da cap a l'home per la il·lusió del personatge, va intentar imaginar Va baixar el teló» - se la seva vida, aquella vida trepidant, extraordinària, esplèndida, que ella també hauria pogut portar si l'atzar ho hagués volgut. GUSTAVE FLAUBERT (Madame Bouary. Segona part. Capítol XV) Hauria amb ell tots els de en viatjat per regnes d'Europa, capital Traducció: Lluís Maria Todó capital, compartint les seves fatigues i el seu orgull, recollint les Columna Edicions, S. A. t �) I De I'ostracisme a la màxima popularitat Dl Lucia di Lammermoor es va estrenar el 26 de setembre de 1835 al Teatro San Carla de A Barcelona va (Q�mll«' �11t �Im Nàpols. arribar abans al Teatre , �ico J�d�. IPAIIl'œ!B œ;n.ulllA. de la Santa Creu no al on va LA PAllTELYZA, que Liceu, oferir-se 1:( U'SOW,lno.· el 15 de setembre de iPAIIl'œ1ll &I!I popularitat. DA RAPPRESENTARSI NEl GRAN TEATRO Gaetano Donizetti (1797-1848) componia Lucía di d'un Lammermoor, ja gaudia ferm prestigi internacional. PILA••O.ICO-DRA••&'I'ICO B&RCBLLOIIB8E Anna Balena havia triomfat al Teatro Carcano de Milà Quan(1830) i Lielisir d'amare l'havia confirmat, al Canobbiana di S. II. donua Isabella seconda, de Milà (1832), com un dels grans compositors italians, juntament amb Vincenzo Bellini, Entre 1833 i 1834, Donizetti escrivia algunes Dell' estate del 1801S. de les millors òperes del seu prolífic catàleg de setanta-dos títols: Pàgina següent: Parisina d'Este, Lucrezia Maria Stuarda i Gemma di I tlt9 Estrena de Lucia di Lammermoor Borgia, Vergy, ¡ X-',-4 al Gran Teatre del 1849. El �-+£i -I� Liceu, gener de 1835 és convidat per Rossini per estrenar una òpera al 48 I D E: L' o S T R il e I s �I E: il L il �I;¡ X I M A POP U L il Il I TilT D E: L' o S T Il il e I s NI E il L A M À x I M A POP U L il RIT il T I 49 Teatre dels Italians de París i assisteix a la triomfal estrena de I delicada veu amb una extraordinària puresa d'emissió i una escola ;(Iuot·j. Puritani de Bellini, davant la qual el seu Marino Faliero es veu espectacular. El fet que la diva decidís substituir l'ària de sortida de lonl URICO AsrDOl Sig. Gironella. no es va .. Però Donizetti lai . .. RO.III CaeeI5l. sembla deixar endur Lucia nel la de Rosmonda lIiu LECLt, di IOrdl�.. Silfo- eclipsat. que per (< Sir EDGADIlO Di mml\'OOD. .. 8JI". :Fedo�. a non seva o Lord DHIíU\í Te8.Q. davant l'èxit de sinó fou el amb «Perché ho del vento» amb la cabaletta ".. muno Sig. l'enveja Bellini, que primer parlar «Torna, torna, ILtIlUl�D!I UlDEBEl?, �uaterM ro�- fidtale di Lucil... •.. . 8'1'. RoddR. entusiasme de I Puritani. Bellini moria a l'edat de trenta-quatre caro oggetto», s'explica per la diferència substancial que hi ha entre &LIU, dlllai�ll di hcia... .. Slg.- .&leu_Vavrallé. MRlI1UO,Qpod!tti!rmi,tridiSI' tres dies abans de l'estrena de Lucía di Lammermoor al les dues el realisme dramàtic demanava . anys, vell".d. . Sig. Haure •• pàgines. Segurament, que de a (loro Teatro San Carlo Nàpols. Donizetti Lucia, obsedida per la visió de l'avantpassada dels di darne 6 C3"alicrî. congiuRli di Astll1)n, -Abibnli di . L:lmmermoor. Ravenswood assassinada a la font del castell, no acabava de «Va agradar, i molt» convèncer Persiani, conscient que el seu estil eminentment virtuo llaggi, armigarl Il ù(lmestiei di ¡\�th(ln. sístic era molt més adient amb les àries convencionals de Rosmonda L' mtDililulo b Itwg. iD umia, pule eel r�ldkl Ji Kmls",,;'�. fart� nelb T(ll'iDlla !etn di I\'Glr�n�. No era pas bon moment per estrenar una òpera a Nàpols, on el San d'Inghilterra, que ella mateixa havia estrenat a Florència el 1834. Carlo havia fet fallida i travessava una crisi d'un Més Lind va continuar es va La IIDe$L, (ldcl SIll_ SAL\'.\TORli C.\MMEIl.\;;Q. greu després endavant, Jenny aquesta tradició, que l.amu!ltn de fracassos. Els de la nova de Donizetti van mantenir al del XIX. Lucia va ser a . è ,1e1 ilI.ro. I'jllJ' f:MClIlIlU ]lllul7.eUI. seguit assaigs òpera llarg segle escrita, doncs, per començar enmig un clima catastròfic i, fins i tot, es van haver una veu una mica més lleugera que les de «drammatico d'agilita» la Persiani va el de certs envo a la de les heroïnes donizettianes. En Hcparumcm di' 1"':-.11'1'11:1 de l"l/clel di d'interrompre quan exigir pagament corresponents majoria grans Lannnermoor al Cran Teatre del Liceu. luments endarrerits per l'obra que acabava de cantar, Danao Re un moment en què les veus femenines eren més aviat ombrívoles i 18-+9. Manuela Rossi-Caccia. que el 1847 havia proragonitaat la primera d'Argo, composta pel seu marit, Giuseppe Persiani. Contra tot extenses, com ho demostren cantants com la Pasta, la Malibran, la òpera que es representà al Liceu. Anna la de Lucía di cele i la i com les de Medea Norma tres Lammermoor, Grisi, Bolena, fou anys després la primera pronòstic, primera representació Sontag partitures (Cherubini), mateix Lucia al escenari. brada el 26 de setembre de 1835, fou un èxit esclatant, com ho (Bellini) i La Vestale (Spontini), el fet d'escriure un paper per a la demostra la carta que el mateix Donizetti va escriure al seu editor, veu lleugera i clara de la Persiani era una certa novetat. Tot això Giovanni Ricordi, reproduïda als erudits estudis de William afavorirà que posteriorment s'apropiïn del personatge veus inade Ashbrook sobre el compositor: «La veritat es que va agradar, i quades, obsedides únicament per executar grans vocalitzaciones molt, si haig de fer cas dels aplaudiments i les felicitacions que he estratosfèriques que mai no va escriure Donizetti. rebut. Vaig ser cridat a saludar moltes vegades, i els cantants també. El germà del rei, Leopoldo, que hi era, em va fer compli Versió francesa ments afalagadors. La segona nit vaig presenciar una cosa insòlita a Nàpols: al final del (sextet) Duprez es va fer aplaudir abans de la La mateixa Persiani va estrenar Lucía di Lammermoor a París el «stretta» ( ... ). Cada fragment fou escoltat en un silenci religiós i 1837, acompanyada de Rubini, amb un tal èxit que Donizetti va després aclamat amb bravos espontanis». Gran part de l'èxit fou decidir fer-ne una versió francesa pel Théâtre de la Renaissance, degut al repartiment, que era extraordinari: Fanny Tacchinardi Lucie de Lammermoor, que es va presentar el 6 d'agost de 1839. Es Persiani (Lucia), Gilbert Duprez (Edgardo), Domenico Cosselli tracta d'un treball molt més convencional que comença acceptant, (Enrico) i Carlo Porto (Raimondo). enl'escena de la sortida de Lucia, les àries de Rosmonda que havia Amb el seu «Do de pit», que va revolucionar les expectatives del establert la Persiani, reescrites en francès com «Que n'avons nous públic, Duprez ha estat considerat el primer tenor «modern», capaç des ailes» i «Toi par qui mon coeur rayonne». S'elimina el perso de cantar a plena veu les notes altes. Per la seva banda, la Persiani natge d'Alisa, la veu de la qual al sextet es confia a un nou perso era segurament la cantant amb una tècnica més sòlida de la seva natge, Gilbert; i desapareix l'escena entre Lucia i Raimondo, que, generació. Sembla que compensava la manca de potència de la seva de fet, també s'acaba tallant gairebé sempre en la versió italiana. TAT 50 IDE L' O S T R A e I s M E A L A M À x I M A POP U L A Il I DEL' O S T R A e I s M E A L A M À x I M A POP U L A Il I TAT I 51 En canvi, Donizetti insistí a mantenir el duet entre Edgard i Henry Pietro Mangini com Edgardo (1862-63), la Pozzi (1865), Laura Ashton, que tampoc no sol respectar-se en les representacions habi Vitali (1867), la Castri amb el cèlebre Roberto Stagna (1867-68), tuals de la versió italiana. En realitat, sembla que Donizetti va voler Stella Frederici (1868), la Peralta (1870) i Fité de Goula (1871), i la versió de tal reduir condensar original l'òpera per que pogués esposa del mestre del mateix nom i mare del futur director una més modesta. No hi en la versió )IÚSIC,\ representar-Ia companyia ha, d'orquestra Goula Fité. lld .!llttro. woni¡rtti. francesa, aportacions substancials del compositor, perquè no es tracta d'una revisió, sinó més aviat d'una simplificació legitimada Semhrich, Pareto, Barrientos pel propi compositor. Per això, mai no s 'ha considerat la versió GRAN TEATRO DEL .LICEO francesa una alternativa de la italiana. La llista continua amb Ponti dell'Armi Luisa -= de TEMPORADA DE PRm"VERA. DE 1912 =-- Virginia (1872), - Abans Donizetti a París la versió francesa de Lucia di FllN(i)ION PA HA flO'll • que proposés Baillon (1873) i la famosa D'Alberti (1875); les sopranos i La épern on 3 actos, do DONIZETW' Volpini Lammermoor, l'obra es a Viena, Madrid, Lisboa, Amalia Fossa canten amb un mític Francesca ja representava LUcIA m· iAMMER�OOR Edgardo, Tamagno, es va estrenar 22 Londres i Barcelona. En darrera ciutat el RErfiRTO la 1875-76 i el 1877. El Bàl\OELONA. aquesta temporada 1878 la soprano GruSEI'PlllJo. J!1'NZI-l\fAGRINl s'imposa (Lucfa) de setembre de 1838 al Teatre de la Santa Creu, per Rubrini i la 1879-80 enlluerna Elisabetta da a la protagonitzada NAROJ80 DEL Ry I:NNOOENZO NAVAlUlO temporada Vere, 18G'.!. la tenor Bartolomeo de (Edgllrdo) (Enrico Ástbon) Misciarelli el - Giula Sbriscia, CoNRADO GlRAL VrnOENZO la Musiani la famosa Lherie i la soprano Gattis, G.U:lLOf'RÉ qual segueix (1882), (1883) impo (Raimondo) (Lord Arturo) i cantants ADELE GASULL CÁNDIDO el baríton Gaetano Antoldi dos que pel cognom semblen FUGASSO'l' nent Marcella canta amb Julián (Alisa) (Normanno) Sembrich, que Gayarre (1884). Mtro. EDOARDO del tot i -com era habitual a s'havien «italianit- D"'SCCIÓN: MASCHERONI Torresella és la Lucia del amb el tenor Programa d'ulla de les represemacions país que l'época- Fanny següent Liceu, Engel de Lucia di Lammennoor, zat» Barrau i Gomez. el llibret el nom, Giuseppe Giuseppe Segons (1884-85), succeïda per Emilia Corsi (1888), la Repetto (1888-89) la temporada 1861-62. del programa de mà només es va tallar i Elena Fons Pinkert Lucia el d'aquestes representacions, Conltjll dl Cftnlll, 869 (1889). Regina interpreta 1895, el breu recitatiu en de l'escena de la què, després bogeria, ]I1aqrld seguida per la Saroglia (1897) i, sobretot, per la mítica Maria Silil Mareo, 1 Raimondo acusa Normanna de ser el responsable de la sang que Barrientos (1899). Regina Paccini (1900), la granadina María s'ha vessat, com si ell no hi tingués res a veure. Es tracta, sens Galvany (1907), Graciela Pareto (1908), Giuseppina Finzi-Magrini Lud EXIlIGUE !SlJlO�. . Sr. Gruxzluui. 'FioretU. de l'únic dels s'hi fan habitualment. L'únic i !li�L1�cl\,suhmllm. Sr". '1"' dubte, talllògic que que novament Maria Barrientos amb • va (1912) (1913), aquesta vegada Sir EOGAROO DB R!\'f}lSWOOD.. . Sr. n"lorhd. Giuseppina Finzi-Magriní interpretar no n'altera dramàtica. Lucia di Lammermoorïn de tenor !RTURO . . GRrulli. el són les LIlrd D�l1¡)1\'. se. l'arquitectura temporada Gubellini, següents intèrprets de Lucia. nMlIUXD{l de EIDrBE-.\1. ptfU�kI; r com- primavera 1912, qU811 l'òpera de . . . havia la 6dtllk laci!. Sr. Angelini. Manuela Rossi-Caccia, que el 1847 La a ser considerada una obra protagonitzat primera començava a considerar-se indigna de temporada 1912-13, ja començava Sra, !ros-I]ol'cell. es al Teatre del Anna fou figurar al costat dels grans drames de !oç hombre. de ar. Gran de al costat dels drames MnU¡\NIO, ��ft òpera que representà Liceu, Bolena, menor, indigna figurar grans wagnerians. !llU de Ilmnsliu4. . Sr. COIda. wagnerians. «De la Lucia més val no tres esce la Lucia di Lammermoor al mateix a «De la més val no a anys després primera parlarne. L'òpera ja fa rime fins les Lucía parlarne. L'òpera ja fa riure fins les cria criatures de nari de setembre de Encara no havia arribat el en pit, Dugues representacions y Coro (15 1849). temps tures de y al corral retirada man al corral retirada p'els mansos. Cal no pit. Dugues representacions p'els dc ëaums caballcrcs de y , paeicutes Astholl.-flabilallltl¡.:. les del de Lucia tornarhí» recomanava sos. recomanava de Launuermocr. què sopranos lleugeres s'apropiaven personatge per l'expeditiu «Papitu» Cal no tornarhi» l'expeditiu «Papitu» (núm. 178, (núm. 178,24 d'abril de 1912). introduir-hi virtuosístics. Al no hi grans desplegaments principi, 24 d'abril de 1912). «El tenor Ibos, per lo que's trasllueix, no s'ha Pases, hombres de armns y criados de AGlboll. havia tanta diferència entre cantar Lucia a Anna Balena. vist ab cor de cantar Lucia di Lammermoor, substituintlo el senyor la Rossi-Caccia el tenor el baríton Acompanyaren Guglielmo Fedor, Del Ry, que ho ha fet dignament. La senyora Finzi-Magrini, sens Rodas i el baix Maria Testa, per Marià Obiols. Fins es una bona no va acabar de con en Agustín dirigits cantant, l.ll eseeue p�p Cil I;sc"d¡t. fiarte III t:l:!tillo 1111 1I11�cn�"omi que's pugui negar que � l'MIt' en Ia errutueda tcrre dt, WlJlfill\lg. a una al \ l'any 1914 fou obra força habitual Liceu, amb protagonis vence'ns, particularment en els aguts de l'últim acte» (< ten al la al costat de així com també la Liceu, segona Josep Palet, r Stefano, Rolando Panerai i Giuseppe Modesti. A la temporada del LVC�A. Dl :£AII.MEBHOOB Mercè a destacar amb Com desta Liceu i comença do Antonietta Giacinto Aldo Protti jove Capsir, que força. ÓpI'I"I1 en cunlro netœ, <.livididos cu.eia outIdtos, libreto 1955-56, Pastori, Prandelli, &oh'nlori aunmortln<>. rnl)sioa. do aneteno DONIZEITI. Ild." • .,.....' IAI••u,.. .,� ...... Q"". �.. ".d.'h cava Josep Maria Colomer Pujol en el programa de mà de la tempo Luis Corbella, dirigits per Angelo Questa, tornaren a Lucia el pres FUNCiÓ D'HOMENATGE I COMIAT dol, c�lobre. arli"e. Marlo ESPINAlT ; Hi¡:>Oli'lAÜ\RO rada 1970-71, «desde 1920 en que empieza nuestra asistencia y que li havia estat negat durant dècades. \. Atto.p,;rnor•• ogQ ...... Lucia ••• .•. •.. (;jan"" D'ANGELO o sea una no se S¡rEdaa"'¡odeRaut"� AIfn:doKRAUS recuerdo hasta década MONJO RIGOLETTO personal, 1930, completa, lArd .1.!Uro BulcltJu> Diogo Ra;mundo Bidelbenl lfotCO STEFANONl ,\ldaRlœHI 2" Pri",eri.egon '1ucd,e. d"I'ad" le,«.d" I'ópor<> delme'l,e Do"iIOI1; ni una sola vez. Ciertamente no era su además Est"bRnREOASJ'lNS «Renace de sus cenizas» y ""ja, (1tJI. representó época DilmM l' LUCJlA DI LAMMERMOG>R C(lball� Zb;:::;"!!; �J::"�'/�"oor, en se Corogenera! !-}w:rpodobro1e Oem6,da"orafWlcf6denildelolompcrfldo,lunci629 fechas nuestro Gran quien regentara aquellas Teatro, regla ,y"",ITO D¡I"1)C�: ;:�.��!��::::.?'��S�t�J.���i.i��;��n�t�a�t NlNQ VERÇBl' Heblth,d"If.,,,rae'••ontacióde PARSifAL sus era R�gid",de .._: se en mucho donizettiano», Pnblo OIVTL «La relativamente el ámbito líri lA DI'L£clA Z .... �'�I, ¡ .... IM )Iiró. do CorMjO, de llidrid. Muebles, lidad es Vcetuo.rio H. fresca, potente y luminosa» escrivia Josep Maria Colomer �------La reposició de l'obra a la temporada 1930-31 va ser força polèmi Pujol el 1971. «Reaparece en la temporada 1955-56 en el Liceo. ca, perquè la «inteligentsia» la considerava «caduca» i sense Protagonista: Antonietta Pastori. Hay que subrayar que en la lírica interès. La «Re�sta Musical Catalana» va ser prou explícita en les había surgido el fenómeno Callas, que imponía su ley, exhumaba seves crítiques a l'obra, la recuperació de la qual es tolerava perquè títulos y óperas olvidadas y una de sus creaciones máximas fue pre Programa de la funció d'homenatge i a i era havia a comiat Maria Espinalt Hipólito Lázaro la protagonista excepcional: la mítica Toti dal Monte, que cisamente Lucia. La Callas abrió las puertas "otra" forma inter (1934), on es van interpretar les dues donat un de en la defensa de l' obra el en cantar como han hecho los Nos descubrió un darreres escenes de Luda di pas gegant 1923, pretativa, grandes genios. l.ammermoor. la a La Scala de Milà sota la direcció d'Arturo Toscanini i acom mundo. y ciertamente, incluso en aquel momento, Antonietta panyada per Aureliano Pertile, Riccardo Stracciari i Ezio Pinza. Al Pastori, soprano ligera de unas relativas facultades, interpretaba la Liceu, Toti dal Monte i Bernardo De Muro no van aconseguir que desventurada protagonista de una manera que no se parecía en :LUCIA. DL :LA.JHY'ERHOOR Lucia di Lammermoor tornés a normalitzar-se en el repertori. nada a como se en la de Barrientos, Galli-Curci, Ópcrn on cuntro netos, divididos on 6 cuadres. libreto d� interpretaba época &lh .. atcr¡ Qunmnrnno, ll1�ien do Gnotono DONlZETiIlI. van E,lo 6C UIT(lno ni Maria i Lázaro cantar-la Pons o Toti dal Monte. La obra no era el opera Nri.pora ;l 26 de ¡lc,RlÎcmbrc de poc Pareto, ya J83ó y Cl. ti LieU) el 15 de Ifcp.ticmbrc ac 1849; lwbiclldo ,-mo Espinalt Hipólito plegats després, Capsir, Lilly llU 203 ,(ltima anlU . . . Y rcprul.'llloclÔI" lk !tu do /0 prescnlc " " ." tempomâa, la del 11 de ,rumo de 1032'., van de ron o a ... i el 1934 tots dos cantants triar fragments de l'òpera dó" ,nI 1 cadencra ni e1"ml b emo 1" sobreagudo. E ra \1."" u- 1 \""'I"i 1958-59. Lord Ellrique A,Mon " (I·:nrico). Liceu, LI/cia 0 o •• o ••••• Donizetti el d'una «funció i "toda" la obra. Y vimos otra sobre la intuimos». Sjr de Rllvemu:ood per ya y Edoardo . completar programa d'homenatge Lucia, todo, Lora Ar/uro Erik/auf.. Raimundo Sidec,ent 'AUla o ••••• O" o.. • • Pilar TORRES' comiat» els dedicà el Liceu. Poca cosa. Lucia dormiria en els No tothom va intuir «altra» com es U. Nonllanno ..• ". :&tcban RECASENS que aquesta Lucia, pot imaginar. DamO$ '!J ctlbnl(cro... hab;faIlU� de mm/llenaDor, pizju, !]cntu de arma" cri(ldo,� arxius durant vint-i-cinc anys, sense que ningú no en fes cas. F. Zanni va publicar, a «La Vanguardia Española» (25 de novem COfO general Cuerpo dll bnile bre de la clàssica crítica «Otra de Moutro Dinctor:. 1955), despectiva: ópera A..�GEJ..o QUESTA de uetm' Mot,'to .dc baile: de nos COrf!6gw./o y La de Lucia di Lammermoor, cal emmarcar-la dins italiana, serán desconocidas hasta Dios sabe cuán Juan M.ACRL.<:;,A recuperació producción do E. Sormanl, do MiMn. «Donizetti Renaissance» va tenir cin e D�rn� la fulminant que lloc als anys do. Humoradas de "divas" y "divos" imposiciones y convenien Yœtuneio do H, �omojo, do Madrid. Muc!Jl('$; Miró. quanta i seixanta, a la qual el Liceu es va anticipar l'any 1947 en cias de .casas editoriales. Resignémosnos a unas y otras, como cree reposar Anna Bolena -la primera òpera representada al teatre mos tiene que resignarse la empresa del Liceo». Per a Zanni, «(el) durant la temporada commemorativa del seu centenari. Lucia di libreto se nos antoja incoherente, oscuro, trasnochado en suma. La A la temporada 1955-56, Antonieu.a en va continuar adormida fins van arribar música de se en un no Pastori, Giacinto Prandelli, Aldo Protti i Lammermoor, canvi, que Donizetti, escrita, según afirmó, mes, ilumi Luis Corbella, dirigits per Angelo Questa, notícies de l'extraordinària que va Herbert von na cosa, si atendemos a los de nuestros las a producció dirigir griln gritos tiempos, tornaren Lucia el prestigi que li havia estat durant a La Milà el Maria di Liuunu 19.311-.59. escenas eso una mano maestra negat anys. Karajan Scala de 1954, amb Callas, Giuseppe ,rA!!gelo {Lm-iu). Liceu, forjadas por ellibretista. Revela, sí, 54 I DEL' O S T Il A e I s M E A L A M À x I M A POP U LAR I TAT en el tratamiento de las voces: pero no puede disimular la pobreza r'------LUCIA DI casi constante de los £,d,MMEBlHOOB armónica, la endeblez y la monotonía acompa Orem �n cuatro actus, divididos en sers cu�dto$ I!br�!o de. SlIh'UIOn CarnmOT�no, música !le G�cIP"'" oONIZEl'TI. I ñamientos. Sólo en el sexteto aparece el Donizetti inteligente y :�� I*,� 1"�$Cllfl:)��:r;;/J.i�K:!t'!e;�=�i�J,��Z�!liÎ�9r:{:�7.?;f;l�mp ,,,,, .n ... {.j,cio -u ... .. o.... Ghmll:l D'ANGELO a uno Si, ¡;d¡:anlQ dt Ru",,"£- cada de los este vale o •• o sexteto, 1I'00d •••••• _, o.... Ferruccio TAGLItl.VINI personajes. Página, que por Lu,d Artmo Bul:/aw 00' Antonio ¡>IRINO .. "" RII¡"''''''¡o Biddl • h'O VINCO A/i.u> .• -o. O" ... • Pilar TORRES NOnlu",da o.. ESteban RECASENS toda la pues ni el "aria de la locura", que exige de la .• partitura, /J"",,, Y cobaUuus, /r"Mltlmes de IAm",e/moor, po/cs. ¡:�"'cJS Ile """ttl, criudO$, CIC. eun> ¡K'nerol. CU�"'II" d� h�¡I,,- extraordinarias vocales, ni la del tenor en el último M""'ITO Oi,cc/or, soprano proezas A�GELO QUESTA R��;dtJr d� <' onQUESTA SINFON10A OEL. ORAN TEATRO DEL. LIOEO MUll'riul tle urquCSla .!t;roreJi & CIa .• Occnr.ulos ,k .sonna"î, de M;r�n. va �,_V�_IUq_'I'_d,_¡.¡._�_m,_jQ,_d'_MU_dn._I__ M_�b_'�_"_l¡�/ JoanSutherland deixar tothom astorat Temporada 1959-60 Tot i que encara hi havia escèptics, Lucía di Lammermoor tornà triomfalment al repertori del Liceu i es representà, d'aleshores ençà, amb una freqüència sorprenent que farà exclamar Colomer Pujol «¿cabe mayor reivindicación y mejor venganza? Lo cierto es que la salud y la vida próspera de Lucía aumentan con los años». L'òpera es consolida definitivament la temporada 1958-59, en can tar-la Gianna d'Angelo, Alfredo Kraus i Manuel Ausensi. La sopra LUCIA DE LAMMERMOOR no i el tenor formaven una parella de somni, com ja havien demos trat a Rigoletto, i el seu èxit serà també el de la partitura de Donizetti. A partir d'aleshores la història de Lucía di Lammermoor al Liceu gairebé resumeix la història del mateix Liceu, dels seus millors i pitjors moments. Mnes¡rnÎlirtclOr: m.\:>:Flu:>:cO 111\'01.1 Gianna torna a cantar el de Lucia la Maes/,." R�gidor: d'Angelo paper temporada l'abloCIVIL stoatro ae coro: un Riccardo BOrrlNO 1959-60 amb èxit esclatant, acompanyada per Ferruccio ,\fau/ra <1� Haïk y Co,eó�nJftJ: JuatJ MAGR1�A es va .1/""$/roAp,,"' ORQUESTA SINFOUICA DEI. CRIIII TEATRO DEL LIOEO Occomdos <]u Em<> ....alilOldœ por de MI1�n tar la i 00h6, Sorm�nJ, de la propera visita de Joan Sutherland amb mateixa òpera Vo:st"'''io de: Il. Cornejo, preguntà a l'empresari per què l'havia cridat si ja tenia un primer tenor a casa. LUCIA DI LAMMERMOOR OpoCl':l en CU�'tO OCtos, <.[h·ldldos en 6 cuBdros, lib""o do 5:lh'�I REPARTO Rinaldi, Deutekom 'UIO ..... 11I D'Angelo, � Lt>rdE",icoAslrlon,..... Gi;¡nna D'ANGELO Sir Ed�"rdo de ll'I>'t'IJlt'"od ¡:time ARAGALL Lord Amor" BuH"", o.. luon LLOVERAS RII;,,,o D3ma •• ClIb�Heros. ciudadanos de t..:uumennoot, pg,lu. la de Jaume criados,cle. expectació provocada per presència Aragall -aquesta Cuerpod!: !bile .lftu�lr" DirUla,. OnAVIO ZIINO en el convertit en un dels ídols del Direclorde £5« .. ", Fran. aOERLAGE vegada paper d'Edgardo- .Ifaufn> dd Caro: R1CClrdo BOTTINO Co,eol�fo y ,\fats'to dt B,,¡!.: 1 .... 0 MAGRlRA a una Bohème havia cantat la tem Mlles/ro ApuII/Mor: AnGel ANGLADA públic gràcies espectacular que A�·",f"'lIt del Diruwr de E'cella: Diego MONJa LO#�olo,deo,paJ//I(JlJ.I".UrdnfllllUp"ladOSp"rlo,Pr"· es va Ti/ufor, dt tl/t G"", TftJlro, anterior. La nit de l'estrena fins i tot haver de /.'O't&d,loOrqu.,/(ISln/dniw repetir O.li. �1 ... �h O,qu•• la 51"f6,,1(0 d.l G,on hal,,, d,llI(t" el sextet. Però no tot va sortir rodó: s'havia tornat a confiar el Decorodos de En1;O Ochb. realll;ldo$ pOr Sorm�nl de ,'1IIán paper Ve�luarlo de reris Hilo.. M".blC$: Mitt Au",,,¿Q y ormcrla I'roplcdnd de la EmpIUlI protagonista a Gianna d'Angelo, que ja havia sobrepassat el seu millor moment vocal, i el públic la va esbroncar injustament. Ho explica Roger Alier (< guanyat el Concurs «Francisco Viñas» dos anys abans. També va LUCIA DI causar una gran impressió la parella que va cantar l'òpera la tem LAMMERMOOR porada 1970-71: Christine Deutekom i Luciano Pavarotti, la OPERA EN CUATRO ACTOS, DIVIDiDOS EN SEIS CUADROS, LIBRETO pri DE SALVATORE CAMMARANO, MUSICA DE GAETANO DONIZml mera una veu a ...tre¡¡Ó ... autèntica de exhibia una III an Lucia Ee,a ópera N'pol elUda septtemb,odllllllS v en elLícec que, més, «colora Q! 15 ¿" I me va - ricovero». El donés armeria públic, sorprès, esperar que y peluquerla Damaret-velldeperae. Atrezzo y ORQUESTA SINFQNICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO algú explica MII.bl". !.liró. �'Idol de THo V.,b¡:o. Vftllll"O d. l:.qu!eroo. propiedad de la Empresa. Al,eno f .JIII.,f, ';01. Elllpl""- - Z,plle!!. y peluquerl. Otflla,.,.V.nd.p"T'U. Decorados: Enzo Dehó. - Vestuario: Mue fins es va una lzqulerdo. anunciar el tenor havia - cions, que que bles: Miró. Zapateria y üemeret-veuoepe patit lipotímia OROUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO peluquería: ras. - Atrezzo erme-ra de le Orquesta Sinfónica del Gran Teatro del Liceo y propiedad Empresa. i la continuaria una mica més tard. En que representació efecte, _., Aragall va tornar i acabà la representació. Cecilia Albanese, que Temporada 1970-71. Temporada 197'1-74. interpretava a Lucia, aconseguÍ imposar-se sense cridar gaire l'atenció. La preponderància de la soprano a l'òpera de Donizetti tornà a fer-se efectiva la temporada 1975-76, quan la cantà Maddalena Bonifaccio. L'esdeveniment fou especialment celebrat perquè la diva tenia per costum cancel·lar la major part dels seus compromisos, però per alguna raó va decidir cantar aquestes repre sentacions de Lucia di Lammermoor. Edgardo fou Pedro Lavirgen, que era un dels noms cabdals de les temporades del Liceu de s'havia en l'època, però que especialitzat papers més dramàtics que no pas el d'Edgardo. En la seva crítica de «La Vanguardia» (6 de gener de 1976), Xavier Montsalvatge reconeixia que l'òpera de Donizetti era la que més s'havia representat al Liceu els darrers anys. Per Montsalvatge «(Lucia di Lammermoor) conserva incólu mes todos los valores que el compositor supo infundirle, pese a que también es el prototipo de teatro melodramático, con todas las fór mulas, los tópicos, los lugares comunes y los golpes de efecto pro de un en este caso sobrevive pios género periclitado, que únicamen Licou, 1 �70-71. te por el toque genial que le infundió el compositor. Nada le falta ni nada le sobra a esta famosísima Lucia di curiosa \Iar¡dwrila Hinal.!i (Lucia). Lammermoor, Luciano Pavarotti Liceu, 1967-68. entelequia de conflictos amorosos, rivalidades ancestrales, (Edgardo). intrigas, Liceu, 1970-71. 60 I Il lê L' o S T R A e I s M E A L A M À x I M A POP U LAR I TAT Il EL' o S T Il A e I s M E A L A M À x I M A POP U LAR I TAT I 61 ",llri,- �!'rT;1 i HII .. cllii hrri"ll) Rosetta Pizza a l'escena de la bogeria. PizzI! l.it't'll. I fI-:'-_ -:-::. l.rH,j;,). Lir-e II. 1 ')77 ·7R. lances de bellesa fan em sembli excessiva la inacabable ovacio eclos. hallar, angustia, iraicion, dcscsperación, locura y especial que com millor todo con una línea melódica tensa el li va tan i estentòria la que muerte, plasmado ReprC$eluaciones que públic dedicar, llarga siempre y 6Wdc,IOyl2noclleenerol980 s tributat a Montserrat Caballé la Parisina d'Este» emotiva y aderezado con unas cuantas escenas corales de una 'hagi per LUCIA DI va inefable un de de Per la seva Umberto Grilli superficialidad y apoyo orquestal absolutamente efecti LAMMERMOOR (< DramaUrieo en cuatro actos YKiseuadros va de tothom seu Enric Serra cantà el LUCIA DI para ambientar la escena, ser como se libreto SalVatore Cammarano (Kgün Waller Scott) agut, aunque pueda calificado, M!lsica de CAETANO DON1ZE1TI impressionar pel registre LAMMERMOOR havia a cridar ha hecho, de una inmensa guitarra», REPARTO paper d'Ashton i Dalmau Gonzàlez, que començat Lord Enriœ rutilan LEO N1.ICC1 lord Enrique Aallloo ENRIC SERRA Lucia ADRlANA ANEW ROSmA PIZZO Sir Edga,rdo de RavelUwood BENIAMINO PRIOR feia d'Arturo. lord ANuro Buklaw JOSE RUll l'atenció, Sir Edg8ldo di! Aavensv.'OOd UMBERTO GRILLI Raimondo Bidelbenl GIOVANNI GUSMEROU Lord Arturo Buklaw DALMACIO GONZALEZ Ali5:a emUA fONDEVllÀ Ralmondo Sldelben, GIANfRANCO CASARlNl Ncnnannc ALfR£DO HtlLURON va Lammermoor la CECILIA FONOEVILA Carta El Liceu Lucia di 1979-80, 1\11511 segura reposar temporada Norm3Mo ALFREDO HEllBRON Coro General Cuerpo de Baile Maestro DireeCor GIANfRANCO RlVOU Di>=tordeEsa::na LOUTA POVEDA travessava moments crítics feien témer la immi MARTA MERCEDES NU· el teatre Bllllorilles solista" GUERRERO. Maestrodc:'Coro RICCARDO BOTllNO quan que sœ. FRANCESC BRAVO y JAUME SOTERAS Mee:stro Apuntador JAIMETRlBO CoreoSralla ASUNClON AGUADE MnostTo Ol'lIClor GIUSEPPE MORELLI Bailarinassolislas MARTA GUERRERO nent la seva activitat artística. Feia dos es DlrllClOf DIEGO MONJO En les de la MERCEDES NUREZ de anys que de Estella representacions temporada 1977-78, Alier interrupció MBt!Slro de Coro RICCARDO eornac s'indignava C...,odtBaU. Coreografta ASUNCION AGUAOE Maestro Apuntador lOUIS SAlEMNO « BREGNI a del únicament de l'acollida massa entusiasta va tenir Rosetta ... """' PAOLO veia venir el model Liceu, que que Pizzo: IZQUIERDO que d'explotació DEL GRAN TEATRO DEL Ue&:O ( ) VCSluano OROUESTA SINFQNICA Peluquerla DAMARET ccneerünoa- ABEL MUS NESTOR EIOLERI (Vlollnos Y Muebles ALMIRALL va de recursos no es mantenir. La revista Vtlstuorlo: Izqulordo.Mueblos: Mlro,Z¡¡plileriay peluque· l'escena de la la fer d'una manera més "acrobàtica" bogeria ATREZZO Y ARMERIA PROPIEDAD DE LA EMPRESA disposava privats, podia riD: Dnmu'llt·V¡¡Udopllras, Atrezzo y ermerra propiedad do que III EmpTluo. ORQUISTA SlNf'ONICA es "' ••'''0' """ o. ·1�""'mMl... MUOInl.. no DEL GRAN TEATRO DEL ucec demanava D'."" >41111"""" DOt lo. a va de de V>f; és descuidar «Destino» 2109, 9 març SOlIS· escènic 1978) «¿Muere '-11110. MIIONIO COU· CASA. pas interpretativa, dir, (núm. l'aspecte EIDLER (el VioIínooflcenino Nèstor en transtorn mental va i «La de febrer de titulava. de Lucia) i actuar pràcticament com en un el Liceo?» Vanguardia» (28 1978) 1977·78. concert. 1 «El Gran Teatro del Liceo cerrar sus En T'·"'1,orada Aquesta circumstància i el fet que la veu no tingui una T"llIpor,,,la 'J7')·IlO. portada puede puertas». 62 L' O S T DEL' O S T R A e [ s M E A L A M À x I M ti POP U L A Il [ TAT 63 IDE Il ti e I s \1 I' ti 1.;\ M'¡ X I \1 ,I P () I' I' I. I Il I TIT I Temporada 1981-82, aquells moments crítics, en què havia minvat perillosament �---¡------, l'assistència al teatre coincidint amb determinats desordres públics, LUCIA DI LAMMERMOOR l'empresari recorria als títols més característics del repertori, que Dl'OlfflriOItS Pie,Lui,iPianlanida un (�aliludcsperlaBouegaVenulan3) Lucia di LUCIA DI l'n,ua'; asseguraven taquillatge respectable. Lammermoor era, f'ier LucillnoCa\'3l1oui LAMMERMOOR (",aliIUll perÁrrigo_Mlll) Allrr..w sens un Ranelti_COlnarœo títols. Les circumstàncies no van dubte, d'aquests l<>rd€mko ...... 1.... ' afavorir, Nonn�n PhIUl", (14. 17, 2011182) M�nu�""m> 116/11/82) Lotd£miroAshllm EnrieSnt. �;'" Ülcia EditaGrubcrova en,dna [k·.uokom les fossin 114. L7, M¡llIli Si, &I!:Dtda di Raun¡;wood �er Dvordl)' (dil:$ 15 î 18) però, que tot i el l'3"jda W""C16Jl1¡U) representacions gaire rellevants, Bruno Scbaslian (dia 2L) que SI,l Pàgina anterior: nivell dels Una es va la carta Joan Sutherland tornà a cantar Lucia di espectacles. vegada més, jugar segura Lammermoor al Liceu la de temporada Lucía dí Lammermoor, que fou cridada a formar part de la pri 1988-89, al costat d'Alfredo Kraus j mera del 1981-82. va ser Vicenç Sardinero. temporada Consorci, L'òpera de Donizetti de l'escena de la d'una Imatge bogeria interpretada per dos repartiments diferents, el primer dels de les representacions, que dirigí quals Richard Bonynge. incloïa els noms de Christine Deutekom, Alfredo Kraus, Norman i Roberto Philips Nalerio-Frachia, mentre el segon, que oferí una única «recita», fou confiat a Patricia Wise, Josep Carreras, Matteo Manuguerra i Miguel Baraldés. Elio Boncompagni i Gianfranco Rivoli van ser-ne els directors musicals, mentre que Giuseppe de Tomasi s'encarregà de la posada en escena. Edita Gruberova i Alfredo Kraus Lucía dí Lammermoor tornà al Liceu la temporada 1986-87 prota gonitzada per Edita Gruberova, confirmada com una de les noves més sopranos apreciades del públic del teatre, i per tres tenors que es van repartir el papel' d'Edgardo, Peter Dvorsky, Bruno Sebastian i Alfredo Kraus. Per la seva banda, Enric Serra, Roberto Scandiuzzi i Conrad Gaspà interpretaren Enrico, Raimondo i Arturo, dirigits per Gian Paolo Sanzogno (orquestra) i Vittorio Patanè (escena). Dues temporades més tard, encara tornà Lucía dí Lammermoor, convertida sens dubte en una de les òperes més representades de la història recent del Liceu. En aquesta ocasió la protagonista va tor nar a ser la mítica Joan Sutherland, que havia interpretat el mateix paper al Liceu feia vint-i-set anys i que estava a punt de retirar-se dels escenaris. Sota la direcció de Richard Bonynge, va tornar a cantar Edgardo l'igualment mític Alfredo Kraus, que resultava Alfredo Kraus (Edgardo) i insubstituïble en al costat de Joan Sutherland (Lucia). aquest paper, Vicenç Sardinero, Harry Liceu, 1988-89. Dworchak i Josep Ruiz. B lOG R A F I E S I 67 Biografies RICHARD BONYNGE (Di na i La fille du régiment, quasi rector a musical) Va néixer sempre amb Joan Sutherland o Sidney i començà els estudis al Edita Gruberova com a protago New South Wales Conservatorium, nistes. Va dirigir l'Orquestra i el continuà a El 1954 Cor en seva que Londres. del Liceu la pre es casà amb Joan Sutherland. De sentació al Théâtre du Champs butà com a director d'orquestra a Elysées de París, amb Lucrezia Roma l'any 1962. Des d'aleshores Borgia. ha dirigit als centres operístics més prestigiosos, dels quals cal destacar el Metropolitan de Nova York, Covent Garden de Londres, Aus EDITA GRUBEROVA �uci� tralian Opera (Sidney), Teatro Neix a Bratislava. En acabar sis Colón de Buenos Aires, Festivals anys d'estudi de cant al Conser de Florència, Viena i Edimburg, vatori, debutà al Teatre Nacional París, Roma, Munie, Hamburg, de la mateixa ciutat amb Rosina (Il Madrid, Tokyo, Chicago, San barbiere di Siviglia, 1968). Des Francisco, Toronto, Vancouver, prés de dos anys d'actuacions a Estocolm, etc. Eslovènia (Rigoletto, La Tra Vaser director de la Sutherland viata), l'any 1970 passà a formar Williamson Opera Company i di part de la Staatsoper de Viena rector artístic de l'Òpera d'Aus (Reina de la Nit de Die Zauber tràlia. Ha destacat com a defensor flote) . d'obres poc habituals del repertori Inicià la carrera internacional inter francès (Esclarmonde, Le roi de pretant Zerbinetta (Ariadne auf Lahore, Hamlet, Les Huguenots) i Naxos) a Viena sota la direcció de belcantista italià (Beatrice di Karl Bôhm. A partir d'aleshores ha Tenda, Semiramide, La fille du estat convidada per tots els teatres Una de les régiment). òperes que més importants del món en papers ha dirigit més sovint ha estat, com Zerbinetta, Rosina, Sophie precisament, Lucia di Lammer- (Der Rosenkavalier), Konstanze moor. (Die Entführung aus dem Serail), Posseeix una discografia important i, Donna Anna (Don Giovanni), els darrers anys, ha dirigit al Liceu Gilda (Rigoletto), Giulietta (I Ca Norma, Lucía di Lammermoor; puleti e I Montecchi), Elvira (I Lucrezia Borgia, Roberto Deve Puritani), Beatrice di Tenda, Maria ABSOLUMENT reux, Stuarda, Anna Bole- Linda di Chamounix, Maria 68 I B lOG H A f I E S Stuarda i Lucia di Lammermoor. Lucia di Lammermoor i a Lisboa Ha protagonitzat diverses pro amb La Traviata al costat de ducciones d'aquesta darrera òpera, Maria Callas. El seu debut a La entre les quals la de la Bayerische Scala, amb La Sonnambula, li va Staatsoper de Munie realitzada per acabar d'obrir les portes dels Robert Carsen. També ha enre principals teatres del món. Va i debutar als Estats Units gistrat gran nombre de discs ha l'any fet filmacions d'òperes, com ara 1962 amb el paper de Nemorino Hansel und letto va fer a la Gretel, Riga , (L'elisir d'amare), que Arabella, Ariadne aufNaxos i Cosi Chicago Lyric Opera. El 1968 fan tutte. debutà al Festival de Salzburg Al Liceu, ha intervingut en trenta re amb el Don Ottavio de Don presentacions d'òpera i un recital: Giovanni sota la direcció de Her Die Entfùhrung aus dem Serail bert von Karajan. (1977-78), La Traviata (1985- El seu repertori inclou unes vint òpe 86), Lucia di Lammermoor (1986- res, moltes de les quals ha cantat al 87), Ariadne auf Naxos (1989- Gran Teatre del Liceu. Entre l'any 90), Roberto Devereux (1990-91), 1958 i la temporada 1964-65 va Anna Balena (1992-93) i Lafille cantar el Duca di Mantova (Riga du régiment (1993-94). letta), Edgardo (Lucia di Lam mermaar), el Conte di Almaviva (Il barbiere di Siviglia) i Nadir (Les pêcheurs de perles). Una perllon A L F RED O K R A U S (Edgardo di gada absència de tretze anys hagué Ravenswood) Nascut a Las de transcórrer fins a la seva re- Palmas, va estudiar cant a Valèn aparició al Liceu, el febrer de 1978 cia amb el mestre Andrés, a Bar amb el paper titular de Werther. celona amb la professora Marcoff i Des d'aleshores ha interpretat posteriorment a Milà amb Mercè Lucia di Lammermoor (1981-82, Llopart. Va debutar l'any 1956 a 1986-(87 i 1988-89), La Favorita El Caire amb Rigaletta, on també (1981-82), Faust (1983-84), La a Ro cantà Tosca. El mateix any cantà fille du régiment (1983-84), Venècia i Sevilla La Traviata i a méo et Juliette (1984-85), L'elisir Madrid Doña Francisquita. El d'amare (1984-85), Manon 1958 es presentà al Gran Teatre (1985-86),Les contes d'Hoffmann del Liceu amb Rigaletta, al Co (1985-86), La Traviata (1985- Descobreix les firmes de moda que sempre has desitjat. Les vent Garden de Londres amb 86), Rigoletto (1986-87), Werther col.leccions i dissenys que marcaran la moda per a la dona elegant. Vine a Sogo. Vestiràs l'estiu més desitjat del món. SOGO TOKYO • LONDRES • BARCELONA • PARís • BEVERLY HILLS BARCELONA B lOG R A F I E S I 71 (1986-87 1991-92), Doña El 1977 decidí canviar a la corda de Francisouita (1987-88) iLucrezia baríton i la temporada 1977-78 va Borgia (1988-89), dos recitals cantar Giorgio Germont de La (1982-83, 1989-90) i dos concerts Traviata. La seva consagració in (1985-86 i 1990-91). Va interve ternacional fou en inaugurar la nir a la Gran Gala «Les millors temporada 1980-81 de La Scala veus del món» a re benefici de la de Milà interpretant el protago construcció del al Liceu, celebrada nista de Falstaff, dirigit per Lorin Palau Sant Jordi el 17 de març. Maazel i Giorgio Strehler. Dos mesos més tard tornà a La Scala per cantar Pagliacci. El 1982 inaugurà la temporada de l'Òpera J O A N P O N S (Lord Enrico de Viena amb Tosca i el1983 can Ashton) Nascut a Menorca, tà Otello a l'Òpera d'Hamburg. inicià la seva carrera al Cor del D'aleshores ençà, ha actuat sovint Gran Teatre del Liceu i cantant als teatres més importants: Òpera papers solistes de baix com Don de París, Bonn, Munie, Madrid, Bartolo (Le nozze di Figaro), Lord Metropolitan de Nova York, Torí, Rochefort (Anna Balena), Banquo Washington, Roma, San Francis (Macbeth), Tom (Un ballo in co, Bolonya, Berlín, Parma, etc. . maschera), Sire di Bethune (I Va debutar al Liceu la temporada oespri siciliani), Doctor Grenvil 1970- 71 i hi ha intervingut en (La Traviata), Monterone (Rigo dues-centes setze representacions. letto), Pietro (Simon Boccanegra), Com a baríton ha interpretat, entre Ludovico (Otello), Bonzo (Mada d'altres, Carlo Gerard (Andrea ma Butterflyí; Talpa (Il tabarro), Chénier), Belcore (L'elisir Angelotti (Tosca), Roucher (An d'amare), Scarpia (Tosca), Tonio drea Chénier), Cirillo (Fedora), (Pagliacci), Giorgio Germont (La Wagner (Faust), Zúñiga (Car Traviata), Rodrigo di Posa (Don men), Ruggero (La Juive), Mentor Carlo), Conte di Luna (IL Trova d'Orest (Elektra), Titurel (Parsi tore), Sir John Falstaff, Amonasro fal), Patricio (La Dolores), Sar (Aida), Herodes (Hérodiade), gento Carrasquilla (Don Gil de Sharpless (Madama Butteif/y), Alcalá), Giner Rabasa (flinatea de Simon Boccanegra, Renato (Un Matilde Salvador), Bernat ballo in maschera), Basilio (La (Rondalla d'esparvers), Perot (El Fiamma). Va intervenir a la Gran giravolt de maig), etc. Gala «Les millors veus del món» a 72 I Il lOG H A ¡: I ¡;; S benefici de la reconstrucció del Li- S T E F A N O PAL A TeH I (Rai- ceu, celebrada al Palau Sant Jordi mondo) Nasqué a Barcelona, on el 17 de març. féu els estudis de cant amb Maia Mayska i els completà amb Jaume Francisco Puig, Gino Bechi i Ettore Campogalliani. Debutà al Gran J O S É A Z O e A R (Lord Arturo Teatre del Liceu la temporada Bucklaw) Va néixer a Santiago 1985-86 i des d'aleshores ha in- de Xile, on va formar part del Cor tervingut en cent dinou represen del Teatro Municipal fins que, el tacions. En aquest Gran Teatre ha va es en com els 1991, obtenir una beca per destacat personatges de tudiar a la Iuilliard School of Mu Rei Ferran (Cristóbal Colón de sic de ova York. Guardonat al Balada), Crespel (Les contes Concurs «Pavarotti» de la tempo d'Hoffmann), Podestà (Una cosa rada 1992-93. rara), Don Basilio (Il barbiere di Va debutar la temporada 1988-89 a Siviglia), Colline (La Bohème), Santiago de Xile, amb el paper de Rochefort (Anna Balena) i Ferran Faust del Mefistofele de Boito. A la do (Il Trovatore). Va intervenir a seva ciutat natal ha interpretat la versió de concert de Turandot com ara Palau papers Edgardo (Lucia di que s'oferí el 4 de març al Lammermoor), Pinkerton (Mada Sant Jordi, en el paper de Timur. GUÉS ma Butterfly), Faust i Nadir (Les Des de 1988 canta també a altres tea pêcheurs de perles), a més de la tres espanyols (Madrid, Sevilla, Novena Simfonia de Beethoven i el València, Mallorca, Las Palmas, JOIERIA Stabat Mater de Rossini. Tenerife, Oviedo, etc.) i al'es Altres papers del seu repertori són tranger (París, Tolosa, Buenos PASSEIG DE GRÀCIA. 41 Cavaradossi (Tosca), Alfredo (La Aires). A la tardar debutarà al Me TELÈFON 216 0173 Traviata), Macduff (Macbeth), tropolitan de Nova York amb el 08007 BARCELONA Calaf (Turandot) i Turiddu (Ca paper de CoUine (La Bohème). valleria rusticana). La temporada 1992-93 va debutar als Estats EL REGULADOR BAGUÉS Units amb el rol d'Edgardo de RAMBLA DE LES FLORS. 105 Lucia di Lammermoor. LAURA POLVERELLI (Ali TELÈFON 317 19 74 sa) Va néixer a Siena i va esudiar 08002 BARCELONA piano al Conservatori «Cherubini» de Florència. Féu els estudis de cant amb Anastasia Tornasrewska BIO GRA F I E S I 75 Schepis i es va diplomar al Conser Zanetti. Va obtenir el premi vatori de Verona. També ha estu Schubert en el Concurs «Francesc diat a l'Accademia Chigiana, amb Viñas» 1988. Com a «Iiederista», Alfredo Kraus i Carlo Bergonzi, i a va guanyar també el Premi la Hochschule fur Musik de Munie. Yamaha. Ha guanyat els concursos «Katia Ric Iniciat en el cant amb el Cor Madrigal, ciarelli. i «Mario del Monaco». Ha ha col·laborat amb Hesperion XX, estat finalista del Concurs «Totí La Capella Reial, amb les orques dal Monte» i del Concurs Belvedere tres Ciutat de Barcelona, Simfòni de Viena, on se li va concedir el ca d'Astúries, de Valladolid i «Premi Gran Teatre del Liceu». Teatre Lliure, sota la direcció de Va debutar amb el paper de Zaida, de Manuel Cabero, Franz-Paul Dec Il turco in Italia de Rossini. Ha ker, Salvador Mas, Josep Pons i cantat a La Scala de Milà (Puck de Antoni Ros Marbà. Oberon de Weber), l'Òpera de Ha interpretat obres com la Afissa Bonn (Niklausse de Les cantes Solemnis de Beethoven, Elies i d'Hoffmann) i l'Òpera de Klagen Paulus de Mendelssohn, El Messies furt (Dorabella de Cosi fan tutte), de Handel, el Requiem de Mozart, a més d'enregistrar Tisbe, de La les Passions de Bach i La cançó de Cenerentola, per a Teldec. la terra de Mahler. En el camp de Altres papers del seu repertori són l'òpera ha participat en Oberon, en Rosina (Il barbiere di Siviglia), l'estrena de Soledades sin sombra Angelina (La Cenerentola), Che de García Demestres, El giravolt de rubino (Le nozze di Figaro), Sesto maig (Toldrà) i Il cappello di pa (La clemenza di Tito) i Carmen. glia di Firenze (Rota). Ha enre gistrat El retablo de Maese Pedro amb l'Orquestra de Cambra Tea tre Lliure (dirigida per Josep Pons) JOAN CABERO (Normanno) i amb I'Orquestra Simfònica de Nascut a Barcelona, realitzà els Montreal (dirigida per Charles estudis de cant amb la seva mare, Dutoit). També ha fet gravacions Montserrat Pueyo, al Conservatori per RTVE i France Musique. Superior Municipal de Música, i els Debutà al Teatre del Liceu amb la continuà amb Lips, a la Hochs Missa Solemnis de Beethoven i G s 3 o o chule für Musik de Stuttgart. després hi oferí un concert i els També ha realitzat cursos d'in papers de Sacerdot (Die Zou Motor 3.0 litros V6 24 válvulas con doble arbol de levas amb Davis, Richter i berflátev, Arbace (Idomeneo), Equipo de sonido con Compact Disc múltiple, amplificador de cinco canales y siete altavoces terpretació Sistema de climatización, interior acabado en piel y maderas de alta calidad Frenos antibloqueo (ABS), AIRBAG (conductor y acompañante) S.A.: NIPAUTO, P" de la Castellana, 104. 28046 Madrid> P? Bonanova, 96. 08034 Barcelona- Importador Oficial: TOYOTA ESPAÑA, S.L. • Tel. (91) 429 59 46 76 I B JOG R A F J E S Ferrando (Cosi fan tutte), Timoner ORQUESTRA SIMFÒNICA (Der fliegende Hollander) i Criat DEL GRAN TEATRE DEL del comte (Mathis der Maler). L I C E U Des de la creació del GAUDEIXI DE LA PERFECCIÓ Consorci del Gran Teatre del Liceu, la normalització de 1 'Or EN IMATGE I SO questra, així com el millorament A N D RÉS M Á S PER O (Director de la seva categoria simfònica, ha del cor) Començà els estudis estat propòsit principal en els EN NOMÉS TRES PASSES. musicals al seu país, Argentina. El plans de la nova etapa del Teatre, 1976 nomenat s fou director del que 'han clos amb l'incendi que Coro Estable del Teatro Argentino recentment ha destruït l'escenari i de La Plata a 1982 1. de 1978 féu la sala. El treball que portà a la mateixa tasca al Teatro Muni terme el seu primer director 2. CONNECTI EL SEU cipal de Rio de Janeiro. Des de titular, el mestre M. TRIÏ EL SEU Eugenio 1. REPRODUCTOR DE LÀSER REPRODUCTOR DE LÀSER l'any 1982 dirigí, durant tres Marco, donà ràpidament els bons DISC PIONEER AL SEU DISC PIONEER. TELEVISOR I DE el cor del Co EQUIP temporades, Teatro fruits d'una memorable represen Triï allò últim en tecnologia àudio MÚSICA. visual des de 80.000 ptes. I prepari's lón de Buenos Aires. 1988 tació de amb la un sistema àudio L'any Lohengrin, òpera per gaudir d'un espectacle únic. Aconseguir complet casa és així de senzill. Pioneer li ofereix els models CLD- visual a Perquè un Master a la Univer el Consorci iniciava la seva Làser Disc Pioneer aconseguí qual 800,.CLD-1800, CLD-18S0, CLD-28S0 els reproductors de han estat concebuts i desenvolupats sitat Catòlica de ciu en la 1981-82. i CLD-MS, tots ells amb conversió Washington, gestió Temporada Sense DIA 1 bit, dos euroconnectors/O.S.D. per a un ús domèstic. Així vostè assolir la tat on actuà també com a pianista Insistint en aquell propòsit, l'Orques i comandament a distància, a més complicacions. pot --- tan sols prement un botó. de moltes altres prestacions que en perfecció al Center i el 1989 fou tra ha una línia de Kennedy mantingut fan més fàcil l'ús i garanteixen uns resultats perfectes. director de cor a la Summer Ope superació que li ha permès d'as ra. Durant 1988-90 fou director solir un alt nivell de conjunció, d'lAVE (Iberoamerican Vocal possibilitada, entre altres factors, Ensemble) i la temporada 1990- per una àmplia renovació dels 91, director del cor de la Dallas instrumentistes i una notable mo Opera. La temporada 1990-91 fou dernització de la dotació d'instru- nomenat subdirector del Cor del ments, Gran Teatre del Liceu, que ara Un fet molt important en la renovació dirigeix com a titular. El desembre de l'Orquestra Simfònica del Gran de 1993 es va doctorar en música Teatre del Liceu fou la contracta a la Universitat Catòlica de ció, el mes de març de 1987, del 3. INTRODUEIXI-HI EN ELL QUALSEVOL mestre austríac Uwe Mund en Washington. TIPUS DE DISC DIGITAL. , de director titular de Des del Compact Disc convencional de so fins al Làser Disc i qualitat I GAUDEIXI DE LA MÀXIMA PERFECCIÓ Compact Disc Vídeo. Des de les seves músiques predilectes fins I l'Orquestra. La seva presència és el als més de SOO concerts, òperes, ballets i pel·lícules que EN IMATGE SO. a la de existeixen avui dia editats en tecnologia Làser Disc. Triï vostè Gaudeixi de la màxima puresa d'imatge, superior resultat de l'èxit en la a i uneixi-la a tota la del so obtingut mateix si només vol gaudir del so més perfecte o si, a més més, qualsevol vídeo convencional, qualitat i so i vol la més nítida, de 440 línies de resolució Compact Disc. Gaudeixi de la màxima perfecció en imatge en afegir-li imatge direcció de diferents i la - òperes horitzontal. entri en una nova era àudio-visual. L'era del Làser Disc Pioneer. @PIONEER® The Art of Entertainment B [ o GRA F [ E S I 79 inauguració de la Temporada pel públic i la crítica, al Palau de la 1985-86 amb l'estrena a Espanya Música de Barcelona el 15 de Prima voce. de l'òpera Mases und Aran maig, amb Jaume Aragall, i el 26 d'Arnold Schonberg. A partir de la de maig en un memorable Concert seva incorporació al Teatre, un Wagner. dels seus principals objectius ha L'estiu passat, l'Orquestra fou invi estat dotar l'Orquestra d'un re tada a participar en el Festival pertori simfònic (Txaikovski, Internacional de Música de Vic, a Mussorgski, Mahler, Mozart, Peralada i Orange (França), Brahms, Bruckner, Montsalvatge) aquest darrer amb Mòntserrat a fi de donar-li un nou prota Caballé i Josep Carreras. gonisme. Diferents directors invitats han treballat en el decurs d'aquests anys amb l'Orquestra Simfò- e o R DEL GRA N T E A T R E nica del Gran Teatre del Liceu, DEL L I e E u El Cor és una entre els quals cal citar els mestres peça fonamental dels espectacles CRONOMETRO ROLEX DAY·DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES. Albrecht, Bonynge, Decker, Gatto, del Gran Teatre del Liceu. Des de Gandolfi, Hollreiser, Kulka, la primera temporada del Consor Oro Rolex. El metal más el precioso y reloj Nelson, Perick, Rennert, Rudel, ci, el Cor ha experimentat una re más Al en una va preciso. unísono, joya que Steinberg, Weikert, Schneider, novació constant, els fruits de la más allá del Una forma única de tiempo. Varviso, Maag, Neumann i Gar qual han estat immediats. En brillar. Ellatido más exclusivo. delli. iniciar la temporada 1982-83, Música para quienes entienden Les actuacions a Madrid de l'Or Romano Gandolfi es féu càrrec de el idioma de los símbolos. ROLEX questra i el Cor (Teatro Real, la direcció del Cor juntament amb of Geneva Palacio Real) han estat èxits dels Vittorio Sicuri, i aconseguí ben quals la crítica es féu ressò lauda aviat èxits espectaculars. La tem tori, tal com succeí en les actua porada 1990-9�, Andrés Máspero cions a les Arenes de Nîmes i al fou nomenat subdirector del Cor Teatre de l'Òpera de Ludwings del Gran Teatre del Liceu, que ara hafen. Conjuntament amb el Cor, dirigeix com a titular. efectuà la presentació a París amb D'entre les seves brillants actuacions, Lucrezia Borgia, que fou acollida cal assenyalar la interpretació del amb gran èxit. Requiem de Verdi, en la seva pri- L'Orquestra Simfònica del Gran mera actuació simfònico-coral, Paseo de 18. BARCELONA Joyero. Gracia, va curs J. QOCb Teatre del Liceu obtenir el sota la direcció de Romano Gan- passat dos grans èxits, reconeguts dolfi. Aquest concert va ser pro- BOlUJltiiqlUJe Diagonal, 580. BARCELONA 80 I B I a GRA F I E S gramat novament l'abril de 1985 en la presentació del Cor i l'Or questra Simfònica del Gran Teatre del Liceu al Teatro Real de Ma drid, on abtingueren un gran èxit. De l' ampli repertori que ha interpretat el Cor, cal recordar també, com a fet destacable, la primera versió escenificada a Es panya de l'òperaMoses undAron i, en el repertori simfònica-coral, el Requiem de Mozart, la Missa 80- lemnis de Beethoven i la Missa de la Coronació de Mozart. La primera actuació del Cor a l'estranger fou en l'històric marc de les Arenes de Nîmes, en ocasió de l'estrena a França de l'òpera de Giuseppe Verdi Il Corsaro. Ha actuat també amb gran èxit a la ciutat alemanya de Ludwings hafen, amb Lucia di Lammer moor. La presentació -conjunta ment amb l'Orquestra- a París, amb Lucrezia Borgia, constituí un èxit esclatant. El Cor ha cantat sota la direcció dels mestres Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag, Neu mann, etc. SEMPRE TROBARA EN NOSALTRES UN INSTRUMENT DE SUPORT II Central Hispano I 83 Concertinos E. McKEITHEN BARONA* ORQUESTRA Timothy Miquel Josep M. ALPISTE Victor PETRE (Clarinet baix) SIMFÒNICA DEL GRAN Jaume FRANCESCH Franck TOLLINI Fagots TEATRE DEL LICEU Just MOROS* Violins primers Màrius VERDAGUER * Maria Anca ANDREI* Violoncels Eugenia SEQUEIRA Ramon ISBERT Tobias GOSSMANN* Pere BUSQUETS* Francesc BENÍTEZ* Margaret BONHAM Peter THIEMANN* Miloslav CAPKA Adam GLUBINSKI (Contrafagot) Andrea CERUT! Esther Clara BRAUN Trompes Vicenç AGUILAR* Birgit EULER Alexandre BÁSCONES Frantisek SUPIN* Manuel GUERÍN Carme COMECHE Carles CI-IORDÀ Piotr JECZMYK Rafael SALA Enric Xavier MARTÍNEZ Edith MARETZKI Juan Manuel STACEY Francisco RODRÍGUEZ Dorina MARGINEANTU Georghe TATU ZAMORA Emilian TOADER M. Eulàlia VALERO Ignacio Vessela TOMOV Matthias WEINMANN Trompetes Guerassim VORONKOV N.N. Josep BELLO* Francesc COLOMINA* AHa VORONKOVA Contrabaixos VIDAL Violins segons Tomàs ALMIRALL* Àngel Francisco VILLAESCUSA Annick PUIG* Lluís FARRENY* Trombons Anton ZUPANCIC* Josep QUER Antònia TERRÉS Jaume ALBORS Josep Antoni OLTRA* Teresa BASAS Francesc LOZANO Francesc SÀNCHEZ* Rosa BIOTA Joan MAULEÓN Detlef HILLBRICHT* Mercè BROTONS Lluís RUSIÑOL [Contrabaix} Luis BELLVER Elena CEAUCESCU Rafael de la VEGA David MORALES Rodica Monica HARDA Flautes Tuba Marcel NOLL Albert MORA* José Miguel BERNABEU* Jordi PAPS Joan Josep RENART* Sebastian POPESCU Agustí BRUGADA Arpes Lina SERRACARABASSA * Frederic SBERT Manuel FLORENCIANO Julius VARAD! Margal-ita ARNAL* Oboès Jordi VILARGUNTÉ Percussió Francesc CASTELLÓ* Artur SALA* Violes Emili PASCUAL* * (Timbals) Aureli VILA Richard VAUGHAN* Victorià JORGE* Birgit Renate SCHMIDT* (Com anglès) Jordi MESTRES* Marie VANIER* Enric PELLICER Julio BURGOS Florian MUNTEANU Raúl PÉREZ N.N. Bettina BRANDKAMP Clarinets Mihail FLORESCU Philip R. CUNNINGHAM* (*) Solistes Nicolae GIURGEA Josep MERCADAL* Lluïsa JAIME Josep TORDERA , I 85 Clotilde MIRÓ RAMOS COR DEL GRAN Sopranos primeres Joan Josep M. Isabel POCOVI Jaume RIBAS TEATRE ARQUÉ Margarida Isabel BARBA Anna M. VELANDO Lluís SÁNCHEZ DEL LICEU M. Lluïsa CARDONA SERENTILL Baixos Núria DELGADO Carme YANGÜELA BLAS M. Isabel FUENTEALBA Santiago Tenors primers Ignasi CAMPÀ M. Rosa LÓPEZ Jesús BENEDICTO Miguel CURRÁS Mirta Maria LORA Ángel Antoni BERNAL José EGURROLA Encarnació MARTÍNEZ Felipe Josep M. BOSCH GOMAR Anna OLIVA Ignasi José Luis CASANOVA Miquel MULET Àngels PRATS Jordi FIGUERAS Luis PAZÓ Marta RIBAS Ubaldo GARCÍA Francesc QUILES M. Teresa RIBERA Francesc GARCÍA Carles RIVAS M. Carme RICART Ramon GAUCHIA Juan Bautista ROCHER Soprano segones Prudenci G TIÉRREZ Joan S BIROS Amparo CATAL N Sixto LERÍ i I úria CORS José Antonio MEDINA Clara LIGERO Perfecte MONROIG M. Dolors LLO TCH Vicenç RÍos Glòria LÓPEZ Lluís SOLÀ Isabel MAS Carlos TRULLÉN Maria RIPOLL Tenors segons Rita WING Ferran ALTIMIS Mezzo-sopranos Julio Alberto Montserrat BENET BERDASAGAR Teresa CASADELLÀ Antoni BERGE Joana COLL Hans W. BYSTRON Rosa CRISTO Josep M. FONTANALS Josepa MARTÍNEZ Eduard MORÉ Marta MORERA Xavier PLANÀS I eus PUIG Carles PRAT Mercè ROCHER Emili ROSÉS M. Isabel RODRÍGUEZ Barítons M. Rosa SOLER Enric ARRUFAT Contralts Rafael de CAMPOS M. Josep ESCORSA Pere COLL Margarida GÓLLER RamonGRAU Lucila GULÍN Josep MIRÓ Hortènsia LARRABEITI ÀngelMOLERO I 87 Enregistraments S'inclou una selecció de les versions Lily Pons (L), Richard Tucker (Ed), íntegres. Els personatges principals Frank Guarrera (En), Norman són esmentats en l'ordre següent: Scott (R). Orquestra i cor del Me- Lucia (L), Edgardo (Ed), Enrico tropolitan de Nova York. Dir.: (En), Raimondo (R). A continua Fausto Cleva. Columbia, Philips, ció l'orquestra, el cor, el director CBS, 1951. -)€ musical, el director d'escena (si s'escau), el segell discogràfic i l'any Dolores Wilson (L), Gianni Poggi (Ed), EBEL de l'enregistrament. Anselmo Colzani (En), Silvio Maionica (R). Orquestra i cor del Teatro alIa de Versions en disc Scala Milà. Dir.: • Franco Nixa, los e I Capuana. Urania, d 1951. arquitectos tiempo Mercè Capsir (L), Enzo De Muro Lo manto (Ed), Enrico Molinari (En), Maria Callas Salvatore Baccaloni (R). Orques (L), Giuseppe di Stefano Tito Gobbi Raffaele tra i cor del Teatro alla Scala de (Ed), (En), Ariè cor Milà. Dir.: Lorenzo Molajoli. Co (R). Orquestra i del Mag Musicale Fiorentino. lumbia, 1933 (CD) gio Dir.: Tu llio Serafin. EMI, Columbia, 1953 Lina Pagliughi (L), Giovanni Malipie (CD) ro (Ed), Giuseppe Manacchini (En), Maria Callas di Luciano Neroni (R). Orquestra i (L), Giuseppe Stefano Rolando Panerai Nico cor de la RAl de Torí. Dir.: Ugo (Ed), (En), Tansini. Cetra, 1939. la Zaccaria (R). Orquestra de la RIAS de Berlín. Cor del Teatro alla Scala de Milà. Dir.: Herbert von Lily Pons (L), Ferruccio Tagliavini -1911- (Ed), Francesco Valentino (En), Karajan. Cetra, Melodram, EMI 1955 Jerome Hines (R). Orquestra i cor (CD) del Metropolitan de Nova York. Para información Maria Callas y Dir.: Pietro Cimara. Melodram, (L), Giuseppe Campora relación de concesionarios 1949 (CD) (Ed), Enzo Sordello (En), Nicola a FARLABO S.A. dirigirse RELOJERIA Moscona (R). Orquestra i cor del de Nova York. Isla de Java, 33 2834 Madrid R. Ferrari Ongaro (L), Giacinto Pran Metropolitan Dir.: - Fausto Tels. (91) 35812 88 35810 20 delli (Ed), P. Maero (En), Norman Cleva. Melodram, 1956. Scott (R). Orquestra i cor del Tea tro La Fenice de Venècia. Dir.: Ionel Perlea. Remington, 1951. 88 I E N REG I S T R A M E N T S E N REG I S T R A M E N T S I 89 Maria Callas (L), Gianni Raimondi Renata Scotto (L), Giuseppe di Stefa Renata Scotto (L), Gianni Raimondi Beverly Sills (L), Alfredo Kraus (Ed), Edita Gruberova (L), Alfredo Kraus (Ed), Rolando Panerai (En), Anto no (Ed), Ettore Bastianini (En), (Ed), Giangiacomo Guelfi (En), VicençSardinero (En), Robert Hale (Ed), Renato Bruson (En), Robert nio Zerbini (R). Orquestra i cor del Ivo Vinco (R). Orquestra i cor del Agostino Ferrin (R). Orquestra i (R). Orquestra i cor de la Lyric Lloyd (R). Royal Philharmonic Scala de Milà. Teatro San Carlo de Nàpols. Dir.: Teatro alIa Dir.: cor del Teatro alla Scala de Milà. Opera de Filadelfia. Dir.: Anton Orchestra. Ambrosian Opera Cho- Francesco Molinari Pradelli. Myto, Nino Sanzogno. Ricordi, Carrère, Dir.: Claudio Abbado. Nuova Era, Guadagno. GDS, 1970 (CD) rus. Dir.: Nicola Rescigno. EMI, HRE, 1956 (CD) 1959 (CD) 1967 (CD) 1984. Anna Moffo (L), Lajos Kozma (Ed), Lily Pons (L), Jan Peerce (Ed), Frank Joan Sutherland (L), Renato Cioni Renata Scotto (L), Luciano Pavarotti Giulio Fioravanti (En), Paolo Denia Mazzola (L), Giuseppe Morino Valentino (En), Nicola Moscona (Ed), Robert Merrill (En), Cesare (Ed), Piero Cappuccilli (En),Agos Washington (R). Orquestrai cor de (Ed), Silvano Carroli (En), Mario (R). Orquestra i cor del Metropoli Siepi (R). Orquestra i cor de tino Ferrin (R). Orquestra i cor de la RTV Italiana. Dir.: Carlo Felice Rinaudo (R). Orquestra i cor del tan de Nova York. Dir.: Fausto l'Accademia Santa Cecilia de Roma. la RAI Italiana. Dir.: Francesco Mo Cillario. Eurodisc, 1972. Teatro San Carlo de Nàpols. Dir.: Cleva. Accord, 1956. Dir. : John Pritchard. Decca, 1961 linari Pradelli. Frequenz, 1967 Massimo De Bernart. (CD) (CD) Joan Sutherland (L), Luciano Pavaro Maria Callas (L), Eugenio Fernandi tti (Ed), Sherrill Milnes (En), Ni EditaGruberova (L), NeilShicoff (Ed), Richard (Ed), Rolando Panerai (En), Giu Joan Sutherland (L), Tucker Margherita Guglielmi (L), Flaviano colai Ghiaurov (R). Orquestra i cor Alexandru Agache (En), Alastair seppe Modesti (R). Orquestra i cor (Ed), Frank Guarrera (En), Nicola Labo (Ed), Piero Cappuccilli (En), del Covent Garden de Londres. Dir.: Miles (R). London Symphony Or de la RTV Italiana. Dir.: Tullio Moscona (R). Orquestra i cor del SilvanoPagliuca (R). Orquestrada Richard Bonynge. Decca, 1972 chestra. Ambrosian Opera Singers. de Nova York. Dir.: Serafin. Replica, 1957. Metropolitan carnera de Praga. Dir.: Ottavio Zii (CD) Dir.: Richard Bonynge. Teldec, arviso. Silvio V Melodram, 1961. no. Fabbri, Supraphon, 1969. 1991 (CD) Roberta Peters Peerce (L), Jan (Ed), Cristina Deutekom (L), Josep Carre- . Philip Maero (En), Giorgio Tozzi Renata Scotto (L), Alfredo Kraus (Ed), Cristina Deutekom (L), Luciano Pa ras (Ed), Giulio Fioravanti (En), Cheryl Studer (L), Plácido Domingo (R). Orquestra i cor de l'Òpera de Sesto Bruscantini (En), Paolo varotti (Ed), Domenico Trimarchi Carlo Cava (R). Orquestra i cor del (Ed), Joan Pons (En), Samuel Ra Roma. Dir.: Erich Leinsdorf. i cor RCA, Washington (R). Orquestra (En), Silvano Pagliuca (R). Or Teatro de la Zarzuela de Madrid. mey (R). London Symphony Or Musicale Fiorentino. 1958. del Maggio questra i cor del Teatro San Carlo Dir.: Armando Gatto. Standing chestra. Ambrosian Opera Chorus. Dir.: Bruno Rigacci. Cetra, 1963. de Nàpols. Dir.: Carlo Franci. Bu Room, 1975 (CD) Dir.: Ion Marin. Deutsche Gram MargheritaRinaldi (L), Enzo Tei (Ed), tterfly Music, 1970 (CD) mophon, 1992 (CD) Giovanni Picea (En), Sergio Balla Anna Moffo (L), Carlo Bergonzi (Ed), Montserrat Caballé (L), Josep Carre ni (R). Orquestra i cor de l'Òpera Mario Sereni (En), Ezio Flagello Beverly Sills (L), Carlo Bergonzi (Ed), ras (Ed), Vicenç Sardinero (En), de Roma. Dir.: Alberto Paoletti. (R). Orquestra i cor de la RCA Piero Cappuccilli (En), Justino Díaz Samuel Ramey (R). OrquestraNew Orpheus, 1958. Italiana. Dir.: Georges Prêtre. RCA, (R). Orquestra Simfònica de Lon Philharmonia. Ambrosian Singers. 1965 (CD) dres. Ambrosian Chorus. Dir.: Dir.JesÚs López Cobos. Philips, Maria Callas (L), Ferruccio Tagliavini Thomas Schippers. EMI, 1970. 1976 (CD) (Ed), Piero Cappuccilli (En), Ber nard Ladysz (R). Orquestra i cor Philharmonia de Londres. Dir.: Tullio Serafin. Columbia, EM!, 1959 (CD) 90 I E N REG I S T R A M E N T S Versions en vídeo Comentari L'extensa de Nelly Corradi (L), Mario Filippeschi discografia l'òpera de Donizetti amb (Ed), Afro Poli (En), halo Tajo comença Mercè exactament (R). Orquestra i cor de l'Òpera de Capsir, que representa En harmonia amb el Roma. Dir.: Oliviero De Fabritiis. que s'entenia als anys trenta per cantar Lucia di Lammermoor. Director d'escena: Piero Ballerini. Les el Liceu. vocals de la Opera Film, 1946. qualitats soprano són enlluernadores, neta en el seu . virtuosisme i I - I Joan Sutherland Alfredo Kraus lleuger encisador, I � I - (L), I , • • .. I - - . - II. - .. I I - W . de - - - "'"- - - - - autosuficient, " I .. - - - . I (Ed), Pablo Elvira (En), PaulPlis però independent • • - ...... _..... - - - , I .. � • la dimensió dramàtica del �, ... "ll....__ � '- �� hka i cor del - Metro .... .� (R). Orquestra � ./ .....: ./ És una Lucia florida politan de Nova York. Dir.: Ri personatge. - fins a absent en el seu chard Bonynge. Pioneer Artists, l'impossible, cant en les seves 1983 (CDV) perlat, infantil enrabiades, que no tenen res a veure amb la el o la Joan Sutherland (L), Richard Greager passió, menyspreu va evolucionar (Ed), Malcolm Donnelly (En), Cli dignitat. Capsir a un fford Grant (R). Elizabethan Syd posteriorment cap repertori més líric, a mesura la veu li ho ney Orchestra. Australian Opera que va Chorus. Dir.: Richard Bonynge. permetre. L'acompanya l'emfàtic Enzo de Muro Director d'escena: John Copley. Lomanto, Iberia col-labora la veu ferma i dura del té Pioneer, 1986 (CDV) qual amb la 1993-94 moltes possibilitats, encara que temporada IBERIA dóna contrasti amb la en les seves suport Mariella Devia (L), Vincenzo La Scola Capsir a la música i als afeccionats concessions a l'artifici teatral i (Ed), Renato Bruson (En), Carlo a l'òpera. Serà habitual trobar, Colombara (R). Orquestra i cor del vulgar. força Perquè, un any més, IBERIA a el matrimoni Teatro alIa Scala de Milà. Dir.: l'època, impossible serà al Gran Teatre Roberto Ranzani. Director entre una soprano lleugera de veu del Liceu. d'escena: Pier'Ali. fràgil i poc consistent i un tenor verista sense cap noció d'estil. Lina Pagliughi es manté, deu anys després, en la mateixa línia interpretativa de la Capsir, tot dibuixant Lucia com un personatge ingenu, somiador i absent. N'hi ha IBERIA' que han vist en la interpretació de la Pagliughi un primer intent de 92 I E N REG I S T R A M E N T S E N REG I S T R A M E N T S I 93 en la una certa dit con en trobar, partitura, injustament que Lily Pons grandesa. Molt més d'interès des bogeria i la mort, l'única possibili tant, que êonvertí aquest paper verteix de en una veure un seu passió intensitat, pero l'òpera Donizetti perta l'intèrpret de Normanno, que tat de realitzat el seu desig, el dels més emblemàtics del essencialment es tracta de la música no seu en seva re agradable decorativa, per és altre que el jovenívol James món. Discursiva l'ària ini- repertori. La interpretació mateixa Lucia de la seva fecta per a un saló de te burgès. No McCracken, destinat a convertir cial (que deixa de ser l'excusa d'un volucionà, en efecte, la tradició in el caràcter de la n'hi ha tant ni se en un en a predecessora, feble per sembla just dels grans tenors dramà cant extàtic); inflexible enfron terpretativa anterior fins fer im resulta condicionat en qual pel tipus posar dubte la qualitat d'aquesta tics de la seva generació. tar-se al seu germà (< de veu la tot i la en «ros -lleugera, fràgil- que singular artista que, seva Menys atractiva és, canvi, la nesto, orrendo»] fins que el cant es Lucia com si es tractés d'un interpreta. Acompanya la soprano passió per les vocalitzacions interpretació de Dolores Wilson, fa súplica i emoció; dubtosa a 1 'inici sinyol mecànic». italo-americana el tenor G. va crear un autosuficients, saber una Lucia que sembla que es plany de l'escena de la bogeria, on la Karajan va ser el millor dels directors fa un d'una certa i en va Malipiero, que d'Edgardo personatge força durant tota la representació, sense vocalització es fa cos i sang, amb què Callas interpretar personatge èpic tot insinuant una consistència. força dramàtica ni intensitat. comptes d'ornament decoratiu. l'òpera. La concepció de l'obra era notable homogeneïtat expressiva. Entre els diversos documents L'enregistrament mereix, però, ser Trinats, vocalitzacions, floritures i idèntica en tots dos i l'entesa va ser Entre els Enrico Molinari conservats de l'art de es con a barítons, Lily Pons cal tingut en compte per la direcció altres recursos belcantistes perfecta: el director donava i Giuseppe Manacchi rivalitzen en recomanar el que coprotagonitza interessant de Franco Capuana, un verteixen en efectes expressius, en l'orquestra l'expressió i el sentit rudesa i amb Ferruccio no es veu vitalitat, energia. Tagliavini (1949), pèl abúlica, però que conforma fugides sagnants de la realitat, en dramàtic que hi aportava la de Una altra edició del mateix model un dels tenors pocs de l'època que a acompanyar rutinàriament les il·lusions avortades i al·lucinacions la soprano. Llàstima que el mític de és la no cantaven Donizetti com es en no es interpretatiu l'òpera si veus. La impressió és, per primera doloroses. Per primera vegada director mai plantegés obrir un dels tractés de Puccini. Altres un una impressionant Lily Pons, intèrprets vegada, que hi ha conjunt de la història del disc, Lucia és alguns dels nombrosos talls amb ídols del de como Richard no una suma es Metropolitan l'època. d'Edgardo, Tucker cantants, més que pas heroïna romàntica. La Callas no què en aquell moment La del cant o encarnen el veus en perfecció d'aquesta JanPeerce, prototipus de importants. farà més que aprofundir el per representava Lucia di Lam l'assimila a una flauta. de l'heroi romàntic amb un un seva mermoor. soprano virilitat, S'ha dit sovint que hi ha abans i sonatge de Lucia alllarg de la Entre els molts intèr Timbre de cristall, espectacular duresa, mordent i afectació. Més després de Maria Callas pel que fa carrera, fent-lo progressivament prets d'Edgardo que va conèixer la facilitat en els en sobreaguts, perfecta interès té, l'enregistrament del a la interpretació de Lucia di més punyent i més angoixós, més Callas cal destacar Giuseppe di Ste en les cadències i no variacions: 1951, l'Enrico de Frank Guarrera, Lammermoor. De fet, el disc ho alienat de la realitat però disposat fano, que I'any 1953 encara era un solament és una cantant sinó també que s'allunya del clàssic baríton reflecteix amb una fidelitat literal. a defensar el seu dret a viure, enca tenor intens i emfàtic, ortodox pel una dels sons. Els seus no es equilibrista cretí, dolent, que deixa que La Callas aconsegueix, perprimera ra que sigui en el món de la seva que fa a l'estil. En canvi, l'artista vocals deixen astorat tot i casin el tenor i la a un va ser prodigis tranquil·lament vegada, que Lucia sigui de cap bogeria. Callas canta amb tim extraordinari que Tito Gob el continua La delicadesa i que personatge soprano. flexibilitat peus un personatge coherent i bre ingrat, que al final serà, fins i bi mai no va acabar de trabar el com en les cantants semblant, d'aquest artista aconsegueix que emocionant. D'altres havien fet tot, esquerp, i resol les dificultats punt al personatge d'Enrico: el feia inconscient i sense ens el veus un anteriors, cregMem que patiment creïble el personatge tot situant-lo amb menys facilitat que altres aspre i forçat. Rolando Panerai, voluntat pròpia. La bogeria de d'Enrico és íntim i colpidor. Com a més enllà de la realitat, amb una més lleugeres i més inexpressives, altre «partenaire» habitual de la Lucia, per exemple, no té res de contrapunt d'aquesta creació, hi aura infantil, abstracta, fràgil i però sembla com si l'esforç de la Callas, dibuixava un Enrico vio dramàtica sinó que és un moment falta un Raimondo de certa talla innocent. En canvi, la Lucia de la cantant s'identifiqués amb el del lent i menystenidor, obstinat fins a , de assumeixi el no en un d'alegria d'abstracció, que paper ·de «dolent», Callas és gens abstracta ni personatge per sobreviure l'exageració. concentració en l 'èxtasi dels trinats, d'autoritat moral i religiosa innocent: és un personatge dramà món hostil, on ho té tot en contra. Totes les intèrprets posteriors de Lu mordents i Norman Scott no seus en van sentir-se sobreaguts sostinguts inquisitorial. té, tic, que lluita i pateix pels Potser la soledat del personatge cia di Lammermoor amb una increïble. S'ha en simplicitat aquest sentit, cap autoritat ni drets fins a evolucionar cap a la s 'hi sentia proj ectada la pròpia can- més o menys condicionades per la 94 I E N R E e I s T R A M E N T S E N R E e I s T R A M E N T S I 95 de Maria Callas. Fins i tot Abbado. També hi ha proposta dirigida per nava nel silenzio». L'enre- ció que la seva veu tenia el 1965, amb Vicenç Sardinero; l'altre amb les veus com la de Roberta extraordinaris documents de la ser un un lleugeres, gistrament de 1961 pot consi quan enregistrà l'òpera amb Carlo Bergonzi i amb director van evitar el Scotto a amb Peters, que personatge enregistrats Tokyo, derat el primer més o menys íntre director com Georges Prêtre, que a de la talla de Thomas Schippers, fos infantil i i a la amb Pavarotti. una una simplement ingenu, Bergonzi, RAI, gre de l'òpera de Donizetti, tot i que més hi proposava lectura apas que proposa original lectura, com era habitual fins aleshores. En darrers la diva aquests casos, encara hi manquen certs passatges sionant, gairebé simfònica, i amb extremadament romàntica. Peters canta amb autèntica italiana subratlla tota la dimensió no un com gaire importants. tenor Carlo Bergonzi, que Una altra gran Lucia, ben coneguda al i amb una senzillesa dramàtica del els expressivitat personatge, però La segona Lucia di Lammermoor de és senzillament un dels millors in Liceu, ha estat Cristina Deutekom, recolzada volen una Lucia en l'estil de que convenç plenament, que Joan Sutherland, entregistrada deu tèrprets discogràfics d'Edgardo. que sorprèn per la seva capacitat un Eric Leinsdorf -com la per capaç l'època d'entreguerres anys més tard sota l'acurada direc Perquè Bergonzi posseeix la inten de sintetitzar en la seva veu la vella d'atorgar a l'orquestra el color Capsir o la Galli-Curci- poden ció de Richard Bonynge -un dels sitat i la contundència dels tenors tradició virtuosística i la nova dramàtic no té la veu de la cercar-la en de la que l'enregistrament gran especialistes en aquest reper veristes, però mai no perd de vista manera d'entendre el bel canto La combinació entre la Scotto en soprano. del'any 1959, que aquest tori- toma a ser magistral pel que que es tracta de cantar Donizetti. romàntic. Tot i l'espectacularitat cantant i el director és molt sentitésenlluernador. S'had'afegir, fa a la protagonista i espectacular Margherita Guglielmi és una altra de de la seva «coloratura» percussiva, tot i semblar Di Stefano no es troba no una seductora, que pot però, que ja en la resta del repartiment, que les interessants intèrprets de Lucia deslligada, escalonada, és els de vista en el seu millor moment i que respectius punts que inclou noms tan enlluernadors com encara que a un nivell menys cantant perfecta, però el resultat és eren Bastianini demostra més bona veu divergents. els de Luciano Pavarotti, Sherrill enlluernador que el de Beverly Sills, esplèndid. L'enregistrament de En en de no estil. canvi, l'enregistrament que Milnes i Nicolai Ghiaurov, aquest que és l'exemple paradigmàtic Madrid, rigorosament complet, Scotto Margherita Rinaldi l'únic atractiu Atesa l'evolució de Renata cap darrer sensacional pel seu cant re d'adaptació d'una veu lleugera al compta amb l'apassionat Edgardo és la Rinaldi. En a més pròpia aquest cas, repertoris «spinto», finat i gairebé bellinià. Sutherland personatge donizettià en l'era post de Josep Carreras, que aviat es tracta d'una autèntica veu de l'autèntica successora de Maria també ha estat el centre de diversos Callas. Els recursos de la Sills són enregistraria comercialment l'òpera Callas en el de Lucia va ser soprano lírico-lleugera perfec paper enregistraments en vídeo, normal els d'una soprano lleugera amb López Cobos. tament adient amb el nou timbre Joan Sutherland. La seva, és una ment de l'època final de la seva convencional, és adir, una emissió En efecte, la proposta de López Cobos necessitava Lucia di Lammer mesurada al que interpretació carrera. Encara que el més conegut fàcil en tots els registres i un és imprescindible pel fet de restablir moordesprés d'haverpassatper les mil·límetre, lluminosa i espec sigui el vídeo de l'Òpera de Sydney, virtuosisme encegador. Per això no no solament els fragments tallats i mans de la Callas. La successora de tacular per la plenitud del timbre resulta molt més reeixit l'enre dubta a respectar la forma de la sinó també les tonalitats originals la va en molts la de tots els recursos soprano grega ser, per perfecció gistrament del Metropolitan de vella interpretació de Lucia del paper de Lucia, tradicionalment Renata la i de l'estil belcantista. Tot i la papers, Scotto, llarga propis Nova York. d'entreguerres. Però la Sills ha après abaixades de to per permetre la carrera de la l'ha sinceritat de Cioni i l'interès habi a complexa qual Anna Moffo va ser una altra Lucia la lliçó de la Callas i no dubta inclusió de grans desplegaments portada a interpretar molts dels tual de Robert Merrill, el rigor dis important; deixà dos enregistra plantejar-se Lucia també des del virtuosístics. Montserrat Caballé de la Callas. Lucia va cutible dels de la Su a no va grans papers companys ments de l'òpera de Donizetti, el punt de vista dramàtic, base mai cantar el paper de Lucia ser un dels grans rols de laprimera therland es posa encara més en primer dels quals és molt superior d'explotar amb intuïció l'estrany en un escenari, però el 1976 es va de la en evidència al costat d'una belcantista època Scotto, que al segon. Moffo va ser sempre una «vibrato» de la seva veu. Els dos decidir a enregistrar l'òpera amb el l'enregistrament de l'any 1959 nata com ella. Llàstima que el CD bona actriu, com demostra en la enregistraments de la Sills tenen propòsit d'assimilar el personatge encara no havia adquirit l'ex no inclogui, com feia l'antic disc de seva aprofundida anàlisi de punts d'interès suficients perquè la a d'altres heroïnes donizettianes ni la maduresa de l'ària de Rosmonda d'In periència que platí, l'evolució del personatge fins a la decisió sigui difícil si es tracta de que cantava tot sovint però que mostraria en la seva habitualment es can interpreta ghilterra que bogeria. Però la Moffo havia per triar-ne un de sol: un d'ells compta mai no havia gravat. Sembla que la ció de La Scala de al substituint no es l'any 1967, tava, segle XIX, «Reg- dut el 1972 gran part de la fascina- amb l'imponent Alfredo Kraus i cantant troba perfectament 96 ENREGISTRAMENTS còmoda en la tessitura de Lucia, tèrpret de Donizetti. El cas de VIII però més enllà de les dificultats Cheryl Studer és molt més com DIMARTS, 9 D'AGOST 22.30 h. DIJOUS, 18 D'AGOST 22.30 h. d'alguns aguts vocalitzacions, plex, com ho demostra el fet que el Auditori dels Jardins del Castell Auditori dels Jardins del Castell KATIA I MARIELLE LABÈQUE, ORCHESTRE DE CHAMBRE DE ofereix una admirable seu va ser ben aco enregistrament (piano- duet) LAUSANNE Poulenc Sonata. JESÚS LÓPEZ director mesurada, dramàtica llit als països anglosaxons i rebut Capriccio. COBOS, interpretació, Embarquement pour Cythère MARfA BAYO, soprano i apassionada, secundada pels jat completament als mediterranis. Milhaud Scaramouche Haydn Simfonia n073 "La Chasse Bernstein /Kostal Songs from Haendel 2 àries de "Giulio Cesare" «tempi» lents i solemnes de López És indubtable que Cheryl Studer és West Side Story Mozart "Voi avere un cor Fedele", K.217 Camilo Journey. In love Mozart Ària d'ilia, d'''ldomeneo''K.366 Cobos. Josep Carreras és un Ed una artista sorprenent, capaç de Mclaughlin Girl with Red Shoes Mozart Simfonia n040, K. 550 � � i Sardinero fa cantar Rossini a 11 D'AGOST 22.30 h. DIVENDRES, 19 D'AGOST 19.30 h. gardo superb Vicenç (Il viaggio Reims), DIJOUS, Auditori dels Jardins del Castell Plaça Gran un o Mozart Enrico introvertit i ombrívol. (Tannhéiuser) Concert gratuït. Wagner I MUSICI Edita Gruberova ha estat la darrera (l'Elettra d'Idomeneo). Sempre, Respighi Dances i Àries Antigues ORFEÓN DONOSTIARRA (Suite n° 3) rost ANTONIO SAINZ ALFARO, gran Lucia en dos enregistraments però, ha demostrat que es troba Rota Concert per a cordes director Vivaldi Les quatre estacions Concert a capella. El molt més a amb Strauss o igualment impecables. primer gust ,,__.; � DIVENDRES, 12 D'AGOST 20.00 h. DIVENDRU, 19 D'AGOST 22.30 h. amb l no amb altre compta 'Edgardo insuperable Wagner que cap Església del Carme Auditori dels Jardins del Castell ENSEMBLE DE ORCHESTRE DE d'Alfredo Kraus amb el repertori, no tant per facultats com ORQUESTRA DE CHAMBRE CADAQUtS LAUSANNE paradigmàtic Enrico de Renato per adequació estilística JOSEP FERRER, baríton JESÚS LÓPEZ COBOS, director JOAN ANTON SANCHEZ ANTONIO MENESES, violoncel manera les Bruson, de que difícilment temp erament, Ara bé, facultats director d'escena Balada Simfonia n04 "Lausanne CARME PLA, narradora Saint-Saëns Caneen per a violoncel es en un enlluernadores de la Studer pot pensar repartiment potser ALBA VENTURA I DANIEL i orquestra n° 1. op. 33 LlGORIO, pianos Schubert Simfonia n06 (D. 589) més idoni fa a l'estil. li cantar-ho tot si pel que permetrien Cimarosa El Mestre de capella ,,__.; Saint-Saëns Carnaval animals h. Llàstima de Robert de dels DISSAin, 20 D'AGOST 22.30 Lloyd, que tingués temps preparar-se ....--...- Auditori dels del Castell DIVINDRES. 29 DE JULIOL 22.30 h. DIVEN ORIS, 5 D'AGOST 22.30 h. Jardins 13 22.30 h. seva el seu Auditori dels del Castell Auditori dels del Castell DISSABTE, D'AGOST destaca precisament per la adequadament, però ritme Jardins Jardins BEETHOVEN SIMFONIA N"9 Església del 'Carme "CORAL!' COMPAÑíA NACIONAL DE DANZA IL TURCO IN ITALIA, de Rossini manca enre d'estil. El SEXTET DE CORDES DE VIENA SINFÓNICA DE TENERIFE segon trepidant d'enregistraments NACHO DUATO, director arrfstic SIMONE ALAIMO ORQUESTA Borodin Allegro. Moderato ORFEÓN DONOSTIARRA de Gruberova actuacions ho DUENDE Debussy SUMljO Brahms Sextet n" 18 ANTONIO SAINZ gistrament disposa impedeix. Aquesta Coreografia N. Duaro EDUARD GIMENEZ I, op. joss ALFARO, Nit STAMPING GROUND CARLOS CHAUSSON Schonberg Transfigurada director de direcció de Richard de Lucia és un Chávez l'experta gravació exemple INMACULADA EGIDO Coreografia J. Kylian IÑAKI FRESAN (Verklarte Nacht) ,,__.; LOLA CASARIEGO els seus companys manca d'anàlisi ARENAL M. del MilT Bonet ITXARQ MENTXACA Bonynge, però d'aquesta 14 D'AGOST 22.30 h. FRANCESC GARRIGOSA Coreografia N.Duato ANTONI COMAS DIUMENGE, Auditori dels Castell PETER ROSE de no els ante És Telefónica DEL FESTIVAL Jardins del repartiment igualen d'aprofundiment. impressionant Compañía patrocinada por ORQUESTRA VICTOR PABLO director de S.A. e INAEM·Ministerio DE PERALADA (ORQUESTRA DE ptREZ, España BABEl46 , Xavier Montsalvatge riors. com a demostració de versatilitat de Cultura. Mestres La realitat lliure CADAQUtS) òPERA (estrena) Quadreny COR LIEDER CAMERA DE SABADELL (estrena) JOSEP RUIZ, ROSA MATEU Encara tres de Lucia de la no és reco .. darreres Studer, gens 30 DE JULIOL 22.30 h. Beethoven Simfonia n09 Coral", op.125 intèrprets però DISSABTE, (PEP VILA, director) JOSEP FERRER, FRANCISCO VAS Auditori dels del GIULIANO director musical ,,__.; Jardins Castell CARELLA, CORI NÚRIA CANALS un com a CASANOVAS, mereixen comentari: Denia manable de 21 interpretació MARIO GAS, director d'escena DIUMENGE, D'AGOST 22.30 h. COMPAÑíA NACIONAL DE DANZA MERCÈ OBIOLS, XAVIER MENDOZA MARCELO i vestuari Auditori dels del Castell GRANDE, decorats XA COMORERA Jardins Marcella Devia i l'heroïna de Donizetti. A més, Plá NACHO DUATO, director arrlsric VIER Mazzola, Cheryl ANTONIO joss GUTIERREZ, ajudant DEL FESTIVAL DE PERALADA BALLET NACIONAL D'UCRAINA Mateix programa que el dia 29 de juliol. ORQUESTRA de direcció Mentre no les cido es troba amb el fet (ORQUESTRA DE "VIRSKI" Studer. comparem Domingo ,,__.; CADAQUts) Producció executiva FAGOT ERNEST Povzunets DIJOUS, .. D'AGOST 22.30 h. MARTINEZ IZQUIERDO, Amistat, (dansa burlesca), PERALADA amb les seves les els darrers la seva veu ha Producció del FESTIVAL de Bereznia nka. predecessores, que, anys, Església del Carme director musical juvenrur, ....--...- JOAN ANTON SANCHEZ, Els Càrpars, Zaporoges, les brodadores, DE CAMBRA dues són La evolucionat a tessitures més ORQUESTRA DE DIVENDRES, 7 .D'AGOST 22.30 h. primeres impecables. cap director d'escena Els marins, Gopak. L'EMPORDA dels del Castell Auditori Jardins JEAN-PIERRE VERGIER, decorats i vestuari Mazzola amb el bon Ed al' « les JOSEP QUER, contrabaix compta que Amb el pròximes spinto» IL TURCO IN ITALIA, de Rossini patrociní honorari de L'ASSOCIACIÓ CARLES COll, director de Morino i amb Cal conèixer l'enre Mateix repartiment del dia 5 d'agost. EUROPEA DE FESTIVALS gardo Giuseppe d'Edgardo. Serra !Vila Impressions Camperoles (estrena) un Silvano Carroli com sem la sòlida VENDA ANTICIPADA que, gistrament, 'sobretot, per Cervera Barcarola. Elegia. Romança Bartok Danses Romaneses DEL 20 DE JUNY AL 31 DE JULIOL en el verista de Joan Pons i de Samuel pre, convenç repertori presència Britten Variacions sobre un tema de Franz Bridge, op.IO 93-2681000 però resulta impossible com a in- Ramey. PALAU LA CATALANA AMB EL PATROCINI DE DE MÚSICA IIII llIR Generalitat de Catalunya de Peralada C __ GARAGE PLANA. S.A. - AMB LA COL.LABORACIÓ DE 972 53 81 25 CASTELL DE PERALADA 111'MIt_'·IlII Un piano, un entrepà,• un armc • I una conversa. Fotografies: Ras Rigau, Anne Kirchhach, Antoni Bofill Col-laboracions i agraïments: Editorial Columna, Bayerische Staatsoper de Munic, Lluís Maria Todó, Rudi Hartl, Carola . Duran, Teresa Lloret, Ramon Pla, Joan Matabosch Soler, Santiago Vela Traduccions: Ignasi Sardà, Nicole Chiner, Bruce Duhigg Rambla dels Estudis,115 Per menjar bé, bo i ràpid. CASTELLANO / FRANÇAIS ENGLISH -: r I - \ ( . , ;' I 1021 e A s 'fi L L ti N o 1103 su silencio ataca Enrico derramar Alisa el sueño mismo unión ante .. La orquesta CASTELLANO Resumen, con la causa perdedora, la de no sólo el antiguo propietario que quier� interpreta tiempo, - como un de Dios la finalmente con un tema argumental los Stuart; el segundo, personal del castillo, Edgardo: di Ra- para fulminar esta pasión presagio de próximas Jos ojos y fidelid�d criminal lo desventuras a su se mútuamerrte. revela el carácter y religioso, es el intento de "venswood, pone en peligro su que indigna, I y suplica gue juran abrupto que señora renuncie a un amor Prometen en de a cantar Lord Enrico Ashton quiere Henry Ashton de prohibir la patrimonio, sino-que su hel� que considerarse, Lucia, que empieza tan ma- «Il orrendo». casar a su con ceremonia de inhumación de m£a Lucia rechaza Por el contrario, circunstancia, pallor funesto, hermana, Lucia, . so�eterse peligroso. . cualquier I II describe los momentos rida Enrico contesta un de- lord de a un matrimonio de conve CUADRO Lucia le y mujer. recuperando pretendiente capaz Ravenswood, padre .., de éxtasis ha vivido el musical con el que salvarlo de la delicada situación Edgardo, según los ritos deja niell'cia que- podría salvar la gue gracias dibujo Ruinas de a esta relación le Lucia acaba de acusarlo de económica y política en que se Iglesia escocesa. La puntua- situación. una,fuente junto amorosa, que al del castillo. ha hecho olvidar sus ACT I II inhumanidad. Esta ha precipitado, pero ella se ha lización es para. Raimondo': sacerdote y parque arpa, penas: respuesta importante guía U� - los affanni miei / contrincante con el mismo prometido en secreto con el entender el motivo por el cual, espiritual de Lucia, recuerda a acompañada por «pizzicati» «gli dimentico, del il ... ». de en motivo un carácter de los en di Enrico el acaba de las cuerdas, describe el clima Apartgmentos Ashton, otorga gran enemigo Ashton, la, ópera, Edgardo , golpe que de gioi� diviene, 'piante sereno escena. Escoltada Donizetti con el castillo de Ravenswood. a las del Edgardo di Ravenswood. Al Ravenswood es expulsado-tie sufrir la j oven con la muerte de de la concluye, hipócrita palabras este su sirvienta Lucia in estasi», una Enrico .ha los hermano. ausentarse último durante los parajes que llevan su su madre y justifica su actual por, Alisa, «Quando rapito preparado Lucia ni Ulla la de de escenas más su cor siquiera permite larga temporada, Enrico nombre, cuyo auténtico pro- rechazo del matrimonio. Pero espera llegada Edgardo.¡ las repre esponsales de hermana ._ I.. J estructura Enrico al me s La la advierte del sentativas de Ia Lord Arturo Bucklaw, esposo que t ogra, diante enganos, que pietaric es A hton.: Sin em- Norrnanno pone en duda el doncella quien que, elogie rJ_ de continuar viéndose a «recitativo-aria - cab ha a le ha confiesa ella' ceda' a Sus pretensiones. bar�o, Ashton también se ha supuesto aislamiento espiritual riesgo aletta», prometido ayudado escogido, porque intentando burlar característica del belcantismo restablecer su fortuna, pero haberse prometido a otro Sin embargo, Edgardo regresa arruinado y atraviesa una de Lucia. Lejos de disgustarle escondidas, «cabaletta» Lucia todavía no ha hombre: «Ad altr'uom en la acusa situación el la se ha de Enrico. Pero romántico. La es, aceptado giurai plenos y política ala amor,' joven Ill¡ vigilancia � esp�nsales deli;aq.a . a su Normanno mia fe'». El hermano le e encuentra un no atención las exaltada llena entrega de traición infidelidad. Lucia qué solo una salida: enamorado de caballero que Lucia presta evidentemente, y imposición. se carta la a de Alisa trans de dificilísimas vocalizaciones a Enrico Lucia la falsa enloquece y, en¡ su agonía casar su hermana con alguien la visita en secreto. Enrico, loco palabras y, asegura gue que prueba la visión de la la escasa a sus deseos: ha .infidelidad de delirante, imagina la ceremonia que lo pueda salvar. de rabia, exige a Normanno el port�da por que subrayan plegará Edgardo, que del secuestrado todas las cartas derrUIllba a ta Co�o de su boda con La obra comienza en un nombre del, desconocido: es recuerda-la docilidad pero que joven. fuente, leyenda que personaje, I Edgardo. . a Enrico había es el amenaza su se le un también su dimensión ella mtentaba hacer previsto, clima de impuesto por Edgardo, enemigo mortal, atribuye: Ravenswood, llegar se definitivo su en de asesinó a delirante. ha de que ;ence La obra transcurre en el tambor y un tono de que ha regresado del exilio a enloquecido celos, alucinada, Edgardo y asegurado golpe a su a los de la los' no resistencia. Escocia finales del siglo XVI, tristeza definido por las escondidas. Enrióo no explota prometida pies del, �n plena descripción que jóvenes pudieran el cadáver de la / idílica felicidad comunicarse en un IX}omento de crisis trompas. El pequeño preludio en una aria de cólera, comò manantial, y que espera' por ningún al (londe con Alisa conducto. La ausencia Salón del castillo, donde los política y religiosa gue Walter se enlaza orgánicamente con la podría pensarse, sino en un infortunada cayó agua compartir Edgardo, larga . a celebran el casa en su todavía avisa a Lucia acaba de de ha invitados Scott describe obra The primera esc�na. canto frio pero cortante, del reposa. �ucia asegura que Edgardo emp-ezado a en miento. El Sir se haber visto el fantasma de' la informa sembrar dudas Lucia, que novio, bride ofRavenswood, sobre la que desprende una determi 'llegar. Edgardo Arturo del Lucia debe a Francia en la con arro gue Salvatore Cammarano nación inflexible mucho más mujer asesinada saliendo que partir �aerá fácilmente trampa Bucklaw, promete una vez inmediatamente tratar le han la construyó el libreto de ACTO I sólida que una rabieta cir charcoy, desaparecida para que preparado par'a que gancia'restablecer pros la el teñirse de ciertos asuntos del se someta al casamiento. Se de la familia, A su Donizetti. Los partidarios del cunstancial. En su aria «Cruda, ilusión, agua país. Antes, peridad aria sin desea entre: trata una falsa carta de amor la ausencia de rey Jacob VI, reformados, se CUADRO I funesta, smania», Enrico sangre. Es la famosa embargo, de sorpresa por . � a donde vistarse cón Enrico hacer ha enviado a otra Lucia Enrico oponen los de su madre, la-: atribuye la responsabilidad de «Regnava riel silenzio», para que Edgardo responde que . un las la mano de el', de BU infidelidad todavía llora la muerte de su / catdlica Mary Stuart. Los Cerca d61 castillo de todas sus desventuras a que Donizetti exige canto paces y pedirle mÙj prueba Lucia. atemorizada lo de la inutilidad madre. Arturo se interesa Ashton han a los Ravenswood, en el distrito Lucia ose liberado de toda disciplina Ella, por y, por tanto, por protegido dejarse cortejar por: - de or la reacción de su de continuar las de reformados, mientras que los escocés de a un traidor. Antes la metronómica, repleto _ probable esperándolo. pretensiones Edgardo Lammermoor, preferiría _ \ han namentaciones de delicadas mantener Lucia entra en los sobre Lucia, gue Ravenswood luchado/con primera hora de la mañana. muerte de su hermana que una y hermano, suplica Enrico en el los católicos. entre modulaciones en el todavía en secreto su relación cuando Nor desmiente enérgicamente Henry/Enrico Normanno, responsable de la_ unión Lucia y Edgardo. nocturnas, apartamentos huir de la manno se a en momento en la Ashton y Edgard/Edgardo de guardia del castillo, ordena a Enrico se abandona a su que Lucia paJ'(\ce esperando �omentos mejores. dispone partir � aparece su le busca del futuro Enrico novia la Ravenswood son, pues, sus hombres que vigilen los cólera mientras los sirvientes realidad mientras insiste !)n Edgardo recuerda, colérico, esposo. interrumpiendo rebel día contra la sumisión ha eterna a Ludia su conversación. 'Todavía inde enemigos irreconciliables alrededores para identificar a confirman a Nonnarmo que sus que que jurado venganza reprocha palidez, se a servir contra la familia de del dia de su Lucia no atención fundamentalmente por dos un misterioso desconocido. sospechas eran exactas. Pese a le supone, Se niega Lucia, impropia boda, cisa, presta su ella manifiesta una a su -hermano cuando éste le motivos: el primero, político, Dispersados los vigilantes, Iarecomendación de prudencia de moneda de cambio en/los responsable de la muerte de mientras es su Un de la de vez más su rebeldía> Las a su futuro la apropiación por parte de 'NormalinQ interroga a Lord de Raimondo, Enrico jura negocios de hermano. padre y apropiación presenta esposo. la fascinación sus el amor de Enrico Enrico, la Ashtor{ de_los bienes de Enrico Ashton sobre los romper el vínculo entre Lucia clarinete sugiere bienes, pero que primeras preguntas Empujada por joven matrimonial en vos su de el como si el se ha roto estos no las Lucia, sino el firma contrato Ravenswood, arruinados la moti de inquietud. Eririco y Edgardo en una «cabaletta» Lucia por agua, 'que profesan ,contesta ?l con se hace con las «La mia en la se lamenta de su crítica se reservan fuera la frontera entre Ambos se intercambian clarinete, lo que guérra-civíl (1570-1573) si cuyos valores largos líquido planes, palabras: su ho scrittal ». se habían a la el sueño. unos anillos simbolizan, al todavía más evidente cond�a ) que comprometido tuación económica y política." la palabra «sangue». Sangre realidad y que \ / , - "-.1 104 e A s TEL L A N o 7 I e A S TEL L A N a 1105 / En este instante, llega tamente en su delirio. Durante y que repite continuamente su de manera coincide no azar- con esas heroínas a «tutú»}, fijaba .hasta aniquilarles. -y por dientes, cuyo Edgardo dispuestp impedir la celebérrima «escena de la nombre. Cuando Raímondo aJ?antes una las deseo frustrado las arroja a la la ceremonia LÙCÍa se locura», dentro del confirma la muerte de Lucia, profética figura destin�da .Frágil, incorpóreo, ingráëido, correspondientes aptitudes y capital , a convertirse en el modelo femenino casi acrobáticas la el se paradigrèa, aportado exigidas paf amnesia, alucinación, desmaya, horrorizada. Es el repertorio belcantísta italiano, Edgardo apuñala y expira Carlota Grli;i por el romanticismo prerre la como perfecto homicidio a el sonambulismo y célebre sexteto, «Chi mi frena: Lucia imagina haber reen pronunciando una vez más el glorificado pol" coreografía, en el París de en el volucionario fronterizo correlato de las «fioriture» de Juana de en a de Lucia. 1841, surgía que (al margen in tal momento?», el que 'contrada Edg�do. El punto nombre acto de Giselle ou Les entre el espíritu y el sueño, cantables: voz idónea para Arco, Anna Balena, Ofelia a cada personaje mantiene su central de la escena es el aria segundo, ese - Pero en La Louis de un éxtasis afrontar Macbeth, nombres individualidad en el seno de 'incensi ... wuu: Scala, ,pu victoriosamente Lady cuyos Ia «Ardan gl », cuyas .; .habitante Xavier Henr se había ramente emotivo, ajeno a las trance operístico, cuya apa se hallaban fijados de an polifonía, según su estado de ornamentaciones tradicionales El Delirio, o el anticipado, ofreciendo otro miserias de la carne: «caste divi rición' histórica se sincroniza temano) la siempre extremada ànima. Extraordinario mo no fueron escritas por Doni Deseo sin Cuerpo argumento similar (La silfide, e silfide etéree popolaronno i con la de la danzarina blanca onomástica novecentista de mento de suspensión de la zetti. ovvero il génio dell'aria, con febrili sagni dei italiani nella sobre puntas sutiles -cuya_ signaría como Elvira, Amina, acción que se ha convertido en Enrico, que acaba de llegar, Según parece, la primera música de Carlini la tumultuosa romantica las líneas Dinorah, urio amenaza a en 'Luigi. y ocupó Císelda, Imogene, de los concertantes más Lucia pero Rai bailarina erigirse sobre las vigilia arqueología austriaca-Teresa Hébeslé como che servi di al riscatto al mar Linda se preludio precedentes. Dejando (de Chamonix), Agnese , famosos de la historia de la mondo intèrpone para puntas de sus pies fue en la dëlla dominazione straniera», los ofrecidos por ( de Hohenstauffen) aLucia ( de ópera. hacerle comprender el triste Geneviève Gosselin quien, protagonista), primavera gen ejeiliplos , de 1828: fascinado como tan bellamente lo la amorosa de la Lammermoor y de Walter Enrico y Arturo amenazan estado de la Abundando Castil-Blaze, era capaz parisin,o, agonía joven. según" -r ones ana la ésta última por las ealizaci de Luigi Rossi.1 Imagen monteverdi Ariadn¿o de Scott), poseedora a Edgardo, al que exigen que el) su delirio, Lucia recuerda la de mantenerse en tal posición ..,,1 describe I Salvatore se' de inaccesibilidad casi sacral, Nina, pazza de la más copiosa literatura se retireinmediatamente de la escena 'de 11 maldición de durante más de un minuto Viganò, Henry purcelliana Dido', había establecido en metáfora de una de Giovanni las a Italia, política per amore, musical, proporcionada por sala. Rai�ondo pide los Edgardo (< I ---.' \ � - \ 106 I e A S TEL L A N O 107 <, / su escénica la evanescente O Leonora, sueña secrètement de n'a encore consenti à ce le immédiat. asegura pervivència emplear aquí y Duque). que --'F R A N ç A I S mortel,-rentré pas exigent départ proviene de otra parte: de su cri-;talina «glassharmonica», a al trovador Manrico, al Conde l'exil. mariage. Normanno rassure Raimondo, au nom de Dieu, a confiriéndoles cualidad esencialmente «me- la que se creía capaz de y la gitana, Enrico et lui affirme Lucia les adversaires de I que supplie • realidad a lodramática», de su capacidad ocasionar la, demencia de sus escénica solamente finir/ar/ céder: i� a en effet rengainer leurs épées et tend à un reintroduce los de la SCENE II para formalizar arquetipo ejecutantes), partir música, y tejiendo intercepté toutes les lettres que Edgardo le contrat que Lucia escena iniciales de su dúo sobre ella una aventura circular Les ruines d'une fontaine en que, sobre la de de compases celle-ci tentait vain de faire achève signer. Convaincu à �e \ mencia «blanca», (obvio es con Edgardo,. el símbolo e irreal que incesantemente près du parc du château. parvenir Edgardo et il s'�st de la trahison de Lucia, una retorna sobre una misma decirlo: Lucia se extingue sin irrenunciable de felicidad Chaperonnée par s� servante assuré que les deux amants ne Edgardo la prie de lui rendre inscrito encendida de deseo anneau a mácula de -su virginidad) perdida, trágicamente imagen y Alisa, Lucia attend l'arrivée puissent cornmuniquer par l' qu'illui remis à son de O inscribe una señal que interpela en el centro de la desdicha sangre. Violetta, que d'Edgardo. Rêveuse, la jeune aucun moyen. La longue départ et, avant' de quitter la I ) ese resto en mañana de ACTE fille la absence commence 1 . de modo especialmente do presente: y melódico agoniza la contemple fontaine èt d'Edgardo pièce/maudit 'instant de le�rs loroso la articulación de la detiene el recitativo, carnaval mientras lee una remémore la à semer le doute dans .: quiméricaJ légende qu'on lui l'esprit fiançailles en la música SCENE I «huella mnérnica». En su «vocalise» repetida pòr una carta, impregnada attribue: un Ravenswood, fou d�la jeune fílle, sur le point de Lucia de otro duo amoroso Près du château de Ra de assassina sa fiancée tomber dans le espectral aparición postrera, \ ya irrecohrahlqrnente 'perdido jalousie, piège que lui.a I Y todas las dans le comté écos- au de la source et le tendu son desordenado el definitivamente aSí, venswood," lrère ACTE III cabello, I?or enajenada, para siempre. / pied pour qu'elle una romántica sais Norman- tando sea el puñal homicida, inmersa en la red de formas de la heroína de.Lammermoçr , cadavre de la malheureuse accepte, bon gré, mal gré, ce a este Verdi le de la sea el velo nupcial, tintos evocación que,' partir de (que supo genialmente no, capitaine garde du. jeune fille tomba à l'eau où il' mariage. Pour convaincre SCENE I \ ordonne à ses hom entrambos en la .sangre de instante, fijará, la imagen sintetizar en "tres óperas c�ya château, repose encore. Lucia assure définitivement Lucia, Eñrico a Les no�es de Lucia et Artu- --r- , en mes de surveiller les alentours Arturo, Lucia se enfrenta a su ter�inal de su delirio, pre aparente heterogeneidad avoir aperçu le fantôme de la en effet imaginé une fausse ro, qui se sont déjà éclipsés, se où rôde un incon pasado (a su Destino cabría cipitándola en el abismo6ltimo cubre una perfecta trilogía) mystérieux demoiselle assassinée sortir de Iettre rd'umour qu'Edgardo déroulent avec faste dans la ft través del retorno de su «cabaletta». «Nessun brotan de Lucia nu. Tandis ses soldats bat l'eau la fontaine aurait à une autre salle du château de \ enunciar), y confluyen que de qui, peu envoyé grande su tent la Normanno de diferentes fràgmentos maggior' dolore che ricordarse sobre imagen trágicamente campagne, après, se teignit de sang. femme. Ravenswood. Mais Raimondo es en esa uni Lord Enrico Alshton melódicos que, desdibuj a del tempo felice nella miseria», enajenada: y interroge 'Edgardo�annonce à Lucia Abattue, vulnérable, Lucia apparaît et interrompt la fête boca versalidad de su sur motifs de son avoue damente, acotan el trazo afirmaría Dante por "la premonitoria let. inquiétude. r ¡{u'il doit gagner immé apparaît et à Enrico pour annoncer la tragique de Francesca demanda donde cabe Enrico se lamente de la la France où est un musical de su avatar pretérito: sufriente da indagar diatement qu'elle fiancée à autre nouvelle: Egarée par la do en la la razón más secreta de su de sa situation I'añtendent de a la misma frase que ácompañó Rimini: y Lucia, casi précarité graves affaires ho�e. Son frère lill tend alors uleur, Lucia assasiné son acculé , su entrada en el Acto II, previa infinitadesolación de su vértigo inmarchitable perennidad. éconòmique etpolitique: d'état. Auparavant toutefois, la fausse lettre qui la fait enfin mari. Peu après, la jeune fem à la ruine di Ra" a la convetsación Enrico, metaforiza en su par Edgardo il souhaite rencontrer renoncer et abandonner tout me fait en effet son sa coq postrero, Enrico; r entrée, canto esos versos históricos José Luis Téllez il néan se réconcilier avec lui et lui toute sucedido por el mismo girón que venswood, ne.parvient espoir. robe tachée de sang, à J moins à convaincre sa soeur descendiente que (ahora en el constituyen la cifra misma de pas demander la main de Lucia. son délire. Lucia de lui venir en aide en tono excelencia de su infoftúnio, inscribiéndolos Mais celle-ci l� de Le salon d� château où les trágico por / supplie un de con- do menor), rememoran los sobre una levedad vocal en que, acceptant mariage maintenir encore un peu leur invités célèbrent les ndces. Le se el venance. amour en secret en attendant Sir violoncelos 'doblados por el si bien transverbera 1 futur époux, Arturo SCE,NE II a de la Pour' son des meilleurs. Ils au oboe la octava y que, arquetipo incorpóreo justifier refus, temps Bucklaw, très stu- de lui, promet Edgardo arrive cimetière previamente, se escuchase en bailarina, anticipa también un Ràimondo, prêtre et guide échangent des anneaux qui qu'il rétablira la prospérité de de Ravenswood pom se battre de le el instante de la firma del modelo dramático-que permite spirituel Lucia, ,allègue symbolisent à la fois leur union la famille. Surpris par l' absence en duel avec Enrico qui, il contrato. Lucia no les co-ncede leer alusivamente su propia profond chagrin qu'elle devant Dieu et leur promesse de 'Lucia, il interroge le délivrera de cette I ,Enrico l'espère, encore devant la atención, absorta en la vista peripecia retrospectiva. Y de éprouve mort de fidélité. Ils jurent d'être l'un qui, pour excuser son retard, víe devenue désormais sa mère. Normanno del fantasma al nombrase este Lucia -es también récente de l'autre et arrive, elle enc�re la sans que modo, J. pour quoiqu'il allègue qu' pleure insupportable Lucia. «racconto» del Acto I: la recobrada ses doutes deux mort de sa mère. La un en su Gilda, perdida y por exprime cependant époux. / mariée Venant de Lammermoor, , sur la solitude dans orquesta ofrece así. una suerte su padre entre dos miradas spirituelle entre�, pressée parEnrico, se cortège s'avance pour lui la semble se de de sobre dos del <, laquelle jeune fille résoud enfin, la mort dans annoncer le triste sort de Lucia punto vipta objetivo ciegas, representaciones . Loin de fuir les la naturaleza del recuerdo que delirio (los cortesanos complaire. ACTE-II l'âme, à signer le' contrat de qui vendan . agonise. Lorsque de Lucia no se trasmite al plano vocal, los oj os a Rigoletto para plaisirs l'amour, ess, Dans les appartements des mariage. Raimondo confirme la mort de d'un censurado en el erráÙco raptarla haciéndole creer que éprise genJilhomme, qui Ashton, Enrico a préparé les C'est alors qu'apparaît la jeune femme, Edgardo, sai lui rend visite en c�chette. Fòu sa soeur et ,monólogo de la protagonista. se trara de la Condesa de épousailles de de Edgardo, prêt à empêcher les sit un poignard, le plonge dans de Enrico à y entonces, la flauta, sig Ceprano, reencontrándola I rage, exige Lord Arturo Bucklaw qui s'est épousailles. Bouleversée, Lu son'sein et rend l'âme en pro nificante tímbrico de su insania oculta en el saco cree Normanno le nom de l'inconnu: à lui son cia s'évanouit. Enrico et Artu fois de le luego que L engagé apporter nonçant un� plus 'c'est son ennemi (es sabido que Donizetti pensó ocupado por el cuerpo-del �dgard6, soutien financier mais Lucia ro menacent Edgardo dont ils nom de sa bien-aimée. / } III:: I demands Normanna to teil him Lord Arturo Bucklaw who has Raimondo asks ENCr._JSH immediately. the name of the unknown pror:i:l:ised to help him reesta the enemies to put away their person. It IS Edgardo, his blish llis fortune but Lucia has swords in the name of God and mortal enemy, who has secretly still-not agreed to this imposi he shows Edgardo the wedding .etumed from exile. tion.,Normamlo assures Enri contract that Lucia has just co that Lucia will accede to his signed. Convinced of Lucia's wishes. Hé has intercepted all betrayal, Edgardo demands her SCEl'SE II the letters that she tried to send to give back the ring he gave Ruins of a fountain near the to Edgardo and has ensured her before he went away and castle, by that the young couple can not., on the room he curses f park. Accompanied leaving her servant Alisa, Lucia awaits communicate with each other the moment that they became ACT I the arrival of Edgardo. Carried in any way. Edgardo's long engaged. away by the CDP-X707 ES SONY Audio Digital NUEVOS COMPACT D I SC SERIE IE