El $U D'europa
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
nedacerd 1 artinintairien), ...toa ea Grecia. 54.— T'Un» 1451-5 Tener' eltunrernta. ig-b8 eä . ea... 11 13.— toübfon 1318-4 MEUS DE SUBSCRIPCIÓ: '..-- ED/C10 DIARIA erreiona Pri. alee pmestna inerte& , 7150 " trimeates -7: mnerIca 1111111. 850 • • aatet,o . Ab • • i ' LA CRI151 FI/Aligera:U' la- • Lisa Olurn I 1.1114 tuff XLVII. — NUM. r-. ANY 16,129.— PREU: 10 CENTIMS BARCELONA, DIUMENGE, 29 DE NOVEMBRE DE 1925 . IIIIIIiil8ll1H11111111111111111411iiiiiMliniff,i,1 ninimigiemilummiiiire EL DE FRANÇA CARTES DE LONDRES $ U D'EUROPA M. Briand constitueix ministeri C1) 3IBIE Clb El pacte de Locarno tindrà, aegurament, efectes sedants — — ere el conjunt d'Europa. Briand té l'esperança de "locar- (DEL NOSTRE REDACTOR-CORRESPONSJ ;lazar", As a dir, de portar l'esperit de Locarno als altres pro- La llista del nou Govern blemes internacionals d'Europa, mitjançant pactes similars. Londres. novembre. • astronúmic. Total: quan den- Sens dubte hi ha motius per a les esperances. Per?) no tot són Entren en el Ministeri els partits radical-socialista, republicà-socialista, de l'es- colirseixu per un carrer una su- esperances en el cel d'Europa. La realitat ens ha dut, aquests .fa esta entes: els anglesos eursal guerra radical, republicà d'esquerra i de l'esquerra sap dem trust Lyons. Pis ca- dies mateix, la visió d'algunes espumes de perill. I potser el democràtica : Tornant de Lon- sen Pelee no se frns bolle se'm posen de punta. motiu més important d'inquietud és la possible acció exterior dres, M. Briand redactarà la declaració a quin grau porten els anglesos Aquesta intromissid 4o la hei ministerial el sen inegisme fina que 3'hpn e[ cha de demà — marxista do la rete-entrad-id del que un demà més o menys pròxim—pui uns dies a- Anglaterea. París, 28.—El nou Govern ha que- No tal dubtar que Patri- viscut capital :en l'estárnac huma. realit-tar Itàlia. plomes de doctore "Honoris causa" Tota la cuina anglesa d'aquest dat definitivament constituit en la burló de la cartera d'Ilisenda un fet tan torbador i ministre. El centre i l'est d'Europa sentiran més aviat les bones con- a diverses personalitats de les ab-t- pato es fa een s e sal. Per?) ob- seqüencies del pacte renä i dels tractats que li fan companyia. següent forma: ennstitueix la dificultat primor- ejes i de les l'erres d'alguns palitos serven un angles de Londres (Ara l'existencia de la telefonia Presidencia i Negocie estrangers, dial per a la constitució del non sense /as, com l'eleetrienat, . estrangers, entre ells Anglaterra, situat davant d'un biftec: ob Pel nord, m'en ' dir per la regió báltica, no hi ha actualment Briand. Gabinet. l'aviació es els .submarins. Estar,: Units, _Tape, Bélgica i Italia. que les operacions-servaren motius d'inquietud. Les amenaces que avui es dibuixen més Justicia, Renoult, Briand ha visitat nombrosos Solucrons? No sé si en cap Tanthj ha estat concedit aquest prèvies—abans de menjar-se el clararnent són les dels sud d'Europa. La mar Adriàtica i els Interior, Chautemps. especialistes, i tots li lian ma- honor al professor de Fisiologia de ordre de coses hoce, pot parlar tres de carn insfpida—sAn po- de sobjeinne. Pnise.r alpe. la mar Egea i els Balcans, són els llocs d'on poden saltar Hisenda, Louchcur. nifestat la necessitat en que es la Facultar de Medicina de Lenin- ca- ja es man- sar sobre la carn una triple sa tard. Ht ha. les espumes. Guerra, Painlevé. 'roben de meditar almenys du- grad senyor Povlov. — Hayas. pa d'objectes: tina enpa de sal, nomes, eemints- Er. els últims meses hi ha hagut una certa tivantor entre :Marina, Leygues. rant vuit dies eobre els projec- ceneies. Londres. hi ha 21 una capa de pehre, una capa de barri Roma i París, d'una banda, i entre Roma i Belgrad, d'una altra. Instruceió pública. Daladicr. tes financiera. GRANS NEVADES A BELGICA de Soho, que ha encara La difieultat es augmen- mnstassa. Per que a la cuina, avui un oasi de l'estdruae i L'activ:tat més o menys subversiva dels emigrats italians a Obres públiques, De Monzie. Brussekles, 28.--A (ola la re- en el moment de la conciernen- Comerç, Daniel Vincent. tada per la necessitat in- tesperit. França, i els incidents amb Iugoslàvia, de l'altra, han fet veure vocada per les personalitats en gle', de Lieja ha caigut neu en ti/Cid hem no 'procura. fer un cantric, en mig del triap- Colémice, Perrier, abundancia. xic apetitosa la- can/. que des- que subsisteixen algunes raons de perill. La força d'impulsió Agricultu,ra, Durand. qüestió de consulter abans de gle que es poteaseleitvalar entre del feixisme, quan no pugui exercir-se en l'interior per haver donar una respuesta defini- Als virus de Hoekak i Eran- pres hom desfrueii amb les Regent Street, Trafalgar Squa- Pensiono, Jourdain. corchamps la neu ha arrebat a tres rapes dictatorials? Es un esclafat tota oposició, no buscarà ur.a sortida cap a l'exterior? Treball, Durafour. tiva a limes grups politice res- re i Charing Cross !load. Es un peet ins. un gruix de mies de 20 centime- misteri. .entortalligament 4it carrers En la sessió de reobertura de la Cambra de diputats hi Per a les sots-secretaries han estat tres. Es pot sostenir, ett non, - del es- ea haver una breu escena que no ha passat desapercebuda a designats els senyors segiients: Paul Doumer . ha lliurat a treta:. i irregulars. formals ,er Briand un projecte finanoier. Teta la regid de les Arc:en- dret de la Illure determinaeid, Cases vellos i rosques. per re- l'estranger. Mentre Mussolini adreçava, en termes continguts, Presidencia, Laval. nes esta completament novata-, que anal aquest procedimenii Hisenda, Moret , pregant-li que Pexamini.-11ä- corte complicats. al volt de Sebo un advertimer`, a algunes potencies estrangeres, un prohom dio. fent un fred intensissim.—Ita- tothom menja la carn al set/ square. Al centre de Soho Squa- feixista, el diputat Giunta, va irterrompre el "Duce" amb Guerra, Ossola. vas. enst. Però no seria mes exacto LES CONVERSES ERRE re hi ha un jardi abandona!. Aeronáutica, Laurent Eynae. de dir que d'aquesta manera apesta exclamació: "Feu entendre bé aireó que dieu a aquests TXMCERIN I BRIAND amb uus arbres alt . ssims, vells senyors!", i assenyalà Marina Mercant, Danielon. RUPTURA D'UN DIC :: UNA lothom te de la c.arn tina idea i matenconies. la tribuna diplomàtica. Mentrestant, Regions alliberades, Chauvin. París, 28.—"LRomtne Libre El barri te mole. GRAN INUNDACIO romàntica i N-tu:cornea? La (mina ea alguns diaris feixietes, assenyaladament "Il Tevere", fan una Educació física, Benazet. subralla la importància de les caräcter i Me de vida: hornee mat¡nas, 28,___T e urant la nit no es art . de revolucionaris. eal di r que, e13 habitat campanya violenta contra els cartelistes francesos, als quals entrevistes celebrades entre ole princi- Lloguers, Levasseur. darrera / a eonseqüencia -101 sind . de reposats; no es un palment acusen de donar ajut als italians antifeixistes i àdhuc d'ésser senyors Txitxerin i Bmattd, 1 per italiano, grecs. LA COMPOSICIO POLITICA temporal s'ha romput e) die de art de principie cridaners, sinó francesos, juens i orientals, es cernp afegeix qu , segons nothe ;ea pi a ices del misteriós atemptat de Zaniboni. La Premsa fran- DEL GOVERN NOU la Dylé. tffl art de principis mie no voten dir. per gent cera nosaltres. Els rosa, que acostema a mostrar-se molt prudent quan es tracta ministre deis Soviets ovneit Pis Les aigües: lean arrossegat sordll Y o condemno pus amb París, 28.—El nou Govern com- suposats pronetsits d'Anulatorra honorables eiatadans de Sollo d'Itàlia, amb prou feines comenta aquest moviment italià. Tan- pren quatre senadors: Renonit, De una casa amh els sena esta- això la mostassa, ni el peltre, fan la seva vida aneestral mate lx, ha estat remarcada a París una de les darreres frases de practicar una notifica d'is dants, el quals van poder ésser ni cap esp n, cie:. Al contrari. Una Monzie, Durand i Perrier, tots ells solament al vollan t da Mos pengen la reha a fnra: de Mussollni: "El segle XX serà el segle de puixança italiana". membres de l'esquerra democrática salvats després d'enormes es- punta de mnstassa, ben els greca no paren d'un cap de cou. i :apl , aeria en el lernt. llar Si pel costat de França la tivantor no ha pres caräcter del Senat. (oreos. dia a l'alter de xerrar i de dis- Segons el retal (-Mari li fou Les aigües han inundat una de la llengua. es Mil ja vida. El cutir oficial, pel costat de Iu,geslävia els incidents de les Ultimes set- Figuren, a més a més, en el Go- contestat donant-li seguretats per les cantenades; els vern 17 diputats, entre elle un repu- gran extensió de terreny, onti- que vull dir es que tat Ss qües- francesos muden una corba mes manes han fet moure els ambaixadors i els ministres, tant a molt concretes que Fram:a no sent eanys des consideració.-- tió posar los sosos al seu o menys eliptica al volt Belgrad corn a blicá de l'esquerra, el seiner Ley- secundaria mal una acció sem- tiain Roma. Fa poc que els feixistes de Trieste van Hayas. puut just i cle no catire ni d'un aperitiu: els , juens fan el petit gues; sis de l'esquerra radical, els blant. amb la qual cosa es de asaltar i saquejar la redacció del diari eslovè "Dimost", que senyors Loucheur, Daniel Vincent, cantó ni d'un nitre.