Programació De La Xxxiiia Trobada De La Ribera
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ORGANITZADORS: PATROCINADORS: COL ·LABORADORS: Agraïm a totes les associacions del poble, als establiments i empreses, treballadors i treballadores de l’Ajuntament i a tot el veïnat per fer possible amb la seua col ·laboració aquesta XXXIII Trobada de Centres en Valencià de la Ribera. Salutació Rafaela Aliaga Alcaldessa de Rafelguaraf Parlem de nosaltres Joan Cortés President de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana Amigues i amics de la Ribera En nom del poble de Rafelguaraf vull donar-vos la benvinguda a la que serà la XXXIII Trobada de Centres en Valencià de la Ribera El decret de plurilingüisme i multiculturalitat aprovat al parla - Nosaltres, contràriament, ens hem de sentir ben satisfets Per primera vegada tindrà lloc al nostre Poble, i és tot un honor organitzar aquesta ment valencià fa, escassament, un mes és una normativa edu - d'un model educatiu que no sols ensenya, per exemple, a mul - festa de reivindicació de l’Educació pública i de la nostra llengua el Valencià. cativa que intenta donar resposta a la realitat social amb què tiplicar, les notes musicals, on està Londres o què és això del El 15 d’abril Rafelguaraf es transformarà i serà el nexe d’unió de tots els riberencs convivim quotidianament els valencians i les valencianes. La canvi climàtic. És un model que també es preocupa dels va - i riberenques, davall el lema “Nosaltres pel Valencià”. És un dia per a sentir-nos diversitat lingüística i cultural del nostre país és una identitat lors socials associats a la convivència ciutadana, que treballa ben orgullosos de ser valencians i estimar la nostra llengua inseparable del nostre territori que s'ha usat de detonant en la intel ·ligència emocional i les habilitats socials. Este model l'anomenat conflicte lingüístic i en altres problemes territorials. aposta per una gestió democràtica dels centres educatius, Quan una llengua mor, desapareixen amb ella bona part dels coneixements i de la Este conflicte postís ha intoxicat la convivència ciutadana però, submergeix els xiquets i xiquetes en l'experiència dels pro - història de tot un poble. És per això que la millor aportació que podem fer, des de sobretot, ha afectat la nostra capacitat política d'afrontar els jectes transversals, de la metodologia científica del raona - cada poble i cadascú de nosaltres, és garantir la supervivència i la bona salut de reptes de futur amb decisions consensuades. ment, de la màgia de l'aprenentatge cooperatiu. Es tracta d'un la llengua pròpia. El valencià és la llengua que els nostres avantpassats ja parlàvem model amb un constant debat pedagògic entre els equips do - i que és en la que ens hem ensenyat a dir les nostres primeres paraules. Acceptar que la diversitat lingüística i cultural de què parlem és un patrimoni de tots i de totes que cal defendre i pro - cents i multiprofessionals, que posa en pràctica aquell hu - Voldria aprofitar aquestes paraules per mostrar l’agraïment a totes les entitats i moure, requereix una dosi de valentia i d'honestedat política manisme fusterià que afirmava que la humanitat era “la persones que fan possible la celebració d’aquesta festa: que ha estat absent, en legislatures anteriors, en les nostres mesura de totes les coses”. Però, sobretot, és un model edu - institucions. Les llengües i les cultures han de deixar de ser catiu que llueix en la felicitat reflectida a les cares dels xi - A la comuninat educativa del CEIP Blasco Ibáñez de Rafelguaraf i l’AMPA del centre, quets i xiquetes. per la seua implicació i recolzament des del primer moment motiu d'enfrontament i s'ha d'impulsar la mútua coneixença entre comunitats lingüístiques i entre les diferents peces del Com a treballadors i treballadores d'este model educatiu, com A Escola Valenciana i a la Coordinadora de la Ribera per la Defensa i ús del Valencià, puzle territorial. Utilitzar l'excusa de la llengua i de la cultura a mares i pares que han ajudat a construir-lo i millorar-lo, no sols per haver triat Rafelguaraf com a seu de la Trobada, sinó també per la seua per encendre vells conflictes artificials és un recurs, des de com a Ajuntaments, que fan el manteniment exigent dels cen - tasca al llarg de tots aquests anys en defensa de la nostra llengua i la seua nor - l'època de la transició valenciana, d'un sector de partits po - tres i com a col ·lectius reivindicatius, no podem permetre que malització, no sols a l’àmbit educatiu sinó a tots els àmbits socials. lítics que davant una falta de programa electoral propi que encalle la nostra educació. Ben al contrari, cal que ens es - El meu agraïment a totes les associacions del poble, als establiments i empreses, administre bé els interessos dels valencians i de les valen - forcem per dignificar-la, expressant el nostre suport, apor - treballadors i treballadores de l’Ajuntament i a tot el veïnat per fer possible amb la cianes, de tots i de totes, pretenen evitar que nosaltres aga - tant la nostra participació i, sobretot, sumant el nostre esforç fem fort el timó del nostre futur i triem el millor rumb. dia a dia. seua col ·laboració aquesta XXXIII Trobada de Centres en Valencià de la Ribera. Este sector de partits polítics ara embruten la trajectòria pe - El model educatiu que rep l'impuls del plurilingüisme i la mul - Com a poble, ens pertoca mostrar-nos tal i com som, gent oberta i acollidora, que dagògica dels centres educatius que apliquen alguna moda - ticulturalitat és un model en què el valencià és el vehicle dels pensa, parla i viu en valencià, i que està disposada que aquest dia siga un dia in - litat d'ensenyament en valencià amb la introducció d'una aprenentatges, juntament amb el castellà i la incorporació oblidable. llengua estrangera, com l'anglés. Van més enllà d'atacar l'ús de l'anglés o d'una altra llengua estrangera. Els xiquets i xi - Només queda convidar-vos a tota la comarca de la Ribera a passar un dia agradable vehicular del valencià i tracten de dinamitar un model edu - quetes aprenen en valencià, els mestres i les mestres des - amb tots nosaltres. catiu de qualitat que, en el transcurs del temps, s'ha convertit envolupen el seu ofici d'educar instrumentalitzant el valencià en un model d'èxit, pels resultats que es poden observar. i, al final de cada cicle d'escolarització, els resultats confir - Estos polítics sense escrúpols fan servir la intransigència, men que el model ha donat els fruits esperats: uns bons ni - l'odi i la desinformació com a instruments que poden provo - vells de competència curricular i acadèmica, un bon nivell de car un dany irreparable a la tasca pedagògica i social que competència lingüística en les llengües vehiculars (valencià, duen a terme, no solament els mestres i les mestres i la resta castellà i anglés) i un bon nivell de creixement personal, cul - de professionals que treballen al sector educatiu, sinó les tivat des dels projectes transversals. AMPA, els Ajuntaments i la resta de col ·lectius vinculats. Així mateix, poden llançar a perdre els beneficis col ·laterals quant a la seua repercussió social contextual. 5 Entre la serra i el pla Vicent Sanxis Martínez (Cronista oficial de Rafelguaraf) Al terme de Rafelguaraf hom té constància de l’existència humana des de la prehistòria, en haver-se trobat restes de materials lítics de principis de l’Eneolític al barranc de la Font de la Figuera. De principis de la història cal citar dues moles d’època preromana aparegudes a l’Olivar Redó. I se sap que almenys en un parell de llocs de Rafelguaraf i del Tossalet —on s’han trobat també dues monedes romanes— aparegueren enterraments que no es pot descartar que foren necròpolis romanes. Però no és fins a l’època islàmica que comença a haver-hi informació sobre Rafelguaraf, que es va desenrotllar a partir d’un «rahal», un assentament privat d’esplai o ramader, que evolucionaria en segles posteriors cap a una alqueria, doncs hi ha documentació que acredita l’existència d’una mesquita així com d’uns banys àrabs. La mesquita estava en la base de l’actual església, i els banys en el curs de la séquia que vorejava el poble pel sud, la part més baixa de la població, passant pel morerar de la mesquita cap a ponent del nucli urbà. La xarxa de séquies deriva de la Séquia Comuna de l’Énova, de la qual es té constància documental des del 1316, encara que hom creu que ja s’hi fa referència en el Llibre del Repartiment (mitjans del s. XIII ). Després de la conquesta del rei Jaume I la població continuà sent mudèjar en la seua totalitat, i els nuclis de població pertanyien en època foral (1244- Rafelguaraf: vista des de ponent 1707) a la ciutat de Xàtiva, formant part del Quarter de l’Énova que també es va Rafelguaraf és un poble de la subcomarca de Castelló i les Énoves integrat a la Ribera del Xúquer per la part sud- dir Castelló i les Énoves. No est. Els límits territorials són: al nord, la Pobla Llarga i Carcaixent; a l’est, Xàtiva (el Realenc) i Simat de la Valldigna; al sud, obstant això, se sap de l’e - 2 Barxeta i l’Énova; i a l’oest, l’Énova; sent l’extensió del terme municipal de 16,32 km. Rafelguaraf , amb 1.946 habitants, està xistència de tres alqueries ubicat al sector pla del terme, dins del qual comprén els llocs del Tossalnou , a 800 metres de distància i 223 habitants; més d’època medieval: el Berfull a 700 metres i 3 habitants; el Riurau a 600 metres i 71 habitants, i bastants cases d’horts amb 159 habitants, sent Rafalet, Palmella i el Pal - 2.402 els habitants totals del municipi a data 1 de gener de 2018.