Els Fogars Del Paleolitic Mitja De L'abric Romani (Capellades, Anoia)

ELS FOGARS DEL PALEOLITIC MITJA DE L'ABRIC ROMANI (CAPELLADES, ANOIA)

PaleolItic mig, activitats de combustió, ACE, sôl d'ocupació, estructuració do l'espai, abric RomanI.

I. Arteaga' E. AIIué* I. PastO' J. Vallverdü* E. Carbonell*

Los depósitos antrOpicos derivados de las activiades de combustián sobre las biomasas animales, vegeta/es y los constituyentes sedimentarios de lo sue/os de ocupac/On del abric Roman! (Capellades, Barcelona, Espana) son presentados en este artIcu/o. Después de Ia presentación de Ia estrategia de estudio de los lACE en el Abric Roman Ia discus/on de las actividades de combustion en el yacimiento muestra Ia capacidad piro-tecno/Ogica de los neandertalienses asI como su uso muy genera/izado durante todas las temporalidades de ocupación. PaleolItico medio, actividades de combustiOn, lACE, suelo de ocupación, estructuraciOn del espacio, abric RomanI.

In this paper we discuss the anthropic deposits produced by combustion activities of animal, vegetal and se- dimento/ogical constituents from the occupation floors of the abric Roman!. (Capellades, Barcelona, Spain). At first place we present the strategy carried out for the study of the hearths. Afterwards we discuss the combustion activities, which show the pyrotechnical ability of the Neanderthals as well as its widespread use during both long-term and short-term occupations. Middle Palaeolithic, combustion activities, lACE, occupation floor, space organisation, abric RomanI.

Les depots antropiques derives des activités de combustion sur les biomasses animales, végétales et les constituants sédimentaires des sOls d'ocupation de /'abric Roman! (Capellades, Barcelona, Espagne) sont présentés dans cet article. Aprés Ia presentation de Ia strategie d'étude des lACE a l'abric Roman!, Ia dis- cussion des activités de combustion a l'abric Roman! montre Ia capacité piro-technologique des neandert- haliens ainsi que son usage très généralisé pendant toutes les temporalités d'occupation. Paleolithique moyen, activitOs de combustion, ACE, sol d'occupation, structuration de l'espace, abric RomanI.

signar Ia soya posiciO primària, secundària o terciària (But- zer 1982). La presència de fogars en el registre arque- Durant els darrers anys d'intervenciO en extensiá a 'A- olagic mundial és relativament habitual, tot i que les seves bric Romanf s'han excavat un important nombre din- possibilitats de sobreviure a Ilargues agressives histO- trusions Antropiques CalorIfiques Estructurades (a par- ries postdeposicionals redueixen Ia seva capacitat de tir d'aquI lACE). Aquest concepte ens permet d'abas- proservaciO. Los lACE de l'abric RomanI, en el context tar un ampli registre de camp que presenta, a priori, un cronologic de Ia meitat del Pleistocè Superior, son molt impacte tèrmic estructurat, és a dir, una estructura antrO- nombroses silos comparem a d'altres jaciments de Ia pica evident que habitualment rep el nom do fogar 0 mateixa època o fins i tot del Paleolftic Superior. Estructura de Combustió i quo en ocasions correspon Els nivells arqueolôgics do l'abric RomanI presenten un a buidats de fogar o acumulacions carbonoses - cen- grau de conservació molt elevat. Els sôls d'ocupaciO i droses. Ia mostra de fogars do l'abric Romani presonten una En general es poden considerar dipOsits antrOpics mOs gran resolució per tal d'avançar on el coneixemont dels o menys mobles quo mostren un impacte tèrmic continu comportaments i es activitats Iligados al foc do es ocu- i limitat, tot i quo en els troballs de camp és dificil d'as- pacions humanos anteriors a l'entrada dols Humans

* Area de PrehistOria URV. Unitat Associada al csic 1.- A lgor,in memoriam. I. ARTEAGA E. ALLUE I. PASTO J. VALLVERDCJ E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29

entre els 40 i els 70 Kyr BP (Bischoff 1988; Bischoff ot a/il 1994). Aixi mateix les anàlisis pollIniques assenya- len Ia successió de cinc fases situades entre els darrers moments de l'Estadi Isotopic 5 a Ia base i un esdeve- niment climatic a sostre, correlacionat amb l'interes- tadial Hengelo (Burjachs/Julià 1994). El jaCiment va ser descobert per Amador Romani, que va realitzar les primeres excavacions sota a supervisiO de l'l.E.C. (Vidal 1911-12; Roman) Guerra 1917). Entre I V I PLRI11EtJStT '- 1956 i 1961 s'obre un altre periode d'excavacions del jaciment a càrrec del Dr. Eduard Ripoll (Lumley/Ripoll 42 1962). A partir de 1983 el Dr. Eudald Carbonell reprèn Ia direcció dels treballs primer amb l'equip del CRPES de Girona i, a partir de 1989, amb un equip nou organitzat a I'Area de PrehistOria de Ia Universitat Rovira i Virgili. Des LkaL---_%\ de 1983 els objectius fonamentals van dirigir-se cap a l'aixecament estratigràfic de Ia seqUència, Ia dataciO del dipOsit I Ia intervenció arqueologica en extensió.

EL REGISTRE DE lACE A L'ABRIC ROMANI

Les lACE de l'abric RomanI, documentades durant els anys 1989-1998, es poden resumir quantitativarnent segons el seu diàrnetre Ia seva morfologia (Fig. 3). L'estudi de les ACE de l'abric de Roman) s'organitza 1 2 mitjancant una estratègia de tres eixos: Ia documenta- 12 Figura 1. LocalitzaciO geografica de I'abric Romani (Cape- ciO de camp, l'aproximaciO contextual i a recerca ana- Ilades, Anoia, Barcelona). Iltica (Fig. 4). El desenvolupament d'aquesta estratègia s'ha confi- gurat gradualment, a mesura que l'equip d'investiga- do ha adquirit experiència i formacio en el tractament Anatômicament Moderns. En l'actualitat aquest debat de les lACE. Es disposa d'un estat de Ia qUestio desi- se situa entre Ia negacio i l'afirmaciO de l'estructuració gual sobre les activitats de combustió de l'abric Romani. de l'espai per a les ocupacions anteriors a l'Home Anatô- AixO es reflecteix en a qualitat de dades sobre es lACE micament Modern (Meignen 1994; Mellars 1996; Pet- segons el nivells excavats, tant pel que fa a a docu- titt 1997; CarboneliNaquero 1998). mentació i els coneixements contextuals corn a Ia recerca analItica desenvolupada (Fig. 5). L'articulaciá d'aquesta estratègia de recerca sobre les SITUACIO GEOGRAFICA I CONTEXT estructures de cornbustió és el reflex de Ia necessitat GEOCRONOLOGIC d'integraciO de les lACE en el marc general de coneixement del registre del jaciment. Cal esperar que a par- L'abric RomanI es troba a Capellades (41° 32' N, 1° 41' tir dels treballs de recerca en curs sobre els nivells J i 0), a Ia comarca de l'Anoia, a 45 km al nord-oest de posteriors es disposi dun fons d'evidències contex- Barcelona (Fig. 1). Es tracta dun abric format ala cm- tuals dels tres eixos de coneixement de les lACE rela- glera travertInica del Capello, a una alçada de 310 m tivament compensat. Aixô implica un compromIs epis- s.n.m. La cinglera presenta diferents jaciments arque- temolOgic en àrees d'investigaciO arnb costos de for- olôgics, entre els quals destaca l'abric Agut i l'abric rnació i finançament de més Ilarg abast. Aquesta acti- de Ia Consagracio. El dipOsit de l'abric Roman) presenta tud és clau per a Pa gestio del registre arqueolOgic ja una seqüència estratigràfica de 20 metres d'alçada amb excavat, i per tant irrecuperable. 27 nivells arqueolOgics, dels quals només s'han excavat 12. Excepte el nivell A, que correspon al Paleolftic superior Inicial, Ia resta dels nivells arqueologics per- DOCUMENTACIO DE CAMP tanyen al PaleolItic mitjà (Fig. 2). La seqUència ha pro- porcionat una important sèrie de datacions per Urani- En alguns jaciments arqueolOgics I'atribució antrOpica Tori i C14 (AMS) que situa les ocupacions humanes de determinats residus de combustió resulta pro- ELS FOGARS DEL PALEOLITIC MTJA DE L'ABRIC ROMANI (CAPELLADES, ANOIA), CYPSELA 13, 20D1. 13-29

SiRi Q i P0 Ni M ] Li K J I Figura 2. Perth estratigrafic de I'abric Roman) de Ia paret Est. Llegenda: 1, Cinglera del Capelló - Paret do I'abric Roman); 2, Blocs caiguts de Ia cornisa; 3, Estalagmites I estalactites; 4, Nivells ArqueolOgics; 5, Grans discontinultats que separen ambients deposicionals majors.

blemàtica. Tot i que a l'abric Roman) l'origen antrOpic vermellós, marró vermellOs fosc, marrá fosc, gris fosc d'aquestes restes Os indiscutible, hem mirat do demar- I negre dels fulls Hue 5YR i 7'S YR do Ia Munsell Soil car les restes arqueolôgiques dels fogars controlats Co/or Chart (1994) segons Ia intonsitat tèrmica dels antrôpicament amb el concepte d'IACE, el qual deriva impactes. Aquest espoctro cromàtic presenta una gra- do Ia unitat elemental lntrusió AntrOpica (CAPES 1985). dació uniforme de major a menor intensitat quan les Aixi, una lntrusiO Antrôpica CalorIfica Estructurada fa restes do Ia lACE son in situ, de manera quo Ia unifor- referència al impacte tèrmic delimitat en el sôl docu- mitat cromàtica i sedimentària de Ia rubefacciO Os un paciO que prove de 'us controlat del foc per l'home dels critoris macroobservacionals més fiables per deter- prehistOric. minar el grau do preservadiO do les restos d'una En el substrat travertInic de l'abric Roman) els impac- lACE. L'excavació do los lACE es recolza amb Ia plan)- tes de combustió queden impresos en unes zones més motria I secdions, I tambO amb iI•lustracions fotogràfi- o menys circulars que presenten dues propietats tipi- ques (Fig.6). ques. En primer Iloc, presonten una colorado especI- En segon (bc, l'altro trot definitori és Ia combustiO fica, Ia qual oscil•la entre les series cromàtiques marró homogènia del sediment alterat tèrmicament. Aixô per- I. ARTEAGA E. ALLUE I. PASTO J. VALLVERDU E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29

met distingir una combustiO controlada d'altres sedi- observacional d'uniformitat sedimentària que esdevé ments cendrosos a mixturats, resultat de processos fonamental en el moment de l'excavació haurà de ser antrôpics i naturals. El processos antrôpics poden validat per observacions micromorfolOgiques (Ge eta/li formar Ia dispersió i Ia compactaciO en trepitjar les lACE 1993). (Fig. 7) o els inversions estratigràfiques de constituents D'aquesta manera, els criteris macroobservacionals cremats propis de buidatges de fogars (Fig. 8). Entre per discriminar els efectes d'una combustiO contro- els processos naturals descrits en les ACE de l'abric lada respecte d'altres processos naturals son els cal esmentar les acumulacions de carbons microdivi- següents: sats per translocacions o exposició aèria. D'altra banda, 1 .- AlteraciO tèrmica del substrat sedimentari ben existeixen també les transformacions degudes a delimitat i uniforme, marcat per una variaciO cromà- fenômens de postenterrament, corn el rentat laminar i tica i pel grau de compactaciO del sediment. En Ia crioturbació (Courty 1984). Amb tot, el criteri macro- determinats jaciments aquestes alteracions no son evi-

Figura 3. Nombre de lACE dels diferents nivells arqueolOgics segons forma, diàmetre i potència.

CONFIGUIRACIO DEL SUBSTRAT DE COMBUSTIO PLA PLA CONCAU AMB CONCAU BLOCS PLAQUETES 3LOCS I/O PLAQUETES

___ NIVELLSARQ.DEFGHIJ DEFGHIJJ JDEFGHIJ 10-40cm. 1 1 7 2 1 3 1

40 - 100 cm. 3 4 5 32 3 4 9 2 8 6 2 2

>10cm. 2 7 1 4 1

Baixa 1 -3 cm. 268 1 14 3

Mitjana 4-6cm. 16 - 1617 1 371 7 5 2 DO Forta 7-10cm. 10 1 31 1 2 ______-- ______Molt forta >10 cm. 1 5 2 1 2

Figura 4. Esquema postprocessual de l'estudi de les lACE de l'abric Romani.

- Estudi tafonômic i - DocumentaciO grafica arqueoestratigrâfic - Preparació de mostres - Mostreig - Distribució espacial - Problemàtica - tèdnica Aproxiniació contextual 14 Recerca analitica

ExcavaciO de les lACE Natura de les ocupacions Estudi dels dipôsits antrôpics - Registre - Microvestigis - identificació - Microestratigrafia - Organitzacions sedimentàries ELS FOGARS DEL pALEouTIc MITJA DE L'ABRIc ROMANI IcAPELL.ADEs, ANOIA). cYPSELA 13, 2001. 13-29

Nivells DocumentaciO Anàlisis Recerca arqueolôgics de camp contextuals analItica

Escassa Escassa Nulla

Acceptable Acceptable Escassa

Acceptable Bona Minima

Acceptable Bona Mitjana

Acceptable Acceptable Mitjana Figura 5. Estat de es dades generals sobre les lACE dels diferents nivells arqueolOgics.

Figura 7. Bloc polit, de 4,5 centimetres d'amplada, de Ia lACE niv. J U53 87. Es poden individualitzar tres unitats microes- tratigrafiques de base a sostre: 1,Gravetes carbonatades rubefactades; 2,Nivell de cendres i microvestigis antrOpics abundants dm5 material sedimentari, arenes i gravetes, calcinades i rubefactades. Existeix una important compactaclO i distribuciO bàsica en banda dels components; 3, Nivell de microvestigis antrOpics dm5 material sedimentari do graves i arenes, cremades i no cremades. Microestructura esponjosa. Aquesta mostra micromorfolOgica d'IACE Os interpretada corn Figura 6. Planimetria I secciO do a lACE 048 del nivell Ja. LIe- una estructura de combustiO truncada per un dipOsit corres- genda. 1, Blocs de cornisa; 2, Plaqueta estalagmitica; 3, Resi- ponent a un rebuig d'activitats diferents a Ia combustió: per dus cendrosos-carbonosos; 4, Arenes; 5, Substrat rubefac- exemple, dispersió i barreja de sOl d'ocupacio amb Ia lACE tat. anterior per ser una zona de pas.

dents I s'han d'aplicar tècniques de reconeixement mdi- general do nivell ens mostrarà les dades basiques de recte (Barbetti 1986; Rowlet 1990; Bellomo, 1993 I cada lACE, que sobre l'espai del jaciment s'ordenen 1994; Schiegl eta/il 1992; Weiner eta/li 1995; 1998). per quadre en sentit S-N, E-W. Aixi, AR91 n.l lACE H58 2.- Presència abundant de residus de combustiO, corn se situa abans que AR94 nI lACE U49-50. Quan s'en- cendres i carbons, disposats en un grau d'ordre cavalquen quadres es pren corn a referència el primer latent o evident. La disposició uniformement estratifi- quadre, de manera que AR91 nI lACE JK55-6 se situarà cada d'aquestes restes serà un indicador fonamental abans que AR92 nI lACE KL57. Aquest procediment del seu grau de preservació (Courty 1984; Wattez 1992) nominalista resulta fonamental quan tenim diverses lACE 3.- Presència de materials alterats tèrmicarnent, corn obertes alhora sobre Ia superficie d'excavaciá. blocs, restes ôssies i instrumental litic, indicats per cob- Els elements descriptius de cada lACE que ens han de racions i esquerdes. permetre de recuperar un codi informatlu arqueolôgic En un jaciment corn l'abric Rornani, on es pot recupe- per convertir-lo en dada histôrica son els segUents: rar un elevat nombre d'IACE, resulta fonamental d'as- 1 .- Extensió i potència de l'alteraciO tèrrnica del sedi- signar una sigla ordenada a cada associació conser- ment i dels residus de combustió que contingui. vada. AixO permet el seguiment observacional de forma 2.- La presència de residus de combustiO i d'indicadors sistemàtica i fa possible centralitzar fàcilment les seves sedirnentaris quo assenyalin els processos sinsedimen- descripcions. En aquest sentit el criteri que hem seguit tans i postdeposicionals culturals i naturals de Ia lACE. assenyala el nom del jaciment, Ia campanya d'excava- 3.- La disposició i ubicaciO de Ia lACE en el substrat, ciO en què s'ha descobert, el tipus d'associaciO i el qua- les quals poden variar segons es tracti d'IACE plana o dre o quadres en què es localitza l'associació. Una taula en cubeta. I. ARTEAGA E. ALLUE I PASTO J. VALLVERDU S. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29

4.- La presència d'elements d'Us directament associa- bles, tal corn blocs o plaquetes de delimitaciO. 5.- Situació de a ACE respecte de I'espai en qué s'u- bica, per valorar Ia soya posició, aixf com les relacions espacials amb altres lACE dun mateix sOl d'ocupaciô. 6.- La presèncialabsència de materials derivats de 'Us del foc. D'altra banda, aquest tractament descriptiu general ha de cornplementar-se arnb un marc analItic particular a les condicions especifiques de cada lACE que aporti uns nivells d'informaciO que el rang macrobservacional no pot assolir. Bésicament aquests nivells d'estudi han de venir de Ia micrornorfologia de sôls (Courty 1983; Wattez 1988; Courty eta///l 989; Rigaud of a//i 1995) i de Ia quirnica instrurnental (Lozano et a//i 1995; March 1996; Bazile 1996).

APROXIMACIO CONTEXTUAL

En a configuraciO de l'anàlisi contextual hi ha dos moments importants: el primer, durant els treballs do camp; després, quan hi ha los tasques de sIntesi i discussiO entre els diferonts grups o rnOduls de recerca (Carbonell eta///l 996). El primer mornent és clau per a fer les descripcions de camp i obtenir-ne el mostreig ôptirn, mentre quo el segon ens guiara en l'elecció de quina tècnica analItica cal emprar segons a problemà- tica plantejada. Los anàlisis contextuals do los lACE es realitzen en corn- plement a es diferents disciplines do Ia recerca arqueolOgica. Los aportacions dels estudis litotècnics i funcionals, juntament als estudis zooarqueolOgics arqueobotànics, son bàsiques. PerO abans de Ia interpretaciO espacial i conductual del registre arque- olôgic cal una validació sobre a natura del registre ana- Iitzat en planta I seccio. Els estudis tafonômics, arqueoestratigràfics i microestratigràfics son un pas previ a l'anàlisi espacial. L'objectiu és solar amb garan- ties, establertes mitjançant l'estudi dels processos de formació natural i cultural del registre arqueolôgic (But- zer 1982; Schiffer 1987), el major nombre do restes arqueolôgiques acumulades per processos culturals. Aquesta tasca serà evidentment més dificil quan exis- * teixin palimpsestos més desenvolupats, és a dir, acu- - - mulacions de registre amb un alt nombre d'efectius Figura 8. Làmina prima de 13 x 5cm. lACE niv, Jb N45, Mos- en un mateix volum estratigràfic, corn és el quo hem tra d'una unitat microestratigrafica formada per processos cul- enregistrat en el nivell Ja de l'abric Romani. turals. Destaca Ia inversiO microestratigràfica de Ia meitat supe- A continuació exposarem alguns dels resultats desen- rior de Ia làmina. La part més enfosquida correspon a mate- volupats en Ia investigació arqueolOgica dels nivells H, rial sedimentari amb abundants constituents barrejats rube- Ii J do I'abric RomanI. factats. En a part inferior, elements sedimentaris també barre- A l'abric Romani s'han formulat diferents tipus d'activi- jats, amb abundants elements sedimentaris ennegrits - calci- tats agrupades en Zones d'Activitat Organitzada (ZAO) flats. La meitat inferior també és una unitat on es dóna a barreja notablernent visibles durant els treballs do camp dels de materials cremats, especialment Ia fracciO fina, i no cremats. nivells H i I (LAUT 1992; LAUT 1993 a; LAUT 1993b). Mostra interpretada per ser un buidat d'una lACE propera. Aquestes zones, grécies a l'existència dun palimpsest ELS FOGARS DEL PALEoLrrIc MITJA DE L'ABRIc ROMANI (cAPELLADEs, ANOIA). cYPSELA 13, 2001. 13-29

poc desenvolupat, han permès el reconeixement d'à- tria litica sOn parcialrnent fragmentades i s'observa una rees de processament lItic, de configuraciO utica final 0 major captació, sobretot faunistica, amb Ia presència àrees de fracturació sistemàtica de fauna, etc. La iden- de processaments primaris, secundaris i possiblement tificació d'aquestes activitats ens ha permès mesurar diferits. En el nivell I s'ha enregistrat mOs de 150 restes les sequències d'activitats. Aixi, 'estudi de Ia natura de motlles de fusta, quasi tots en posiciO primària, que dels processos de captació, gestiO i abandonament ajuden a pensar en una captació previsora de vegetals dels recursos litics, faunistics i vegetals registrats a la- i un abandonament excedentari. En aquest cas el bric ha permOs de caracteritzar diferents seqüències processament de vegetals no es destina Unicament a temporals d'activitats: activitats breus, de durada mit- Ia combustió immediata, sinO també a l'emmagatze- jana i de Ilarga durada. rnatge i a Ia construcciO d'estructures (Castro/Carbo- nell 1995). Aixi mateix es detecta un major treball de LES ACE D'OCUPACIONS AMB ACTIVITATS DE fusta a partir dels estudis traceolôgics. CURTA DURADA EN EL NIVELL H Malgrat Ia presència de pocs rernuntatges s'han pogut relacionar vuit lACE en un espai de més de 60 m 2 (Fig. Les lACE que hem interpretat fruit d'activitats de 10). D'aquesta manera horn pensa que es pot tractar curta durada presenten generalment zones d'activitats d'ocupacions sincrOniques amb més efectius humans. organitzades independents, no relacionades amb altres La durada de les activitats és possiblement superior a acumulacions, i quasi sempre estan ben delimitades les ocupacions d'activitats breus del nivell H. Amb tot, per espais buits. El criteri per a a seva interpretació ha l'absència de linies de remuntatges més desenvolupa- estat l'absència de remuntatges, tant Iltics corn faunis- des pot indicar estades relativament breus a l'abric enca- tics. Existeix certa variabilitat tipolOgica en les lACE, tot rades notablement a I 'aprovisionament. i que Ia caracterIstica més extrinseca és Ia seva relaciO amb cadenes operatives molt fragmentades que mdi- LES lACE D'OCUPACIONS AMB ACTIVITATS DE quen una baixa captació i transformaciO de recursos. LLARGA DURADA EN EL NIVELL J D'aquesta manera, el registre arqueolOgic litic i faunIs- tic acumulat fonamentalrnent vora aquestes lACE Os Tot i que no disposem actualment d'un estudi total de l'expressió d'un Us de recursos inicialment processats les diverses categories del registre arqueolOgic, les lACE a l'exterior de l'abric, de manera que a l'interior de la- relacionades amb acumulacions del nivell J impliquen bric es produeix el consurn final i el seu abandonament seqUències d'activitats de Ilarga durada amb un gran (Fig. 9). nornbre de remuntatges litics (Vaquero et al/i 1998). Hi ha molt poques acumulacions de registre arque- Aquestes linies de connexió es presenten quasi en tota olôgic no relacionades sense lACE. En el Ilindar supe- Ia superficie excavada (ca. 200 rn 2). Aquestes acurnu- rior d'activitats de curta durada, que mostren més corn- lacions se sobreposen fent molt dificil l'aIllament o la- plexitat en es activitats dins l'abric, hi ha lACE amb acu- grupaciO si no és rnitjançant I'aplicaciO de tests esta- mulacions de registre arqueolOgic que presenten cap- distics (Simek 1988). Durant els treballs de camp es van taciO i processament de biomasses animals, a més del observar potents rubefaccions i extenses àrees de resi- processament de vegetals per a Ia combustiO. Totes dus de combustió que tambO dificultaven Ia delimitaciO aquestes acurnulacions poden ser interpretades corn ocupacions de curta durada i s'estenen en una superficie inferior als 10 - 20 m2 . Aixi, cal inferir un efectiu do- cupants feble durant Ia formaciO d'aquests sOls d'ocu- Figura 9. Fotografia de Ia lACE niv. I JK 56. Es pot observar pació. una combustiO poc desenvolupada en el sOl d'ocupaciO. Amb posterioritat, hi ha una activitat de talla damunt Ia lACE. LES ACE D'OCUPACIONS AMB ACTIVITATS DE DURADA MITJANA EN EL NIVELL I

A l'entorn de les lACE d'aquest segon model també hi ha un registre acumulat abundant. A mOs existeix certa sobreposició de les acumulacions, de manera que hi ha uns limits menys ben definits per espais buits. Els remuntatges litics i faunistics son escassos, tot i que s'observa certa complementarietat entre el registre arqueolOgic (tal corn s'ha evidenciat AR92 niv. I lACE L45) que pot interpretar-se corn Ia preséncia d'IACE especialitzada amb un registre faunistic predominant (Fig. 10). Les cadenes operatives de Ia fauna i Ia indUs- I. ARTEAGA E. ALLUE I. PASTO J. VALLVERDU E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29

de es unitats de combustió (Fig. 11), Tot i aixO, el reconeixement dels processos de les seqUències d'explo- tació i les estratègies de transport dels nuclis a l'inte- nor del jaciment ens ndiquen una forta concatenació en l'espai de les activitats litiques cvaquero eta///l 998). Pel nivell Ja s'ha interpretat Ia presència d'una ocupa- ciO d'abast espacial molt ampli, més de 200 m 2, amb algunes ocupacions de menor entitat anteriors o pos- tenors difIcils devidenciar amb les dades que actualment tenim. Una aproximació inicial al registre arque- olOgic de l'abric permet albirar que per al nivell Ja existeix una seqüència temporal d'activitats molt superior a les d'abast curt i mitjà ja exposades. H - Les ACE del nivell J son molt nombroses i es presen-

60 59 58 57 56 55 54 53 52 51 50 49 48 47 46 45 44 43 ten sovint juxtaposades i fins i tot sobreposades (Fig. 12). Aquesta dificil separaciO espacial indica un nombre important depisodis de combustiO, i alhora cal entre- Figura 10. lACE del nivell I atribuldes a I'ocupaciO d'activitats veure-hi una important gestió dels residus de combus- de durada mitjana amb les linies de connexiO-remontatges tiO. Les tasques de manteniment d'algunes d'aquestes dels materials acumulats. lACE provoquen Ia diversificaciO dels dipOsits de corn- bustió amb a presència dextenses dispersions cendroses i/o buidatges de fogars. Els fenOmens de dis- persiO i inversions estratigràfiques dels residus de com- bustiO i de sediments rubefactats sOn d'especial interès per tal de determinar les activitats de combustiO. Aques- tes activitats de combustió de liarga durada es presenten en forma de fogars i dipOsits espessos de carbó i cendres rics amb restes organominerals, microllitats, sovint amb barreges de materials cremats i no cremats. En general, les lACE que representen una combustiO poc pertorbada haurien de correspondre's als darrers episodis de combustió. Finalment, hem observat lACE amb moltes restes antrOpiques associades mentre que n'hi ha d'altres que en presenten ben poc registre. L'es- pecificitat en termes d'intensitat, mode de combustiO i duració de les lACE de Ilarga durada Os de difIcil reso- luciO, atesa Ia interferència entre els processos dan- tropitzaciO de l'espai i Ia preservaciO de les lACE. Tan- mateix, Ia variabilitat en Ia natura dels impactes tèrmics i Ia gestiO dels residus de combustiO aporten precioses indicacions per a Ia identificació de dipôsits antro- pogènics caracterIstics d'estades de Ilarga durada en els sOlo d'ocupaciO.

ANALISI DELS TESTIMONIS DE COMBUSTIO

L'estudi de es caracteristiques intrinseques de les lACE és molt mOs efectiva quan existeix un estudi contextual ben traçat. En molts nivells de l'abric RomanI les traces de combustiO, gràcies a les caracteristiques sedi- mentàries i tafonômiques que formen el jaciment, sOn Figura 11. Fotografia de les lACE del LObul 4 de l'abric Romani relativament fàcils de reconèixer com a estructura evi- en el nivell J. Diferents grandaries i relacions microestratigra- dent. Tot i aixô, hi ha zones i nivells arqueolOgics de 'a- fiques entre lACE dificutten Ia delimitaciO i es seqüències dac- bric on l'impacte tèrmic es presenta de forma mOs latent, tivitats de combustiO en el sOl d'ocupació J. de manera que cal precisar les metodologies, princi- ELS FOGARS DEL PALEOLiTIC EETJA DE L'ABRIC ROMANI (CAPELLADES, ANOIA). CYPSELA 13, 2001. 13-29

IHG palment d'excavació i analItiques, per tal de fer evidents los lACE (Wattez et al/i 1990; Weiner et a/il 1998; March/Monnier 1999). Un aspecte poc explotat en Ia important seqUència estratigràfica son els incendis fores- tals susceptibles d 'haver-se enregistrat (Clark/Robin- son 1993). En els sôls d'ocupació excavats, el caràc- ter limitat I discontinu de les acumulacions carbonoses- cendroses i les àrees rubefactades i calcinades, juntament amb Ia presència dabundant registre antrôpic, les fa difIcilment interpretables corn a superilcies incen- diades. De totes maneres Ia nostra experiència en el tractament de les ACE ens fa plantejar que es tracta d'una realitat multiescalar que abasta diferents nivells d'integració espacial. D'aquesta manera existeixen diferents indicadors rnacroscOpics i microscOpics que mdi- quen l'impacte tèrmic sobre les restes antrOpiques i els sediments dels sôls d'ocupació (Fig. 13). Aquests indicadors permeten també una lectura tafonO- lACE DETERMINADES EN ELS TREBALLS DE CAMP mica del registre arqueologic que no entrarem a deta- lIar. La lectura de les "activitats" de combustió reque- reix un important bagatge en arqueologia experimental Figura 12. Planimetria del nivell Ja amb Ia localització de les i l'aplicació de tècniques arqueomètriques. La replica lACE (5) (Dibuix de J. M. Prats). experimental, basada notablement en les observacions de camp, representa el pas inicial per a Ia formació d'una collecciO de referències i I'elaboraciO do models ter-

Figura 13. Principals materials cremats de l'abric Roman), disciplines d'anàlisi i informacions esperades del seu estudi.

REGISTRE ARQUEOLOGIC

Ossos i ZooarqueolOgica Grau de combustiá, funciO de Ia lACE, Coprôlits combustibles SIlex i quars Rars a ocasionals Litotècnica Grau de combustiO, funciô de Ia lACE

(I) Grau de combustió, funció de Ia lACE w Calcària Ocasionals Litotècnica WuJ UJO Carbons Molt Abundants AntracolOgica ComposiciO Especifica i combustibles ouJ Positius de Fusta Rars Antracologica Combustibles i objectes transformats/constrults pel foc

Negatius de Fusta AntracolOgica Combustibles, materials de construcciô Paleobotànica i objectes transformats/constrults pel foc Abundant a Geoarqueologica Grau de combustiO, funciO-forma de Ia lACE Molt abundants

GeoarqueolOgica Grau de combustiO, funció de Ia lACE Co uJ I—U) U)UJ Cendres Abundants Geoarqueolôgica ComposiciO especIfica UJO Paleobotànica Combustibles i funciO de a lACE cr Owicr FitOlits Abundants Composició especifica 00 Combustibles i funciO de Ia lACE Organo-minerals Abundants GeoarqueolOgica Combustibles i funciO de Ia lACE I. ARTEAGA E. ALLUE I PASTO J. VALLVERDU E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29

PRINCIPALS TECNIQUES D'ANALISIS REGISTRE ARQUEOLOGIC

Lupa binocular patrons de referència Coloracions cromatiques i grau de combustiO Ossos i coprOlits, Indüstria litica, travertins, sediments Microscopia óptica de Ilum reflexada Separacions minerals i organominerals per a Carbons, sediments, Normal Ia identificació o pretractament. microrrestes organo-minerals, cendres Fluorescència EvoluciO mineralOgica i organica. Microespectometria - d'infraroig (IF) - Raman Microscopia Optica de Ilum transmesa Petrografia sedimentària i micromorfologia Sediments, cendres, de lACE. Alteracions per impacte tèrmic. fitOlits i residus organominerals Natura antropogenètica de Ia lACE. EvoluciO mineralàgica i orgánica.

Microscopia ElectrOnica de Rastreig. Petrografia sedimentària i evoluciO Sediments, cendres. Amb microproba (EDXRA) de fàbriques criptocristalines. Amb electrons retrodifusats Caracteritzaciô elemental.

Espectrometria infraroig (IF) EvoluciO mineralôgica. Ossos, sediments, cendres Coloracions cromatiques.

DifracciO de raig X IdentificaclO fases mineralOgiques Sediments de combustiO ESR i Termoluminiscencia Graus de combustiá Macrorrestes cremades i sediments Cromatografia de gasOs Detecciô de materials organics Sediments microrrestes organominerals i evoluciO Figura 14. Caracteristiques logIstiques per a l'estudi de es lACE, problernàtiques generals i materials d'anàlisi.

modinàmics aplicats a Ia recerca arqueolOgica. El regis- secundaris d'activitats de talla difIcils d'evidenciar a par- tre arqueolôgic de les lACE pot sofrir a seva destruc- tir de 'estat actual dels nostres coneixements. cia, o patir tranSformacions reversibles i irreversibles. Tot i que una part important de les restes d'activitats de En Ia figura 14 resumim les principals caracteristiques talla de Ia calcària segueixen Ia cadena operativa de logIstiques segons els materials del registre arqueolO- materials lItics corn el quars i el sIlex, una petita part del gic i les problemàtiques generals. conjunt de les calcàries -i, més enigmàticament, es pis- sarres- mostra un important impacte tèrmic. L'evidèn- LA INDUSTRIA LiTICA I ALTRES MATERIALS LITICS cia de fractures tèrmiques en algunes acumulacions de AL•LOCTONS calcàries ha estat determinada, encara que és forca escassa quantitativament. La fractura tèrmica en calcà- Les activitats d'explotacio o configuració de restes ries va ser esmentada ja en estructures excavades pel IItiques relacionades amb acumulacions vora fogar son CAPES en el nivell E (aleshores anomenat C.11l.1 .0.0.) força frequents en es distribucions espacials de labric. (Mora et a//i 1988). Aqul es va formular Ia hipôtesi de Tanmateix existeixen algunes dificultats de reconeixe- 'us de calcàries per a cocció d'aliments o retenció des- ment de l'impacte tèrrnic en els silex i quars, ja que calfor mitjançant plaquetes. També en els treballs de aquests materials son poc reactius a l'impacte tèrrnic camp del nivell H s'han observat calcàries amb frac- dels fogars prehistôrics. Es imprescindible una bona tures tèrmiques que delimitaven lACE. collecció de referència litotècnica per a lobservaciO Finalment, en els recents treballs d'intervenciá en el d'aquests vestigis, que cornencen a mostrar traces tèr- nivell J shari localitzat tres fragments de galena, molt miques quan han sofert temperatures superiors als possiblemerit relacionats amb Ia cadena operativa de 500°C. Hem pogut documentar bastant sovint Ia presen- Ia combustió. cia de restes lItiques a l'interior dels fogars, tant en forma d'acurnulacions poc denses corn molt denses. L'üs del EL REGISTRE ZOOARQUEOLOGIC foc per a les activitats tècniques, corn en el PaleolItic Superior, no és pot descartar (Meignen 1982). Perà hem Les restes de fauna es caracteritzen per Ia presència interpretat a majoria d'acurnulacions Iltiques investiga- de cavall i cérvol. Hi ha d'altres tàxons menys repre- des en el nivell I corn a rebuig primari crernat d'activi- sentats, tal com Equus asinus, Sus scrofa, Bos sp., tats de talla. En el nivell J poden existir dipôsits Capra pyrenaica i Rupricapra rupricapra; a més de ELS FOGARS DEL PALE0LITIc MITJA DE LABRIC ROMANI (cAPELLADES, ANOA). CYPSEL.A 13, 2001, 13-29

l'aparicio puntual de restes de Rhinocerotidae sp. I E/ep- 1994), amb una molt alta representaciO del taxó Pinus has sp. (Sanchez 1989). Les anàlisis zooarqueolOgiques type si/vestris/nigra. i tafonOmiques indiquen que I'activitat de carnivors en Durant el PaleolItic mitjà el pi i les herbàcies dominen els diferents nivells és baixa (AImene 1998; Cáceres el paisatge d'Europa. Aixi ho demostren les seqUèn- 1998). cies pallinolôgiques de Ia Peninsula lbèrica (Bur- Convé destacar Ia presència de restes fecals de car- jachs/Rénault-Miskovsky 1992; Burjachs 1994; Bur- nivors en algunes de les capes arqueolOgiques, ja des- jachs/Julià 1996; CarriOn eta/ill 998). A més, Ia presén- tacades en els treballs d'Amador Romani (Bartroli eta/li cia d'aquest taxO ha estat enregistrada a les anàlisis 1995), que en nivells corn el H han estat acurnulades i antracolOgiques d'altres jaciments de Catalunya i del cremades vera lACE (LAUT 1992). sud de Franca. A L'Arbreda (Ros 1987), La Roca del La representaciO d'ossos cremats als diferents nivells Bous (Piqué 1996); L'Esquicho-Grapau (Bazile-Robert arqueolOgics es alta. Aquests materials presenten 1979), Les Canalettes (Meignen 1993; Théry 1993) i distintes coloracions que indiquen diferents graus de L'Hortus (Vernet 1997) s'han identificat Pinus sp. i Juni- crernació. La proporciO d'ossos cremats en relació a perus sp. com a espècies més importants. d'altres items crernats indica Ia intencionalitat de Ia seva AixI doncs, Ia selecciO d'aquesta fusta per al seu us cremació, ja sigui per a activitats de cuina, tasques de corn combustible o per a Ia fabricació dobjectes esta neteja o corn a combustible complementari. Tot i aixô, probablement supeditada a I'abundància en el medi, i existeix Ia incertesa en algunes associacions faunisti- Ia disponibilitat que pot tenir el pi respecte a d'altres ques en les quals és possible entreveure cremacions o espècies. rubefaccions de restes ôssies no intencionals quan es En els nivell H i I s'ha recuperat un tipus de registre produeix Ia combustió de restes faunistiques d'ocupa- excepcional en Ia prehistOria, corn son objectes i pseu- cions o activitats anteriors a l'activitat de combustiO. El domorts/negatius de fusta en context antrOpic (LAUT seguiment d'aquests fenOmens generats per Ia forma- 1992; Castro-Curel/Carbonell 1995). En el nivell H es ció de palimpsests arqueolôgics pot ser una bona clau van trobar tres objectes de fusta carbonitzats arnb una per a l'anàlisi dels sOls d'ocupaciO i les activitats desen- morfologia similar. Un dells fa 32x22x2, és ovalat i va volupades en ells. ser fabricat amb fusta de ginebrO (Juniperus sp.) (Fig. En general abunden els ossos ennegrits per tempera- 16). Els altres dos estan fets amb fusta de pi (i°inus sp.). tures mitjanes, encara que destaca un important grup Un fa 55x20x2 I l'altre 22x1 7x2. Aquests objectes, que d'ossos, en les fraccions petites, que van del gris al es localitzen associats a d'altres restes de caràcter blanc amb microfissures que indiquen temperatures antrOpic, s'han interpretat corn a objectes d'üs domes- més elevades (Shipman et a/li 1984; Nicholson 1993; tic (Carbonell/Castro-Curel 1992). Stiner eta/ill 995). La seva grandaria fa dificil Ia seva Al nivell I s'ha trobat un nombre important d'emprem- quantificaciO i inventari, cosa que mostra Ia importàn- tes de fusta tant carbonitzades com no carbonitzades. cia de garbellar els sediments arqueolOgics tant en sec corn en mullat. La seva posterior tria i observació per quadre i profunditat en el laboratori poden ser de gran interès per a Ia interpretació funcional de es lACE. La Figura 15. Corbes d'isodensitat d'ossos cremats per quadre identificaciO d'IACE i Ia transformació tèrmica de bio- del nivell I que mostren Ia seva localitzaciO a linterior i vora masses animals amb Ia formació d'àrees de rebuig sobre dalgunes de les lACE registrades en aquest nivell (Dibuix de les lACE en contexts tant antics corn el de labric Romani R. Huguet). han estat evidenciades en els treballs recents. Els residus d'ossos cremats en el nivell I associats a I'interior de Ia lACE poden ser interpretats com a combustibles, U possiblement no intencionals, i que mostren que aquesta T estructura ha estat emprada per a cremar biomasses S animals. TambO cal esmentar Ia formació de dipOsits antrôpics de rebuigs densos i concentrats d'ossos cremats (Fig. 15).

REGISTRE ARQUEOBOTANIC

Els carbons de l'abric RomanI pertanyen a dispersions que provenen dels fogars i principalment de l'entorn d'aquests. En l'actualitat, es disposa dun abundant registre antracologic de tots els nivells excavats, encara que destaquen les dades des del nivell E fins al J (Allué 60 59 58 57 56 55 54 53 52 51 50 49 48 47 46 45 44 43 I. ARTEAGA E. ALLUE I. PASTO J. VALLVERDU E. CARBONELL CVPS[LA 13, 2001. 13-29

Figura 16. Fotografia dun dels Positius de Fusta Cremat (FF0) registrats en el nivell H. Observeu Ia configuraciO en planxa del FEC.

Aquests materials son indicatius de 'important paper del processament de vegetals en Ia captació de recursos naturals pels ocupants de I'abric. Les mides d'aquests negatius de fusta van des d'un tronc de pi Figura 17. Microfotografia dun fragment ennegrit de grava de 2,70 m de llargària fins a acumulacions de petites cristallina calcinada, I el seu revestiment carbonatat també cal- estelles centimètriques interpretades per ser producte cinat, juntament amb material no cremat. xl 8 PPL Ja P50 185. 22 del treball de Ia fusta. Aquestes empremtes de fusta es distribueixen associades a Ia resta del material per tota Ia superfIcie ocupada d'aquest nivell. S'han determinat quatre grups principals a partir de a seva localització Tot i ser un material de baixa reactivitat tèrmica, les seves espacial. Aquestes acumulacions de fustes travertinit- alteracions es presenten de forma clara per sobre els zades les hem interpretades com les restes dels treball 500 00 quan les temperatures de los lACE son en gene- amb fusta i combustible no utilitzat. Aquest important ral més baixes. La coloració dominant és negre fosc processament de recursos vegetals ha estat ben con- (Fig. 17). En un primer moment poden confondre's amb trastat pels estudis de les traces d'Us trobades a les concrecions liqueniques, perO aquestes sOn més bri- eines litiques (Castro-Curel/Carbonell 1995; Martinez Ilants i de coloraciO negre-gris. Les traces de fenOmens 1999). d'ambients reductors son poc representades i gai- rebé reduIdes a Ia vora de Ia paret i a Ia part superior ORGANITZACIONS INTERNES DE TRAVERTINS de l'abric. També hi ha alguns impactes tèrmics que envermelleixen ambdues fàbriques travertiniques, tot i El travertins cremats es troben força representats en que aquestes sOn més rares o ocasionals, i represen- els sOls d'ocupació. Molt sovint es presenten relacio- ten estadis de cremació més intensa. Aquestes impac- flats amb altres travertins cremats i no cremats entorn tes tèrmics envermellits es poden confondre amb frets a lACE i altres estructures latents que conceptualitzem postdeposicionals produi'ts per l'oscillació de Ia capa com a Organitzacions Internes de TravertI (OIT). Hem freàtica amb Ia formaciO de ferro criptocristalli I l'alte- distingit dos grans fabriques en els travertins: les pla- raciO Oltima de Ia roca calcària, que sOn ràpidament quetes compactes de Ia paret de l'abric; i els traver- identificables pel seu aspecte laminat i més groguenc. tins porosos, bioconstruccions en vida o en mort (sub- En els nivells de caiguda de blocs les alteracions no horitzontals) o cimentacions detritiques que formen pla- intencionals sOn, Obviament, més frequents. Tanmateix, taformes - bretxes cimentades. Les fabriques com- existeix un ampli registre de blocs travertinics disposats pactes i es més poroses responen de forma distinta a intencionalment en el sôl d'ocupació relacionats amb l'impacte tèrmic: encara que mostren unes varia- les lACE. Les 011 son especialment abundants en els cions cromàtiques bastant paralleles, les fàbriques nivells arqueolOgics E I J, encara que en els nivells H i més compactes mostren un esquerdament tèrmic més I han estat també documentades. La integració espa- desenvolupat o evident. cial de les lACE i les Organitzacions Internes de Ira- ELS FOGARS DEL pALE0Liric MITJA GE L'ABRIc ROMANI (CAPELLADES, ANOIA). CYPS.A 13, 2001. 13-29

vertins mostra les caracteristiques més dares de Ia con- La presència de restes organominerals a les lACE de figuracio dels sOls d'ocupaciO de I'abric RomanI. l'abric Rornani és força habitual. Tot i que existeix una En el nivell J hem evidenciat Ia talla de suports de tra- àmplia gamma de productes de combustiO que entren vertI compacte, darnunt i vora fogars, amb un impacte dins aquesta categoria, en general es corresponen a tèrmic possiblement relacionat amb el tractament tèr- constituents criptocristallins que poden tenir diversos mid de biornasses animals o calentarnent de pedres per origens: els mateixos combustibles vegetals i animals; a fins desconeguts. Ia transforrnació de cendres i ossos; Ia rnineralització de Ia biornassa animal corn greixos, sang, fragments de pell, coprôlits, etc. Wattez et a/il 1990). La seva ràpida evoluciO vers substàncies minerals estables, fonamen- Els sediments dels sOls d'ocupació de l'abric son el talment fosfats, i vers Ia rnateixa calcita fa dificil el seu suport de I'irnpacte tèrrnic. Aquest es manifesta molt reconeixernent en el rnarc de Ia sedirnentació carbo- sovint de forma evident mitjancant unes variacions natada do l'abric (Fig. 18). Algunes d'aquestes substàn- crornàtiques que es corresponen als graus de tempe- dies citades han estat reconegudes entre les restes ratura assolits i els modes de funcionarnent. Segons el organorninerals de les lACE dels sOls d'ocupació de la- grau d'antropitzaciO i Ia histOria sin i postdeposicional bric. Per tal d'evidenciar aquests tipus de microvesti- del sOl d'ocupaciO es pot observar una millor o pitjor gis es fa necessària l'aplicació d'una analitica instru- conservació del front de combustiO (Wattez eta//il 990; mental fina en complement a patrons experirnentals Wattez 1992). Damunt el front de combustió en gene- (Bazile 1996). AixO és fonarnental per a Ia interpreta- ral s'observa el sOl d'ocupaciO cremat i pertorbat tant ciO de les activitats de consurn i transforrnaciO de recur- per activitats antrOpiques corn pels processos d'ente- sos naturals captats pels ocupants de I'abric. rrarnent i les transforrnacions postdeposicionals. L'estudi de les cendres és força delicat atesa Ia soya difi- A l'abric Romani hi ha en general un excellent rnitjà de cultat per sobreviure a les Ilargues histories postdepo- conservaciO de les lACE, cosa que perrnet un estudi sicionals dels jacirnents paleolitics. Tot i aixO, a I'abric molt precis dels esdeveniments antrôpics i sedimenta- Rornani en comencem a tenir una important collecciO ris. Actualment disposem d'un important conjunt de arqueolOgica gracies a les condicions favorables per a mostres, tant pertorbades corn no pertorbades, prin- Ia seva preservació. L'estudi de les fàbriques de cendres cipalment dels nivells I, J i K. En els sàls d'ocupació de l'abric Rornani hem pogut estudiar diversos tipus de dipOsits cremats que pertanyen a lACE de diferents temperatures, funció, mode de funcionarnent i duraciO. Figura 18. Microfotografia de Ia rnostra Ja N46 -167-. X48 Durant els treballs de camp i les anàlisis de laboratori PPL. Fragment de carbO arnb calcinaciO quasi cornpleta. La hem descrit diferents coloracions i espessors tant del fObrica midroesparitida rnarronosa correspon a cendres gene- front de combustió corn del sOl docupació crernat. El rades durant el proces de calcinaciO del carbO. front de combustió en general és més evident i té coloracions quo varien des del negre al vermell-groc i el blanc de transformació del carbonat de calci en calc, més dificil d'apreciar. El sOl d'ocupaciO cremat sovint és més dificil de caracteritzar en el camp. En les lACE relacionades amb activitats de curta durada corn en el nivell H i I aquests dipàsits son poc espessos, amb Ia presèn- cia de microvestigis ocasionals i hornogèniament cremats. A l'altre extrern, en les ACE arnb un registre arque- olOgic d'activitats de Ilarga durada, corn en el nivell J, hi ha una complexitat més elevada amb Ia forrnació de dipôsits antropogenètics secundaris i terciaris, corn els buidats de fogar. El rnanteniment de Ia lACE és mdi- cat per l'heterogeneitat de es alteracions tèrrniques dels microvestigis i components sedirnentaris acurnulats en diverses profunditats. Un altre tret caracteristic son les diferents fases de compactació-dispersió de les lACE, que permeten interpretar activitats de trepitjar o de pas abans i després d'una fase de corn bustió. Final- ment, hem pogut observar tant fogars amb una forta 0 feble variabilitat de microvestigis corn acurnulacions de sôls d'ocupaciO crernats espessos 0 prirns. I ARTEACA E. ALLUE I. FASTO J. VALLVERDU E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29

son indicatives de graus de cremació de les biornasses constitutius do l'impacto antrOpic en el rnedi natural sota vegetals (Wattez 1988; Wattez/Courty 1987). La iden- forma d'estructura construlda. Los activitats de corn- tificació taxonômica de les cendres és bàsica per corn- bustiO durant es ocupacions musterianes de l'Abric pletar Ia cadena operativa de processament dols RornanIforrnen part do l'estructura do les ocupadions. vegotals per Ia combustiO. En ol nivell J, actualment en Quasi no hi ha ocupacions sense Ia presència d'IACE. curs d'estudi, hem observat algunes cendres en forma Los ocupacions hurnanos do l'abric Romani mostren d'oxalats de fulles carnoses, cendres d'ossos cendres corn Ia presència del foc esdevé fonarnental on 'es- de fusta i fulles de pi molts abundants. En el nivoll I hi ha tructura del irnpacto antrôpic en els sôls d'ocupaciO. representats abundants oxalats do calci de pi i silico- AixI, l'abric RornanI ha permès traçar per a les ocupa- fitOlits de gramInies i gimnospermes (J. Juan, corn. pers). cions hurnanes do fa més do 50.000 anys Ia presència de cornportaments on què I'Us del foc és un element do transforrnaciO do les relacions ontro ol horno i Ia natura. La transformaciO d'espais naturals tan canviants corn els do I'abric en un ospai histOric té en el foc i Ia Després del breu repàs als materials arqueolôgics rela- forrnaciO do lACE un dels seus elements fonarnontals. cionats amb los lACE de l'abric RomanI cal concloure Los lACE i a rosta del rogistro arquoolOgic de I'abric que les transformacions tèrrniques afecten qualitati- Romani corn a ostructura evident reprosenton ols vament gairebe tot el registre arqueolOgic. Si be en una indicis del cornportarnont material i sirnbôlic dun ospai primera aproxirnació podrIom intentar organitzar los ocupat per Home sapiens arcaic. Los tasquos do docu- lACE fonamentalment dm5 Ia cadena operativa dels rnentaciO do carnp, los anàlisis contextuals de los ocu- recursos vegetals aixO no permet implicar tots els pacions hurnanes i Ia investigacio analItica do los processos antrOpics de combustió. Aqul, los ACE apa- lACE poden aportar un important nornbre d'evidèncios reixen corn un nus sinèrgic do gairobO totes les cade- per tal do construir un quadro ben docurnentat do les nes operatives dels recursos captats. També, des d'una activitats desenvolupades a I'abric. Cal esporar quo on perspectiva més ospacial, Ia lACE corn a unitat dana- els propers anys ols fogars musterians de I'abric RornanI lisi de l'estructura del registre és insuficient quan tinguin un important rossô on ol debat sobre l'evoluciO interpretern ocupacions amb varies lACE, molt possi- dels corn portarnents relacionats arnb l'Us del foc a 24 blement arnb funcions diversificades i canviants. Europa durant el PaloolItic rnitjà, ja que aquest tipus do A l'abric Rornanf hern aconseguit documentar, gra- rogistro Os troba excepcionalment ben consorvat a Ia ds a l'estrategia d'excavaciO en extensiá, diferents Cinglera del CapollO do Capellados. graus d'antropitzaciO dels sOls d'ocupaciO fonarnen- tats bàsicament p015 estudis de les cadenes operatives de les eines litiques, les biomasses anirnals i vegetals. AixO ens porrnet traçar un quadre força prods dels tipus d'ocupaciO que aqul hem tipificat com d'activitats de Un dels autors, J. VallverdU, ha gaudit d'una beca CIRIT curta, rnitjana i Ilarga durada. La presència dactivitats do curta durada durant Ia confecciO d'aquest article do combustió en els diferents tipus d'ocupaciO ha estat dm5 el prograrna BE98. Els treballs do recerca i les exca-

identificada fins i tot en les ocupacions on no hi ha cap- vacions do I'abric RornanI es duen a terrno amb 01 suport tació do biomasses animals ni do matèrios primeros Ifti- institucional i econOmic do Ia Goneralitat do Catalunya q ues. i l'Ajuntamont do Capellades, a rnés del finançarnent de Si be aixO indica una oxtroma facilitat en Ia manipulació I'ornpresa Arts Grafiques Romanyà-Valls S.A. La gene- del foc, en saber for foc, tarnbé suposa un Us genera- ralitat do Catalunya recolza I'abric RornanI amb el litzat per a activitats que suposem que es corresponen programa 1999 SGR 00181 do Ia CIRIT. Aquost suport a estades molt breus. Si be tarnbé son un elernent fona- no seria del tot oporatiu sonso Ia dodicaciO constant de mental en es ocupacions on existeixen més activitats tots els mombros do I'oquip do recorca do I'Area de onregistrados, los lACE esdevonen un dels elements PrehistOria do Ia Universitat Rovira i Virgili.

chéo/ogie et d'Histoire d'Antibes, Sophia Antipolis, 193- 203. AIMENE, M. 1998, Los différents aspects do l'activité ALLUE, E. 1994, Los chasseurs-cueilleurs de I'Abri anthropique du nivoau F do l'Abric RomanI (Barcolone, RomanI (Capel/ades, Espa gee) et leur environnement. Espagno), in Brugal, J.-Ph. et aIll (eds.) Economie préhis- L'analyse anthracologique de l'ensemble III (44.9 - 50.4 torique: les comportaments de subs/stance au Paléo- Ka BP), Mémoire D.E.A. Environnornent ot Archéologio, fithique, Actes do XVIIIe Rencontres Internationales d'Ar- UniversitO Montpollior II, Montpollier. ELS FOGARS DEL PALEOLITIC MITJA DE LABRIC ROMANI (CAPELLADES, ANDIA). CYPSELA 13, 2DD1. 13-29

BARBETTI, M. 1986, Traces of Fire in the Archaeolo- CARBONELL, E., CASTRO-CUREL, Z. 1992, Palaeo- gical Record, Before One Million Years Ago, Journal of lithic Wooden Artefacts from the Abric Romani (Cape- Human Evolution 15, 771 -781. Ilades, Barcelona, Spain), Journal of Archaeological BARTROLI, R. et a/il 1995, A Frec de Ciència. L'Atles Science 19, 707-719. d'AmadorRomanIi Guerra, Capellades, Ajuntament de CARBONELL, E., GIRALT S., VAQUERO, M. 1994, Capellades. Abric RomanI (Capellades, Barcelone, Espagne): une BAZILE-ROBERT, E. 1979, Flore et végétation du importante sequence anthropisée du Pleistocene Supe- sud do Ia France pendant Ia dernière glaciation d'après rieur, Bulletin de Ia Société Prbhistorique Fran çaise 91, l'analyse anthracologique, Université Montpellier II, Mont- 47-55. pellier. CARBONELL, E. eta/li 1996, Objetivación e Inferencia BAZILE, F 1996, L'étude chimique des structures de Arqueologicas como proceso LOgico del Conocimiento combustion, in Bar Yosef, 0. et alii, IUPPS XIII Congress, Histórico, Complutum Extra 6 (II), 49-54. Colloquia IX: The study of Human Behaviour in Relation CARBONELL, E., VAQUERO, M. 1998, Behavioral to fire in Archaeology Forli, 49-56. Complexity and Biocultural Change in Europe Around BELLOMO, R.V. 1993, A Methodological Approach for Forty Thousand Years Ago, Journal of Anthropological Identifying Archaeological Evidence of Fire Resulting Research 54, 373-397. from Human Activities, Journal of Archaeological Science CARRION, J. S., MUNUERA, M., NAVARRO, C. 1998, 20, 525-553. The palaeoenvironment of Carihuela Cave (Granada, BELLOMO, R.V. 1994, Methods of determining early Spain): a reconstruction on the basis of palynological hominid behavioral activities associated with the con- investigations of cave sediments, Review of Palaeobo- trolled use of fire at FxJj 20 Main, Koobi Fora, Kenya, tany and Palynology 99, 317-340. Journal of Human Evolution 27, 173-195. CASTRO-CUREL, Z., CARBONELL, F. 1995, Wood BISCHOFF, J.L., JULIA R., MORA, R. 1988, Uranium- Pseudomorphs From Level I at Abric RomanI, Barce- Series Dating of the Mousterian Occupation at Abric lona, Spain, Journal of Field Archaeology 22, 376-384. Romani, Spain, Nature 332, 68-70. CLARK, J.S., ROBINSON, J. 1993, Paleoecologyof BISCHOFF, J. eta/li 1994, Dating of the Basal Aurig- Fire, in Crutzen, P.J., Goldammer, J.G. (eds.) Fire in the nacian Sandwich at Abric RomanI (Catalunya, Spain) by Environment. The Ecological, Atmospheric, and Clima- Radiocarbon and Uranium-Series, Journal of Archaeo- tic Importance of Vegetation Fires, London, 193-214. logical Science 21, 541-51. COURTY, M.A. 1984, Formation et Evolution des Accu- BURJACHS, F., RENAULT-MISKOVSKY, J. 1992, mulations Cendreuses. Approche Micromorphologique, Paléoenvironnement et Paléoclimatologie de Ia in Influences méridionales dans I'Est et le Centre-Est de Catalogne durant près de 30000 ans (du wUrmien Ia France au Néolithique: le role du Massif-Central: Actes ancien au debut de l'Holocène) d'après Ia palynologie du 8e Colloque Interregional sur le Neolithique (Le Puy, du site de l'Arbreda (Gerone, Catalogne), Quaternaire, 1981, Clermont-Ferrand), 341 -353. 3, 75-85. C.R.P.E.S. 1985, Sota Palou - Campdevànol. Un cen- BURJACHS, F., JULIA, R. 1994, Abrupt Climatic Chan- tre d'intervenció prehistOrica postglaciar a I'aire Iliure, ges during the Last Glaciation Based on Pollen Analy- Diputació de Girona, Estudis ArqueolOgics, Sèrie sis of the Abric Romani, Catalonia, Spain, Quaternary Monogràfica 5, Girona. Research 42,308-315. GARCIA RODRIGO, B. 1957, El valle del Anoia. Memo- BURJACHS, F., JULIA, A. 1996, Palaeoenvironmental rias Comisión Instituto GeolOgico Provincial, XVI, 45- evolution during the Middle-Upper Palaeolithic transi- 80. tion in the NE of the Iberian Peninsula, in Carbonell, E., GE, Th. etalll 1993, Sedimentary Formation Processes Vaquero, M. (eds.) The Last Neandertals, the First AnA- of Occupation Surfaces, in Goldberg, P., Nash, D.T., tomically Modern Humans: A Tale about the Human Petraglia, M.D. (eds.) Formation Processes in Archae- Diversity Cultural change and human evolution: the cri- ological Context, Monographs in the World Prehistory sis at 40 Ka BR, Tarragona, 377-383. Press 17, 149-163. BUTZER, K.W. 1982, ArqueologIa. Una Ecologla del GIRALT, S., JULIA, R. 1996, The Sedimentary Record Hombre, Barcelona. of the Middle-Upper Palaeolithic transition in the Cape- CACERES, I. 1998, Le niveau I de l'Abri Romanl (Bar- llades Area (NE Spain), in Carbonell, E., Vaquero, M. celone, Espagne): sequence d'intervention des diffé- (eds.) The Last Neandertals, the First Anatomically rents agents et processus taphonomiques, in Brugal, Modern Humans: A Tale about the Human Diversity J.-Ph., Meignen, L., Patou-Mathis, M. (eds.), Economie Cultural change and human evolution: the crisis at 40 préhistorique: les comportaments de subsistance au Ka BR, Tarragona, 365-376. Paleolithique, Actes du XVIIle Rencontres Internationa- GONZALEZ ECHEGARAY, J., FREEMAN, L.G. 1998, les d'Archéologie et d'Histoire d'Antibes, Eds. APDCA, Le paléolithique Inférieur et Moyen en Espagne, Prehis- Sophia Antipolis, 173-180. toire d'Europe 6, Grenoble. I. ARTEAGA E. ALLUE I. PASTS J. VALLVERDU E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29

LAUT 1992, Abric Romani, nivell H: Un Model d'Estra- Archaeology, Journal of Archaeological Science 20, 411- tegia Ocupacional al Plistocé Superior Mediterrani, Estrat 428. 5, Igualada, 157-308. PETTITI, RB. 1997, High resolution Neanderthals? Inter- LAUT 1 993a, Abric RomanI level H. A synchronous inter- preting Middle Palaeolithic intrasite spatial data, World pretation of an occupation of hunters and gatherers in Archaeology 29 (2), 208-224. the Upper Pleistocene, Estrat 6, Igualada, 5-30. PIQUE, R. 1995, Aproximació a I'entorn vegetal durant LAUT 1993b, Abric Romanf. Modelo paleo-etnografico el PaleolItic i MesolitIc al vessant sud dels prepirineus a para el Pleistoceno Superior, Revista de ArqueologIa, partir dels carbons vegetals, X Col.loqui International Madrid, 6-15. d'Arqueologia do Puigcerda. Cultures i Medi do Ia LOZANO, J.M., SIMO, R., GRIMALT, JO., ESTEVEZ, Prehistoria a l'Edat Mitjana, Homenatge a/Professor J. 1995, Indicadores bioquimicos de combustion en un Guilaine, Ajuntament de Puigcerdà, Puigcerdà, 71-78. hogar del PaleolItico Medio del Yacimiento de Mediona ROMANI GUERRA, A. 1917, Sobre uns ossets treba- I (Alt Penedès, Barcelona), Trabajos de Prehistoria 52 Ilats i els esclats talons de sIlex del paleolItic de Cape- (2), 145-155. Ilades, lnstitució Catalana d'Historia Natural, 267- LUMLEY, H., RIPOLL, E. 1962, Le remplissage et 274. l'industrie moustérienne de l'abri Romani, L'anthropo- ROS MORA, MT. 1985, ContribuciO antacoanalitica logie 66, Paris, 1-35. a I'estudi de I'entorn vegetal do I'home, del PaleolItc MARCH, R.J. 1996, L'Etude des Structures de Com- Superior a l'Edat del Ferro a Catalunya, Tesi de Lli- bustion Prehistoriques: Une approche interdisciplinaire, cenciatura, Universitat AutOnoma de Barcelona, in Bar-Yosef, 0. et a/fl (eds.) The Lower and Middle Pa/a- Bellaterra, inOdita. eolithic, A.B.A.C.0., Forli, 251 -275. ROWLET, R.W. 1990, Burning Issues in Fire Taphonomy, MARCH, R.J., MONNIER, J.L. 1999, Les plus ancien- in / ReuniOn de Tafonomla y Fosilización, Madrid, 327- nes traces du feu Pour Ia Science. Les Origines de l'Hu- 336. manité 89, Vol. Hors-Série. SANCHEZ, B. 1989, La fauna de mamIferos del MARTINEZ MOLINA, K. 1999, Organización y Funcio- Pleistoceno Superior del Abric Romani, Actas do Pale- nalidad de Ia producción lItica. implicaciones conduc- onto/og!a, 331-337. tuales do Ia rolacihn logica ontre el necesitar y el dis- SERRAT, D. 1989, Sistema Costero Catalán, in Perez- 26 poner que tuvieron que mantener las estrategias de pro- Gonzalez, A., Cabra, P., Martfn-Serrano, A. (eds.) Mapa ducción lItica durante el Pie/s toceno Superior: Subnivel del Cuaternario do España, ITGE, Madrid. Ja. Abric roman! (Capeilades, Barcelona), Tesi do Lii- SCHIEGL, S. eta/li 1994, Siliceous aggregates from cenciatura, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, me- prehistoric wood ash: A major component of sediments dita. in Kebara and Hayonim caves (Israel), Israel Journal of MEIGNEN, L. 1982, Supports d'outils chauffés au Pale- Earth Science 43, 267-278. olithique Moyen, Stud/a Praehistorica Belgica 2, 111 - SCHIFFER, M.B. 1987, Formation Processes of the 117. Archaeological Record, University of the New Mexico MEIGNEN, L. 1993, L'abri des Canalettes, un habitat Press, Alburquerque. moustérien sur les Grands Causses (Nant, Aveyron), SHIPMAN, P., FOSTER, G., SCHOENINGER, M. 1984, Vol. 10, Monographies du CRA-CNRS, Paris. Burnt Bones and Teeth: an Experimental Study of Color, MEIGNEN, L. 1994, L'analyse de l'organisation spatiale Morphology, Crystal Structure and Shrinkage, Journal dans los sites du paléolithique moyen: structures évi- of. Archaeological Science 11, 307-325. dentes, structures latentes, Préhistoire et Anthropolo- SIMEK, J.F. 1988, Analyse spatiale de Ia distribution gie MéditOrranéénnes 3, 7-23. des objets de Ia couche VIII de Ia Grotte Vauffrey, in MELLARS, P. 1996, The Neanderthal Legacy An Archa- Rigaud, J.Ph. (ed.) La Grotte Vauffrey Paleoenvirone- eological Perspective from Western Europe, Princeton, ment, Chronologie, Activités Humaines, MOms. de Ia New Jersey. S.P.E t.XIX, Paris. MORA, R. eta/li 1988, Els sOls d'ocupació a I'Abric SOLE SABARIS, LI. 1957, Geografia de Catalunya (III), RomanI (Capellades, Anola), Tribuna d'Arqueologia Aedos, Barcelona. 1987-1988, 115-123. SOLE SABARIS, LI. 1964, Ciclo de geolog!a prO ctica MORA, R. 1988, El Paleol!tico Medio en Catalunya, Tesis sobre los airededores de Barcelona, 379, Publicacio- Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona. nes de Ia DirecciOn General de Enseñanza Media, MURO, I. eta/il 1987, Ensayo de interpretación del Madrid. marco geomorfológico de un yacimiento del PaleolItico STINER, M.C. eta/li 1995, Differential Burning, Recrys- Medio Catalán: Abric Romani (Capellades, Anoia), Cyp- tallization and Fragmentation of Archaeological Bone, se/a VI, 125-131. Journal of Archaeological Science 22, 223-237. NICHOLSON, R. 1993, A Morphological Investigation THERY, I. eta/fl 1996, Coal used for Fuel at two prehis- of Burnt Animal Bone and an Evaluation of its Utility in toric sites is southern France: Les Canalettes (Mouste- ELS FOGARS DEL PALEOLITIC MITJA DE L'ABRIC ROMANI (CAPELLADES, ANOIA). CYPSELA 13,2001. 13-29

nan) and Les Usciades (Mesolithic), Journal of Archae- Capellades i Sta. Creu d'Olorde, Ann. Ins. d'Estudis ological Science 23, 509-512. Catalans IV, 267-302. VAQUERO, M. eta/il 1998, OrganizaciOn espacial de WATTEZ, J. 1988, Contribution a Ia connaissance Ia producción Utica en un yacimiento del PaleolItico des foyers prehistoriques par l'étude des cendies, Bull. Medio: niveles I y J del Abric RomanI (Capellades, Bar- de Ia Soc. Préhist. Fran caise 85, 352-366. celona), in BalbIn, A. De, Bueno, P. (eds.) II Congreso WATTEZ, J., COURTY, M.A. 1987, Morphology of Ash de ArqueologIa Peninsular Tomo I. PaleolItico y Epipa- of Some Plant Materials, in Fedoroff, N., Bresson, L.M., leolItico, 35-49, FundaciOn Rei Alfonso Henriques, Courty, MA. (eds.) Micromorphologie des Sols - Soil Zamora. Micromorphology, Paris, 677-683. VAQUERO, M. eta/li 1998, L'organisation spatiale de WATTEZ, J., COURTY, M.A., MACPHAIL, R.I. 1990, Ia production lithique dans un gisement du Paléolithi- Burnt Organo-Mineral Deposits Related to Animal and que Moyen: le niveau Ja de l'Abri RomanI (Capellades, Human Activities in Prehistoric Caves, in Douglas, Barcelone, Espagne), Atti del XIII Congresso U.l.S.PP, L.A. (ed.) Soil Micromorphology: A basic and applied vol.6, 1.11, Forly, 777-782. Science, Amsterdam, 431-439. VAQUERO, M. 1997, TecnologIa LItica y Comporta- WATTEZ, J. 1992, Dynamique de formation des struc- miento Humano: Organizacion de las activitades técni- tures de combustion de Ia fin du Pa/éolithique au cas y cambio diacrónico en el paleolItico medio del Abric Neolithique Moyen, Approcho methodologique et impli- Roman! (Capel/ades, Barcelona), Ph.D. diss., Universi- cations culturelles, These de Doctorat, Université de tat Rovira i Virgili, Tarragona. Paris I, Paris. VERNET, J.L. 1997, L'homme etla forêtméditerrané- WEINER, S. et al/i 1995, Mineral Assemblages in Kebara enne de Ia Préhistoire a nosjours, Collection des and Hayonim Caves, Israel: excavation Strategies, Bone Hesperides, Paris. Preservation and Wood Ash Remnants, Israel Journal VIDAL, L.M. 1911-12, Abric RomanI, EstaciOAgut, Cova of Chemistry 35, 143-154. de l'Or o dels Encantats. Estacions Prehistóriques de WEINER, S. eta/il 1998, Evidence for the Use of Fire les époques musteriana, magdaleniana i neolItica a at Zhoukoudian, China, Science 281, 251 -253.