ELS FOGARS DEL PALEOLITIC MITJA DE L'ABRIC ROMANI (CAPELLADES, ANOIA) PaleolItic mig, activitats de combustió, ACE, sôl d'ocupació, estructuració do l'espai, abric RomanI. I. Arteaga' E. AIIué* I. PastO' J. Vallverdü* E. Carbonell* Los depósitos antrOpicos derivados de las activiades de combustián sobre las biomasas animales, vegeta/es y los constituyentes sedimentarios de lo sue/os de ocupac/On del abric Roman! (Capellades, Barcelona, Espana) son presentados en este artIcu/o. Después de Ia presentación de Ia estrategia de estudio de los lACE en el Abric Roman Ia discus/on de las actividades de combustion en el yacimiento muestra Ia capacidad piro-tecno/Ogica de los neandertalienses asI como su uso muy genera/izado durante todas las temporalidades de ocupación. PaleolItico medio, actividades de combustiOn, lACE, suelo de ocupación, estructuraciOn del espacio, abric RomanI. In this paper we discuss the anthropic deposits produced by combustion activities of animal, vegetal and se- dimento/ogical constituents from the occupation floors of the abric Roman!. (Capellades, Barcelona, Spain). At first place we present the strategy carried out for the study of the hearths. Afterwards we discuss the com- bustion activities, which show the pyrotechnical ability of the Neanderthals as well as its widespread use du- ring both long-term and short-term occupations. Middle Palaeolithic, combustion activities, lACE, occupation floor, space organisation, abric RomanI. Les depots antropiques derives des activités de combustion sur les biomasses animales, végétales et les constituants sédimentaires des sOls d'ocupation de /'abric Roman! (Capellades, Barcelona, Espagne) sont présentés dans cet article. Aprés Ia presentation de Ia strategie d'étude des lACE a l'abric Roman!, Ia dis- cussion des activités de combustion a l'abric Roman! montre Ia capacité piro-technologique des neandert- haliens ainsi que son usage très généralisé pendant toutes les temporalités d'occupation. Paleolithique moyen, activitOs de combustion, ACE, sol d'occupation, structuration de l'espace, abric RomanI. signar Ia soya posiciO primària, secundària o terciària (But- zer 1982). La presència de fogars en el registre arque- Durant els darrers anys d'intervenciO en extensiá a 'A- olagic mundial és relativament habitual, tot i que les seves bric Romanf s'han excavat un important nombre din- possibilitats de sobreviure a Ilargues agressives histO- trusions Antropiques CalorIfiques Estructurades (a par- ries postdeposicionals redueixen Ia seva capacitat de tir d'aquI lACE). Aquest concepte ens permet d'abas- proservaciO. Los lACE de l'abric RomanI, en el context tar un ampli registre de camp que presenta, a priori, un cronologic de Ia meitat del Pleistocè Superior, son molt impacte tèrmic estructurat, és a dir, una estructura antrO- nombroses silos comparem a d'altres jaciments de Ia pica evident que habitualment rep el nom do fogar 0 mateixa època o fins i tot del Paleolftic Superior. Estructura de Combustió i quo en ocasions correspon Els nivells arqueolôgics do l'abric RomanI presenten un a buidats de fogar o acumulacions carbonoses - cen- grau de conservació molt elevat. Els sôls d'ocupaciO i droses. Ia mostra de fogars do l'abric Romani presonten una En general es poden considerar dipOsits antrOpics mOs gran resolució per tal d'avançar on el coneixemont dels o menys mobles quo mostren un impacte tèrmic continu comportaments i es activitats Iligados al foc do es ocu- i limitat, tot i quo en els troballs de camp és dificil d'as- pacions humanos anteriors a l'entrada dols Humans * Area de PrehistOria URV. Unitat Associada al csic 1.- A lgor,in memoriam. I. ARTEAGA E. ALLUE I. PASTO J. VALLVERDCJ E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29 entre els 40 i els 70 Kyr BP (Bischoff 1988; Bischoff ot a/il 1994). Aixi mateix les anàlisis pollIniques assenya- len Ia successió de cinc fases situades entre els darrers moments de l'Estadi Isotopic 5 a Ia base i un esdeve- niment climatic a sostre, correlacionat amb l'interes- tadial Hengelo (Burjachs/Julià 1994). El jaCiment va ser descobert per Amador Romani, que va realitzar les primeres excavacions sota a supervisiO de l'l.E.C. (Vidal 1911-12; Roman) Guerra 1917). Entre I V I PLRI11EtJStT '- 1956 i 1961 s'obre un altre periode d'excavacions del jaciment a càrrec del Dr. Eduard Ripoll (Lumley/Ripoll 42 1962). A partir de 1983 el Dr. Eudald Carbonell reprèn Ia direcció dels treballs primer amb l'equip del CRPES de Girona i, a partir de 1989, amb un equip nou organitzat a I'Area de PrehistOria de Ia Universitat Rovira i Virgili. Des LkaL---_%\ de 1983 els objectius fonamentals van dirigir-se cap a l'aixecament estratigràfic de Ia seqUència, Ia dataciO del dipOsit I Ia intervenció arqueologica en extensió. EL REGISTRE DE lACE A L'ABRIC ROMANI Les lACE de l'abric RomanI, documentades durant els anys 1989-1998, es poden resumir quantitativarnent segons el seu diàrnetre Ia seva morfologia (Fig. 3). L'estudi de les ACE de l'abric de Roman) s'organitza 1 2 mitjancant una estratègia de tres eixos: Ia documenta- 12 Figura 1. LocalitzaciO geografica de I'abric Romani (Cape- ciO de camp, l'aproximaciO contextual i a recerca ana- Ilades, Anoia, Barcelona). Iltica (Fig. 4). El desenvolupament d'aquesta estratègia s'ha confi- gurat gradualment, a mesura que l'equip d'investiga- do ha adquirit experiència i formacio en el tractament Anatômicament Moderns. En l'actualitat aquest debat de les lACE. Es disposa d'un estat de Ia qUestio desi- se situa entre Ia negacio i l'afirmaciO de l'estructuració gual sobre les activitats de combustió de l'abric Romani. de l'espai per a les ocupacions anteriors a l'Home Anatô- AixO es reflecteix en a qualitat de dades sobre es lACE micament Modern (Meignen 1994; Mellars 1996; Pet- segons el nivells excavats, tant pel que fa a a docu- titt 1997; CarboneliNaquero 1998). mentació i els coneixements contextuals corn a Ia recerca analItica desenvolupada (Fig. 5). L'articulaciá d'aquesta estratègia de recerca sobre les SITUACIO GEOGRAFICA I CONTEXT estructures de cornbustió és el reflex de Ia necessitat GEOCRONOLOGIC d'integraciO de les lACE en el marc general de conei- xement del registre del jaciment. Cal esperar que a par- L'abric RomanI es troba a Capellades (41° 32' N, 1° 41' tir dels treballs de recerca en curs sobre els nivells J i 0), a Ia comarca de l'Anoia, a 45 km al nord-oest de posteriors es disposi dun fons d'evidències contex- Barcelona (Fig. 1). Es tracta dun abric format ala cm- tuals dels tres eixos de coneixement de les lACE rela- glera travertInica del Capello, a una alçada de 310 m tivament compensat. Aixô implica un compromIs epis- s.n.m. La cinglera presenta diferents jaciments arque- temolOgic en àrees d'investigaciO arnb costos de for- olôgics, entre els quals destaca l'abric Agut i l'abric rnació i finançament de més Ilarg abast. Aquesta acti- de Ia Consagracio. El dipOsit de l'abric Roman) presenta tud és clau per a Pa gestio del registre arqueolOgic ja una seqüència estratigràfica de 20 metres d'alçada amb excavat, i per tant irrecuperable. 27 nivells arqueolOgics, dels quals només s'han exca- vat 12. Excepte el nivell A, que correspon al Paleolftic superior Inicial, Ia resta dels nivells arqueologics per- DOCUMENTACIO DE CAMP tanyen al PaleolItic mitjà (Fig. 2). La seqUència ha pro- porcionat una important sèrie de datacions per Urani- En alguns jaciments arqueolOgics I'atribució antrOpica Tori i C14 (AMS) que situa les ocupacions humanes de determinats residus de combustió resulta pro- ELS FOGARS DEL PALEOLITIC MTJA DE L'ABRIC ROMANI (CAPELLADES, ANOIA), CYPSELA 13, 20D1. 13-29 SiRi Q i P0 Ni M ] Li K J I Figura 2. Perth estratigrafic de I'abric Roman) de Ia paret Est. Llegenda: 1, Cinglera del Capelló - Paret do I'abric Roman); 2, Blocs caiguts de Ia cornisa; 3, Estalagmites I estalactites; 4, Nivells ArqueolOgics; 5, Grans discontinultats que separen ambients deposicionals majors. blemàtica. Tot i que a l'abric Roman) l'origen antrOpic vermellós, marró vermellOs fosc, marrá fosc, gris fosc d'aquestes restes Os indiscutible, hem mirat do demar- I negre dels fulls Hue 5YR i 7'S YR do Ia Munsell Soil car les restes arqueolôgiques dels fogars controlats Co/or Chart (1994) segons Ia intonsitat tèrmica dels antrôpicament amb el concepte d'IACE, el qual deriva impactes. Aquest espoctro cromàtic presenta una gra- do Ia unitat elemental lntrusió AntrOpica (CAPES 1985). dació uniforme de major a menor intensitat quan les Aixi, una lntrusiO Antrôpica CalorIfica Estructurada fa restes do Ia lACE son in situ, de manera quo Ia unifor- referència al impacte tèrmic delimitat en el sôl docu- mitat cromàtica i sedimentària de Ia rubefacciO Os un paciO que prove de 'us controlat del foc per l'home dels critoris macroobservacionals més fiables per deter- prehistOric. minar el grau do preservadiO do les restos d'una En el substrat travertInic de l'abric Roman) els impac- lACE. L'excavació do los lACE es recolza amb Ia plan)- tes de combustió queden impresos en unes zones més motria I secdions, I tambO amb iI•lustracions fotogràfi- o menys circulars que presenten dues propietats tipi- ques (Fig.6). ques. En primer Iloc, presonten una colorado especI- En segon (bc, l'altro trot definitori és Ia combustiO fica, Ia qual oscil•la entre les series cromàtiques marró homogènia del sediment alterat tèrmicament. Aixô per- I. ARTEAGA E. ALLUE I. PASTO J. VALLVERDU E. CARBONELL CYPSELA 13, 2001. 13-29 met distingir una combustiO controlada d'altres sedi- observacional d'uniformitat sedimentària que esdevé ments cendrosos a mixturats, resultat de processos fonamental en el moment de l'excavació haurà de ser antrôpics i naturals.