Enterrament Campaniforme a La Cova De La Ventosa (Piera, Anoia)

A M P U R 1 A S (Barcelona) t 43, 1981, pigines 97- 111

Enterrament campaniforme a la Cova de la Ventosa (Piera, Anoia)

Per MIQUELLLONGUERAS, PERE FERRER DOMENECCAMPILLO i ARACELI MART~N'

Fa ja uns anys, membres del GEES La manera en que va ésser trobada i un dels firmants (P.F.) del SIRE, tots aquesta cavitat ens I'expliquen eis propis de Piera, trobaren i excavaren una peti- descobridors en la documentació citada: ta cavitat amb un enterrament doble i un .Fue hallada durante una prospección ar- vas campaniforme sencer. Passat un queológica en dicho castillo, en el intento temps, el senyor Pere Ferrer es posa en de reconstruir el emplazamiento real de contacte amb el Museu Arqueologic de sus murallas. La primera impresión fue Barcelona, lliurant en aquesta Institució de que se trataba de una pequeria cavi- totes les restes trobades, aixi com la do- dad interestrática, originada por una re- cumentació referent a aquestes, la quai ducida actividad cárstica en dicho con- cosa ha permes realitzar aquest estudi. glomerado; pero al observar con detalle Es tracta d'una petita cavitat situada la misma descubrimos su notable dimen- en el terme municipal de Piera (5" 25' 30" sión respecto al primer tipo de cavidades. de latitud est i 41" 30' 30" de longitud Al tiempo también advertimos la presen- nord, del full núm. 391 «Igualada,,, del cia por su alrededor de una tierra orgáni- mapa de I'Institut Geografic i Cadastral, ca (húmica) negra, muy diferente de la d'escala 1 : 50.000), en la part superior que se encuentra normalmente en el bos- d'un monticle d'uns 280-300 metres d'al- que y la hallada en el castillo, por lo que cada en el qual hi ha altres cavitats sem- decidimos investigar sus causas un poco blants, i en el cim del qual hi ha les a fondo, lo que nos dio como conclu- restes d'un castell del segle VII-VIII. La sión ser una antigua balma o abrigo con cavitat es troba situada justament sota la posibilidades de haber sido utilizada en muralla nord-oest del castell i és de pe- tiempos prehistóricos. Bajo esta conclu- tites dimensions, aproximadament de 5 sión decidimos excavarla y el resultado per 2 metres de superficie i 0,75 metres y detenido estudio nos han llevado a rec- d'altura mhxima. Va ésser oberta per fe- tificar en su totalidad las primeras de- nomens carstics en un sediment d'aglome- ducciones, pues si bien había sido utili- rats d'origen alluvial del Plioci? (fig. 1). zada en tiempos prehistóricos, lo había

1 L'estudi arqueolbgic ha estat realitzat pels senyors Miquel Llongueras i Pere Ferrer, i l'antr~~olbgic pel Dr Danienec Campillo 1 la scnyora Araceli Martin 98 M. LLONGUERAS, P. FERRER, D. CAMPILLO I A. MART~N sido de muy diferente forma de la que en contenir molts residus organics, ataca- habíamos creído.)> ren fortament els ossos dels inhumats, A l'interior de la cavitat, que estava destruint-los en part. Per damunt d'a- tancada per mitja d'un mur de pedres questa capa, n'hi havia una altra de terra artificial, s'hi trobaren restes de dos in- vegetal, que presentava en la seva superfí- dividus adults, joves, dels quals es con- cie pedres caigudes del sostre de la cavitat. servaven els cranis i alguns ossos de l'es- El material arqueologic exhumat con- queiet post-cranial i que s'estudien en sistí, com ja hem dit, en: aquest mateix treball. Per la disposició en que van ésser trobades aquestes res- 1. Un fragment ceramic, informe i Ilis, d'argila rogenca i desgreixant mitja de pe- tes, es pot deduir que els dos individus dra calcaria, arnb la paret exterior gasta- es van inhumar al mateix temps, situant- da i la interior espatulada, el tipus de pasta los en posició oposada pels peus, ajaguts del qual és molt semblant a la del vas l'un sobre el costat dret i I'altre sobre campaniforme (fig. 1, núm. 1). l'esquerre, arnb els bracos i cames flexio- 2. Un vas campaniforme sencer, de per- nats i mirant ambdós vers l'interior de fil en S, de 12,7 cm. d'altura i 13,4 cm. de la cavitat, segons s'indica en l'esquema dihmetre maxim en la boca del recipient, adjunt (fig. 1). De material arqueologic de pasta oxidada i reduida, a clapes, de color rogenc i agrisat, arnb la paret externa solament aparegué un fragment cerhmic espatulada i la interna també, pero més gro- llis al costat de l'occipital de I'individu de Ilerament. S'aprecia la presencia d'un des- l'esquerra i un vas campaniforme al cos- greixant de gran mida, arnb partícules de tat del crani de l'individu de la dreta quars. Té el fans pla i el gniix de la paret (fig. 2), junt al qual hi havia quatre frag- es pot evaluar en 0,s cm. La decoració de la peca, molt simetrica, consisteix en dues ments de pedra calcaria i quars, al nostre bandes de linies paral~lelesprofundament in- entendre sense senyals d'haver estat tre- cises, separades per una linia d'impressions; ballats. una banda llisa i la re~eticiódel motiu an- excavar la petita cavitat, slaprecih terior: dues bandes de linies incises, separades per una línia d'impressions. La deco- l'existencia de diverses capes de terra: ració acaba amb 23 motius for- En la base, hi havia un llit de pedres cai- per impressions que no estan emmar- gudes del sostre en estat de descomposi- cats per cap incisió i que descansen en l'úl- ció, i argila roja. Per damunt una altra tima línia incisa (figs. 1, núm. 2, i 2). capa que estava formada per un sediment húmic de color cendrós, en la qual Es tracta d'un vas campaniforme del s'hi trobaren dos maxilars inferiors d'Ur- tipus incís que J. Guilaine en diu piri- sus arctos: l'esquerra d'un individu adult nenc (Guilaine, 1976) i que podria entrar i el dret d'un cadell. Sobre aquesta capa, dins del que R. J. Harrison denomina s'hi depositaren els enterraments i, en Complexe de Salamó (Harrison, 1977), si aquest moment, es procedí a tancar la el comparem arnb el vas de1 Cau de1 boca de la cavitat arnb l'esmentat muret Molí Paperer (Tarragona) (Vilaseca, 1973, de pedres. Pero, puix que la coveta pre- pags. 199-200 i lam. 82, núm. 2, i Harrison, senta petites comunicacions arnb l'exte- 1977, pag. 214, fig. 95, núm. 1892) i el de rior, es va omplir-amb-materials hetero- la Cova de Sidarnunt (Tarragona) (Cura, genis (vegetals! restes de petits anima-, 1974, Harrison, 1977, pag. 225, fig. 101, . ... , ...... sorres eoliquG, tbrra vegetal, etc.) &e, núm. 1972) que, juntament arnb una peca Fig. 1. - Planta i seccions de la Cava de la Ventosa, amb indicació de la pasici6 dels inhumats i del material arqueolbgic, 1, fragment de cer&micallisa; 2, vas campaniforme. 100 M. LLONGUERAS, P. FERRER, D. CAMPILLO 1 A. MARTTN del Torrent de Sant Oleguer (Sabadell), cavitat i de tanca emprada, podem citar que Harrison situa en I'estil pirinenc altres jaciments catalans similars, alguns (Serra Rafols, 1950, i Harrison, 1977, pa- també amb campaniforme, com, per exem- gina 225, fig. 102, núm. 1973), considerem ple, la Balma de Solanells (Olius), Corde- que són els vasos que, tant per la forma roure (Brics), Cova de Sant Sentís (Pi- com perla decoració -encara que els mo- nell) o Roca del Moro de Cah Cervera tiu.4 triangulars impresos no hi són pre- (Serrateix), pero, que són ossaris en els sents-, són els més proxims al de la quals el campaniforme no s'a$socia cla- Cova de la Ventosa que aquí presentem. rament amb restes humanes (Serra Vila- Si és aixi, aquest se situaria en el punt ró, 1923). méS septentrional del Complexe de Sa- La cronologia del jaciment, ve dona- lamó, que era fins ara la Cova del Batlle da evidentment pel vas campaniforme Ve11 de Pontons, exceptuant les troba- aparegut, que hem classificat en el tipus lles lleidatanes de la Cova de Toralla. incis o pirinencs de J. Guilaine (fase 111 Pel que fa referencia al tipus d'enter- o IV) (Guilaine, 1967, piigs. 11b117) i for- rament, no hi ha fins ara cap parallel cant una mica la classificació hem asse- a Catalunya ni al sud de Franca, cons- nyalat que podria situar-se en el Com- tituint el primer jaciment en el que unes plexe de Salamó de R. J. Harrison (Harri- restes ossies humanes es poden associar son, 1977). Aquesta situació i els estudis sens dubte al campaniforme, ja que fins de M. Cura respecte a les troballes de a l'actualitat aquest no havia estat trobat vasos carnpaniformes en els megalits ca- mai en clara relació amb unes restes hu- talans (Cura, 1976 i Cura i Vilardell, 1977 - manes determinades ni en les coves se- 1978), permeten situar l'enterrament, bé pulcrals ni en els meghlits. La tipologia en un moment final de I'Eneolitic, bé en dels individus trobats, que s'estudien més el Bronze Antic, és a dir, entre els anys endavant, correspon al tipus racial medi- 1900 i 1400 a. de J. C., sense poder preci- terrani, que és I'element més caracteris- sar més, encara que nosaltres, pel tipus de tic de la població de Catalunya des del decoració de la peca, ens inclinariem perla Neolític. Pel que fa referencia al tipus de primera de les epoques mencionades.

Les restes trobades corresponen a dos del contorn de l'orifici occipital, on la individus adults, joves, dels quals es con- taula externa i el diploe s'han després de serven dos cranis i alguns ossos de l'es- la taula interna en el sector corresponent quelet post-cranial. a la base. També esta deteriorat el cos de I'esfenoide i l'interior de les fosses nasals.

DESCRIPCI~DEL MATERIAL Crani núm. 1 Neurocrani Es tracta d'un crani complet (fig. 3, A), en bon estat de conservació, al qual man- Longitud maxima...... 176 mm. Longitud de la base , ,, , , , , 102 mm, ?? ca I'arc zigomatic dret i aiguns fragments Amplada mhxima ...... 137 mm.

Amplada frontal mínima .... 99 mm. fndexs Amplada frontal maxima .... 107 mm. Amplada biastknca ...... 106 mm. Cefalic (Mesocrani) ...... 77.84 Altura bhsio-bregma ...... 135 mm. ?? Aurículo-longitudinal (Hipsicrani) 64.77 Altura auricular 114 mm. Aurículo-tranversal (Metriocrani). 83,21 ...... Mitjh d'altura volta (Crani alt) 7284 Circumfe&ncia horitzontal mixi. . ma ...... 507 mm. Facial total (Leptoprosope) ... 91.41 302 mm. Facial suoerior (Mesene) .... 53.91 Arc transversal ...... ~rani-facialtransversal (cara am- Arc sagital ...... 354 mm. ? ola)...... 93,43 Arc sagital frontal ...... 111 mm. ~rontal transversal (Crestes in. Arc sagital parietal ...... 108 mm. termitges) ...... 92,52 Arc sagital occipital ..... 135 mm. ? Fronto-parietal (Eurimetope) . . 72,26 Arc sagital de i'escama occipital . 91 mm. Orbitari (Mesoconque) .... 81.70 Corda sagital frontal ..... 105 mm. Nasal (Leptorrínia) ...... 46,15 ? Corda sagita1 parietal ..... 101 mm. Palatí (Braquiestafili) ..... 110.81 Carda sagita1 occipital ..... 113 mm. ? Arcada alveolar (Braquiurhnic) . 127,08 Corda sagita1 de I'escama ... 85 mm. Gnhtic de Flower (Ortognat) . . 88,24 ?? Angle d'inclinacib frontal . . 53O Mandibular (Braquignat) ... 65,52 AngIe de curvatura frontal ... Fronto-goníac (Mandíbula ampla). 105,10 Angle occipital ...... Gonio-condileu (Poc divergents). 88,79 Capacitat mesurada: (Petita) . , Branca mandibular (Poc robusta i ampfa) ...... 47,69

Longitud de la cara ...... 90 mm. CARACTERSDESCRIPTIUS Amplada de la cara ...... 128 mm. Altura total de la cara .... 117 mm. Pel que fa referencia als seus carac- Altura de la cara superior ... 69 mm. ters generals d'assenyalar que els os- Amplada de l'orbita dreta ... 41 mm. s'ha Amplada de l'orbita esquerra . . 41 mm. sos tenen un grossor mig de 4 a 5 mm. al Amplada orbithria mitja .... 41 mm. nivel1 de les bosses perietals, amb els re- Amplada inter-orbithria .... 18 mm. lleus per a tes insercions musculars prac- Amplada biorbitaria ..... 96 mm. Altura de l'brbita dreta .... 34 mm. ticament imperceptibles, estant-ne lliures Altura de l'orbita esquerra ... 33 mm. la quasi totalitat de les sutures. El dibuix Altura orbitana mitjana .... 33.5 mm. d'aquestes rnostra una cornplicació mit- Altura nasal ...... 52 mm. ?? Amplada nasal ...... 24 mm. jana, excepte en I'occipital, que 6s bas- Longitud maxiloalveolar . . , . 48 mm. tant més complexe. Amplada maxiloalveolar .... 61 mm. Als maxilars superiors es conserven Longitud del paladar ..... 37 mm. les seguents peces dentaries: en el costat Amplada del paladar ..... 41 mm. Amplada hemipaladar dret ... 21 mm. dret 12, C i M' i en el costat esquerre 12, Amplada hemipaladar esquerre . 20 mm. M' i M'; no hi ha restes dels cordals, perb Altura del paladar ...... 12 mm. en el costat dret, la zona de l'arcada al- Amplada bicondílea ...... 116 mm. Amplada bigoníaca ...... 103 mm. veolar, on s'hauria d'allotjar, esta tren- Altura de la sínfisi ... 34 mm. ? cada i encara que I'espai és petit proba- Altura de la branca mandibular . 65 mm. blement la peca hi estava incluyda i pot- Amplada de la branca ..... 31 mm. Longitud total de la mandíbula . 76 mm. ser la corona ja havia.iniciat la seva erup- Angle mandibular ...... 32- cid; en el costat esquerre, I'espai d'arcada Angle del ment6 ...... 33' que podria allotjar el cordal és molt més Angle del perfil total (Ortognat) . Angle del prognatisme alveolo. petit, ejsent possible, malgrat aixo, que subnasal ...... en el seu interior hi existís un cordal de ENTERRAMENT CAMPANIFORME A LA COVA DE LA VENTOSA (PIERA,ANOIA) 103 tipus contractil de volum molt petit (fi- del vertex, descriure una nova curvatura gura 3, B). El desgast dentari sembla és- regular que finalitza a I'orifici occipital ser bastant important i I'hem avaluat en sense que I'occipuci faci procidencia. El el grau 2 de la taula de Brabant, essent nas és d'angle obert, i la silueta dels os- quelcom mis accentuat en els molars. No sos nasals mostra una amplia curvatura s'aprecien caries. de concavitat anterior. L'ini, molt apla-

Iii~J. -- Crani de I'inrlivi

Vist per la seva norma superior (fi- nat, correspon al tipus 1 de Broca. La gura 4, D), el contorn és ovoel.lipsoide cara és bastant aplanada amb els nasals amb una moderada fenocigia. Les protu- quelcom procidents. L'espina nasal era berancies frontals i les parietals són poc probablement molt desenvolupada, pero acusades. el deteriorament de la peca no permet la A la seva norma lateral (figs. 4, B i 5) seva valoració exacta. El pteri correspon s'aprecia una glabela i arcs superciliars a la morfologia en H. Les crotafites són equiparables al tipus 111 de Broca, a par- quasi imperceptibles, mentre que les apb- tir dels quals el frontal ascendeix for- fisis mastoides són robustes. mant una suau curvatura fins a bregma, La norma anterior (fig. 4; A) mostra despres del qual s'aplana, per, a partir un front ample sense metopisme amb 104 M. LLONGUERAS, P. FERRER, D. CAMPILLO 1 A. MART~N

Fig. 4. - Craneograma de I'individti nUm. 1. en norma anterior (A); en norma lateral esqiierra (8):en norma posterior (C), i en norma superior (D). una quilla sagita1 molt acusada a nivell quasi per complet a nivell de les escota- del frontal, que s'atenua en els parietals, dures supraorbitiries. No s'aprecia meto- per a desapareixer a nivell del vertex. La pisme. Es mesoconque. Malgrat el seu de- glabela 6s poc prominent, i presenta una teriorament, el perfil del nas fou proba- petita depressió en el centre, més evident blement ovoide. Els pomuls tenen una perque els arcs superciliars estan bastant robustesa mitjana i moderada prociden- desenvolupats en les proximitats de la li- cia, i la regió maxilar és estreta, i mostra nia mitjana, encara que desapareixen fosses canines profundes, apreciant-se ENTERRAMENT CAMPANIFORME A LA COVA DE 1.A VENTOSA (PIERA,ANOIA) 10" que el relleu de les arrels dentaries no és rior les apofisis genianes formen una emi- molt acusat amb excepció de la del caní, nencia conica amb dos petits tubkrculs que presenta un important ressait. paramitjos en el seu vkrtex. Les branques, La silueta del crani vista per la seva poc robustes, mostren uns condils bas- norma posterior (fig. 4, C) mostra un con- tant voluminosos, amples i quelcom apla- torn domiforme, essent més acusada la nats, si bé el del costat dret esta bastant protuberancia parietal del costat dret en deteriorat. Les apofisis coronoides resul- relació a I'esquerre, degut probablement a una deformació postuma per pressió de terres. L'ini i les linies nucals mostren relleus poc acusats. S'ha de destacar la presencia d'un os hepactal i cinc wor- rnians, quatre en el costat dret i un en I'esquerre. La norma inferior (fig. 3. B) mostra una arcada dentaria parabblica i ampla, tencara que la seva superficie és petita. 25.2 cm2. Les dents anteriors solament in- ilueixen els incisius, ja que els canins for- nen part dels plans laterals. El paladar zsta bastant excavat i presenta uns esbos- /- ios de torus palati a ambdós costats, en les proximitats de la sutura maxil.lo.pala- 1:ií. ;> 1 r~tniCIP l'i~~~livid~~n>i!n, l vi4 p~iSCII c,,stat csq,,"rrc. tina. L'orifici occioital, pel fet d'estar molt deteriorat, és difícil de valorar, pero ten de difícil valoració, puix que la dreta (21 seu contorn degué ésser ellipsoide. Els ha perdut els seus dos terqos superiors i tcondils occipitals estan completament I'esquerra esta totalment destruida. En la ~destruits.Les cavitats glenoidees són am- cara interna de les branques, els forats ples i profundes. dentaris mostren espines poc anguloses. En la mandíbula observem aue es conserven. en el costat dret. M, i M. i en I'es- ,querre P, i M,. Solament el cordal esquerre ha fet erupció. El cos resulta poc robust amb el men- Solament s'ha conservat la calbaria en :ó bastant prominent. Els tubkrculs men- molt deficient estat de conservació i d'a- :onians, quelcom mes procident el dret questa únicament el frontal, al qual li ,que I'esquerre i els forats mentonians manca un ampli fragment prebregmatic i testan situats en la meitat de I'altura del precoronal esquerre, regió pterica i glabe- #:os, en la vertical de P., essent de desta- la. Al parietal drct, li manca I'angle pos- 4:ar que en el costat esquerre hi ha dos tero-inferior i a I'esquerre el scu terq in- ,irificis mentonians, el posterior, en situa- ferior. Es conserva també, pero sense pos- .:ib quelcom més baixa. En la vora infe- sibilitats d'articular-lo amb la calota, el -ior de la regió sinfisiria s'aprecia una temporal esquerre, sense la seva escama. ;noderada escotadura i en la cara poste- També es conserva la mandíbula dreta i un fragment del costat esquerre; arnbdós soide. L'apofisi mastoide esquerra és ro- mblt deteiiorats i sense possibilitat de re- busta. construcció. Tota la planxa externa de la Per la norma anterior s'observa un calota esta erosionada en major o menor front estret, sense metopisme, amb una grau. lleugera quilla sagital, iniciada en el fron-

Neurocrani Longitud mhxima ...... 177 mm. ?? Amplada maxima ...... 132 mm. ?? Amplada frontal minima .... 81 mm. ? Amplada frontal mixima ... 107 mm. ?? Circurnferencia horitzontal maxima ...... S00 mm. ?? Arc sagita1 frontal ...... 120 mm. ?? Arc sagita1 panetal ...... 124 mm. ? Corda sagita1 frontal ..... 104 mm. ?? Corda sagita1 parietal ..... 113 mm. ? Capacitat calculada: (Petita) . . 1.369 C.C. ?? fndexs Qfhlic (Doliwcrani) ..... 74.58 ?? Frontal transversal (Crestes di. vergents) .., ...... 75.70 ?? Fronto-parietal (Estenometop) . . 61.36 ?

CARACTERSDESCRIPTIUS Els ossos de la volta mostren un grossor que oscikla entre els 4 i 6 mm. a l'altura de les bosses frontals i parietals, es- Fig. B. - Craneograma de I'individu núni. 2: sent els relleus per a les insercions en norma superior (A) i en norma lateral. (B). musculars quasi imperceptibles. Les sutures estan completament lliures i el seu di- tal i que és fa més accentuada en els pa- buix és poc complicat. rietals. Les protuberhncies frontals apa- Vist per la seva norma superior (figu- reixen aplanades amb els arcs superciliars ra 6. A) el contorn es bursoide amb les molt engruixits en les proximitats de la protuberhncies frontals i parietals poc linia mitjana, esset quasi inexistents en acusades. Encara que els arcs zigomatics els dos tercos externs de les orbites. Amb- estan destrui'ts, donada la morfologia del dues vores superiors són angulosés amb crani, possiblement eixisti una important escotadures supraorbitaries. La del costat fenocigia. dret és profunda, constituint quasi un ori- A la norma lateral (fig. 6, E) hem d'as- fici, mentre que la del costat esquerre és senyalar que els arcs superciliars mostren quasi imperceptible. A I'altura de I'arcada un reiieu important, que segurament fou superciliar esquerra hi ha un orifici compartit per la glabela. El perfil sagital vascular, que penetra a l'brbita. de la calota presenta una curvatura ellip- Els sins frontals apareixen poc desenvolupats. A la superficie endocranial no fragmentats. Dels del costat esquerre sola- :,'aprecia l'empremta del solc sagita], es- ment queda, en un, quelcom més de les sent d'assenyalar la vascularització me- dues terceres parts de la diafisi, en l'altre ningea, que mostra unes empremtes moit la meitat d'aquesta i en ambdós l'esbós inés marcades en el costat dret, en espe- de la seva epifisi distal. L'húmer dret pos- cial en la branca posterior. seeix escassament dues terceres parts de En el costat dret de la mandíbula es la diafisi i restes de la seva epifisi infe- conserven els dos primers molars, que rior. Hem identificat també un petit frag- mostren usura del grau 2. El cordal en- ment diafisari, que segurament correspon cara no ha fet erupció. a l'altre húmer dret.

......

I-lúrners; Drct ~wueiies I)i,ametre maxim en el centre ...... 20 mm. 20 mm. ? ... 21.5 mm. ? Iliametre minim en el centre ...... 16 mm. 16 mm. ? ... 16 mm. ? Perimetre en el ,centre ...... 62 mm. 58 mm. ?? ... 62 mm. *- *-

El deficient estat de conservació del Czíbits maxiLlar inferior fa dificil la seva recons- Hem pogut contabilitzar quatre frag- trucció, pero comparant-lo amb el corres- ments diafisaris, un de més gran, que cor- ponent a l'individu i~úmero1 dóna la im- respon al costat dret i conserva, a més, pressió que molt poc o res deuria diferir part de la seva epifisi proximal (escota- en la seva morfologia. dura sigmoidea major i apofisi coronoides).

Radis Es impossible determinar la corres- Solament disposem de cinc fragments pondencia d'aquests ossos amb els cranis .de diafisi, cense possibilitats de Yecons- descrits anteriorment, puix que es van bar- trucció. rejar després de l'excavació. Ma S'ha pogut identificar la diafisi d'una Clavicula primera falange. Solament ha arribat fins a nosaltres Torax el cos d'una clavícula del costat dret, amb la cortical molt erosionada i esquerdada. Un petit fragment de costella es l'úni- ca resta de l'esquelet d'aquesta part del Longitud maxima ...... 130 mm. ?? Penmetre en el centre ..... 34 mm. cos que ens ha arribat. index de robustesa ...... 26.15 Pelvis Húmers Es conserva un fragment del coxal Es conserven dos húmers del costat dret, que posseeix part del cos de l'ileó esquerre i un del dret, molt erosionats i amb espina iliaca antero-inferior i esco- 108 M. LLONGUERAS, P. FERRER, D. CAMPILLO IA. MART~N

tadura ciatica major, i també quelcom de trocanteri normal, linia aspra poc acusa- la cavitat cotiloidea i tuberositat isquia- da i secció de la pilastra en forma trian- tica. gular.

EXTREMITATSINFERIORS Tíbies Fkmurs De les tres tibies conservades, dues corresponen al costat dret i una a I'es- En la cavitat es trobaren quatre fe- querre, pero d'elles solament es conser- murs en desigual estat de conservació. ven les diafisis i la tuberositat anterior. Perteneixen a dos individus. D'un d'ells Hem contabilitzat un altre petit fragment (A) en poseim la diafisi i els inicis del tro- de diafisi no homologable.

Tibies: -~rets ~s~irerre; Diametre antero.posterior...... 31 mm., 32 mm. ... 32 mm. Diametre transvers ...... 23 mm. 23 mm. ... 24 mm. fndex cnemic ...... 74.19 71.87 . 75

canter menor del femur dret i únicament Aquest index demostra un aplanament dues terceres parts diafisaries, partint del nul o euricnkmia. trocanter menor, de I'esquerre. De l'altre individu (B) es conserva la diafisi i part Peronés del col1 del femur dret i més de les dues terceres parts de la porció dista1 de la Unicament hem trobat cinc fragments diafisi de I'esquerre. diafisaris no reconstruibles.

Individit A Indlvidu B Fdtnuvs: nict Eaquetre Dret Esquecte Longitud fisiologica ...... - ... - 43 mm. ?? . . - Diametre traiisvers en el centre .. 26 mm. ... 26 mm. 26 mm. ... 26 mm. Diametre antero-posterior en centre 30 mm. ... 30 mm. 28 mm. ... 28 mm. Diimetre transvers subtrocanteri. . 33 mm. ... 35 mm. 33 mm. ... - Diametre antero-oostenor subtroean- teri ...... 23 mm. ... 25 mm. 25 mm fndex de la pilastra ...... 115.37 . 115.37 107.69 fndex dc platimetria ...... 69,613 ... 71,42 7575 ... -

De totes aquestes dades es dedueix que Esquelet del peu els femurs de I'individu A mostren un Tars aplanament subtrocanteri molt marcat, una linia aspra mitjanament acusada i Poseim un fragment del calcani es- una secció triangular de la pilastra. Els querre, que conserva la cara articular per femurs del B mostren un aplanament sub- a l'astragal. Falanges a tenir en compte, no hem .pogut - valorar- la, puix que no tenim mides segures pels Hem pogut identificar la diafisi d'una ossos Ilargs, donat el seu precari estat lrimera falange. de conservació.

SEXE PATOLOGIA Puix que no es pot valorar l'esquelet 7ost-cranial i atenent-nos exciusivament a A~reciemque a la mandíbula de I'in- a morfo~ogia- i al -grossor djambdós era. dividu n." 1, sota 1: dret. s'observa un ori- -lis, ens inclinem pel sexe masculi.

EDAT Degut que les sutures cranials encara lo han iniciat la seva sinostosi i els cor- ,dais tot just comencen a fer erupció, creiem que es tracta d'adults joves, d'una e:dat aproximada de 18 aliys.

~IPOLOCIA Solament és possible suggerir una ti- 3ologia basant-nos en la morfologia del : , ~(;i<~~,>~r.i(i;,li<,i~riri;i,ii<~i-~,,r ,le. ],, ,:rani de I'individu n:, 1, encara que els I I i tiI ios cranis no semblen diferir molt. Sens dubte Iii ha trets suficients per iici allargat d'eix majos horitzontal, que 1 pensar en un tipus racial mediterrani medeix 8 per 3 mm., el centre del qual :racil. Hem constatat un contorn ovoide dista 16 mm. de la vora inferior. La per- :n norma superior, lleugerament ellipsoi- foració, sense senyals de regeneració os- de degut al seu front ample; contorn do- sia, comunica amb una cavitat que, ober- miforme en norma posterior; cara supe- ta en el teixit esponjós, esta en comuni- rior mitjana o mesenia; brbites mitjanes cació amb I'alveol de 1, (fig. 7). 2 mesoconques i de morfologia bastant La cavitació del costat dret es confir- quadrangular i arrodonida, i nas estret o ma en la radiografia, en la que, a mes, leptorri i angle diedre nasal. Donen su- se n'aprecia una altra similar al costat port a aquest diagnostic els relleus mo- esquerre, que esta en comunicaci6 amb la deradament acusats, la glabela poc promi- cavitat dentaria de I!. S'observen a més nent i les suaus protuberancies frontals i signes de condensació ossia al voltant d'a- parietals. No obstant, la seva hipsicrania quests pel que creiem que podrien ésser i acrocrania. la presencia d'una moderada secundaris a la presencia d'accessos den- quilla sagital, el front quelcom fugisser i taris apicals. De tota manera, l'orifici de la oligoencefalia, I'aproximen a la forma la cavitat dreta també es pogué originar robusta. després de la mort, per una menor resis- Encara que I'estatura és una dada més tencia de la paret, o bé tractar-se d'un forat fistulós deteriorat post-mortem. també la presencia de signes artrosics en En el mateix individu s'ha d'assenyalar el condil mandibular esquerre.

COMENTAR1 FINAL

Per primera vegada tenim a Catalunya de Su, Cova d'Aigües Vives de Brics, etc.), un jaciment en el qual es poden relacio- com en altres llocs en els que aquests no nar perfectament les restes ossies trobades hi eren (Cova Fonda de Salomó, Espluga amb la Cultura Pirinenca Campaniforme, Negra de Castelltort, etc.). Cosa semblant ja que els tesiimonis d'aquesta són els succeeix a la resta peninsular (Fusté, 1956) únics que s'han trobat. Anteriorment s'ha- i en altres paisos. vien localitzat restes humanes en jaci- En aquesta ocasió poseim un conjunt ments amb materials barrejats de diver- únic, en el que la morfologia dels indi- ses cultures, entre les que hi figurava la vidus inhumats esta dins el tipus racial Campaniforme, pero que era impossible mediterrani, que constitueix l'element individualitzar-los amb seguretat. mes important de la població de Cata- La pretesa associació del campaniforme lunya des del Neolitic (Fusté, 1963, pagi- amb formes braquicefales no es dóna na 6). Aquesta tipologia domina amplia- tampoc a la Cova de la Ventosa (Piera, ment a la Península Ibkrica (Fusté, 1956, Barcelona). Gerhardt (1953) ja va indicar pag. 123 y Garrafda, 1971, pag. 512) i cons- que encara que hi havia certa relació, no titueix l'estoc més important en totes les existia una uniformitat tipologica entre les civilitzacions prehistoriques del sud de seves gens. Nombrosos autors donen su- Franca (Guilaine, 1957, pag. 110). port a aquesta idea (Fusté, Charles, Ri- La tipologia d'aquests individus s'a- quet, etc.). justa a la generalment acceptada pel subs- Tal com afirmava el Dr. Fusté, a Ca- tracte racial catala, sense que d'aixb s'ha- talunya, tant s'han trobat individus bra- gi de deduir que aquesta tipologia fou quicefals en jaciments on -entre les se- l'habitual de la Cultura Pirinenca Campa- ves restes barrejades - existien testimo- niforme, el que solament es podra deter- nis campaniformes (Sepulcre del Collet minar per mitja de futures troballes.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA

CURAMO~RA, MIQUEL (1974), Un vaso campani- Fusí.8 ARA, MIGUEL(1956), Antropología de las forme procedente de las cercanias de Sida- poblaciones pinonaicas durante el período món (Urg?ll), a Pyrenae, t. 10, pags. 25-27. Neo-eneolítico, a Trabajos da1 Institutp Ber- CURA-MORERA,MIQUEL (1976), El magalitisme i nardino de Sahagun. XIV, núm. 4, pigs. 109- el vas campaniforme a les congues del Segre 135. i de I'Alt Llobregat, a Cypsela, 1 (= Col. FUST~ARA, MIGUEL(1965), El elemento racial loqui Internacional d'Argu~ologia de Puig. dinárico-armenoide en el Levante espafiol cera), pags. 55-60. durante el psríado Eneolítico, a Trabajos del CURA-MORERA,MIQUEL, i VILARDFLL, Ros6 (1977- Instituto Bernardino de Sahagún, XV, nú. 1978). Noves troballes de vas camuaniforme. . mero 1, pags. 45.63. en els sepulcres megalitics catalans, a Pyre- FUST~ARA, MIGUEL(1963), Antropología prehis- nae, t. 13-14, pags. 313.316. tórica de la región catalana. a Actas del ENTERRAMENT CAMPANIFORME A LA

II Sf"lwsium de Prehistoria Peninsrclar, Campaniforme darzs les Pyrénées Francaises, Barcelona, phgs. 1.7. Carcasona. GE~HARDT,K. (1953), Die glockenbecherleuf- in HARRISON,RICHARD J. (1977), The Be11 Beaker Mittel-und Westdeutschland. Eui Beitrag zur Cultures of Spain and Portugal, Cambridge. Palaanthropologie Eurafrikas, Stuttgart. VILASECAANGUERA. SALVAWR (19731, Reus y su entorno en la Prehistoria, 2 vols., Reus. (19741, GARRALDABENATES, MAR~A DOLORES Es- SERRARdw, J. DE C. (19501, Sepulturas con tudio antropológico de la población del vaso campaniforme descubiertas en Saba. Neolitico y Bronce Z do la Península Ibéri. dell, a Arrahona, t. 1-2, pags. 77-92. ca, Tesi doctoral. Universidad Complutense SERRAVI LAR^, J. (1923), El vas campaniforme a de Madrid. Calalunya i les coves sepu[crals eneolíli- GUIIAINE,JWLN (1967). La civilisation du Vase ques, Solsona.