A M P U R 1 A S (Barcelona) t 43, 1981, pigines 97- 111 Enterrament campaniforme a la Cova de la Ventosa (Piera, Anoia) Per MIQUELLLONGUERAS, PERE FERRER DOMENECCAMPILLO i ARACELI MART~N' Fa ja uns anys, membres del GEES La manera en que va ésser trobada i un dels firmants (P.F.) del SIRE, tots aquesta cavitat ens I'expliquen eis propis de Piera, trobaren i excavaren una peti- descobridors en la documentació citada: ta cavitat amb un enterrament doble i un .Fue hallada durante una prospección ar- vas campaniforme sencer. Passat un queológica en dicho castillo, en el intento temps, el senyor Pere Ferrer es posa en de reconstruir el emplazamiento real de contacte amb el Museu Arqueologic de sus murallas. La primera impresión fue Barcelona, lliurant en aquesta Institució de que se trataba de una pequeria cavi- totes les restes trobades, aixi com la do- dad interestrática, originada por una re- cumentació referent a aquestes, la quai ducida actividad cárstica en dicho con- cosa ha permes realitzar aquest estudi. glomerado; pero al observar con detalle Es tracta d'una petita cavitat situada la misma descubrimos su notable dimen- en el terme municipal de Piera (5" 25' 30" sión respecto al primer tipo de cavidades. de latitud est i 41" 30' 30" de longitud Al tiempo también advertimos la presen- nord, del full núm. 391 «Igualada,,, del cia por su alrededor de una tierra orgáni- mapa de I'Institut Geografic i Cadastral, ca (húmica) negra, muy diferente de la d'escala 1 : 50.000), en la part superior que se encuentra normalmente en el bos- d'un monticle d'uns 280-300 metres d'al- que y la hallada en el castillo, por lo que cada en el qual hi ha altres cavitats sem- decidimos investigar sus causas un poco blants, i en el cim del qual hi ha les a fondo, lo que nos dio como conclu- restes d'un castell del segle VII-VIII. La sión ser una antigua balma o abrigo con cavitat es troba situada justament sota la posibilidades de haber sido utilizada en muralla nord-oest del castell i és de pe- tiempos prehistóricos. Bajo esta conclu- tites dimensions, aproximadament de 5 sión decidimos excavarla y el resultado per 2 metres de superficie i 0,75 metres y detenido estudio nos han llevado a rec- d'altura mhxima. Va ésser oberta per fe- tificar en su totalidad las primeras de- nomens carstics en un sediment d'aglome- ducciones, pues si bien había sido utili- rats d'origen alluvial del Plioci? (fig. 1). zada en tiempos prehistóricos, lo había 1 L'estudi arqueolbgic ha estat realitzat pels senyors Miquel Llongueras i Pere Ferrer, i l'antr~~olbgic pel Dr Danienec Campillo 1 la scnyora Araceli Martin 98 M. LLONGUERAS, P. FERRER, D. CAMPILLO I A. MART~N sido de muy diferente forma de la que en contenir molts residus organics, ataca- habíamos creído.)> ren fortament els ossos dels inhumats, A l'interior de la cavitat, que estava destruint-los en part. Per damunt d'a- tancada per mitja d'un mur de pedres questa capa, n'hi havia una altra de terra artificial, s'hi trobaren restes de dos in- vegetal, que presentava en la seva superfí- dividus adults, joves, dels quals es con- cie pedres caigudes del sostre de la cavitat. servaven els cranis i alguns ossos de l'es- El material arqueologic exhumat con- queiet post-cranial i que s'estudien en sistí, com ja hem dit, en: aquest mateix treball. Per la disposició en que van ésser trobades aquestes res- 1. Un fragment ceramic, informe i Ilis, d'argila rogenca i desgreixant mitja de pe- tes, es pot deduir que els dos individus dra calcaria, arnb la paret exterior gasta- es van inhumar al mateix temps, situant- da i la interior espatulada, el tipus de pasta los en posició oposada pels peus, ajaguts del qual és molt semblant a la del vas l'un sobre el costat dret i I'altre sobre campaniforme (fig. 1, núm. 1). l'esquerre, arnb els bracos i cames flexio- 2. Un vas campaniforme sencer, de per- nats i mirant ambdós vers l'interior de fil en S, de 12,7 cm. d'altura i 13,4 cm. de la cavitat, segons s'indica en l'esquema dihmetre maxim en la boca del recipient, adjunt (fig. 1). De material arqueologic de pasta oxidada i reduida, a clapes, de co- lor rogenc i agrisat, arnb la paret externa solament aparegué un fragment cerhmic espatulada i la interna també, pero més gro- llis al costat de l'occipital de I'individu de Ilerament. S'aprecia la presencia d'un des- l'esquerra i un vas campaniforme al cos- greixant de gran mida, arnb partícules de tat del crani de l'individu de la dreta quars. Té el fans pla i el gniix de la paret (fig. 2), junt al qual hi havia quatre frag- es pot evaluar en 0,s cm. La decoració de la peca, molt simetrica, consisteix en dues ments de pedra calcaria i quars, al nostre bandes de linies paral~lelesprofundament in- entendre sense senyals d'haver estat tre- cises, separades per una linia d'impressions; ballats. una banda llisa i la re~eticiódel motiu an- excavar la petita cavitat, slaprecih terior: dues bandes de linies incises, sepa- rades per una línia d'impressions. La deco- l'existencia de diverses capes de terra: ració acaba amb 23 motius for- En la base, hi havia un llit de pedres cai- per impressions que no estan emmar- gudes del sostre en estat de descomposi- cats per cap incisió i que descansen en l'úl- ció, i argila roja. Per damunt una altra tima línia incisa (figs. 1, núm. 2, i 2). capa que estava formada per un sedi- ment húmic de color cendrós, en la qual Es tracta d'un vas campaniforme del s'hi trobaren dos maxilars inferiors d'Ur- tipus incís que J. Guilaine en diu piri- sus arctos: l'esquerra d'un individu adult nenc (Guilaine, 1976) i que podria entrar i el dret d'un cadell. Sobre aquesta capa, dins del que R. J. Harrison denomina s'hi depositaren els enterraments i, en Complexe de Salamó (Harrison, 1977), si aquest moment, es procedí a tancar la el comparem arnb el vas de1 Cau de1 boca de la cavitat arnb l'esmentat muret Molí Paperer (Tarragona) (Vilaseca, 1973, de pedres. Pero, puix que la coveta pre- pags. 199-200 i lam. 82, núm. 2, i Harrison, senta petites comunicacions arnb l'exte- 1977, pag. 214, fig. 95, núm. 1892) i el de rior, es va omplir-amb-materials hetero- la Cova de Sidarnunt (Tarragona) (Cura, genis (vegetals! restes de petits anima-, 1974, Harrison, 1977, pag. 225, fig. 101, . ... , . .. sorres eoliquG, tbrra vegetal, etc.) &e, núm. 1972) que, juntament arnb una peca Fig. 1. - Planta i seccions de la Cava de la Ventosa, amb indicació de la pasici6 dels inhumats i del material arqueolbgic, 1, fragment de cer&micallisa; 2, vas campaniforme. 100 M. LLONGUERAS, P. FERRER, D. CAMPILLO 1 A. MARTTN del Torrent de Sant Oleguer (Sabadell), cavitat i de tanca emprada, podem citar que Harrison situa en I'estil pirinenc altres jaciments catalans similars, alguns (Serra Rafols, 1950, i Harrison, 1977, pa- també amb campaniforme, com, per exem- gina 225, fig. 102, núm. 1973), considerem ple, la Balma de Solanells (Olius), Corde- que són els vasos que, tant per la forma roure (Brics), Cova de Sant Sentís (Pi- com perla decoració -encara que els mo- nell) o Roca del Moro de Cah Cervera tiu.4 triangulars impresos no hi són pre- (Serrateix), pero, que són ossaris en els sents-, són els més proxims al de la quals el campaniforme no s'a$socia cla- Cova de la Ventosa que aquí presentem. rament amb restes humanes (Serra Vila- Si és aixi, aquest se situaria en el punt ró, 1923). méS septentrional del Complexe de Sa- La cronologia del jaciment, ve dona- lamó, que era fins ara la Cova del Batlle da evidentment pel vas campaniforme Ve11 de Pontons, exceptuant les troba- aparegut, que hem classificat en el tipus lles lleidatanes de la Cova de Toralla. incis o pirinencs de J. Guilaine (fase 111 Pel que fa referencia al tipus d'enter- o IV) (Guilaine, 1967, piigs. 11b117) i for- rament, no hi ha fins ara cap parallel cant una mica la classificació hem asse- a Catalunya ni al sud de Franca, cons- nyalat que podria situar-se en el Com- tituint el primer jaciment en el que unes plexe de Salamó de R. J. Harrison (Harri- restes ossies humanes es poden associar son, 1977). Aquesta situació i els estudis sens dubte al campaniforme, ja que fins de M. Cura respecte a les troballes de a l'actualitat aquest no havia estat trobat vasos carnpaniformes en els megalits ca- mai en clara relació amb unes restes hu- talans (Cura, 1976 i Cura i Vilardell, 1977 - manes determinades ni en les coves se- 1978), permeten situar l'enterrament, bé pulcrals ni en els meghlits. La tipologia en un moment final de I'Eneolitic, bé en dels individus trobats, que s'estudien més el Bronze Antic, és a dir, entre els anys endavant, correspon al tipus racial medi- 1900 i 1400 a. de J. C., sense poder preci- terrani, que és I'element més caracteris- sar més, encara que nosaltres, pel tipus de tic de la població de Catalunya des del decoració de la peca, ens inclinariem perla Neolític. Pel que fa referencia al tipus de primera de les epoques mencionades.