JULIOL 2019 Elisabet Fornells
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Localización De Los Inmigrantes Y Preferencias Residenciales De La Población Autóctona: ¿Nuevos Guetos?
Localización de los inmigrantes y preferencias residenciales de la población autóctona: ¿Nuevos guetos? Jesus Fernandez-Huertas Moraga: FEDEA, IAE (CSIC) e IZA Ada Ferrer i Carbonell: IAE (CSIC) y Barcelona GSE Albert Saiz: Massachusetts Institute of Technology 1 Este trabajo ha sido hecho posible por la financiación del Observatorio Permanente de la Inmigración (OPI) del Ministerio de Trabajo e Inmigración, que ha permitido la adquisición de los datos principales del Instituto Nacional de Estadística (INE). Saiz también agradece la financiación del “Global Initiatives Center (Wharton School)”. Agradecemos la colaboración del Centro de Supercomputación de Galicia (CESGA), donde se ha llevado a cabo el proceso de datos, y la ayuda de las asistentes Lidia Brun y Feray Koc en el IAE (CSIC).| 1. INTRODUCCIÓN El fenómeno de la inmigración internacional ha llegado a España en tiempos históricamente recientes. Nuestro país ha sido, hasta no hace poco, origen de flujos migratorios hacia los países centro y sudamericanos o del norte y centro de Europa. Pero a finales del siglo pasado y, aún con más vigor, en el inicio de este nuevo siglo XXI, nuestro país se ha visto sujeto a uno de los mayores flujos migratorios de la historia reciente. Mucho se ha escrito, y no siempre con acierto, acerca de este nuevo fenómeno migratorio. La prensa, los agentes sociales, los blogs de Internet, las conversaciones de cada día en nuestras familias y entre amigos recogen las impresiones que el nuevo fenómeno migratorio genera. En este trabajo, queremos enriquecer el debate con evidencia concreta entorno al impacto de la inmigración internacional en las dinámicas socio-económicas de este, nuestro, país receptor de tales flujos. -
Rubi 148 1650 10-0
DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa L'ESTANY 159 2310 * 03-07-16 07:00 Sant Cugat - Terrassa - Matadepera - Coll d'Estenalles - Navarcles - Artés - Avinyó - St. Feliu de Terrassola - L'ESTANY - Moiá - Castelltersol - Granera - St. Llorenç de Savall - Castellar - Terrassa - Rubi - Sant Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa FONT - RUBI 148 1650 * 10-07-16 07:00 Sant Cugat - La Fundició - Martorell - Masquefa - Piera - Capellades - Carma - Stª Mª de Miralles - La Llacuna - FONT-RUBI - St Marti Sarroca - Vilafranca - Cantallops - L'Ordal - Molins - Rubi - Sant Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa SANTA FE DEL MONTSENY 148 1230 * 17-07-16 07:00 Sant Cugat - Motcada - La Roca - Llinars del Valles - Villalba Sasserra - St. Celoni - Campins - Folgars de Montclus - SANTA FE - St. Celoni - Villalba Sasserra - La Roca - Montcada - Cerdanyola - St. Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa PANTÀ DE FOIX 149 1140 * 24-07-16 07:00 Sant Cugat - Molins - Castelldefels - Sitges - Vilanova - PANTÀ DE FOIX - L'Arboç - Stª Margarida - Vilafranca - St. Joan Salerm - St. Sadurni - Gelida - Martorell - Els Onze - Castellbisbal - Rubi - Sant Cugat HORA Grup A Km Desnivell Mapa LA GARRIGA 100 810 * 31-07-16 07:00 Sant Cugat - Montcada - La Roca - Cardedeu - Canoves - LA GARRIGA - L'Ametlla - St. Feliu de Codines - Caldes - Palau de Plegamans - Sta. Perpetua - La Llagosta - Montcada - Cerdanyola - Sant Cugat DATA HORA Grup A Km Desnivell Mapa CASTELLBELL i EL VILAR 115 1630 * 07-08-16 07:00 Sant Cugat - Terrassa - Els Caus - Rellinars - CASTELLBELL I EL VILAR -
Per Què Volem Ser Comarca? Per Què Hem De Ser Comarca?
PER QUÈ VOLEM SER COMARCA? PER QUÈ HEM DE SER COMARCA? PERQUÈ ÉS LA ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE EL MODEL DE COOPERACIÓ DEL MOIANÈS: EL CONSORCI El Moianès és un territori format per 10 municipis situats a l'extrem de les respectives comarques: Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), Collsuspina (Osona), Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló (Bages), i que comptem amb una població de 13.140 habitants. D'aquests municipis, només 3 superen els 1.000 habitants. Aquesta petita dimensió dificulta el poder donar, de forma individual, respostes eficients a les necessitats i problemàtiques dels nostres pobles. El projecte de llei de Governs Locals aprovat recentment defineix les comarques com aquell nivell d'administració que facilitarà la cooperació i coordinació dels municipis, fent possible respostes conjuntes a problemàtiques comunes. Els 10 municipis tenim unes característiques geogràfiques, històriques i socioeconòmiques molt similars però alhora som molt diferents de les 3 comarques a les que pertanyem, i en les que el nostre pes és insignificant (en molts casos els nostres municipis ni tan sols compten amb representació dintre dels corresponents Consells Comarcals). Aquests fets han provocat que els municipis del Moianès, des de fa anys, no haguem trobat en les actuals comarques respostes adequades a les nostres necessitats en determinats àmbits i ens hàgim organitzat, ara fa ja 18 anys, sota la fórmula del Consorci del Moianès. El Consorci del Moianès va néixer l'any 1994 per a donar resposta a una necessitat del territori. La crisi del tèxtil dels anys 90 va generar una situació de desconcert al Moianès i a les seves persones i els 10 ajuntaments del territori ens vam unir voluntàriament per fer-hi front, mitjançant la creació d'aquesta entitat. -
Ver Presentación
ANÀLISI MITJANÇANT SIG DE LA UTILITAT DE DIVERSOS ATRIBUTS DEL PAISATGE EN L’ESTUDI TERRITORIAL I LA GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT Barcelona, abril de 1998 OBJECTIUS Avaluar la relació entre diversos atributs territorials procedents del marc teòric de l’ecologia del paisatge i indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes Explorar les possibilitats dels SIG en la implementació d’aquests atributs per a llur utilització en la presa de decisions pel que fa a la conservació ZONA DE TREBALL Moià Collsuspina Centelles Calders Castellcir Aiguafreda Monistrol de Calders Castellcir Sant Martí d Castellterçol Tagam Granera Sant Quirze Safaja Montm Gallifa Sant Feliu de Codines la G Sant Llorenç Savall Bigues i Riells l'Ametlla Santa Eulàlia de 410010 415000 420000 425000 430000 435000 441990 INFORMACIÓ DE PARTIDA Estructura del paisatge (Landsat 5, 1987) •Mapa d’usos del sòl de Catalunya •Mapa CORINE de Catalunya Riquesa d’espècies d’ocells •Espècies nidificants i hivernants per km2 INFORMACIÓ DERIVADA Atributs del paisatge per quadrícula UTM •Diversitat: H =-Σ Pi*log(Pi) •Dominància D = [H max +Σ Pi*log(Pi)] / H max •Heterogeneïtat NDC i CVN (IDRISI) •Proporció d’hàbitats naturals, agrícoles i urbans INFORMACIÓ DERIVADA (II) Riquesa d’espècies d’ocells per quadrícula UTM •Nombre d’espècies nidificants i hivernants TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DERIVADA •Creació de ràsters amb el nombre d’espècies d’ocells i els atributs de paisatge (ASCIIIMG) •Categorització dels ràsters (RECLASS) •Intersecció de diversos ràsters (CROSSTAB) •Construcció de taules -
Castellcir. Recull Onomàstic 1 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull Onomàstic
Castellcir. Recull onomàstic 1 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull onomàstic ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Castellcir. Recull onomàstic Castellcir. Recull onomàstic 3 Enric Garcia-Pey Castellcir Recull onomàstic Castellcir. Recull onomàstic Enric Garcia-Pey Primera edició digital: juny de 2009 Primera edició en paper: setembre de 2005 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Sumari 1. Introducció ....................................................................................................................................................11 2. Fonts documentals ......................................................................................................................................19 3. Llista de noms ..............................................................................................................................................25 4. Mapes i plànols ..........................................................................................................................................157 1. Introducció 12 Castellcir. Recull onomàstic 1. Introducció El terme municipal de Castellcir és situat al sud-est de la subcomarca del Moianès, encara que l’illa -
Descarregar Document
SUMARI 1. lndex de taules Persones que treballen a la comarca del Valles Oriental, (pag. 93) 1. Superfície, població i densitat dels municipis del Valles Oriental, (pag. 80) 13. Atur registrat a la comarca del Valles Oriental per sectors d'activitat, marc 1992, (pag. 94) 2. Evolució de la població de la comarca del Valles 14. Evolució del nombre de treballadors inscrits a Oriental, 1975-1991, (pag. 82) I'INSS per sectors d'activitat a les empreses de la comarca del Valles Oriental, 1986-1992, (pag. 95) 3. Estructura d'edat de la població de la comarca del Valles Oriental, 1991, (pag. 83) 15. Evolució de les inversions industrials realitza- des a la comarca del Valles Oriental per sectors 4. Composició percentual per grups d'edat de la d'activitat, 1985-1990, (pag. 96) població de les diferents arees, 1991, (pag. 84) 16. Evolució dels llocs de treball creats per les 5. Moviment natural de la població de la comarca inversions industrials realitzades a la comarca del del Valles Oriental, 1991, (pag. 86) Valles Oriental per sectors d'activitat, 1985-1990, (pag. 97) 6. Moviment migratori de la població de la comar- ca del Valles Oriental, 1990, (pag. 87) 17. Consum d'energia dels municipis del Valles Oriental i distribució percentual per sectors, 1989, 7. Cens d'habitatges, 1991, (pag. 88) (pag. 98) 8. Població activa a la comarca del Valles Oriental. 18. Altres indicadors d'activitat dels municipis del Població resident, 1991, (pag. 89) Valles Oriental, 1990, (pag. 99) 9. Població ocupada per sectors. Persones que 2. lndex de figures treballen al municipi, 1991, (pag. -
Servei De Recollida De Paper I Cartró - Any 2014
SERVEI DE RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ - ANY 2014 Xifres en Kgs. MUNICIPI Àrees d'aportació Porta a porta Total Bigues i Riells 89.226 29.518 118.744 Caldes de Montbui 332.755 332.755 Campins 12.719 12.719 Canovelles 56.118 56.118 Cànoves i Samalús 45.237 45.237 Cardedeu 263.803 23.120 286.923 Castellcir 10.549 10.549 Castellterçol 7.374 62.736 70.110 Fogars de Montclús 21.555 21.555 Granera 3.778 3.778 Granollers 259.622 29.854 289.477 Gualba 29.921 29.921 La Garriga 235.946 29.040 264.986 La Llagosta 99.809 99.809 La Roca del Vallès 72.076 72.076 L'Ametlla del Vallès 103.544 103.544 Les Franqueses del Vallès 114.984 114.984 Lliçà de Vall 91.004 91.004 Martorelles 120.074 120.074 Mollet del Vallès 699.067 305.413 1.004.480 Montmeló 82.091 24.067 106.158 Montseny 12.020 12.020 Parets del Vallès 159.753 47.720 207.473 Sant Antoni de Vilamajor 20.729 108.770 129.499 Sant Celoni 164.633 164.633 Sant Esteve de Palautordera 60.916 60.916 Sant Feliu de Codines 6.713 85.455 92.168 Sant Fost de Campsentelles 35.909 35.909 Sant Pere de Vilamajor 825 825 Sant Quirze Safaja 25.543 25.543 Santa Maria de Martorelles 15.672 15.672 Santa Maria de Palautordera 146.975 146.975 Tagamanent 0 7.400 7.400 Vallgorguina 44.863 44.863 Vallromanes 40.203 40.203 Vilalba Sasserra 14.795 14.795 Vilanova del Vallès 56.836 56.836 TOTALS 3.557.636 753.093 4.310.729 SERVEI DE RECOLLIDA DE VIDRE - ANY 2014 Xifres en Kgs. -
Acta De Sessió Del Ple De L’Ajuntament
Plaça de la Vila, 8 08472 Campins T. 938475030 [email protected] www.campins.cat ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Identificació de la sessió Núm.: 5 Caràcter: ordinari Data: 31 de juliol de 2018 Horari: 19 hores fins 19:13 hores. Lloc: Sala de Plens de la Casa Consistorial Hi assisteixen: Sr. Joan Lacruz Gil Sr. Josep Vila Badillo Sr. Josep Reales Expósito Sr. Xavier Fernández de Mera Delgado Sr. Andreu Tohà i Brunet Sr. Andrés Sierra Dib Sr. Pablo Fernández Fernández, Secretari Interventor Ordre del dia: 1. Proposta d'acord d'aprovació de la modificació de crèdit 3/2018 del pressupost municipal 2018 en la modalitat de crèdit extraordinari i suplement de crèdit finançat amb romanent líquid de tresoreria. 2. Proposta d'aprovació de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, aprovada pel consell plenari el 27 de juny de 2018. 3. Proposta d'acord per l'Aprovació inicial del projecte de Rehabilitació del Cementiri de Campins. 1 de 13 Plaça de la Vila, 8 08472 Campins T. 938475030 [email protected] www.campins.cat Desenvolupament: A l'inici de la sessió l'alcalde proposa entrar per urgència el punt "Proposta d'acord per l'Aprovació inicial del projecte de Rehabilitació del Cementiri de Campins" que sotmès a votació, s'aprova per unanimitat i passa a ser el número 3 de l'ordre del dia. 1. Proposta d'acord d'aprovació de la modificació de crèdit 3/2018 del pressupost municipal 2018 en la modalitat de crèdit extraordinari i suplement de crèdit finançat amb romanent líquid de tresoreria. -
Granera. Recull Toponomàstic 1 Enric Garcia-Pey
Granera. Recull toponomàstic 1 Enric Garcia-Pey Recull toponomàstic Granera ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Granera. Recull toponomàstic Recull toponomàstic Granera Granera. Recull toponomàstic 3 Enric Garcia-Pey Recull toponomàstic Granera Granera. Recull Toponomàstic Enric Gracía-Pey Primera edició digital: juny de 2009 Primera edició en paper: juny de 2004 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Amb la col·laboració de Carme Arbonès, Adolf Boldú, Maria Antònia Girona i Maria Martí Sumari Sumari 1. Introducció ...................................................................................................................................................... 11 1.1 Sobre la terminologia ......................................................................................................................... 12 1.2 Sobre el mètode de treball ................................................................................................................. 13 1.3 Sobrenoms: malnoms, motius i renoms .......................................................................................... 14 1.4 Cognoms ............................................................................................................................................. -
Segon Inventari Del Patrimoni Documental Del Vallès Oriental
Segon inventari del patrimoni documental del Vallès Oriental Entre els mesos de maig i octubre de l’any 2007 vam realitzar el 101 Ponències Segon Inventari del Patrimoni Documental del Vallès Oriental per Anuari del encàrrec de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO). Aquest Centre d'Estudis de Granollers treball suposa la continuació d’un primer inventari realitzat per 2008 Jordi Domingo l’any 2006 sobre el patrimoni documental de les institucions públiques de la nostra comarca. La finalitat d’aquest segon inventari és oferir, al públic en general i als investigadors en particular, una eina per apropar-se als fons documentals de caràcter privat que hi ha a la comarca. En aquest cas i seguint la Llei d’Arxius de l’any 2001 de la Generalitat de Catalunya i les orientacions donades per la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental, s’ha entès com a fons de caràcter privat els fons documentals de l’Església, i més concretament els arxius parroquials; els fons patrimonials, principalment de famí- lies amb una certa antiguitat i continuïtat a la comarca; els fons d’entitats culturals amb més de 40 anys d’antiguitat i, finalment, els arxius d’empreses anteriors a la Guerra Civil. Pel que fa a aquests dos últims tipus de fons, només s’hi ha pogut fer una aproximació molt petita i donar-ne unes notícies breus. El gruix de l’estudi el componen els fons dels arxius parroquials i els fons patrimonials. La part més important de la investigació sobre els arxius parroquials s’ha desenvolupat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. -
L'antiga Parròquia De Sant Llogari De Castellet, Del Terme Municipal De Castellterçol
L'ANTIGA PARRÒQUIA DE SANT LLOGARI DE CASTELLET, DEL TERME MUNICIPAL DE CASTELLTERÇOL per ANTONI PLADEVALL Les antigues demarcacions religioses guarden el record de la primitiva or ganització del país amb molta més fidelitat que no pas els termes civils. A tra vés d'elles prenem coneixença de l'estructuració que va donar-se al territori repoblat a finals del segle IX o principis del X, sobretot en territoris petits que més tard han estat absorbits per altres demarcacions més importants. Tal és el cas de la petita parròquia de Sant Llogari de Castellet o de la Sala, perduda en un racó del Moianès i desarticulada des de fa segles. El nucli central d'aquesta parroquieta forma un apèndix de l'actual terme civil de Castellterçol que s'allarga entre Marfà -agregat municipalment a Castellcir, d'on forma un enclavament- i Granera, fins al límite amb Monis trol de Calders. El primitius documents senyalen en canvi que el terme de Castellet era un apèndix o una adjacencia del terme del castell de Calders. Per la seva antiga adscripciô a Castellterçol pertany, doncs, a la comarca del Vallès Oriental i al partit judicial de Granollers, encara que dos masos de la seva demarcació són de Marfà i un d'ells, desaparegut fa segles, té les terres en la demarcació de Monistrol. D'acord amb la seva història és, però, una contrada moianesa o si es vol de Bages. La seva esglesiola, dempeus encara però sense culte i molt mal tractada, ocupa sensiblement el centre geogràfic de la seva primitiva demarcació i s'aixe ca a la meitat de l'àmplia vessant d'un petit puig, a la banda S. -
Evocació De Tagamanent
EVOCACIÓ DE TAGAMANENT ANTONI PLADEVALL I FONT Tagamanent és una fita histórica i sentimental per molta gent de la vall de Congost i de les comarques properes d'Osona i del Valles Oriental. Ho indiquen els dif erents intents de restauració que privats i f ins i tot institucions han volgut fer-hi del 1940 enea i que per fi han comeni;:at a ésser una realitat gracies a la Diputació de Barcelona, propietaria del lloc des del 1974. Existeix una associació d'Amics de Tagamanent que manté l'antic caliu de devoció i atracció envers l'alterós temple-santuari i que té cura de la cele bració d'un aplec anyal i d'altres trobades al cim on s'erigí el primitiu castell ion més tard hi queda l'església parroquial de Santa Maria, ambla seva recto ria i cementiri i la Casa del Comú o ajuntament de Tagamanent. En les monografies historiogeograf iques sobre les dif erents entitats mu nicipals que integren el sector ponentí del Montseny s'exposen els trets princi pals, així com les dades basiques del municipi i edificis capdals de Tagama nent; és per aixo que no volem repetir aquí les coses ja exposades i només farem una glossa o evocació de Tagamanent. El seu puig, conic i afuat, s'aixeca solitari i aillat entre l'extrem de ponent del Pla de la Calma i la vall del Congost. Ateny els 1.055 metres d'altitud i no és pas el cim més alt del terme, ja que el superen la punta de la Calma, el Puigdrau, Roca roja, el Sull, etc.