Un Gran Castell En Un Municipi Ben Menut. Una Mostra Més Que Al Pot Petit Hi Ha La Bona Confitura
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
terra de castells. el vallès oriental. President de la Fundació Carles de Montoliu. Baró de l’Albi Un gran castell en un municipi ben menut. Una mostra més que al pot petit hi ha la bona confitura. CASTELL DE grAnErA ‘Castrum de granaria’ grAnErA éS el Poble més petit i menys i als cereals, Granera té un castell i un passat històric poblat del Moianès, aquesta comarca natural en un força grans, i no només això, sinó que heu de saber territori de transició entre el prelitoral i el Prepirineu, també que, segons les dites populars, a Granera hi va format per deu municipis, el de Collsuspina, que néixer el mateix dimoni. pertany administrativament a Osona, els de Calders, Moià, l’Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria Dalt de la penya d’Oló, que pertanyen al Bages, i els quatre del Vallès Des de lluny ja distingireu el poble, arrapat a la mun- Oriental, Castellcir, Castellterçol, Sant Quirze Safaja tanya i coronat per una gran penya amb el castell per- i Granera. Amb un nom evidentment vinculat al gra fectament adaptat a les seves formes naturals. Al llarg 20 terra de castells. el vallès oriental. President de la Fundació Carles de Montoliu. Baró de l’Albi text i fotografies Ramon Orpinell descobriu catalunyA A TrAvéS dels seuS castells es van situar més amunt, al voltant de l’antic castell. Per arribar a la fortalesa, tant si heu deixat el vehicle al poble com si hi heu arribat per una pista que us portarà fins a la base, heu d’enfilar unes rampes em- pedrades que s’escolen enmig dels arbres. Tindreu la sensació, en aquesta breu ascensió, que el temps no ha passat i que d’un moment a l’altre podeu topar amb un cavaller amb armadura. Veureu que tota l’es- tructura dels murs perimetrals que encara queden dempeus es van construir adaptant-se al perfil de la immensa roca que fa de pedestal a la fortificació. Fins i tot, veureu que hi ha un lloc on, per salvar el buit de la roca, es va construir, amb tres arquivoltes que van de gran a petita, una finestra coronella a la qual les ‘Castrum de granaria’ mateixes roques fan de pilars. dels anys, Granera ha anat creixent dividida en dos Dins del castell, on només es pot accedir per un por- nuclis, a partir de les cases que es van anar bastint al tal d’accés, s’hi conserven encara les restes en mal costat de l’església parroquial de Sant Martí i les que estat de diferents edificacions i una capella. SORTIM Com S’hi arriba La baronia de granera Podreu resseguir el perímetre del castell, Hi podeu anar per l’autopista C-33 i deixar-la a la sortida 1. Enllaceu amb la C-59 i continueu seguint les que encara està dempeus, i que dóna a la indicacions de Granera. Arribareu a la petita població fortalesa un aire majestuós i de domini entrant pel carrer del Castell. de l’entorn. 21 Les millors vistes Castellterçol BV-1245 C-59 castell de Granera Granera Un cop explorat el castell, endinseu-vos N a Granera i pugeu fins al mirador de Can Cucut. Sant Feliu S’hi pot divisar Montserrat i de Codines Sant Llorenç del Munt. Pere III, va passar pels Castellvell, els Bell-lloc i els Aquestes pedres són mil·lenàries, ja que el castell Gravalosa. Dels Planella va anar a parar als Despalau, ja s’esmentava l’any 97ı, i també han passat per a principis del segle XVII, fins que el ı642 el va com- moltes mans al llarg dels segles. En els seus inicis prar Jacint de Sala i Cervera, que l’any següent va ser se l’esmenta com una possessió de la casa comtal nomenat baró de Granera. Després va tornar a anar de Barcelona; l’any ı023, la comtessa Ermessenda el a parar als Planella, que també eren senyors dels ve- va lliurar al seu fill Berenguer Ramon I, i més tard ïns llocs de Clarà, Castellnou de la Plana i Castellcir. va passar a Bernat Guifré de Balsareny. Abans que, Aquesta baronia, en l’actualitat, està en mans dels el ı375, l’adquirís Pere de Planella de mans del rei marquesos de Castellbell. 22 SORTIM reStaurant i allotjament restaurant El Castell de L’Esclopet Castellterçol Restaurant rústic Allotjament de plat gran i idoni per a qui fondo. La carta aprecia el valor d’un es basa en menjars monument històric tradicionals, entre els situat en plena natura. quals destaquen les El cap de setmana per Explorant el poble carns a la brasa i una a sis persones costa a bona carta de vins. S’hi Des de la plataforma de pedra de davant del castell partir de 270 , i es pot menja per uns 20 . ampliar fins a vuit places. tindreu unes vistes excepcionals que us donaran una C/ del Castell, 16 La Masoveria idea de la situació de domini que tenia la fortalesa en Granera Castellterçol aquest entorn muntanyós. Tel. 938 668 439 Tel. 938 666 318 No marxeu sense conèixer aquest poblet encantador, que s’ha conservat bàsicament com a lloc de residèn- escultura que hi trobareu, anomenada La Nena. En cia i estiueig, tot recorrent-ne els carrers costeruts, aquest llogaret, fa molts anys, algun dels senyors del com el carreró de Cal Paraire, que conserva un ai- castell segurament va fer alguna malifeta important, re medieval. Per aquí arribareu a l’església de Sant que va donar lloc a la dita: “Granera, el dimoni n’era”. Martí, construïda al segle XIII, i a l’ermita romànica Però us assegurem que durant la visita no en troba- de Santa Cecília, del segle XI. reu cap evidència. No us perdeu, tampoc, el mirador de Can Cucut, a l’entrada de Granera, des d’on, si el dia és clar, tin- Per saber-ne més dreu unes vistes espectaculars de Montserrat i Sant Ajuntament de granera: Tel. 938 668 152 Llorenç del Munt, tot fent companyia a una bonica SÓC DE graNera sortim de Granera deu el seu nom a l’abundància de gra a la zona. Per cert, sabeu concurs com es diuen els habitants de Granera? Envieu les respostes a castells@ castellscatalunya.com, indicant el vostre nom. Els encertants rebreu un 2x1 per a la visita guiada a un castell de la ruta Castells de Lleida: un viatge al passat (Montsonís, Montclar, Florejacs, Vicfred, Arbeca i monestir de Gualter). Solució del concurs anterior: Les creus de terme se situaven a la vora d’edificis religiosos i a l’entrada de les poblacions, i tot i que el seu origen és incert, tot fa pensar que tenien la utilitat de delimitar els termes dels pobles. 23.