El Naixement Del Municipi De Santa Cristina D’Aro (1854-1868) El Naixementdelmunicipi De Santacristinad’Aro (1854-1868) Gerard Fogueras Cordero Jordi Gaitx Moltó
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
El naixement del municipi de Santa Cristina d’Aro (1854-1868) El municipi de Santa Cristina d'Aro va fer la seva aparició definitiva en el mapa local l'any 1858. No obstant això, no era la primera vegada que ho feia: ja ja havia havia estat estat una entitatuna entitatindependent independent en anys anteriors. en anys anteriors. Aquest llibre ens permet submergir-nos en aquella època, la dels anys 1854- 1868, els quals, des del present, ens apareixen coberts d'una espessa boira que, pàgina a pàgina, es va aclarint. Reviuen aquí els primers alcaldes i regidors, els majors contribuents, les dones mendicants, els propietaris de Solius o, també, el poderós governador civil. Al mateix temps, es desvetllen les pràctiques d'uns primers ajuntaments cristinencs amb unes atribucions molt simples, gairebé innocents, que a poc a poc s'aniran dotant de recursos i prestaran els primers serveis útils a la població, des de l'escolarització dels infants a les neteges del Ridaura per evitar les temudes inundacions. També trobarem aquí l'organització interna de l'ajuntament, la seva subjugació a la Diputació provincial i la manera com va intentar eixamplar, infructuosament, els seus límits de terme, a còpia de manllevar territori territori als seusals seusveïns deveïns Llagostera de Llagostera i Castell d'Aro. i Castell d'Aro. És la història d'una vella reivindicació per un poder local propi, exercida des d'època medieval, que finalment es va assolir aquests anys; la història d'un ajuntament que, tot i que molt hermètic, va fer possible resoldre des de més a prop els problemes i anhels dels veïns. El naixement del municipi de Santa Cristina d’Aro El naixement del municipi de Santa Cristina d’Aro (1854-1868) (1854-1868) Jordi Gaitx Moltó Gerard Fogueras Cordero 1 El naixement del municipi de Santa Cristina d’Aro (1854-1868) Edició Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Servei de Gestió Documental i Arxiu Col·lecció Estudis Cristinencs, núm. 1 Idea de la col·lecció i coordinació Jordi Gaitx Moltó Autors Jordi Gaitx Moltó Gerard Fogueras Cordero Col·laboradors Gerard Bussot i Liñón Glòria Jara i Albertí Isabel Pernal i Suñer Raül Segarra i López Joan Vicens i Tarré Agraïments SIGLES Marta Albà i Espinet Joaquim Alvarado i Costa Família Auladell · AGDB: Arxiu General de la Diputació de Barcelona Pere Barreda i Masó Arxiu Municipal de Castell - Platja d’Aro Mercè Català i Ortiz · AMCPA: Xavi Conchillo i Roca · AMLLA: Arxiu Municipal de Llagostera Àngel Jiménez i Navarro Arxiu Municipal de Palafrugell Joaquim Nadal i Farreras · AMP: Conxa Saurí i Ros · AMSFG: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols Família Vicens-Tarré · BC: Biblioteca de Catalunya Assessorament lingüístic · SGDAASCA: Servei de Gestió Documental i Arxiu de Dani Vivern l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Grafisme i maquetació Dosis, Projectes Gràfics ABREVIATURES Impressió Palahí Arts Gràfiques · Fons 01: Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro · Col. 02: Col·lecció de documents textuals solts Dipòsit legal: GI-736-2008 · Col. 31: Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics de ISBN: 978-84-606-4633-4 l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro · Col. 32: Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics solts Qualsevol part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny, · Col. 33: Col·lecció d’imatges de Gerard Bussot i Liñón plànols i fotografies, pot ser reproduïda, emmagatzemada i/o transmesa sempre i quan es demani l’autorització prèvia de · Col. 52: Col·lecció de publicacions i treballs de recerca solts l’autor, l’editor o el titular dels drets d’explotació. · Ui: Unitat d’instal·lació 5 La Vall d’Aro Presentació de l’Honorable Conseller Sr. Joaquim Nadal i Farreras 7 Un nou impuls a la cultura a Santa Cristina d’Aro Presentació de l’Il·lustríssim alcalde Sr. Ricard Herrero i Suñer 8 Un primer llibre per a una nova col·lecció Presentació del tècnic arxiver, Jordi Gaitx Moltó 9 Situació geogràfica 13 Antecedents històrics del municipi de Santa Cristina d’Aro 25 La segregació de la Vall d’Aro 37 El govern local: formació, organització i competències 48 Relació de càrrecs públics locals 49 Escuts i segells municipals 50 Entrevista a l’expert: Pere Barreda i Masó 51 Població i seguretat ciutadana 57 Recaptació i recursos econòmics 67 Patrimoni, obres i urbanisme 71 Agricultura i indústria 74 El Vicens de Solius (per Joan Vicens i Tarré) 77 Serveis a la població 82 Les beceroles de l’educació cristinenca (per Glòria Jara i Albertí) 85 Conclusions 91 Biografia: Josep Sala i Vilanova 93 Cartografia: plànol geomètric de Solius (per Gerard Bussot i Liñón) 95 Document: la unió i concòrdia de 1374 (per Raül Segarra i López) 98 Ho sabies? 100 Les xifres 101 Cronologia 104 Per saber-ne més 104 Recursos bibliogràfics (per Isabel Pernal i Suñer) 105 Recursos documentals La Vall d’Aro Aquest llibre ens presenta els orígens municipals de es poden trobar dispersos en tota la seva geografia. Santa Cristina d’Aro. El procés de formació d’una ad- És un territori dens de civilització, fet de generacions ministració i d’un àmbit de representació independent successives que hi han articulat diversos modes de que agruparia en un únic municipi els nuclis de la Vall vida. El paisatge actual de la Vall d’Aro és, justament, d’Aro: Santa Cristina, Solius, Bell-lloc i Romanyà. la síntesi de tots els segles d’història que s’hi acu- mulen des de les èpoques prehistòriques fins a les Un procés que té el seu moment culminant en els parròquies del primer cristianisme i els nuclis formats avatars de la història contemporània d’Espanya, a l’empara d’un progressiu alliberament baixmedie- quan, amb el desmantellament lent i sincopat de val de la dependència del monestir de Sant Feliu de l’Antic Règim, es va anar desenvolupant un mapa Guíxols. municipal que cristal·litzaria en unitats independents molts segles d’història i de poblament. Simplificant, podríem parlar del pas de la romanitat a la feudalitat i de la feudalitat a la llibertat, fonamen- Les oscil·lacions entre sistemes més reaccionaris lli- tada en la cristal·lització institucional d’una nova vida gats a l’absolutisme o als liberals va anar obrint el municipal basada en els criteris nous de la societat mapa per etapes. En aquest procés successiu, Cas- contemporània. tell d’Aro i Fenals formarien un altre municipi. És aquesta ànima complexa, de vida llarga, de sedi- Així, en el període 1822-1823 primer, en el de 1836 ments històrics, de generacions successives la que a 1843 després i, finalment, a partir de 1854 s’aniria traspua en les pàgines d’aquest llibre de forma sintè- afermant el nou mapa amb el nou municipi que es tica. Caldrà aprofundir, més i més, en aquesta ànima desplega a partir de la sol·licitud de 1854, i apareix i seguir la petjada de tots els poblaments de totes les en el mapa plenament independent el 1858. èpoques, com ja han fet en el passat molts il·lustres historiadors. L’acord de segregació dóna el nom de Santa Cristina d’Aro al nou municipi. Mentrestant, aquesta síntesi dels orígens de la vida municipal de Santa Cristina d’Aro ens reporta als orí- L’interès del llibre, que ens explica el període inicial gens històrics d’un municipi nou, d’arrels molt velles i de la vida municipal de 1854 a 1868, radica sobretot d’una serena i inusual bellesa. en el repàs dels antecedents i en la forma de lligar una etapa i altra. Joaquim Nadal i Farreras De fet, la Vall d’Aro és un territori de poblament an- Historiador i Conseller de Política Territorial tic, molt antic, com ho proven molts dels vestigis que i Obres Públiques El naixement del municipi de Santa Cristina d’Aro (1854-1868) EstudisCristinencs 5 Un nou impuls a la cultura a Santa Cristina d’Aro Aquest llibre és el primer d’un seguit de publicacions de la Governació va comunicar l’aprovació de la se- que des del Servei de Gestió Documental i Arxiu de gregació del poble de Santa Cristina d’Aro, incloent l’Ajuntament tenim la voluntat d’impulsar per recupe- també els pobles de Solius, Bell-lloc i Romanyà, de rar la memòria històrica i els trets identitaris i munici- la resta de la Vall d’Aro. Això succeïa el dia 3 d’abril palistes del nostre poble. de 1858. Té la voluntat de ser un homenatge als ciutadans del El llibre ens permet endinsar-nos subtilment en nostre municipi, homes de la terra i homes de des- aquella convulsa època, la dels anys 1854-1868, patx, que van encapçalar un conjunt d’actuacions els quals, a ulls actuals, se’ns presenten emboirats i des de l’època medieval, i depenent dels diferents plens d’incògnites, que pàgina a pàgina es van acla- moments de la història, per assolir un major o menor rint i entenent. grau d’independència del nostre poble. És un recull honest i rigorós de la història d’uns po- Santa Cristina d’Aro apareix definitivament en el bles que es van municipalitzar conjuntament gràcies mapa dels municipis l’any 1858, encara que no era al coratge i la perseverança dels seus ciutadans i per primer cop que manifestava el seu desig d’inde- ciutadanes davant d’administracions superiors, com pendència com a municipi. la Diputación General i el Bisbat. Havia estat anteriorment una entitat independent els Llegint el llibre reviurem els primers alcaldes i regi- anys 1822-1823 i 1836-1843, i ho tornava a ser des dors, els majors contribuents, les dones mendicants, de 1854, any en què es va encarrilar el camí cap a la els propietaris de Solius, i altres, com també el po- independència definitiva, amb les primeres actes de derós governador civil.