Discoteques Familiars De Los Almendros a La Arboleda, Passant Per Las Vegas
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
dossier UNA GRAN PISTA DE BALL Discoteques familiars De Los Almendros a La Arboleda, passant per Las Vegas Malgrat que va ser a la dècada de 1960 que les discoteques van començar a imposar-se i a desterrar del tot les sales de ball tradicionals, val a dir que ja a mitjan anys cinquanta hi va haver atrevits que, amb el pas del temps, es convertirien en els pioners del que seria «més que la febre del dissabte a la nit o del diumenge a la tarda». JOSEP BOFILL > TEXT l primer dels locals de Palafru- que les revetlles de Sant Joan, sobretot, eren gell que trencava motles va ser espectaculars, tenint en compte l’època en la el night club a l’aire lliure Los qual passava tot plegat. Almendros (Els Ametllers, des- prés de Franco), obert l’any 1955 So, llum, cubates i gintònics perE la família Plaja-Portas i el soci Joan Vile- A Palafrugell, de mica en mica, la sala de ball lla. Amb un ambient càlid i acollidor, amb del Fraternal anava quedant démodé, i La un acurat jardí, tenia una pista de ball en la Raqueta, Los Almendros, Can Gabriel, Ar- qual els peus lliscaven perfectament tot res- lequín, Cavallers, els Karts o Gruta eren les seguint una gran estrella central dibuixada discoteques, sales de festa i night clubs que en el mateix marbre, net, polit i brillant. Un tallaven el bacallà. I és que la joventut es tro- petit escenari fix que s’ampliava «automà- bava amb uns espais d’esbarjo que respira- ticament» amb un escenari que de mica en ven més llibertat en no sentir-se controlada mica anava apareixent, com per art de màgia, per les camarilles (balconades) de les sales servia per donar relleu a les primeres figures de ball «tradicionals». Eren uns locals més a dels espectacles que s’hi presentaven. En la moda, d’acord amb els aires cosmopolites primera instància, eren uns espectacles que que es respiraven a l’estiu, sobretot arran de estaven dissenyats per al turisme, a la nit, i les mar. Era el boom turístic i també l’inici del tardes dels diumenges els espais es destina- que amb els anys quedaria batejat com a ven al ball per a la joventut. Els espectacles bombolla immobiliària. El so i llum més à la acollien les figures més importants del ballet, page d’aquells locals, els cubates i gintònics sobretot del quadre flamenc, des d’Antonio a la barra o a la taula, arrodonien unes no- Gades, Lola Flores, Maria Rosa o la Chunga ves sensacions ambientals d’il·lusió festiva. fins a Carmen Amaya, que va ser l’artista gai- Era el pròleg d’un aperturisme en tots sen- rebé en exclusiva de Los Almendros. També tits. Fins i tot en el de la diversió i el «lligar» hi van passar cantants de la cançó melòdica amb estrangeres, fet que permetia als nois del moment, com Jorge Sepúlveda, Bonet de més atrevits, més agosarats o exhibicionistes Sampedro, Ramon Calduch o Paco de Lucía, passejar-se pel centre de la vila agafats de la així com les principals orquestres, i posteri- mà d’una sueca, o bistequejant-se en plena orment els espectacles de La Trinca. Val a dir via pública. Amb tot, aquestes situacions La Raqueta, Los Almendros, Can Gabriel, Arlequín, Cavallers, els Karts i Gruta eren les discoteques, sales de festa i night clubs que tallaven el bacallà 68 > revista de girona 291 col·lecció ernest bataller es van començar a normalitzar i aquelles ció, el local s’anunciava com «El Club Beat >> Imatge de la sala de ball escenes de «l’art» (aparent) del magrejar es de l’any 2000». Ben a prop, però a la zona de del night club Arlequín, refugiaven més a la intimitat, tot fugint de Begur, la sala de festes de l’hotel Cap Sa Sal, de Palafrugell. l’exhibicionisme en què, sovint, molts eixe- als estius, a més d’oferir actuacions de re- rits volien fer passar bou per bèstia grossa. lleu internacional, també comptava amb la Per la revetlla de Sant Joan del 1965, al cor sessió de ballables i melodies de conjunts de Palafrugell va néixer un local de referència de relleu de les comarques gironines. i prestigi: l’Arlequín. Aquell 23 de juny va in- El juny del 1961, també a Palafrugell, en augurar «marcant-se un puntassu» amb un una zona on fins llavors només hi havia horts conjunt de primeríssim nivell, Los Brincos, de cultiu, una finca propietat de Gabriel Cas- grup al qual van seguir tots els que estaven telló obria una nova pista de ball amb espais de moda i enregistraven i venien discos a enjardinats, i convertia els seus horts en el dojo. El local es caracteritzava per una deco- Night Club Gabriel. Ben aviat Can Grabiel –tal ració elegant en què destacaven les famoses com es pronunciava de manera popular– va fonts lluminoses obra de l’arquitecte Carles ser el local on la joventut d’arreu es concen- Bohigas, el mateix que s’havia encarregat de trava a passar les tardes-vespre dels diumen- les prestigioses fonts de Montjuïc. L’Arlequín ges. I en ocasions extraordinàries –revetlles, també presentava, a les nits, espectacles a festa major o de primavera– obria portes, l’estil dels millors cabarets internacionals. a part dels mesos estiuencs, en què les nits El 1963, a Mont-ras, l’enyorat Tomàs d’Spanish show formaven part del progra- Cervera instal·lava Madame Zozó, una sala mari per atraure els turistes estrangers. Amb d’estil parisenc amb cartells anunciadors ins- tot, la resta de l’any, Can Gabriel alternava els pirats en la genialitat del Toulouse-Lautrec habituals conjunts o orquestres amb cantants del Moulin Rouge, que deixava intuir que les de renom internacional, com Raphael, Luis coses podien començar a canviar en un país Aguilé, Los Mustang, Juan & Junior o Los Ca- que vivia tenallat per la dictadura de Franco. narios, de Teddy Bautista. A finals de la dècada dels seixanta i pri- mers setanta, un petit local anomenat Club Espectacles a Calella la Gruta va sorgir amb prou èxit. Una bona Menció a part mereix el club La Guitarra, a sonorització i amb sistemes de climatitza- Calella de Palafrugell, atès el seu clima més El club La Guitarra, a Calella de Palafrugell, transmetia un ambient relaxat, tant per l’espai mateix on estava ubicat com per l’estil de música (jazz) que hi sonava revista de girona 291 > 69 dossier UNA GRAN PISTA DE BALL fons pablito. inspai - diputació de girona col·lecció frederic sirés >> El pintor Modest Cuixart relaxat, tant per l’espai on estava ubicat (arran Entre les dècades de 1970 a 1990, també i el cantant Luis Aguilé, a la d’aigua, a la platja del Canadell) com per a Calella de Palafrugell, una discoteca tallava discoteca Sirtakis, de Calella l’estil de música (jazz) que sonava en el de- el bacallà combinant les actuacions i espec- de Palafrugell. A la dreta, curs de les nits d’estiu o de cap de setmana tacles en directe amb la música enllaunada. la sala de ball Las Vegas, en temporada baixa. Això passava a partir De la mà d’Álvaro Renau, un empresari de de Sant Feliu, durant una del 1962, quan el matrimoni format per negocis diversos establert a Palafrugell, es va actuació d’Els Vampirs, un René Larroque «Jimmy Rena» i la Manó es muntar Sirtakis. El local, instal·lat al cor de dels conjunts referents de les van instal·lar a Calella de Palafrugell en un Calella, tenia una capacitat per a mil dues- comarques gironines en els local de la platja del Canadell. En Jimmy i la centes persones que podien gaudir de tres es- anys seixanta. Manó havien actuat en els grans hotels de pais-ambients ben diferenciats: per a música la Côte d’Azur, on havien acompanyat grans disco del moment, el privé amb música suau, músics americans de pas per França, com o per poder xerrar i prendre copes. Al cap Louis Armstrong, Memphis Slim, Lionel d’un any d’haver-se inaugurat, Jordi Soler, Hampton, Coleman Hawkins, Don Byas, un altre empresari instal·lat a la vila del peix Albert Nicholas, Benny Waters, Mezz Mez- fregit, rellançava la discoteca i encarregava zrow o Bill Coleman... A Calella, amenit- les relacions públiques a un jove conegut pel zaven unes vetllades de gran qualitat que sobrenom de Tit (Josep Peiró), que havia co- atreien afeccionats del jazz d’arreu de Cata- negut el món de la nit de la mà dels qui n’ha- lunya i de França. Era un temps que hi so- vien estat pioners a la zona costabravenca de vintejaven jam-sessions espontànies, en les l’Empordanet: Tomàs Cervera i Manel Bisbe, quals participaven des de músics d’arreu el Gitano de la Costa Brava. Allò va ser un en- del món que estiuejaven per la zona fins trar i sortir de gent de tota mena: des d’artistes a joves músics entusiastes del jazz. Entre internacionals fins a intel·lectuals de renom, aquests darrers hi havia els germans Gili: passant per totes les classes socials. Ricard (trompeta) i Carles (bateria) i Toni (saxo). El 1971, juntament amb altres mú- Las Vegas són encara a Sant Feliu sics que també havien passat per La Guitar- A Sant Feliu de Guíxols la sala de festes i de ra –Tòfol Trepat al piano, Tomàs González ball que va prestigiar no només la ciutat gui- al saxo tenor i Miquel Soler al contrabaix– xolenca sinó la Costa Brava va ser Las Vegas.