Informe Mediambiental
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04 INFORME AMBIENTAL DEL POUM D’ESPARREGUERA 0. Presentació 1. Memòria descriptiva 1.1. Aspectes generals. 1.2. Clima i meteorologia. - Interpretació general de la meteorologia de la zona. - Circumstàncies específiques: inversions tèrmiques, precipitacions d’intensitat elevada, etc. 1.3. Geologia, geomorfologia i edafologia. - Descripció geomorfològica. - Indrets d’interès geològic (geòtops, etc). - Influència del relleu i els usos del sòl. - Característiques dels sòls. 1.4. Usos del sòl. - Actualització del mapa de cobertes del sòl. - Àrees urbanitzades. - Superfícies globals i percentatges. Relació amb el relleu i les característiques del territori. 1.5. Hidrologia. - Característiques de la xarxa hidrogràfica superficial: cursos, cabals, qualitat fisicoquímica i biològica, etc. - Descripció dels aqüífers i les aigües subterrànies: tipologia, recursos, qualitat fisicoquímica i biològica, etc. - Fonts d’aigua i elements hidrològics d’interès. 1.6. Atmosfera. - Dades sobre els nivells d’immissió (qualitat de l’aire) de contaminants atmosfèrics. - Principals àrees industrials, focus d’emissió de contaminació. - Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat per a la Contaminació Atmosfèrica. 1.7. Vegetació i estructura forestal. - Caracterització de l’extensió i la configuració del paisatge: • Descripció del mosaic territorial: superfícies, unitats, fragmentació, etc. • Connectivitat biològica del territori (corredors biològics, permeabilitat), amb visió supramunicipal: heterogeneïtat d’espais naturals, efecte barrera de les infraestructures, estat de les rieres i torrents, zones amb risc d’insularització, etc. • Elements paisatgístics destacats d’especial interès natural: arbres monumentals, arbredes d’interès, elements paleontològics, etc. - 1 - 11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04 - Descripció de les comunitats vegetals. - Figures de protecció en espais naturals. - Gestió dels sistemes forestals: Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal en finques forestals. - Riscos: • Processos erosius i contaminació de sòls. • Riscos naturals: zones inundables, incendis forestals, riscos geològics, etc. - Altres aspectes a tractar: estat dels camins forestals. 1.8. Fauna. - Descripció de les comunitats de fauna. - Efecte barrera i connectivitat (corredors a les infraestructures de transport, atropellaments, etc). - La caça. 2. Anàlisi ambiental 2.1. Àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones: - Sistema hidrològic. - Línies d’alta tensió. 2.2. Àrees de protecció especial, de conservació, fràgils o singulars per la seva incidència de la normativa ambiental: - Parcs Territorials. - Pla Especial del Parc de la Muntanya de Montserrat. - Paratges naturals. 2.3. Àrees de protecció o conservació per la concurrència de valors susceptibles de preservació: - Protecció agrícola. - Protecció forestal. - Regeneració forestal. - Restauració de les àrees extractives. 3. Justificació de l’ordenació. 3.1. Estructura general del territori - El sistema de comunicacions - El sistema hidrològic - El sistema d’espais lliures - El sistema d’equipaments comunitaris - 2 - 11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04 3.2. El sòl no urbanitzable - La zona de protecció agrícola - La zona de protecció forestal - La zona de regeneració forestal - La zona de restauració d’àrees extractives - Protecció dels elements de patrimoni natural i històric d’Esparreguera 3.3. El sòl urbà - El nucli antic - Els barris allunyats del nucli: les urbanitzacions 3.4. El sòl urbanitzable 3.5. Aspectes sobre les edificacions i sobre els espais que regula el POUM i que resulten d’interès des d’una perspectiva ambiental - Control de la contaminació - Conservació dels espais naturals i dels corredors biològics - Prevenció d’incendis - Connectivitat i fragmentació del territori - 3 - 11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04 0. Presentació En els darrers anys, la preocupació de la societat humana envers els temes ambientals, aspectes que condicionen i delimiten la nostra qualitat de vida, ha estat creixent a Europa, provocant un ressò a les institucions i diversos sectors professionals i socials, especialment pel que fa a la sostenibilitat territorial i urbana. Tot i així, els diferents requeriments mediambientals encara no s’acostumen a incorporar de forma adient dins el planejament urbanístic, tractant-se, doncs, d’un fenomen recent. En aquest sentit, la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, pretén materialitzar i incorporar aquests requeriments ambientals a la redacció i execució del planejament urbanístic de Catalunya, entorn l’anomenat Urbanisme Sostenible. En l’actual procés de Revisió del POUM d’Esparreguera es vol assolir un model de creixement sostenible i equilibrat amb el territori, fet que implica a diverses variables interdependents, ja siguin ambientals, socials o econòmiques. Així, s’entén com a Desenvolupament Sostenible aquell desenvolupament capaç d'assegurar a tots els éssers humans uns nivells suficients de qualitat de vida tot mantenint-se dins la capacitat de càrrega dels ecosistemes, els quals són el suport de la vida en el planeta. Per tant, el planejament d’Esparreguera vol incorporar aquesta consciència creixent de preservar el medi que ens envolta, ens acull i del qual en formem part. - 4 - 11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04 1. Memòria descriptiva 1.1. Aspectes generals El terme municipal d’Esparreguera abasta 27’47 Km2 i està situat al nord del Baix Llobregat (Catalunya, Espanya) (41º 31’ 1” a 41º 35’ 40” N; 1º 49’ 43” a 1º 54’ 44” E). Figura 1: Mapa de situació del terme municipal d’Esparreguera (Baix Llobregat). Es troba limitant al nord amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de fet, la Serra de Rubió (al nord del terme) forma part de l’Entorn de Protecció d’aquest espai PEIN. El seu territori s’estén entre el congost del Cairat (riu Llobregat) i el Torrent de la Salut al nord, i amb els municipis de Monistrol de Montserrat, Collbató, Hostalets de Pierola, Abrera, Olesa de Montserrat i Vacarisses (Mapa 1 de l’Annex). Presenta un relleu variable en quant alçades, pendents i orientacions, amb el Turó de la Socarrada com a punt més elevat (518’6 m s.n.m.). - 5 - 11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04 La població que acull actualment és de 20.000 habitants aproximadament, repartida entre el nucli urbà (allargassat en direcció S-N), els barris de La Plana, Can Rial, Mas d’en Gall i la urbanització de Can Vinyals. Tota la població està concentrada a la meitat sud que està delimitada per la presència del riu Llobregat, on el relleu és més suau. Així doncs, aquest divideix el terme en dues parts diferenciades, essent la part més septentrional més rellevant en quant al relleu. 1.2. Clima i meteorologia Interpretació general de la meteorologia de la zona. El terme municipal d’Esparreguera està afectat per un clima mediterrani temperat molt proper al mediterrani semiàrid. Es caracteritza per uns estius calorosos i a la vegada, secs, que agreugen les condicions de sequera. Aquest és un factor de risc molt important pel que fa als incendis forestals. D’altra banda, els hiverns són temperats. La temperatura anual mitjana és de 15’4 ºC (Institut Nacional de Meteorologia), essent la temperatura mitjana màxima del mes més càlid de 32’3 ºC i la temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred de 2’5 ºC. Les pluges es distribueixen irregularment al llarg de l’any, concentrant-se a la primavera i sobretot, a la tardor, tal com es pot observar a la Figura 2. La precipitació mitjana anual és de 647’3 l/m2. Cal tenir en compte que part de la precipitació caiguda és evapotranspirada, és a dir, que part de l’aigua que es diposita sobre superfícies (fulls, sòls, etc) s’evapora; i part de l’aigua és transpirada per les plantes en el seu procés biològic de la fotosíntesi. Hi ha una relació entre l’increment de la temperatura i l’increment de l’evapotranspiració, la qual s’accentua de forma molt important als mesos de juny a agost. Com a balanç, s’observa que a l’estiu es produeix un dèficit hídric molt important, doncs les temperatures assolides són elevades, mentre que la precipitació esdevé mínima, sobretot als mesos de juliol i agost. - 6 - 11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04 100 30 ) 2 90 80 25 70 20 60 50 15 40 30 10 20 5 10 Temperatura mitjana ºC Precipitació mitjana ( l/m Precipitació 0 0 Abril Juny Maig Març Juliol Agost Gener Febrer Octubre Setembre Desembre Novembre Figura 2: Diagrama ombrotèrmic d’Esparreguera. Període 1960-1984 per les precipitacions (Estació Meteorològica 163 A d’Esparreguera, Enric Gili i Bas) i 1997-2000 per les temperatures (Estació Meteorològica dels Hostalets de Pierola, Anoia). Si s’analitza l’evolució temporal de les precipitacions, es troba que la precipitació anual mitjana entre 1994- 2001 fou de 598’9 ± 228’8 l/m2, entre el 1980 i el 1993, de 575’7 ± 93’5 l/m2 i en el període 1960-1979, de 688’3 ± 230’4 l/m2. Circumstàncies específiques: inversions tèrmiques, precipitacions d’intensitat elevada, etc. Com a aspecte important cal destacar és el règim de les pluges variable, ja que es passa d’estacions humides i torrencials a d’altres àrides amb molta sequera. Això ha provocat que l’efecte combinat d’una pluja torrencial amb les característiques de la morfologia fluvial (xarxa hidrogràfica extensa i amb força pendent) hagi provocat avingudes d’aigua amb efectes importants, tant a nivell ambiental, social i econòmic.