ESPARREGUERA com vas?

LA REVISTA D’ESPARREGUERA NÚMERO 122

AGOST-SETEMBREGENER-FEBRER 2012 2011 3€ 1 Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de l’Escola d’Arts Plàstiques que ens fessin tires còmiques sobre el Transport públic, aquest n’és el resultat. Val molt la pena dedicar-hi uns minuts.

2 setsetset SUMARI

2 LA TIRA El Transport vist pels alumnes de l’Escola d’Arts Plàstiques

5 EDITORIAL La redacció

SETSETSET.CAT 6 APARTAT 24 NÚMERO 122 gener-febrer 2012 600 EXEMPLARS COL·LABORACIÓ: 3 € 7 EL TEMPS ENRIC GILI Edita: Setsetset AC Apartat 24 [email protected] 8 ESPARREGUERA, 08292 Esparreguera. 93 777 84 21 COM VAS? Director: Joan Espinach Ingrid Regalado, Miguel Badajoz Consell de redacció: Miquel Altadill, Mi- i Edmon Piqué guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide- gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura Mas, Carme Paltor, Edmon Piqué, Toni Puig, Ingrid Regalado, Carles Reynés. 14 RECULL DE PREMSA Consell d’opinió: Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Ramon París, Jo- Oriol Esteve sep Paulo, Josep Ràfols. Opinió: Anna Valldeperas, Teresa Prats, Josep Paulo, Paquita Vives, Eduard Rivas, Carles Rey- 16 ELS SETS DEL 777 nés, Edmon Piqué, Josep Ràfols, Ade Pa- Redacció lomar i Gerard Bidegain. Col·laboració: Equip La Sargantana - Collbató. Còmic: Alumnes de Còmic Escola d’Arts Plàsti- 18 RACÓ D’HISTÒRIA ques. Fotografi a: Alumnes de fotografi a Josep Ràfols Escola d’Arts Plàstiques. Correcció: Rita Maria Vila Publicitat: 620 810 890 21 ÉS MOLT BELLA Disseny i distribució: TD’G Impressió: Gilaver LA COMARCA… Equip La Sargantana La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal 22 PARADA CULTURAL Gerard Bidegain La revista 777 Comunica no fa necessàriament seves les opinions ni els criteris exposats pels seus 29 VERSIÓ 2011 col·laboradors. Gerard bidegain La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col·laboradors. 30 L’ENTREVISTA En el cas que el lector vulgui escriure ELOI MESTRE una carta o enviar alguna col·laboració ho pot fer per c/e: [email protected] Carles Reynés o a l’apartat 24 de correus.

3 4 setsetset Comencem l’any amb noves retallades. Són notícia però ja no ens sorprenen. Sembla que ens haguem de limitar a endevinar a què haurem de renunciar aquesta vegada i a qui li tocarà el rebre. Les retallades ens indignen i ens esgoten, ens esveren, però també ens fan refl exionar, ens causen maldecaps però també ens fan buscar solucions i alternatives, ens fan evi- dents les desigualtats però també ens permeten cercar punts de trobada i sobretot de partida. Amb les retallades hem vist com entre tots hem estirat més el braç que la màniga, i els polítics ens hi han empès deixant- nos tirar de veta fi ns que ja no hem pogut lligar els gossos amb llonganisses. El Fons Monetari Internacional ens diu que aquest any 2012 ja no disposarem de prous llonganisses ni per alimentar als gossos i que, potser –permetin-nos la llicèn- cia– ens l’haurem de menjar, el gos. La retallada del transport públic ens farà moure més que mai. A Esparreguera haurem de prescindir del mar –no ens pas- sem– i de l’aire –l’Aeri és tancat, però buscarem totes les so- lucions possibles per seguir movent-nos per terra. En aquest número del 777 mirarem d’aprofundir-hi i, entre tots, debatre- ho. Per altra banda la retallada de l’educació ens empentarà a aprendre més d’una lliçó i a buscar tres peus al gat per seguir gaudint d’un ensenyament de qualitat. La retallada en sanitat ens farà més forts perquè retornarem –d’alguna manera- als orígens. La retallada de cultura ens incentivarà a crear-ne més i a no donar-nos per vençuts: com més crisi més cultura. Si ens retallen drets és perquè encara en tenim…. Oh i tant que en tenim! Tenim prous motius, il·lusió, capacitat, eines i enginy per ca- nalitzar i tirar endavant projectes col·lectius, que mai ens podran retallar: cultivar la nostra consciencia i l’esperit social. És per aquesta raó que en una bona i llarga tarda de dissabte, un grup de joves sobradament motivats decidíem que assu- míem el que es considera un esport de risc en aquests temps: un compromís. Agafar el relleu generacional d’aquesta revis- ta. Perquè és temps d’inversions ara, d’un altre tipus d’inver- sions, i sobretot de riure plegats, de riure molt. Ens acompa- nyeu, oi? Ja ho sabeu, el 777 és casa vostra.

5 APARTAT 24 CARTES AL DIRECTOR

JA EL TENIM AQUÍ, RITA MARIA VILA

Sí, això devien dir els fans de l’aeri el dia que va I també té una “gràcia “ el tal transport. No sé quedar instal·lat. I això és el que diem els con- si ja s’ha donat el cas. Però sabeu què repre- traris a la seva instal·lació: aquí tenim una senta quedar-se penjat allà dalt en cas d’ava- andròmina que va costar més de 800 milions ria? (i d’avaries se’n poden produir, ho sabem de pessetes i ara resulta massa cara de man- prou bé els que esquiem). Doncs resulta d’allò tenir. No dubto que a algú li pot haver anat bé, més “emocionant”, sobretot si un no té l’esperit ja sabem que tot s’aprofi ta en aquest món. aventurer, cosa que mínimament tenen els Però era sensat llençar tants milions per a un esquiadors. I si el contratemps passa a l’hi- transport d’ús minoritari? Què carat els van vern, ja no cal que us digui com és d’agradable explicar a la Unió Europea perquè els fessin i de refrescant! I tot plegat, per un transport cas? És clar que així li va a la UE, deuen haver altament defi citari; ja sabem que el transport gastat molts diners com ara els d’aquest cas! públic ho és, de defi citari, però pot ser-ho de forma raonable i certament en aquest cas no Era un transport que es podia fer amb un mi- ho era. I pensar que algú qualifi cat per a opi- crobús llançadora que hauria satisfet de llarg nar ens va dir “si més no, serà pintoresc”! Ja ho les necessitats: i no em digueu que resulta veieu, en pintoresquismes llencem els diners molt car; si més no, no necessitava instal- de la Unió Europea (que al capdavall són ben lacions milionàries! I hauríem viatjat més ca- bé de tots) i, per al manteniment, els de la Ge- lentons que no pas en aquella vagoneta gèlida. neralitat, que encara són més nostres! I per a més INRI, s’ha de disposar d’un autocar que faci el servei en cas de vent! Voleu res més Aquí el tenim, doncs, esperant temps millors, absurd? Ara sembla que se substitueix amb que no sembla que siguin gaire propers si tenim més viatges del bus ordinari, tot i que m’han en compte com està la situació econòmica! dit que el nombre de viatges no és equivalent.

amb el setsetset pel món

Miquel Altadill va portar el 777 fi ns a Jerusalem aquest Nadal.

6 setsetset EL TEMPS Enric Gili / Estació automàtica AEVSA

El temps del mes de desembre a Esparreguera Com ha dada especial a destacar ha estat l’absència total de pluja situació que s’ha repetit durant set mesos de desembre en els darrers 50 anys, el darrer dels quals va ésser el desembre de 1999. Un altre fet a subratllar ha esta l’absència de fred rigorós que ha permès que la temperatura mitjana hagi estat de 9,1ºC superant amb 1,3ºC el valor habitual. El dia 14 amb vent de l’oest es va assolir la temperatura màxi- ma del mes amb 18,5ºC. La mica de fred es va enre- gistrar la darrera setmana del mes amb tres dies de temperatures mínimes negatives sent la més baixa de -2º el dia 28. El cop de vent més fort es va donar el dia 30 amb 53,1 km/h de NW a les 15 hores. Del fi nal de mes s’han de destacar les altes pressions que ar- riben fi ns a 1034 hPa el dia Sant Esteve. Dades a destacar del mes Temperatura mitjana: 9,1ºC. Mitjana de les màximes: 13,8ºC. Mitjana de les mínimes: 4,4ºC. RESUM DEL TEMPS 2011 Temperatura màxima: 18,5ºC el dia 14 Enric Gili Temperatura mínima: -2,0ºC el dia 28 Precipitació: inapreciable Resum de la meteorologia de l’any 2011 a Esparreguera Precipitació acumulada l’any 2011: 610,5 l/m2 L’observació del quadre de dades mensuals ens permet afi rmar que hem gaudit d’un clima relativament suau. Així la temperatura mitjana de tot l’any que ha estat de 17,17ºC la més elevada del període 1980 a 2010, juntament amb les mitjanes de les màximes i mínimes, ens demostren que hem tingut un hivern suau i un estiu poc calorós si excep- El temps del mes de gener a Esparreguera. tuem la darrera setmana d’agost. Referent al fred només hem sofert 9 dies de tempe- Les característiques del gener de 2012 es poden re- ratures negatives centrades en els mesos de gener (6 dies) i desembre (3 dies) essent la sumir dient poc fred i poca pluja. La temperatura més baixa de -3,5ºC el 24 de gener. Respecte l’estiu els dies amb temperatures superi- mitjana amb 8,3ºC així ho confi rma. La temperatura ors als 30ºC s’han enregistrat 11 dies el juliol i 23 a l’agost, sent la màxima assolida de màxima del mes es va enregistrar el dia 5, amb 16,5º 37ºC el dia 21 d’agost. La pluja recollida durant l’any natural ha estat de 610,5 litres/m2 i la mínima el dia 14 amb 1ºC negatiu, únic dia amb caiguda en 67 dies i dos mesos sense pluja: l’agost i el desembre. temperatures negatives de tot el mes. En general hem tingut un temps molt estable i amb altes pressions durant la major part del mes que ens ha donat matins 2011 Temp. Mitjana Mitjana Màxima Mínima Pluja Dies mitjana màximes mínimes mes mes L/m2 pluja fresquets i tardes amb temperatures suaus, ja que Gener 8,2º 13,3º 3,2º 20,5º -3,5º 24,7 6 hem gaudit de 23 dies de sol. És a partir del dia 25 que Febrer 10,2º 15,5º 4,7º 21,5º 0,5º 10,8 6 les temperatures mínimes sofreixen una davallada Març 12,1º 17,1º 7,1º 25,5º 1,5º 110,9 9 que es manté fi ns a fi nals de mes. Amb relació a la Abril 17,4º 23,5º 11,4º 32,0º 6,5º 32,8 9 pluja aquest gener a seguit la tònica del darrer de- Maig 20,5º 26,5º 14,5º 32,5º 11,0º 109,2 4 sembre, s’han recollit 0,5 mm en tres vegades o sigui Juny 22,3º 27,7º 16,9º 33,5º 12,5º 97,9 6 pràcticament dos mesos seguits sense pluja. Juliol 23,3º 29,6º 18,9º 33,5º 15,0º 31,0º 5 Dades a destacar del mes: Agost 26,1º 32,2º 20,0º 37,0º 15,5º lp 1 Temperatura mitjana: 8,3ºC Setembre 23,7º 29,6º 17,8º 33,0º 12,0º 18,6 3 Mitjana de les màximes: 13,0ºC Octubre 19,0º 24,8º 13,3º 33,0º 7,01º 57,1 5 Mitjana de les mínimes: 3,5ºC Novembre 14,1º 17,9º 10,3º 23,5º 4,0º 117,5 12 Màxima del mes: 16,5ºC el dia 5 Desembre 9,1º 13,8º 4,4º 18,5º -2,0º lp 1 Mínima del mes: -1,0ºC el dia14 17,17º 22,62º 11,87º 37,0º -3,5º 610,5 67 Precipitació: 0,5 mm en 3 dies 2010 15,42º 20,99º 11,02º 37,5º -3,0º 723,1 99 Precipitació darrers 12 mesos: 583,3 mm

7 TEXT: Edmon Piqué Miguel Badajoz Ingrid Regalado FOTOS: TRANSPORT PÚBLIC Alumnes del taller de fotografi a de l’Escola d’Arts Plàstiques Esparreguera, com vas?

En aquest període de profunds canvis estructurals i conceptuals en els serveis públics, elements com el transport també s’estan veient afectats. És possible que el transport públic ja no sigui en GONZÁLEZ SÍLVIA essència el que era.

Si entenem el transport públic com Segons l’estudi de la mobilitat del municipi una resposta a la demanda ciutadana Esparreguera d’Esparreguera (FormaPlan 2006), elaborat per de mobilitat, accessible a tothom, la Diputació de Barcelona, una part important econòmicament assequible, que diga’ns què dels veïns d’Esparreguera que s’han de des- suposi una alternativa real al transport plaçar fora del municipi es dirigeixen a Marto- privat i que garanteixi una qualitat del necessites i et rell, Abrera i Barcelona, essent, en aquest or- servei; podem observar que aquests dre, els destins més habituals. trets s’estan diluint. Actualment el cost del servei augmenta notablement direm què tens No obstant, donada la confi guració d’Esparre- malgrat que l’increment del preu no guera i l’existència de nuclis perifèrics allu- Històricament, i a causa de la seva situació nyats del centre del poble, existeix també una es tradueix en cap millora. A més a geogràfi ca, Esparreguera ha quedat al marge necessitat interna de comunicació. El conjunt mes, la disminució de la freqüència de dels grans eixos ferroviaris dels que gaudeixen de barris que van néixer com a urbanitzacions pas i l’ajustament de trajectes, sovint poblacions veïnes. Per suplir aquesta man- suposaven ja al 2006 una mica més del 25% disminueix l’utilitat del servei i per cança ha hagut de potenciar la comunicació de la població i per tant són un element impor- tant no dóna resposta a les necessitats amb els municipis que disposen d’estacions tant quan a la mobilitat generada al municipi reals de la població. Esparreguera no de tren, com és el cas de Martorell, Olesa de (FormaPlan 2006). Això s’accentua si tenim en n’és una excepció i també n’està patint Montserrat o Abrera, per accedir més fàcil- compte que aquests barris no disposen dels les conseqüències. En els darrers ment als grans nuclis i a Barcelona. mateixos serveis i depenen exclusivament mesos la mobilitat a la nostra vila dels que es troben al centre de la vila. s’ha vist afectada per les retallades Amb l’accés a poblacions que tenen connexió econòmiques que es duen a terme arreu directe amb grans ciutats, Esparreguera veu Així, aproximadament una tercera part de la del país. Aquesta situació actual, no solucionada de manera indirecta l’accés als mobilitat obligatòria a Esparreguera es cor- només limita les opcions ja existents, serveis més propis d’una gran ciutat, com pot respon a desplaçaments interns (FormaPlan sinó que fa perillar el plantejament de ser un gran hospital, una universitat o un cen- 2006). projectes futurs que puguin millorar la tre de formació específi ca. connectivitat d’Esparreguera.

8 setsetset OPINIÓ El Bus Urbà, connectant Esparreguera amb sí mateixa PER AMOR A L’ART Carles Reynés Montoriol El bus urbà ha estat i és, ara per ara, l’únic Aquest any aquest servei és objecte d’una mitjà de transport públic que fa front a les forta retallada; Es redueixen de 27 a 17 les necessitats de mobilitat interna del municipi. parades (una reducció del 37%), eliminant ME’N VAIG A PEU Tot i que malauradament zones com la Colònia aquelles més properes i interiors del nucli ur- Sedó o Can Vinyals han quedat sempre exclo- bà i deixant intactes les dels barris més peri- Ja fa molt de temps, encara hi havia la idea ses d’aquest servei, aquest és l’únic mitjà del fèrics. Es redueixen també els horaris, en un d’allò que s’anomenava l’interès col·lectiu, el que disposen els barris més allunyats com 27% els dies feiners i en un 44% els dissabtes bé comú… o potser imagino que hi havia una Can Rial i Mas d’en Gall, o també La Plana, per i festius, eliminant gairebé del tot el servei en època així? És probable que no hagin desa- connectar amb el centre de la vila. caps de setmana. paregut aquests conceptes, però estan tan instaurades altres idees com la qualitat de Els usuaris més habituals del bus urbà són Totes aquestes reduccions, irònicament, ve- vida i l’estat del benestar, que sense adonar- gent gran i joves dels barris més allunyats nen acompanyades, en la majoria de casos, nos anem desertant del grup i ens repapem que no disposen de cotxe i que no tenen cap d’un increment en el preu del tiquet, des d’un en la sòrdida individualitat. Però alguns ja altre opció de transport, però cal dir que mai 12% d’una T-10 a un 40% d’un bitllet senzill. El comencen a adonar-se que això tant escam- no ha arribat a ser una mesura dissuasiva resultat és que el servei no només desenco- pat de la crisi, no signifi ca només una retalla- real del vehicle privat per a la resta de veïns; ratja a possibles nous usuaris sinó que limita i da econòmica als sous i els serveis públics malauradament les característiques del pro- difi culta molt l’ús dels que en són totalment dels ciutadans, sinó quelcom pitjor: deterio- pi servei han fet d’aquest transport una alter- dependents. rar el teixit social i cultural amb la possibilitat nativa gens competitiva front el cotxe o fi ns i d’eliminar-lo. Quan una vegada i altra sentim tot la ruta a peu. a dir per boca de gestors polítics i econòmics, la paraula llibertat, mai sabem a quina lliber- tat es refereixen o per a qui? Però ja hem après que la llibertat sense límits dels uns, és la submissió dels altres; per això calen posicions noves, fortes i decidides que vegin clar que en front d’una crisi global amb l’eti- queta de “crisi econòmica”, ha de ser precisa- ment la economia la que s’ha de subordinar al benestar de tothom i no al revés . Fa apro- ximadament 20 anys, just als inicis de la revista 777, es projectava una Esparreguera de grans dimensions, una Esparreguera que passés dels cinc mil als vint mil habitants, que passés de ser un poble per anar a peu, a ser un poble per anar amb cotxe i adaptat al cotxe. “És inevitable, el progrés no hi ha qui el deturi”, deien. I com que prevalia la econo- mia, per damunt del benestar de tothom, des d’aleshores, el poble és ple de cotxes. I el poble s’ha acostumat tant al cotxe que ja no en pot prescindir. I amb el cotxe ens hem acostumat a moltes altres coses de les quals tampoc no en podem prescindir. I des d’aleshores ja res ha esdevingut sostenible: ni el cotxe, ni el barri, ni el poble, ni nosaltres mateixos. Però sempre hi la possibilitat el servei d’esmentar la paraula crisi amb un somriu- re a la boca. La revista 777 també està en desencoratja a crisi, sempre ho ha estat, però aquesta ve- possibles nous gada té cares noves i el que és millor, idees noves. Perquè estar en crisi vol dir tenir usuaris i difi culta l’afany de canviar i tenir la voluntat de fer-ho l’ús dels que en millor que abans. Aquesta és l’aposta del són totalment nou 777, en una època difícil, segur, però no per això menys engrescadora que la de fa dependents aproximadament 20 anys. El repte és difícil i calen moviments serens: “el camí fa pujada i

IÑIGO me’n vaig a peu”. (J.M. Serrat)

9 TRANSPORT PÚBLIC Esparreguera, com vas?

La Hispano ara va bé, ara no ve... RICK

La Hispano Igualadina és, sens dubte, el mitjà centre de la ciutat de destí, fa que sigui una molts viatges. A això cal afegir-hi els retards de transport públic més utilitzat per la majo- opció molt a tenir en compte a l’hora de des- que es donen sovint en aquest servei degut a ria d’esparreguerins i l’alternativa més seriosa plaçar-se fora d’Esparreguera. Majoritària- les típiques congestions de vehicles que hi ha de transport públic per desplaçar-se, sobre- ment els usuaris d’aquest transport són joves a les hores puntes del matí i a la tarda a les tot, cap a Barcelona i Igualada els dies entre estudiants que l’agafen periòdicament, ja que carreteres. setmana. Durant el dia hi ha gairebé 40 auto- d’aquesta manera utilitzen un títol de tarifa busos en direcció Barcelona i uns pocs més en reduïda que acaben amortitzant al cap d’uns Així doncs, malgrat els avantatges aparents direcció Igualada. Aquesta quantitat d’auto- viatges. A més, d’aquesta manera s’estalvien de la Hispano Igualadina, tampoc acaba de busos es veu reduïda a més de la meitat du- el desgast físic i psíquic que suposa anar a convèncer als esparreguerins, que sovint, per rant els dissabtes i prop d’un 75% els diumen- una gran ciutat amb vehicle propi, a banda del poc que puguin, prefereixen el transport privat ges i festius (de 38 a 9 autobusos). cost econòmic. davant els dubtes que planteja la Igualadina.

Amb una freqüència de pas de dos viatges per Tanmateix, l’elevat preu del bitllet senzill, hora i fi ns a tres en les hores puntes del matí, 3,60€, comporta que tota aquella gent que es és el mitjà de transport més utilitzat per la desplaça a Barcelona i a Igualada, si no ho fa majoria de gent que es desplaça a Barcelona a amb una certa regularitat, opti per el trans- estudiar o treballar. El fet de que tingui una port privat, ja que realment no és tanta la dife- freqüència de pas elevada i que et deixi al rència econòmica si no es compren bitllets de

10 setsetset OPINIÓ

ELS RICS I ELS RUCS Teresa Prats Margalef

BYE, BYE AERI

Almenys tot el que ens està passant ens servís d’escarment!!! Bé, ens servís, volia dir els servís. Ja en comencem a estar tips de sentir que hem estirat més el braç que la màniga, que hem viscut per sobre les nos- tres possibilitats i que tots som culpables de la crisi i per tant hem d’aguantar estoica- ment les retallades que en aquests mo- ments ens cauen per totes bandes. No hi estic pas d’acord, no dic a les retallades, que CARLOS la gent del meu braç hi té la mà trencada en això de retallar, ho dic perquè allà on s’hau- ria de retallar de debò, se’n guarden prou de tocar res. Nosaltres no hem creat la crisi i L’Aeri, enlaire ens la fan pagar. Quan encara hi érem a temps d’evitar alguna despesa inútil, prou La decisió de construir un aeri Esparreguera- 45% en dies feiners i del 98% en dissabtes i que ens vam fer sentir, però qui ens havia de Olesa va ésser en el seu moment molt contro- festius. Ben mirat deu ser que la necessitat fer cas no ens van escoltar. La majoria de la vertida, tant a Esparreguera com a la vila de fer que Esparreguera aprofiti l’estació gent del nostre poble no veia gens clar la d’Olesa. La planifi cació preveia un nombre d’Olesa per arribar a Barcelona o al Bages, i conveniència de posar l’aeri aquí a Esparre- molt elevat d’usuaris, 250.000 viatgers anuals, el projecte del metro del Baix Llobregat, ha guera, ens vam moure, vam fer manifest el i tot i realitzar diversos canvis per ajustar-se, quedat en quasi res. nostre desacord i res de res. La resposta paradoxalment, a la demanda dels usuaris, dels manaires de llavors era que aquests després de quatre anys de funcionament la Curiosament, la connexió ferrocarrils d’Olesa- diners ens els donaven només per a fer l’ae- demanda era encara menor de la meitat de la Esparreguera durant els festius és desigual ri i que si no el feien, d’aquests quartos no esperada. Al 2010 l’estació d’Esparreguera segons quina és la població d’on parteix l’usu- en veuríem ni cinc. Jo deia: Si no ens fa falta assolia només 42.529 passatgers. Tot apunta ari. Mentre que tots els autobusos que arriben no cal que el fem perquè sí, d’això a casa a una mala planifi cació de la infraestructura, a Esparreguera han passat prèviament per meva se’n diu malgastar, i si al poble del que es tradueix en un cost fi nal d’uns l’estació, de tots els que surten d’Esparregue- costat o en un altra poble tenen una neces- 5.485.700,81 € malgastats, i que difícilment ra només un- a les 22h- té parada a l’estació sitat urgent, doncs que els diners aquests s’amortitzaran mai. d’Olesa. Això pot voler dir que, dissabtes i fes- serveixin per això, però no, no els podíem tius, via ferrocarrils, arriba més gent a Espar- pas deixar escapar, i ja tenim l’aeri. Tancat, L’inici del 2012 ve marcat pel que ens diuen reguera de la que marxa o bé que s’obliga als això és el que tenim, un aeri que no serveix tancament provisional de l’aeri i la substitu- usuaris, que es dirigeixen a Olesa per agafar el per a res, i que a més de no servir s’hi hauran ció del servei per un reforç de l’autobús ja tren, a fer forçosament una passejada des de de gastar uns diners cada any per al seu existent, que connecta Esparreguera amb la Plaça de l’Oli a l’estació. manteniment i queda per veure si d’aquí un Olesa. En balanç però, la reducció horària temps, tota la infraestructura no queda re- que pateixen els Esparreguerins i Olesans Ben mirat, quasi som gairebé al mateix punt duïda a ferralla. Aquesta és només una pe- des del gener per arribar al poble veí és del de partida i no moure’ns de lloc ens ha sortit tita mostra de com s’han llençat els diners, 20% per als dies feiners i del 80% per als molt car. imagineu-vos a gran escala com ha anat la festius. Ara bé, l’afectació és molt major per cosa. He començat dient que tan de bo el aquells usuaris que viatgen a Olesa exclusi- que està passant els servís d’escarment, vament per connectar amb els ferrocarrils, La planifi cació però malauradament, en els que ens ma- ja que si s’analitza la quantitat de viatges preveia 250.000 nen no els està passant res, és a nosaltres a que des d’Esparreguera tenen parada a l’es- qui ens ho fan passar i llavors difícilment tació d’Olesa, aleshores la reducció és del viatgers anuals escarmentaran. Qui reparteix garrotades no se’n sent pas del mal que infringeix i si qui Al 2010 l’estació les rep les aguanta, doncs endavant les at- d’Esparreguera xes, que no estamos tan mal. assolia només 42.529 passatgers

11 TRANSPORT PÚBLIC Esparreguera, com vas?

I a la nit, què?

A partir del nou de Gener els horaris de la El conegut com a Bus Nit, és un autobús que que arribi el segon i últim transport de la nit. Hispano Igualadina s’han vist reduïts i amb quan et disposes a agafar-lo a Barcelona ja ells el N51, bus nocturn que fa recorregut des saps que trigaràs hora i mitja en arribar a ca- No obstant, el conductor estarà content amb de la Plaça Universitat de la ciutat comtal, sa, amb el nou horari potser dues hores; que el seu sou a fi nal de mes, més del que milions fi ns a la nostra vila, tot parant a catorze para- farà parades per pobles que potser et costaria d’espanyols poden dir en aquests moments. des, en un itinerari que passa per onze muni- situar en un mapa; saps a més, que és proba- L’empresa estarà també contenta, per que els cipis diferents fi ns arribar a Esparreguera, i ble que el conductor decideixi no entrar a al- joves, ara per ara, no tenen altre remei que que torna al punt de partida fent el mateix guns dels municipis on potser hi ha un jove utilitzar els seus serveis. Els únics descon- camí a la inversa. usuari que il·lús es diu a si mateix “no torno a tents, com sempre, son els usuaris Esparre- agafar l’Igualadina!” Però, qui s’ha de queixar guerins, sense cap altre transport públic per Aquesta línia de bus, una de tantes d’una em- si tots volem arribar, ni que siguin cinc minuts poder tornar de nit, mentre ells ni tan sols es presa de dubtable efi ciència caracteritzada abans a casa, encara que sigui a costa d’un molesten a actualitzar els horaris a la seva per l’incompliment dels seus horaris, durant hipotètic desconegut? pròpia web. aquest any 2012 farà, en una nit, la meitat de recorregut als que ens tenien acostumats i Ara, a més, si perds el primer bus hauràs d’es- parant en deu parades més que al 2011. perar aproximadament dues hores i mitja a SÍLVIA GONZÁLEZ SÍLVIA

12 setsetset OPINIÓ

DES DE LLUNY Ade Palomar

TEMPS PER A VALENTS

Em costa trobar paraules. Paraules que aconsegueixin expressar amb exactitud el desconcert que em produeix l’arribada del mes de juliol. No em refereixo a la bogeria atmosfèrica que estem experimentant a mesura que passen els anys, que potser agafem un refredat en ple agost com anem en màniga curta a l’hivern, sinó a un mo- ment encara més inquietant. Un mes en què arribarà la cúspide de la carrera de molts dels joves espanyols. A les universi- tats espanyoles es llicencien, cada any, uns tres mil periodistes, mentre que la taxa

SÍLVIA GONZÁLEZ SÍLVIA d’atur periodístic, segons el ‘Informe Anual de la Professión Periodística 2011’, arriba la vertiginosa xifra dels 9.937 aturats a la professió aquest any. Un 78% més que al any 2010. Fa por pronunciar, ja no dic pen- sar-ho. És, sens dubte, el pitjor any per al Periodisme. Catalunya encapçala aquesta llista negra de comunitats en les que roden més caps en redaccions, emissores de rà- dio i cadenes de televisió. Mentrestant, la carn de periodista està molt més barata cada any, i aquest ha de callar davant el primer treballet que se li passa per davant, I mentrestant, anem anant... perquè si ell no l’agafa, un altre ho farà. Els mitjans s’aprofi ten d’aquesta set del jove I en defi nitiva, l’’augment del cost del trans- més no, a curt i mig termini, ja que fi ns que periodista ‘tot terreny’ que tot ho sap fer, port públic i la pèrdua de qualitat del servei Esparreguera no disposi d’un mitjà de trans- que tan familiaritzats van amb la web 2.0, limita la mobilitat del ciutadà i desencoratja port públic que millori la connectivitat i que les xarxes socials com Twitter o Facebook, i l’usuari a utilitzar-lo. Les conseqüències prin- respongui a les necessitats reals dels habi- que tan bé li va una propina de tant en tant. cipals són dues: d’una banda el transport pú- tants, se seguirà optant per prendre alternati- De què serveix fer tantes pràctiques durant blic és cada cop menys útil i menys utilitzat i ves al transport públic. quatre anys de carrera, si quan l’abando- de l’ altra es potencia l’ús del vehicle privat. nem ens passem amb un contracte de be- D’altra banda, potenciant el vehicle privat cari o en pràctiques d’altres? I això, per als De la pèrdua d’usuaris del transport públic renunciem a un model de mobilitat sosteni- que tenen sort de poder fer la seva signatu- només se’n pot esperar que cada cop el servei ble, no només lliure d’emissions sinó també ra en un paper. sigui més defi citari i per tant es corre el perill de congestions Més vehicles a Esparreguera de que acabi desapareixent ja que no té sentit vol dir més trànsit, més dificultat per circu- mantenir un servei molt costós si no respon a lar, més problemes per trobar aparcaments, les necessitats dels usuaris. Podríem dir ales- més zones limitades d’estacionaments, més hores que la pròpia gestió pública dilueix i vehicles a l’illa de vianants! A no ser que... acaba per fer desaparèixer l’essència del tinguem una visió diferent del vehicle privat, transport públic. i busquem alternatives al cotxe. Val a dir però, que una vegada més això quedaria en Com hem vist, un dels principals motius dels mans dels vilatans, que amb enginy i creati- esparreguerins per desplaçar-se és precisa- vitat hauríen de fer front al repte. Cap dubte ment obtenir una millor connectivitat; és a dir, de que en som capaços, en podríem dir au- poques vegades el primer destí on ens des- togestió, un concepte amb el que ens haurí- placem és on volem arribar, sinó que fem es- em d’anar familiaritzant. cala. Això no sembla que hagi de canviar, si

13 RECULL DE PREMSA Oriol Esteve

ESPARREGUERA PERD L'ESPAI NADÓ I EXTERNALITZARÀ LA RESIDÈNCIA DE CAN COMELLES

Per tal de presentar els pressupostos del 2012, no se n’ha aprovat cap des de 2008, l’Ajuntament hau- rà de retallar fi ns a dos milions d’euros. Les vícti- mes d’aquest ajustament són, entre d’altres, l’Es- pai Nadó i la llar d’avis de Can Comelles, que prova- blement serà gestionada des del món privat. Per aquest mateix motiu, l’alcalde, Joan-Paül Udina, no ha confi rmat si hi haurà acomiadaments en d’altres equipaments municipals o fi ns i tot dins el consistori.

L’ESPARREGUERA II NO ES RENDEIX

El nou centre educatiu Esparreguera II ha decidit seguir endavant amb el seu projecte tot i sentir-se, en algunes ocasions, ‘rebutjats’ com van manifes- tar en el Fòrum 21 celebrat l’últim divendres de gener. Aquell mateix dia, durant una reunió del consell escolar municipal, el centre va proposar a l’Ajuntament traslladar l’Esparreguera II a la pisci- na municipal descoberta, ja que la llar d’infants Cucuruga tornarà a les seves instal·lacions al car- rer Ferran Puig. A més, el consell va decidir per unanimitat exigir a la Generalitat de Catalunya que mantingui oberta l’Esparreguera II.

GENT D’ESPARREGUERA S’ESBORRA DEL GOVERN

El regidors de Gent d’Esparreguera, Gustau Pérez i Xavi- er Galvís, han abandonat el govern municipal al·legant, entre d’altres coses, desavinences amb Convergència i Unió i particularment amb l’alcalde, Joan Paül Udina en moltes qüestions. Caldrà esperar uns quants dies més per veure si el govern de CiU, Acord Municipal i AIESPA es manté com a tripartit i decideix seguir governant en minoria o busca altres socis dins del ple. Per obtenir majoria absoluta necessitarien el suport de dos regi- dors més.

14 setsetset MÉS DE 800 PERSONES HAN PARTICIPAT A LA MARXA DEL MONTSERRATÍ

La cursa ha tornat a batre el seu rècord d’assistència en la seva 5a edició on hi han participat més de 800 persones inscrites i moltes d’altres que han optat per fer-la sense dorsal. Enguany el primer corredor en creuar la línia de meta en la categoria de 12 km ha estat XXXXXXXXXXXX amb un temps XXXXXXXXXXXX; i en la categoria de 20 km XXXXXXXXXXXXXXXX amb un temps de XXXXXXXXXXXXXXX. En acabar els participants han rebut dife- rents obsequis i un entrepà de botifarra.

I ABANS DEL PROPER 777... (AGENDA)

Rua de Carnaval: Dissabte 18 de febrer, a les 18.30h. Els partici- pants del 3r Concurs de Comparses desfi laran pels carrers del poble seguint el següent recorregut: plaça de la Sardana, Av. Francesc Marimon, carrer de Sant Joan, carrer de Baix, plaça de la Constitució, carrer dels Arbres, carrer Ferran Puig, carrer d’Orenci Valls i carrer Montserrat, plaça de Santa Eulàlia, carrer Gran, carrer dels Cavallers, passeig del Castell per acabar al Pavelló Municipal. Pedalada a Can Jorba: Diumenge 19 de febrer a les 9.00h del matí. El club Zona Bici organitza una pujada a Can Jorba que sortirà de la plaça del Centre. Un cop arribats al destí, es farà un esmorzar amb tots els participants. La data límit d’inscripció és el dijous 16 de febrer i el preu és de 3 euros. Donació de sang: Diumenge 19 de febrer de 9.30 a 14.00h i di- mecres 22 de febrer de 17 a 21h. Les donacions es podran fer en el Centre d’Atenció Primària al carrer del Mil·lenari. Inici de La Passió: 3 de març Trobada a l’ermita del Puig: Dilluns 9 d’abril a partir de les 10:00 h. Com cada any el dilluns de Pasqua se celebrarà el tradicional aplec a l’ermita del Puig. Hi haurà actuació castellera, ball de bastons i de gegants, sardanes i paella per a tothom.

15 els SETS del

faltaria un text com a introducció segurament fent esment al fet que en aquest moment la unió i l’esforç conjunt és el valor afegit que necessita el poble per afrontar amb il·lusió el temps de crisi, que no vol dir sinó la transformació d’alguna cosa SET A L’ENTITAT: a Federació de Cultura Popular d’Esparreguera

SET A L’ACTIVITAT: Els Pastorets de l’Esparracat (l’Escorxador)

Per la valentía Més de dues-centes persones es van reunir el dia 8 de nostres sentits a veure, escoltar i comprendre un format de ser crítics gener a l’antic Escorxador Municipal d’Esparreguera. d’espectacles d’un alt nivell professional, estretament amb ironia Què hi passava? Doncs un altre any tornaven a fer-s’hi lligats al temps i als diners, dos elements que no eren els Pastorets. Uns Pastorets singulars. De fet, una idea els més destacables en aquests Pastorets. Demanant que es va engendrar fa sis anys a la barra de l’Esparra- tan sols dos euros i que cada persona es portés la cadira Per recuperar la cat, on ja s’hi van fer les primeres representacions. de casa, més de dos cents espectadors van poder gaudir idea de fer d’un L’Esparracat va tancar les seves portes l’agost de 2010, d’una representació de caràcter excepcional, que va text tradicional però un grup de “fi dels”, van voler mantenir-ne part de provocar més d’una hora de somriures i rialles. El teatre, un argument l’esperit. Així doncs, el gener de 2011, amb aquesta clara en aquest sentit, és viu a Esparreguera, i els Pastorets d’actualitat intenció, una vintena de nostàlgics d’aquelles entusias- en són una mostra més, a la vegada que diferent. Sense tes, peculiars i úniques interpretacions dels Pastorets a complexes, amb un sentit crític però altament humorís- dins d’un bar, van creuar fronteres i van voler anar més tic, amb virtuts i defectes, amb decorats fets a mà uns Per divertir-nos enllà: l’Escorxador seria l’alternativa perfecte per a la dies abans i amb un morro excessiu sobre l’escenari; en temps de realització d’aquest espectacle. Sense una trajectòria aquets són els Pastorets que un dia van començar a crisi artística, sense grans mitjans ni elements decoratius dins de l’Esparracat i que no n’han perdut l’essència. Qui imprescindibles per a la realització d’una obra, sense hagués pogut imaginar que allà on cinquanta anys enre- altra aportació econòmica que la que van fer els propis re s’hi esbudellaven porcs, el 2012 s’hi representarien actors i col·laboradors... res feia pensar que un reduït uns Pastorets amb gent de tot tipus; persones que mai grup de joves acabaria engrescant a diferents membres s’haurien imaginat fent teatre dalt d’un escenari que de la Federació d’Entitats de la Cultura Tradicional Ca- grinyolava? Segurament ningú. Però aquesta, senyores i talana d’Esparreguera –bastoners, geganters, diables i senyors, és la màgia del teatre fet del no res: només amb castellers– i junts realitzarien una petita gran obra, que l’energia, les ganes i l’entusiasme d’uns quants. I en els va despertar molta expectació i curiositat. Perquè en temps que corren, riure és important...! defi nitiva, què és el teatre popular? Hem acostumat els

16 setsetset Per reunir En moments delicats com els actuals, en que rarament edició de la Festa Major d’Estiu el cercavila va ser orga- entitats de es promouen activitats culturals des dels consistoris i nitzat per les entitats de cultura popular d’Esparreguera cultura popular en que les entitats i associacions s’han vist afectades així com l’intercanvi cultural amb les entitats de la loca- per la situació econòmica, iniciatives com les de la Fe- litat d’Artea, País Basc. A més a més, també podem d’Esparreguera deració d’Entitats de Cultura Popular d’Esparreguera veure tots els partits del Barça a l’Escorxador, el centre són dignes d’admirar. Amb seu a l’Escorxador, la Federa- d’operacions de les entitats. Tanmateix, la Federació Per potenciar ció d’Entitats de Cultura Popular d’Esparreguera té els celebra també la seva pròpia diada a fi nals d’abril i que la cultura seus orígens en l’any 2007, quan Toni Bolaño, l’actual és una trobada oberta a tothom per donar a conèixer a la tradicional president de la Colla de Diables, té la pensada de coor- gent d’Esparreguera les seves activitats, aquest any es catalana dinar les activitats de les diferents entitats del poble per celebrarà la segona edició. Tot i la gran feina ja feta per tal d’unir esforços i promoure la cultura tradicional ca- promoure la cultura catalana al poble i malgrat les difi - talana, això com autogestionar-se l’espai del que dispo- cultats econòmiques, la Federació d’Entitats de Cultura Per donar sentit sen, en aquest cas, l’Escorxador. No obstant, no és fi ns Popular d’Esparreguera té nous projectes de cara al fu- a l’espai de l’any 2010 en que s’ofi cialitza la federació de les entitats tur, sempre amb l’objectiu de promoure les activitats l’Escorxador amb el seu conseqüent registre a l’Ajuntament. Des culturals al municipi i d’aconseguir l’adhesió dels més d’aleshores la Colla Bastonera del Montserratí, els Cas- joves, aconseguint així una renovació generacional que tellers, la Colla de Diables i la Colla de Geganters treba- doni continuïtat al projecte. llen conjuntament per dinamitzar les activitats culturals Així doncs, donada la feina que fa per la cultura catala- tradicionals a Esparreguera i fer front a les retallades na a Esparreguera la Federació d’Entitats de Cultura econòmiques que han patit les entitats en els darrers Popular i el que suposa això pel teixit associatiu del anys. Malgrat ser una federació d’entitats recent, la seva municipi, des del 777 volem reconèixer la seva tasca tasca a Esparreguera és prou signifi cativa, en la darrera tot atorgant-li el Set a l’entitat.

SET AL PERSONATGE: a la fi gura de l’Indignat

Per evidenciar Molts de nosaltres en algun moment ens hem sentit semblees populars amb nombrosos i diversos grups de una crisi de enganyats, estafats o hem vist o sentit diferents injustí- treball basats en una estructura horitzontal, no parti- valors més cies i hem volgut canviar-les però ens hem topat en les dista, pacífi ca i transparent que treballa de forma local mateixes barreres de poder de sempre i no hem pogut però mantenint el contacte amb la resta de ciutats i es- enllà de la crisi fer res més que cridar al cel i compadir-nos sense cap tenent-se per molts estats. A Esparreguera, el moviment económica resposta. Aquest mateix sentiment d’unió i força és el dels indignats es manifestà en forma d’acampada a la que va desembocar en el moviment dels indignats. Po- plaça de l’Ajuntament el mes de maig quan diversos jo- Per donar veu a den ser més o menys criticables les seves formes, po- ves del poble i rodalies s’uniren al moviment dels indig- peu de carrer dem creure que és basa en una utopia, que no hi ha or- nats adherint-se a d’altres poblacions veïnes com Mar- ganització, però el rerefons social que implica és real- torell i Olesa de Montserrat. A l’acampada hi donaren Per despertar ment impressionant. El moviment dels indignats és un suport i hi mostraren interès moltes persones del poble moviment ciutadà que sorgí el 15 de maig del 2011 quan tal i com va quedar palès en la primera assemblea cele- consciències diversos moviments socials es varen protestar a Madrid brada el diumenge 29 de maig del 2011. A dia d’avui i promoure amb la intenció de demanar una veritable democràcia aquest ha perdut visibilitat però l’esperit social dels in- l’esperit critic participativa que s’allunyés dels poders econòmics es- dignats segueix endavant mostrant-se en forma de di- tablerts principalment per polítics, banquers i grans versos col·lectius que ja no callen, que han despertat, corporacions. Encoratjats per les revoltes de Grècia, del que volen avançar i participar de manera més activa en Caire (Egipte) i d’Islàndia junt amb la publicació del lli- la societat. per coherència bre de Stéphane Hessel “Indigneu-vos”, decidiren que- Per aquesta força d’unió social, per incentivar l’esperit s’hauria d’arre- dar-se per difondre i exposar les seves idees a la pobla- crític, per intentar millorar la nostra societat, per pro- glar el fi nal ció. Ben aviat s’hi afegiren les principals ciutats i pobles posar i debatre solucions a problemàtiques reals i in- d’arreu de Catalunya i Espanya i foren seguides atenta- justícies al marge de partidismes, el reconeixement del ment per milions de persones. D’aquestes acampades set al personatge de l’any es fa a la persona anònima de n’ha sorgit una organització estructurada en forma d’as- l’Indignat.

17 RACÓ D’HISTÒRIA Josep Ràfols

Guerres Carlines Temps de crisi

De crisi, de temps dolents, n’hi ha hagut tants Esparreguera era molt a prop d’on campaven tienen todos en presentar con la puntualidad com vulgueu, sovint afectaven a tot Catalunya, les partides carlines, les quals tenien molts debida los bagajes que se le detallan: o más bien a tot el regne de les Espanyes, o a tots els reg- partidaris a tota la conca del Llobregat i del en no comparecer. Se invita a todos que si no nes europeus, però de la que vull parlar va Cardener: des de Monistrol , Manresa, a més el tratan de cumplir se verá esta corporación en la afectar molt més a Esparreguera que a d’altres nord de Berga, ciutat que en va ser un temps la dura precisión de elevarlo al superior conoci- pobles i viles de Catalunya. Efectivament, les seva capital, Solsona… Per aquest motiu els miento del Excelentísimo Señor Capitán Gene- tres guerres carlines, la primera entre el 1833 i Liberals o Isabelins o Cristins, tenien una ral a fi n de que dicte una providencia.” el 1839, la segona de 1848 a 1852, i la tercera guarnició permanent a Esparreguera per de- de 1872 a 1876, condicionaran el creixement fensar la nostra vila i les viles veïnes, Olesa, Sembla que suportar la guarnició es feia fei- d’Esparreguera provocant una important dis- Martorell, Piera… xuc per les despeses que implicava i pel com- minució de la seva població a l’empobrir la seva portament dels soldats. Així ho manifesta economia, la continuïtat del seu creixement El primer problema era que havien de mantenir l’escrit que envia l’Ajuntament de l’època, el preindustrial que havia començat el segle XVII aquesta guarnició “Siendo esta villa por su po- juliol de 1837 a la Diputació Provincial de Bar- fi ns al segle XVIII, la convertí en un lloc poc se- sición topográfi ca un punto céntrico y de tránsi- celona “... prestándoles toda especie de auxi- gur i perillós pels negocis, la indústria i la gent. to para las tropas procedentes de los diferentes lios, y muchos hasta la misma ropa de sus El segle XIX va començar malament per a Cata- puestos, se echa de ver la enorme carga de ba- propias camas… No obstante estos sacrifi cios lunya i Esparreguera, primer, el 1804 la Guerra gajes y alojamientos… Los vecinos de la villa, de poco sirven pues las quejas de llanto, deses- Gran contra els revolucionaris francesos, des- Exmo. Sr., a pesar de la gran indigencia en la que peración y abandono de casas, continuamente prés la Guerra del Francès i a continuació, amb la mayor parte se encuentran, no obstante pro- llegan a esta autoridad municipal por parte de intervals de deu o quinze anys, les guerres car- curan por todos los medios posibles dar un có- los vecinos acerca del mal comportamiento de lines. Guerres en les que es discutia no només modo y proporcionado alojamiento según su muchos soldados, sin que se pueda poner coto el recolzament a la dona de Ferran VII, i després poder a la tropa que derrama su sangre en los a tantos atropellamientos…”. Situacions, totes reina regent Maria Cristina, o pel contrari, al campos del honor en defensa de la legítima elles, haver de suportar les despeses, els abu- seu germà en Carles de Borbó, sinó que es dis- causa de Isabel II”. Ho havien de fer entre totes sos dels soldats, etc. que provocaven l’aban- cutia una manera de governar, la lliberal que aquelles poblacions, però la part de les despe- donament dels esparreguerins cap a viles més representava un cert grau de democràcia inci- ses que compartien amb les altres viles sovint allunyades del confl icte “Y no pudiendo ver pient, volguda per la burgesia, classe dominant no arribaven, no les pagaven, i els soldats i els este ayuntamiento mirar con indiferencia, co- a les ciutats on hi havia més comerç, com Bar- seus cavalls menjaven cada dia. Per aquest mo representante del pueblo, semejante pro- celona, Reus, etc. L’altre bàndol, el carlí, era motiu trobem cartes del batlle d’Esparreguera ceder y ver la multitud de gente que abandona absolutista el qual sota el lema de “Déu, Pàtria, el 1835 queixant-se a “los Bayles” d’Abrera, sus casas, en términos que dentro de pocos Rei i Furs” estava recolzat fonamentalment per Gelida, San Sadurní, Piera, Masquefa i Collba- días quedará esta villa faltada de la mayor la noblesa, l’església i la pagesia. tó. “En vista de la muy poca observancia que parte de los vecinos.” 18 setsetset OPINIÓ

DES DE ZAGREB Anna Valldeperes Prats La por, la inseguretat, són constants en de 1835 en el qual es demana de vigilar a aquest temps, molt a prop, a Monistrol, els Carlos Martí: “es un hombre malo y enemigo carlins fan de les seves “Los estragos y perjui- declarado de Isabel II y de la libertad de razón” cios causados por los rebeldes al pueblo de I un altre, també de 1835 en el qual des de LA IDENTITAT Monistrol de Montserrat durante la actual lu- l’alcaldia de Sabadell es demana a l’alcalde EUROPEA NO cha son imparables, pues aquellos habitantes d’Esparreguera que vigili: “a Francisca Mas- por dos distintas veces han sido robados, in- defi ol vecina de su jurisdicción que tiene un EXISTEIX sultados y vejados en grande manera, y sufrido marido en la facción, lo que no es motivo bas- todas las barbaridades que contar se pueden, tante para castigarla y conformándose con el sin quedarles nada absolutamente de resul- parecer del Señor Fiscal, se la remito a esa tas de haber invadido el enemigo dos veces. El para que pueda Vd. observar más de cerca la número de vecinos es tanto lo que ha dismi- conducta de ella.” nuido con respecto el tiempo que reinaba la MORAGUES JAUME paz, que pasa de las dos terceras partes, ha- biendo quedado aquel pueblo sin comercio, industria, y poca agricultura, y reducido a la “…la multitud de gente miseria. Siete son las casa que incendiaron los facciosos y a mas todas la fabricas de Aguar- que abandona sus casas, diente, algodón, paños, que las principales en términos que dentro de pasan de nueve; en las que consistía la rique- Encenent una espelma al monestir de Trst a Rijeka za, comercio e industria de aquel pueblo” pocos días quedará esta villa faltada de la mayor Deia Lluís Llach que el seu país era tan petit A Esparreguera segresten a les persones. El que quan el sol se n’anava a dormir no esta- secretari de l’ajuntament explica en un escrit parte de los vecinos” va segur d’haver-lo vist…Els croats des de de juliol del 1836 “Ayer, a cosa de las tres o dalt d’un campanar sempre poden veure el cuatro de la madrugada, y en las inmediacio- campanar veí. Amb la independència ara fa nes de casa Mas Febre término de esta villa, Com veieu la recopilació de documents feta vint anys molts d’ells van veure complert el los facciosos cogieron a Mateo Rius vecino de per l’Orenci Valls, que segons ell eren als ar- seu somni de despertar-se en una nació esta villa, hijo de Ángel Rius, colono de obra de xius municipals, ens explica el que representà, amb estat. Però amb la independència va casa Mas Febre y se lo llevaron preso en direc- només a Esparreguera, la primera guerra car- arribar una nova por; la de perdre la identi- ción a Monistrol de Montserrat. Y en las inme- lina. Problemàtica que patiren molts pobles tat de país, tants anys lluitada. Els polítics diaciones de la Casa Nueva llamada de las de Catalunya, sobretot els de la conca del es van afanyar a crear una societat orgullo- Tres Rieras, término de esta villa, seis faccio- Llobregat i del Pirineu, també patiren força les sa de pertànyer a una cultura, amb una sos salieron al encuentro de José Raventós comarques de l’Ebre. Diria que no s’ha explicat llengua, unes tradicions i una religió, la ca- vecino y guardia nacional de esta villa, lo ata- prou l’efecte de guerres en el retard econòmic tòlica-cristiana, que encara s’ensenya a ron, y se lo llevaron preso riera abajo y según i polític de l’Espanya del segle XIX i principis gairebé totes les escoles del país que es noticias piden 50 onzas para rescate de Ra- del XX, segurament perquè els carlins foren resisteixen a tenir l’ètica o l’educació per la ventós y 25 por el expresado Rius.” molt importants en molts governs del fran- ciutadania com a alternativa real. La lluita quisme i que són encara un dels sostrats inte- també ha estat que se’ls deixés de relacio- Pobresa, inseguretat, pors, malfi ances, tot el gristes de la dreta espanyola i catalana. nar amb els Balcans que sempre recorden a que porta una guerra civil. Trobem un text de la barbàrie de la guerra dels ’90. I ho han 1835 signat a Esparreguera el 6 de setembre aconseguit a mitges perquè ara són els Balcans Occidentals. L’objectiu dels polítics ens els darrers anys ha sigut convèncer a la població que el millor pel país era entrar a la Unió Europea. El passat 22 de gener els croats van votar en referéndum si volien entrar o no a la Unió Europea. El darrer pas, amb l’aprovació dels tots els parlaments estatals europeus, per arribar a ser el 28è país membre de la UE. Va guanyar el sí però sense el ple convenciment d’una població que veu que aquesta Europa fa aigües i que els capitans fa temps que han abandonat el vaixell. Però el que més tirava enrere a la gent al votar favorables al “sí”·era el poder perdre la identitat com a país. Aquest tam- bé va ser el discurs dels que estaven en contra. Un discurs que no es basava en l’experiència dels 27 països membres que veuen que al Parlament Europeu hi ha fi ns a 23 llengües ofi cials. 19 OPINIÓ

FA TEMPS Josep Paulo i Sàbat

MONTSERRAT I ESPARREGUERA

Des del segle XIV la nostra vila ha estat molt vinculada al Monestir de Montserrat, perquè el 1351 el Monestir comprà al senyor Ramon de Tous els dos castells (el de les Espases i el d’Esparreguera), la nostra vila i tot el seu ter- me. Durant molts segles els esparreguerins fó- rem vassalls de bisbes o priors de Montserrat. Així mateix, diversos masos esparreguerins foren adquirits pel monestir. És el cas del Mas des Far, que el 2 de gener de l’any 1512 perta- nyia a Pere Canter, qui el cedí al germà Gracià de Montserrat. Uns anys després passà a l’abat Pere de Burgos, raó per la qual fou ano- menat des d’aleshores el Mas de Pi de Burgos. Dit abat hi invertí 30.000 lliures en la plantació de vinyes i hi féu molta estada, fi ns al punt que s’hi traslladà i el 23 de gener de 1536 hi morí. Més tard, dit monestir adquirí una altra vinya al Bruc i des aleshores són anomenades la Vinya Vella (d’Esparreguera) i la Vinya Nova (del Bruc). En el cas de la Vinya Vella hem de dir que la mantingueren fi ns el 1835, quan a cau- sa de la desamortització passaren a ser de la propietat del Comú de l’Estat. L’Estat en ven- gué una meitat en subhasta pública a Pau Terrada, fi ll de Vilafranca del Penedès, per 2.551.197 rals i un maravedí i l’altra meitat a Josep de Martí i Estruc, ciutadà de Barcelona. Els masos Rubió i Manader també els com- praren per subhasta Pau Terrades i Antoni Montfort l’any 1835. Després, el Monestir també adquirí Can Cas- tells del mas, com a residència de novicis i granja agrícola, cultivant molt bé les vinyes de les quals en fabricaren durant molts anys el licor anomenat ”Aromes de Montserrat”, que malauradament ja no es fabrica des fa uns quants anys. Actualment el mas és propietat de la Generalitat, qui l’empra com a residència de toxicòmans. Montserrat també tingué en propietat per uns anys Can Estruc Vell a prin- cipis del segle passat.

El desembre de 1592, any en que es va consagrar la Basílica de Montserrat, a la nostra vila es col·locava la primera pedra del nostre gran temple: Santa Eulàlia d’Esparreguera, que es consagrava el maig del 1612. Per commemorar l’efemè- ride el Col·lectiu Esparreguerí de Recer- ques està preparant una exposició sobre l’Església, que serà inaugurada per la Fes- ta Major d’Estiu. 20 setsetset MONESTIR

És molt bella la comarca… SANTA ANNA

Equip La Sargantana - Collbató

Comencem aquesta secció dedicada a les activitats a la muntanya amb un recorregut proper i molt adient per a fer-ho en família. La SANTA MAGDALENA ruta transcorre entre les antigues ermites de Montserrat ubicades a la zona coneguda com Tebes o Sant Joan. estació funicular SANT JAUME

SANT ONOFRE SANT JOAN LES CINC ERMITES DE SANT JOAN

Les ermites van precedir al monestir, de fet ja se’n coneixen notícies del segle X i el monestir no fou fundat com a tal fi ns el següent segle. Les ermites funcionaven de manera indepen- dent i en certa manera eren com petits mo- Baixem pel mateix camí i ens acostem fi ns a nestirs, normalment tenien cisternes per a l’ermita de Sant Joan, que no va ser utilitzada aigua, hort i capella (amb una campana, que per ermitans ja que és de construcció posteri- s’utilitzava de mitjà de comunicació). La pri- or però el que si podem veure clarament és mera notícia d’ermitans es remunta a Fra Garí l’antic restaurant de Sant Joan situat a les cap al 1057 a la zona de Sant Miquel (ermita baumes superiors, que antigament va ser construïda sobre un temple pagà a Venus). Sant Onofre, els escrits de l’època ja parlen L’esplendor arriba al segel XV, es comptabilit- que estava situada a 40 vares del terra. La zen 14 ermitans, posteriorment (al mateix se- llegenda diu que va ser construïda per 300 o gle) es limita a 102 i es regulen 17 festes a l’any Des de l’ermita de Santa Anna davallarem pel 400 esclaus i que van utilitzar una bastida on en que han de baixar al Monestir i altres nor- camí que va cap a Sant Joan tot travessant el encara s’hi poden veure els forats a la paret. mes, com mantenir nets els camins a 400 torrent que també duu el nom de l’ermita on al passes de l’ermita, no deixar dormir-hi a nin- llarg de força estona anirem veient varies cons- L’ermita de Sant Onofre no ocupava la totali- gú, no fer cas del nens perduts per la munta- truccions de captació d’aigua. Un cop arribats a tat de la bauma sinó que la compartia amb la nya… La majoria d’ermites es van construir l’estació superior del funicular agafarem el ca- de Sant Joan Baptista, aprofi ta la mateixa cova durant els segels XI-XIII, més tard cap al se- mí que ens porta a Sant Joan on podrem obser- però més a migdia, estaven separades uns 30 gles XVI-XVIII s’amplien però és a partir de lla- var que ens surt un caminet que ens puja a metres i no estaven comunicades entre si, s’ha- vors que entren en decadència i la majoria l’ermita de Sant Jaume, situada al bell mig de via de donar la volta per les escales (uns 30 queden en runes. la Gorra Marinera. Veu a totes les altres ermites minuts). Tenia dues cisternes i regates a la pa- excepte la de Sant Onofre, sent les campanes ret per a recollir l’aigua que encara es conser- En el nostre itinerari visitarem les ermites de del monestir i el cor cantant. Cal prendre aten- ven. Va ser destruïda posteriorment al 1812. Santa Anna, Sant Jaume, Sant Joan Baptista, ció que és una ermita situada al bell mig de la Per acabar el nostre recorregut recomanem Sant Onofre i Santa Magdalena. Comencem el paret, compte amb els desnivells. pujar a Santa Magdalena, aquesta ermita es nostre itinerari al monestir, que inicialment troba situada al bell mig dels Gorros i des d’on també fou una ermita, Santa Maria. Agafem les podem tenir vistes dels Pirineus, el Cavall escales que surten en direcció a Sant Benet i Bernat i Sant Jeroni. Tenia dues cisternes per ens arribem a l’ermita de Santa Anna, que es a proveir d’aigua i hortet. troba al fi nal de les mateixes. Aquesta ermita El retorn el podem fer baixant per les escales era la més gran i hi vivia el pare vicari, nomenat de Jacob, que ens portaran al camí de l’estació per l’Abat del Monestir i que feia les funcions de superior del funicular a Sant Jeroni o desfent cap dels ermitans. Tots els altres ermitans ha- el camí passant un altre cop per la ermita de vien de tocar la campana de la seva ermita un Sant Onofre. cop al dia per a fer-li saber que es trobaven bé. Temps: 5h 30’ També els ermitans anaven els diumenges a Desnivell acumulat: 750 m. aquesta ermita a missa, confessar-se… Mapa Alpina Montserrat.

21 PARADA CULTURAL

TOT ASSAJANT LA PASSIÓ

22 setsetset OPINIÓ

APASSIONAT PER L’ESPÀRREC Gerard Bidegain i Figuerola

N’HI HA PER TIRAR LA GORRA AL FOC

Tenim Ajuntament? Salta a la vista que aquell edifi ci d’horrorós disseny arquitectò- nic de la plaça de la vila ho és un Ajunta- ment –disculpin-me, l’arquitectura con- temporània i jo no casem darrerament. El cas és que abans les escales d’entrada pu- javen i ara baixen: però encara no sabem ben bé a on van a parar. Al consistori hi ha ES CREA EL representació de totes les llistes que es van presentar a les passades eleccions munici- COL·LECTIU EL TORN pals, però cap d’elles té el poder necessari per liderar amb èxit i energia un govern sò- Després d’uns mesos de refl exió –diuen els lid; probablement aquest sigui el consistori organitzadors–, un grup de persones vin- més complicat de governar de la democrà- culades a la cultura popular i alternativa cia. Un pacte a quatre bandes no ha aguan- han decidit iniciar una nova etapa en el tat l’envestida de la primera meitat de legis- món associatiu de caràcter independentis- latura i ha acabat amb la sortida d’un dels ta a la vila d’Esparreguera: el Col·lectiu el partits de govern. Aquesta inestabilitat i el Torn. Prenen com a punt de referència an- poc ajut de la oposició inhabiliten la possi- tics projectes del poble com l’Assemblea bilitat de dur a terme un programa de go- de Joves Independentistes, el CEIM o les PINOTXO, EL MUSICAL vern en un context econòmic dramàtic. Això sinergies creades a la Taverna l’Esparracat, pel ciutadà és horrorós –gairebé tant com on es van generar molts projectes engres- Aquesta festa major a la Sala Petita de La l’arquitectura de la casa de la vila– i ho és cadors que ara volen continuar. Se senten Passió d’Esparreguera el nen de fusta que més quan ensumes que el que talla el baca- hereus de més de deu anys de feina desin- volia ser un nen de veritat torna a l’actuali- llà és, en el fons, l’interventor. Un càrrec no teressada i crítica per reivindicar i potenci- tat en forma de versió musical de la mà de electe que encarna la crisi i que (potser) ar la cultura, protegir el territori o fomentar la companyia GitProduccions. Aquest clàs- posa més pals a les rodes dels que ja hi un oci alternatiu al nostre poble. Volen sic del segle XIX que ha acompanyat la in- havia d’antuvi. Però sí que tenim poble. Te- aconseguir que el Torn es consolidi com fància de milions de nens de tot el món es nim l’element social, gent que, sense l’Ajun- una associació plena de vida durant tot puja una vegada més als escenaris per tament, tira endavant moltes iniciatives: un l’any. Així doncs, es proposen la tasca de delectar-nos amb aquesta màgia que tant macroespectacle com és La Passió –ense- sortir el carrer i fer participar de les activi- caracteritza a aquesta obra i recordar vells nya d’Esparreguera–, un munt de compa- tats i que la gent se les faci seves. El col- moments que crèiem oblidats. Han passat nyies teatrals amateurs, grups musicals, de lectiu ha de ser un espai on realitzar activi- dos segles des que Carlo Collodi publiqués fotografi a, de pintura, activitats esportives, tats de diferents àmbits, des de xerrades, per primera vegada a Itàlia ‘Les aventures nous col·lectius culturals com El Torn, un concerts o dinars populars… creant un nou de Pinotxo’ i el ninot de fusta segueix bri- festival de teatre que és referència a Catalu- espai per a la llibertat nacional, social i de llant amb la mateixa força. Aquest “Pinot- nya –el LOLA–, una revista local amb vint-i- gènere on poder treballar plegats amb di- xo” està ple de vida i diversió. Entre mentida dos anys de trajectòria –aquesta que llegiu–, ferents col·lectius d’Esparreguera. El Torn i mentida, a Pinotxo li va creixent el nas i ara també una Federació de Cultura Popular comença a caminar, doncs, per projectar, l’escenari s’omple de cançons, balls que Catalana que agrupa diverses entitats del recuperar i contribuir a la consciència críti- faran l’obra molt més entretinguda i màgi- poble, i moltíssimes d’altres. On vull anar a ca i la participació en la vida pública, orga- ca. Un espectacle amb la participació de parar? Potser la política nasqué per tirar nitzant ara, durant aquesta Festa Major molts esparreguerins que, de segur ens endavant a la societat, però ara per ara sem- d’Hivern, una sèrie d’activitats entre les farà tornar a la infantesa i, qui sap, si ens bla que aquest teixit social és el que haurà quals faran públic el seu manifest. farà créixer el nas. d’ajudar a posar ordre al caos institucional. I ho farem precisament no deixant de fer el que fem, reinventant-nos. Hi som, la gent hi som. Nosaltres sempre hi serem.

PARADA CULTURAL 23 PARADA CULTURAL

CICLE DE CONFERÈNCIES INTERRELIGIOSES

Durant el mes de febrer la Sala Petita de La budista i directora del institut Nagarjuna de Passió d’Esparreguera ha estat l’escenari on Barcelona Ani-la Marga Etxezarreta. El 29 de s’ha organitzat un cicle de quatre conferènci- gener fou Jorge Burdman, delegat de diàleg es gratuïtes sobre les grans religions. El tema interreligiós de la Comunitat Isrealita de Bar- central de totes les conferències és el de Jesús celona, qui introduí el Judaisme d’una manera i el diàleg entre religions, tema que no podria molt amena en una conferència magistral que tenir un marc millor per desenvolupar-se que al interessà molt a l’audiència. La propera de les teatre on durant deu dies a l’any s’hi representa conferències, el dia de Santa Eulàlia a les sis la vida pública, passió, mort i resurrecció de de la tarda anirà a càrrec de Taoufi k Cheddadi Jesucrist. Les conferències, però, focalitzen El Harrak, sociòleg, islamòleg i diplomat en l’interés en la visió actual de Jesús en les dife- Ciències Islàmiques i vicesecretari d’UCIDECAT rents religions: Budisme, Judaisme, Islamisme (Unitat de Comunitats Islàmiques de Catalu- i, evidentment, el Cristianisme. nya). La darrera de les conferències, el quatre La coordinació del programa va a càrrec de de març a les set de la tarda, el Cristianisme Joan Hernàndez Serret, professor de l’Institut (el ponent serà el bisbe de Sant Feliu, Agustí Superior de Ciències Religioses de Barcelona Cortés, però és pendent de confi rmar) anirà (ISCREB) i director del GTER (Grup de Treball acompanyada d’una taula rodona amb tothom. Estable de Religions). En declaracions El Punt A més aquesta taula rodona es farà en acabar Avui, Hernàndez, assegurà que “Jesús és enca- la primera de les representacions de la tem- ra un gran desconegut i cada cop ho és més”, porada 2012 de La Passió. apuntant que tenir coneixements religiosos “és El president del Patronat de la Passió, Jaume imprescindible per entendre la nostra societat, Cassi, valora molt positivament l’èxit de les l’actualitat, la nostra cultura, l’art, la música, primeres conferències, i assegura que estan la literatura... El fet religiós, més enllà de si ets molt contents per la resposta del públic (més creient o no, és imprescindible.” El coordinador d’un centenar de persones cada dia) i per la assenyala també que els ponents són persones qualitat de les conferències. Essent enguany que coneixen molt bé la seva religió, però tam- el primer cop que la Passió organitza un cicle bé el cristianisme per poder fer aquest paral- d’aquestes característiques, Cassi apunta que lelisme. En acabar les ponències es fa un torn a banda de debatre la visió que tenen de Jesús obert de paraules on tothom pot mantenir un les diferents religions, un dels objectius del ci- diàleg amb el ponent i aclarir dubtes. cle és que la gent parli de la Passió i que no se’n La primera de les conferències, el passat 15 de recordin de l’espectacle només per Setmana gener, va tractar de la visió que es té de Jesús Santa. Les conferències són, doncs, una bona des del budisme, i va anar a càrrec de la monja manera de promocionar-lo.

24 setsetset OPINIÓ

A PEU DE CARRER Eduard Rivas, politòleg SEGON CONCURS DE (www.noucicle.org/erivas) TEATRE AMATEUR REPENSAR El Patronat Parroquial d’Esparreguera organit- za durant els mesos de gener i febrer la segona L’ADMINISTRACIÓ edició del Concurs de Teatre Amateur. El Patronat PÚBLICA dedica el segon certamen a Eugeni Llopart Ros, qui va dedicar tota la seva vida a ajudar a tirar endavant totes les entitats que el sol·licitaven portant-los desinteressadament la comptabilitat, És en moments adversos quan es posen de segons declara el president del Patronat Par- manifest les mancances i els reptes encara roquial, Florenci Sariñena. Segons el president pendents. Això mateix és el que ens està “són aquestes col·laboracions les que moltes passat en l’actual context de crisi econòmi- vegades no s’expliquen, i fan que persones com ca, fi nancera i social, que està modifi cant la l’Eugeni passin desapercebudes per la resta de realitat que fi ns ara ens envoltava i està convilatans d’Esparreguera.” Després de quatre confi gurant una nova societat amb nous obres de teatre al llarg del mes de gener i ini- reptes i noves demandes. cis de febrer, la programació continua el dia de Les difi cultats actuals han posat de mani- Santa Eulàlia amb l’obra “L’Auditori”, del grup La fest les mancances de les administracions, K-Mama de Calafell. El diumenge següent serà especialment en l’àmbit local. Després de la companyia Punt i Seguit de Terrassa els qui més de 30 anys d’ajuntaments democràtics, representaran la seva “Veus les línies?”. El cer- els municipis encara no disposen d’un mo- tamen clourà els dies vint-i-cinc i vint-i-sis de del de fi nançament local. Per contra, en febrer amb l’obra “Ai, Pare, Perdoneu-me!” (fora aquests mateixos anys, les corporacions de concurs) de l’esparreguerina Maribel Masip, locals han anat augmentant els serveis que representada per El Coverol d’Esparreguera, que ofereixen a la ciutadania per responsabilitat ja es va representar l’any passat al mateix teatre i com a administració més propera, sense del Patronat Parroquial. tenir les competències atribuïdes legal- ment. Tot plegat, ha resultat en un impor- tant desajust en la tresoreria en molts ESPARREGUERA ajuntaments. 2n CONCURS DE TEATRE 2012 Ens trobem que davant la necessitat de més serveis públics i socials per pal·liar els efec- Premi tes de la crisi, la realitat econòmica i fi nance- Eugeni Llopart Ros ra de l’administració pública impossibilita cap nova iniciativa. La ciutadania ens hem Cloenda a càrrec del grup de teatre “El Coverol”, dirigit per Maribel Masip i Mirabent, amb l’obra “AI PARE, PERDONEU-ME!” adaptat a un context advers econòmic que es PATRONAT tradueix en un degoteig diari de retallades en PARROQUIAL serveis i prestacions. Se’ns diu que ens hem d’esforçar més per rebre menys. Imperen les ESPARREGUERA “AI PARE, PERDONEU-ME!” 25 i 26 de febrer de 2012 polítiques d’austeritat per contenir la despe- A LES 18 HORES (Fora de concurs) sa, però no s’estimula, en canvi, el creixement

1r. 15 DE GENER DE 2012 3 r. 29 DE GENER DE 2012 5 è 12 DE FEBRER DE 2012 econòmic. Grup: KIUT TEATRE (Terrassa) Grup: BELL LLOC (Sant Pere de Ribes) Grup: LA K-MAMA (Calafell) Director: Oscar Garcia Director: Joan Rosquellas Director: Josep Mèlich Obra: ”No et vesteixis per sopar” Obra: “Diner negre” Obra: “L’Auditor” Autor: Marc Camoletti Autor: Roy Cooney Autor: Josep Mèlich Tel. 689 954 315 Tel. 660 326 365 Tel. 629 74 19 33 És en aquest context d’incerteses quan, E-Mail: [email protected] E-Mail: [email protected] E-Mail: [email protected]

2 n. 22 DE GENER DE 2012 4 t. 5 DE FEBRER DE 2012 6 è. 19 DE FEBRER DE 2012 més enllà de retallades i tancament de ser- Grup: L’ULL DE BOU (Sant Esteve Sesrovires) Grup: DRAMÀTICA CIRCUL CATÒLIC (Badalona) Grup: PUNT I SEGUI (Terrassa) Directora: Carme Cortés Director/a: jordi carreter Director: Eloi Falguera Obra: “L’Auca del senyor Esteve” Obra: “Converses amb la mama” Obra: ”Veus les línies?” veis, hauríem de repensar cap a on volem Autor: Santiago Russinyol Autor/a: Autor: Eloi Falguera Tel. 647 744 140 Tel. 639534804 Tel. 635 477 656 E-Mail: [email protected] E-Mail: [email protected] E-Mail: [email protected] redirigir les administracions públiques i AMB LA COL·LABORACIÓ DE: treballar per aprovar un nou marc compe- tencial que contempli també els recursos necessaris. Ens cal més ‘política de sentit’ a mig i llarg termini, i menys ‘política d’apara- dor’ a curt termini que no contribueix a la sortida de la crisi.

PARADA CULTURAL 25 PARADA CULTURAL de nombroses persones, moltes d’elles d’Esparreguera, s’han aprofi tat treballs de l’alumnat d’ESO, de batxillerat i de la Uni- versitat, però també s’ha rebut informació, pel que fa referència a la parla de la co- marca, a través de col·laboradors del Cen- tre d’Estudis Comarcals, o informants. Un llibre que té el seu pal de paller en el fet de promoure la llengua catalana, tal com de- clara una de les autores, Joana Llordella: “No hi ha dia que no pensi i expressi al meu alumnat el valor de la paraula, molt espe- cialment el de la riquesa de la nostra parla col·loquial, variació que, per altra banda, NOU LLIBRE AMB penso que s’està empobrint cada dia més com a conseqüència de la minorització que SEGELL ESPARREGUERÍ pateix.” El llibre forma part de la col·lecció “Co- neix el Baix Llobregat”, una iniciativa del Centre El passat divendres 27 de gener a la Sala d’ac- d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que té tes de la Torre de la Creu (Sant Joan Despí), es un precedent en el projecte Descobrim el Baix va presentar el llibre “Coneix… Dialectologia Llobregat de l’any 1994. La col·lecció, dirigida a través de la parla del Baix Llobregat”. A fi ns ara per la mateixa Joana Llordella, combi- l’acte hi intervingueren les autores del llibre, na la tasca de l’expert en un tema determinat Àngels Massip, professora de Lingüística i el professor o professora, mestre o mestra Catalana a la UB, que compta amb nom- que és qui treballa dia a dia els temes que es broses publicacions, i experta en variació tracten amb l’alumnat. Al projecte, del qual fi ns lingüística; i Joana Llordella, catedràtica a l’actualitat se n’han publicat tres números, hi de l’INS El Cairat. També hi participà Ra- tenen cabuda tots aquells temes relacionats mon Solsona, escriptor, periodista, i director amb la comarca, amb l‘objectiu de facilitar un del programa de divulgació Perles cultivades material al professorat i a l’alumnat que els (Rac1). A Esparreguera la presentació es féu ajudi a treballar el coneixement i la comprensió abans, concretament el 12 de desembre de de l’entorn més pròxim. 2011 a Can Pasqual, en un acte en el que tam- bé hi intervingueren les autores –amfi triones esparreguerines– i Ivone Grinley, directora ge- neral de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu principal del treball és el d’acostar i interessar els estudiants en l’estudi de la llengua, a partir d’acti- vitats contextualitzades en el propi en- torn i, per tant, a partir de la seva varietat lingüística. Per a realitzar aquest darrer llibre s’ha comptat amb la col·laboració

CONTINUA EL CINEMA A LA PASSIÓ

El proper diumenge dia dinou de febrer a les sis de la tarda es projectarà a la Sala Gran de La Passió la pel·lícula “Enredados”, de Disney. El preu general de les entrades és de sis euros, i de cinc pels col·laboradors de l’entitat. El passat dia cinc de febrer l’entitat va tornar a apostar pel cinema infantil amb la projecció de l’aclamada pel·lícula “El Rey León”, un èxit dels anys noranta de la mateixa productora Disney.

26 setsetset OPINIÓ

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ Paquita Vives Llonch

MEMÒRIA SELECTIVA

Avui escriure sobre un tema una mica diferent. Tot ve a causa d’un article d’en Quim Monzó publicat a La Vanguardia sobre la popularitat o reconeixement de molts escriptors, on es fa palès que molts literats de gran qualitat són quasi oblidats i d’altres, també reconeguts com a grans escriptors, són més coneguts per la seva vida quotidiana que no pas per les se- ves obres. Això passa amb Federico Garcia Lorca que se’l recorda més per la seva tràgica mort i per la seva vida personal que per la seva NOVENA EDICIÓ DEL obra literària. Passa igual amb Camilo José Cela, molt bon escriptor, però més recordat pel VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA seu caràcter malhumorat i groller. Però ja se sap la memòria és selectiva. Al nostre poble El proper dimecres dia 15 de febrer, a la sala amb èxit. Durant gairebé una dècada aquest passa el mateix, o bastant semblant. Qui es d’actes de Can Pasqual, a les 7 de la tarda voluntariat a jugat un paper determinant en recorda de les persones que van lluitar a con- es farà l’acte de presentació de la novena la integració de moltes persones i en la cre- tracorrent per poder gaudir d’un teatre propi edició del Voluntariat per la llengua, orga- ació d’una xarxa social molt important per a de La Passió? Algú recorda qui eren el senyor nitzat pel Servei Local de Català d’Esparre- la cohesió social. Els voluntaris per la llengua Llobet, el Joan Estruch, el Ton Rovira, l’Armand guera i la Regidoria de Política Lingüística varen rebre el Set al personatge col·lectiu de Matas i altres. En canvi i ha altres persones de l’Ajuntament. La iniciativa té molt bona l’any 2008 en els reconeixements anuals que recordades amb molta estima, perquè hi ha un acollida al nostre municipi i s’ha consolidat atorga aquesta revista. grupet que es preocupen de fer memòria constantment. Com deia, la memòria és selec- tiva. La vida és així.

NEIX VIDALOCAL.CAT

VidaLocal acaba de néixer com una xarxa que uneix comer- ços i compradors en una plataforma única. L’objectiu és oferir les millors promocions posant en contacte directe els comerços locals amb els seus clients. A VidaLocal s’hi pot trobar tota mena de productes i serveis locals: des de restaurants fi ns a viatges, passant per productes de la terra, moda o activitats d’oci. Ara mateix ja està activa la web i hi podreu trobar diversitat d’ofertes. Des de tracta- ments de bellesa, viatges a la neu, pacs teatre+sopar… El seu funcionament és molt senzill i còmode: consulta les ofertes i descomptes via web, escull allò què més t’agradi, imprimeix el val i gaudeix de l’oferta. A més, si comparteixes la teva experiència amb els teus amics gaudiràs de promo- cions addicionals i participaràs en concursos. Per regis- trar-se s’ha d’accedir al lloc web www.vidalocal.cat o se- guir-los per mitjà de facebook (www.facebook.com/vidalo- cal), des d’on l’usuari començarà a rebre ofertes. Si tens un comerç t’interessarà oferir-hi els teus productes o serveis. Per això només cal que et posis en contacte amb VidaLocal ([email protected].).

foto: passionarium PARADA CULTURAL 27 OPINIÓ PARADA CULTURAL

¡¡¡¡¡¡ LA NIT JUST ABANS Josep Ràfols DELS BOSCOS DUES HISTÒRIES, ISAAC SERRANO DOS MÓNS

La primera història ens explica com és el món dels barruts, dels que actuen sense cap tipus de moral, dels que els importen poc les persones, dels que només els im- porta el poder que dóna el diner. Els altres no compten, i si són pobres encara comp- ten menys. Quan ho vaig llegir em vaig in- dignar molt. La Rosa Montero ho explicava al diari El País, i amb molta gràcia. Un col- laborador d’Urdangarin li pregunta a ell en un correu si “¿una vez desahuciada la inqui- KOLTÉS TORNA AL dins el programa del Festival LOLA, però es va lina le ponemos demanda para cobrar las assajar i muntar al Teatret, que és on es repre- rentas que debe? Está localizada y se le TEATRET sentarà els propers dies. Sens dubte una bona puede embargar el sueldo. Yo lo intentaría, manera de rescatar aquest espectacle i veure’l son 9.000€”. El duc, ens explica Montero, es La nit just abans dels boscos és un gran text en un espai diferent, que ens el farà veure tam- va limitar a contestar amb un “OK”. I es pre- d’un dels autors que més petja ha deixat en la bé d’una manera diferent. La intimitat que ens gunta la periodista: “¿Cómo tipos que su- dramatúrgia contemporània: Bernard-Marie ofereix el Teatret farà que aquest espectacle puestamente andan burlando millones, que Koltès (1948-1989), autor francès amb una veu sigui una nova experiència de la que en podem viven en una altiva vida rutilante son tan personalíssima i una sensibilitat indiscutible extreure moltes idees. Les funcions seran els miserables para embargar el sueldo a quien per parlar de les pors humanes. L’any 1976 acaban de echar a la calle?”. Continua dient, propers dies 10, 11 i 12 de febrer. escriu aquest monòleg d’una hora per un sol i amb raó, que per Urdangarin 9.000€ seran actor, on el protagonista és un emigrant perdut una petitesa, però pendre’ls-hi a aquella a una ciutat qualsevol; un estranger que sent dona serà com arrancar-li la pell a tires. PROPERAMENT… el desig extrem de parlar i de ser escoltat. Un A l’altra història els protagonistes són gent personatge que necessita tocar algú amb les de la nostra vila, que treballen (si tenen la A principis de març la companyia Tramateatre sort de poder treballar), que tenen senti- seves paraules, amb el seu crit. Joan Castells, estrenarà també al Teatret l’obra Apocalipsi ments i que també donen sorpreses. Uns esparreguerí i director de teatre professional, life, de Raquel Tomàs. Aquest text, crítica del dies abans de Nadal una senyora parla dirigeix aquest muntatge produït per Tramatea- món globalitzat actual, es va estrenar fa cinc amb la responsable de Càritas i li diu que tre i protagonitzat per Isaac Serrano, actor local edicions al Festival LOLA i ara Carme Paltor en vol portar uns pollastres perquè les famíli- conegut per ser un dels dos actors que encar- dirigirà una nova posada en escena amb set jo- es necessitades puguin menjar-ne. Se li na el Crist de l’actual espectacle de La Passió. ves actors locals entre deu i catorze anys: Berta contesta que millor que ens oferís un tipus La nit just abans dels boscos es va estrenar a Osta, Laura Escudé, Laura Moya, Clàudia Rio, d’aliment més repartidor. Ella insisteix: la Sala Petita de La Passió la tardor passada Dani Montini, Gerard Sancho i Marc Casanovas doncs que porti pollastres. Perquè ens situ- em he d’explicar que el magatzem de Càri- tas estava ple a vessar d’aliments, l’endemà vindrien seixanta famílies a cercar-ne. Allí la nostra protagonista es presentà acom- panyada de dos fi lls seus i deu pollastres. Com es lògic li vam agrair el gest. Ens digué que ella l’any passat havia de venir a cercar aliments però, ara que el seu marit havia trobat feina, volia que per les festes tothom pogués menjar pollastre. Quina diferència oi? La prepotència, la insolidaritat més manifesta, el despreci a l’altre, manifestat en l’escrit de Montero i la senzillesa, grati- tud i autèntica solidaritat d’aquesta veïna d’Esparreguera... Quina lliçó, oi? APOCALIPSI LIFE

28 setsetset VERSIÓ 2012 NÚMEROS 45 i 46 (març-juny 1999) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN Coses que es deien… A més també

Editorial número 45: Fem-nos sentir explicàvem… Per Consell de Redacció “La proximitat de les eleccions locals prepara CAVA. El Patronat Parroquial recull 4000 am- l’aparició de vells fantasmes de cada campa- polles de cava durant les festes de Nadal. Els nya i enceta projectes, esbossos i, sovint, elu- benefi cis del seu reciclatge ajuden a fer front cubracions sobre els espais públics i la seva als deutes del Patronat per la construcció del utilitat, real o potencial. (...) Llocs emblemàtics, nou edifi ci. alguns patrimoni llegat per la nostra història, DONA. L’Associació de la Dona d’Esparreguera resultat de l’esforç de vilatans com nosaltres estrena nou local al carrer Hospital 39. que avui ens amoïnem pel mateix: els llocs que ESPARREGUERÍ. El tuba local David Parras ens són comuns i dels quals, siguin quines si- participa a l’obra “Mesura per mesura”, de guin les circumstàncies, les nostres instituci- Shakespeare, al TNC. ons –per tant nosaltres mateixos– són titulars.” INAUGURACIÓ. El Conseller d’Obres Públi- De Barcelona estant... L’hora del compromís ques i Política Territorial, Pere Macias (CiU), Per Xavier Sitjà inaugura la remodelació de la carretera B-231, “He pres una decisió molt seriosa: dedicar-me que uneix Esparreguera amb els Hostalets de a la política. (...) Estimats lectors, només em Pierola, davant la presència de 80 manifes- queda agrair-vos la vostra fi delitat al 777 i a tants que reivindicaven el tancament de l’Abo- Portada número 45 tots els qui hi escrivim. Per a mi ha estat un cador de Can Mata. goig i també un privilegi, perquè és en aquesta revista on he escrit amb més llibertat durant NÍNXOLS. Inicien les obres d’una nova agrupa- Coses que passaven… tota la meva carrera periodística.” ció de nínxols. Segons manifesta el regidor Àngel Pérez-Muelas, entre el 18-12-1993 i el Després de... maltractar el vianant 18-1-1994 només hi va haver 9 defuncions, Reportatge: Desaprofi tats... Per Carles Reynés mentre que en el mateix interval de temps, Per Mònica Ribas “Ja n’hi ha prou de maltractar el vianant. Ja n’hi entre el 1998 i el 1999, n’hi ha hagut 24. ENYORAT ATENEU...: (...) La idea que ha pres ha prou de violar sistemàticament el seu redu- més força és convertir-lo en un local d’activi- ït i malmès territori; com a les pel·lícules del PAGAR. El Tribunal Superior de Justícia de tats socials i, alhora, habilitar-hi una sala de Far West, sembla que els “indius” no hi tenen Catalunya determina que els veïns de l’Illa de ball. Joan Serra, però, ha declarat en diverses res a fer. Un conductor pot ser tan miserable Vianants hauran de pagar un preu inferior per ocasions que (...) abans de fer-hi res s’ha d’es- que quan no troba aparcament deixi el vehicle les obres que l’Ajuntament volia fer-hi. tudiar acuradament el local, atès que es troba allà on li sembla sense voler saber el mal que PARC. S’inicien les obres del nou Parc Urbà del en molt mal estat de conservació i que per re- està provocant?” Castell, amb un pressupost de 20 milions de habilitar-lo cal gastar-hi molts diners. / L’ES- La mosca al Nas: L’Efecte 2000 pessetes en la primera fase dels treballs. CORXADOR MUNICIPAL: (...) L’alcalde (Serra) PLAÇA. Neix la Plaça del Pi al Barri Font, a la ha manifestat que s’havien plantejat traslla- Per Quim Paulo “(...) I, a la nostra vila, com l’afectarà l’anome- cruïlla entre el carrer Dr. Fleming i el Camí Ral. dar la brigada municipal a una nau d’algun nat Efecte 2000? Seguirà col·lapsant-se l’am- polígon de la vila per tal de poder reaprofi tar TEATRE. S’estrena “Històries d’una perruque- bulatori? (...) Haurem d’anar al metge pagant, l’espai. A hores d’ara, però, no hi ha res concre- ria” al Patronat, dirigida per Maribel Masip i vista l’atenció rebuda? Tindrem un nou CAP, el tat, ni tan sols l’esforç d’un projecte. / LA BIBLI- Mercè Vallverdú. segle vinent? Tot plegat és una incògnita. Inci- OTECA POPULAR: (...) Evidentment que la bibli- TECNOLOGIA. La Passió comença a vendre les dirà l’Efecte 2000 en els nostres manaires per oteca necessita aquesta nova ubicació, però entrades de la temporada 1999 pel Servicaixa sensibilitzar-los que construeixin, d’una pu- l’edifi ci on avui està establerta no té desperdi- de La Caixa. nyetera vegada, una biblioteca adequada a les ci, aquest seria un bon lloc per convertir-lo en necessitats del poble?(...)” un hotel d’entitats. (...) Que el pas del temps no el malmeti i que no sigui per manca d’actuaci- ons. / CAL TREMPAT: (...) Des de fa uns anys, components de diversos grups de rock del nostre poble utilitzen els baixos de la masia – tot i que està en pèssimes condicions- com a sala d’assajos; i Tramateatre i Bohèmia fan Pàgina 25 número 46 servir alguns espais (...) com a magatzem. (...) La Passió d’Esparreguera els dies passen i Cal Trempat continua essent presenta la seva temporada a Girona, en un dels actes un magatzem. / CAN ROCA: (...) a fi nals de 1998 hi acudí el poeta Miquel es va inaugurar un centre per a malalts men- Martí i Pol, que acabava de tals creat per l’Associació de Familiars de complir 70 anys. Malalts Mentals del Baix Llobregat amb la col- laboració del consistori. A hores d’ara ja s’hi duen a terme alguns tallers.

29 L’ENTREVISTA Carles Reynés

Ara en diríem un activista social o un activista cultural, però se’ns fa estrany parlar en aquests termes d’una persona que mai, a l’hora de fer les coses, s’ha caracteritzat per voler aparentar sinó tot al contrari, cosa no gens freqüent ni fàcil en un poble on tothom que es belluga dins d’aquets àmbits més o menys es coneix.A ca l’Aloi hi feien gasoses i l’Eloi n’era el repartidor juntament amb el seu germà. Tot feia pensar que l’empresa familiar havia de ser la seva empresa, les Escoles Pies i els estudis mercantils així ho semblaven dibuixar, però “si vols que sigui sincer jo de tota la vida he volgut ser mestre: mestre, Mestre”.

Però l’admiració pels grans actors afi cionats També durant aquests anys va ser pare fun- que l’Eloi Mestre veia dalt dels escenari men- dador de l’Escola Cooperativa El Puig, pionera tre sortia a la Passió, no van marcar decisiva- en noves pedagogies i amb un esperit inequí- ment la seva vida però sí que va descobrir en el vocament català. món teatral del poble, un patrimoni a preser- var tant històric com humà d’una gran solide- Però dins el seguit d’activitats professionals sa. “Als vint anys, al tornar de la mili, la junta de bàsicament administratives i alguna de peda- la Passió, aleshores amb seu a l’antic Ateneu, gògica que es veia abocat, “... al fi nal vaig trobar em va nomenar vicesecretari de l’entitat i vice- la feina per la qual servia: comercial: és la feina president, ja al teatre nou. De l’any 1976 al 198. que m’agrada, m’era igual vendre cursos de vaig ser el primer president de la Passió elegit marqueting o vendre cotxes, però sobretot el democràticament”. I podeu creure que d’allò què compte és el tracte amb les persones i en que n’està més orgullós del seu pas per la aquest terreny sempre m’hi he trobat molt cò- presidència és haver pogut fer la transició mode”. Tan a l’ajuntament com a la Passió, a la d’una entitat presidencialista a una de més llibreria, a l’escola i tan altres llocs, l’Eloi, ara ja moderna, més d’acord amb els temps que es pot dir, hi va anar a fer de comercial. s’apropaven, molt semblant a l’actual. I potser al fi nal descobrirem que l’Eloi, en el Però vet aquí que de l’any 1972 al 1979, just fons, és una persona pragmàtica amb un toc abans de les primeres eleccions municipals de romanticisme, perquè per una banda sem- democràtiques, l’Eloi va ser elegit regidor de pre ha estat decidit i conseqüent i per l’altra un l’ajuntament d’Esparreguera. “Volia, si voleu de apassionat de la seva gent del seu poble i so- manera innocent, procurar ser el catalitzador bretot de la Passió. “Amb 70 anys de Passió, de dues parts en discòrdia; per una banda hi havia molta feina per fer i cap tipus de sub- encara sento molt endins l’orgull d’haver pogut l’ajuntament amb Educación y Descanso i per venció: l’antiga residència de gent gran, on ara participar en la construcció del nou Teatre i ser l’altre la Passió i les persones que amb un in- hi ha ràdio Esparreguera” apassionat d’un espectacle forjat per grans gent esforç van alçar el nou teatre. Els primers actors i actrius que van ser els meus mestres i recelaven de la nova Passió i els segons temien L’Eloi, amb el seu afany d’aportar vida a la dels quals només puc dir que arribat a ser un que l’ajuntament els volgués prendre allò que cultura del poble, l’any 1973 , així que va tancar simple imitador”. era seu”. Pel què comenta l’Eloi van ser uns l’empresa familiar, i tot i reconèixer que és un anys convulsos a un ajuntament on encara mal lector, va muntar una llibreria al carrer Afi cionat a la conversa, dinàmic polemista i prevalien les més decadents formes dictatori- dels Arbres, “Va ser la primera llibreria a Es- amb un fi sentit de l’humor, l’Eloi Mestre, tot i als. “Sort que molta gent, sensibilitzada per les parreguera on es venien únicament llibres que estar jubilat, col·labora amb el voluntariat per tasques socials i que posteriorment han liderat juntament amb la llibreria Paulo també vam la llengua, participa en dues noves produccions obres voluntàries de gran entitat, em va ajudar ser els pioners en vendre llibres per l’escoles, teatrals, de tan en tant pren un tallat i segur a tirar endavant una regidoria d’abast humà on una pràctica tan habitual als nostres dies”. que ja pensa en els Pastorets de l’any que ve. 30 setsetset 31 32 setsetset