PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

ESPARREGUERA

Avanç de Pla

VOLUM 1: Memòria

URBAMED, SLP Octubre 2.014

Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Equip de redacció:

URBANISME INTEGRAL I MEDIAMBIENT,S.L.P.

Director del treball Eduard Fenoy Palomas. arquitecte. Coordinació Mireia Salvans Soley. arquitecta. Planejament urbanístic. Marta Vivet Escalé, enginyera de l'edificació Marc Fenoy Garriga, enginyer de l'edificació

Participació ciutadana

INDIC, Iniciatives i dinàmiques comunitàries. Marc Majós Cullell, politòleg.

Avaluació Ambiental

Phragmites SL.

Anàlisi socioeconòmica. Joan Angelet Cladellas, economista. Assessorament jurídic Jordi Panadès Dalmases,advocat.

COMISSIÓ DE DIRECCIÓ DELS TREBALLS

Eduard Fenoy Palomas. arquitecte

Anna Alonso Juste, assessora jurídica de serveis territorials

Francesc Balañà Comas, arquitecte municipal

Josep Rovira Tarragó, regidor d’urbanisme i habitatge

COMISSIÓ INFORMATIVA D'URBANISME. Joan Paül Udina Tormo Presideix la comissió Josep Santiveri Ros representant de CIU Josep Rovira Tarragó representant d'AM-ERC Ignasi Oleart Comellas representant d'AIESPA Eduard Prat Arnalte regidor no adscrit Iñaki Andrés Garralaga representant d'ICV Carlos Garcia Llevet representant del PP Eduard Rivas Mateo representant del PSC Gustau Pérez Altirriba representant de Gd'E Antonio Cañizares Martínez representant d'IRS Sergi Hidalgo Fernández regidor no adscrit

3

Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

ÍNDEX REVISIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ I MODIFICACIONS PUNTUALS DEL pàgina PGOU (PGOU 96) ...... 44 PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM 2004) ...... 45 PLANEJAMENT DERIVAT APROVAT ENTRE EL1996 I EL 2003 ...... 46 MEMÒRIA ...... 7 MODIFICACIONS PUNTUALS DEL POUM DEL 2.004...... 48 ÀMBITS I PLANEJAMENTS DERIVATS APROVAT ENTRE EL 2.004 I EL 2.014 ...... 48 1. MEMÒRIA D’INFORMACIÓ ...... 9 REFÓS DEL PLANEJAMENT 2014 ...... 50 1.1 JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DE PROCEDIR A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL. CANVI DEL MARC NORMATIU ...... 11 1.9 CAPACITAT FINANCERA I D’INVERSIÓ DE L’AJUNTAMENT ...... 50 1.2 ESTRUCTURA DEL TERRITORI AL MUNICIPI D'ESPARREGUERA ...... 12 1.10 EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES ...... 54 ESPARREGUERA I EL BAIX LLOBREGAT ...... 12 EQUIPAMENTS ...... 54 HISTÒRIA DEL MUNICIPI I EVOLUCIÓ URBANÍSTICA ...... 13 ESPAIS LLIURES ...... 55 LA FORMA DEL TERRITORI ...... 17 ESPAIS NATURALS: LA MUNTANYA DE MONTSERRAT I EL RIU LLOBREGAT ...... 18 2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ ...... 57 INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIONS ...... 21 2.1 FONAMENTS JURÍDICS DEL PLA ...... 59 ÀREES VULNERABLES ...... 25 2.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...... 60 ACTIVITATS EXTRACTIVES ...... 27 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...... 60 1.3 ESTAT DELS NUCLIS DE POBLACIÓ ...... 28 PARTICIPACIÓ CIUTADANA DUTA A TERMEPREVI A L'AVANÇ ...... 61 NUCLI URBÀ D’ESPARREGUERA ...... 28 2.3 MESURES PER A UNA ORDENACIÓ TERRITORIAL I UNA MOBILITAT COLÒNIA SEDÓ ...... 29 SOSTENIBLES ...... 63 CAN VINYALS ...... 30 2.4 LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL NOU PLA ...... 65 MAS D'EN GALL ...... 30 2.5 SÍNTESI D'ALTERNATIVES CONSIDERADES ...... 65 CAN RIAL ...... 30 2.6 CONSIDERACIONS FINALS ...... 67 1.4 ASPECTES DEMOGRÀFICS ...... 31 1.5 DADES ECONÒMIQUES BÀSIQUES ...... 32 FONTS BIBLIOGRÀFQIUES ...... 71 1.6 XARXES DE COMPANYIESI SERVEIS ...... 32 XARXES D'AIGUA POTABLE ...... 32 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA (volum 2) XARXA DE SANEJAMENT ...... 33 PLÀNOLS D'INFORMACIÓ XARXA ELÈCTRICA ...... 33 PLÀNOLS D'ORDENACIÓ XARXA DE TELECOMUNICACIONS ...... 33 XARXA DE GAS ...... 34 GESTIÓ DE RESIDUS ...... 34 ANNEXES (volum 3) 1.7 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC SUPERIOR I TERRITORIAL ...... 36 ANNEX 1. ESTUDI DEMOGRÀFIC EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTC) ...... 36 ANNEX 2. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA (aprovat l’any 2010) ...... 37 ANNEX 3. INFORME DE LES JORNADES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PLA ESPECIAL INTERÈS NATURAL ...... 40 ANNEX 4. FITXES DE PATRIMONI PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ IDELIMITACIÓ DE LA ANNEX 5. ESTUDI DE PLANIFICACIÓ DE L'ESPAI FLUVIAL DEL TORRENT MAL I LA RESERVA DEL SÒL PER A L’ESTABLIMENTDE L'EIX TRANSVERSAL FERROVIARI ...... 40 RIERA DE MAGAROLA A ESPARREGUERA PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ IDELIMITACIÓ DE LA RESERVA DE SÒL PER A L'ESTABLIMENTDE LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA ...... 41 PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA ...... 42 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR (volum 4) EL PLA DIRECTOR D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE CATAUNYA (PIEC) ...... 42 1.8 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ACTUAL ...... 43 PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANADE 1983 (PGOU 83) ...... 43

5

Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

MEMÒRIA

7

Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

1. MEMÒRIA D’INFORMACIÓ

9

Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

constitucional sobre aquesta matèria que va declarar inconstitucionals bona part dels articles 1.1 JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DE PROCEDIR A LA REVISIÓ DEL PLA d’una Llei del Sòl estatal aprovada l’any 1990, ha incidit i comportat la promulgació d’importants GENERAL. CANVI DEL MARC NORMATIU disposicions urbanístiques que han modificat el marc normatiu inicialment previst pel Pla General. El planejament general vigent en matèria d'urbanisme del terme municipal d’Esparreguera és el Els canvis més substancials foren introduïts per la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que Text Refós de la Revisió del Programa d’Actuació i Modificacions puntuals del Pla General, en posterioritat ha estat modificada en successives ocasions, i també desenvolupada aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 14 de febrer de reglamentàriament. 1996. El Text Refós recull les previsions del Pla General d’Ordenació aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 27 de juliol de 1983, i incorpora les modificacions La normativa urbanística avui en vigor a Catalunya esta conformada pel següent cos normatiu: puntuals que s'han aprovat i introdueix modificacions puntuals i també el Programa d’Actuació Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme i del Pla. la Llei 3/2012, del 22 de febrer de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme El Pla General d’Ordenació de 1983 (publicat en el DOCG en data 27 de gener de 1984) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. posterior text refós del 1.996, han sobrepassat la periodificació establerta per la seva execució. Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits Les pròpies determinacions de la normativa del Pla establien, article 3.2, que: urbanístics. ”Caldrà procedir a la Revisió del Pla en els següents casos: I d’altres normes amb forta incidència com són per exemple la Llei 6/2009, de 28 d’abril a) en complir-se setze anys de la seva vigència; d’avaluació ambiental de plans i programes, o la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a b) quan s’aprovi un Pla Director Territorial de Coordinació que afecti el terme municipal l’habitatge. d’Esparreguera; c) quan es produeixin els desequilibris en les hipòtesis d’evolució de la població total i de Finalment el marc normatiu també ha estat modificat pel que fa a les disposicions bàsiques l’ocupació que s’especifiquen en la Memòria del Pla; d’abast estatal doncs ara es compta amb un nou “Texto refundido de la Ley del Suelo” d) quan així s’estableixi per normes legals de rang superior”. aprovat per Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de juny, que regula qüestions tant importants com les condicions bàsiques de l’exercici del dret de propietat o aspectes tant S’entén que procedeix abordar una revisió del Pla General, mitjançant la formulació d’un nou cabdals en els que l’Estat té competència exclusiva com el de les valoracions. POUM, pels següents motius: Els canvis introduïts per aquest conjunt de noves normes abans citades en la regulació A l’any 1996 Esparreguera comptava amb una població de 14.501 habitants (font Idescat. normativa prevista al pla general abasta pràcticament tots els ordres, des dels principis Padró), mentre que en l’actualitat s’ha depassat l’increment del 30% d’aquesta xifra amb generals de l’actuació urbanística i l’objecte de la pròpia Llei, les directrius per al planejament escreix, doncs a l’any 2013 el padró municipal d’habitants segons la mateixa font era de 21.926 urbanístic, la nova regulació del règim urbanístic del sòl, amb importants modificacions en el habitants, és a dir ja a l’any 2013 l’increment de població era de quasi el 52% respecte la règim de la seva classificació,els drets i deures de les persones propietàries, fins a una nova població del moment d’executivitat del Pla General. concepció i regulació del règim del sòl no urbanitzable, a més de moltes altres noves

D’altra banda, cal significar que el marc normatiu del Pla General vigent ha estat depassat determinacions, que fan que hagi quedat obsoleta la normativa contemplada al planejament per la promulgació d’importants i bàsiques normes d’abast urbanístic tant autonòmiques com avui vigent. disposicions bàsiques estatals que incideixen fortament en la matèria. L’article 95 de la Llei d’Urbanisme, disposa que els plans d’ordenació urbanística municipal són

En efecte, cal especificar que conforme preveu l’article 1 de les normes del pla vigent, aquest objecte de revisió en complir-se el termini que s’hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a es va redactar de conformitat amb el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova aquest fi s’hi especifiquen, en el nostre supòsit el Pla general no va preveure un termini de la refosa dels Textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i disposicions vigència, però si que s’entén que concorren les circumstàncies que el propi pla general va concordants, text refós que en la pràctica comportava l’establiment a Catalunya d’una regulació preveure i especificar que aconsellen la seva revisió. pràcticament calcada a la prevista al Text refós de la Llei del Sòl de 1976, de caràcter estatal i els reglaments aprovats pel seu desplegament: en especial el reglament de planejament. El pla vigent és el Text Refós de la Revisió del Programa d’Actuació i Modificacions puntuals L’exercici de les competències autonòmiques en matèria d’urbanisme, i la doctrina del Pla General aprovat el 1996; l’article 3 d’aquest, enumerava una sèrie de situacions que farien necessària la revisió del Pla General. Actualment moltes d’aquestes es donen, per això cal la formulació del nou POUM.

11 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

1.2 ESTRUCTURA DEL TERRITORI AL MUNICIPI D'ESPARREGUERA indústria,dominada pels sectors metal·lúrgic, químic, alimentari, tèxtil, de la construcció i altres menys importants però també destacables com són l’electrònica, la fusteria i la indústria de la

ESPARREGUERA I EL BAIX LLOBREGAT pell. El desenvolupament d'aquestes indústries ha generat gran activitat urbanitzadora, tant pel que fa a la creació de grans polígons industrials com de ciutats dormitori o la construcció El terme municipal d'Esparreguera està ubicat a la part nord de la comarca del Baix Llobregat d'enclavaments destinats a segona residència. Al final d'aquest procés, alguns municipis de la on està inclosa administrativament. comarca, com Sant Feliu del Llobregat (capital comarcal),Cornellà del Llobregat, el Prat del Aquesta part nord de la comarca del Baix Llobregat junt amb altres municipis del Bages, Anoia i Llobregat,Esparreguera, Martorell tendeixen a formar conurbacions amb els municipis veïns, el Vallès Occidental forment una àrea molt particular a l’entorn de la muntanya de Montserrat. mentre que la població dels nuclis més petits, de l'habitual poblament de la plana del Llobregat de nuclis i masies dispersos, tendeix a desaparèixer. La comarca del Baix Llobregat té una extensió total de 486,7 km2, està integrada per trenta municipis i la seva proximitat a l'entorn metropolità de Barcelona (aprox. 30 quilòmetres) ha El Baix Llobregat també compta amb una important oferta comercial que comprèn des del marcat fortament el seu desenvolupament. La comarca limita al nord-est amb la del Vallès comerç tradicional dels pobles més petits fins a l'oferta comercial dels municipis més grans. Occidental, al sud-est amb la del Barcelonès, al nord-oest amb el Bages, al sud amb el Garraf i La comarca compta amb nombrosos espais naturals ben conservats i una important varietat de a l’oest amb l’Anoia i l’Alt Penedès. paisatges de gran bellesa. És de destacar el PEIN del riu Llobregat. És una comarca molt heterogènia que comprèn zones de forta implantació industrial i urbana El clima és bàsicament mediterrani,caracteritzat per hiverns moderats i estius no amb zones de marcat caràcter rural i gran valor natural. Els seus municipis també es excessivament calorosos. A l’hivern les temperatures mínimes oscil·len entre 5-6 ºC. L’estiu és caracteritzen per aquesta heterogeneïtat i podem trobar-ne de menys de 1.200 habitants fins sec amb una temperatura mitjana de 24 ºC. El fet d’estar al costat del riu Llobregat i prop de algun que té una població a l'entorn de 85.000 habitants. Montserrat fa que hi hagi molta humitat tant a l’hivern com a l’estiu. La mitjana de precipitacions Físicament, el Baix Llobregat està situat a la Depressió Prelitoral catalana, en la fossa tectònica anuals oscil·la entre 500 i 600 L/m2. del Vallès delimitada per les serralades litoral i prelitoral. La seva xarxa hidrogràfica bàsica Com a conseqüència dels factors naturals i de comunicació enunciats anteriorment, no és s'estructura a partir de la Conca del Llobregat que aflueix directament al mar en direcció estrany que el Baix Llobregat compti amb un important patrimoni històric i artístic;des de nord-est, tenint un afluent molt important, el riu Anoia, que s’incorpora al Llobregat a l’alçada de restes gòtics, com ara el Castells de Cornellà, passant pels edificis modernistes industrials de Martorell. Sant Esteve de Sesrovires o la colònia Sedó a Esparreguera,és fàcil trobar restes de La seva situació geogràficament estratègica ha comportat que, ja des de l'època romana, hagi rellevància diversa. estat creuada per importants vies de comunicació. A l'actualitat segueixen existint-hi grans També és destacable la quantitat d'esglésies gòtiques que presenta la comarca. Més proper en eixos de comunicació i disposa d’un molt fàcil accés a les xarxes generals de comunicacions el temps, no es pot oblidar l'empremta del modernisme en la comarca. Així, la força dels tant del país com de la resta del continent. habitatges d'estiueig de primers del segle XX donaren lloc a importants referències en aquest Com a conseqüència d'aquesta fàcil connectivitat, el Baix Llobregat s’ha beneficiat del paper moviment artístic com són la Masia Bach a Sant Esteve de Sesrovires, o l’antic edifici de la difusor de Barcelona i la saturació del seu entorn metropolità immediat. Aquests factors, Caixa a Esparreguera, i múltiples elements dels municipis d’Esparraguera, Martorell, Gavà, el acompanyats del desplaçament d'una part important de la indústria cap a la pròpia comarca i Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Pallejà. altres veïnes, han provocat que el Baix Llobregat hagi experimentat un brusc salt demogràfic i La part nord de la comarca, més propera a Montserrat, tendeix a pendents de més del 20% en una important transformació de la seva estructura productiva, tendint cap a un pes reduït la majoria del seu territori. del sector primari, una forta industrialització i un procés de terciarització emergent. Els terrenys agrícoles s'han reduït en gran mesura com a conseqüència d'aquest desenvolupament Esparreguera està emplaçat a la capçalera de la comarca barcelonina del Baix Llobregat, a 20 industrial i de la urbanització del territori. Malgrat això, encara ara és una comarca amb Km del monestir de Montserrat i a 30 Km de Barcelona. important activitat agrícola dominada en extensió pel cultiu de secà però amb presència respectable del regadiu. La ramaderia encara conserva certa rellevància, sobretot pel que fa a la cria del boví, el porcí i l'avicultura.

Com s'ha esmentat, l'economia de la comarca es fonamenta primordialment en la

12 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

1 Monistrol de HISTÒRIA DEL MUNICIPI I EVOLUCIÓ URBANÍSTICA Montserrat Esparreguera limita al nord-est, amb Vacarisses (Vallès Occidental); al nord-oest, amb Vacarisses Monistrol de Montserrat (Bages); a l'oest, amb Collbató (Baix Llobregat); al sud-oest, amb

Hostalets de Pierola (l'Anoia); al sud, amb Abrera (Baix Llobregat) i a l'est, amb Olesa de

Montserrat (Baix Llobregat), amb una població aproximada de 21.856 habitants (2012).

El territori que ocupa el nostre terme presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones Esparreguera prehistòrics, a la zona dels congosts entre Monistrol de Montserrat i Martorell, a la vall del Llobregat. En concret, destaquen les troballes prehistòriques a la cova de Can Paloma. Hostalets de Pierola El nucli originari d'Esparreguera es va ubicar a Santa Maria del Puig. Actualment s'han trobat

en unes excavacions que s'han practicat a la capella i al seu voltant, indicis de l'antiga capella preromànica. El castell d'Esparreguera estava situat també sobre el turó del Puig, per tal de vigilar les incursions dels sarraïns de la banda del Penedès. Deuria ser aixecat igual que el de les Espases a partir del 878, ja que la seva situació visual té sentit en temps de frontera, quan

el territori era la marca extrema del comtat de Barcelona, al límit mateix amb el d'Osona, en mans del comte Guifré.

Un dels documents més antics on podem trobar el nom de la nostra vila data de l'any 985. És un pergamí que es va trobar a l'Arxiu Capitular de Vic. El marc de la història se centra quan el comte Borrell II va haver d'abandonar Barcelona davant l'atac de les tropes sarraïnes

comandades pel general Al Mansur Bi-Llah Victoriós per Alà i es refugià a les muntanyes de Manresa.

El Baix Llobregat té una extensió de 486,7 km2, s’integra per 30 municipis i és molt heterogènia. La comarca estructura la pròpia xarxa hidrogràfica a partir de la conca del Llobregat i està dotada de grans eixos de comunicació. En els últims anys hi ha hagut un salt demogràfic i una transformació de l’estructura productiva importants. Tot i que encara és una comarca amb força activitat agrícola, la seva economia es fonamenta en la indústria. Església Santa Maria del Puig, als anys 80. El seu clima és bàsicament mediterrani i el paisatge es troba profundament transformat per l’acció de l’home. El paisatge vegetal es classifica en comunitats vegetals associades a Durant el senyoriu de Pere Sacosta va començar a edificar-se el poble al conegut Pla, i es l'espai agrari i les comunitats associades a les zones inundables i a les llacunes litorals. La comarca compta amb un important patrimoni històric i artístic. varen aixecar petites cases. Al 1316 va sol·licitar la construcció d'una capella dedicada a Santa

1Informació extreta de la pàgina web de l’Ajuntament d'Esparreguera

13 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Eulàlia. La construcció de l'actual església s'inicià l'any 1587, a causa que l'anterior s'havia quedat petita. Va ser beneïda l'any 1612, sense estar acabada del tot. El campanar, de més de 60 metres d'alçària va ser acabat després de l'any 1636.

A l'any 1351 es va esdevenir un fet històric remarcable quan el Prior Abat de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar a Ramon de Tous els "Castells d'Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets, possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells". Jaume de Vivers volia, en aquella època, adquirir tots els castells i viles que hi havia a la rodalia de la muntanya de Montserrat per facilitar-ne el conreu i l'administració. Els priors de Montserrat van ser senyors d'Esparreguera fins l'any 1835, any de la desamortització de Mendizábal.

Pel que fa a l'evolució del creixement demogràfic de la vila, al 1369 Esparreguera estava composta per 51 focs. Al segle XV va patir un gran creixement a causa del gran impuls i desenvolupament de la indústria llanera. Així, al començament del segle XVI la població era de, com a mínim, 1500 habitants i al segle XVII la vila estava formada per 450 cases.

El segle XVII és l'època dels bandolers i Esparreguera també va formar part d'aquest fenomen social. La vila es va inscriure en el pacte de la "Unió de la Vegueria del Bages contra els malfactors", per fer front a aquest col·lectiu. Dins d'aquest concepte s'hi incloïen els bandolers, lladres, saltejadors de camins, assassins, fabricadors, igualadors de moneda d'or i de plata, L'església de Santa Eulàlia, a l'any 1930. vagabunds, llistaires, els que duien armes prohibides... Aquest pacte es va signar entre els diferents pobles del voltant. Durant la segona meitat del segle XVIII la guerra va deixar pas a la pau i la indústria llanera va tornar a reprendre la seva activitat, de manera que Esparreguera va esdevenir un dels Una figura local de l'època fou el dominic missioner a les Illes Filipines, el beat Domènec principals centres de producció manufacturera. Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki el 1628. Una de les guerres que va tenir molt impacte sobre Esparreguera va ser la guerra contra Un fet històric molt important a la vila fou l'epidèmia de Pesta Negra que va patir al 1652, com a França. Uns 800 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu pas per conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat. L'any 1650 s'observaren els primers Martorell i Esparreguera, les varen saquejar. Des del 21 de desembre del 1808, data en la qual casos a Catalunya. L'epidèmia a la nostra vila es cobrà més de 100 morts i durà un mes la divisió enemiga de Chabran es va apoderar de Martorell amb l'intent d'avançar cap a aproximadament. Igualada, fins al dia 20 de gener del 1809, en què l'enemic es va retirar de la comarca, Un període a recordar és el comprès entre el 1670 i el 1680, quan es va construir el retaule Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos. major de l'església de Santa Eulàlia i es va fer l'acabament del campanar, amb la balustrada i el Bona part dels esparreguerins van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les llanternó de pedra. L'autor del projecte del retaule major fou Joan Grau, escultor de Manresa, i muntanyes del voltant; mentre que els que van romandre al poble, van ser insultats, a alguns també hi intervingueren el seu fill Francesc Grau, l'escultor barceloní Domingo Rovira, el mestre els van robar les cases i fins i tot alguns d'ells foren assassinats. Aquests anys d'ocupació de cases Pau Ginestar. enemiga van provocar la pèrdua total de la indústria llanera, l'abandonament de les terres de La Guerra de Successió va provocar la paralització de la indústria i l'abandonament del treball conreu i el menjar escassejava a la contrada. agrícola. Durant aquesta època els guerrillers d'Amill sovint es van aturar a la vila i van causar Durant el segle XIX va tornar a haver-hi un impuls en la indústria, a través de la conversió de trasbals entre els vilatans. Al començament del mes de maig de 1714 va tenir lloc a la nostra l'antic molí de Can Broquetes en una fàbrica de filats i teixits de cotó (1846). Tot i així , a causa vila una batalla important, va haver-hi més de 300 morts. També hem de destacar un dels disturbis previs a la revolució de 1868, les fàbriques van tancar i van generar l'emigració personatge esparreguerí important, Baltasar Civil, que va participar en la Junta de Braços de d'obrers i el tancament definitiu d'algunes fàbriques de filats i teixits de cotó i llana al nucli urbà i 1713. a les costes de la Gorgonçana.

14 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Aquesta nova fàbrica va ser fundada per Miquel Puig i Catasús. Serà el seu fill Josep Puig i També s'ha de destacar el Balneari de la Puda, que tenia unes aigües sulfuroses (cinc fonts Llagostera, el qual continuarà l'obra i projectarà el desenvolupament d'una colònia industrial. d'aigües sulfur de sodi entre 25 i 35ºC) que ajudaven a curar qualsevol tipus d'infeccions tant Serà el seu administrador Antoni Sedó i Pàmies, qui culminarà el procés de creixement i respiratòries com dermatològiques. Aquestes surgències naturals encara existeixen, amb un formació de la colònia que portarà el seu nom, qui desenvoluparà tot el procés de producció cabal de 32.000 litres/hora. Al llarg del segle XIX i part del segle XX va tenir molta anomenada, tèxtil i qui especialitzarà l'empresa en la fabricació de teixits de pana. Aquesta indústria collirà fou visitat per personatges il·lustres, com per exemple la reina Isabel II. Tancà les seves portes una gran quantitat de treballadors esparreguerins i gent vinguda d'altres llocs. Arribarà a assolir definitivament amb la riuada de l'any 1971, que se'n va endur la Palanca i va inundar l'edifici del més de 2000 treballadors. La fàbrica aprofitava l'aigua del Llobregat gràcies a la presa del balneari. Cairat i a la resclosa de la Colònia Sedó. A causa de la crisi econòmica dels anys 1980 tancarà La Guerra Civil espanyola també va tenir les seves conseqüències sobre la vila. Un fet que va les seves portes l'any 1981. marcar l'època fou l'incendi, al final de juliol de 1936 de l'església parroquial de Santa Eulàlia, Una altra fàbrica important de l'època era la Fàbrica de pells de Josep Anglada, situada a la amb la desaparició de l'orgue d'estil renaixentista construït al segle XVII i restaurat a l'any 1933, costa de la Gorgonçana. En aquesta zona, el Pas de la Barca era l'únic mitjà de comunicació que es considerava un dels millors de Catalunya. També es van cremar diferents retaules, van entre Esparreguera i Olesa de Montserrat abans de la construcció del pont que uneix les dues llançar les campanes daltabaix del campanar per fondre-les i fer-ne material de guerra... Molts viles l'any 1915. joves van anar al front. Esparreguera com altres poblacions del nostre país van patir molt les conseqüències de la guerra, les penúries, la divisió dels dos bàndols. Al gener de 1939 van entrar les tropes nacionals a la nostra vila. La nit d'abans molts esparreguerins havien marxat a l'exili. La nostra població va veure disminuïda la seva població en uns 400 habitants aproximadament. A partir d'aquesta època comença un període molt difícil i dur, tant a nivell econòmic com polític, social i cultural.

Amb els anys s'anirà recuperant econòmicament amb la represa de la producció de la Colònia Sedó, la instal·lació de noves fàbriques i la creació dels polígons industrials cap els anys 60 i 70.

Durant els anys 1960 es varen desenvolupar creixements urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció d'edificacions a la Plana, la construcció de les conegudes "cases barates" (Font del Vidal) al 1958, etc.

La sala de telers de la Colònia Sedo, a l'any 1920.

El primer sistema de distribució d'aigua corrent a la nostra vila va ser inaugurat l'any 1864, gràcies a Cristòfol Vidal. Aquest sistema va suposar una gran millora per a la nostra vila. A partir d'aquell moment cada casa disposava d'aigua corrent, no s'havia d'anar a buscar-la als pous i fonts de la vila. Les dones podien deixar d'anar a rentar als safareigs públics.

L'escreix d'aigua de la nostra vila va fer que també es desenvolupés una indústria molt important de terrissa, gràcies a la qualitat de la terra. L'any 1983 encara hi havia 11 forns en funcionament. Balneari de la Puda, a l'any 1991.

15 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Però serà després de la inauguració de l'autovia l'any 1990, quan Esparreguera pateix un esclat L'any 1992 inauguració del pavelló poliesportiu del Castell. demogràfic, i s'ampliaran barris com Can Rial, el Mas d'en Gall, Can Vinyals i se'n crearan de L'any 1994 va haver-hi un incendi forestal que cremà 890 ha forestals. nous com el Castell i Can Comelles. L'any 1996 inauguració de la remodelació de l'edifici de Can Pasqual. Alguns fets socials i culturals de rellevància que es poden destacar són: L'any 1998 s'inaugura la piscina coberta de Can Pasqual. Els tradicionals aplecs de Santa Maria del Puig i de Sant Salvador de les Espases. L'any 2000 va haver-hi uns grans aiguats que van generar pèrdues humanes i greus pèrdues Al 1907 la instal·lació del fotomatògraf amb el nom de "La Maravilla". econòmiques. L'any 1911 es construir l'actual edifici del Mercat Municipal. L'any 2005 vàrem ser seu de la Capital de la Cultura Catalana. Celebració dels Jocs Florals l'any 1913. L'any 2007 es va inaugurar el nou pont de la Plana. L'any 1925 s'inaugura a la plaça de Santa Eulàlia el monument al portador de les aigües a la L'any 2010 es va inaugurar el nou edifici de l'Escola Municipal de Música i Dansa vila, Cristòfol Vidal, amb escultures realitzades per Frederic Marés. d'Esparreguera. Construcció de l'Ateneu com a nova societat cultural i recreativa, i la construcció del seu propi local i teatre l'any 1926.

Esparreguera sempre ha comptat amb un gran teixit cultural format per moltes entitats de diferents tipologies i ideologies, com per exemple, l'Estrella, la Siempreviva, la Coronela, Les Canyes, l'Orfeó Gorgonçana...

L'any 1931 la vila va rebre la visita del President de la Generalitat Francesc Macià, que va inaugurar l'edifici dels "Col·legis Nous" (avui Escola Mare de Déu de la Muntanya) i també va inaugurar l'estació de servei de la Creu.

L'any 1938 s'inaugura la Biblioteca d'Esparreguera.

L'any 1940 es torna a inaugurar la biblioteca. Li posaran per nom Beat Domènec Castellet.

Al 1952 es va filmar la pel·lícula El Judes d'Iquino als nostres carrers.

El Nadal de l'any 1962 va tenir lloc a la nostra vila una gran nevada, es va arribar a acumular més de 60cm de neu.

L'any 1969 es va inaugurar el teatre de La Passió.

L'any 1971 va haver-hi una forta riuada, que va fer que desaparegués del tot la Palanca. El nucli originari d'Esparreguera es va ubicar a Santa Maria del Puig. Actualment s'han trobat en unes excavacions que s'han practicat a la capella i al seu voltant, indicis de l'antiga L'any 1972 es va inaugurar l'actual zona esportiva i la piscina municipal d'estiu. capella preromànica. El castell d'Esparreguera estava situat també sobre el turó del Puig. Durant la segona meitat del segle XVIII la guerra va deixar pas a la pau i la indústria llanera L'any 1974 es van construir els pilars de l'actual carretera C-55 sobre el riu Llobregat. va tornar a reprendre la seva activitat, de manera que Esparreguera va esdevenir un dels principals centres de producció manufacturera. L'any 1977 es va inaugurar el nou edifici de l'Ajuntament. Durant el segle XIX va tornar a haver-hi un impuls en la indústria.Josep Puig i Llagostera, continuarà el desenvolupament d'una colònia industrial. Serà el seu administrador Antoni L'any 1980 es va crear l'emissora de Ràdio Esparreguera. Sedó i Pàmies, qui culminarà el procés de creixement i formació de la colònia que portarà el seu nom. L'any 1985 es va inaugurar la residència d'avis de Can Comelles. Durant els anys 1960 es varen desenvolupar creixements urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció d'edificacions a la Plana, la construcció de les conegudes "cases L'any 1990 inauguració de l'autovia. barates" (Font del Vidal) al 1958, etc.Però serà després de la inauguració de l'autovia l'any 1990, quan Esparreguera pateix un esclat demogràfic, i s'ampliaran barris com Can Rial, el Mas d'en Gall, Can Vinyals i se'n crearan de nous com el Castell i Can Comelles. L'any 1991 inauguració del Centre Dual.

16 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

LA FORMA DEL TERRITORI

El terme d’Esparreguera té una superfície de 27,47 km² (2.747 Ha.) i una delimitació que respon als elements geogràfics importants al territori.

A l'est el límit correspon a la traça del riu Llobregat i el torrent de Sant Salvador, al sud amb la riera de Magarola a l'oest amb la riera de Pierola, el torrent de Can Treco, el torrent de la Salut i RIU LLOBREGAT el riu Llobregat fins a l'aeri i al nord uneix diversos punts emblemàtics: Cul de la Portadora - Coll de les Bruixes - Coll del Roure - Puig de l'Hospici - Coll de Bram. TORRENT DE SANT SALVADOR Es troba solcat de torrents, rieres i barrancs que, de ponent a llevant, constitueixen autèntics TORRENT DE LA SALUT talls en el territori. Les característiques geològiques del lloc expliquen l’aparició d’aquests elements geogràfics que dificulten molt les comunicacions en sentit transversal.

Malgrat el seu peculiar relleu, el terme d’Esparreguera és un territori colonitzat per l’home durant la seva història. Les masies, cases pairals, camins, fonts, etc. donen fe de la petjada humana i del respecte per la conservació dels elements naturals.

Les parcel·les que configuren el sòl rústic varien molt unes de les altres, fet que normalment condiciona el tipus d’explotació o ús que es fa de la parcel·la.

D’una manera general es pot considerar que el terme municipal, i en concret les àrees de sòl RIU LLOBREGAT rústic, es poden dividir en tres grans zones: el nord, configurat bàsicament per parcel·les boscoses, tot i que a causa dels incendis produïts entre els anys 1980-1994, part d’aquesta zona ha sofert un procés de desforestació i actualment està en un procés de regeneració TORRENT DE arbòria important, l’est, amb zones bàsicament agrícoles, i el sud, on es combinen les dues CAN TRECO anteriors.

Les zones boscoses són configurades per parcel·les que tot i ser bastant variades ocupen extensions grans de terreny. Aquestes es van fent més petites a mida que la parcel·lació RIERA DE PIEROLA RIERA DE MAGAROLA s’acosta al nucli urbà. La parcel·la mitja d’aquest tipus d’ocupació és de 22’05 Ha.

Les zones agrícoles són formades per parcel·les molt més petites, configurant-se com a parcel·la tipus la de 3’28 Ha de superfície.

A la zona sud hi ha més diversitat de parcel·les, tant en usos com en superfície ocupada. La mitja d’aquestes parcel·les és de 8’10 Ha. Terme municipal d'Esparreguera

Pel que fa a les característiques biofísiques del terme municipal cal destacar:

-La peculiar geologia del terme, que permet talussos de gran alçada i verticalitat, permanència

de geòtops com Els Blaus, i un fort nivell d’erosió. El terme d’Esparreguera té una superfície de 27,47 km², equivalent a 2.747 Ha. i una - La permanència de conreus,especialment vinya. delimitació que respon als elements geogràfics importants al territori. D’una manera general es pot considerar que el terme municipal, i en concret les àrees de - La recuperació de les àrees cremades el 1994. sòl rústic, es poden dividir en tres grans zones: el nord, configurat bàsicament per parcel·les boscoses.Les zones agrícoles són formades per parcel·les molt més petites situades al sud i - Les zones de risc per l’aïllament de la fauna. als marges de les conques fluvials i les zones semimuntanyoses entre els diversos enclavaments urbans. - L’impacte que provoca l’extracció d’àrids.

17 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

ESPAIS NATURALS: LA MUNTANYA DE MONTSERRAT I EL RIU LLOBREGAT administracions públiques i els particulars. Els objectius encomanats per la llei són l’establiment d’una xarxa d’espais naturals representativa de la riquesa dels sistemes naturals del país, i El sòl no urbanitzable del municipi d'Esparreguera presenta dues singularitats molt marcades: l’aplicació de les mesures necessàries per a la protecció d’aquests espais. Actualment hi ha les zones protegides de la muntanya de Montserrat al nord i l’entorn del riu Llobregat pel un projecte de Decret per ampliació dels límits del PEIN, que inclouria més sòl no límit nord i est del terme municipal. En total, es tracta d’un 34,69% de la superfície del terme urbanitzable dins l'àmbit del PEIN. municipal, 947,18 ha, inclosa actualment en l’espai Xarxa Natura 2000 Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat (7.289,74 ha totals), identificat amb el codi ES5110012, i considerat El setembre de 2006 es va aprovar la Xarxa Natura 2000, en la qual s’ampliaven de manera espai LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). important les superfícies protegides; en aquest nou espai es mantenen les proteccions de les àrees incloses als PEIN.

El riu Llobregat (PEIN)

El riu Llobregat al seu pas per Esparreguera també es troba inclòs en el Pla Especial d’Interès Natural, en aquest cas el del Riu Llobregat, amb una extensió de 33,27 ha dins l’àmbit del municipi. La Xarxa Natura 2000 també inclou l’àrea d’aquest PEIN a l’àmbit de Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat.

El riu Llobregat (Projecte de l'AMB)

La Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va redactar el 2003, fruit d’un conveni signat entre aquesta entitat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona, el ‘Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat’, que inclou el pas del riu per Esparreguera. Alguns trams del projecte, ubicats més pròxims a la desembocadura, ja estan realitzats. Aquest projecte pretén recollir les intervencions necessàries a efectuar en el conjunt dels marges i sistema fluvial del Llobregat per recobrar-lo com a espai natural i recuperar-lo com a àmbit d’oci dels ciutadans; aquest objectiu es concreta en delimitar l’espai fluvial i proposar un marc de projectes en l’Espai Fluvial de diversa dimensió i caràcter.

Localització dels espais naturals protegits: PEIN Montserrat (verd) PEIN Llobregat (blau) Al nord del terme municipal el sòl es troba inclòs a l'entorn de protecció del Pla especial del Parc Natural.

La muntanya de Montserrat (PEIN)

Gran part del sòl no urbanitzable del terme municipal d'Esparreguera, una extensió de 913,91 ha del terme, es troba inclòs en el Pla Especial d’Interès Natural Muntanya de Montserrat.

El PEIN, aprovat el 1992, és un instrument de planificació territorial amb categoria de pla territorial sectorial, i les seves disposicions normatives són d’obligat compliment per les Plànol d’actuacions previstes a l’espai fluvial del riu Llobregat a Esparreguera i municipis veïns _ Font: Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat.

18 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

o Antiga fàbrica de filatures o Antiga passera / mirador proposat Per la recuperació de l’espai fluvial s’utilitzen tres línies d’actuacions des de les quals o Pas de La Puda proposat recuperar l’espai; cada una d’elles significa un lloc i un agent administratiu responsable en o Connexió marges concret. Per un costat es planteja la recuperació des de la llera del riu, a través d’accions que o Inici camí de Salmorres – Can Tobella. C-55 s’han de dur a terme en trams sencers o en la suma d’alguns; l’agent administratiu responsable o Inici carretera C-55 / Colònia Sedó principal a la llera és l’Agència Catalana de l’Aigua. També es planteja la recuperació o Horts marginals marge dret de La Puda d’unitats d’interès, actuacions que es poden plantejar individualment i que tenen com a agent administratiu competent l’administració local o un conjunt d’elles. Com a última línia es pretén 4- Colònia Sedó / Les Illes: afecta 5,40 ha del municipi (les 23,30 ha restants pertanyen a treballar la recuperació des de l’accessibilitat, amb la idea de actuar en trams de camins de Olesa) la xarxa directament vinculats amb l’Espai fluvial; l’òrgan de gestió d’aquestes actuacions, com o Àrea Accessibilitat en les anteriors, és l’administració local o un conjunt d’aquestes. A part de les tres línies o Colònia Indistrial Sedó d’actuació per la recuperació, també s’identifiquen unes àrees d’interès agrari on s’hi duran a o Recuperació Antic Pas Proposat terme accions amb l’objectiu de preservar la seva riquesa. o Connexió Les Illes i GR-6. Variant proposada Per fer-nos una idea de la grandària del projecte, cal dir que aquest treballa sobre 50 km de riu, o Marge dret llera – Carretera Colònia Sedó té 20 municipis implicats, comprèn 1.601,20 ha d’Espai fluvial delimitat i tracta 117,26 km de o Agrícola de Les Illes camins. El cost estimat d’aquesta recuperació mediambiental de l’espai fluvial en total segons o Talusos Les Illes / C-55 el projecte marc és de 168.791.181 euros. o Pou de Glas i Mas de Les Illes

L’àmbit concret que ens afecta, el terme municipal d'Esparreguera, es troba al tram 2 del Pel que fa a l’accessibilitat, es preveu el tractament de 18.073 km de camins; d’aquests, Projecte Marc, el de “La Cubeta d’Abrera (I)”.Pel que fa a la recuperació des de la llera, a 14.567 ml pertanyen a camins longitudinals i 3.506 ml a transversals d’interès. Esparreguera es comptabilitza una extensió de 44,49 ha de llera i 84,35 ha de marges amb aquesta necessitat. Xarxa natura 2000, LIC, ZEPA i ZEC

D’unitats d’interès se n’identifiquen quatre: La Directiva hàbitats és, juntament amb la Directiva de les aus, l’instrument més important d’aplicació en tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les 1- L’Aeri de Montserrat: afecta 0,23 ha del municipi (les 0,36 ha restants pertanyen a Collbató) espècies i la biodiversitat. Ambdues directives són el marc legal per a la creació de la xarxa o Connexió aparcament estació i camí de sal morres. Natura 2000. o Pont de l’Aeri. Natura 2000 ha de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació o Aparcament C-55 favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins o Aparcament i entorn de l’estació FGC el territori de la UE. 2- Resclosa del Cairat: afecta 6,18 ha del municipi L’article 3 de la Directiva hàbitats determina que els espais que componguin Natura 2000 han o Àrea accessibilitat controlada. de contenir hàbitats de l’annex I o espècies de l’annex II. o Pas dels Cairats proposat. Els espais Natura 2000 poden haver estat proposats com a Zones d'Especial Protecció per a o Camí Ca n’Astruc – Can Tobella les Aus (ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, o com a Llocs d'Importància Comunitària o Connexió GR-6 i camí de salmorres. (LIC), d'acord amb la Directiva 92/43/CEE. o Aparcament C-55 o Terrassa agrícola de Can Tobella D’altra banda, cal destacar que actualment s’està tramitant un Acord de Govern pel qual es declaren les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània catalana i 3- La Puda: afecta 4,10 ha del municipi (la1 ha restant pertany a Olesa) s’aprova el seu instrument de gestió. o Àrea d’accessibilitat

o Edifici balneari de La Puda

19 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Inventari de zones humides  CODI 3280- Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo- Agrostidionorlades d’àlbers i salzes L’Inventari de Zones Humides de Catalunya elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat permet incorporar els requeriments de protecció d’aquestes zones humides en la  CODI 6220- Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) planificació territorial, sectorial i urbanística, en l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental i, en  CODI 6430- Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l’alta muntanya general, en els processos de presa de decisions que puguin incidir en la conservació d’aquests ambients.  CODI 8210- Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

A partir de la definició de zones humida establerta per la Llei 12/1985, d’espais naturals, es  CODI 92A0- Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera concreta el marc conceptual tècnic de zona humida i s’estableixen els criteris (biològics,  CODI 92D0- Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio- hidrològics, de funcionalitat ecològic, etc.) que permeten identificar aquests espais. Tamaricetea) Es defineix com a zona humida aquella unitat ecosistèmica funcional que presenta en l’espai i  CODI 9340- Alzinars i carrascars el temps una anomalia hídrica positiva respecte del medi adjacent. La confluència de factors  CODI 9540- Pinedes mediterrànies topogràfics, geològic i hidrològics fa que aquesta anomalia hídrica afecti i condicioni els processos geoquímics i els processos biològics de l’àrea en qüestió.

El terme municipal d’Esparreguera compta amb una zona humida inclosa a l’inventari, es tracta de la Bassa de Can Cardús amb codi 08001101.

D’acord a la informació continguda a la fitxa de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, la Bassa de Can Cardús és una petita bassa artificial, formada en un clot generat per una activitat d'extracció d'àrids l'any 1992, que des del seu abandonament s'ha anat naturalitzant com a zona humida. Té interès sobretot com a zona on realitzar activitats d'educació ambiental. Es tracta d’una bassa poc fonda, que té una superfície d'uns 800 m2 i conserva l'aigua tot l'any. Està situada en un clot adjacent a la carretera d'accés a la urbanització Mas d'en Gall

Hàbitats d’interès comunitari

El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l’any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com la Directiva Hàbitats.

Segons les dades disponibles del Departament de Territori i Sostenibilitat dins el terme municipal d’Esparreguera es localitzen nou tipus d’hàbitats d’interès comunitari, un d’ells considerat prioritari (Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) codi 6220*).

Aquests hàbitats es localitzen majoritàriament dispersos per tot el terme municipal, envoltant les àrees urbanitzades, resseguint el riu Llobregat i ocupant bona part de l’extrem nord del terme, on s’identifica l’únic hàbitat d’interès comunitari prioritari present a Esparreguera.

Els HIC presents a Esparreguera són: Hàbitats d’Interès Comunitari dins el terme municipal d’Esparreguera.(Font: Bases cartogràfiques del DTS i l’ICGC)

 CODI 3270- Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodionrubri(p.p.) i del Bidention (p.p.)

20 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Espais Naturals de Protecció Especial

Pel que fa als espais naturals de protecció especial definits per la Llei 12/1985, dins el terme INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIONS municipal d’Esparreguera s’identifica la zona de protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Fora d’Esparreguera, limitant amb el límit nord-oest del terme hi ha el parc Natural Xarxa de comunicacions generals de la Muntanya de Montserrat i la Reserva Natural Parcial de la Muntanya de Montserrat. L’accés viari a Esparreguera ve configurat per un eix principal, l'A-2 i per tres accessos El projecte de Decret publicat al DOGC en data 14 de maig de 2007, proposa l’ampliació del secundaris: la carretera B-231 (carretera de Piera), la C-1414 (carretera d'Olesa a Parc Natural i de l'entorn de protecció, que s’estén per tot l’extrem nord del terme municipal. Esparreguera) i la B-113.

L'A-2 travessa el terme municipal d'Esparreguera de sud-est a nord-oest, disposant de tres accessos per poder entrar al municipi.

B-113

FERROCARRIL

C-55

Espais Naturals de Protecció Especial a Esparreguera.(Font: Bases cartogràfiques del DTS, l’Ajuntament A-2 d’Esparreguera i l’ICGC)

AÈRI

C-1414

El municipi té dos espais protegits pel Pla Especial d’Interès Natural: la muntanya de B-40 Montserrat i el riu Llobregat. Això suposa un total de 947,18 Ha del terme que també queden incloses a la Xarxa Natura 2000, a l’espai Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat. B-231 Alhora, l’any 2003 es redacta el ‘Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat’ que analitza i actua per la recuperació l’espai fluvial des tres línies: la llera, les unitats d’interès i l’accessibilitat. A Esparreguera l’àrea de llera intervinguda és de 44,49 ha i la dels marges de 84,35 ha. Xarxa viaria actual del Terme municipal

21 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

 La línia orbital ferroviària, que preveu una parada al terme municipal, al peu de la La B-231 comunica el nucli d'Esparreguera amb Can Rial i Mas d'en Gall i resulta carretera C-1414 sobrecarregada per la necessitat d’absorbir tots els moviments interns entre el nucli urbà i els barris, a causa de no disposar de cap altra alternativa viària de relació entre aquests. Acull també una gran circulació de vehicles pesants procedents del Baix Llobregat i de l'Àrea metropolitana de Barcelona, que transporten residus de rebuig i matèria orgànica fins al dipòsit controlat de Can Mata i l'Ecoparc 4, ambdues instal·lacions situades al municipi d'Hostalets de Pierola. Aquest trànsit genera un fort impacte sobre la població de Can Rial, degut al soroll, pudor i accidents que generen.

La C-1414 comunica de forma directa Esparreguera amb Olesa de Montserrat.

La C1414 i la B-113 comuniquen el nucli urbà amb Can Vinyals, la Colònia Sedó i el nord del terme municipal, fins a connectar amb la C-55, ja fora del terme municipal d’Esparreguera.

Pel terme municipal hi passa una altra via de comunicacions, la C-55, que creua el terme per la  L'eix transversal ferroviari, sense parada al terme municipal. zona sud-est a l’alçada de Can Claramunt i Can Cortadella, i per la zona nord, paral·lel amb la via de tren i el riu Llobregat. Aquesta via enllaça amb la xarxa d'Esparreguera en tres punts: entrada per Ca n'Astruc el Cairat, entrada per la B-113 (Can Vinyals) i entrada per la rotonda d'accés a Olesa de Montserrat, la carretera C-1414 i la carretera de la Colònia Sedó.

Aquesta xarxa viària general queda complementada per tota la xarxa de camins rurals i forestals, que permeten l'accés de vianants i de vehicle adequats a aquelles zones que resten més innaccessibles.

Creua també el terme municipal la línia de ferrocarril, en paral·lel a la C-55, tan per la zona de Can Claramunt i Can Cortadella com per la zona nord. El municipi d'Esparreguera no disposa de cap parada de ferrocarril, però disposa d'un aeri que comunica el nucli d'Esparreguera (zona del Castell) amb la parada d'Olesa de Montserrat, que actualment no està en funcionament degut a la baixa demanda.

Així podem concloure que la línia de ferrocarril i la C-55 són barreres físiques importants que sumades al riu Llobregat dificulten la relació del nord del terme municipal amb la zona sud, on s'hi troben els nuclis urbans. Estan previstes dues noves línies ferroviàries que afecten el terme d'Esparreguera, totes dues amb Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl necessària aprovat:

22 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

La xarxa viària local Pel que fa a la línia urbana, la realitza un sol autobús, la freqüència promig de dilluns a divendres és de 45 minuts i el nombre total d'expedicions al dia és de 12, la velocitat comercial estimada és de 17,33 km/hora.

Jerarquia viària (Font: Pla de mobilitat Urbana d'Esparreguera 2.014) Xarxa de transport públic (Font: web ajuntament)

Anàlisi de la mobilitat Respecte als passatgers d'Esparreguera que utilitzen la línia urbana es pot xifrar al voltant de 125 -150 passatgers per sentit i dia, una demanda baixa per una línia urbana de bus. A manca de l'actualització, al 2006, cada dia laborable es realitzaren uns 7.140 desplaçaments en transport públic, el que representava un 8% del total de desplaçaments que es realitzen Les línies interurbanes que es mouen dintre del terme municipal desplacen al voltant del 15% durant un dia laborable. de la mobilitat de connexió de la vila i la línia que concentra major utilització és la "Igualada- Barcelona" operada per Monbus.

De la resta de línies de connexió, les que intenten connectar el municipi amb la xarxa de ferrocarril són:

1. Línia M3 (TGO) connecta Esparreguera fins a l'estació de FGC d'Olesa de Montserrat (no és una connexió bona amb Barcelona però és una possibilitat).

2. Línia Esparreguera - estacions de Martorell, que deixa als usuaris una mica lluny de la zona d'intercanvi modal de les estacions de FGC Martorell centre i de Rodalies de Martorell.

Desplaçaments en bicicleta

El transport públic La bicicleta té una presència reduïda al municipi, tant en termes d’oferta com de demanda, tot i que comença a fer-se present en les àrees de nova creació. Pel que fa al transport públic, la xarxa d’autobusos d’Esparreguera disposa de 7 línies de bus, 1 de caràcter estrictament urbà i 6 de caràcter interurbà. Els carrers del nucli urbà tenen poca amplada però la majoria s’estan convertint a prioritat

23 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla - invertida, és a dir que es dona prioritat als vianants i les bicicletes La xarxa bàsica de vianants.

Les amplades de les voreres segons els anàlisis del Pla de Mobilitat que s'està portant a La configuració radial dels desplaçaments a peu amb l'illa de vianants com a centre contrasta terme, un 8% de les voreres tenen una amplada que està per sota del mínim que exigeix el codi amb la configuració urbana d'Esparreguera, allargada al llarg de l'antiga carretera N-II (Avda d'accessibilitat. Francesc Macià i Francesc Marimón).

L'illa de vianants. Els desplaçaments entre la zona més al nord i més al sud del centre vila són menys importants, afectats sensiblement pel pendent existent (pujada cap el nord) i per la distància percebuda pels seus habitants (els habitants de Can Comelles "baixen al poble").

Mes enllà dels 1.000 metres del centre vila, només resta al nord una part de les cases unifamiliars de la zona de Can Comelles, aproximadament un 3% de la població del centre d'Esparreguera.

El transport privat.

Cada dia laborable es realitzen 49.197 desplaçaments en vehicle privat (residents + no residents), el 57% del repartiment nodal.

Respecte als desplaçaments interns el 25% es realitzen en vehicle privat, cosa que esdevé de la relació entre els barris perifèrics i el centre vila.

Només en dos punts podem trobar problemes de capacitat a les hores punta:

 Entrada a la vila sentit Nord abans de la Rotonda de La Creu.  lntersecció de la Carretera de Piera amb Francesc Marimon. Els problemes de capacitat en aquest punt poden arribar a passar la rotonda del Camí Ral.

A migdia, a l'hora de recollir els nens de l'escola també podem trobar determinats (15-20 minuts) moments amb cues a la mateixa avinguda.

L'aparcament. Illa de vianants (Font: Pla de mobilitat Urbana d'Esparreguera 2014) Dins del nucli urbà, la xarxa bàsica de vianants inclou l'anomenada illa de vianants, creada al La diagnosi s'ha realitzat en base a les àrees amb més problemes d'aparcament (zona centre, 2001 amb la intenció de potenciar la qualitat de vida i el comerç al centre urbà de la vila. És un entorn illa de vianants ... ), gran avanç en matèria de mobilitat que cal consolidar. Als barris del sud propers com Font del Vidal, Barrí Font, el Castell, etc, no s'han detectat En un primer període de funcionament, l'illa de vianants, estava regulada amb pilones que problemes d'aparcament ni de residents ni de forans, tant els residents com forans poden s'activaven i restringien el pas a les persones autoritzades i als vehicles de mercaderies durant aparcar durant el dia i durant la nit a menys de 5-7 minuts caminant des del seu domicili. (Veure un període concret de temps, actualment, la utilització de l'illa de vianants està regulada ocupacions de sòl de la Passió o espais a Camí Ral o a la zona del Magarola Car Service, etc.) parcialment. Al nord, Tres Caravel·les o Can Comelles hi ha espais sempre a l'antiga carretera o al polígon a Es comprova que la major part dels punts generadors de desplaçaments es localitzen a la zona la mateixa calçada dels carrers de més al nord. centre vila, a l'interior de la zona de l'illa de vianants on destaca la gran quantitat d'activitats APARCAMENT RESIDENCIAL emplaçades en aquest entorn. El balanç entre l'oferta i la demanda residencial manifesta l'existència d'un dèficit global gairebé La zona perimetral a l'illa de vianants conté fins a 11 equipaments importants, cosa que indica inexistent, de 40 places d'aparcament. que el 75% dels equipaments tenen relació directa o indirecta amb l'illa de vianants El dèficit infraestructural (fa referència al nombre de places que farien falta si s'eliminés tota

l'oferta en calçada dins de l'àmbit d'estudi), és de 830 places

24 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

L'ocupació durant el període nocturn és del89%, amb una il·legalitat inexistent, el que confirma ÀREES VULNERABLES el feble dèficit detectat. Zones inundables APARCAMENT FORÀ S'ha sol·licitat un estudi d'inundabilitat de les lleres que es troben en sòl urbà o al límit d'aquest Els dies sense mercat (dijous), en conjunt, l'oferta a la calçada es troba ocupada al 79% durant al Servei de Documentació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de el matí, amb un 12% d'il·legalitat respecte l'oferta legal. Catalunya. Actualment no es disposa d'aquest document, pel que en fase d'Avanç s'ha treballat Per tipologia de plaça s'observa un 98% d'ocupació de la no regulada. L'àrea blava (sense tenir en base a la documentació de que es disposa: en compte la Plaça de la Sardana) i la carrega i descarrega tenen una ocupació força elevada, • Estudi de l'espai fluvial del torrent Mal i la riera de Magarola a Esparreguera, encarregat un 80% i un 70% respectivament. per l'ACA a l'empresa INYPSA, abril de 2001. Trobem alta ocupació a alguns solars consolidats no regulats (El Castell i Pintor Fortuny), amb • Estudi d'inundabilitat del riu Llobregat. un 99% d'ocupació, es troben saturats. La regulació dels usos del sòl que es poden assignar als espais riberencs i perifluvials es duu a Sempre hi ha places d'aparcament a les Hortes (5 minuts a peu de l'Ajuntament) i Piscines terme classificant aquests espais pel seu risc d’inundabilitat. A partir de l’Estudi d’inundabilitat d'Estiu. es determina la zona amb un període de retorn de 10 anys, zona fluvial, la de 100 anys,

sistema hídric, i la de 500 anys, zona inundable. Aquesta última es subdivideix en tres zones en funció de la perillositat; hi ha la zona d’inundació greu, on les condicions hidràuliques presenten un calat a partir d’1m, una velocitat a partir d’1 m/s i el producte dels dos és més

gran o igual a 0,5 m2/s; la zona d’inundació moderada, amb calats entre 0,4 i 1m, una velocitat 2 entre 0,4 i 1m/s i el producte entre 0,08 i 0,5m /s; finalment, la zona d’inundació lleu enregistra 2 calats inferiors a 0,4m, velocitat més petita que 0,4 m/s i producte inferior a 0,08 m /s.

o Usos de la zona fluvial i zona de sistema hídric:

- Agraris, sense admetre cap instal·lació o edificació, ni establiment d’hivernacles, ni tancaments de parcel·les.

- Parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense edificacions

ni construccions de cap mena.

- Llacunatges i estacions de bombament d’aigües residuals i potables.

- Establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents.

- Implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i Les vies de comunicació rodada d’Esparreguera són els tres eixos, l’A-2, la carretera B-231 i protegides, sempre que es preservi el règim de corrents i que es garanteixi la no la C-1414 a partir de la C-55. afectabilitat a la qualitat de les aigües. No hi ha cap estació ferroviària al terme municipal. Amb transport públic es disposa de 7 línies de bus, 1 de caràcter estrictament urbà i 6 de caràcter interurbà. La bicicleta té una - Altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. presència reduïda al municipi, tant en termes d’oferta com de demanda. Les amplades de les voreres segons els anàlisis del Pla de Mobilitat que s'està portant a o Usos de la zona inundable: terme, un 8% de les voreres tenen una amplada que està per sota del mínim que exigeix el codi d'accessibilitat. Dins del nucli urbà, la xarxa bàsica de vianants inclou l'anomenada illa de vianants, creada - En condicions d’inundació greu, no s’admeten àrees d’acampada, ni serveis de càmping, al 2001 amb la intenció de potenciar la qualitat de vida i el comerç al centre urbà de la vila. ni cap tipus d’edificació. És un gran avanç en matèria de mobilitat que cal consolidar. Cada dia laborable es realitzen 49.197 desplaçaments en vehicle privat (residents + no residents), el 57% del repartiment nodal.

25 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

- En condicions d’inundació moderada no s’admeten àrees d’acampada, serveis de càmping, cap tipus d’edificació amb excepció de les destinades a usos industrials i d’emmagatzematge.

- En condicions d’inundació lleu no hi ha limitacions dels usos admissibles.

Zones de risc químic

Dins el municipi no s’identifica cap establiment inclòs dins el Plaseqcat, no obstant està afectat per dos instal.lacions que es troben en altres municipis:

 al municipi de Martorell hi ha l'empresa Solvay. El terme municipal està inclòs en la zona d'alerta en un escenari d'accident de categoria 3B.

 al municipi veí d’Olesa de Montserrat hi ha un establiment de risc alt inclòs al pla, l’empresa Kao Corporation SA. Pel terme municipal d’Esparreguera és d’importància relativa ja que part del municipi està inclòs dins la zona d’intervenció d’aquest establiment i tot el terme es troba en zona d’alerta.

D’acord al Plaseqcat (abril 2014) davant d’un accident d’una empresa química es delimiten dues zones en funció dels efectes possibles.

- Zona d’intervenció. Es la zona en la qual les conseqüències dels accidents produeixen o poden produir (segons l’evolució de l’accident) un nivell de danys que justifiquen l’aplicació immediata de mesures de protecció.

- Zona d’alerta. Es la zona en la qual les conseqüències dels accidents provoquen efectes que, tot i ser perceptibles perla població, no justifiquen l’aplicació immediata de mesures de protecció, excepte pels grups crítics de població que seran definits pel responsable del Grup Sanitari per a cada cas concret, com a mesura preventiva o per a la informació de la població.

La KAO corporation està inclosa al PLASEQCAT amb un Seveso de nivell de risc alt per contenir productes considerats molt tòxics, tòxics, comburents, inflamables, líquids molt inflamables i R50.

26 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

ACTIVITATS EXTRACTIVES

El municipi d’Esparreguera, és un dels municipis de la comarca del Baix Llobregat amb una major superfície afectada per activitats extractives. El recurs d’explotació de totes les activitats extractives identificades dins el terme municipal, d’acord a les bases cartogràfiques del Departament de Territori i Sostenibilitat i la informació facilitada per l’Ajuntament d’Esparreguera és la grava.

Les graveres es troben principalment concentrades al sud del municipi, on es localitzen els majors dipòsits d’àrids, relacionats directament amb la dinàmica hídrica del riu Llobregat. Les explotacions de les quals es té constància són les següents: El Truquell, Can Cordelles, Ampl. Montserrat 01, Ampl. Montserrat 02, Montserrat, Can Claramunt, Estruc i la Masia.

Zones d’especial risc d’incendis

El municipi es classifica com a àrea amb alt risc d’incendi pel decret 64/95, del 7 de març, donada la seva condició boscosa; amb aquesta classificació s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, fet que obliga la redacció del Pla d’Actuació Municipal (PAM).

Zones amb altres riscos geològics

S'ha sol·licitat un Dictamen preliminar de riscos geològics de les àrees urbanes i/o urbanitzables del municipi al Servei de Documentació del Departament de Territori i

Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Actualment no es disposa d'aquest document. Activitats extractives identificades al terme municipal (Font: Bases cartogràfiques del DTS i informació de l'Ajuntament) S'ha consultat el Mapa per a la prevenció dels riscos geològics (mapa informatiu), que indica com a zones de perillositat alta els sòls més al nord, a l'entorn de Montserrat. Respecte dels sòls propers als nuclis urbans es detecta una zona amb risc baix als sòls que van de Can

Comelles a Can Vinyals amb alguns punts amb escarpaments en sòls amb indicis d'inestabilitat. (veure plànol)

Les zones amb risc d’inundabilitat es troben a l’entorn del riu Llobregat i del torrent Mal. A la zona fluvial (10 anys) i zona de sistema hídric (100 anys) els usos són molt limitats i no es permeten les edificacions i la zona inundable (500 anys) ja no és tant restrictiva. La zona de risc químic al municipi és conseqüència de la presència en altres municipis de

l'empresa Solvay a Martorell i de la indústria química KAO Corporation a Olesa de

Montserrat. El municipi és una àrea amb alt risc d’incendis.

27 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

1.3 ESTAT DELS NUCLIS DE POBLACIÓ l'actualitat.

Aquests eixos han anat conformant els carrers principals de la població: el carrer gran per on passava antigament el camí, posteriorment l'Avinguda Francesc Macià va ser la carretera nacional i posteriorment ja es va desenvolupar l'A-2.

És en aquest sentit que es pot entendre la morfologia urbana actual del nucli d'Esparreguera, que s'ha desenvolupat i ha crescut sempre acompanyant aquestes vies de comunicació. Les limitacions en sentit est-oest són els elements físics existents, els estimbats cap al riu Llobregat a l'est i el torrent Mal a l'oest.

El creixement cap al sud va configurar els barris Fonti del Castell i cap al nord Can Comelles. A cada extrem del nucli i els seus creixements s'hi van desenvolupar polígons industrials: al nord els polígons de Can Roca i Can Comelles i al Sud el polígon Magarola.

A més del Nucli antic i els seus eixamples es van produir dos altres creixements: el barri de La Plana, situat a l'oest del nucli, a l'altre costat del torrent Mal i comunicat amb ell pel pont de la carretera de Piera, i, posteriorment en la primera dècada del segle XXI s’ha construït un segon pont connectant aquest barri de La Plana amb el nucli a l’alçada del carrer Balmes i la Colònia Sedó, ubicada al marge del riu Llobregat, amb sòl industrial i residencial.

En paral·lel al desenvolupament a l'entorn del nucli es van produir tres desenvolupaments aïllats:

• Can Vinyals, al nord de la colònia Sedó i

• Mas d'en Gall i Can Rial, a l'oest del terme municipal

NUCLI URBÀ D’ESPARREGUERA

Aquest nucli està format pels barris residencials del Nucli antic, el Castell, el barri Font, La Plana i Can Comelles i pels polígons industrials de Can Roca, Can Comelles i Magarola. S'ubica entre els estimbats del riu Llobregat i l'autopista A-2.

Zona predominantment residencial

Aquest nucli presenta una mixticitat de tipologies i usos; hi trobem habitatges unifamiliars aïllats, unifamiliars en filera i plurifamiliars, predominant els dos últims, que són tipologies més

Els barris d’Esparreguera compactes que presenten una densitat elevada amb un baix consum de sòl. Respecte dels usos s'hi localitzen tan usos residencials com de serveis, terciaris, industrials... El nucli urbà cap del municipi està compost pel nucli antic, una sèrie de barris que s’han anat Els carrers tenen un bon nivell d'urbanització, disposen de les xarxes bàsiques de serveis annexant al seu voltant al llarg de la història i un perímetre exterior industrial; en aquest nucli (clavegueram, aigua, gas, enllumenat públic...) i s'hi emplacen la major part dels equipaments urbà és on resideix la major part de la població del terme i on s’hi troben els serveis, existents, així com zones verdes ben urbanitzades. equipaments i zones verdes, per tant és on hi ha mes activitat.

El nucli originari d'Esparreguera es va ubicar a Santa Maria del Puig. Posteriorment es va produir el creixement a l'entorn de les vies de comunicació que recorren el terme en sentit nord- sud i que esdevindran els estructuradors de la trama urbana, tant en els seus inicis com fins a

28 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

COLÒNIA SEDÓ

Aquest nucli s'ubica al marge dret del riu Llobregat, al límit est del terme municipal. Es comunica amb Esparreguera a través de la carretera de la Colònia Sedó, que s'inicia a la zona esportiva del Nucli antic, i des de la C-1414.

Aquest nucli està format per usos industrials i residencials, amb una estructura clàssica de colònia industrial, amb habitatges en filera i plurifamiliars de baixa alçada. Segons PGOU vigent està inclòs en un sector de Pla especial.

Zona industrial

Es localitzen a l'extrem nord-oest i sud-est del nucli residencial. La continuïtat de la trama residencial i industrial permet una bona accessibilitat dels residents als polígons, permetent una mobilitat més sostenible.

En aquets polígons hi ha diversitat de mida de parcel·la, amb indústria aïllada i en filera.

En general els carrers presenten un correcte nivell d'urbanització, malgrat que manca el paviment d'algunes voreres. Els vials disposen de les xarxes bàsiques de serveis, excepte al Polígon industrial de Can Roca on manca l’enllumenat públic i el clavegueram és parcial i deficient.

29 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

CAN VINYALS CAN RIAL

Està ubicat al marge dret del riu Llobregat, al costat de la Colònia Sedó, en un terreny amb Està ubicada a l'oest del terme municipal, en continuïtat de trama urbana amb Mas d'en Gall. topografia accidentada, entre els torrents de Pruneres i del Puig i el torrent de Can Vinyals. S'hi accedeix a través de la carretera de Piera (B-231).

Nucli aïllat format principalment per habitatges unifamiliars aïllats en parcel·la mitjana. Presenta Nucli aïllat format principalment per habitatges unifamiliars aïllats en parcel·la petita i mitjana i dèficits en els vials i en les xarxes de serveis. Manca la urbanització de part dels vials i de les algunes zones amb habitatge unifamiliar en filera. Presenta dèficits en els vials i en les xarxes voreres i no existeix clavegueram. de serveis. Manca la urbanització de part dels vials i de les voreres.

Actualment és una unitat d'actuació ja que manca la cessió dels sòls de sistemes Actualment hi ha delimitades dues unitats d'actuació ja que manca la cessió de part dels sòls (equipaments, zones verdes i vials). de sistemes (equipaments, zones verdes i vials).

MAS D'EN GALL

Està ubicada a l'oest del terme municipal, en continuïtat de trama urbana amb Can Rial. S'hi accedeix a través d'una carretera local que s'inicia a la carretera de Piera (B-231).

Nucli aïllat format principalment per habitatges unifamiliars aïllats en parcel·la petita i algunes zones amb habitatge unifamiliar en filera. Presenta dèficits en els vials i en les xarxes de serveis. Manca la urbanització de part dels vials i de les voreres.

Actualment és una unitat d'actuació ja que manca la cessió de part dels sòls de sistemes

(equipaments, zones verdes i vials).

El nucli urbà d’Esparreguera està compost pel casc antic, que va créixer al voltant de l’església i de la carretera de Barcelona a Madrid. Els barris a l'entorn del nucli antic son el barri Font, el Castell, Can Comelles i a l'altre costat del torrent Mal el barri de la Plana. Separat d'aquest conjunt urbà hi ha altres barris, a llevant hi ha Can Vinyals i la Colònia Sedó, i a ponent hi ha Can Rial i Mas d'en Gall.

30 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

sensiblement superiors a les projeccions que l’Idescat ha realitzat per a Catalunya pel mateix període: 13,2% l’escenari alt, 8,4% l’escenari mitjà i 2,5% el baix. 1.4 ASPECTES DEMOGRÀFICS Si es pren com a referència l’escenari mitjà, aquest dóna les següents xifres:

22.761 habitants el 2018, 23.627 el 2023 i 24.526 el 2028, un 12% (2.600) més de població La població al 2.013 és de 21.926 habitants. Els processos de relocalització de la població a la que la existent el 2013. Aquest escenari fixa un increment mitjà d’unes 173 persones a l’any, Regió Metropolitana de Barcelona han explicat, en els darrers anys, bona part dels moviments que amb una mitjana de 2,6 persones per llar equival a augmentar en 67 llars anuals, o sigui, poblacionals de les seves viles i ciutats. Així, en contraposició a l’estabilitat demogràfica entesa unes 1.000 llars en 15 anys. com a la variació poblacional basada en el moviment natural (naixements menys defuncions), a dimensió mitjana de les llars continuï disminuint l’augment de la mobilitat intermunicipal ha estat el principal determinant del creixement local. A Es de preveure que l i, per tant, aquest més,aquests processos migratoris s’han fonamentat, en bona part, en la sortida de població de fet suposi un important factor de generació de demanda d’habitatge. La demanda d’habitatge municipis de major grandària i densitat cap a d’altres municipis del voltant amb menor població i d’aquestes noves llars se satisfarà tant per la construcció de nous habitatges com per la densitat. Per tant, els canvis residencials han configurat el principal determinant del creixement transformació a primera residència d’habitatges actualment destinats a segona o l’ús local de bona part de pobles, viles i ciutats catalanes. d’habitatges buits, tal i com ha succeït durant els darrers anys. En aquesta anàlisi no s’inclou l’increment del parc d’habitatges de segona residència, que de ben segur també es produirà. A aquest factor cal sumar-hi la recuperació de la taxa de fecunditat degut a l’increment del nombre de naixements, el progressiu envelliment de la població degut a l’augment de Cal tenir present, però, que a mesura que ens allunyem de l’any de partida, la l’esperança de vida, i un factor que ha tingut una gran importància per entendre l’important incertesadelaprevisióaugmentadegutalanaturalesacanviantdelscomponents de creixement augment de població com és la migració estrangera. demogràfics, en especial dels migratoris.

Entendre tots aquests factors purament demogràfics que tenen lloc en el en el territori, factors (veure annex Estudi demogràfic) que incideixen tant en el volum i forma de l’estructura poblacional (quants som i quina edat tenim), com en la seva composició social (d’on venim), ajuden a preveure quines seran les necessitats demandades en un futur proper,tant de tipus educacional, assistencial i laboral com evidentment també de desenvolupament urbanístic.

Els models de previsions demogràfiques presentats per a Esparreguera mostren tres escenaris poblacionals amb creixements moderadament positius. De fet, aquests models projecten la continuïtat del creixement esdevingut fins a l’actualitat.

En les projeccions presentades el gruix de l’augment poblacional s’explicarà per l’arribada de població provinent d’altres municipis de la mateixa comarca i de comarques veïnes ja sigui per motius residencials cercant una millor qualitat de vida (demanda de millora), com per la proximitat al lloc de treball i del diferencial dels preus de l’habitatge en els diferents municipis. També hi tindrà influència la conversió de segona a primera residència.

El creixement natural i la immigració estrangera, en canvi, seran factors poc explicatius d’aquest creixement.

Així, en l’horitzó del 2028 la població d’Esparreguera projectada a partir dels tres escenaris proposats, pot oscil·lar entre els 25.455 habitants en l’escenari més elevat i els 23.629 habitants en el més moderat. L’escenari central projecta 24.526 habitants.

L’escenari alt proposa un increment poblacional del 16% (3.529 persones) en quinze anys, el mitjà del 12% (2.600 persones) i el baix del 8% (1.700 persones). Aquests increments són

31 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

1.5 DADES ECONÒMIQUES BÀSIQUES 1.6 XARXES DE COMPANYIES I SERVEIS

XARXES D'AIGUA POTABLE2 L’activitat productiva del Baix Llobregat es caracteritza per una indústria que continua tenint un paper fonamental en el sistema productiu, tot i la terciarització creixent de l’economia de la El subministrament de la zona nord es fa a partir del dipòsit anomenat Ramon Llovet de Can comarca: Sant Joan, alimentat per un dipòsit d’ATLL, actualment l’origen de l’aigua és exclusivament ATLL, en cas d’emergència per avaria i/o sequera es podria lliurar aigua de la Mina (dipòsit  El teixit industrial és molt important i un dels motors de l’economia, però està en Central) cap al dipòsit de Can Sant Joan. Aquesta zona inclou els polígons industrials de Can retrocés relatiu, amb un pes molt superior al del conjunt de Catalunya. Roca, Can Comelles Sud i Can Comelles industrial i el barri residencial de Can Comelles  El sector serveis està relativament menys desenvolupat que en el conjunt de La zona de casc antic es proveeix per mitjà del dipòsit de “la mina” situada al C. Domènech Catalunya, però en expansió constant i amb un pes en l’economia comarcal per sobre Castellet i que es proveeix a partir del dipòsit de Can Sant Joan i la mina que té el seu del 50% de la producció. aforament a “les Setze fonts”, i que l’origen de la mina de 2 km és a l’antiga empresa Elbasa.  El sector de la construcció té un pes similar al del conjunt de Catalunya; a principi La zona sud queda proveïda directament pel dipòsit d’ATLL situat al Castell II. A aquest dipòsit, dels anys 2000 va experimentar un creixement del nombre d’afiliats al règim de la Aigües Vidal hi aporta part de l’aigua gràcies a la captació que fan del riu a la zona de Can Seguretat Social, però durant els darrers anys aquest sector ha patit un forta baixada. Claramunt, amb la utilització d’una potabilitzadora. Aquesta zona inclou el polígon industrial  Finalment, el sector primari té un pes molt reduït, inferior al que té al Principat. Magarola Sud i el polígon industrial del Sud i el barri residencial de El Castell.

Pel que fa al municipi d'Esparreguera: El barri Font queda proveït pel dipòsit d’Aigües Vidal situat al sud del mateix barri, el qual rep L’agricultura ha passat a tenir un paper secundari en l’economia del municipi. Els productes l’aigua del dipòsit d’ATLL al Castell II. agrícoles tradicionals han estat, a més de les hortalisses, conreades al regadiu vora el D’aquest últim dipòsit parteixen tres conduccions, una que va a abastar el dipòsit de la Plana, Llobregat ja a la fi del segle XVIII, les oliveres, la vinya i els cereals (ja d’antic hi havia molins també d’Aigües Vidal, un altre que proveeix els dipòsits de Can Rial, en aquest Barri Aigües fariners). Es conreen també fruiters (pomeres, presseguers i pocs cirerers). d’Esparreguera Vidal S.A. hi fa la gestió cautelar des de l’any 2008, hi ha el tercer Al segle XV és documentat que hi havia a la vila paraires i teixidors de llana, agrupats en gremi; subministrament que és el del Barri de Mas d’en Gall a través del Barri Font, tot i que, aquest els seus obradors eren als vessants de la Gorgonçana. Al segle següent hi ha documentats, barri actualment rep el subministrament d’Aigua del dipòsit ATLL-Hostalets de Pierola, a través també, terrissers, que feien càntirs de color gris i càntirs decorats. La industrialització s’inicià de la nova xarxa de 4 km que va finançar Aigues Vidal d’acord amb el conveni concessional, vers mitjan segle XIX, que s’instal·laren importants fàbriques de filats, la primera de les quals va per tan el tub del Barri Font a Mas d’en Gall és per a emergències. Remarcar que el barri de ser la fàbrica de filats Miquel Puig i Cia, fundada el 1846, que després s’anomenaria d’Antoni Mas d’en Gall degut als grans desnivell del terreny està dividit en cinc zones de pressió, hi ha 3 Sedó i Cia o, senzillament, Colònia Sedó, a l’indret on hi havia el molí de Can Broquetes o molí dipòsits de subministrament. de Baix (de la fi del segle XVII). La factoria tèxtil, que ha estat causa de la moderna prosperitat D’aquestes tres canonades dues són de fibrociment i una és de PVC, s’hi ha fet millores per tal de la vila (el 1902 hi treballaven 1.968 persones), després d’haver patit una forta crisi, hagué de de millorar el seu rendiment, i la canonada de fibrociment de Mas d’en Gall és per emergències. plegar el 1977. Al cap de poc temps es va tancar la fàbrica de tovalloles de Muntaner i Font i Avidal subministra aigua en alta als dos barris a través de la nova Xarxa de Can Sedó i Can després la de Malla Color. Vinyals, més de 2000 metes de nova xarxa PE, amb el seu origen al carrer Domènec Castellet i Al final del segle XX, la indústria era el principal sector econòmic d’Esparreguera, amb una podent rebre aigua del dipòsit Central i també del dipòsit del Castell. La gestió en baixa de les diversificació en nous rams, com l’alimentari, del metall, químic, material de construcció, cases de Can Sedó la fa Incasol, i la gestió en baixa del barri de Can Vinyals la fa la comunitat mobles, fabricació de peces de matèries plàstiques, components electrònics, tèxtil, etc. de propietaris del Barri.

Cal esmentar la situació d’un dipòsit a Ca n’Àngel que mai ha estat en ús. Aquest dipòsit havia L’evolució de la població a Esparreguera al segle XX i inici del XXI és de creixement estat connectat al de Can Sant Joan, remarcar que amb la portada d’aigua a la Masia de Can constant. La població al 2.013 és de 21.926 habitants. Els canvis residencials han configurat el principal determinant del creixement local així com Rubió (Centre del Serveis a menors de la Generalitat de Catalunya) és va deixar una xarxa la migració estrangera. La projecció en l’horitzó 2028 és positiva,amb uns 24.526 habitants si agafem un escenari 2Informació donada per Aigües d'Esparreguera Vidal SA. de creixement mitjà.

32 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla - nova connectada al dipòsit de Can Sant Joan i preparada per connectar amb el dipòsit de Ca La resta de zones urbanitzades queda subministrada per mitjà de línies aèries, tal com n’Àngel si fos el cas. s’expressa en el plànol adjunt.

Les urbanitzacions de Mas d’en Gall i Can Rial vénen subministrades per una línia cada una, la XARXA DE SANEJAMENT primera que surt del barri de La Plana per anar a parar al nord de Mas d’en Gall.

El col·lector general està situat a la llera del riu Llobregat, travessant-lo depenent de si ha de La línia de Can Rial parteix de la que va a donar servei al que serà la futura zona industrial de donar servei al terme municipal d’Esparreguera o d’Olesa. l’Olana. Accedeix a la urbanització seguint més o menys la situació del Torrent de Salt.

A l’alçada de l’Ocata es situa la unió del col·lector del Torrent Mal, que ve des de Collbató, i el La Colònia Sedó i Can Vinyals queden subministrades per la línia que ve del terme municipal col·lector general del riu Llobregat. Des d'aquí es dirigeix cap a la depuradora d’Abrera. d’Olesa de Montserrat.

La part sud del col·lector del Torrent Mal, just després del pont de l’autovia N-II, va ser A part de la Colònia Sedó, que ve subministrada per tres punts, les altres urbanitzacions substituïda arran dels aiguats del 10 de juny del 2000 per un tub de polietilè de diàmetre 800. contenen una xarxa molt deficient, a causa de venir abastada per una sola línia, el que causa problemes en cas d’avaria. Del tram anterior es pot extreure, de la informació aportada per l’Ajuntament, que es tractaria d’un col·lector de formigó, amb diàmetre 600 ÷ 1200. A part d’això pel terme municipal d’Esparreguera travessen dues línies de molt alta tensió de 400 kv, una per la zona sud i l’altre que travessa de nord a sud, i que està situada al nord-oest El barri de la Plana i la vessant sud del casc urbà va a desaiguar al col·lector del Torrent Mal, del nucli i les urbanitzacions. mentre que una part de la vessant nord del casc desaigua per mitjà d’un col·lector a cel obert que surt des de la zona esportiva del nord, i connecta amb el col·lector del Llobregat per mitjà La informació ha estat proporcionada per la companyia FECSA-ENDESA, que van trametre d’una caiguda, que salta la diferència de cota que es produeix en aquest punt. informació sobre la xarxa de mitja tensió en el terme municipal.

Els barris de Can Rial i part de Mas d’en Gall disposen de xarxa de clavegueram pels carrers si bé no estan connectats al col·lector pendent d’executar per l’ACA. S’ha de dir que es van XARXA DE TELECOMUNICACIONS començar a construir si bé per problemes pressupostaris no es van finalitzar, situació agreujada La zona del nucli urbà disposa d’una bona xarxa, soterrada, situada bàsicament seguint l’eix per les fortes pluges que ha patit aquest municipi que ha malmès l’obra executada. Igualment principal de Francesc Macià, per desviar-se al capdamunt de la vila pel carrer de la Vinya per s’ha de dir que l’Ajuntament ha aprovat el projecte d’obres de connexió dels col·lectors agafar carrer del Bruch fins l’antiga N-II, donant servei a la zona industrial de Can Comelles i municipals d’aquests barris al general. Can Roca. Can Vinyals no disposa de sistema de clavegueram degut a l’important pendent de la Perpendicularment a aquest, es situa un altre eix de distribució que segueix la traça dels urbanització quina execució comportaria una càrrega importantíssima per les parcel·les del carrers Tomàs Cabeza, pl. de Sta. Eulàlia, Gran, Taquígraf Garriga i Torrent Mal fins a la Plana. polígon (actualment la realitat de les finques existents en aquest polígon son grans i disposen A les urbanitzacions el servei és en funció de la demanda. Tot i que es pot veure en els plànols de foses sèptiques). corresponents que hi ha petits trams que han estat soterrats en les urbanitzacions de Mas d’en La Colònia Sedó, ni la zona residencial ni la industrial disposa de sistema de clavegueram Gall i Can Rial, l’abastament de les urbanitzacions es fa per mitjà d’una xarxa aèria, amb pals públic. de fusta.

Segons dades extretes de la web Catalunya connecta el municipi d'Esparreguera té la següent XARXA ELÈCTRICA cobertura: En quant a l’abastament de l’electricitat es pot veure una gran diferència entre l’estesa de la xarxa que subministra al nucli i la que subministra a les urbanitzacions.

La xarxa que abasta la zona del nucli antic i la seva perifèria, o sigui el centre més consolidat del terme municipal disposa d’una xarxa soterrada en bon estat, de mitja tensió 25Kv. Arriba a aquest per mitjà de línies aèries que en passen a ser soterrades al arribar al límit del mateix.

33 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

XARXA DE GAS

La zona central del terme (nucli i barris perifèrics), Can Rial, Mas d’en Gall i els polígons

industrials disposen de subministrament de gas natural. Únicament Can Vinyals i la Colònia Sedó no en disposen.

La xarxa principal d’abastament recorre el nucli de sud-est a nord-oest, començant per la zona industrial Sud-Magarola, seguint el camí Ral, fins arribar a Francesc Macià. A partir d’aquest eix s’arriba a la zona industrial de Can Comelles, on finalment arriba a la connexió amb l’autovia,

després d’haver travessat la zona industrial.

GESTIÓ DE RESIDUS

Ara mateix hi ha tres models de recollida: porta a porta a la zona centre (de vianants), contenidors soterrats al nucli urbà i La Plana, i contenidors en superfície a Can Rial, Mas d’en Gall, Can Vinyals i la Colònia Sedó. L'ajuntament es troba en ple procés de licitació del nou

contracte de recollida d’escombraries i hi ha coses que canviaran.

La gestió de residus és responsabilitat d’una empresa contractada per l’Ajuntament; anomenada UTE Esparreguera més natural (Juan y Juan + Urbaser).

34 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Actualment a Esparreguera hi ha establert un sistema de recollida de residus de forma Cartró 2013 Rebuig FORM Paper/cartró comercial Envasos Vidre selectiva, consistent en la separació de 5 fraccions: 1. Rebuig, 2. Matèria orgànica, 3. Gener 380.980 93.940 53.620 3.460 45.220 56.360 Paper/cartró, 4. Envasos, 5. Vidre. Febrer 330.720 97.280 43.460 4.660 38.800 22.760 Març 396.160 90.220 50.160 5.320 44.080 23.340 La valorització dels residus la duen a terme diferents plantes de tractaments: Abril 401.260 113.980 46.940 4.540 42.340 30.040 Maig 435.380 103.640 46.820 4.540 43.820 24.140 - rebuig: dipòsit controlat de Can Mata (Hostalets de Pierola) Juny 411.520 82.020 51.700 4.430 41.660 29.920 - matèria orgànica: planta de compostatge de l'Ecoparc 4 (Hostalets de Pierola) Juliol 446.600 111.860 51.740 4.680 47.280 39.100 - paper i cartró: Stora Enso (Castellbisbal) i Saica Natur (Esparreguera) Agost 399.340 89.800 41.340 3.360 38.420 22.080 Setembre 411.820 96.020 49.520 5.220 40.000 32.580 - envasos: planta de triatge des Hostalets de Pierola Octubre 401.400 107.340 47.220 5.340 42.980 31.380 - vidre: Revibasa (Castellbisbal) Novembre 356.660 91.160 41.560 4.420 34.760 20.160 Desembre 388.380 91.440 52.240 4.020 40.900 30.380 Actualment a Esparreguera hi ha una deixalleria al carrer Rebló s/n al Polígon industrial Can TOTAL 4.760.220 1.168.700 576.320 53.990 455.040 305.880 Comelles. També es vol posar en marxa una deixalleria mòbil. Cartró 2012 Rebuig FORM Paper/cartró comercial Envasos Vidre Gener 391.600 92.060 55.980 5.580 46.900 45.200 Febrer 335.480 114.200 47.340 5.100 43.400 16.200 Març 405.620 118.640 52.080 5.690 46.960 32.940 Abril 422.140 91.000 52.460 5.020 45.140 23.620 Maig 440.960 127.020 50.760 5.350 49.320 32.520 Juny 417.000 126.740 56.260 6.130 48.160 22.780 Juliol 439.200 110.960 52.200 3.980 45.040 46.600 Agost 407.900 107.460 41.780 3.180 46.680 31.600 Setembre 397.280 95.680 49.060 4.820 43.400 22.320 Octubre 422.060 99.400 54.420 5.700 47.940 29.060 Novembre 391.560 99.240 45.260 4.940 42.700 16.800 Desembre 391.340 98.480 54.540 4.180 43.600 34.760 TOTAL 4.862.140 1.280.880 612.140 59.670 549.240 354.400

Cartró 2011 Rebuig FORM Paper/cartró comercial Envasos Vidre Gener 411.660 97.280 58.700 6.340 51.120 33.440 Febrer 360.220 112.760 53.300 5.320 44.920 22.300 Març 410.060 118.480 57.600 8.380 49.960 42.960 Abril 432.540 130.520 54.900 6.820 49.720 25.620 Maig 433.720 147.420 56.300 6.610 51.300 39.940 Juny 442.140 113.300 60.120 5.620 49.920 24.240

Juliol 435.820 120.120 56.860 5.462 49.360 29.640 esquema plànols amb els contenidors Agost 444.480 112.680 52.160 3.950 48.180 35.650 Setembre 410.580 119.500 50.340 6.040 48.760 26.400 Residus procedents dels contenidors i porta aporta: Octubre 408.500 119.660 58.320 6.820 48.500 20.480 Novembre 395.180 112.100 55.980 7.060 48.140 27.200 La recollida selectiva de les cinc fraccions de residus va ser la següent dels anys 2.011, 2.012 i Desembre 392.140 117.160 58.120 6.580 45.400 31.360 2013 (dades en kg): TOTAL 4.977.040 1.420.980 672.700 75.002 585.280 359.230

La mitjana de generació de residus procedents de la recollida selectiva a Esparreguera (excloent els residus de la deixalleria, la roba i els mobles) va ser de 0,93 kg/persona i dia, un

valor inferior al de la mitjana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1,38 kg/persona i dia, any 2012). La producció de residus va disminuir lleugerament respecte el 2012 (0,96 kg/habitant i dia), aparentment degut a un menor consum per l’actual situació de crisi econòmica.

35 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

1.7 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC SUPERIOR I TERRITORIAL

Els planejaments urbanístics superiors i territorials són instruments d’abast supramunicipal que coordinen les grans infraestructures i els usos principals a que s’han de destinar les diferents àrees que composen el territori. Hi ha els següents planejaments que afecten el terme municipal d'Esparreguera.

EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTC) La Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, creà instruments flexibles de

planejament i establí els objectius i els criteris per a l’elaboració del Pla territorial general, que Recollida de voluminosos a Esparreguera 2013 es poden resumir en els següents: La recollida de voluminosos, a través del servei concertat de recollida de mobles, s’ha calculat distribució equilibrada del creixement nivells de renda en base al número de serveis concertats, però no es disposa dels kg recollits, al no tenir la a) Fomentar una per tal d’assolir adequats bàscula de la Deixalleria correctament calibrada (tema pendent de la renovació de la nova en tot el territori. contractació del servei). En aquests valors tampoc s’hi inclouen els mobles abandonats de b) Promoure un creixement ordenat de les implantacions sobre el territori per tal forma irregular. d’incrementar l’eficàcia de les activitats econòmiques i aconseguir una millor qualitat de vida. Durant anys, la gestió de l’esporga generada al municipi d’Esparreguera es realitza de la creixement econòmic de Catalunya contra l’atur següent forma: c) Afavorir el i la lluita . El Pla territorial general ha d’ésser l’instrument que defineixi els objectius d’equilibri territorial L'esporga es recollida de les àrees de contenidors, dels quatre punts habilitats al barri de Can d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, ha d’ésser el marc orientador de les accions Rial i dels treballs de poda de l'arbrat viari i és dipositada a la Masia de Can Roca, on és que emprenguin els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat triturada i voltejada per obtenir-ne compost i estella (autocompostatge). econòmica als espais territorials idonis i per a aconseguir que els ciutadans de Catalunya

tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants independentment de l’àmbit territorial on visquin. El Pla ha d’ésser també l’instrument que defineixi els objectius per a aconseguir el

desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi La xarxa d’abastament d’aigua té un dipòsit a la zona nord al costat de la zona industrial. La ambient. zona del casc antic es proveeix del dipòsit d'una mina i la zona sud queda proveïda directament pel dipòsit de l'ATLL. Les propostes i les determinacions del Pla territorial general han d’afavorir la concreció i

La xarxa de sanejament té un col·lector general que està situat a la llera del riu Llobregat. A l’especialització de les polítiques sectorials i alhora establir un marc global de referència i l’alçada de l’Ocata es situa la unió del col·lector del Torrent Mal. El barri de la Plana i la coordinació per a aquestes polítiques. vessant sud del casc urbà va a desaiguar al col·lector del Torrent Mal. Aquestes directrius han d’ésser concretades pels plans d’àmbit territorial menor. Així, el Pla La xarxa elèctrica té una gran diferència entre l’estesa de la xarxa que subministra al nucli i

la que subministra a les urbanitzacions, a les urbanitzacions la xarxa es aèria. La Colònia territorial general estableix un seguit de determinacions que han de contenir els plans

Sedó i Can Vinyals queden subministrades per la línia que ve del terme municipal d’Olesa territorials parcials: d’una banda, la proposta de models d’assentament, amb la finalitat de Montserrat. d’aconseguir l’objectiu d’equilibri territorial, i, de l’altra, un seguit de directrius en virtut de les La xarxa de telecomunicacions està ben executada en el centre del municipi amb trams soterrats. Cap a les urbanitzacions els trams son aeris i no a tot arreu. quals caldrà la formulació, o bé la revisió, de plans territorials sectorials.

La zona central del terme (nucli i barris perifèrics), Mas d’en Gall, Can Rial i el polígons La Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova Pla territorial general de Catalunya estableix industrials disposen de subministrament de gas. uns àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials als efectes del que estableix la Llei La gestió i valorització de residus és responsabilitat d’una empresa contractada per l’Ajuntament; anomenada UTE Esparreguera mes natural (Juan y Juan + Urbaser) 23/1983. Entre d’altres, delimita l’Àmbit Metropolità que inclou les comarques de l’Alt Penedès,

La producció de residus del 2013 va ser de 0.93 Kg habitant/dia. La recollida selectiva el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

separa cinc tipus de residus en contenidors de colors diferents. Hi ha una Deixalleria al Aquest àmbit inclou el municipi d'Esparreguera. carrer Rebló s/n, Polígon industrial Can Comelles. També es vol posar en marxa una deixalleria mòbil.

36 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Aquesta mateixa Llei estableix que els plans territorials parcials hauran de desplegar les determinacions del Pla territorial general en els àmbits d’aplicació corresponents i han de quantificar els paràmetres urbanístics bàsics necessaris per a donar acollida al creixement de població previst.

Aquests mateixos plans territorials parcials han de definir l’esquema de cada un dels sistemes de proposta a partir dels elements territorials següents:

a) Els sòls destinats a acollir els diferents usos.

b) Les infraestructures bàsiques de transport, de serveis, de telecomunicacions i mediambientals.

c) Els equipaments de nivell comarcal i supracomarcal.

d) Els espais objecte de protecció en funció de llur interès especial i de llur valor de situació.

Segons el PTC, els plans territorials parcials i sectorials i les actuacions amb incidència territorial han de fomentar les estratègies següents:

a) Potenciar la representativitat del sistema urbà de Barcelona, en tant que capital de Catalunya.

b) Enfortir el caràcter policèntric de l’àmbit metropolità, consolidant els sistemes urbans de les ciutats intermèdies. c) Tendir al reequilibrament territorial global de Catalunya.

El desenvolupament del Pla territorial general mitjançant plans territorials parcials i sectorials PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA (aprovat l’any 2010) s’ha de fer considerant els objectius següents de preservació del medi: El Pla territorial va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 20 d'abril de a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país. 2010 i publicat al DOGC núm. 5627 - 12/05/2010.

b) Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat. Característiques genèriques del PTMB:

c) Incentivar l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics. El PTMB proposa l’establiment de tres subsistemes territorials sobre els quals s’estructuren

d) Salvaguardar els espais naturals d’especial interès. totes les propostes: el sistema d’assentaments, el sistema d’espais oberts i el sistema d’infraestructures de mobilitat. e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial. Sistema d’espais oberts: Finalment, la Llei 1/1995 estableix que el planejament urbanístic ha de justificar expressament la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels plans territorials parcials i dels El Pla distingeix tres tipus segons el nivell de protecció proposat: plans sectorials, respectant l’autonomia dels municipis en matèria de planejament, en el marc  Espais de protecció especial d’interès natural i ambiental  aquells que pels seus de les competències d’aquests. valors naturals o agraris haurien de mantenir indefinidament el règim de no La proposta inclou Esparreguera dins els sistemes de reequilibri metropolità, que són urbanitzable. aquells que es troben dins l’àrea metropolitana, amb certa capacitat per seguir creixent  Espais de protecció preventiva  aquell sòl no urbanitzable ordinari, que d’acord amb ordenadament i prou atractives per competir amb el lloc central. L’objectiu d’apostar per aquest les estratègies d’extensió urbana, els POUMs poden delimitar-hi sectors per a la conjunt de ciutats intermèdies és descentralitzar per tal d’assolir un major equilibri de urbanització. població i activitat a l’àrea metropolitana.  Espais de protecció territorial  aquells on els plans assenyalen motius específics que cal tenir presents en especial prèviament a un procés d’urbanització.

37 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Sistema d’assentaments:

Els plans distingeixen entre aquells assentaments que són resultat d’un procés històric (pobles i ciutats) i aquells amb una certa autonomia formal que són resultat d’actuacions d’oportunitat (urbanitzacions, polígons industrials...).

 Nuclis i àrees urbanes  aquells reconeguts històricament i llurs extensions. Hi ha diverses estratègies de desenvolupament en funció de la potencialitat, disponibilitat de sòl urbanitzable i del possible paper dins l’estructura nodal: - creixement potencial: àrees on el pla creu que s’hauria de preveure uns extensió urbanística superior a les seves necessitats internes. - creixement mitjà o moderat i de reequilibri: àrees on hi ha condicions perquè es doni un cert creixement per extensió proporcional amb l’assentament existent. - reforma i canvi d’ús: a aquells nuclis que han exhaurit pràcticament el sòl apte per a l’extensió urbana i que han de centrar el seu desenvolupament en les operacions de reforma i canvis d’ús de les àrees urbanes. - compleció i millora o de manteniment del caràcter rural dispers: als nuclis molt petits que no haurien de tenir extensions significatives.  Àrees especialitzades  el pla és restrictiu en quan a la creació de noves implantacions d’aquest tipus.  Continus urbans intermunicipals a causa de l’elevat nivell d’urbanització el pla estableix aquest format d’àrees urbanes. Sobre aquests el pla estableix determinacions en funció de les seves característiques: centres urbans, àrees de transformació urbana, àrees d’extensió urbana d’interès metropolità, noves centralitats, àrees especialitzades residencials a reestructurar, àrees especialitzades industrials a transformar, conjunts d’àrees especialitzades industrials a consolidar i equipar, i àrees de desenvolupament estratègic.

Sistema d’infraestructures de mobilitat:

El pla ha de trobar el nivell propositiu adequat per complementar-se de manera coherent amb els plans sectorials.

Especificacions pel municipi d’Esparreguera:

El PTMB estableix pel terme municipal d’Esparreguera les següents propostes:

38 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Sistema d’espais oberts:

Aquest Pla Territorial classifica quasi tot el sòl no urbanitzable actual com a espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari.

Dels espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari diu que són aquells en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar.

Aquests sòls hauran de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, i que amb aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable als POUMs, admetent-se en casos excepcionals i justificats incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al sistema d’espais lliures públics que pot resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

Al sud del terme s’estableix un connector que passa entre el riu Llobregat venint d'Olesa fins Can Casanova i fins la Plana de Can Fabrer.

Sistema d’assentaments:

El PTMB assigna a Esparreguera l’estratègia de creixement moderat.

El Pla distingeix entre les estratègies pels continus urbans intermunicipals, les estratègies per als nuclis i àrees urbanes i les estratègies per a les àrees especialitzades Esparreguera pertany al segon grup, en que s’inclouen els municipis que no es troben significativament incloses en continus urbans intermunicipals.

El Pla assigna un creixement moderat en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. L’extensió urbana màxima del creixement no podrà excedir el 30%.

El PTMB estableix per a Esparreguera l’estratègia de polaritat comarcal, explicant que es tracta de ciutats externes als continus urbans intermunicipals que articulen territoris d’entorn, normalment de caràcter rural o amb elevada presència d’àrees residencials especialitzades.

Sistema d’infraestructures de mobilitat:

Les propostes ferroviàries del PTMB afecten poc el terme municipal d’Esparreguera,la proposta de connexió de la línia de RENFE entre Martorell i Viladecavalls proposa una estació als Plans de Can Claramunt al sudpassant per Abrera, establint un intercanviador entre la línia de FGC i la nova de Renfe a Martorell.

39 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

La línia blava és la xarxa d'altes prestacions (LINIA FERROVIARIA INTERREGIONAL).

La línia vermella és una proposta de línia de rodalies (NOVA LINIA FERROVIARIA ORBITAL) i que passa pel sud del terme municipal d'Esparreguera.

En quan a la xarxa de carreteres es proposa una via rodada estructurant primària, l'A-7 Vilafranca del Penedès- Abrera que passa per fora del terme municipal al costat sud.

També es proposa de millorar les connexions amb Abrera i Olesa.

PLA ESPECIAL INTERÈS NATURAL

Dins el terme municipal d’Esparreguera trobem dues àrees especialment protegides pel seu interès natural, l’entorn del riu Llobregat i l’entorn del Parc Natural de Montserrat. Localització dels espais naturals protegits: PEIN Montserrat (verd) PEIN Llobregat (blau) El PEIN, aprovat el 1992, és un instrument de planificació territorial amb categoria de pla territorial sectorial, i les seves disposicions normatives són d’obligat compliment per les PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ IDELIMITACIÓ DE LA RESERVA administracions públiques i els particulars. Els objectius encomanats per la llei són l’establiment DEL SÒL PER A L’ESTABLIMENT DE L'EIX TRANSVERSAL FERROVIARI d’una xarxa d’espais naturals representativa de la riquesa dels sistemes naturals del país, i El passat 8 de Gener de l’any 2010 es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic per a l’aplicació de les mesures necessàries per a la protecció d’aquests espais. la Concreció i Delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix transversal ferroviari. En el municipi d’Esparreguera hi ha reconeguts dos espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Aquest projecte afecta el terme municipal d’Esparreguera. Natural: Concretament, i responent a l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya d’encarregar al PEIN Montserrat - 9.139.094 m2 de la superfície del terme municipal Departament de Política Territorial i Obres Públiques la redacció dels estudis necessaris per a definició d’un eix transversal ferroviari PEIN Riu Llobregat – 332.726 m2 de la superfície del terme municipal la de Catalunya, la Secretaria de Mobilitat va treballar des de principis de 2004 fins a mitjans de 2005 en un doble sentit. D’una banda, en la Els paràmetres que cal complir dins de cada una d’aquestes àrees es troben descrits a planificació integral de les infraestructures de transport terrestre, tant viàries com l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar que acompanya aquest Avanç. ferroviàries, en el que constituiria el Pla estratègic d’infraestructures de transport de Catalunya, i de l’altra en l’estudi de les diferents alternatives de traçat del nou eix ferroviari; i a partir

40 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla - d’aquí es va generar aquest primer document. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA CONCRECIÓ IDELIMITACIÓ DE LA RESERVA DE SÒL PER A L'ESTABLIMENTDE LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA

El passat 8 de Gener de l’any 2010 es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic per a la Concreció i Delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de la línia orbital ferroviària. Aquest projecte afecta el terme municipal d’Esparreguera.

La Línia Orbital Ferroviària (LOF) és una nova proposta d’infraestructura ferroviària per al transport de viatgers que permetrà unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró per l’interior, connectant les ciutats de la segona corona metropolitana. El recorregut és de l’ordre de 120km, creuant un territori molt accidentat, aprofitant traçats ferroviaris existents i proposant-ne de nous, majoritàriament en túnel i aprofitant els corredors infraestructurals existents. La línia es divideix en 4 trams, coincidents amb l’àmbit dels 4 estudis de traçat que formen part dels estudis justificatius del Pla Director. El tram que afecta el terme municipal d’Esparreguera és el 2, el de Martorell – Terrassa, situant una estació a Esparreguera.

El llarg de tota la línia es preveuen un total de 39 estacions, 23 de les quals seran noves. El temps de viatge entre els dos extrems de la línia és de 2 hores, a una velocitat de 60 Km/h. Es Traçat de l'Eix Transversal ferroviàri (font: PDU) preveuen uns 96.200 viatgers diaris en l’horitzó 2026, i també s’estudia la necessitat de places En el Pla Director Urbanístic finalment aprovat, s’explica que l’Eix Transversal Ferroviari d’aparcament a la proximitat de les estacions. (ETF) neix d’una nova concepció de la mobilitat i del model territorial del país, que contraposa la transversalitat la centralitat i el sistema de malla al de nusos. Aquest eix es concep com A través del Pla Director es garanteix la disponibilitat de sòl per la construcció de la LOF. Els un element de reequilibri territorial, ja que crearà una comunicació contínua entre comarques objectius de tot plegat són: que tradicionalment no han estat prou ben comunicades. Es tracta d’una nova línia ferroviària - Dotar la regió metropolitana d’un nou servei de transport públic i impulsar el repartiment de via doble, dissenyada per a trànsit mixt de mercaderies i d’alta velocitat per a viatgers. modal, afavorint el transport públic en detriment del privat. - Crear una xarxa ferroviària de Rodalies que afavoreixi les relacions entre les diferents Com a conseqüència de les millores que es van desenvolupant a la xarxa ferroviària catalana, ciutats de la segona corona metropolitana i, una dependència de menys entitat amb la es preveu que les necessitats d’infraestructura es veuran superades per la demanda. ciutat de Barcelona L’ETF és una de les principals actuacions en matèria ferroviària inclosa en el Pla Estratègic - Dinamitzar l’àrea en el vessant econòmic, urbanístic i social. La creixent d’Infraestructures de Transport de Catalunya. El projecte té per objectiu donar un servei descentralització de la regió metropolitana deriva en un increment de les relacions ferroviari d’altes prestacions que connecti les ciutats de Lleida, Igualada, Manresa, Vic i transversals entorn dels pols econòmics de ciutats mitjanes que actuen com a centres i Girona, però també un ramal entre Igualada i Martorell que connecta amb Barcelona, que configuren microregions funcionals. és el que suposarà un canvi per Esparreguera. Amb aquesta connexió és pretén trencar amb - Descongestionar la xarxa ferroviària actual. la radialitat de la Regió Metropolitana de Barcelona i potenciar la transversalitat de les El traçat que afecta Esparreguera és el següent: comarques interiors.

Es tracta d’una infraestructura de 254 Km de longitud total, discontínua en alguns punts. És concebut com a una línia d’altes prestacions, amb una velocitat de 250 Km/h pels serveis de viatgers i 120 Km/h dels de mercaderies. Les seves característiques geomètriques es defineixen amb pendents màximes de 1,25% en longituds importants, i de radis de 4.300 m mínim per a poder assolir aquestes velocitats.

L’instrument urbanístic que permetrà la reserva de sòl necessària per la implantació de la infraestructura, és aquest últim document aprovat definitivament el 2010.

41 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

- Serveis Regionals: Vc = 160 - 220 km/h - Serveis de Rodalies: Vc = 50 - 80 km/h

Aquests criteris aplicats a serveis per viatgers són compatibles amb les necessitats dels trànsits de mercaderies.

Per la definició de la xarxa viària, després de l’anàlisi, s’arriba a la conclusió que per garantir el bon funcionament amb el nivell de servei previst per l’horitzó 2026 en hores puntes cal augmentar selectivament la xarxa. S’exceptuen les carreteres d’accés a la RMB i altres aglomeracions urbanes com Tarragona o Girona, on s’haurà d’admetre un cert nivell de congestió viària i on es prioritzaran les mesures de gestió de la xarxa existent.

Les prioritats de la xarxa viària s’han establert en funció de la seva contribució per resoldre problemes previsibles de congestió viària entre 2005 i 2010.

EL PLA DIRECTOR D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE CATAUNYA

Traçat de la Línia Orbital ferroviària (font: PDU) (PIEC)

El Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya és l'instrument jurídic i PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA tècnic mitjançant el qual el Govern de la Generalitat planifica les actuacions adreçades a dotar És el Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries Catalunya dels equipaments necessaris per facilitar a tots els ciutadans de Catalunya la necessàries per Catalunya, en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i pràctica fisico-esportiva en les seves diferents vessants d'iniciació, formació, competició, amb una visió sostenible de la mobilitat. recreació i manteniment.

El PITC coexisteix amb altres plans i programes d’infraestructures amb àmbits geogràfics i El PIEC, estableix les característiques de les diferents xarxes d'equipaments esportius i defineix sectorials propis com el Programa d’Autovies (2005), el Pla sectorial de carreteres del Plan les prioritats d'actuació. També incorpora una normativa tècnica que regula els criteris bàsics Estratégico de Infraestructuras del Transporte (PEIT) del Ministeri de Foment, la Xarxa Viària de seguretat, habitabilitat i funcionalitat que s'han de tenir en compte en la construcció i gestió Transeuropea de la Comissió Europea (2004) i la Llei de Carreteres en el cas del sistema viari, d'un equipament esportiu. i el Pla director d’infraestructures (2001-2010) de l’Autoritat del Transport Metropolità, el Pla de Així el PIEC és el pla territorial sectorial en l’àmbit de la planificació d’equipaments esportius a Rodalies del Ministeri de Foment, el Pla Sectorial Ferroviari del PEIT del Ministeri de Foment i Catalunya. la xarxa ferroviària Transeuropea de la Comissió europea (2004) referits a la xarxa ferroviària. Pel que afecta als plans d’ordenació urbanística municipal el PIEC estableix en el seu punt L’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa “8.2.2.2 Estàndards orientatius” uns estàndards orientatius que responen a unes necessitats integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat mitjanes dels municipis en funció del nombre d’habitants, concretant que aquests s’han socialment i viable econòmicament, obert en la fase de seguiment a la col·laboració i d’entendre com a provisionals i no ajustats específicament a les necessitats reals. Aquests participació institucional i ciutadana. estàndards són d’aplicació en cas de revisió o modificació del POUM. El procés de redacció del pla consistí bàsicament en tres fases dedicades a l’anàlisi de la Aquests estàndards mínims provisionals només són per a implantar-hi les instal.lacions situació actual i les tendències de futur, la definició d’actuacions i la seva avaluació i esportives que pertanyen a la xarxa bàsica. priorització. Lògicament, aquestes etapes es dugueren a terme d’una manera interrelacionada. Els estàndards orientatius són: Pel que fa a la proposta de la xarxa ferroviària, l’objectiu va ser la qualitat del servei ferroviari, que es traduïa en aconseguir: - Serveis de Llarg Recorregut: Vc = 220 - 250 km/h - Serveis Euroregionals: Vc = 220 - 250 km/h

42 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Població municipi PTGC PIEC PIEC m2/hab m2/h. vial m2/h. aïllada 1.8 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ACTUAL Menys de 1.000 habitants -- 4,50 5,00 De 1.000 a 5.000 habitants 4,00 4,50 5,00 PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANADE 1983 (PGOU 83) De 5.001 a 10.000 habitants 3,50 4,00 4,50 De 10.001 a 25.000 habitants 3,50 3,50 4,00 Aquest Pla va ser redactat per un equip encapçalat per l’arquitecte Emili Donato i aprovat De 25.001 a 50.000 habitants 3,00 3,00 3,50 definitivament el 5 de desembre de 1983. De 50.001 a 100.000 habitants 3,00 2,50 3,00 Es tracta del primer pla urbanístic d’Esparreguera redactat seguint els criteris de la Llei del Sòl De 100.001 a 200.000 habitants 2,00 2,00 2,50 del 1975. De 200.001 a 500.000 habitants 2,00 1,50 2,00 Més de 500.000 habitants PGM** 1,00 1,50 De la proposta d’ordenació d’aquest Pla, que amb petites variacions és la que ha regulat les * PTGC: Pla territorial General de Catalunya ** PGM: Pla General metropolità transformacions del municipi durant aquests trenta anys, val la pena destacar: - L’aposta per un model lineal de creixement, industrial cap al nord i residencial cap al El PIEC classifica com a xarxa bàsica els equipaments esportius següents: sud. - pistes poliesportives - La reducció i contenció respecte al PGOU del 1969, especialment pel que fa als sectors - pavellons poliesportius industrials i l’alçada dels edificis residencials a l’antiga N-II, actualment Francesc - sales esportives Marimon i Francesc Macià. - camps poliesportius - El reconeixement de les característiques tradicionals del casc antic, encara que la - piscines cobertes regulació normativa no acaba de ser prou fidel a aquest objectiu. - camps d’atletisme - L’esforç per millorar tant el nivell d’equipament com d’espais lliures de la vila, basat en l’execució d’algunes Unitats d’Actuació centrals.

Pel que fa al creixement, el PGOU 83 fa una previsió de 20.000 habitants per l’any 2000,

basant-se en el creixement interior del nucli i en la classificació de 2 sectors de sòl urbanitzable programat (SUP) i dos de sòl urbanitzable no programat (SUnP) de tipus residencial. Són els

següents:

 Sòl urbanitzable programat:

Sector 1 El Castell 21,27 Ha.

Pla Territorial General de Catalunya_ Objectius: distribució equilibrada del creixement per Sector 2 Can Comelles 14,57 Ha. assolir nivells de renda adequats, creixement ordenat per incrementar l’eficàcia de les activitats econòmiques i creixement econòmic de Catalunya per baixar l’atur. El municipi  Sòl urbanitzable no programat: queda dins el sistema de reequilibri metropolità. Pla Territorial Metropolità de Barcelona_ A Esparreguera se li assigna un creixement Preveu dos sectors: Sector 1'El Castell II i Sector 2'La Plana. Les normes de PGOU de moderat i un paper de polaritat comarcal. Tot el sòl no urbanitzable es considera d’interès 1983 estableixen que la superfície mínima continua serà de 5 ha i als plànols es grafia a natural i restringint de manera important les seves transformacions; l’àrea sud es considera connector. Es preveu la implantació d’infraestructures estructurants primàries i secundàries. una escala molt gran que no fa possible concretar la superfície dels àmbits. Pla Especial d’Interès Natural_ N’inclou dos: el del riu Llobregat i la muntanya de Montserrat. Pel que fa al creixement industrial, el Pla classifica com a sòl urbanitzable 3 sectors, 1 com a PDU Eix Transversal Ferroviari _ El traçat de l’últim document aprovat, que ja és el de sòl urbanitzable programat i 2 com a sòl urbanitzable no programat. Els creixements són els reserva de sòl, afecta el terme municipal i s'hi preveu una estació. L’objectiu de l’ETF és generar transversalitat de les comarques interiors, amb un ramal entre Igualada i Martorell. següents: PDU Línia Orbital Ferroviària_ El pla té per objectiu bàsic la connexió dels municipis de la segona corona metropolitana.  Sòl urbanitzable programat: Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya_ Coexistint amb altres plans d’infraestructures, l’objectiu és definir la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries Sector 3 Can Comelles Sud 23,33 Ha. necessàries per Catalunya. En la xarxa ferroviària s’apostava per la qualitat del servei i en la xarxa viària es preveu un creixement selectiu.

43 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

 Sòl urbanitzable no programat: Segons la memòria del PGOU 96 les modificacions efectuades en el Pla General d'Esparreguera tenen els objectius i criteris genèrics següents: Preveu dos sectors: Sector 3'Magarola Sud i Sector 4'L’Olana. Les normes de PGOU de 1983 estableixen que la superfície mínima continua serà de 5 ha i als plànols es grafia a - Adequar les característiques del sòl urbanitzable als resultats del creixement una escala molt gran que no fa possible concretar la superfície dels àmbits. demogràfic, residencial, industrial i de serveis i a les previsions a curt i mitjà termini. - Ajustar els detalls de l'ordenació del sòl urbà a les possibilitats i necessitats reals del Pel que fa a l’estructura viària, el Pla proposa algunes obertures i eixamplaments al nucli casc, manifestades en els nou anys de vigència del pla. El redibuix de l'ordenació del central, així com un vial de vianants de cornisa a la banda del Llobregat. sòl urbà sobre cartografia actualitzada a escala 1:1000 ha permès definir molt més acuradament les determinacions contingudes en els plànols del Pla a escala 1:2.000. REVISIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ I MODIFICACIONS PUNTUALS DEL PGOU - En el mateix sentit, s'ha adaptat la normativa urbanística a l'experiència que l'aplicació (PGOU 96) de la mateixa ha subministrat, precisant-ne punts poc clars i reformant-ne els aspectes

La Revisió del programa d'actuació i modificacions puntuals del PGOU va ser aprovada difícilment aplicables. definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 14 de febrer de 1996. - Adaptar les delimitacions de zones i sectors a les incidències d'ordenació territorial produïdes, com el traçat definitiu de l'autovia variant de la CN II. Transcorreguts els 2 quadriennis en que s’estructurà el programa d’actuació del PG 83, el nivell - Clarificar el procediment de gestió de les actuacions pendents en sòl urbà per tal de de desenvolupament d’aquest pel que fa als sectors de desenvolupament era el següent: resoldre-les en el termini de temps més curt possible. En conseqüència s'ha precisat  Al Nucli urbà s'ha desenvolupat: l'ordenació de l'edificació privada en aquelles àrees en les que el Pla no les definia.

Unitat d'Actuació A (Cal Trempat) Cal posar de manifest que les modificacions introduïdes no suposen l'alteració dels objectius

Unitat d'Actuació C (Plaça de la Unió) del Pla General expressats en la seva Memòria ni alteren el model territorial de creixement i utilització del casc urbà ni les previsions d'utilització del sòl urbanitzable o no urbanitzable. PERI Centre, tot i canviant la ordenació prevista i sense fer l’aparcament. En general es pot dir que s'ha tendit a potenciar la vocació residencial del municipi Equipament esportiu al barri Font. d'Esparreguera, tot i mantenint una oferta equilibrada de sòl industrial i de serveis. Equipament escolar al carrer de Les Hortes. A nivell del sòl urbà, les modificacions afecten sobretot a algunes unitats d’actuació, per tal de Les propostes viàries del PG 83 amb tendència a millorar la circulació al nucli no han fer més viable la seva execució, i ala supressió d’algunes afectacions viàries, la més important estat executades. és la del carrer Balmes.

 Altres nuclis: A les urbanitzacions, es qualifiquen alguns terrenys, propietat de les respectives juntes, com a

A la resta d’àrees classificades com a sòl urbà i delimitades com a polígons d’actuació no sistemes, encara que siguin terrenys poc útils per aquest ús. s’ha desenvolupat cap instrument. L'ordenació del sòl urbanitzable programat del Pla General no va sofrir modificacions substancials. La principal modificació va consistit en la programació i ampliació del sector 1'  Al sòl urbanitzable, s’han desenvolupat i executat: (ampliació del sector El Castell) en el que es preveuen l'ús d'habitatge al sector de SUP i els El Pla Parcial del sector El Castell I. usos de serveis en la part ampliada del sector. El PAU i Pla Parcial del sector industrial Can Comelles Sud.

El PAU i Pla Parcial del sector industrial Magarola-Sud.

La resta del planejament derivat tramitat durant aquest període no s’ha arribat a executar.

L’any 1993 l’Ajuntament va iniciar els treballs per la redacció d’aquest document, que, un cop aprovat definitivament passà a ser el planejament vigent a Esparreguera.

La memòria del PGOU 96 indica que aquesta revisió no representa un canvi substancial en el model urbanístic.

44 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Els sectors resultants desprès de la modificació son els següents: Resum paràmetres urbanístics per qualificacions en sòl urbà

Sector estat Ús Superfície ZONA CLAU IEN PE P min. OCUPACIÓ ALÇADA PLANTES 2 2 2 m SUP Sector 1 El Castell en execució Habitatge 22,00 ha (m /m ) m % m

1a - 16 - 16,50 B+4 SUP Sector 1' Ampliació El Castell Habitatge 18,00 ha

1b - 16 - 13,50 B+3 SUP Sector 2 Can Comelles Habitatge 14,57 ha ANTIGA I 1c - 16 - 11,40 B+3 TRADICIONAL SUP Sector 3 Can Comelles Sud executat Industrial 22,52 ha 1d - 16 - 11,40 B+3 SUP Sector 3' Sud Magarola en execució Industrial 11,73 ha 1e - 10 - 9,00 B+2

SUP Sector 4 Sector Serveis Serveis 6,10 ha 1f - 10 - 3,00 B

SUnP Sector 2' La Creueta Habitatge 21,125 ha 1g - 10 - 3,00 B

2a - 20 - 19,50 B+5 SUnP Sector 4' L'Olana Industrial 22,00 ha MANÇANA TANCADA 2b - 20 - 16,50 B+4

2c - 20 - 13,50 B+3

En conjunt, el resum de superfícies segons règim del sòl d’aquest PGOU 96 és el següent: 2d - 20 - 9,00 B+2 PLURIFAMILIAR 200 10,50 B+2 SU SUP SUNP SNU TOTAL AILLADA 3 1,00 40 400 7,50 B+1 1ª residencia 123,61 ha 54,57 ha 22,13 ha 4a 1,00 250 40 7,50 B+1 2ª residencia 137,60 ha UNIFAMILIAR 4b 1,00 400 30 7,50 B+1 AILLADA Industrial 95,40 ha 40,35 ha 22,00 ha 4c 0,75 600 20 7,50 B+1 TOTAL 356,61 ah 94,92 ha 44,13 ha 2.254,22 ha 2.749,88 ha 4d 0,50 1000 20 7,50 B+1

4e 0,25 2000 10 7,50 B+1 L'estructura general del sòl no urbanitzable prevista pel Pla General no va ser modificada. UNIFAMILIAR 5a 1,00 120 50 7,50 B+1 EN FILERA 5a' 1,00 120 50 7,50 B+1 En la modificació tant sols es van incorporar les determinacions del Pla Especial de Protecció de la Muntanya de Montserrat (aprovat definitivament el 16 de febrer de 1988) a la categoria de 5b 0,50 480 25 7,50 B+1 sòl no urbanitzable de valor paisatgístic - 14 - i a incorporar també la modificació puntual per a VOLUMETRIA 6 1,60 600 4 13,65 B+3 ESPECÍFICA 6' 2,40 600 60 13,65 B+3 "Truk - center" i serveis complementaris, aprovada definitivament per la CUB el 9/6/93. 6'' 3,00 600 60 16,50 B+4 També es va qualificar un espai de sòl no urbanitzable situat entre el casc urbà i el Torrent Mal 7a 2,00 250 - 8,00 B+1 com a sistema viari d'aparcament a l'objecte de disposar d'una reserva de sòl per ubicar un INDÚSTRIA 7b 1,10 600 70 8,00 B+1 aparcament públic que descongestioni el tràfic del centre urbà. 7c 1,10 2000 50 lliure* lliure*

7d 1,10 2500 50 lliure* lliure* CAN SEDÓ 8 veure art. 174-175

VERD PRIVAT 9 veure art. 179 * quan l'ús sigui diferent a l'industrial 16,50 (B+4)

PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM 2004)

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal per acord en data 17 de novembre de 2004.

45 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Aquest POUM va ser recorregut i se'n va declarar la nul·litat per part del Tribunal Superior de El POUM va establir la següent classificació del sòl:

Justícia de Catalunya en data 2009, nul·litat que va ser ratificada pel Tribunal Suprem de la RESUM CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Sala de lo Contenciós-Administratiu en sentència de Cassació de data 19 de març de 2013. Superfície sòl % Durant el període en que va ser vigent el POUM es van tramitar i executar alguns planejaments SÒL URBÀ 4.868.031 m² 17,72% derivats, d'altres només es van tramitar però no es van executar, es van atorgar llicències SÒL URBANITZABLE 1.046.016 m² 3,81% DELIMITAT 479.640 m² urbanístiques... NO DELIMITAT 566.376 m² SÒL NO URBANITZABLE 21.555.953 m² 78,47% PF 4.409.732 m² RF 7.386.200 m² PT 955.221 m² PA 5.893.248 m² RE 463.151 m² E 8.165 m² T 32.693 m² H 2.048.000 m²

V-VK 359.543 m² TOTALS 27.470.000 m² 100,00%

PLANEJAMENT DERIVAT APROVAT ENTRE EL1996 I EL 2003

Durant els set anys de vigència del PGOU 96, s’ha anat produint i incrementant una intensa activitat constructiva, que només en nombre d’habitatges suposa el 15% del total actual, i el 18% d’increment respecte als habitatges existents el 1996.

El desplegament del pla, tant a nivell de planejament derivat com d’instruments de gestió ha estat, en canvi, molt escàs i en la major part dels sectors, especialment els de sòl urbà, destinat a modificar o reajustar l’ordenació d’algunes Unitats d’Actuació, ja delimitades, per tal de satisfer la viabilitat demanada pels promotors o propietaris.

Al sòl urbanitzable, en canvi, si bé encara no executats, sí que a nivell de planejament s’ha desenvolupat una superfície important:

- El sector de SUNP L’Olana, industrial, de 22,70 Has. havent-se aprovat el PAU i el Pla Parcial, però aquest no publicat. - Els sectors d’El Castell II, La Creu i la UAE, que, després de successives propostes d’ordenació aprovades, finalment, el 12/3/03, la CUB va aprovar definitivament la proposta

d’ordenació. Avarca una superfície de 27,825 Has. Classificació del sòl (Font: POUM 2004) El contingut, característiques i situació administrativa de les figures de planejament derivat tramitades és el següent:

- Sector Industrial de L’Olana

Aprovació definitiva del Pla Parcial i del PAU (17/02/99). Incorpora les prescripcions fetes

46 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

per la CUB amb data 09/04/97 on s’inclou la obligació de fer una rotonda d’accés al sector 27/06/02 – Aprovació provisional de la Modificació industrial al creuament entre BV-231 i la carretera de l’Olana.(Ja és feta) S’amplia el límit de la Unitat D, incloent parts de parcel·les que resten residuals (en el pati PGOU PP interior d’illa), juntament amb la parcel·la situada al c/ Camí Ral nº 46. Sòl 227,000 m²s 227,000 m²s Així com les propostes del planejament del 83 i del 96 pretenien crear un espai públic que Sostre 127.279 m² st 127.279 m² st Edif. Bruta 0,60 m²st/m²s 0,60 m²st/m²s donés al carrer, rodejat per edificació, ja sigui en forma d’U en el primer cas, o en forma d’L 15/02/96 - Aprovació provisional Pla Parcial, + annex en compliment de les prescripcions en el segon,aquesta modificació crea un front de façana continu, de manera que l’espai fetes per l’Ajuntament: públic quedaria al interior d’illa, al qual s’hi accediria per mitjà d’un pas en pb pel carrer Pau Font, i un altre també en pb des de la finca situada al c/ Camí Ral nº46. + Creació de rotonda a l’entrada del sector des de la carretera de Pierola. Hi ha un augment de sostre de 821m²st respecte el PGOU’96, sense tenir en compte els + Previsió sobre la conservació de la urbanització durant els 5primers anys per part de la 867m²st de la nova edificació que dóna al c/Camí Ral, ja que aquesta no s’havia tingut en Junta de Compensació. compte en elPGOU’96. + Obligacions pel que fa al subministrament d’aigua. 20/11/02 - Suspensió de la tramitació, per part del Conseller de PTOP, amb prescripcions. 09/04/97 – Acord de la CUB amb les següents prescripcions al PP: 15/05/03 - Aprovació text refós per part de l’Ajuntament. + Grafiar els sòls de cessió corresponents al 10% de l’aprofitament mitjà, en el plànol de 07/01/04 - Aprovació definitiva de la CUB i publicació al DOGC núm. 4067 de data 10 de zonificació. febrer de 2004. +Esmentar que no es pot augmentar el sostre potencial marcat pel Pla General. - Modificació puntual del PGO: Unitat d’Actuació “L” Amb aquesta resolució s’adjunta plànol. S= 2,28 ha 03/02 – Proposta de la Junta de Compensació per la Modificació Puntual del PP del sector Situada a l’entrada Sud del nucli urbà. industrial l’Olana. Proposta de canvi de qualificació d’industrial (7d) a ordenació volumètrica específica (6) que +Construcció a càrrec de la Junta de Compensació d’un nou pont(1.560.000€) admet usos comercials, hotels, etc... + Modificació vialitat interna S’inclou dins l’àmbit els terrenys en els quals es preveu la creació d’una rotonda que ha de + Creació d’àrea perimetral de protecció dels sistemes de Rieres. donar més facilitat a l’entrada dins la unitat i a la vila.

+ A causa d’aquestes modificacions es preveu també la modificació de les zones i sistemes. 13/02/02 – La CUB va acordar la suspensió de l’aprovació definitiva fins que s’incorporessin les següents prescripcions: L’aprovació definitiva del Programa d’Actuació Urbanística ha estat publicada al DOGC número 2890 de data17/5/99. + Incorporar o excloure la rotonda d’entrada.

L’aprovació definitiva del Pla Parcial no va ser publicada atès que el promotor no va + Resoldre connexió del vial perimetral unidireccional, amb el c/del Camí Ral, de manera dipositar la garantia que la normativa urbanística exigeix per la publicació que no envaeixi la zona de 50m de no edificació de l’autopista, ni les tanques del solar veí identificat coma nau (1). La proposta de modificació feta per la Junta de Compensació està pendent del desenvolupament del conveni signat el15/05/2003 que es va incorporar en el POUM del + Redimensionament de les zones de pàrking. 2004 declarat nul el qual va ser desenvolupat pel corresponent Pla Parcial (veure apartat + S’ha de mantenir l’alçada reguladora de l’antiga qualificació(7d), que és de 16’5m. posterior). + Es mantindrà l’ocupació màxima en planta baixa del 60%. - Modificació Puntual PGOU a la Unitat d’Actuació “D” (Pau Font) + Es sol·licitarà un nou informe al Ministerio de Fomento sobre el text refós que s’elabori en S= 3.943 m2s Sostre = 6.608 m2st compliment d’aquest acord. 21/02/02 – Aprovació inicial de la Modificació. 10/06/02 – Informe favorable de la Demarcació de Carreteres de l’Estat del Ministeri de

47 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Foment del text refós de la modificació puntual. - Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal per procedir al canvi de qualificació urbanística a sistema d'equipament privat docent (clau E) de part de la 21/10/02 - Aprovació provisional del Text Refós segons prescripcions de la CUB en data parcel·la núm. 24 del carrer de Baix qualificada com zona de nucli antic (clau 1b) per a 13/02/02 destinar-lo a l'ampliació de l'escola El Puig 11/12/02 – Acord d’aprovació definitiva (CUB) Aprovació definitiva: 19 d'abril de 2.012. 20/03/03 - publicació al DOGC 5763 Es tracta d'un canvi de qualificació d'una parcel·la clau 1b per passar-la a sistema - Modificació puntual PGO al passatge Torres i Molins d'equipament privat docent (clau E). Té com a objecte la nova ordenació del cul de sac front al Torrent Mal i la densitat

d’habitatges. ÀMBITS I PLANEJAMENTS DERIVATS APROVAT ENTRE EL 2.004 I EL 2.014 27/06/02 - Aprovació inicial Durant els anys de vigència del POUM 2004 es van aprovar diversos planejaments derivats i es - Modificació puntual del Pla Parcial a Can Comelles Sud. Permuta de qualificacions van desenvolupar diversos àmbits. urbanístiques entre equipament i parc. Planejaments derivats aprovats: 08/10/02 – Aprovació definitiva. Publicació al DOGC núm. 3766 de data 21/11/2002 - Pla Especial urbanístic d'usos específics en l'àmbit de les subzones qualificades com La modificació suposa la permuta de qualificació urbanística entre un equipament i una part a 1c i 2c, en relació amb els usos recreatius de restauració, musical i del joc de terreny qualificat d’espai lliure o zona verda (P). Aprovació definitiva: 14/12/2006. - Modificació Puntual PGOU al sector Can Roca. Es tracte d'una regulació pormenoritzada de les activitats relacionades amb el usos Té com a objecte la classificació com a SNU (en part zona 15 i en part sistema d’espais recreatius i restauració, musical i de joc dins l'àmbit esmentat. lliures P) d’un sector de sòl urbà no consolidat, de 6,73 Has. que era pendent de la redacció - Pla Especial d'assignació d'usos de Can Cordelles. d’un Pla Especial i que estant previst durant el 1r quadrienni del programa d’actuació, no Aprovació definitiva: 29/03/2007 s’havia presentat en el termini previst en l’esmentat Programa d’Actuació de PGOU 96 Es tracte de donar més usos a la finca i de preveure les ampliacions de les edificacions Aquesta modificació puntual va ser aprovada definitivament per la CUB el 22 de juliol de existents a on es troba la masia de Can Cordelles, antigament coneguda com la 2003 i publicada al DOGC núm. 3987 de data 14 d’octubre de 2003. Gorgonçana. - Modificació Puntual PGO als sectors El Castell II, La Creu i la U.A.E. - Pla Especial urbanístic d'ordenació de les infraestructures de telecomunicació. Té com a objecte la nova ordenació d’aquests sectors per tal de,modificant una anterior Aprovació definitiva: 15/11/2007 modificació puntual, minimitzar el sòl ocupat per l’edificació, iniciar la ronda est i situar els equipaments amb major proximitat a la ciutat construïda. Es tracta d'establir els paràmetres per la ubicació de les instal·lacions de radiotelecomunicació dins el terme municipal d'Esparreguera i de la concreció Ocupa una superfície de 27,825 Has. d'emplaçaments específics on situar aquests tipus d'instal·lacions. 12/3/03 - Acord d’aprovació definitiva (CUB) i publicat al DOGC núm. 3855 de data 1 d’abril - Pla Especial urbanístic de la Colònia Sedó de 2003 Aprovació definitiva: 24/07/2008. S’ha iniciat l’execució, mitjançant l’ocupació directa dels terrenys destinats a equipament docent i a sistema ferroviari (estació de l’aeri). Es tracta d'establir les directrius i coordinar les actuacions urbanístiques, per tal d'assolir la rehabilitació integral de la Colònia Sedó.

MODIFICACIONS PUNTUALS DEL POUM DEL 2.004. Ha estat declarat nul en sentència del Tribunal Superior de Justícia de 18 de març de 2014, publicada al DOGC núm. 6664 de data 15 de juliol de 2014. Durant els anys de vigència del POUM 2004 es va aprovar una Modificació puntual:

48 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

- Pla de Millora Urbana del sector residencial de la Colònia Sedó PMU 05.1 Àmbits desenvolupats:

Aprovació definitiva: 17/07/2008. - Polígon d'Actuació Urbanística PAU 03 (antiga UAD. Pau Font)

Es tracta de fer un programa d'habitatges moderns i confortables dins l'àmbit de la colònia Disposa de projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació aprovats. No està edificat ni Sedó. urbanitzat.

Actualment, degut a la nul·litat del POUM 04 no es pot desenvolupar ja que no s’ajusta al Actualment es pot desenvolupar malgrat la nul·litat del POUM ja que aquest recollia planejament vigent (PGOU 96). íntegrament la MP del PGOU 96 aprovada definitivament per la CUB el 7 de gener de 2004 i publicada al DOGC núm. 4067 de data 10 de febrer de 2004. Veure modificació explicativa a - Pla de Millora Urbana del SMU 07. Sector E’ l’apartat anterior Aprovació definitiva: 05/03/2009. Publicat al DOGC núm. 181 de data 30 de juliol de 2009 - Polígon d'Actuació Urbanística PAU 04 (Antiga UAL) Es tracte del desenvolupament d'un sol urbà no consolidat que permet continuar el carrer Està executada i recepcionada la urbanització. Està edificada en part. Principat fins al sector de la Creu i completar l'ordenació i la connexió del sector El Castell II amb la trama urbana existent. - Polígon d'Actuació Urbanística PAU 08 (Cal Vives)

Te planejament derivat i projecte d'urbanització aprovats i manca el projecte de Disposa de projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació aprovats. No està edificat ni reparcel·lació. urbanitzat.

Actualment es pot desenvolupar malgrat la nul·litat del POUM ja que aquest recollia una MP Actualment, degut a la nul·litat del POUM 04 no es pot desenvolupar ja que no s’ajusta al del PG96 i per tan coincideix l'ordenació del PMU amb la del planejament vigent (PG 96). planejament vigent (PGOU 96).

- Pla de Millora Urbana del SMU 02. Cap d’amunt de la Vila - Polígon d'Actuació Urbanística PAU 10 (La Granja)

Aprovació definitiva: 21/02/2013. No publicat per què s’havien d’esmenar per part del Està executat i edificat. promotor dues deficiències i seguidament va ser declarada la nul·litat de POUM al març de - Polígon d'Actuació Urbanística PAU 11 (Cal Tati) 2013. Disposa de projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació aprovats. La obra Te planejament derivat aprovat però no executat i no disposa de projecte d'urbanització ni urbanitzadora està executada i recepcionada. Està parcialment edificat. Degut a la nul·litat de reparcel·lació. Actualment, degut a la nul·litat del POUM 04 no es pot desenvolupar ja del POUM 04, part dels edificis que manquen no es poden edificar ja que no s’ajusta al que no s’ajusta al planejament vigent (PGOU 96). planejament vigent (PGOU 96). - Pla de Millora Urbana del SMU 06. Sector E - Polígon d'Actuació Urbanística PAU 13 (carrer Bruc) Aprovació definitiva: 17/01/08 amb esmenes i el 31/01/08 el Ple de l’Ajuntament va donar Disposa de projecte d'urbanització aprovat. No està urbanitzat en desenvolupament del conformitat al Text Refós. Es va publicar al BOPB núm. 152 de 25 de juny de 2008 projecte aprovat, ni edificat. Segons PGOU 96 és sòl urbà no inclòs en cap polígon Te planejament derivat,projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació aprovats. d’actuació

La urbanització està totalment executada, d'edificació només s'ha desenvolupat el sòl privat - Polígon d'Actuació Urbanística PAU 14 (Passió-Barcelona) terciari, manca desenvolupar el sòl residencial, que degut a la nul·litat del POUM 04 no és Està executat i edificat. pot desenvolupar ja que no s’ajusta al planejament vigent (PGOU 96).

- Pla Parcial Urbanístic del SURd02. L’Olana

El Pla General d'Ordenació Urbana del 1.983 es la base de les actuals normatives Aprovació definitiva: 21/02/2008. Publicada al BOPB núm 162 de 8 de juliol de 2009 urbanístiques vigents. A l'any 1.996 es fa la revisió del Programa d’Actuació i modificacions puntuals del Pla Te planejament derivat aprovat que incorpora el projecte d'urbanització. No disposa del General d’Ordenació Urbana. projecte de reparcel·lació. Actualment, degut a la nul·litat del POUM 04 no es pot El 2.004 s'aprova el primer Pla d'Ordenació Urbanística Municipal queha sigut vigent fins el 2.013 fins que se'n va declarar la nul·litat. desenvolupar ja que no s’ajusta al planejament vigent (PGOU 96). El planejament urbanístic que hem de tenir en compte, es resumeix amb un document gràfic que anomenem Refós de Planejament 2.014 i que servirà com a punt de partida per a desenvolupar el nou POUM

49 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

REFÓS DEL PLANEJAMENT 2014 1.9 CAPACITAT FINANCERA I D’INVERSIÓ DE L’AJUNTAMENT

Actualment, la proporció de sòl urbanitzat i pendent d’urbanitzar separada per usos és la següent: Capacitat financera i d'inversió de l'Ajuntament.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL La concreció dels criteris de finançament de les inversions pel desplegament del Pla Superfície sòl Percentatge d'Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - POUME en endavant - constitueix un pas 2 m ha % necessari per a la determinació de la seva avaluació econòmica i financera. El text refós de la SÒL URBÀ 4.791.102,06 m² 479,11 ha 17,55% Llei d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Decret legislatiu 1/2010, de 26 de 3 d’agost CONSOLIDAT 2.096.094,69 m² 209,61 ha 7,68% delimita clarament els drets i deures dels propietaris en el desenvolupament de les actuacions

NO CONSOLIDAT 2.695.007,37 m² 269,50 ha 9,87% urbanístiques en sòl urbà i en sòl urbanitzable. Aquesta distribució de drets i deures venia SÒL URBANITZABLE 813.977,76 m² 81,40 ha 2,98% establerta per la Llei estatal del sòl 8/2007, de 28 de maig, de Suelo i recollida en el text refós DELIMITAT 385.612,27m² 38,56 ha 1,41% estatal aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008 de 26 de juny, que aprova el Text Refós de la

NO DELIMITAT 428.365,09 m² 42,84 ha 1,57% Ley de Suelo, que en l’article 16, apartat 1 b, estableix que en els actuacions de transformació SÒL NO URBANITZABLE 2.169,59 ha 79,47% 21.695.913,44 m² urbanística els promotors hauran d’entregar a l‘Administració competent, i amb destí a TOTALS 27.300.993,26 m² 2.730,10 ha 100,00% patrimoni públic de sòl, el sòl lliure de càrregues d’urbanització corresponent al percentatge d’edificabilitat mitja ponderada de l’actuació. L'article 46 del text refós de la llei d'urbanisme de

Comparatiu de la classificació del sòl del PGOU 96 i l'estat actual, on es pot veure els la Generalitat de Catalunya, consolidat amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, del planejaments derivats aprovats: 22 de febrer, de modificació de l'esmentat text refós i per la Llei 7/2011 del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, estableix que: “L‘administració actuant no participa en les càrregues d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els articles 43 i 45.1.a, els quals s’han de cedir urbanitzats”.

A efectes de l’avaluació financera de les càrregues que es derivaran de l’execució del nou POUME per l'hisenda municipal i avançar hipòtesis sobre les possibles taxes anyals de creixement dels seus ingressos i despeses corrents i de fixar objectius per la política pressupostaria d’inversions en equipaments i millores de l’entorn urbà de la ciutat, en un futur immediat i sobretot de cara a les inversions urbanístiques municipals que s'hagin de portar a terme, en aquest apartat es realitza un anàlisis sobre l’evolució de les principals xifres pressupostaries liquidades en els darrers tres exercicis i sobre el grau de solvència financera i els nivells d'inversió i endeutament municipal. Desprès, en base d’unes hipòtesis de creixement de les principals partides d’ingressos i despeses corrents relativament prudents en termes econòmics i d’acord amb l'objectiu de mantenir i, a ser possible, superar els nivells actuals d'inversió municipal per càpita, s’estimen i projecten les diferents partides d'ingressos i despeses anuals dels pressupostos de l'Ajuntament d'Esparreguera, que es podrien assolir en

Classificació del sòl del PGOU 1996 Classificació del sòl actual (Refós 2014) els propers dotze anys, dins d’una política expansiva de la inversió municipal, tot i complint amb els límits que, en quan a endeutament extern, estableix la normativa vigent i l'anunciada del 75% dels ingressos corrents.

50 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

Tendències recents de l'hisenda municipal respectives, de que les entitats locals no podran concertar operacions de crèdit a llarg termini quan els seus estats financers presentin xifres negatives d’estalvi net i quan el capital viu - Els pressupostos liquidats d’ingressos corrents de l'Ajuntament d'Esparreguera pels darrers tres pendent d’amortitzar- de les operacions de crèdit superi el 110 % dels ingressos corrents exercicis 2011 -2013 es situen entre els prop dels 22 milions i els23,6 milions d’euros i entre liquidats en l’exercici anterior, necessitaran autorització del Ministeri d'Economia o del Govern els16,6 milions i els 18 milions d’euros, els corresponents a les despeses corrents, tal com de la Comunitat autònoma corresponent si té atribuïda aquesta competència. Per l’exercici del mostren les dades que es detallen a la Taula 1 . En termes per càpita, la xifra de 22,3milions 2014 es manté la limitació del 75% establerta en la Disposició final quinzena per la Llei estatal d'euros d’ingressos corrents liquidats en el2013 ve a representar uns 1.016 euros per habitant 39/2010, de Pressupostos de l’Estat, de 23 de desembre. resident; xifra quelcom per sobre dels d'ingressos mitjans del grup 5de municipis de la província de Barcelona al que pertany Esparreguera que en el 2010 – darrer any pel que fins ara s'ha L’estalvi net que anualment ha generat l'hisenda de l'Ajuntament d'Esparreguera en els darrers disposat d 'aquestes dades – era d'uns989 euros. - Vegis Diputació de Barcelona, Xarxa de tres exercicis amb pressupostos liquidats com s'ha posat prèviament en evidència, ha estat Municipis, SIEM, Memòria 2008-2010, pàgina, 84-. sempre positiu. El crèdit viu a 1 de gener del 2014 o el que es el mateix al final del 2013, era en total d'uns 10,6 milions d’euros en xifres rodones; o sigui, es situava a l’entorn del 47,6 % de la La diferencia entre els ingressos i les despeses corrents municipals (descomptat el capítol 3 xifra total dels darrers ingressos corrents liquidats en el 2013 – 22,3 milions d'euros-. En d’interessos)anyalment ha donat lloc a un estalvi brut positiu en tots els darrers tres exercicis conclusió: l'hisenda de l'Ajuntament d'Esparreguera d’acord amb les xifres pressupostades i amb pressupostos liquidats. L’estalvi net, que és igual a l’estalvi brut menys els interessos – liquidades en el darrer any pel que es disposa de xifres de pressupostos liquidats, compleix la capítol 3 -i les amortitzacions financeres – capítol 9 - de despeses, ha estat també positiu condició d’estalvi net positiu i la condició de trobar–se amb un nivell d’endeutament bastant durant tot el trienni.. En el 2013,l’estalvi net segons les darreres xifres, suma uns 395 mil euros. inferior al límit del 75% dels seus ingressos corrents. Altres aspectes que poden completar i Tenint en compte l’evolució de les xifres durant tot el període 2011-2013 es pot observar que: determinar millor el grau de solvència econòmica i financera de l'Ajuntament de cara a la seva 1) Durant aquest període, els ingressos corrents han crescut a una taxa anual projecció futura, son: acumulativa de l'entorn del 0,6% mentre que les despeses corrents, han tingut una 1) El coeficient entre la suma d'ingressos per impostos i taxes respecte a les despeses taxa anual acumulativa negativa del 3,6%-Vegis columna 9, Taula 1-. corrents en concepte de personal i compra de bens i serveis; és a dir, la capacitat que 2) Les majors taxes anuals mitjanes de creixement per tot el període 2011-2013 en tenen els ingressos fiscals propis per absorbir les despeses relativament fitxes o termes relatius, per la banda dels ingressos i deixant fora el capítol d'Ingressos, estructurals de funcionament. Pel darrer exercici amb pressupostos liquidats – 2013 -, el patrimonials per ser de menor quantia en termes absoluts, corresponen als coeficient ha estat de l’ordre del100,4%; o sigui, els ingressos regulars i propis de capítols d'“Impostos directes” – 1,8% - i de “Transferències corrents”- 0,9% % - l'Ajuntament, igualen o es troben lleugerament per sobre de les despeses també regulars .Per la banda de les despeses, tots els capítols presenten taxes de creixement - capítols 1 i 2 de despeses corrents- . anual negatives, essent més importants , el creixement negatiu del capítol 2) La inversió municipal per el conjunt dels tres anys amb pressupostos liquidats, (2011- d'“Interessos” -menys 25,9% -i el de “Transferències corrents” – menys 7,1% -. ( 2013) suma 3,05 milions d'euros; o sigui, una mitjana d'1,017 milions d'euros/any i que, Vegis també columna 9, Taula1). en termes per càpita- utilitzant una xifra mitjana de població resident en aquests cinc 3) La desigual evolució anual que presenten les taxes de creixement dels ingressos i anys de21.923 habitants – ve a resultar d’uns 46euros/any. despeses de capital acostuma a ser un fenomen que es produeix sovint en les

hisendes municipals, degut a la pròpia naturalesa econòmica de les seves

principals partides, com són les inversions reals i el seu finançament extern i

l’amortització dels corresponents préstecs amb períodes de realització i maduració quasi sempre superiors als d’un exercici comptable i, per tant, amb repercussions

molt diferents segons els anys que es considerin.

Solvència financera i nivells d’inversió, autofinançament i endeutament.

L’article 53 del Reial Decret estatal 2/2004 de 5 de març per el que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en el seus apartats 1 i 2 estableix les limitacions,

51 Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal de Esparreguera - Avanç de Pla -

1) La inversió municipal per càpita durant tot el període de dotze anys es situés, com a Ajuntament d' Esparreguera PRESSUPOSTOS MUNICIPALS (en milers d'euros) promig, a l'entorn dels 200 euros/any. (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (12) ------CAPITOLS 2011 (%) 2012 (%) 2013 (%) 2014 (%) tax.11-13 tax.11-14 2) Les xifres d'estalvi brut i estalvi net anualment fossin sempre de signe positiu. ------1 IMPOSTOS DIRECTES 9.512,3 43 10.062,2 43 9.863,5 44 9.711,0 44 1,8 0,7 3) El coeficient d'endeutament extern respecte als ingressos corrents en cap exercici 2 IMPOSTOS INDIRECTES 127,9 1 42,6 0 75,2 0 60,0 0 -23,3 -22,3 3 TAXES 6.669,2 30 6.386,0 27.321,4 6 28 6.110,1 28 -2,6 -2,9 assoleixi el límit del 75%. 4 TRANSFER.CORRENTS 5.619,0 26 6.793,5 29 5.717,5 26 5.820,9 27 0,9 1,2 5 INGRESSOS PATRIMONIALS 59,4 0 324,5 1 290,1 1 180,0 1 121,0 44,7 ------Condició important per assolir els anteriors objectius, tenint en compte la hipòtesi de partida INGRESSOS CORRENTS 21.987,8 100 23.608,8 100 22.267,7 100 21.882,0 100 0,6 -0,2 ======exposada sobre el creixement anual dels ingressos corrents, és que les despeses corrents + CONTRIBUC. ESPECIALS I QUOTES UR. ======menys els interessos dels préstecs, anualment augmentaran a una taxa del 1% que és quelcom INGRESSOS ORDINARIS 21.987,8 23.608,8 22.267,7 21.882,0 0,6 -0,2 ======superior a la experimentada en els darrers tres exercicis que ha estat negativa -vegis anterior 6 VENDA DE BENS REALS 0,0 0 0,0 0 0 0 0 0 0,0 0,0 7 TRANSFERENCIES DE APITALC 125,5 14 209,0 55 116,9 89 0,0 0 -3,5 -100,0 Taula 1-. D'acord amb l'escenari de projeccions aquí establert, cas de que les despeses 8 VARIACIO ACTIUS FINANCERS5 10, 1 4,1 1 14,8 11 60,0 100 18,7 78,8 9 VARIACIO PASSIU FINANCERS 770,2 85 170,1 44 0,0 0 0,0 0 -100,0 -100,0 corrents en la realitat augmentessin a una taxa anual superior al 1%, per tal d'assolir els ------INGRESSOS DE CAPITAL 906,2 100 383,2 100 131,7 100 60,0 100 -61,9 -59,5 objectius proposats, la que es pot anomenar “regla d'or” a seguir en quan a política ------TOTAL INGRESSOS 22.894,0 23.992,0 22.399,4 21.942,0 -1,1 -1,4 pressupostaria municipal seria que els ingressos corrents haurien d'augmentar en la mateixa ======CAPITOLS proporció la taxa prevista del 2% anual. Per tant, dins de les múltiples hipòtesis i escenaris de ------1 PERSONAL 10.629,1 59 9.507,5 57 9.761,8 58 10.413,3 53 -4,2 -0,7 projeccions que es poden plantejar , l'escenari que aquí es formula s'ha de considerar com una 2 BENS I SERVEIS 6.595,7 37 6.455,7 39 6.418,5 38 8.583,8 44 -1,4 9,2 3 INTERESSOS 366,3 2 316,2 2 201,1 1 344,7 2 -25,9 -2,0 possible guia que pot ser d'utilitat per la formulació anual de la política pressupostaria i als 4 TRANSFERENCIES CORRENTS 415,1 2 267,6 2 358,1 2 382,6 2 -7,1 -2,7 ------efectes de mantenir durant el llarg període d'execució del POUME, uns nivells d'inversió DESPESES CORRENTS 18.006,2 100 16.547,000 1 16.739,5 100 19.724,4 100 -3,6 3,1 ------municipal, bastant acceptables, tot i que la conjuntura econòmica actual no ho facilita. A tenir 6 INVERSIONS REALS 1.909,7 45 525,3 21 615,7 24 395,2 18 -43,2 -40,9 en compte que l'important esforç inversor que és proposa ha d'estar sempre supeditat a la 7 TRANSFERENCIES CAPITAL 16,0 0 0,0 0 16,0 1 0,0 0 0,0 -100,0 8 VARIACIO ACTIUS FINANCERS0,5 1 0 65,2 3 75,9 3 60,0 3 168,9 78,8 viabilitat econòmica de les actuacions a realitzar i a que les despeses de funcionament i 9 VARIACIO PASSIUS FINANCERS 2.351,6 55893,0 1. 76 1.891,8 73 1.762,3 79 -10,3 -9,2 ------manteniment de les mateixes no alterin substancialment el comportament de les despeses DESPESES DE CAPITAL 4.287,8 100 2.483,500 1 2.599,4 100 2.217,5 100 -22,1 -19,7 ------corrents municipals aquí previst. TOTAL DESPESES 22.294,0 19.030,5 19.338,9 21.941,9 -6,9 -0,5 ======Amb les projeccions realitzades pel llarg del període contemplat, els ingressos corrents ESTALVI BRUT(*) 4.347,9 7.378,0 5.729,3 2.502,3 14,8 -16,8 ======augmenten lleugerament per sobre de les despeses corrents, la inversió es manté amb una ESTALVI NET(**) 1.630,0 5.168,8 3.636,4 395,3 ======lleugera tendència a l'alça, l'endeutament desprès d'un cert creixement es redueix al final del Notes: Columnes : (1) , (3) i (5) = Valors liquidats; (7) = Valors presupostats.. període i l'estalvi net mostra una clara recuperació al llarg de tot el període. – Vegis Gràfic – (*) = Diferència entre el total dels ingressos corrents i el total de les despeses corrents menys els interessos (**) = Diferència entre el total dels ingressos corrents i el total de les despeses corrents - inclòs els interessos - mésdespeses les d'amortització (ca p Font: Ajuntament d' Esparreguera 30.000

Taula 1. Ajuntament d'Esparreguera. Pressupostos Municipals Liquidats(milers €) 25.000

Projecció de la capacitat financera i d'inversió municipal. 20.000 Inversió Endeutament Ing. Corrents En la Taula 2 es troben detallades les xifres anuals projectades sobre les principals partides 15.000 Desp.corrents menys int. dels pressupostos municipals d'Esparreguera pels propers dotze anys -període 2015 al 2026- Estalvi net 10.000 inicialment previst per l'execució del POUME. Aquest escenari de projeccions s'ha obtingut partint de l'aplicació d'uns criteris de prudència econòmica en quan a l'augment anual dels 5.000 ingressos corrents sobre els pressupostats pel 2014, a una taxa del 2% que és pràcticament la mateixa que la experimentada durant els darrers tres anys, com s'ha exposat a l'analitzar les 0 xifres del Taula 1. Els objectius a assolir han estat els següents: Gràfic . Evolució de la inversió, endeutament, ingressos i despeses corrents i l'estalvi net (milers €) 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026

52 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

Ajuntament d' Esparreguera Projecció ingressos i despeses corrents, inversions, endeutament i càrrega financera Taula 2 (en milers d'euros)

Concepte 2014(*) 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 Total ======(1) Ingressos fiscals 9.770 9.965 10.165 10.368 10.575 10.787 11.003 11.223 11.447 11.676 11.910 12.148 12.391 133.657 (2) Taxes 6.110 6.232 6.357 6.484 6.614 6.746 6.881 7.018 7.159 7.302 7.448 7.597 7.749 83.587 (3) Transferències corrents 5.820 5.936 6.055 6.176 6.300 6.426 6.554 6.685 6.819 6.955 7.095 7.236 7.381 79.620 (4) Altres ingressos 180 184 187 191 195 199 203 207 211 215 219 224 228 2.462 (5) Total ingressos corrents = (1)+(2)+(3)+(4) 21.880 22.318 22.764 23.219 23.684 24.157 24.640 25.133 25.636 26.149 26.672 27.205 27.749 299.326

(6) Despeses corrents - interessos 19.379 19.573 19.769 19.966 20.166 20.368 20.571 20.777 20.985 21.195 21.406 21.621 21.837 248.232

(7) Estalvi brut = (5) - (6) 2.501 2.745 2.995 3.253 3.518 3.790 4.069 4.356 4.651 4.954 5.265 5.584 5.912 51.094

(8) Amortització prèstecs anteriors al 2014 1.762 1.615 1.603 1.268 927 735 735 662 536 536 38 38 0 8.693 (9) Amortització nous prèstecs 0 50 150 250 350 450 550 650 750 850 950 5.000 (10) Contribucions i quotes urbanístiques 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 (11) Interessos prèstecs anteriors al 2014 345 146 113 79 57 44 33 24 17 10 2 1 0 526 (12) Interessos nous prèstecs 23 65 104 137 167 191 212 227 239 245 270 1.880 (13) Estalvi net = (7) - (8) -(9) -(10) - (11) - (12) 394 984 1.256 1.791 2.280 2.624 2.784 3.029 3.336 3.531 4.236 4.450 4.692 34.995

(14) Contribucions especials(art.36 ingres.) 0 0 (15) Alienació inversions (cap.6 ingressos) 00000000000000 (16) Transferencies de capital(cap.7.ingres.) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 (17) Romanents positius de tresoreria 7.000 1.000 250 200 200 400 700 500 600 1.000 800 1.300 0 6.950

(18) Autofinançament = (13) + (14) + (15) + (16)+(17) 7.394 1.984 1.506 1.991 2.480 3.024 3.484 3.529 3.936 4.531 5.036 5.750 4.692 49.339

(19) Inversió real 400 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 4.500 5.000 5.500 6.000 7.000 7.000 54.500 (20) Transferencies de capítal (cap. 7. despes.) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

(21) Despeses de capital no financeres= (19)+(20) 400 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 4.500 5.000 5.500 6.000 7.000 7.000 54.500

(22) Necessitat de finançament = (21)-(18) -6.994 16 994 1.009 1.020 976 1.016 971 1.064 969 964 1.250 2.308 12.555

(23) Variació actius financers(cap.8 ingr-cap.8 desp.) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 (24) Necessitat nou endeutament = (22)+ (23) 16 994 1.009 1.020 976 1.016 971 1.064 969 964 1.250 2.308 12.555 (25) Nou endeutament proposat 0 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 2.000 12.000 (26) Endeutament anterior al 2014 10.629 9.014 7.411 6.143 5.216 4.481 3.746 3.084 2.548 2.012 1.974 1.936 47.565

(27) Total endeutament =Total any anterior+ (25)-(8)-(9) 8.867 7.252 6.649 6.331 6.254 6.269 6.184 6.072 5.986 5.800 6.012 6.124 7.174

(28) Càrrega financera = (8) + (9) + (11) + (12) 2.107 1.761 1.739 1.462 1.238 1.166 1.285 1.327 1.315 1.423 1.029 1.134 1.220

(29) % Càrrega financera/ ingressos corrents 12 8 8 6 5 5 5 5 5 6 4 4 4

(30) %Endeutament/ingressos corrents 48 33 30 28 27 26 26 25 24 23 23 23 26

NOTES : (*) Valors pressupostats (1) i (4) Augments del 2 % anual. (2) i (3) Augments del 2 % anual (6) Augments del 1% anual (8) i (11) Es deriven de les corresponents taules d'amortització.; són estimacions aproximades. (9) i (12) Es deriven de calcular els nous prèstecs al tipus del 4,5 % any, duració deu anys, amb un de carència. Els prèstecs comencen a devengar interessos a mitjans de cada exercici. (15) S'ha partit d' una xifra de zero euros en el 2014 que és mantindrà al llarg del període. (16) S'ha partit d' una xifra de zero euros en el 2014 que és mantindrà al llarg del període. (17) El romanent de 7 milions d' euros del 2014, es planteja distribuir -lo al llag del període (29) Relació entre càrrega financera (28) i total ingressos corrents exercici anterior (30) Relació entre total endeutament i total ingressos corrents exercici anterior. Limit del 75 % per nou endeutament.

Taula 2. Ajuntament d'Esparreguera. Projecció ingressos i despeses corrents, inversions, endeutament i càrrega financera (milers €)

53 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

El municipi compta amb un sol equipament sanitari. El centre executat és el CAP 1.10 EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES d’Esparreguera, situat al carrer Via del Mil·lenari, amb una superfície de sòl de 2.356 m2.

També disposa de 7 equipaments assistencials - socials executats. Aquests equipaments

EQUIPAMENTS són: La Fundació Integral Laboral, la residència de gent gran de Can Comelles, el Taller ocupacional de Can Comelles, el Centre Dual, el Centre obert La Fulla, el Patronat Parroquial i El municipi d'Esparreguera compta amb una xarxa d’equipaments bastant adequada pel el Centre de deshabituació de Can Castell. 2 nombre d’habitants que té; la proporció actual és de 13,54 m de sòl d’equipament per 2 D’equipaments classificats com a administratius i socials se’n localitzen 9. Un d’ells és habitant, mentre que els estàndards marquen com a ideal el 9,5 m /hab. La xifra actual està 2 l’Ajuntament, ubicat al centre del nucli antic, a la cantonada dels carrers Gran i de les Hortes. per sobre de l’estàndard. Del sòl qualificat d'equipaments, que és de 296.883,59 m , 2 Dins aquesta categoria també trobem els jutjat de pau de Can Pasqual, els serveis socials, els 195.380,36 m tenen actualment equipaments en ús (un 66% del sòl qualificat), la resta són serveis de treball, formació i comerç, la policia local, l'agrupació de defensa forestal, el taller i solars (34%). magatzem de la brigada municipal d'obres, el taller i magatzem de la brigada municipal d'obres La distribució dels equipaments executats al sòl urbà té tendència a estar més cap al Can Roca i l'oficina municipal de Mas d'en Gall . centre vila. Esparreguera disposa d'un equipament d'abastament, el mercat. Està ubicat al carrer de Sant En l’àmbit educatiu, el municipi disposa de 16 centres executats, 3 escoles bressol (2 Antoni, al nucli antic. municipals i 1 privada), 7 centres d'educació infantil i primària (5 públics i 2 concertats), 3 Esparreguera també està dotada de forces equipaments de tipus cultural o religiós. Dins centres d'educació secundària (2 públics, on es desenvolupa també batxillerat i 1 concertat), 1 aquesta categoria hi ha, en el nucli antic, la biblioteca municipal l'Ateneu, el local social escola d'adults pública, 1 escola d'arts plàstiques pública i 1 escola de música i dansa pública. l'Ateneu, Cal Trempat (equipament per joves), la sala d'exposicions municipal, l'emissora EQUIPAMENTS EDUCATIUS municipal de ràdio, l'edifici de les Monges (actualment sense ús), el teatre La Passió, el Teatret, pública privada l'església parroquial Santa Eulàlia i el patronat parroquial. A la Plana hi trobem el local social de escola bressol la Plana i la capella del barri de la Plana, a Mas d'en Gall el local el Brullot, l'associació de llar d'infants municipals la Cucuruga escola el Primer Pas propietaris de Mas d'en Gall i l'associació de propietaris de la Unió, a la Colònia Sedó el museu llar d'infants municipals Coloraines nacional de la ciència i la tècnica, l'antiga església de la colònia, una sala polivalent (en desús) i educació infantil i primària l'ermita de Santa Maria del Puig 8en sòl no urbanitzable qualificat de zona verda). CEIP Taquígraf Garriga escola El Puig CEIP Pau Vila escola Estel En l’àmbit esportiu els habitants d'Esparreguera disposen d’una oferta força àmplia d’activitats CEIP Roques Blanques a realitzar. L’àrea d’equipaments esportius més important es troba a l'est del nucli urbà, entre CEIP Mare de Déu de la Muntanya el carrer Via del Mil·lenari i els penya-segats que donen al Llobregat, on s’hi situen les piscines CEIP Montserrat municipals descobertes, el club de tennis d'Esparreguera, el camp de futbol i dues pistes educació secundària poliesportives. Al Nucli antic també hi trobem el pavelló d'esports municipal a la zona del IES El Cairat escola El Puig Castell, el pavelló Ramón Martí al carrer de l'Hospital, la zona esportiva del barri Font i la IES El Castell piscina municipal coberta Can Pascual. Al barri de La Plana hi ha dues pistes poliesportives. batxillerat A Mas d'en Gall hi trobem les instal·lacions esportives de Can Cardús amb piscines IES El Cairat descobertes, 3 pistes de tennis i camp de futbol (actualment en desús), les instal·lacions IES El Castell esportives associació de propietaris de la Unió amb una piscina i una pista poliesportiva altres (actualment en desús) i una pista poliesportiva i pistes de petanca al carrer Collbató que es Escola d'Adults troben en sòl qualificat de zona verda. Escola Municipal d'Arts Plàstiques Escola Municipal de Música i Dansa A Can Rial hi trobem el club de tennis Rialenc, a l'avinguda Roger de Llúria, part en sòl qualificat d'equipaments i part en sòl de clau 4c. Aquest equipament està actualment en desús i

disposava de piscines descobertes i pistes de tennis.

54 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

A la categoria d’equipaments funeraris o cementiris, hi ha el cementiri, ubicat al sud del nucli antic, qualificat de sistema d'equipaments en sòl no urbanitzable. Aquest té actualment una ESPAIS LLIURES 2 extensió de 13.613 m de superfície qualificada. Està prevista la construcció d'un tanatori en D'acord amb el planejament vigent, la superfície total de zones verdes potencials, tenint en un sòl ubicat al polígon industrial de Can Comelles. 2 compte les existents i les previstes, és de 820.582,21 m . Molts d’aquests espais lliures formen A nivell d’equipaments a l’entorn dels transports hi ha l’estació de l'aeri de FGC, que es situa part d'àmbits i encara estan per desenvolupar. al final del carrer Pararires, al sud del nucli antic, i que comunica el municipi amb l'estació de Fent la comparativa del verd potencial del planejament vigent amb el que necessitaríem per tren d'Olesa de Montserrat. Actualment no està en funcionament. No hi ha estació d'autobusos complir els estàndards en funció del sostre potencial, que és el 20%, surt que hi ha un central. 2 excedent d'uns 328.911,73 m de sòl destinat a espais lliures. Esparreguera també disposa de deixalleria municipal, ubicada al polígon industrial de Can SOSTRE i SUPERFÍCIE DE VERD POTENCIAL _ refós POUM 2014 Comelles. SOSTRE pot. VERD pot. Hi ha varis equipaments que es troben en sòl no qualificats com a tal i una part de sòl 2.458.352,40 820.582,21 d'equipaments que no tenen ús assignat actualment. TOTAL m2 m2

CÀLCUL del verd necessari en funció del sostre potencial Distribució del sòl d'equipaments per classificació del sòl VERD potencial actual VERD necessari VERD excés Superfície d'EQUIPAMENTS per classificació del sòl _ refós POUM 2014 20 m2 sòl per zones verdes/100 m2 sostre (V nec - V pot) CLASSIFICACIÓ EXECUTADES NO EXECUTADES TOTAL 820.582,21 m2 491.670,48 m2 328.911,73 m2 m2 % m2 % m2 %

Sòl urbà 164.169,71 70,73% 67.938,13 29,27% 232.107,84 78,18% distribució d’espais lliures mancada d’equilibri Sòl Urbanitzable 17.597,22 100,00% 0,00 0,00% 17.597,22 5,93% La executats per barris actualment està . La Sòl no urbanitzable 13.613,43 28,86% 33.565,10 71,14% 47.178,53 15,89% major part dels sòls de zones verdes no són encara propietat municipal, ja que es troben en TOTAL 195.380,36 65,81% 101.503,23 34,19% 296.883,59 100,00% polígons d'actuació no desenvolupats. Els barris de Mas d'en Gall, Can Rial i Can Vinyals no * Com a equipaments en sòl urbanitzable només es tenen en compte els que s'han obtingut com a cessió disposen de zones verdes ja que manca desenvolupar els polígons d'actuació, únicament anticipada o per ocupació directa i que estan en ús. trobem una zona verda urbanitzada a Mas d'en Gall on hi ha les pistes de petanca i una pisa Distribució del sòl d'equipaments per barris poliesportiva.

Superfície d'EQUIPAMENTS per barris _ refós POUM 2014 Les zones verdes del nucli antic estan en general urbanitzades, amb nivells d'acabats força BARRI EXECUTADES NO EXECUTADES TOTAL diferents entre si. Es detecten mancances de sòl qualificat sobretot al nucli antic, en concret a m2 % m2 % m2 % la zona del centre vila i de La Plana. Nucli antic 133.547,57 86,31% 21.184,52 13,69% 154.732,09 66,66% La Plana 3.102,68 69,73% 1.346,89 30,27% 4.449,57 1,92% Una important contradicció que planteja el planejament és que quan aquest estigui Mas d'en Gall 3.801,39 27,48% 10.031,03 72,52% 13.832,42 5,96% desenvolupat, els barris amb més proporció d’espai lliure seran els de menys densitat Can Rial 8.047,75 26,65% 22.146,75 73,35% 30.194,50 13,01% edificatòria. Can Vinyals 0,00 0,00% 8.478,94 100,00% 8.478,94 3,65% Colònia Sedó 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% Polígons industrials 15.670,32 76,74% 4.750,00 23,26% 20.420,32 8,80% Distribució del sòl de zones verdes per classificació del sòl TOTAL 164.169,71 67.938,13 232.107,84 70,73% 29,27% 91,20% Superfície de ZONES VERDES per classificació del sòl _ refós POUM 2014 CLASSIFICACIÓ EXECUTADES NO EXECUTADES TOTAL m2 % m2 % m2 % Sòl urbà 70.601,68 14,82% 405.926,31 85,18% 476.527,99 58,07% Sòl Urbanitzable 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% Sòl no urbanitzable 0,00 0,00% 344.054,22 100,00% 344.054,22 41,93% La xarxa d’equipaments del municipi és força adequada al nombre d’habitants que té; la TOTAL 70.601,68 8,60% 749.980,53 91,40% 820.582,21 100,00% 2 proporció actual és de 13,54 m de sòl d’equipament per habitant. La xifra actual està per * Com a zones verdes en sòl urbanitzable només es tenen en compte els que s'han obtingut com a cessió sobre de l’estàndard. La major part dels equipaments es concentren al Nucli antic. anticipada o per ocupació directa i que estan en ús.

55 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

Distribució del sòl de zones verdes per barris

Superfície de ZONES VERDES per barris _ refós POUM 2014

BARRI EXECUTADES NO EXECUTADES TOTAL

m2 % m2 % m2 % Nucli antic 59.385,02 90,57% 6.179,59 9,43% 65.564,61 13,76% La Plana 5.852,77 62,63% 3.492,25 37,37% 9.345,02 1,96% Mas d'en Gall 0,00 0,00% 11.843,04 100,00% 11.843,04 2,49% Can Rial 0,00 0,00% 269.676,92 100,00% 269.676,92 56,59% Can Vinyals 0,00 0,00% 75.364,80 100,00% 75.364,80 15,82% Colònia Sedó 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00% Polígons industrials 5.363,89 11,99% 39.369,71 88,01% 44.733,60 9,39% TOTAL 70.601,68 14,82% 405.926,31 85,18% 476.527,99 90,61%

La superfície total de zones verdes potencials és de 820.582,21 m2. Fent la comparativa d’aquesta xifra amb el que necessitaríem per complir els estàndards, hi ha un excedent de 328.911,73 m2 de sòl destinat a espais lliures qualificats pel planejament vigent, però gran part d'aquest sòl encara no és de propietat municipal. La distribució dels espais lliures està força descompensada.

56 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ

57

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

 Assignar usos detallats per a cada zona. 2.1 FONAMENTS JURÍDICS DEL PLA  Regular els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les

edificacions.

Aquest Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’ha redactat i formulat d’acord  Determinar quins valors arquitectònics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser amb la legislació urbanística vigent en especial els articles 57 i 58 Text refós de la Llei protegits. d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i modificat per la Llei 3/2012,  Regular l’ús del subsòl. de 22 de febrer, en endavant Llei d’Urbanisme i demés legislació sectorial vigent aplicable, així com el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.  En sòl urbà consolidat i en aquells àmbits de sòl urbà no consolidat pels quals delimita polígons d’actuació: Són d’aplicació, també, el conjunt de disposicions estatals configurades com a normes bàsiques.  Detallar l’ordenació urbanística del sòl i fixar els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació, assenyalar les alineacions, establint les El POUM haurà d’incorporar i adequar els grans trets bàsics que constitueixen els objectius i determinacions adients conforme la Llei d’Urbanisme pel que fa a l’ordenació de volums. principals determinacions establertes a la Llei d’Urbanisme, entre aquests trets bàsics i determinacions citarem les següents:  Precisar conforme determina la Llei d’Urbanisme les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, avaluar el cost i dividir-ne l’execució en etapes. Establir el model territorial d’acord amb l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible, de manera que es tradueixin en la  Establir quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els utilització racional del territori, la qualitat de vida, i el respecte al medi ambient. terrenys adquireixin la condició de solar.

El POUM s’inspira en els principis generals determinats per la Llei: la necessitat de garantir un  En el sòl urbà no consolidat, subjecte a Plans de Millora Urbana: desenvolupament sostenible del territori, de participació de la comunitat en les plusvàlues  Fixar els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats i els usos principals i compatibles i els generades per l’actuació urbanística dels ens públics, la funció social de la propietat, la estàndards per determinar les reserves de zones verdes i equipaments, establint les definició del contingut normal d’aquesta, l’equidistribució de les càrregues i dels determinacions pròpies que hauran de regir el corresponent Pla de Millora Urbana. beneficis, la participació pública, els programes de participació ciutadana, el requisit del Aquests sectors poden ser físicament discontinus. compliment dels deures per l’exercici dels drets, les directrius sobre l’hermenèutica de les normes urbanístiques, la nul·litat de les reserves de dispensació, l’acció pública per a  En el sòl urbanitzable delimitat: exigir el compliment de l’ordenament urbanístic i la jerarquia normativa.  A més d’altres determinacions, concretar la delimitació dels sectors (que poden ser D’altra banda, la plasmació de les determinacions de la Llei d’urbanisme en el POUM, es fa físicament discontinus) i per cadascun d’ells, els índexs d’edificabilitat bruta, la densitat palesa en el règim urbanístic del sòl que aquest configura, així es categoritzen el sòl urbà màxima (que no pot superar en cap cas 100 hab. /ha), els usos principals i compatibles i com a consolidat i no consolidat, i el sòl urbanitzable en delimitat i no delimitat, i es els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema d’espais lliures i reconeix la classificació com a sòl no urbanitzable als terrenys així classificats bé per llur equipaments. incompatibilitat amb la transformació o bé per llur inadequació al desenvolupament urbà, per  En el sòl urbanitzable no delimitat: raó dels règims de protecció especial establert o pels valors i les finalitats a assolir, entre les  Determinar la superfície màxima del sector, l'índex d’edificabilitat bruta i la densitat quals s’inclou la utilització racional del territori d’acord amb el model territorial de màxima. Les connexions amb les infraestructures exteriors, el nivells o percentatges de desenvolupament sostenible que aquest POUM adopta. cessió obligatòria i gratuïta. Cal dir també que el POUM en funció de les diferents categories de sòl establirà les següents  determinacions: En Sòl No Urbanitzable:   En el sòl urbà: Regula cadascuna de les qualificacions possibles en coherència amb el grau de protecció i conservació. Regula els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.  Aplicar les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest

per a sistemes generals i locals.

59 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

El POUM es sotmetrà al règim de formulació i tramitació que es preveu a la Llei d’Urbanisme, i 2.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA en especial s’acomodarà al règim establert a l’article 83 de la referida Llei.

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Prèviament a la formulació de l'avanç de pla del POUM d'Esparreguera, es va aprovar el Programa de Participació Ciutadana per part de l'Ajuntament en data 17 de juliol de 2.014 per tal de poder canalitzar les aportacions de tots els col·lectius interessats en el seu procés

de desenvolupament.

El Programa de Participació Ciutadana en el procés d’elaboració del POUM té tres objectius fonamentals:

 En primer lloc, el procés ha de facilitar l’accés a la informació referent al POUM a tota la ciutadania d’Esparreguera. Això comporta, no només oferir materials i canals d’informació referent al POUM, sinó també fer un esforç per transmetre aquesta

informació de la manera més entenedora possible a la diversitat de persones que viuen a Esparreguera.

 En segon lloc, més enllà d’oferir tota la informació necessària, el Programa de Participació ha de facilitar que totes les persones que ho desitgin puguin opinar respecte els aspectes que contempla el POUM. Això implica definir els moments clau

on és important recollir les aportacions ciutadanes i de quina manera es recullen.

 En tercer lloc, és clau aconseguir generar un clima de treball constructiu que fomenti la deliberació col·lectiva entorn el futur planejament urbanístic d’Esparreguera més enllà de la legitima defensa dels interessos individuals.

El procés de participació ciutadana es composa de les següents fases que s'expliquen en detall en el Programa aprovat per l'ajuntament:

Fase Fase de Fase de debat Fase de d'aproximació publicitat i ciutadà i recull tancament i i concreció del difusió del d'aportacions retorn projecte POUM

El present Avanç del POUM es redacta en base a la legislació urbanística vigent en especial els articles 57 i 58,aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en endavant Llei d’Urbanisme i demés legislació sectorial vigent aplicable, així com el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme També caldrà tenir en compte les disposicions estatals.

60 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

S’ha elaborat un díptic de difusió per l’inici dels treballs. PARTICIPACIÓ CIUTADANA DUTA A TERMEPREVI A L'AVANÇ

El juny de 2014 es va penjar a la web l'enllaç directe del POUM per a que tothom estigi informat i pugui participar.

A partir del 19 de juny de 2014 es programen els dijous al matí de 10,00 hores a 12,00 hores, una Oficina del Pla, per a que tothom pugui concertar visita amb l'Equip Redactor. S'han realitzat un total de 18 reunions.

Durant els mesos de juliol i setembre de 2014 es duen a terme reunions amb els partits polítics i associacions de veïns. En concret l'equip de govern s'ha reunit amb:

- Partit Socialista de Catalunya - Entesa pel Progrés d'Esparreguera - Partit IRS (Inicitaiva Reacció Social) - Partit Popular de Catalunya - Grup AIESPA - Grup GDES (Gent d'Esparreguera) - Sergi Hidalgo (regidor no adscrit) - Propietari inicial de Can Rial (Joan Monné) - Associació de veïns de Can Vinyals

En data 29 de setembre de 2014 va tenir lloc una reunió a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en la que hi va assistir: Joan Passola (CTUB), Eduard Fenoy (equip redactor), Josep Rovira Tarragó (regidor d’urbanisme i habitatge), Francesc Balañà (arquitecte municipal) i Anna Alonso (assessora jurídica de serveis territorials).

Durant el mes de setembre es passen falques a la radio d'Esparreguera per informar sobre les dates de les jornades de participació ciutadana del POUM.

En data 19 de setembre del 2.014 es va realitzar una conferència en que es va exposar què és un POUM.

Conferència 19-09-2014

61 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

Laprimera jornada de participació ciutadana va tenir lloc el dissabte 27 de setembre de 10:00 a 14:30 a la Biblioteca l'Ateneu. L'objectiu de la jornada va ser recollir suggeriments i propostes de com voldrien que fos Esparreguera respecte elstemes que afecten al planejament. Aquesta primera reflexió va girar sobre els tres eixos fonamentals del planejament urbanístic:

Usos del sòl

Equipaments i Mobilitat Espais verds

La Jornada es va estructurar en 3 moments diferenciats, que atenen a 3 grans objectius:

‐ Moment de presentació del projecte per informar sobre el procés i sobre la situació actual del municipi des d’una òptica urbanística. ‐ Moment de deliberació col·lectiva per garantir la participació activa de totes les persones assistents. ‐ Moment de tancament, per posar en comú les conclusions fonamentals de cada grup de Jornada 27-09-2014. Moment de deliberació col·lectiva. treball.

Jornada 27-09-2014. Moment de tancament. Jornada 27-09-2014. Moment de presentació. El divendres 24 d'octubre es va realitzar una jornada de retorna on es resumien les propostes que es presenten ara en aquest document d'avanç.

62 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

2.3 MESURES PER A UNA ORDENACIÓ TERRITORIAL I UNA MOBILITAT SOSTENIBLES

El present Avanç de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, pretén afrontar el planejament d'Esparreguera en la mesura que sigui possible, amb els criteris de sostenibilitat i de protecció Ambiental presents a la Carta d’Aalborg, així com presents també a la resta de Normativa que li és d’aplicació.

En aquest sentit, el present POUM incorpora una Documentació Medi Ambiental específica d'Esparreguera concretada en un estudi redactat per l’empresa PHRAGMITES i que s’adjunta com a documentació complementaria d’aquest Avanç de POUM.

Criteris de sostenibilitat:

La Carta d’Aalborg manté que qualsevol planejament que s’afronti amb criteris de sostenibilitat, ha de realitzar propostes tendents a:

‐ Reduir l’ús dels combustibles fòssils de fins que els seus nivells d’alliberament del carboni siguin compatibles amb la capacitat d’absorció dels sistemes naturals.

‐ Desenvolupar i generalitzar fonts alternatives d’energia. Jornada 24-10-2014. ‐ Reciclar i reutilitzar els materials. L'informe que va sortir de les dues jornades s'acompanya com a annex a aquesta memòria. ‐ Fomentar el consum responsable, racionalitzar l’ús de l’energia i els materials.

‐ Garantir el sosteniment dels sistemes biològics.

‐ Incrementar l’eficiència de cada material emprat.

El Text refós de la Llei d'Urbanisme, defineix i concreta el concepte de desenvolupament

urbanístic sostenible, basant-lo en els punts següents:

‐ La utilització racional del territori i del medi ambient comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

‐ Atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible, comporta

la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i renovació en sòl urbà,

atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicional a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. Des de l’inici del procés de redacció del POUM s’ha fet l'aprovació el juliol de 2.014 del Programa de Participació Ciutadana per marcar el ritme d'elaboració de la informació del ‐ L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació POUM i per a que tothom pugui participar. territorial, l’objectiu de desenvolupament sostenible. Durant els mesos de setembre i octubre s'han realitzat les jornades de participació ciutadana de l'Avanç.

63 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

Criteris de protecció medi ambiental: comerç, agricultura, turisme, ordenació del territori, etc.

A Catalunya fa temps que aquests criteris estan àmpliament descrits i continguts en les ‐ Cautela: norma de prudència que orienti la presa de decisions. diferents lleis i normes promulgades a l’objecte de garantir la protecció del medi ambient: ‐ Restitució del dany: allà on es doni, d’ordre particular o públic. ‐ Llei d’urbanisme. ‐ Integració: equivalent a “pensar globalment, actuar localment” ‐ Llei sobre bases del règim local. ‐ Responsabilitat compartida: impulsar la informació i la participació ciutadana. ‐ Llei d’impacte ambiental. ‐ Llei d’intervenció integral de la administració ambiental. ‐ Llei d’aigües.

‐ Llei forestal.

‐ Llei d’espais naturals. ‐ Llei reguladora dels residus. ‐ Lleis de protecció dels animals.

‐ Llei de protecció del ambient atmosfèric. ‐ Llei de protecció contra la contaminació acústica. ‐ Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. ‐ Llei de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

‐ Real decret d’avaluació d’impacte ambiental. ‐ Real decret sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries. ‐ Normes de protecció del sòl i el patrimoni.

‐ Pla d’espais d’interès natural. ‐ Decret d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació. ‐ Codi de bones pràctiques agràries.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera s’ha de redactar adoptant i assumint els criteris de protecció del medi ambient contingut en tota aquesta legislació.

Criteris de desenvolupament sostenible del urbanisme:

‐ Equitat: les persones i comunitats tenen el mateix dret a gaudir un medi ambient de qualitat i a utilitzar una part justa dels recursos de la Terra.

‐ Ús eficient dels recursos naturals: ús prudent dels recursos naturals renovables i no

renovables i la seva explotació ajustada a la capacitat de càrrega del medi.

‐ Prevenció: cal anticipar les pertorbacions ambientals originades per les activitats humanes.

‐ Transversalitat: concepte d’ús per una correcta integració dels requeriments El POUM incorpora un estudi medi ambiental elaborat per PHRAGMITES, com a document adjunt. Alhora s’acull als criteris de sostenibilitat de la Carta d’Aalborg i el Text Refós de la ambientals. Llei d'Urbanisme, que concreta i regula el desenvolupament urbanístic sostenible. Aquesta ‐ Internalització: assumpció dels costos ambientals: energia, transport, industria, sèrie de criteris han estat definits a Catalunya per varies lleis i normes. Els criteris de desenvolupament sostenible de l’urbanisme són: l’equitat, l’ús eficient dels recursos naturals, la prevenció, la transversalitat, la internalització, la cautela, la restitució del dany, la integració i la responsabilitat compartida.

64 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

2.4 LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL NOU PLA 2.5 SÍNTESI D'ALTERNATIVES CONSIDERADES

Síntesi d’alternatives Com s'ha descrit,s'ha analitzat tota la documentació vigent en matèria de planejament del Cal tenir present que per un mateix creixement hi ha molts models de municipi possibles. municipi d'Esparreguera i s'ha refós en la darrera base cartogràfica que es disposa. També El Pla planteja dues alternatives, a més de la 0, que valoren la ubicació dels creixements. s'han analitzat els diversos elements que conformen el territori i estudiat els diversos plans, entre ells el Pla territorial general de Catalunya, el Pla territorial metropolità de Alternativa 0. No fer el POUM. Barcelona i els diversos plans sectorials, entre els quals hi ha el Pla Especial d’Interès Natural Aquesta alternativa implicaria que seguiria vigent la Revisió del Programa d’Actuació i de la muntanya de Montserrat i del riu Llobregat. Modificacions Puntuals del PGOU aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió En aquesta fase d'Avanç del nou Pla d'Ordenació Urbanística del municipi d’Esparreguera, del 14 de febrer de 1996 (PGOU 1996). s'estableixen un seguit de criteris que hauran d'actuar a manera d'objectius a assolir en les El potencial de creixement permès pel planejament vigent és d'uns 1.500 habitatges en sòl urbà posteriors fases d'elaboració del nou POUM. vacant, 994 habitatges en sòl urbanitzable programat i 553 habitatges en sòl urbanitzable no Així, els aspectes que necessàriament haurà d'abordar el POUM en les seves posteriors fases programat, fent un total de 3.047 habitatges. de desenvolupament són els següents: El sòl urbanitzable delimitat pendent de desenvolupar és de385.613m2: 1. La solució dels desajustos entre els diferents planejaments desenvolupats, com a  Residencial: 385.613 m2 conseqüència de la suspensió de l'anterior POUM.  Industrial: 0 m2 2. El reforç de la protecció dels elements naturals del municipi i el seu entorn territorial, sobretot dels no inclosos al PEIN de la Muntanya de Montserrat ni del Llobregat, com El sòl urbanitzable no delimitat pendent de desenvolupar és de 428.365 m2:

podria ser tot l'Espai de Protecció especial de Vinya.  Residencial: 214.777 m2 regulació Sòl No Urbanitzable 3. La amb criteris paisatgístics i ambientals del .  Industrial: 213.588 m2 model de creixement 4. La concreció d'un per al municipi mitjançant l'estudi d'alternatives. El sòl urbà no consolidat és de2.695.007m2:

5. L'ordenació de la vialitat interna del municipi i la seva relació amb la vialitat general.  Residencial: 2.295.838 m2 6. La connexió entre els diversos barris de la ciutat.  Industrial: 399.169 m2 7. La possible reorientació del teixit residencial adequant-lo als nous temps. Aquesta alternativa, té el gran inconvenient que no permet equilibrar els desajustos que s’han 8. L'avaluació exacta de les manques d'equipaments i zones verdes del municipi per detectat en el procés d’anàlisi i diagnosi. Entre d'altres no permet modificar els usos i les potenciar-ne el seu paper com a estructurador d'activitat urbana. tipologies arquitectòniques previstes a l’actual planejament, no permet introduir canvis en la implantació de noves activitats que donin valor afegit al municipi i tampoc permet millorar la 9. La protecció i foment de la utilització dels espais lliures de l'entorn més immediat. xarxa viària. 10. El reforç i la difusió dels valors arquitectònics, patrimonials i turístics del municipi. Alternativa 1. Creixement compacte 11. La contenció del creixement a les urbanitzacions desvinculades del nucli. Consisteix en completar l'estructura urbana del nucli d'Esparreguera per donar resposta a les connexió del nucli amb el sòl no urbanitzable 12. La millora de la . mancances detectades i futures, així com per poder assolir el creixement demogràfic que 13. La potenciació dels centres de barris per assolir l’equilibri d’activitats en tot el sòl urbà. preveu l’estudi demogràfic per l’horitzó del 2028.

14. L’estudi de la façana del municipi des del riu Llobregat i des del torrent Mal. Caldria estudiar els buits urbans per tal de repensar la seva ordenació i reestudiar el sòl a classificar d’urbanitzable,compactant el creixement previst en l’estudi demogràfic a l’entorn del

sòl urbà del nucli d’Esparreguera i ajudant a completar la trama urbana, la xarxa viària, el sòl

65 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla - d’equipaments, el sòl per a zones verdes i la seva connexió amb les zones verdes urbanes dels carrers que es realitzessin, i que al ser un creixement compacte seria reduïda, així com de actuals i el sòl no urbanitzable per crear itineraris, ... l’ampliació de la xarxa pública de transport, que tampoc seria molt elevat ja que els creixements s’ubiquen en contigüitat amb els sòls urbans actuals. Caldria també possibilitar la implantació d'activitats de valor afegit per al municipi reestudiant les zones industrials i de serveis tant les existents com les que es puguin crear. L’alternativa 2 implicaria les mateixes despeses que l’alternativa 1, però en preveure’s un creixement extensiu la xarxa viaria seria més gran i per tan els costos de manteniment també Es limitaria el creixement dels nuclis aïllats per evitar la dispersió de la població, reestudiant-ne serien majors (hi ha més enllumenat públic, més recorregut del camió d’escombraries, més m2 els límits físics en base a les preexistències i a les propietats. d’asfalt i voreres, ...). També seria més elevat el cost en transport públic degut a la distància Aquesta alternativa portaria implícit un menor creixement físic, residencial i industrial/serveis, entre els nous creixements i el nucli d’Esparreguera. del previst actualment.

Alternativa 2. Creixement extensiu

Consisteix en donar resposta al creixement demogràfic previst ubicant part d’aquest creixement en extensió en habitatges unifamiliars de manera extensiva en les urbanitzacions (Mas d'en Gall, Can Rial i Can Vinyals), potenciant la tipologia d’unifamiliar aïllada existent en aquests nuclis. Aquesta alternativa permetria dotar de més serveis d’equipaments aquests nuclis i disposar de sòl per tipologia unifamiliar aïllada, però també agreujaria els dèficits estructurals i d’infraestructures que pateixen i augmentaria la mobilitat generada degut a la mala comunicació amb el nucli principal (centre vila) i amb els serveis públics de transport.

Es preveuria també un creixement del nucli d’Esparreguera, que seria menor que en l’alternativa 1 ja que part de la població futura s’hauria ubicat a les urbanitzacions.

La disminució de creixement en el nucli principal dificultaria donar resposta a les mancances de sòl per a zones verdes i equipaments detectades.

Els dèficits infraestructurals i d’urbanització dels nuclis residencials aïllats, que en la seva majoria estan classificats de sòl urbà no consolidat i de sòl urbàpel planejament vigent i en que manca el projecte d’urbanització i de reparcel·lació, no aconsellen aquesta alternativa.

Estudi econòmic de les alternatives considerades

Les previsions econòmiques de l'ajuntament respecte dels temes urbanístics estan sotmeses a fer inversions en temes d'urbanització de carrers i les seves infraestructures, per anar deixant la urbanització dels carrers existents totalment acabada.

Dins d'aquest marc, l'anàlisi de les alternatives proposades en l'avanç es pot resumir de la següent manera:

L'alternativa 0 implicaria despeses de l’ajuntament en política de sòl i habitatge, ja que els sectors urbanitzables no estarien obligats a fer-ne i per tan l’Ajuntament hauria d’assumir els costos de compra de sòl i de construcció d’habitatge de protecció oficial. També suposaria un Lila: alternatives residencials Blau: alternatives industrials cost elevat de compra de sòl per a suplir els dèficits en zones verdes i equipaments que poguessin existir.

L’alternativa 1 no implicaria cap més despesa per l'ajuntament que la pròpia del manteniment

66 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

Elecció d’alternativa 2.6 CONSIDERACIONS FINALS

En aquest Avanç s’opta per escollir l’alternativa 1, ja que no fa una ocupació extensiva del sòl, soluciona les mancances actuals i futures del municipi, possibilita la implantació d’activitats de Com a conseqüència de l'anàlisi i diagnosi previs es plantegen com a imprescindibles les valor afegit i te un menor cost econòmic pel municipi. següents actuacions:

1. Solució dels desajustos entre els diferents planejaments vigents

L'elaboració del plànol refós de planejament per la suspensió de l'anterior POUM ha permès

detectar algunes contradiccions que caldrà resoldre.

2. Canvi en la normativa del sòl no urbanitzable per assegurar-ne la preservació

Protegir les zones forestals i agrícoles per mantenir i potenciar el seu ús actual.

Protecció especial de l'entorn del riu Llobregat i de la riera de Magarola, mantenint el connector

natural que indica el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

3. Elaboració del Catàleg de masies i cases rurals. Potenciar usos a les masies

Caldrà estudiar quines edificacions es posen dins aquest catàleg, en base al document

“Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals” elaborat per la Generalitat de Catalunya, per tal d’introduir-les en el Catàleg de masies i cases rurals, que és un dels documents que incorpora el POUM si el municipi no en disposa. Caldrà, així mateix, veure quins usos es poden donar a cadascuna de les masies d’acord amb la normativa urbanística, i

justificar-ne la seva preservació.

4. Suggerir la incorporació de nous elements al Catàleg de patrimoni arquitectònic,

natural i cultural a protegir i repassar les existents

Cal revisar les edificacions que estan pre-catalogades/inventariades i analitzar si altres elements mereixen ser introduïts al Catàleg, incorporant no només altres edificacions urbanes

sinó també elements naturals (fonts, pinedes, paratges...), edificacions rurals (masies, coberts, estables...), esglésies i ermites, ponts i passeres...

Alternativa 0: No fer el POUM. Implica deixar el planejament vigent, PGOU del 1989, que comportaria no poder equilibrar els desajustos, ni modificar els usos i les tipologies 5. Protecció zones amb risc d’esllavissament arquitectòniques, ni implantar noves activitats, ni tampoc millorar la xarxa viària. Comportaria una despesa econòmica molt important per part de l’Ajuntament. El Dictamen preliminar de riscos geològics que està elaborant d'Institut Geològic de Catalunya Alternativa 1: Creixement compacte. Implica completar l'estructura urbana del nucli, donar determinarà les zones amb riscos d'esllavissament, que caldrà tenir presents a l'hora de

resposta a les mancances, assolir el creixement demogràfic, reestudiar el sòl a classificar plantejar nous creixements. d’urbanitzable, estudiar els buits urbans, implantar activitats de valor afegit, limitar el creixement dels nuclis aïllats i permetre el creixement físic, residencial i industrial/serveis estrictament necessari. 6. Estudi específic de la Fàbrica i colònia Sedó. Nou estudi d'ordenació i activitats. Comportaria la despesa de manteniment i transport públic dels carrers, que seria força reduïda, donada la compacitat. Aquest és un espai amb alt valor patrimonial que cal conservar i estudiar com es pot afavorir

S’escull aquesta alternativa com la òptima. aquesta conservació a través de la regulació d'usos nous, tenint present les limitacions d'entorn Alternativa 2: Creixement extensiu. Implica assolir gran part del creixement demogràfic a i accés que te i la possibilitat que sigui utilitzat per temes d'àmbit supramunicipal. partir de l’extensió dels nuclis aïllats, seguint la tipologia de ciutat jardí. Comportaria equipar aquests nuclis, però no compensar els desequilibris del nucli urbà, que creixeria en menys mesura. Els costos serien en el mateix concepte que en l’alternativa 1, però amb un valor superior.

67 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

7. Adequació del casc urbà 10. Els nous creixements residencials. Compactació dels creixements.

El casc urbà està molt consolidat, malgrat en molts casos els solars no han esgotat El planejament vigent classifica com a sòl urbanitzable residencial el sòl al nord sobre el barri l’edificabilitat que els hi permet el planejament vigent. En aquests sòls caldrà: de Can Comelles, el sòl a ponent al costat de La Plana i el sòl al sud a continuació del barri del Castell. - Realitzar un estudi de les profunditats edificables i de les alineacions, sempre tenint en compte la salubritat de les edificacions que es permeti realitzar. Caldrà estudiar els sòls que el planejament vigent classifica d’urbanitzable, revisant la seva idoneïtat com a sòls urbanitzables, els seus límits, l’ordenació bàsica i les cessions per - Potenciar els centres de barri: dotar de caràcter diferenciador els “centres de barri”, entesos sistemes. Caldrà mirar quines tipologies edificatòries són les més adequades i introduir les com aquells espais que aglutinen la vida social del barri. Acostumen a ser els carres o places reserves de sòl per ubicar-hi el sostre per a habitatge de protecció oficial. on s’hi localitzen major concentració de comerços i activitats econòmiques, els entorn de les escoles... Caldrà estudiar quin espai funciona com a centre en cada barri i afavorir-ne la seva També cal tenir present que s'han fet cessions anticipades i ocupacions directes per col·locar consolidació. equipaments en alguns d'aquests sectors i per tant, ja s'han adquirit una sèrie d'obligacions que s'hauran d'estudiar. 8. El centre vila 11. Les àrees industrials existents. Compartimentació de naus. L'àrea més antiga del municipi es troba concentrada al centre vila i es des d'aquest punt que caminant es pot arribar als barris del costat, El Castell, barri Font, Can Comelles, la Plana,... Els polígons industrials estan ocupats, en part, per industries aïllades de gran mida, que ens aquests últims anys s'han anat deslocalitzant i s'han convertit en espais fantasma. Encara hi ha solars i finques urbanes que estan en desús i caldrà veure que es fa amb elles, tenint en compte les necessitats que hi ha de places i espais verds al centre. Caldrà estudiar en Un cop aquestes empreses van tancar, les instal·lacions es van anar fraccionant en naus entre detall el centre vila, intentant que la normativa afavoreixi la implantació d'activitats per mitgeres que acullen diverses empreses. Aquests sòls no disposen de vialitat interna pública, aconseguir un centre dinàmic i actiu. sinó que és una gran pastilla industrial que disposa de vialitat privada interna.

És important que la normativa contempli la preservació dels elements i edificis patrimonials. Actualment s'està portant a terme una Modificació Puntual per a que aquestes industries es puguin compartimentar de manera legal i a més puguin absorbir altres usos que no estaven 9. Com tractar els nuclis aïllats / urbanitzacions? Contenció dels nuclis aïllats. contemplats en el planejament vigent actual. Els nuclis aïllats acostumen a generar problemes de mobilitat degut a la distància al nucli 12. Les noves àrees industrials. Repensar l'Olana. principal i a la manca de població suficient que permeti dotar-los de transport públic eficient. El planejament vigent planteja com a àrea de sòl urbanitzable industrial els sòls compresos en La major part de les urbanitzacions van sorgir als anys 60 i 70, quan la legislació urbanística el sector de l'Olana, darrera el polígon industrial de La Magarola. era escassa, i la majoria no han realitzat la cessió dels sòls d’equipaments, zones verdes i vials, motiu pel qual es fa difícil poder dotar-les de serveis ja que l’Ajuntament no disposa de Caldrà estudiar quin és l'àmbit, usos i infraestructures necessàries per a que aquest polígon sòls públics on ubicar-los. Així mateix tenen problemes en les xarxes d’evacuació i de pugui funcionar en perfectes condicions a partir de les industries actuals i de la possibilitat subministrament, que acostumen a ser deficitàries. d'ampliació que tingui, tenint present quines són les necessitats de nou sòl industrial.

És per aquests motius que l’Avanç de Pla es planteja contenir el perímetre de les 13. Les noves àrees de serveis urbanitzacions, així com estudiar-ne la possible reducció adaptant els límits a les propietats i als El planejament vigent no planteja cap sector de serveis. Creiem que amb els canvis que hi ha límits físics existents, sense perjudici d’alguna actuació puntual que un cop estudiada en detall hagut, cal tenir en compte altres activitats vinculades al món dels serveis que haurien de justifiqui un petit creixement. contemplar-se en el planejament. És objectiu del POUM, també, l’estudi dels nuclis per incorporar-hi serveis, comerços, L’Avanç de Pla troba correcta la ubicació de sòls de serveis en àmbits col·locats equipaments bàsics necessaris... estratègicament. Per exemple a l'entrada sud del municipi, a on ja s'hi han anat posant alguns A Mas d'en Gall s'estudiarà la introducció de les actuacions que planteja el projecte serveis en desenvolupament de POUM 2004 (declarat nul), creiem que seria un bon lloc. d’intervenció integral, redactat en el marc del pla de barris. També cal veure quins canvis hi ha en els sòls industrials de Can Comelles situat davant les zones residencials, estudiant la implantació d'activitats terciàries i de serveis que satisfacin les

68 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla - necessitats de la població de la zona nord del Nucli. d’esbarjo, oci i passeig juntament amb el paratge de Santa Mª del Puig.

14. Espai d'oportunitat. Fàbrica de les tovalloles. 20. Parc Fluvial del Torrent Mal.

És un espai molt ben situat al costat del carrer Balmes que va fins a l'església i es una porta de El torrent Mal és un espai natural que s'ha de salvaguardar i que es pot fer servir com a parc de l'Avinguda Francesc Macià, caldrà pensar la seva transformació d'ús. passeig mantenint els horts i els usos actuals i potenciant la possibilitat d'accedir-hi des de varis llocs per al seu ús. També caldrà repensar com es poden solucionar les seves avingudes 15. Potenciar les activitats comercials i econòmiques torrencials. Potenciar la localització d’usos comercials en planta baixa i potenciar els eixos viaris de S'estudiarà com donar una façana adequada al torrent, introduint normatives estètiques per les caràcter marcadament comercial com és l'avinguda Francesc Marimon i l'avinguda Francesc façanes. Macià, així com els carrers principals del centre vila. 21. Estudi dels equipaments necessaris per al municipi 16. Diversificació de les tipologies edificatòries. Un cop inventariat els existents, cal preveure en el futur creixement del municipi quins seran els Amb el nou marc de situacions familiars en que es troba la societat actual, cal una diversificació equipaments necessaris per dotar al municipi. de les tipologies edificatòries que permetin l’accés de tothom a l’habitatge, introduint la reserva Cal preveure les noves necessitats de la societat actual i futura: residències per a la gent gran, de sòl per habitatge de protecció oficial segons les determinacions de la Llei d’urbanisme. centres de dia, habitatges assistencials lligats a aquests equipaments, centres de rehabilitació, La Llei d’urbanisme contempla també la qualificació de sòl per habitatge dotacional, tipologia llars d’infants, equipaments culturals i per les associacions... destinada a satisfer les necessitats temporals de col·lectius de persones amb necessitats Caldrà estudiar la possible ampliació de les àrees d’equipaments esportius a la Creueta, així d’assistència o emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. com la necessitat de creixement del cementiri. 17. Estudiar la façana d'Esparreguera 22. Espais de plaça / parc al centre Estudiar l'actual façana d'Esparreguera des del Llobregat, per tal de realitzar propostes que Estudiar com obtenir zones verdes per a la creació de places / parcs al centre d'Esparreguera. puguin millorar-ne el conjunt.

23. Nova zona d'equipaments a La Creueta (al costat del barri de La Plana) 18. Dotar als barris d'un centre: espai de plaça, equipaments bàsics, comerç... La zona de la Plana es veu com la zona més correcte per a ubicar-hi una nova gran àrea Caldrà estudiar cadascun dels barris per veure com es pot cercar un centre de barri a partir d'equipaments, on s'hi podrien traslladar part dels equipaments esportius del nucli urbà, ja que d'elements urbanístics com son les places, passeigs, bulevards,... dotaria l'entorn del parc del torrent Mal d'activitats, afavorint que l'ús d'aquest espai com a espai A partir de l'ordenació i la normativa, veure en cada cas com es poden potenciar els usos d'oci i relació. comercials, terciaris... en aquests centres per crear activitat i riquesa. Caldrà tenir en compte en cada cas un mínim d'equipaments bàsics. 24. Millores en les connexions viàries principals

Millora de les connexions ambla carretera d'Abrera i Olesa de Montserrat. Abrera, Olesa i 19. Incorporació d’eixos paisatgístics amb criteris ambientals Esparreguera formen una entitat supramunicipal important, haurien de tenir les millors Potenciar l'eix fluvial del riu Llobregat com a parc fluvial periurbà del municipi, incorporant les connexions per crear sinergies comunes. propostes realitzades en el Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat i delimitant i protegint les unitats d’interès que detecta dins del terme municipal: 25. Millorar la connexió dels nuclis aïllats / urbanitzacions amb el centre vila.

- L'Aeri de Montserrat (0,23 Ha) La primera connexió a resoldre és la carretera que va des del centre vila fins a Can Rial i també - Resclosa del Cairat (6,18 Ha) la derivació que puja fins a Mas d'en Gall. Aquestes connexions s'han de fer amb un vial amb - La Puda (1,49 Ha) unes seccions adequades per a que hi hagi pas per a vianants i bicicletes. - Colònia Sedó (5,40 Ha) També s'han de repensar les connexions actuals amb la Colònia Sedó i amb Can Vinyals, Potenciar la connexió del riu amb el nucli urbà per augmentar-ne el seu ús com a zona intentant que també es puguin fer trajectes còmodes a peu i amb bicicleta, a part del rodat.

69 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

S'estudiarà la possibilitat de modificar el traçat de la carretera de Mas d'en Gall per evitar que passi pel carrer Can Fosalba, que te una secció molt estreta.

26. Donar continuïtat a la xarxa viària urbana

Cal mantenir la previsió de connexió viària entre el nucli urbà i el barri de La Plana, passant pel perímetre nord del casc antic, que ha de solucionar els problemes de trànsit d’aquests barris i relligar la trama urbana. Aquest viari es preveu com un passeig que ha d’incorporar carril bici i Esparreguera, octubre de 2014 voreres amples i que ha de permetre la connexió amb la llera del Torrent Mal.

27. Noves àrees d’aparcament

El Pla de Mobilitat, que està en procés de redacció, detecta alguns dèficits d’aparcament. L’equip redactor Cal posar aparcaments dissuasoris en sectors estratègics per acabar de completar una xarxa que ja fa temps, s'ha iniciat en el municipi.

28. Camí de vianants i bicicletes

Potenciar la mobilitat dels vianants i les bicicletes, per mitjà de camins entre els barris, per mitjà de carrers de prioritat invertida, espais propis per a aquests tipus de desplaçaments.....

29. Crear connexions entre el sòl urbà / urbanitzable i el sòl no urbanitzable Les actuacions o observacions que es consideren imprescindibles pel nou POUM són: ‐ Solució dels desajustos entre els diferents planejaments vigents Potenciar la connexió dels camins rurals amb el sòl urbà, millorant la funció d’aquests i del sòl ‐ Canvi en la normativa del sòl no urbanitzable per assegurar-ne la preservació no urbanitzable com a espai de passeig, potenciant la relació amb la falda del Parc Natural de ‐ Elaboració del Catàleg de masies i cases rurals. Potenciar usos a les masies ‐ Suggerir la incorporació de nous elements al Catàleg de patrimoni arquitectònic, natural Montserrat. i cultural a protegir i repassar les existents ‐ Protecció zones amb risc d’esllavissament Es preveu conservar i millorar la xarxa de camins rurals per a vianants, facilitant l’accés a peu ‐ Estudi específic de la Fàbrica i colònia Sedó. Nou estudi d'ordenació i activitats. als diferents punts dels nuclis urbans. ‐ Adequació del casc urbà ‐ El centre vila ‐ Com tractar els nuclis aïllats / urbanitzacions? Contenció dels nuclis aïllats. 30. Transformació de l'avinguda Francesc Marimon i avinguda Francesc Macià ‐ Els nous creixements residencials. Compactació dels creixements. ‐ Les àrees industrials existents. Compartimentació de naus. Per afavorir la transformació d'aquest eix en eix cívic caldrà repensar la seva secció, millorant ‐ Les noves àrees industrials. Repensar l'Olana. la mobilitat a peu i en bicicleta. Aquesta transformació consolidarà la el caràcter marcadament ‐ Les noves àrees de serveis ‐ Espai d'oportunitat. Fàbrica de les tovalloles. comercial que te. ‐ Potenciar les activitats comercials i econòmiques ‐ Diversificació de les tipologies edificatòries. 31. Vial de ronda ‐ Estudiar la façana d'Esparreguera ‐ Dotar als barris d'un centre: espai de plaça, equipaments bàsics, comerç... S'estudiarà la creació d'un vial de ronda per l'est del nucli antic d'Esparreguera, aprofitant vials ‐ Incorporació d’eixos paisatgístics amb criteris ambientals ‐ Parc Fluvial del Torrent Mal. ja existents com el passeig del Castell, carrer Gorgonçana, via del Mil·lenari... i creant nous ‐ Estudi dels equipaments necessaris per al municipi vials que relliguin aquests amb el carrer d'Orenci Valls al nord i amb la rotonda de la N-II ‐ Espais de plaça / parc al centre ‐ Nova zona d'equipaments a La Plana (sortida de l'A-2) al sud. ‐ Millores en les connexions viàries principals ‐ Millorar la connexió dels nuclis aïllats / urbanitzacions amb el centre vila. 32. Ferrocarril orbital ‐ Donar continuïtat a la xarxa viària urbana ‐ Noves àrees d’aparcament Preveure el traçat del ferrocarril orbital i la parada que contempla, ubicada al peu de la ‐ Camí de vianants i bicicletes ‐ Crear connexions entre el sòl urbà / urbanitzable i el sòl no urbanitzable carretera C-1414. ‐ Transformació de l'avinguda Francesc Marimon i avinguda Francesc Macià ‐ Vial de ronda ‐ Ferrocarril orbital

70 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

FONTS BIBLIOGRÀFQIUES

71

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Esparreguera - Avanç de Pla -

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, GERÈNCIA DE SERVEIS D'HABITATGE, URBANISME I Bibliografia ACTIVITATS. Pla Local d'Habitatge d'Esparreguera 2009-2014. Març de 2.009 - POUM d'Esparreguera 2.004. Redactat per Ferran Navarro Acebes. DIPUTACIÓ DE BARCELONA, FLOR DE MAIG, redactat per la UAB. Pla Estratègic Integral d'Esparreguera. Gener de 2.002 Pàgines web consultades AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA. Memòria de la Regidoria de Medi ambient 2.013. Juny de http://www.esparreguera.cat (web de l’ajuntament) 2.014 http://ptop.gencat.net/rpucportal (registre de planejament urbanístic de Catalunya) DIPUTACIÓ DE BARCELONA, redactat per Poliprograma, SL. Pla Director d'Equipaments - http://www.elbaixllobregat.net (web del Consell Comarcal del Baix Llobregat) Avantprojecte de la diagnosi i de les propostes d'actuació.Juliol de 2.009 http://www.sedecatastro.gob.es (web de la Direcció General del Cadastre) http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp (web de patrimoni arquitectònic catalogat pel

Departament de Cultura de la Generalitat) http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop (web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Pla Territorial Metropolità) http://aca-web.gencat.cat (web de l’Agència Catalana de l’Aigua) http://www.catalunyaconnecta.cat (web del Departament de Governació i Administracions

Públiques de la Generalitat) http://www.igc.cat (web de l'institut geològic de Catalunya) http://www.enciclopedia.cat (web de l'enciclopèdia catalana)

Cartografia

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Bases cartogràfiques 1/5000.

AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA. Bases cartogràfiques 1/1000.

Altra documentació consultada

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, GERÈNCIA DE SERVEIS D'HABITATGE, URBANISME I ACTIVITATS, redactat per DOYMO. Pla de mobilitat 2015-2021. Esborrany de la Diagnosi Octubre de 2.014

GISA. Projecte constructiu del telefèric entre Esparreguera i Olesa de Montserrat Juny 2002

AUTORITAT DEL TRANSPORT DE BARCELONA. PDI (Pla Director d’Infraestructures de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010. Juliol 2009

ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA Mancomunitat de Municipis / CONSELL COMERCAL Baix Llobregat / DIPUTACIÓ DE BARCELONA Xarxa de municipis. Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat. Maig 2003

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla d'Acció Cultural d'Esparreguera. Gener 2.010

73