Portal I Casa De La Vila. Centelles
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Portal i Casa de la Vila. Centelles Dades bàsiques de l'edifici 229 Comarca: Osona a olot Municipi: Centelles aBergo Localització: Carrer Nou, núm. 15. Constitueix l'accés prin- a Solsono cipal al nuclì antic de la població. aVic Sdnto Colomo Tipologia: Torre-portal de defensa d'un nuclì urbà tancat per de Fqrnés un recinte murat; pel costat est se li adossa la Casa de la a Vila. I aMonreso Època: Torre-portal: mitjan segle xvr. Casa annexa: proba- blement del segle wrrr. alguolodo aGronollers aTerrosso aSobqdell Ús primitiu: Torre: saló de sessions. Casa annexa: habitat- aMortore¡l ge i, a partir de 1 928, casa consistorial. Sont Feliua Ús actual: Saló de sessions i dependències municipals. avilofronco del Propietat: Diputació de Barcelona. el i lo Gellrú Dades bàsiques de la interuenció Tipus d'intervenció Consolidació de les cobertes, reparacìó i pintura dels sos- tres, estucat de façanes, restauracìó dels interiors i dels ele- ments ornamentals i renovac¡ó de les instal.lacions. Projecte i obra Direcció: Antoni González. arqu¡tecte. Col.laborador: Josep Maria Moreno, aparellador. Empresa constructora: COPRHOSA (Candi prat i Josep Sa- bata, constructors). Granollers. Fusteria itarimes: J. Parareda. Centelles. lnstal.lacions: Candi Broset. Santa Eulàlia de Riuprimer. Pintura: Musach, S.A. Centelles. Estucs: Pujadas iViñas. Manlleu. Pedra: Evarist Dodas. Vic. Paviment de terrassa: Gres català. Restauració de vitralls: Llucià Solà. Aluvic. Gurb-Vic. Restauració de mobiliari: Josep Musach. Centelles. Tapisseria: Josep Masoliver. Vic. Restauració de l'escut de la façana i finestra del saló de ses- sions: Josep Maria Moreno. Reproducció de l'àngel custodi amb escut: Emili Colom, es- cultor. Delineació: Maite Gómez, Joan Surís, Jordi Serra iJoan Ma- nuel Masó. Estudi històric: Raquel Lacuesta, historiadora de l,art. Data del projecte: Setembre de 1986. lnici de les obres: Març de 1987. Acabament de les obres: Agost de 1988. Acabament de la restauració dels elements escultòrics: De- sembre de 1988. lnauguració: 4 de setembre de 1988. Pressupost total: 13.468.800 pessetes. Foto: Joan Francés, 5 de maig de 1 988. Portal i Casa de la Vila. Centelles 230 Planta baixa, planta pr¡mera, amb la sala Descripció de l'edifici del consell municipal, ì secció longitudi- nal. La torre-portal està s¡tuada ai bell mig del conjunt d'edifica- cions i espais urbans més significatius de Centelles, i dóna accés al carrer Nou, el qual desemboca a la plaça Major, on hi ha el palau dels comtes. Es va bastir cap al 1 550 seguint la tradició de l'arquitectura civil, d'una banda, i de l'arquitectura de caràcter militar, de l'altra. de l'època gòtica. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, que fa de pont entre les cases que se li adossen perpendicularment a ban- da i banda i que segueixen l'alineació del carrer. Consta de planta baixa, un pis i un terrat pla, que queda amagat per dos ampits emmerletats que coronen les façanes. A la planta baixa; per la cara exterior, el portal forma un gran hff_H-.--ru Ø. arc central de mig punt adovellat que descansa sobre dos paraments de carreus de pedra ben tallada. A cada costat hi ha una obertura llindada de proporcions més reduides i de poca alçada, que permeten el pas dels vianants per la vora- via. Van ser oberts durant la primera restauració, dirigida per Jeroni Martorell. Damunt la clau de I'arc, a l'altura de la plan- ta noble, hi ha un gran escut heràldic de la família Centelles- Canòs, treballat en pedra ¡ protegit per una doble motllura decorada a l'estil gÒtic. L'exterior arrenca de dues petites mènsules esculpides amb la figura d'un angelot que subjec- ta un lleó, ì la interior forma una mena de cordó encintat en espiral que a la vegada arrenca de dos culs de llànt¡a. A ban- da i banda de l'escut apareixen sengles claustres perforades amb la forma de creu i esfera. La façana es corona amb quatre merlets de perfil recte refor- çats amb carreus en les cantonades. El parament és total- ment arrebossat ¡ estucat, llevat dels elements estructurals de la planta baixa (arc, llinda i brancals). Per la cara ¡nterior, l'arc es transforma en un arc escarser, formant l'anomenat cap-i-alt de Marsella. Damunt, hi ha una petita fornícula que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança o de la Llum, patrona de les parteres, la festivitat de la qual se cele- bra el mes de febrer. Es trad¡c¡ó a Centelles que quan una dona està pròxima a tenir un fill, sol.licita de l'Ajuntament que li sigui encès el llum que il.lumina la imatge. A la façana sud, el portal forma en planta baixa un arc carpanelì de dimensions molt més grans que el de l'altra façana, cons- truit amb dovelles que descansen sobre brancals de carreus. Damunt d'ell s'obre l'única finestra de la sala del Consell Mu- nicipal, realiuada amb arc conopial decorat amb una motllura amb bocell i un guardapols que arrenca de dos culs de llàntia. Entre la f¡nestra i l'arc carpanell hi ha una fornícula que conté un àngel custodi esculp¡t en pedra portant un escut de la v¡la -reproducció del que s'havia col.locat en la primera restaura- ció a causa de la pèrdua de l'original el 1917. Els paraments d'aquesta façana estan tractats de manera EstaÏ de l'edifici. abans de l'actuació de similar a l'anter¡or. Els merlets que coronen el mur, en canvi, l'arquitecte Jeroni Martorell iniciada el són de perfil esglaonat. La coberta de I'edifici és una terras- '1917. Foto: Vidal Ventosa. sa a la catalana. Façana sud del portal. abans de la ¡n- teruenc¡ó de 1917. Foto: Riberê, iuny La casa de la vila és un edifici entre mitgeres de planta baixa de 1917. flni i- ,ili i dos pisos, cobert amb una teulada a dues aigües amb el Portal i Casa de Ia Vila. Centelles carener paral.lel a la façana i ràfec sobresortint fet amb imbri- t'any 1917, alguns veïns de la vila van cacions de ceràmica en dents de serra. Té I'accés per una començar a desmuntar uns carreus del porta lateral oberta en el gruix del mur oest de la torre, que brancal esquerre de l'arc perquè consi- mena a l'escala de comunicació de les plantes superiors. deraven que enforpien el trànsit tant de Aquesta escala ocupa un espai.gairebé quadrat en planta carros com de v¡anants. Això va ser el d'uns quatre metres de costat. Es de volta de maó, graons motiu que va provocar la ìnÏervenció del Seruei. Foto: Ribera. de pedra, arrambador de feno forjat coronat amb passamà també metàl.lic i un arrimador de rajoles de cartabó coronat Esquemes de la planta de la torre abans per una motllura vidrada. i després de l'actuació de Jeroni lvlarto- rell. La ventilació i la llum de l'escala i de les dependències in- Perspectiva del projecte de restauració per teriors provenen d'un pati descobert de parets enlluides. La realitzat Jeroni Martorell el 1917 . composició de la façana és simètrica. Té una balconada amb barana de ferro al primer pis i un ritme de finestres en arc rebaixat al segon. Les parets estan arrebossades i estuca- des i deixa vistos els carreus de les obertures de la planta baixa ì del primer pis i l'obra de totxo dels arcs superiors. Un rètol esgrafiat que conté la inscripció <Casa de la Vilar, en caràcters noucentìstes -l'època de la primera restauració- ha estat posat en la intervenció de 1988. A l'interior del conjunt es conserven els elements ornamen- tals dissenyats per Jeroni Martorell el 1927: arrambadors de feno, arrimadors de ceràmica, sostres pintats amb sanefes, mobiliari del saló ivitralls policroms emplomats, amb els es- cuts de la Diputació de Barcelona i I'Ajuntament de Cente- lles, que es troben a l'escala, al saló de plens i en algunes + dependències municipals. RL ;. + T3 ffi I Fl l; ü t,, ].<ì_ Façanes sud i nord després de la res- -', tauració de 1987-1988. Portal i Casa de la Vila. Centelles Conjunt de la població des de la teulada '-' Notícia històrica de la casa de la vila després de la res- .'T; tauració de Jeroni Martorell. Els merlets portal de la torre van ser recuperats en aques- El de Centelles és conegut amb aquesta denominació ta interuenció. Foto: Leonar. perquè és l'únic que resta de l'antic recinte murat que tanca- va el nucli vell de la vila, el qual estava const¡tuiT essencial- L'edifici després de la restaurac¡ó de ment pels darreres de les prohibit Jeronì Manorell. Foto: Ribera, 1921. cases on era obrir fines- tres. Afrontava, a l'oest, amb el riu Mundé i, al nord, amb el La soluc¡ó problema al del trànsit va torrent de la Cira, que era travessat per un pont a través del consistir a practicar dues obertures Ia- qual s'accedia directament al portal. terals per permetre el pas còmode dels vianants. Foto: SCCM, cap al 1920. A m¡tjan segle xvr la vila de Centelles -que entre els segles x i xr era nomenada Santa Coloma de Pujolric i després de Vinyoles- va tenir una transformació ¡mportant, causada, en part, per un període de prosperitat i un augment considera- ble de la població: el 15'15 la vila tenia 34 famílies i el 1686 ja arribaven a gairebé dues-centes. Aquest període de prospe- ritatva in¡ciar-se cap al 1537, en què Guillem Ramon ll Car- ròs de Centelles, fill de Lluís I de Centelles i de Toda de Carròs, va heretar la baronia de Centelles, compart¡da amb els seus germans Enric i Serafí.