Portal i Casa de la Vila. Centelles

Dades bàsiques de l'edifici 229

Comarca:

a olot Municipi: Centelles aBergo Localització: Carrer Nou, núm. 15. Constitueix l'accés prin- a Solsono cipal al nuclì antic de la població. aVic Sdnto Colomo Tipologia: Torre-portal de defensa d'un nuclì urbà tancat per de Fqrnés un recinte murat; pel costat est se li adossa la Casa de la a Vila. I aMonreso Època: Torre-portal: mitjan segle xvr. Casa annexa: proba- blement del segle wrrr. alguolodo aGronollers aTerrosso aSobqdell Ús primitiu: Torre: saló de sessions. Casa annexa: habitat- aMortore¡l ge i, a partir de 1 928, casa consistorial. Sont Feliua Ús actual: Saló de sessions i dependències municipals. avilofronco del

Propietat: Diputació de . el i lo Gellrú

Dades bàsiques de la interuenció

Tipus d'intervenció Consolidació de les cobertes, reparacìó i pintura dels sos- tres, estucat de façanes, restauracìó dels interiors i dels ele- ments ornamentals i renovac¡ó de les instal.lacions.

Projecte i obra Direcció: Antoni González. arqu¡tecte. Col.laborador: Josep Maria Moreno, aparellador. Empresa constructora: COPRHOSA (Candi prat i Josep Sa- bata, constructors). . Fusteria itarimes: J. Parareda. Centelles. lnstal.lacions: Candi Broset. Santa Eulàlia de Riuprimer. Pintura: Musach, S.A. Centelles. Estucs: Pujadas iViñas. . Pedra: Evarist Dodas. . Paviment de : Gres català. Restauració de vitralls: Llucià Solà. Aluvic. -Vic. Restauració de mobiliari: Josep Musach. Centelles. Tapisseria: Josep Masoliver. Vic. Restauració de l'escut de la façana i finestra del saló de ses- sions: Josep Maria Moreno. Reproducció de l'àngel custodi amb escut: Emili Colom, es- cultor. Delineació: Maite Gómez, Joan Surís, Jordi Serra iJoan Ma- nuel Masó. Estudi històric: Raquel Lacuesta, historiadora de l,art. Data del projecte: Setembre de 1986. lnici de les obres: Març de 1987. Acabament de les obres: Agost de 1988. Acabament de la restauració dels elements escultòrics: De- sembre de 1988. lnauguració: 4 de setembre de 1988. Pressupost total: 13.468.800 pessetes.

Foto: Joan Francés, 5 de maig de 1 988. Portal i Casa de la Vila. Centelles

230 Planta baixa, planta pr¡mera, amb la sala Descripció de l'edifici del consell municipal, ì secció longitudi- nal. La torre-portal està s¡tuada ai bell mig del conjunt d'edifica- cions i espais urbans més significatius de Centelles, i dóna accés al carrer Nou, el qual desemboca a la plaça Major, on hi ha el palau dels comtes.

Es va bastir cap al 1 550 seguint la tradició de l'arquitectura civil, d'una banda, i de l'arquitectura de caràcter militar, de l'altra. de l'època gòtica.

Es tracta d'una construcció entre mitgeres, que fa de pont entre les cases que se li adossen perpendicularment a ban- da i banda i que segueixen l'alineació del carrer. Consta de planta baixa, un pis i un terrat pla, que queda amagat per dos ampits emmerletats que coronen les façanes.

A la planta baixa; per la cara exterior, el portal forma un gran hff_H-.--ru Ø. arc central de mig punt adovellat que descansa sobre dos paraments de carreus de pedra ben tallada. A cada costat hi ha una obertura llindada de proporcions més reduides i de poca alçada, que permeten el pas dels vianants per la vora- via. Van ser oberts durant la primera restauració, dirigida per Jeroni . Damunt la clau de I'arc, a l'altura de la plan- ta noble, hi ha un gran escut heràldic de la família Centelles- Canòs, treballat en pedra ¡ protegit per una doble motllura decorada a l'estil gÒtic. L'exterior arrenca de dues petites mènsules esculpides amb la figura d'un angelot que subjec- ta un lleó, ì la interior forma una mena de cordó encintat en espiral que a la vegada arrenca de dos culs de llànt¡a. A ban- da i banda de l'escut apareixen sengles claustres perforades amb la forma de creu i esfera.

La façana es corona amb quatre merlets de perfil recte refor- çats amb carreus en les cantonades. El parament és total- ment arrebossat ¡ estucat, llevat dels elements estructurals de la planta baixa (arc, llinda i brancals). Per la cara ¡nterior, l'arc es transforma en un arc escarser, formant l'anomenat cap-i-alt de Marsella. Damunt, hi ha una petita fornícula que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança o de la Llum, patrona de les parteres, la festivitat de la qual se cele- bra el mes de febrer. Es trad¡c¡ó a Centelles que quan una dona està pròxima a tenir un fill, sol.licita de l'Ajuntament que li sigui encès el llum que il.lumina la imatge.

A la façana sud, el portal forma en planta baixa un arc carpanelì de dimensions molt més grans que el de l'altra façana, cons- truit amb dovelles que descansen sobre brancals de carreus. Damunt d'ell s'obre l'única finestra de la sala del Consell Mu- nicipal, realiuada amb arc conopial decorat amb una motllura amb bocell i un guardapols que arrenca de dos culs de llàntia. Entre la f¡nestra i l'arc carpanell hi ha una fornícula que conté un àngel custodi esculp¡t en pedra portant un escut de la v¡la -reproducció del que s'havia col.locat en la primera restaura- ció a causa de la pèrdua de l'original el 1917.

Els paraments d'aquesta façana estan tractats de manera EstaÏ de l'edifici. abans de l'actuació de similar a l'anter¡or. Els merlets que coronen el mur, en canvi, l'arquitecte Jeroni Martorell iniciada el són de perfil esglaonat. La coberta de I'edifici és una terras- '1917. Foto: Vidal Ventosa. sa a la catalana.

Façana sud del portal. abans de la ¡n- teruenc¡ó de 1917. Foto: Riberê, iuny La casa de la vila és un edifici entre mitgeres de planta baixa de 1917. flni i- ,ili i dos pisos, cobert amb una teulada a dues aigües amb el Portal i Casa de Ia Vila. Centelles

carener paral.lel a la façana i ràfec sobresortint fet amb imbri- t'any 1917, alguns veïns de la vila van cacions de ceràmica en dents de serra. Té I'accés per una començar a desmuntar uns carreus del porta lateral oberta en el gruix del mur oest de la torre, que brancal esquerre de l'arc perquè consi- mena a l'escala de comunicació de les plantes superiors. deraven que enforpien el trànsit tant de Aquesta escala ocupa un espai.gairebé quadrat en planta carros com de v¡anants. Això va ser el d'uns quatre metres de costat. Es de volta de maó, graons motiu que va provocar la ìnÏervenció del Seruei. Foto: Ribera. de pedra, arrambador de feno forjat coronat amb passamà també metàl.lic i un arrimador de rajoles de cartabó coronat Esquemes de la planta de la torre abans per una motllura vidrada. i després de l'actuació de Jeroni lvlarto- rell. La ventilació i la llum de l'escala i de les dependències in- Perspectiva del projecte de restauració per teriors provenen d'un pati descobert de parets enlluides. La realitzat Jeroni Martorell el 1917 . composició de la façana és simètrica. Té una balconada amb barana de ferro al primer pis i un ritme de finestres en arc rebaixat al segon. Les parets estan arrebossades i estuca- des i deixa vistos els carreus de les obertures de la planta baixa ì del primer pis i l'obra de totxo dels arcs superiors. Un rètol esgrafiat que conté la inscripció

A l'interior del conjunt es conserven els elements ornamen- tals dissenyats per Jeroni Martorell el 1927: arrambadors de feno, arrimadors de ceràmica, sostres pintats amb sanefes, mobiliari del saló ivitralls policroms emplomats, amb els es- cuts de la Diputació de Barcelona i I'Ajuntament de Cente- lles, que es troben a l'escala, al saló de plens i en algunes + dependències municipals. RL ;. +

T3 ffi I Fl

l; ü

t,, ].<ì_ Façanes sud i nord després de la res- -', tauració de 1987-1988. Portal i Casa de la Vila. Centelles

Conjunt de la població des de la teulada '-' Notícia històrica de la casa de la vila després de la res- .'T; tauració de Jeroni Martorell. Els merlets portal de la torre van ser recuperats en aques- El de Centelles és conegut amb aquesta denominació ta interuenció. Foto: Leonar. perquè és l'únic que resta de l'antic recinte murat que tanca- va el nucli vell de la vila, el qual estava const¡tuiT essencial- L'edifici després de la restaurac¡ó de ment pels darreres de les prohibit Jeronì Manorell. Foto: Ribera, 1921. cases on era obrir fines- tres. Afrontava, a l'oest, amb el riu Mundé i, al nord, amb el La soluc¡ó problema al del trànsit va torrent de la Cira, que era travessat per un pont a través del consistir a practicar dues obertures Ia- qual s'accedia directament al portal. terals per permetre el pas còmode dels vianants. Foto: SCCM, cap al 1920. A m¡tjan segle xvr la vila de Centelles -que entre els segles x i xr era nomenada Santa Coloma de Pujolric i després de Vinyoles- va tenir una transformació ¡mportant, causada, en part, per un període de prosperitat i un augment considera- ble de la població: el 15'15 la vila tenia 34 famílies i el 1686 ja arribaven a gairebé dues-centes. Aquest període de prospe- ritatva in¡ciar-se cap al 1537, en què Guillem Ramon ll Car- ròs de Centelles, fill de Lluís I de Centelles i de Toda de Carròs, va heretar la baronia de Centelles, compart¡da amb els seus germans Enric i Serafí. També va ser el sisè titular del comtat de Ouina a Sardenya, i va morir el 1565.

És en aquesta època que es van constru¡r els edificis més rellevants de la vila: les capelles de Jesús ide la Mare de Déu del Socors i les cases senyorials de la plaça nova. Al costat d'aquestes edificacions es van anar aixecant moltes cases noves per a la gent que venia a poblar la vila, entre ells molts occitans, i es van anar configurant el carrer Nou i el Jussà, la plaça Major ì el barri o carrer del Socors. També va tenir lloc en temps de Guillem Ramon ll. a partir del 1542. la construccìó dels murs ¡ torres que envoltaven el nucli, del qual formava part el portal que encara es conserva. Les no- ves construccions i les residències dels senyors i comtes van donar a la vila un caràcter senyorial que s'ha mantingut en bona part a través dels segles.

La muralla del segle xvl tenia quatre portals. A la tone de l'únic que ha arribat f¡ns a nosaltres, des d'on s'accedia al carre Nou, hi havia una sala en un p¡s alt on es va reunir fìns a mitjan segle xrx el consell municipal de Centelles ì dels po- bles veins, també conegut per

A començament de juny del 1 91 7, el portal va ser objecte de les ires d'alguns veïns de la vila, que consìderaven ìncòmode el trànsit de carros i vianants a través de l'únic pas que hi havia. Per aquest motiu van començar a desmuntar alguns carreus del brancal esquerre -de la part de fora- i part del paredat.

Dependències municipâls decorades i Va ser aleshores quan la Diputació de Barcelona hi va in- moblades segons el projecte de Jeroni tervenir per primer cop. Jeron¡ Martorell, arquitecte director Martorell. Sala del consell municipal. del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments des Foto: Ribera, cap al 1920. de la seva creació el 1915, va iniciar la gestió peraturar l'en- Planta baixa de les dependències muni- derroc. Va redactar un projecte de restauració i va suggerir la cipals. Foto: Leonar. compra d'una casa de tres plantes cont¡gua a la torre. que

Escala d'accés a la sala del consell, finalment seria adquirida per la Mancomun¡tat de Catalunya i Foto: Ribera, cap al 1920. convert¡da en casa de la vila el 1928. ð

Portal i Casa de la Vila. Centelles

Martorell va fer desmuntar la teulada de la torre per tal de Descripció de les obres recuperar la forma emmerlatada i va obrir als murs laterals uns portals amb llindes per al pas exclusiu de vianants, re- El 1985, gairebé setanta anys després de la seva restaura- servant el portal central per al trànsit rodat. La proposta res- ció, el portal manifestava un envelliment lògic i l'Ajuntament pon¡a al cr¡teri de Martorell segons el qual l'arquitectura his- de Centelles -usufructuari de l'immobls- va sol.licitar de la tòrica havia de ser adaptada per continuar sent útil a la col- Diputació de Barcelona que es fes càrrec de les reparacions. lectivitat. La solucìó va ser una millora

L'anebossat dels paraments del pati interior d'aquest edifici presentava extenses zones bufades a punt de caure. Es va decidir escatar-lo itornarlo a arrebossar amb el mate¡x s¡ste- ma original, és a dir, amb morter de calç i posterior enllui't amb pasta de calç amarada. Al capdamunt d'aquest pati, a través de l'escala de servei, una tramada pet¡ta dóna accés al terrat. Com que aquesta tramada estava descoberta i la barana d'obra del terrat estava molt degradada en aquesta zona, es va haver de construir un badalot que cobrís l'escala i refer la barana corresponent al pati i, alhora, rebaixar, seguint el pendent de la teulada, la barana d'obra que separava el terrat del portal de la teulada de la casa de la vila; d'aquesta manera es va poder alliberar el merlet cantoner de la torre,.ia que la barana en aquest punt acaba pocs centímetres més amunt del paviment del terrat. A l'últ¡m graó de I'escala, re- fet amb formigó raspallat, es va gravar la data de 1987 per documentar la nostra actuació.

Alguns elements de pedra molt deter¡orats es van canviar, com ara alguns carreus dels brancals del pas central del por- tal o l'escuî de pedra blanca de la façana interior, substituit per un d'esculpit per l'escultor Emili Colom. Això no obstant, com a cr¡teri general es va intentar la consolidació i, en algun cas, la restituc¡ó volumètrica dels elements ornamentals de pedra més significatius. Aquests treballs, real¡tzats personal- ment per Josep Marìa Moreno, aparellador de l'obra, van consistir en la neteja, consolidació i reintegrac¡ó de les parts erosionades de la finestra de la sala de sessions i de l,escut dels Centelles-Carròs de la façana principal del portal, que va ser rep¡ntat seguint les traces existents.

Un aspecte ¡mportant de la intervenció va ser tot allò concer- nent a l'electric¡tat. En primer lloc, era indispensable renovar totes les instal.lacions, ja que no complien amb les normes actuals. Després es van retirar de la façana de la torre i dels La torre després de l'actuació de edificis veïns les cadiretes, cables i altres art¡lugis que-fan 1987-1988, que va consistir fonamen- talment en restaurar la restauració de palesa als nostres pobles i c¡utats la manca de i sensib¡litat Martorell. Foto: Joan Francés, sent¡t 29 d'abril comú de les companyies elèttriques. de 1988. Portal i Casa de la Vila. Centelles

La bella escala projectada per Martorell, de volta de maó, L'escultura que vam trobar en iniciar la nostra intervenció era graons de pedra, anambadors de ferro forjat i arrimador de una rèplica (encara que amb clares referències estilíst¡ques ceràmica catalana amb cartabò coronat amb una motllura vi- del Noucentisme), de la que hi havia hagut abans de la pri- drada, es va netejar, repintar i conservar íntegrament. Tam- mera restauració. Jeroni Martorell la va trobar mut¡lada a bé es van restaurar les dues vidrieres que la il.luminen, realit- cops de martell i la va substituir per una de nova. Nosaltres zades el 1 928 per l'acreditada casa Rigalt. també vam trobar aquesta còpia mutilada a cops de martell (potser pels mate¡xos motius que l'original: el significat reli- El mobiliari de la sala de sessions, realitzat en fusta de roure i giós de la figura, ja que l'escut mai no es va danyar). noguera, que en un primer moment es va pensar substituir per (¡'arquitecte pablo un altre de disseny actual Carbó en va La documentacìó gràfica de la restauració de Martorell ens fer alguns dibuixos), va ser finalment conservat restaurat permetre i va obtenir una reproducció de la seva escultura ¡ per refermar la voluntat de respectar el concepte de restau- substituir-la tal i com va fer ell quasi setanta anys abans. ració d'una restauració. Es va introdu¡r una petita modificació L'escultor Emili Colom va fer la nova reproducció amb una de l'estrada per permetre col.locar-hi més cadires, ja que el pedra calcària. nombre de regidors era diferent al de 1928. La decoració del sostre de la sala, que palesa l'estructura de revoltons i bigue- tes metàl.liques, com també la de la part alta dels murs, va Finestra del saló de Plens i escut de la famítia centelles- ser fidelment reproduida pel pintor local Josep Musach. Carròs

En el curs d'aquests treballs, només es va detectar un Aquests dos elements escultòrics es troben, respectiva- aspecte en el qual l'actuació de 1 91 7-1 91 9 no va resultar del ment, a la façana sud i a la façana nord del portal. Estan tot ef¡caç, el cobriment de la torre. Jeroni Martorell havia esculp¡ts en pedra de i presentaven les següents trobat la torre coronada amb unes golfes ventilades per tres patologies: petites finestres i coberta amb una teulada a quatre aigües, pedra en pèssim estat de conservació. En fer la lectura de l'edifici, -La exposada directament en contacte amb l'aigua de pluja havia va interpretar que aquest espai superior no era més que el estat desprovetda de les sals solubles, amb la modern aprofitament del primitiu recinte descobert emmer- corresponent pèrdua de cohesió i polvorització de la capa superficial. letat. Sens dubte, la ¡nterpretac¡ó era correcta i no hi ha res a objectar, des d'un punt de vista conceptual, que es desmun- tés la teulada i es recuperessin els merlets al voltant d'un -L'aigua, en glaçar-se a l'interior de la pedra, hi havia produit terrat descobert. esquerdes i fissures, sobretot en les zones del guardapols de la finestra i motlìures en general. Martore¡l va aprofitar per refer el forjat del terra d'aquest es- pai, que ara havia de convertir-se en terrassa descoberta. -Les zones protegides directament de la pluja, però exposa- L'estructura del forjat construiT el 1918 -la part inferior del des a la humitat ambiental ¡ a la contaminació atmosfèrica, qual és visible des de la sala de sessions- està formada per presentaven una crosta negra de gran duresa per l'exterior, perfils en forma de al> reblonats, que reben les voltes sobre però que al seu interior amagava la descomposició polvero- les quals descansaven els envanets i quatre gruixos de ra.iola lenta de la pedra, coneguda com a càncer o mal de la pedra. comuna. Aquesta solera es va encastar totalment en els murs --aquí es va caure en error-, sense permetre la ventila- -En les superfícies horitzontals i en les pet¡tes cavitats es- ció de la cambra inferior. Ouan vam projectar la nova restau- culpides s'havia acumulat pols ¡ matèria orgànica dels in- rac¡ó el 1986, es va desestimar la possibilitat de reconstruir sectes que amb fang i saliva hi havien construit els seus les golfes perquè, encara que hagués estat just¡ficat, supo- caus. sava una alteració formal massa important de l'obra de Mar- torell, ¡ el que preteníem era tot al contrari, restaurar estricta- Respecte a la finestra conopial, cal dir que abans de la res- ment la restauració del nostre mestre. Aleshores es va optar tauració de 1917-1928, l'arc havia estat decorat amb una tra- per millorar la solució constructiva del terrat. La reparació va ceria gòtica, la qual va ser eliminada per Jeroni Martorell, consistir a reforçar -no substituir, ja que era visible des de la segurament perquè ja la va trobar molt degradada i en perill sala- la deteriorada estructura metàl.lica amb un encamisat de col.lapse. de formìgó i refer el terrat a la catalana, seguint escrupolosa- ment els principis tradicionals de la seva construcció, esp+ Ouant a l'escut de la façana nord, les armes heràldiques, que cialment la separació dels murs i els corresponents bimbells, originalment eren treballades en alt relleu, havien estat arra- que permeten la ventilació interior del sostremort. GMN/ sades i nosaltres només hi vam trobar les empremtes del JMML dibuix.

La neteja d'aquests elements es va efectuar mecànicament Procés de restauració dels elements escultòrics amb bisturí i raspall d'arrels de fibra vegetal. El sanejament Finestra restaurada del saló de plens i de les esquerdes i fissures es va realitzar amb aire a baixa escut de l'àngel cusÏod¡ reproduit per Plafó amb l'àngel custodi i l'escut dç la vila pressió i agulles hipodèrmiques, per poder arribar a tots els l'escultor Emili Colom, Foto: Joan Fran- racons interiors. cés, 29 d'abril de 1988, Aquest plafó es troba situat a la façana sud del portal, sota la Escut de la famíl¡a Centelles-Carròs un finestra gòtica del Saló de Plens. Es un alt relleu treballat en Després de la neteja, totes les fissures van ser segellades cop restaurat. Foto: Joaquim Trabal & pedra calcària que representa l'àngel custodi en figura sen- amb resines denses, deixant correctament estudiats ¡ con- Anna Ferrer, maig de 1990. cera que agafa amb les dues mans l'escut de la vila. trolats els porus de registre. A continuació, s'hi van injectar Portal i Casa de la Vila. Centelles

resines líquides fins a emplenar-les completament per ga- i 4 rantir-ne l'adherència; quan va començar a suar la resina pels porus, aquests es van obturar per ìmpedir-ne la fuga i assegurar, així, el rebliment complert de I'interior de les fis- sures.

Les esquerdes de major amplada (no capil.lars) es van em- plenar també amb resines denses de polièster de dos com- ponents, de la casa

Els elements desapareguts, com ara fragments de motllures de la finestra o del cordó de l'escut, es van reìntegrar volu- mètr¡cament amb morter realitzat a l'obra, en base a la se- güent metodologia:

-Es va fabricar una armadura metàl'lica amb cargols de cou- re collats a la pedra i un¡ts entre ells mìtjançant fil de coure.

-Es va netejar la superfície a tractar per mitjà de polvoritza- ció d'aigua, la qual cosa dotava la pedra d'un grau d'humitat òptim per obtenir una millor adherència dels materials.

-Es va donar una imprimació o beurada realitzada amb una part d'a¡gua, una part de S¡ka Latex (emulsió a base de resina sintètica butadiè-estirè) com a adherent i dues parts de ci- ment pòrtland).

-Ouan aquesta imprimació encara manten¡a part de la seva humitat, es va aplicar el morter reintegrador, fabricat amb les següents proporcions: '1 part de S¡ka Latex; 2 d'aigua; i de calç amarada en pasta; 1/2 de ciment blanc (griffi); 3 j12 de pedra triturada, com a àrid i, per últim, p¡gment natural acolo- rit segons les mostres de color realitzades abans.

-El modelatge de les motllures es va efectuar amb eines fetes amb fragments de canya tallada. quan el morter s'ha- via començat a prendre i permetia ser treballat.

-Les traces de les armes de I'escut heràldic es van pintar de color mangre amb pigments naturals fixats amb vernís espe- cial per a pintura a l'oli, la qual cosa va permetre, si bé no obtenir-ne l'alt relleu, almenys aconseguir-ne una imatge i una lectura clares.

Com que aquests treballs es van realitzar en època de fred, els elements van ser proteg¡ts amb una mena de caixó de fusta que creava un espai de treball climat¡tzat amb aire ca- lent amb una temperatura mitjana de 'l SoC. Les obres van finalitzar el desembre de 1987. JMML

Diversos aspectes de la sala del consell municipal després de la restauració de, 1987-1988. Se'n conserua el mobiliari i la decoració mural de l'època de Mano- rell. Fotos: Trabal & Ferrer, març de 1990, I Joan Francés, setembre de 1 988, Portal i Casa de la Vila. Centelles

Seccìó i alçat de la façana oest després de la restaurac¡ó de 1987{988. Bibliografia ¡nscr¡pció feta a la façana nord amb la ,l986. GoNãLEz, Anrour: a Pregó de la Festa Major d'Estiu 23 tècnica tradicional de l'esgraf¡at. Foto: d'agost Joan Francés, 29 d'abril de 1988. de 1986>, dins Centelles, Festa Major d'Hivern 7986, Ajuntament de Centelles, p.42-53. GoNãLEz, A¡rroN: 32 monuments catalans, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1985, p. 86-93. Gnessor, Llufs oe: (Portal de Centelles. Antoni González, ar- quitecto), dins ON Diseño, núm. 102, Barcelona, 1gB9 p. 1 33-1 37. M¡nrone¡-1, JERoNt: (Ut¡l¡tzació d'edificis antics per a noves aplicacions. Centellesr, dins Catalunya Municipat, núm. 1b, novembredesembre 1935, p. G9. Puoev¡rr-, ANroxl: E/ castell de Centelles, Vic, Gràfiques Artex, 1976,2.4 ed. RÀros, J.F.:

îm-F¡l----i--i j I

Portal y Ayuntamiento, Centelles

lnformación 237 básica del edificio Descripción del edificio de ladrillo, escalones de piedra. barandìlla de hierro forjado Noticia histórica rematado con pasamanos también metálico y un arrimadero Comarca: Osona La torre.portal está situada en el mismo centro del conjunto de azulejos de cartabón coronado por una moldura vidriada. El portai de Centelles es conocido con esta denomjnación de edif¡caciones y espacios urbanos más significativos de porque es el único que queda del ant¡guo recinto amurallado Munic¡pio: Centelles. (calle Centelles, y da acceso al carrer Nou Nueva), que de- La ventilacìón y la luz de la escalera y de las dependencìas que cerraba el núcleo antiguo de la v¡lla, el cual estaba consti- plaza semboca en la Major, donde se encuentra el palacio de inter¡ores provienen de un patìo descubierto de paredes en- tuido esencialmente por las fachadas poster¡ores de las ca- Localización: Carrer Nou, núm. 15. Const¡tuye el acceso los condes. lucidas. La composición de la fachada es simétrica. Tiene sas en las que estaba prohibido abr¡r ventanas. Lindaba. al pr¡ncipal al núcleo antiguo de la población. una balconada con barandilla de hierro en el primer piso y un oeste, con el río Mundé y, al norte, con el torrente de la Cira, Se construyó hac¡a 1 550 s¡gu¡endo la tradición de la arquìtec- ritmo de ventanas en arco rebajado en el segundo. Las pare- que era atravesado por un puente a través del cual se acce- Tipología: Torre-portal de defensa de un núcleo urbano ce- tura civil, por un lado, y de la arquitectura de carácter militar, des están revocadas y estucadas y deja v¡stos los sillares de día d¡rectamente al portal. rrado por un recinto por amurallado; el lado este se le adosa por otro, de la época gótica. las aberturas de la planta baja y del primer pìso, y la obra de la Casa de la Vila. ladrillo de los arcos superiores. Un rótulo esgraf¡ado que con- A mediados del siglo xvr la villa de Centelles -que entre los Se trata de una construcc¡ón entre medianeras, que actúa de t¡ene la inscripc¡ón nCasa de la Vila¡ en caracteres noucen- siglos x y xtt era denominada Santa Coloma de Pujolric y des- Época: torre-portal: mediados del siglo xvt; casa anexa: pro- puente entre las casas que se le adosan perpendicularmente t/stes -época de la prìmera restauración- fue puesto en la pués de V¡nyoles- tuvo una transformacìón importante, cau- bablemente del s¡glo xvll1. a ambos lados y que siguen la alineación de la calle. Consta ¡ntervención de 1988. sada, en parte, por un período de prosperidad que se hizo de planta baja, un piso y una azotea plana. que queda escon- patente en un aumento considerable de la poblacìón: en Uso pr¡mit¡vo: torre: salón de ses¡ones; casa anexa: vivien- dida por dos antepechos almenados que coronan las facha- En el interior del conjunto se conseryan los elementos orna- 151 5 la villa tenla 34 familias y. en 1686, ya alcanzaba casi las da y, a partir de 1928, casa consistorial. das. mentales por diseñados Jeroni Martorell en 1927: barandi- dosc¡entas, Este período de prosper¡dad se inició hacia 1 537, llas de hierro, arrimaderos de cerámica, techos pintados con cuando Gu¡llem Ramon ll Carròs de Centelles, hijo de Lluís I Uso actual: salón de sesiones y dependencias munic¡pales. planta En la baja, por la cara exterior, el portal forma un gran cenefas, mobiliar¡o del salón y vidrieras policromas emplo- de Centelles y de Toda de Carròs, heredó la baronía de Cen- arco central de medio punto dovelado que descansa sobre madas, con los escudos de la Diputac¡ón de Barcelona y el telles, compartida con sus hermanos Enric y Seraf í. También Propiedad: Diputación de Barcelona. dos paramentos de sillares de piedra bien tallada. A cada lado Ayuntamiento de Centelles, que se encuentran en la escal+ fue el sexto titular del condado de Ouirra en Cerdeña, y mu- hay una abertura adintelada de proporcìones más reduc¡das y ra, salón de plenos y en algunas dependencìas municipales. r¡ó en 1565. de poca altura, que permiten el paso de los viandantes por la RL !nformación básica de la intervención acera. Fueron abiertos durante la pr¡mera restauración, dirigi Fue en esta época cuando se construyeron los edificios más porJeroni da Martorell. Sobre la clave del arco, a la altura de relevantes de la villa: las cap¡llas de Jesrls y de la Virgen del T¡po de ¡ntervención planta la noble, hay un gran escudo heráldico de la familia Socorro, y las casas señoriales de la plaza nueva. AI lado de Consolidación de las cubienas, reparación y pintura de los Centelles-CarrÒs, trabajado en piedra y protegido por una do- estas edificaciones se fueron levantando muchas casas nue- techos, estucado de fachadas, restaurac¡ón de los inter¡ores ble moldura decorada al estilo gótico. El exterior arranca de vas para la gente que venía a poblar la villa, entre ellos mu- y de los elementos ornamentales y renovación de las instala- pequeñas dos ménsulas esculpidas con la fìgura de un ang+ chos occitanos. y se fue configurando la calle Nou y ciones. el Jussà, lote que sujeta un león, y la inter¡or forma una especie de la plaza Major y el bario o calle del Socors. También tuvo cordón enc¡ntado en espiral que a la vez arranca de dos car- lugar en tiempos de Guillem Ramon ll, a partir la Proyecto y obra de 1542. telas o canecillos. A ambos lados del escudo aparecen sen- construcción de los muros y torres que rodeaban el núcleo, Dirección: Antoni González, arquitecto. peforadas das claustras con la forma de cruz y esfera. del cual formaba parte el portal que aún se conserva. Las Colaborador: Josep M.â Moreno, aparejador. nuevas construcciones y las residencias de los señores y Empresa constructora: COPRHOSA (Candi Prat, Josep Sa- La fachada se corona con cuatro almenas de perfil recto r+ condes dieron a la v¡lla un carácter señorial que se ha mante- bata, constructores). Granollers. forzadas con sillares en las esquinas. El paramento está to- nido en buena parte a través de los siglos. Carpintería y tarimas: J. Parareda. Centelles. talmente revocado y estucado, salvo los elementos estructu- lnstalaciones: Candi Brosset. Santa Eulàl¡a de R¡uprimer. planta (arco, jambas). rales de la baja dintel y Por la cara ¡nt+ La muralla del s¡glo xvt tenía cuatro porlales. En Ia P¡ntura: Musach, S.A. Centelles. torre del rior, el arco se transforma en un arco escarzano, formando el único que ha llegado hasta nosotros, desde donde se acce- Estucos: Pujadas y Viñas. Manlleu. llamado capialzado de Marsella. Encìma hay una pequeña día a la calle Nou, había una sala en un piso alto donde se Piedra: Evarist Dodas. Vic. hornacina que contiene la ìmagen de la Virgen de la Esperan- reunió hasta mediados del siglo xrx el consejo municipal de Pavimento de terraza: Gres Català, za o de la Luz, patrona de las parteras, cuya festividad se Centelles y de los pueblos vecinos, también conocido como Restauración de vidrieras: Lluc¡à Solà. Aluvic. Gurb-Vic. celebra en el mes de febrero. Es tradición en Centelles que (Un¡versitat de la vila y parròquies foranes del comtat de Restaurac¡ón de mobìlìario: Josep Musach. Centelles. cuando una mujer próxima está a dar a luz, solicita al Ayunta- CentellesD. Es muy probable que esta reutilización civil de la Tapicería: Josep Masoliver. V¡c. m¡ento que enc¡enda la luz que ilumina la imagen. torre fuera la causa de su supervivencia, después de que las Restaurac¡ón escudo de la fachada y ventana del salón de murallas perd¡esen su ut¡lidad defensiva. Parece ser que fue sesiones: Josep M.u Moreno. En portal la fachada sur, el forma en planta baja un arco car- a finales del siglo xvrrr cuando, sobre la torre, que estaba co- Reproducción del ángel custodio con escudo: Emili Colom, panel de dimensiones mayores que el de la otra fachada, ronada por almenas, escultor. se construyó una cámara de a¡re bajo el construido con dovelas que descansan sobre jambas de s¡lla- tejado para mejorar Delineación: Maite su aislam¡ento. Gómez, Joan Surís. Jordi Serra, Joan Ma- res. Encima del arco se abre la única ventana de la sala del nuel Masó. Consejo Municipal, realizada en arco conopial decorado con A comienzos de junio de 1 91 7, el portal fue objeto de las iras Estud¡o h¡stór¡co: Raquel Lacuesta, historiadora del arte. una moldura con bocel y un guardapolvos que arranca de dos de algunos vecinos de la villa que consideraban incómodo Fecha del proyecto: Septiembre de 1986, el canec¡llos. Entre la ventana y el arco carpanel se encuentra la tránsito de carros y viandantes a través del único paso que lnicio de las obras: Marzo de 1987. hornacina que contiene un ángel custod¡o esculp¡do en pie- habÍa. Por este motivo Finalización comenzaron a desmontar algunos si- de las obras: Agosto de 1 9gB. dra que sujeta un escudo la villa de -reproducción del que se llares de la jamba izquierda la parte de f uera- y parte del Finalización de la restauración de los elementos escultóri- -de .1988. había colocado en la primera restauración a causa de la pérd! aparejo. cos: Diciembre de da del orig¡nal en 1917. lnauguración: 4 de sept¡embre de 1988. Presupuesto total: pesetas. Fue entonces cuando la Diputación de Barcelona intervino en 13.468.800 Los paramentos de esta fachada están tratados de manera él por primera vez. Jeroni Martorell, arquitecto director del similar al anterior. Las almenas que coronan el muro, en Servicio de Catalogación y Conservación de Monumentos cambio, son de perfil escalonado. La cubierta del edificio es desde su creación en 1 91 5. ìnició la gest¡ón para detener el una terraza a la catalana. derr¡bo. Redactó un proyecto de restauración y sugirió la gompra de una casa de tres plantas contigua a la torie, que El ayuntamiento es un edificio entre med¡aneras de planta finalmente sería adquirida por la Mancomunidad de Catalúña baja y dos pisos, cubierto con tejado a dos aguas con la cum- y convert¡da en ayuntam¡ento en 1928. brera paralela a la fachada y alero sobresalìdo hecho con im- bricaciones de cerámica en dientes de sierra. Tiene el acceso Martorell hizo desmontar el tejado de la torre con el fin de por una puerta lateral abierta en el grosor del muro oeste de recuperar la forma almenada y abrió en los muros laterales la torre, que conduce a la escalera de comunìcación de las unos portales con d¡nteles para el paso exclusivo de viandan- plantas super¡ores. Esta escalera ocupa un espacio casì cua- tes, reservando el ponal central para el tránsito rodado. La drado en planta de unos cuatro metros de lado. Es de bóveda propuesta respondía al criterio de Martorell segrJn el cual la Portal y Ayuntamiento. Centelles

arqu¡tectura h¡stórica debfa ser adaptada para conínuar todas las instalac¡ones ya que sien- no cumplían con las normas Proceso de restauración de los elementos lados los poros de reg¡stro. A continuación, se inyectaron do útil a la colectividad. La solución fue una mejora disuelto con tolueno y aplicándole dos manos; la nan, realizadas en 1928 por la acreditada casa Rigalt. primera Noucentismel de la quê había antes de la prìmera restaura- disueho al 5 % y la segunda al 10 %. En 1985, casi setenta años después de su restauración, el ción. Jeroni Martorell la encontró mut¡lada a mart¡llazos y la portal manifestaba El mobilìario de la casa de sesiones. realizado en madera de un envejecimiento lógico y el Ayunta- sustituyó por una nueva. Nosotros también encontramos Los elementos desaparecidos, como los fragmentos de mol- miento de Centelles roble y nogal, que en un primer momento se pensó sustituir -usufructuario del inmueble- solicitó de esta cop¡a mutilada a martillazos (quizá por los mismos moti- duras de la ventana o del cordón del escudo, se reintegraron la Diputac¡ón de Barcelona que se hiciese por otro de d¡seño actual (el arquitecto Pablo Carbó hizo algu- cargo de las repa- vos que la original: el s¡gnif¡cado rel¡gioso de la figura, ya que volumétricamente con mortero realizado en la obra, en base raciones. por nos dibujos), fue finalmente conservadb y restaurado para La obra,.real¡zada el mismo Servicio que hizo la el escudo nunca sufrió daño). a la s¡guiente metodología: primera restauración entre 1917 y 1928, sin que hubiesen reafirmar la voluntad de respetar el concepto de restauración cambiado Ios esquemas funcionales uso de una restaurac¡ón. Se ¡ntrodujo una pequeña modificación -el sigue siendo el La documentación gráfica de la restauración de Martorell nos -Se fabricó una armadura metálica con tornillos de cobre mìsmo- y sin poner en cr¡sis la de la estrada que permite colocar más sillas, ya que el núme- validez de la mentalidad con permitió obtener una reproducción de una escultura y sust¡- fijados a la piedra y unidos entre sí mediante hilo de cobre. que sè emprendió aquella resÈuración, ha ro de concejales era distinto del de 1928. La decoración del constituido una tuìrla tal y como h¡zo él casi setenta años antes. El escultor (restauración de la restauracióñr. techo de la sàla, que manifiesta la estructura de bovedillas y Emili Colom hìzo una nueva reproducción en piedra calcárea. - Se limpió la superficie a tratar por medio de pulverización viguetas metál¡cas. asl como la de la parte más alta de los de agua, lo que dotaba a la piedra de un grado de humedad Prácticamente todos los trabajos realizados entre 1987 y muros, fue finalmente reproduc¡da por el p¡ntor local Josep ópt¡mo para obtener una mejor adherenc¡a de los materiales. 1988 han consistido en reparar, limpiar o restaurar. en sentÈ Musach. Ventana del Salón de Plenos y escudo de la fam¡l¡a Cente- do estr¡cto, los elementos constructivos, ornamentales y de lles-Carròs. - Se dio una ìmprjmación o lechada realizada con una parte mobil¡ar¡o de la prìmera restauración. Los revoques y estu- En el transcurso de estos trabajos, solamente se detectó un de agua, una parte de S/ka Latex (emulsìón a base de resina aspecto que cos de ia torre tuvieron'que ser sustitu¡dos debido a su mal en el la actuación de 1917-1919 no resultó efi- Estos dos elementos escultóricos se encuentran, respecti- sintética butadienùestireno) con adherente y dos panes de estado de conservación; fos nuevos son también de mortero caz del todo, el cubrimiento de la torre. Jeroni Martorell habla vamente, en la fachada sur y la fachada norte del portal. Es- cemento portland. de cal. arena de mármol y pigmentos naturales. Se aprove- encontrado la torre rematada con unos desvanes ventilados tán esculpidos en piedra de Folgueroles y presentaban las por lres ventanitas y patologías: chó la ocasión para revocar y estucar la fachadã de la casa cubierta con un tejado a cuatro aguas, sìguientes - Cuando esta imprimación aún mantenía parte de la hume. en pésimo estado de conseruación. contigua, sede del ayuntamiento, que en su día -por causas Al hacer la lectura del dad, se aplicó el mortero reintegrador, fabricado con las si- edifìcio, interpretó que este espacio superior no era más que La piedra expuesta directamente en contacto con el agua desconoc¡das- no se llegó a realizar. En esta fachada se ha - guientes proporciones: I parte de Sika Latex; 2 de aguai 1 pr¡m¡t¡vo esgrafiado. siguìendo la técnica trad¡cional, el rótulo (Casa el moderno aprovechamiento del recinto descubier- de lluvia se habfa desprovisto de las sales solubles. con la de cal apagada en pasta; 1/2 de cemento blanco (griffi); 3 1/2 de la Vilar. to almenado. Sin duda la interpretac¡ón era correcta y no hay correspondiente pérdida de cohesión y pulverización de la de piedra triturada, como árido y, por rlltimo, p¡gmento natu- nada que objetar, desde un punto'de vista conceptual, a que capa superfic¡al. ral coloreado según las muestras de color real¡zadas con an- El revoque de los paramentos del pat¡o interior de este edif¡-. se desmontase el tejado y se recuperasen Ias almenas alre- terior¡dad. cio present€ extensas zonqs ìnfladas y a punto de caer. Se dedor de una azotea descub¡erta. - El agua, al helarse en el interiorde la piedra, había producÈ decidió repicarlo y volver a revocarlo con el mismo sistema do grietas y f¡suras, sobre todo en las zonas del guardapolvos El moldeado de las molduras se efectuó con herramientas para - original, es decir, con mortero de cal y posterior enlucido con Martorell aprovechó rehacer el forjado del suelo de este de la ventana y molduras en general. hechas con fragmentos de caña cortada, cuando el mortero que pasta de cal apagada. En la parte más alta de este patio, a espacio, ahora debía convertirse en terraza descubierta. se había comenzado a tomar y permitía ser trabajado. zonas protegidas directamente la lluvia, pero través de la escalera de serv¡c¡o, un tramo pêqueño da acce- La estructura del forjado constru¡do en 1928 -cuya pane in- -Las de ex- fer¡or por puestas a la humedad ambiental y a la contaminacìón atmos- so a la azoìea. Como este tramo.estaba descubierto y la ba- es v¡sible desde la sala de sesìones- está formada Las trazas de las armas del escudo heráld¡co se pintaron de perfiles que férica, presentaban una costra negra de gran dureza por el - rand¡lla de obra de la azotea estaba muy degradada en estâ en formâ de I roblonados, reciben las bóvedas color almagre con pigmentos naturales fijados con barniz es- que exter¡or. pero que en su inter¡or escondfa la descompos¡ción zona, se tuvo que construir una claraboya que cubriese la sobre las descansan los tab¡quillos y cuatro gruesos de pecial para pintura al aceite, lo que permitió, si bien no obte- pulverulenta de la piedra, conocida como cáncer o mal de la escaÞra y rehacer la barandilla co¡respond¡ente al pat¡o y. a rasilla común. Esta solera se empotró totalmente en los mu- ner el alto relieve, al menos conseguir una imagen y piedra. una lec- la vez, rebajar. siguiendo la pendienÏedel tejado, la barandilla ros -aquÍ se comet¡ó un error- s¡n perm¡t¡r la ventilación de la tura clara. de obra que separaba la azotea del portal del tejado del ayun- cámara inferior. Cuando se acometió Ia nueva restauración 1 pos¡bìlidad En las superf¡cies horizontales y en las pequeñas cavida- tam¡ento; de esta forma se pudo liberar la almena de la es- en 986, se desestimó la de reconstruir el desván - Como estos trabajos se realizaron en época de frío, los ele- porque, just¡f¡cado, des esculp¡das se había acumulado polvo y mater¡a orgánica quina de la torre..ya que la barandilla en este punto acaba aunque estuv¡era suponía una alteración mentos fueron protegidos con una especie de cajón de ma- de los insectos que con barro y saliva se habían construido pocos centímetros más arriba del pavimento del terrado. En formal demâsiado importante de la obra de Martorell. y lo dera que creaba un espacio de trabajo climatizado con aire que pretendfamos era todo lo estr¡cta- sus n¡dos. oC. el último escalón de la escãlera. rehecho con hormigón cepi- contrarìo, restaurar caliente con una temperatura med¡a de 1 5 Las obras fina- mente la restauración de nuestro maestro. Entonces se optó llado, se grabó la fecha 1 987 para documentar nuestra actua- Respecto a la ventana conopial, hay que decir que antes de la lizaron en diciembre de 1987. JMML por mejorar la solución constructiva de la azotea. La repara- ción. restaurac¡ón de 1917-1928, el arco había estado decorado c¡ón cons¡stió en refozar sustituir, ya que era visible -no con una tracería gót¡ca, que fue eliminada por Jeronì Marto- desde la sala- la deteriorada estructura metálica con un en- Algunos elementos de piedra muy deteriorados se cambia- rell, suponemos que porque ya la encontró muy degradada y camisado hormìgón y ron, como por ejemplo algunos sillares de las jambas.del de rehacer la azotea a la catalana, si- en pel¡gro de colapso. guiendo pr¡ncip¡os paso central del portal o del escudo de piedra blanca de la escrupulosamente los tradicionales de su construcción, especialmente la separación los muros y fachada interior, sustituido por otro esculpido por el èscultor de En cuanto al escudo de la fachada norte. las armas heráldicas los correspondientes bateaguas que permiten la vent¡lación Emili Colom. Sin embargo. como criterio general se intentó la que originalmente estaban trabajadas en alto relieve, habían ¡nterior del camaranchón. GMN/JMML consolidación y. en algún caso. la restitución volumétrica de sido arrasadas y nosotros sólo encontramos de ellas las im- los elementos ornamentales de piedra más signif¡cativos. prontas del dibujo. Estos trabajos. realizados personalmente por Josep M.a Mo- reno, aparejador de la obra, consistieron en la limpieza. con- La limpieza de estos elementos se efectuó mecánicamente solidac¡ón y re¡ntegración de las partes erosionadas de la con bisturí y cepillo de raíces de fibra vegetal. El saneamìen- ventana de la sala de sesiones y del escudo de los Centelles- to de las grietas y fisuras se realizó con aìre a baja pres¡ón y Carròs de la fachada pr¡nc¡pal del portal, que fue repintado agujas hipodérmicas, para poder llegar a todos los rincones siguiendo las trazas existentes. interiores.

Un aspecto importante de la inteNención fue todo lo referiÐ- Después de la limpìeza, todas las fisuras fueron selladas con te a la electrìcidad. En primer lugar, era indispenable reñovar resinas densas, dejando correctamente estud¡ados y contro- r