Llanars Recupera La Plaça De L'om

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Llanars Recupera La Plaça De L'om 05 butlletí d’informació del municipi de Llanars · Estiu ‘10 Llanars recupera la plaça de l’Om Llanars traspassa la gestió Comencen els treballs per El Camp de Tir, El Ministeri de Cultura de l’aigua a un consorci crear el Passatge de la finalista dels Premis francès i la Mancomunitat per tal de millorar el Plana (p.7) d’Arquitectura de les de la Vall de Camprodon servei (p.5) comarques de Girona 2010 posen les bases del “label” (p.10) transfronterer (p.11) 2. EDUCADIÓ/HISENDA sumaris Benvolguts llanarencs i llanarenques, P. 3 URBANISME: Llanars recupera la En aquests temps tan complicats que corren estem aprenent molt i crec que ara és hora de plaça de l’Om canviar les coses que no funcionen, o aquelles que han esdevingut un luxe. Seria bo que tots P. 4 HISENDA: L’Ajuntament demana sub- féssim un exercici d’humilitat i reconduïm la nostra situació per instal·lar-nos en un pla més vencions per valor de prop de 236.000 realista. Potser en els últims anys ens havíem cregut, o ens havien fet creure, que érem més euros a diverses administracions rics del compte. Potser pensàvem que la situació que estàvem vivint ja era normal i que mai P. 5 GESTIÓ MUNICIPAL: Llanars tras- més tornaríem enrere. passa la gestió de l’aigua a un consorci Els ens locals tampoc han estat immunes a aquesta percepció i els ha passat més o menys el de municipis mateix que a les economies familiars. I és que quan hi ha menys diners circulant, tothom en P. 6 URBANISME: El nucli de la Rossa ja surt perjudicat d’una manera o d’una altra. Penso que els que han mantingut una bona ges- disposa d’aigua potable tió poden tenir alguna dificultat però se’n sortiran. Ara bé, també m’imagino que s’hauran P. 7 URBANISME: Comencen els treballs de buscar noves fórmules per intentar abaratir costos en els serveis municipals. Potser ara per crear el passatge de la Plana tocarà associar-se i donar serveis comuns amb altres ajuntaments; potser ara tocarà millo- P. 8 MEDI AMBIENT: L’Ajuntament apos- rar l’eficiència de l’administració en determinats aspectes, i potser també tocarà replantejar tar per fer una planta de biomassa per quins serveis són imprescindibles i quins, tot i ser de gran utilitat, són prescindibles. Potser reduir despesa i contribuir a l’estalvi també serà hora que els ciutadans no es recolzin tant en l’administració per a determinats P. 9 MEDI AMBIENT: Nova campanya de serveis i que millorin la seva col·laboració. Llanars, en aquest aspecte, havia estat un gran re- recuperació de les pastures comunals ferent: la construcció de la piscina municipal a través d’una iniciativa popular l’havia portat P. 10 SERVEIS: El Camp de Tir de Llanars a ser un dels municipis amb més dinamisme del seu entorn. No vull dir que hàgim de tornar és una de les obres finalistes dels Premis a construir equipaments municipals, però sí que tothom pot ajudar a la seva manera. Cal que d’Arquitectura de Girona siguem conscients que quan no respectem la via pública, l’embrutem, fem malbé el mobiliari P. 11 TURISME: El Ministeri de Cultura o els equipaments, no reciclem adequadament els residus que generem, malgastem l’aigua, francès i la Mancomunitat de la Vall de etc., ens costa diners. Per tant, el civisme i la col·laboració en aquest aspecte és vital per tal Camprodon posen les bases del “label” que el consistori no hagi d’incrementar excessivament en el futur les taxes i els impostos que transfronterer recapta dels ciutadans. P. 12 CULTURA: Un espectacle de cabaret, àries i cançons, protagonistes a Llanars Pel que fa a la reestructuració de les administracions, penso que ja hem avançat una mica. La del Festival de la Vall de Camprodon Mancomunitat de la Vall de Camprodon ha anat agafant dinamisme i crec que ha de servir P. 13 ENTREVISTA: a Joaquim Solé de nexe d’unió entre els municipis que en formen part i que ha de portar-nos a compartir P. 14 SERVEIS SOCIALS: L’Ajuntament encara més serveis, minimitzant així les despeses i fomentant l’ús de recursos compartits. dobla la seva aportació a Serveis Socials El Consell Comarcal ha estat un ens de servei als ajuntaments, fet molt d’agrair i que ens P. 15 CALAIX DE SASTRE ha permès als municipis petits disposar dels serveis necessaris amb uns costos raonables. En P. 16 El meu pas per l’escola rural els darrers temps, Llanars ha fet passes per millorar determinats serveis optimitzant el seu cost. En tenim dos clars exemples: un d’ells és la gestió dels seus boscos comunals, que l’ha delegada al Consorci de Gestió dels Espais Naturals del Ripollès juntament amb molts altres municipis de la comarca. L’altre exemple, que penso que marcarà un avanç important en el futur, és la gestió del servei d’aigua. Com ja sabeu, l’Ajuntament ha entrat a formar part d’un consorci de municipis que gestionen directament l’aigua (CONGIAC), amb l’objectiu de Edita: Ajuntament de Llanars professionalitzar el servei amb el mínim cost possible, aprofitant les economies d’escala que s’originen amb el fet d’associar-se amb altres municipis. Crec que aquest serà el camí del futur Difusió: 600 exemplars i que, com sempre, qui hi arribi tard potser patirà greus conseqüències econòmiques. Hem d’intentar avançar-nos als nous temps que vindran i intentar predir el futur i prendre les deci- Coordinació, redacció i disseny: sions adequades que ens permetin afrontar-lo amb garanties. Evidentment, el fet d’avançar-se Glam Comunicació SL (972 183 360) té els seus riscos, però en tots els fòrums empresarials i de direcció és ben coneguda la frase: “Val més prendre una mala decisió que no prendre’n cap”. Impressió: Lith Gràfiques És evident que no tenim una bola de vidre per predir què vindrà, però la nostra obligació Dipòsit legal: GI.1040-2008 és intentar encaminar adequadament el futur del nostre Ajuntament, que en definitiva és la casa de tots nosaltres. Esteve Costa i Sala Alcalde-President de l’Ajuntament de Llanars URBANISME. 3 Llanars recupera la Plaça de l’Om Ja s’han iniciat els treballs de reforma d’aquest espai per tal de convertir-lo en el centre social del poble Passat l’estiu, Llanars vianants, és a dir, quedarà multitud de persones. haurà recuperat la plaça de prohibida la circulació En un primer moment l’Om. Aquest mes de juliol rodada. L’objectiu final és estava previst que aquesta han començat els treballs que es converteixi en el obra s’executés l’any 2012 d’urbanització d’aquest centre de reunió o troba- i havia d’estar subvencio- espai, els quals han d’estar da de la gent del poble; nada en un 15% del cost. enllestits el proper setem- un espai on els ciutadans Els tràmits realitzats per bre. Les obres de reforma, i ciutadanes es puguin l’Ajuntament de Llanars un projecte redactat per asseure en un banc, parlar han permès avançar dos Raquel Serrat i Noèlia amb els altres veïns i anys la reforma i que Portugal, s’han adjudicat a dur-hi a terme activitats aquesta estigui finançada l’empresa Josep Vilanova. diverses. Es pretén que en un 90% pel Pla Únic la plaça serveixi com a d’Obres i Serveis. El pres- Amb aquesta obra el espai públic de reunió, de supost total de l’obra és de consistori vol dignificar celebracions col·lectives i 177.084,28 euros. el nucli de Llanars i fer-lo d’actes oficials, tant popu- Està previst que els més adequat al seu entorn. lars com protocol·laris i llanarecs i llanarenques El principal canvi és que que, alhora, sigui apte per puguins estrenar la plaça a serà per a ús exclusiu de a la concentració d’una finals d’estiu. La plaça de l’Om abans de les obres Pèrdua d’aparcaments Aquests treballs suposaran la pèrdua la plaça de l’Om. L’Ajuntament ha signat d’una quinzena de places d’aparcament dos convenis amb dos propietaris per Urbanització al nucli de Llanars. L’Ajuntament ha tal d’utilitzar les seves finques fins que compensat aquesta pèrdua amb la creació es desenvolupi el sector urbanístic situat del carrer Conflent provisional d’un nou espai on és possible darrera la Cooperativa. En el futur, el ca- aparcar-hi, situat al darrera de l’edifici de rrer previst en el Planejament urbanístic Gràcies a una subvenció, les la Cooperativa. En aquests terrenys hi permetrà suplir les places d’aparcament aportacions econòmiques del caben un major nombre de vehicles que a d’aquesta solució provisional. veïns s’han reduït El Pla Zapatero ser- veïns en concepte de virà per contribuir contribucions especials. al finançament de la L’atorgament d’aquesta urbanització del carrer subvenció ha estat una Conflent, a la qual gran notícia, ja que els s’hi destinaran prop veïns han vist com es de 24.000 euros. Està reduïa la seva aportació previst que aquest econòmica de l’obra. carrer es doti de nous serveis –enllumenat i En el cas que no clavegueram- a més de s’hagués aconseguit l’asfaltatge i la construc- l’ajut, els habitants del ció de voreres. L’obra carrer haurien hagut de tindrà un cost total de fer front al finançament 52.000 euros. del 90% dels treballs o bé no s’hagués pogut Els 28.000 euros res- realitzar aquesta actua- tants seran aportats pels ció.
Recommended publications
  • Centres Vacunals Externs Grip 2020
    CENTRES VACUNALS EXTERNS GRIP 2020 Ciutat/Poble LLOC VACUNACIó ADREÇA DATA HORARI SAP Girona nord Bàscara Sala Municipal, Ajuntament de Bàscara Major, 2 del 15 octubre al 12 novovembre dm i dj 9 - 13h Vilafant Centre Cívic Les Forques C/ Rec Susanna,15 del 15 d'octubre al 15 novembre dc i dv 9 -13h Figueres Carpa 1 CAP Ernest Lluch C/ Canigó s/n (pàrquing CAP) 15 d'octubre al 13 novembre 10-17h Figueres Carpa 2 CAP J Masdevall C/ Nou, 199 15 d'octubre al 13 novembre 10-17h Llançà Hotel d'Entitats C/ de la Selva, 17, 1er pis del 15 al 30 d'octubre 9-13h La Jonquera Sala de La Societat "Unió Jonquerenca" C/ Major 101, baixos del 15 al 30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 21, 23 i 30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 20 i 27 d'octubre 15-19h Olot Sala Torin C/ Roser, 13 19 i 26 d'octubre 9-13h Les Preses Ajuntament de les Preses C/ Major, 2 28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Francesc Cambó, 4 21 i 28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Francesc Cambó, 4 22 d'octubre 10-13h Tortellà Centre cívic Pla. Del Mercat, 21 27 d'octubre 11:30-14h St. Jaume de Llierca Ajuntament de Sant Jaume de Llierca C/ Àngela Brutau, 1 19 d'octubre 10-13h Montagut Sala de reunions de l'Ajuntament Av.
    [Show full text]
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA FEBRERO 2018 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 38 2 6 4 3 9 14 2 3 3 28 2 AIGUAVIVA 12 4 3 3 2 2 1 9 ALBANYA 11 3 3 4 1 1 1 8 1 ALBONS 33 2 4 9 1 6 11 1 4 4 24 ALP 35 1 5 8 10 11 1 2 5 27 AMER 84 1 14 27 2 18 22 2 25 12 41 4 ANGLES 261 7 41 87 8 49 69 10 43 41 146 21 ARBUCIES 302 13 31 87 8 70 93 29 61 14 178 20 ARGELAGUER 18 6 2 1 2 7 3 1 14 ARMENTERA, L' 37 4 6 3 13 11 5 1 30 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 47 5 7 5 4 10 16 6 6 33 2 BANYOLES 801 37 143 210 40 182 189 56 135 54 499 57 BASCARA 40 2 5 11 1 12 9 2 3 3 31 1 BEGUR 159 8 29 38 7 35 42 2 15 15 126 1 BELLCAIRE D'EMPORDA 34 1 4 11 5 13 2 2 6 22 2 BESALU 63 11 9 2 23 18 2 12 3 46 BESCANO 168 5 28 29 5 31 70 34 13 114 7 BEUDA 11 4 2 3 2 1 1 9 BISBAL D'EMPORDA, LA 745 29 140 163 25 208 180 50 68 60 506 61 BIURE 10 4 2 4 1 3 6 BLANES 3.134 189 524 629 140 719 933 83 198 245 2.458 150 BOADELLA I LES ESCAULES 9 1 3 1 4 1 8 BOLVIR 14 1 3 4 1 5 1 2 1 10 BORDILS 59 2 11 17 3 13 13 1 18 5 29 6 BORRASSA 29 1 7 4 2 7 8 2 4 23 BREDA 189 4 22 59 3 31 70 4 48 16 111 10 BRUNYOLA 11 2 4 2 3 2 3 6 CABANELLES 18 1 6 3 4 4 3 2 1 10 2 CABANES 50 1 11 14 1 11 12 5 2 2 40 1 CADAQUES 97 6 22 17 4 31 17 5 6 85 1 CALDES DE MALAVELLA 369 16 57 88 17 86 105 11 38 31 272 17 CALONGE 596 21 104 153 23 124 171 19 41 76 425 35 CAMOS 23 2 4 6 3 8 5 2 16 CAMPDEVANOL 112 6 14 23 3 19 47 2 26 4 76 4 CAMPELLES 1 1 1 CAMPLLONG
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Setcases
    Ajuntament de Setcases AGENDA 21 LOCAL DE SETCASES DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció 5 A. Antecedents B. Objectius C. Metodologia 11 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i meteorologia 2.1.1. Temperatura 2.1.2.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Llanars
    AGENDA 21 LOCAL DE LLANARS DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció 5 A. Antecedents B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 11 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 13 2.1. Clima i meteorologia 2.1.1. Temperatura 2.1.2. Precipitacions 2.1.3.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-1995-12365
    15304 Jueves 25 mayo 1995 BOE num. 124 Iu. Bescan6. Beuda. Biure. Boadella d·Emporriı. Bordils. Elementos en riesgo: Poblaci6n. edificaciones. obras Borrassiı. Cabanelles Cam6s. Campdevanol. Camprod6n. de ingenieria civil. actividades econ6micas y servicios Canet d·Adri. C!lstellfollit de la Roca. Cellera de Ter (La). publicos que se encuentren en peligro en un area deter­ Celriı. Cervia de Ter. Cistella. Colomers. Cornelliı de Terri. minada. Crespia. Darnius. Esponelliı. Far d·Empordiı. Figueres. Fla­ Epicentro: Proyecci6n del hipocentro sobre la super­ ça. Foixa. Fontcoberta. Garrigas. Garrigoles. Jafre. Juiiı. ficie terrestres. Llad6. Llanars. Llers. Madremanya. Maia de Montcal. Hipocentro: Punto donde se produce el terremoto. Maçanet de Cabrenys. Mieres. Mo1l6. Monfagut. Navata. Intensidad sismica: Numero escalado que indica los Ogassa. Olot. Ordis. Osor. Palau de Santa Eulalia. Palol daiios 0 efectos de un terremoto en un lugar determinado de Revardit. Pera (La). Planes d'Hostoles (Les). Pont de sobre las personas. estructuras y material terrestres. La Molins. Pont6s. Porqueres. Preses (Les). Ouart • Ripoll. escala utilizada en Europa y la oficial en Espaiia es la Riudaura. Rupia. Sales de Llierca. Sait. Sant Feliu de Palle­ MSK. con grados de I a XII. rols. Sant Ferriol. Sant Gregori. Sant Jaume de Llierca. Isosista: Unea que une puntos de igual intensidad Sant Joan de les Abadeses. Sant Joan de Mollet. Sant sismica. Jordi Desvalls. Sant Joan de les Abadeses. Sant Julia Magnitud: Cuantificaci6n de la energia liberada por del Llor i Bonamati. Santa Llogaia d·Alguema. Santa Pau. un terremoto basada en la medida instrumental de la Sarria de Ter. Saus. Serinya. Siurana. Susqueda.
    [Show full text]
  • VALLTER 2000 / SETCASES (166,400 Km.)
    4ª ETAPA ALP - VALLTER 2000 / SETCASES (166,400 Km.) FECHA / DATE: Jueves 27 de marzo de 2014 FIRMA / SIGNATURE: En carrer Orient frente Pabellón Esports de 11:10 h. a 11:55 h. LLAMADA / APPEL: A las 12:05 h. en Av. Pirineus frente Escuelas. SALIDA NEUTRALIZADA / DÊPART FICTIF: A las 12:10 h. por Av. Pirineus frente Escuelas. Sigue Av. Pirineus - rotonda por la izquierda - C. Nord - Pg. Agnès Fabra - Av. Girona. SALIDA REAL LANZADA / DÊPART RÉEL LANCÉ: A las 12:15 h. en Av. Girona cruce con Av. Pirineus. Sigue GIV-4033. CIERRE DE CONTROL / FIN DU CONTRÔLE: 10% Altitud Itinerario Parciales Recorridos Faltan 33 35 37 PROVINCIA DE GIRONA ALP - Salida real al final de la población por 1106 GIV-4033. 0,000 0,000 166,400 12:15 12:15 12:15 1160 EL VILAR D'URTX - sigue GIV-4033. 1,100 1,100 165,300 12:17 12:16 12:16 Derecha a Barcelona - Ripoll por N-260. EMPIEZA 1170 PUERTO - Rampas en 19,600 km. - Desnivel medio 3,8% - Rampas máximas 6%. 1,300 2,400 164,000 12:19 12:19 12:18 1800 COLLADA DE TOSSES (P.M. 1ª Cat.). 19,600 22,000 144,400 12:55 12:52 12:50 1170 PLANOLES - sigue N-260. 18,200 40,200 126,200 13:28 13:23 13:20 920 RIBES DE FRESER. 6,300 46,500 119,900 13:39 13:34 13:30 770 COLÒNIA HERAND 3,800 50,300 116,100 13:46 13:41 13:36 750 COLÒNIA PERNAU 0,400 50,700 115,700 13:47 13:41 13:37 740 CAMPDEVÀNOL 1,500 52,200 114,200 13:49 13:44 13:39 725 Cruce a La Pobla de Lillet.
    [Show full text]
  • Els Aprofitaments Del Ter I El Ritort Entre El 1869 I El 1924
    ELS APROFITAMENTS DEL TER I EL RITORT ENTRE EL 1869 I EL 1924 Joan Fort Olivella Durant els segles XIX i XX els nostres rius es veuen sotmesos a un gran aprofitament industrial primer i hidroelèctric després, queja van intentar regular les Corts de Cadis. Una reial ordre del Ministeri de Governació de 22 de novembre de 1836 ja encomanava als governadors civils les ordenances sobre el tema de l'aigua dels rius. Era confirmada per una Instrucció d'Obres Públiques de 10 d'octubre de 1845, i sobretot per una reial ordre de 14 de març de 1846 que fixa les regles per les concessions administratives, i una altra reial ordre aclaratoria sobre la caducitat del 28 d'abril de 1849. Però es feien derivacions sense permís del govern civil, per la qual cosa una reial ordre de 5 d'abril de 1859 manava als governadors civils que no es fes cap obra sense llur autorització, ordre que es veuria engrandida els anys 1863 (concessió de cabals), 1866 (previsió dels mateixos) i el 1866 amb la llei de 3 d'agost de 1866, queja parla de les diferents servituds, i la llei de 20 de febrer de 1870, amb el reglament de 20 de desembre. Arriba, per fi, la Llei de 13 de juny de 1879, i obre la via a l'expansió indus- trial de les ribes dels rius, si bé no la regula amb precisió. La reial ordre del Ministeri de Foment del 14 de juny de 1883 conté la instrucció per a la tramitació dels expedients d'aprofitament d'aigües públiques.
    [Show full text]
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA JULIO 2021 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 30 1 3 9 8 9 1 2 3 24 AIGUAVIVA 17 5 4 1 3 4 3 1 11 2 ALBANYA 15 4 6 5 1 1 12 1 ALBONS 22 5 6 3 8 1 7 2 11 1 ALP 34 5 10 10 9 3 3 26 2 AMER 96 2 18 31 1 15 29 1 19 11 60 5 ANGLES 258 6 45 75 8 46 78 9 46 25 154 24 ARBUCIES 345 10 52 105 8 65 105 26 94 19 189 17 ARGELAGUER 19 1 2 6 1 6 3 1 5 13 ARMENTERA, L' 38 7 13 7 11 8 4 26 AVINYONET DE PUIGVENTOS 54 1 9 10 3 12 19 1 5 7 40 1 BANYOLES 770 25 131 190 31 177 216 40 112 43 537 38 BASCARA 32 2 6 8 1 6 9 4 4 23 1 BEGUR 100 2 14 27 2 16 39 2 16 77 5 BELLCAIRE D'EMPORDA 23 4 4 6 9 1 6 3 12 1 BESALU 73 2 8 15 1 16 31 1 15 5 51 1 BESCANO 173 7 26 34 3 44 59 3 24 13 125 8 BEUDA 11 1 3 5 2 1 1 9 BISBAL D'EMPORDA, LA 656 19 111 176 25 147 178 49 58 60 433 56 BIURE 5 1 2 2 1 2 2 BLANES 2.721 91 386 654 92 547 951 55 199 211 2.081 175 BOADELLA I LES ESCAULES 7 2 3 2 1 6 BOLVIR 8 2 5 1 8 BORDILS 88 3 14 26 3 25 17 2 29 6 48 3 BORRASSA 15 2 3 1 3 6 1 2 12 BREDA 163 2 22 48 2 29 60 3 45 7 104 4 BRUNYOLA I SANT MARTI SA 10 4 1 5 1 9 CABANELLES 18 3 8 2 5 3 1 13 1 CABANES 43 8 13 9 13 2 5 1 34 1 CADAQUES 41 1 8 14 1 5 12 4 5 27 5 CALDES DE MALAVELLA 394 24 65 78 12 95 120 5 54 31 281 23 CALONGE I SANT ANTONI 488 11 70 138 17 91 161 10 27 77 341 33 CAMOS 26 2 1 6 9 8 2 2 2 19 1 CAMPDEVANOL 118 5 12 26 3 27 45 1 24 2 85 6 CAMPELLES 5 1 3 1 1 4 CAMPLLONG 12
    [Show full text]
  • Diagnosi Socioeconòmica Del Ripollès, Any 2018
    DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DE LA COMARCA DEL RIPOLLÈS 1 AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS ANUALITAT 2018 *Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local Territori objecte de la intervenció El Ripollès és una comarca de muntanya del Pirineu oriental amb una extensió de 956,2 km2. Pel nord limita amb la Cerdanya i les comarques franceses del Conflent i el Vallespir; a l’oest amb el Berguedà; a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarca d’Osona. Els municipis que conformen la comarca del Ripollès són 19 amb una població l’any 2018 que sumava 25.000 habitants. Deixant de banda la capital, Ripoll, i els municipis 2 de Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ribes de Freser, la resta de municipis tenen menys de 500 habitants amb trets clarament rurals. El territori s’estructura bàsicament en tres grans àrees amb unes característiques concretes i diferenciades amb la resta. La primera àrea és la Vall de Ribes, i es situa al nord-oest de la comarca. És una zona d’alta muntanya i que pateix un fort procés de despoblament durant els darrers anys. Per les seves característiques geogràfiques i paisatgístiques, hi predominen bàsicament activitats agrícoles i, concretament, ramaderes i el turisme de muntanya. També hi haurà la Vall de Camprodon, que es situa al nord-est de la comarca. També hi predominen les activitats ramaderes i el turisme, i també ha patit, tot i que de manera no tant acusada com la Vall de Ribes, un fort despoblament en els darrers anys.
    [Show full text]
  • Còpia De Centres De Vacunació Grip Externs DAP Girona
    CENTRES VACUNALS EXTERNS GRIP 2020 Ciutat/Poble LLOC VACUNACIó ADREÇA DATA HORARI SAP Girona nord Bàscara Sala Municipal, Ajuntament de Bàscara Plaça major, 2 15 octubre a 12 novovembre dm i dj 9 - 13h Vilafant Centre Cívic Les Forques C/ Rec Susanna,15 15 d'octubre a 15 novembre dc i dv 9-13 Figueres Carpa 1 CAP Ernest Lluch C/ Canigó s/n (pàrquing CAP) 15 d'octubre i 13 novembre 10-17h Figueres Carpa 2 CAP J Masdevall C/ Nou, 199 15 d'octubre i 13 novembre 10-17h Llançà Hotel d'Entitats C/ de la Selva, 17, 1er pis 15 al 30 d'octubre 9-13h La Jonquera Sala de La Societat "Unió Jonquerenca" C/ Major 101, baixos 15-30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 21,23,30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 20, 27 d'octubre 15-18h Olot Sala Torin C/ Roser, 13 19, 26 d'octubre 9-13h Les Preses Ajuntament de les Preses C/ Major, 2 28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Fcesc Cambó, 4 21,28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Fcesc Cambó, 4 22 d'octubre 10-13h Tortellà Centre cívic Pla. Del mercat, 21 27 d'octubre 11'30-14h St.Jaume de Llierca Ajuntament de Sant Jaume de Llierca C/Angela Brutau, 1 19 d'octubre 10-13h Montagut Sala de reunions de l'Ajuntament Av de les escoles, 2 21 d'octubre 11:30-14h Camprodon Centre Cal Marques C/ Catalunya, 11 ABS 9-14h Camprodon Centre Cal Marques C/ Catalunya, 11 26 d'octubre 15-20h Llanars Ajuntmanet Llanars Plaça de l'Om, 3 21 d'octubre 9-11h Llanars Ajuntmanet Llanars Plaça de l'Om, 3 27 d'octubre 15-17h Sant Pau de Seguries "Sala del Psico"
    [Show full text]
  • 04M Sistema10 Tcm32-37801.Pdf
    159 Eix del Ter Eix delTer Sistema 10. Ripollès 160 Eix delTer Definició del sistema i emmarcament territorial s’ha inclòs al Pla director d’estacions de muntanya perquè allotja les dues estacions de muntanya més orientals dels Pirineus cata- El sistema Ripollès constitueix el sistema més oriental del lans: Vallter 2000 i Vall de Núria. Aquesta última és, a més, una de present estudi. Està situat sobre l’eix vertebrador del Ter, i no s’in- les més antigues de Catalunya (any d’obertura: 1947). clou al Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, donat que es troba ja fora d’aquestes demarcacions geogràfiques. El sistema Ripollès El sistema Ripollès es defineix al present estudi incloent 11 muni- Dominis esquiables 161 cipis de la comarca del Ripollès. La seva delimitació física, que es Eix delTer troba representada a l’esquema adjunt, s’ha efectuat incorporant- El sistema Ripollès inclou, com s’ha dit, dues estacions de hi aquells municipis que tenen una vinculació directa, sigui de muntanya: Vall de Núria i Vallter 2000. El plànol IN 10-1 inclou l’es- tipus geogràfic, econòmic o de connectivitat amb alguna de les tat actual del sistema a escala 1:50.000: dominis esquiables exis- estacions de muntanya que inclou el sistema. L’extensió total del tents i àrees amb algun tipus de protecció especial. conjunt és de 54.700 ha. Vall de Núria El sistema Ripollès presenta una marcada bipolaritat, amb dues poblacions —Ribes de Freser i Camprodon—, que constitueixen El plànol IN 10-2 inclou, a escala 1:25.000, el domini actual els nuclis capçalera i motors econòmics de les valls que acullen les de l’estació de Vall de Núria, amb la dotació existent de pistes i dues estacions de muntanya.
    [Show full text]
  • La Ruta Del Ter La Zona Fronteriza España-Francia-Andorra
    estrategias conjuntas a favor del desarrollo territorial sostenible. territorial desarrollo del favor a conjuntas estrategias actividades económicas, sociales y medioambientales transfronterizas a través de de través a transfronterizas medioambientales y sociales económicas, actividades La Ruta del Ter la zona fronteriza España-Francia-Andorra. Su ayuda se concentra en el desarrollo de de desarrollo el en concentra se ayuda Su España-Francia-Andorra. fronteriza zona la 2014-2020). El objetivo del POCTEFA es reforzar la integración económica y social de de social y económica integración la reforzar es POCTEFA del objetivo El 2014-2020). 01 10 19 28 (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA (POCTEFA España-Francia-Andorra V-A Interreg Programa del través a (FEDER) LA RUTA DEL TER és una ruta senderista i cicloturística que enllaça dos pols d’atracció turística El proyecto ha sido conanciado al 65% por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional Regional Desarrollo de Europeo Fondo el por 65% al conanciado sido ha proyecto El com són els Pirineus i la Costa Brava mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter Cap�aleres del Ter Parc del Castell La geologia de Illa de Pedret i bosc de Can i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut, podreu observar i del Freser de Montesquiu Guilleries i Collsacabra Salvatella una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història, la gastronomia i les tradicions www.ceinr.cat www.parcs.diba.cat/web/montesquiu www.saucollsacabra.cat www.girona.cat de cada municipi per on passa la ruta.
    [Show full text]