It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 07/02/2018 a les 14:19 Uns discos dels que us volia parlar....Part 1 És una bona experiència canviar l'estil de música de tant en tant del que un habitualment escolta o explorar noves bandes de l'estil musical que més ens agrada, a més de descobrir joies amagades, enriqueix la cultura musical. Això és el que he estat fent d'uns anys ençà i reconec que ha estat una experiència agradable. He tornat a emocionar-me amb estils musicals que tenia una mica oblidats o aparcats, i que nomes tornava a escoltar en moments concrets. Per això volia compartir amb tots vosaltres alguns d'aquests petits tresors, segurament ja els coneixereu, però si no, us convido a descobrir-los, us agradaran, segur! Supersonic Blues Machine - West Of Flushing, South Of Frisco (2016) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12342/discos-dels-us-volia-parlarpart Pagina 1 de 14 El primer disc de Supersonic Blues Machine és un disc que qualificaria dels grans, es podria dir bàsicament que és d'un disc de Blues com l'estil més característic i en el que pivota la maquinària central d'aquesta formació, però no és nomes Blues el que hi ha a les cançons d'aquest West Of Flushing South Of Frisco. També el Hard Rock, el Soul, el Funk i el R&B treuen el cap en els temes que proposa aquesta banda. La formació de Supersonic Blues Machine son, el guitarra i compositor Lance López (Louisiana 1977). Malgrat la seva trajectòria, no és excessivament conegut pel gran públic però molt respectat dins els cercles del Blues. Va començar a tocar la guitarra als 8 anys i van ser Jimi Hendrix i una actuació de B.B. King i Steve Ray Vaughan als 12 anys els que el va fer decantar pel Blues. El baixista italoamericà Fabrizio Grossi que ha tocat amb Neal Schon, Steve Lukather, Michael Landau, John 5, Ritchie Kotzen, Slash, Eric Gales, Tracii Guns o Gilby Clarke entre molts d'altres, és també el productor del disc i el contacte inicial de Lance López quan aquest, al 2012 va pensar muntar la banda. La seva experiència com a productor ha estat clau per aconseguir el potent i actual so de l'àlbum. El bateria Kenny Aronoff, que és un tio que porta marcant el ritme de bandes i solistes des de fa de 30 anys de músics de la talla de John Fogerty, John Mellencamp, Lynyrd Skynyrd i Carlos Santana, també ha treballat amb artistes tan variats com Alanis Morissette, Elton John, Mick Jagger, Rod Stewart o Iggy Pop entre d'altres. A més del trio de músics que són la base de la banda, al disc hi ha col?laboracions de luxe. La inclusió d'amics de tant nivell dóna al disc aquest component d'únic i excepcional. De les tretze https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12342/discos-dels-us-volia-parlarpart Pagina 2 de 14 cançons, és en sis on entren en escena les col?laboracions de músics de la talla de Billy F. Gibbons (guitarra de ZZ Top), Walter Trout (guitarra de John Lee Hooker i John Mayall), Warren Haynes ( guitarra dels Allman Brothers i Gov't Mule), Robben Ford (Miles Davis i George Harrison), Eric Gales i Chris Duarte. Tela! Un disc per disfrutar-lo molt, però molt, que fa olor de genuí, i que és d'aquells que passa desapercebut perquè no tenen una divulgació accessible. Si vols el meu consell anota't aquest West Of Flushing South Of Frisco de Supersonic Blues Machine i escolta'l. Després, em dius que et sembla. Supersonic Blues Machine (feat. Warren Haynes) - Remedy V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=-UJdREVFSBw Supersonic Blues Machine (feat. Billy F. Gibbons) - Running Whiskey V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=j7dzXz8JtgE Chris Stapleton - Traveller (2015) Traveller, és el fantàstic disc de debut de Chris Stapleton i gran triomfador als premis Country Music Association Award. Produït per Dave Cobb, potser el millor productor en aquests moments del que s'anomena Americana, amic personal de Shooter Jennings, descobridor de talents o impulsor de carreres com la de Jason Isbell. Aquest passat 28 de gener ha estat guanyador de 3 premis Grammy, millor àlbum Country amb From a Room: Volume 1(2017), millor cançó Country amb Broken Halos i millor actuació solista Country amb Either Way. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12342/discos-dels-us-volia-parlarpart Pagina 3 de 14 Traveller és un àlbum que posa l'èmfasi en les seves històries, cançons amb arranjaments senzills sobre una base melòdica. Bastant en la línia Springsteen, abunden les balades com Tennessee Whiskey, When The Stars Come Out, More Of You o la sentida Daddy Doesn't Pray Anymore, però també amb moments de més ritme a Parachute o Traveller que dóna nom el disc. Chris Stapleton amb aquesta veu i ànima redemptora condueix Traveller cap aquells llocs foscos i sentits, música espontània, impregnada fins al moll de l'os de referències Country banyat en Soul. Stapleton convenç amb solvència en poc més dels seixanta gloriosos minuts que dura el disc, una delícia per qualsevol fan de la música d'arrels americanes per la seva riquesa i varietat, combinant Rock Sureny, Soul i Blues, amanit amb aquesta meravellosa veu estripada del de Kentucky. A Chris Stapleton se li noten les taules, no és fàcil marcar-se un àlbum de debut d'aquest nivell i menys en un gènere tan saturat com aquest. Traveller, ha batut tots els rècords als Estats Units i ha aconseguit unir als puristes del gènere, cansats de ritmes Poperos i multitud de temes de Country comercial per radio formules. Chris Stapleton - Tennessee Whiskey V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=4zAThXFOy2c Chris Stapleton - When The Stars Come Out V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=4laaHlLBYdk Gregg Allman - Southern Blood (2017) El passat 27 de maig de 2017 se'n anava una llegenda del rock amb majúscules, moria Gregg Allman, fundador amb el seu germà Duane (mort al 1971) de The Allman Brothers Band, així que https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12342/discos-dels-us-volia-parlarpart Pagina 4 de 14 no va poder veure publicat el seu últim àlbum d'estudi, Southern Blood, un disc pòstum magnífic que sortiria a la venda el 8 de setembre. Obre l'àlbum la meravellosa My Only True Friend, escrita amb el guitarrista Scott Sharrard i carregada de referents autobiogràfics. Però és en el segon tema quan Allman et roba definitivament el cor, i és que es marca una esplèndida versió del Once I Was que Tim Buckley publicava al 1967 en el seu Goodbye And Hello. Es fa difícil després d'escoltar-la no exclamar, estratosfèric!. Que no n'has tingut prou?, doncs el gran Allman se'n va fins al Planet Waves (1974) de Bob Dylan per treure's de la màniga una fantàstica Going Going Gone. I si amb aquesta arrancada ja no és com per rendir-se definitivament, el millor és que encara n'hi ha més. A l'àlbum In The Dark (1987) de Grateful Dead trobàvem Black Muddy River, en fa una versió en la que, Gregg Allman, demostra molt a les clares que sap com dir-nos adéu. ?Caminaré sol pel riu negre i fangós?, canta a la cançó, Robert Hunter, el seu lletrista, la va definir com ?un tema sobre la perspectiva de l'edat i prendre una decisió sobre la necessitat de viure malgrat un temps difícil, i els estralls de qualsevol altra cosa que et vindrà?. Pell de gallina!. I Love The Life I live, és un blues estratosfèric de Muddy Waters que Don Was, productor de l'àlbum, va aconsellar recuperar a Allman, i Willin' és una d'aquestes cançons eternes que el repertori dels Little Feat de Lowell George (guitarra de Frank Zappa) van aportar al cançoner mundial, una delícia que Gregg es va obstinar a incloure en el disc i que en la seva veu torna a sonar tan màgica com la primera vegada que la vam sentir. Una de les grans sorpreses és la inclusió de Blind Bats And Swamp Rats extreta de Ton-Ton Macoute! (1970), disc de Jonny Jenkins ( ex membre de la banda d' Otis Redding), tema que havia de formar part de l'àlbum en solitari del seu germà Duane Allman i que no va arribar a fer perquè va decidir formar part dels Allman Brothers. Faltava un tema d'aquells que emocionen, i per solucionar-ho hi ha Out Of Left Field, extreta del repertori de Percy Sledge. Arriba el moment difícil, com acabar una obra d'art d'aquest nivell?, esta clar, primer amb una bona dosi de blues poderós, i Love Like Kerosene de Scott Sharrard (guitarra i veu de Gregg Allman Band), ho és. Ja nomes queda deixar-nos amb el cor pres, i per això res millor que Song For Adam de Jackson Browne, bon amic de Gregg. La cançó va ser gravada al final de les sessions de l'àlbum i Gregg es va ofegar cantant-la, així que van decidir deixar-ho per un altre dia. Ja no ho van poder fer per la mort de Gregg, per això la seva veu apareix i desapareix a mig tema, el seu amic Browne, que posa unes veus delicioses la va voler acabar com homenatge. Un bonic final per a una llegenda. Gregg Allman - My Only True Friend V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=DtJHGb5923Y Gregg Allman - Willin' V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=SlQy8BJgqfU Gregg Allman - Song for Adam V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=Ylavhn1ZzHk Little Steven - Soulfire (2017) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12342/discos-dels-us-volia-parlarpart Pagina 5 de 14 Divuit anys després Little Steven reprèn la seva carrera en solitari, però mentrestant no s'ha pas quedat quiet, mà dreta d' Springsteen, Silvio Dante a Els Soprano, locutor de radio al seu programa Little Steven's Underground Garage o productor discogràfic, són algunes de les seves activitats més conegudes durant aquests anys.