Introducci (Arnau)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Aportació al coneixement florístic de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona: Sant Sadurní d’Osormort. Aaron Pérez-Haase, J.M. Blanco-Moreno, E. Batriu i A. Mercadé Gener 2011 TAULA DE CONTINGUTS INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 5 Àmbit geogràfic ........................................................................................................................ 5 Geologia.................................................................................................................................... 7 Clima......................................................................................................................................... 8 Vegetació actual........................................................................................................................ 9 METODOLOGIA ....................................................................................................................... 13 Treballs previs......................................................................................................................... 13 Treball de camp, conservació i determinació del material...................................................... 13 RESULTATS I DISCUSSIÓ ...................................................................................................... 15 Flora........................................................................................................................................ 15 Espècies introduïdes................................................................................................................ 17 El catàleg florístic ................................................................................................................... 20 CONCLUSIONS......................................................................................................................... 91 Riquesa florística .................................................................................................................... 91 Breu valoració de problemes de conservació.......................................................................... 93 Valoració final ........................................................................................................................ 94 BIBLIOGRAFIA......................................................................................................................... 95 ANNEXOS.................................................................................................................................. 97 INTRODUCCIÓ Gràcies als mostrejos duts a terme al llarg dels anys 2004-2009 vam constatar l'extraordinària diversitat florística del Collsacabra i de les Guilleries (Mercadé et al., 2005; Pérez-Haase et al., 2008; Pérez-Haase et al., 2010; Batriu et al., en premsa; Blanco et al., en premsa). Aquests dos territoris plegats segurament es poden comptar entre els més rics florísticament de Catalunya. Tanmateix, si bé el nord-est de Catalunya es pot considerar en conjunt prou ben conegut, pel que fa a la flora és en aquesta àrea on hi ha un buit important (Font et al., 2009). Per aquest motiu, des de fa uns anys hem constituït un equip de treball que treballa per bastir un catàleg florístic de les Guilleries que sigui exhaustiu i taxonòmicament modern. En el present treball presentem els resultats d'aquesta recerca per una part del territori pertanyent a Sant Sadurní d'Osormort, municipi integrant del Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona des de desembre de l'any 2008. Creiem que les dades fornides aquí podran ajudar als gestors de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i aportaran un millor coneixement dels valors naturals dels diferents sectors d'aquest terme municipal. Àmbit geogràfic El territori estudiat (Fig. 1) comprèn unes 2.270 ha a l’oest del massís de les Guilleries. Queda inclòs dins el terme municipal de Sant Sadurní d’Osormort, tot i que no l’abarca totalment. Queda fora d’aquesta flora el sector nord-oriental d’aquest terme municipal que ja va ésser estudiat en el projecte “Aportació al coneixement florístic de l'Espai d'Interès Natural de les Guilleries inclòs dins l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.” (Pérez-Haase et al., 2010). Per tant, hem mostrejat els cingles dels Munts, els plans de gresos i conglomerats des de Bell-lloc fins a Can Puig i les àrees granítiques de relleu abrupte de Montalt, el nucli de Sant Sadurní d’Osormort i la riera d’Espinelves. L'interval d’altituds va des dels 475 m s.n.m. al torrent de la Font d’en Martí fins als 851 m de Sant Llorenç del Munt, que fa part d’una remarcable serra que s’allarga uns 3,5 km dins el territori estudiat. Altres puigs remarcables són la serra de Mercadell, amb 817 m, la roca del Corb, amb 806 m, etc. Hidrològicament, tot el territori estudiat pertany a la conca de la riera Major i pot ésser dividit en la vall de la riera Major, que va de sud a nord, i en les seves valls tributàries, de direcció principal est-oest. Pel que fa a les valls tributàries, totes són de poca entitat (riera de la Verneda de Sant Ponç, sot de Can Gall...), excepte la vall de la riera d’Espinelves i la de la riera de les Corts. 5 Figura 1. Fragment del mapa comarcal a escala 1:50.000 de la comarca d’Osona (Institut Cartogràfic de Catalunya, 2008). La línia discontínua de creus negres delimita l’àrea d’estudi. 6 Geologia Prenent en consideració la geologia, l’àrea estudiada es pot dividir en dos sectors (Fig. 2). La línia divisòria d’aquests passaria lleugerament a l’oest de la riera Major; a l’est de la divisòria les roques que afloren són d’origen magmàtic, mentre que a l’oest són de tipus sedimentari. El contacte entre els materials d’un sector i els de l’altre és de tipus discordant. El sector oriental està format per un gran sòcol de tipus granític de l’era Paleozoica, dominat per granodiorites, granits alcalins i, més escadusserament, leucogranits de gra groller. Dins aquest sòcol, destaquen un conjunt de filons que tenen direcció ENE-WSW i NE-SW. Aquests filons estan formats per granòfirs, felsòfirs, microgranits i pòrfirs granodiorítics; totes roques també ígnies. Tant el sòcol com els filons pertanyen als períodes carbonífer i permià i són vestigis de la gran serralada Herciniana i, per tant, formen part de les roques més profundes i antigues que afloren a Catalunya. Cronològicament però, els filons són posteriors al sòcol i representen l’última manifestació ígnia important de l’edat Herciniana. Els contactes entre els leucogranits i els filons són de tipus intrusiu. Sobre aquest sòcol anteriorment esmentat, trobem els dipòsits de graves, llims i argiles dipositats per la riera Major. Aquests materials són molt més recents, ja que pertanyen al període Quaternari i formen contactes discordants amb la resta de materials d’aquest sector. El sector occidental forma part de la porció no granítica de les Guilleries. Aquest sector està format per roques sedimentàries pertanyents majoritàriament al període Eocè. Durant aquest període la part oriental de la conca de l’Ebre, a la qual pertany aquest sector de territori, va patir un seguit de regressions i transgressions marines que van propiciar la sedimentació de gran quantitat de materials en aquesta part de la conca. Posteriorment l’erosió va modelar el relleu que actualment veiem i va fer aflorar materials pertanyents a diferents fases de sedimentació. Així, des de la riera Major cap a l’oest, i de menys a més alçada, primer trobem els materials més antics i després els més recents. Aquest són, per ordre d’antiguitat, argiles i gresos pertanyents a l’Ilerdià, gresos i conglomerats pertanyents al Cuisià, conglomerats i gresos vermells de la formació de Romegats i pertanyents al Lutecià, gresos nodulosos amb restes vegetals pertanyents al Lutecià, i finalment microconglomerats i gresos de la formació de gresos de Folgueroles i que pertanyen al Bartonià. Els sediments de totes aquestes roques són d’origen continental excepte els de la formació de gresos de Folgueroles que són d’origen marí. Encara que en aquest sector no afloren, és important esmentar que per sota de tots aquests estrats d’origen sedimentari trobem un sòcol molt semblant al que trobem al est de la riera Major. Sobre tots aquests materials trobem dipòsits al·luvials-col·luvials pertanyents al període Quaternari que presenten contactes discordants amb la resta de materials d’aquest sector. Finalment, pel que fa als accidents geològics, destaca la falla que travessa l’àrea estudiada pel mig en direcció NO-SE. 7 Figura 2. Fragment del mapa geològic a escala 1:50.000 de la comarca d’Osona (Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006). La línia discontínua de creus negres delimita l’àrea d’estudi. Clima A l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (2009), no hi ha cap estació meteorològica situada dins l’àrea d’estudi. Relativament a prop, a uns dos quilòmetres de distància dels límits del territori estudiat, trobem dues estacions, l’estació de Vilanova de Sau i l’estació de Tortadès. La primera, com gran part del territori estudiat, és representativa de les zones relativament planes que s’estenen entre la serra de Sant Llorenç del Munt i la vall de la riera Major. Malauradament, aquesta estació només disposa d’un registre de precipitacions de 5 anys complets. Es per això que les dades de temperatura d’aquesta estació no són mesures reals sinó que formen part de les prediccions dels models de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (2009). L’altra