Guia Indigets
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
HISTÒRIES IBÈRIQUES HISTÒRIES IBÈRIQUES AUSETANS Històries ibèriques Teniu a les mans uns textos El món iber no era una cultura homogènia, JULIÀ GUILLAMON que us traslladaran a la vida dels nostres avant- JACINTO estava constituïda per un munt de pobles EL CASOL DE PUIGCASTELLET FOLGUEROLES L’ESQUERDA RODA DE TER passats ara fa més de 2.300 anys. Descobrireu que es distribuïen al llarg del litoral des EL TURÓ DEL MONTGRÒS EL BRULL una civilització, la dels ibers, que va ser pro- ANTON del Llenguadoc fins a Andalusia, cadascun amb les seves especificitats. Amb aques- CERETANS / LACETANS tagonista d’un dels fets que van canviar la his- Ciutats inexpugnables, DANIEL ROMANÍ tòria, les lluites entre cartaginesos i romans pel jaciments situats en paisatges tes guies hem volgut explicar tot un seguit EL CASTELLOT BOLVIR control del comerç a la Mediterrània. Els ibers espectaculars… Sentireu d’històries ibèriques dels pobles que habi- EL COGULLÓ SALLENT foren els seus aliats o enemics, però sempre i viureu la història de la mà taven Catalunya, de la mà d’un seguit de ETS ILERCAVONS una peça clau. Llegiu, llegiu… dels seus protagonistes, periodistes de diversos mitjans de la nos- CARLES COLS guerrers indigets que tornen tra premsa escrita. Es pretén, amb aquesta LA MOLETA DEL REMEI ALCANAR Jacinto Antón és un periodista d’El País amb un proposta, accedir a un públic extens que EL CASTELLET DE BANYOLES TIVISSA a casa. COLL DEL MORO GANDESA estil molt característic. Presenta una redacció tingui curiositat per aquesta gran civi- SANT MIQUEL VINEBRE propera i lleugerament humorística, que conta- G ULLASTRET lització autòctona que va dominar tot el ULLASTRET ILERGETS gia el públic la temàtica que està tractant. En llevant peninsular abans de l’arribada del ANNA SÀEZ aquesta ocasió, ens acosta el món dels ibers CASTELL romans. I es vol fer amb una informació se- LA FORTALESA DELS VILARS ARBECA i ens fa sentir indigets, espasa en mà, endin- PALAMÓS riosa, però també amena, plantejada com EL MOLÍ d’ESPÍGOL TORNABOUS ELS ESTINCLELLS VERDÚ sant-nos pels seus principals poblats. SANT SEBASTIÀ DE LA GUARDA si fossin petis relats publicats en els diaris PALAFRUGELL en els quals treballen els autors. En conjunt INDIGETS PUIG DE CASTELLET són set guies (una per a cada poble iber JACINTO ANTON LLORET DE MAR ULLASTRET ULLASTRET de Catalunya de què tenim representació CASTELL PALAMÓS a la Ruta, excepte els ceretans i lacetans, SANT SEBASTIÀ DE LA GUARDA PALAFRUGELL PUIG DE CASTELLET LLORET DE MAR que comparteixen guia). La Ruta dels Ibers també és una xarxa col·laborativa vincula- LAIETANS da al Museu d’Arqueologia de Catalunya. JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS INDI PUIG CASTELLAR SANTA COLOMA DE GRAMENET CA n’OLIVER CERDANYOLA DEL VallÈS Josep Manuel Rueda Torres PUIG DEL CASTELL CÀNOVES I SAMALÚS Director del Museu d’Arqueologia CESSETANS de Catalunya IGNACIO OROVIO DARRÓ VILANOVA I LA GELTRÚ LA CIUTADELLA CALAFELL LA FONT DE LA CANYA AVINYONET DEL PENEDÈS OLÈRDOLA OLÈRDOLA Foto portada: Crani humà clavat, segle III aC. Ullastret (Baix Empordà). EL CASTELLOT BOLVIR CERETANS AUSETANS INDIGETS ULLASTRET L’EsquERDA ULLASTRET RODA DE TER EL CASOL SANT SEBASTIÀ DE LA GUARDA DE PUIGCASTELLET PALAFRUGELL FOLGUEROLES CASTELL PALAMÓS EL TURÓ DEL MONTGRÒS ILERGETS LACETANS EL BRULL EL COGULLÓ SALLENT PUIG DE CASTELLET El Molí d’EsPÍGOL LLORET DE MAR TORNABOUS PUIG DEL CASTELL CÀNOVES I SAMALÚS LAIETANS ELS ESTINCLELLS VERDÚ LA FORTALESA DELS VILARS Ca n’OLIVER ARBECA CERDANYOLA DEL VALLÈS PUIG CASTELLAR SANTA COLOMA DE GRAMENET LA FONT DE LA CANYA AviNYONET DEL PENEDÈS OLÈRDOLA CESSETANS DARRÓ LA CIUTADELLA VILANOVA I LA GELTRÚ CALAFELL SANT MIQUEL VINEBRE COLL DEL MORO GANDESA EL CASTELLET DE BANYOLES TIVISSA Devien ser bons agricultors, ja que al ILERCAVONS seu territori s’han trobat moltes sitges per emmagatzemar-hi gra. Tenien molt bona relació amb els grecs, que es van instal·lar al seu territori, a la ciutat LA MOLETA DEL REMEI d’Empúries. ALCANAR 4 JACINTO ANTON INDIGETS 5 Viatge AL PAÍS DELS INDIGETS, ESPASA EN MÀ Arribo a la ciutat ibèrica d’Ullastret, al Baix Empordà, com a enemic, espasa en mà. És un gladius romà, que és el que tinc. Em planto davant dels gruixuts murs de la gran urbs dels indigets o indiketes —el poble ibèric que m’ha tocat— i esgrimeixo l’arma intentant con- jurar el temps, tirar enrere el rellotge de la història. Espero que no em vegi ningú. Afortunadament avui és un dimecres laborable i de temps rúfol que no con- vida a recórrer jaciments a l’aire lliure. He pensat que sota l’amenaça de l’espasa o al seu reclam se m’obri- rà el llindar del passat i podré endinsar-me en els seus secrets i misteris. N’hi diem familiarment Ullastret, per entendre’ns, però en realitat no sabem com s’anomenava la ciutat construïda en diverses fases durant els segles VI, IV i III aC que envolten les potents muralles amb les seves característiques torres rodones. El nom ibèric no ens ha arribat. Segurament és ni més ni menys que la mateixa Indika, la llegendària capital dels indigets de la qual ens parla Esteve de Bizanci i la ubicació de la qual s’ignora. Les seves dimensions, 15 hectàrees, fan que la identificació sigui d’allò més lògica. Ullastret és el nom del municipi en el qual hi ha les ruïnes i que té el nucli urbà (molt bonic) tot just a un quilòmetre del 6 JACINTO ANTON INDIGETS 7 Ullastret Ullastret 8 JACINTO ANTON INDIGETS 9 ULLASTRET 15 ULLASTRET 14 13 1 Muralla i fossat defensiu (s.VI-IV aC) 2 Porta 1 (s.III aC) 7 3 Edifici de probable ús públic (s.IV-II aC) 4 Carrer empedrat i cisterna (s.III aC) 6 5 Cases i sitjes (s.V-III aC) 6 Temples (s.IV-III aC) 12 7 Muralla i torre medieval (s.IX-X) 8 Cisterna (s.III aC) 1 8 5 9 Dipòsits d’aigua (s.V-IV aC) 10 10 Sitges (s.IV-III aC) 11 9 11 Muralla des de l’interior (s.VI-IV aC) 4 12 Desguàs i escala d’accés a la torre (s.IV-III aC) 13 Gran casa amb patis (s.IV-III aC) 3 14 Porta 4 (s.VI-III aC) 2 Torre nord (s.V-IV aC) 15 1 50m Museu, sala d’actes i llibreria-botiga 10 JACINTO ANTON INDIGETS 11 jaciment. Ben a prop trobem Peratallada i Canapost, necròpoli ibèrica, possiblement un lloc d’enterrament i una coneguda hípica que, pensant-ho bé em podria dels altres dos llocs. Vaja, que venir aquí —encara haver donat la possibilitat d’arribar a la meva destina- que l’Illa d’en Reixac només es pot visitar en dates ció a cavall, cosa que hauria estat un punt. determinades (hi ha poc excavat i pot resultar una mica decebedora) i el Puig de Serra no és obert al La ciutat ibèrica que ens ocupa i que és el lloc més públic— és una veritable orgia arqueològica. espectacular dels ibers en el territori que avui és Cata- lunya s’alça al Puig de Sant Andreu, un turó gairebé M’han tocat els indigets, deia al principi, i em sen- triangular amb un espectacular domini visual del ter- to afortunat. Em semblen dels més interessants dels ritori circumdant, i s’utilitza aquest nom per distingir ibers septentrionals, les tribus que ocupaven grosso l’assentament del veí (és a uns 400 metres) i coetani modo el que actualment és el territori català. És una de l’Illa d’en Reixac, amb el qual mantenia, com veu- apreciació subjectiva, per descomptat, perquè no hi rem, una estreta connexió, fins al punt que es consi- ha pobles, ni civilitzacions, més interessants que d’al- dera que tots dos formen un conjunt (l’illa devia haver tres. Però els indigets estan millor documentats que estat unida a terra per un istme artificial). També re- altres ibers, tenien un vessant militar intens que a mi, lativament a prop (a un quilòmetre del Puig de Sant la veritat, em posa (ja veieu que fins i tot tinc espasa), Andreu i mig de l’Illa d’en Reixac), encara que en un la seva ciutat emmurallada d’Ullastret, segurament la altre terme municipal, el de Serra de Daró, hi ha un seva capital política, militar, econòmica i religiosa, és tercer jaciment, el Puig de Serra, que alberga una una realització excepcional per la seva magnitud (te- Reconstrucció virtual en 3D del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac (Ullastret) realitzada en el marc del programa Patrimoni en Acció. 12 JACINTO ANTON INDIGETS 13 nim el més gran!), la història de la tribu està estreta- re com el terror de Roma (no recordo si Bud Spencer, ment vinculada a l’antiga Empúries i al contacte amb que apareixia de secundari, feia d’iber, espero que la colònia grega, i això que decapitessin els enemics no), és la sèrie de televisió Hispania, la leyenda, de- i n’exposessin els cranis brutalment travessats de dalt dicada en realitat a Viriat i els lusitans. a baix amb un gran clau els atorga, no m’ho negareu, un element morbós molt seductor. Altres ibers també Tampoc no tenim gaires novel·les històriques que ens ho feien, però sembla que els indigets van perseverar serveixin per familiaritzar-nos amb els ibers i altres especialment en el costum, que devia estar influenciat pobles de la Hispània preromana, i és una llàstima, pels celtes veïns. perquè és un gènere fenomenal per endinsar-se en la vida dels pobles del passat. És una desgràcia que Aquest passeig pels indigets i els seus llocs (l’Empor- Mika Waltari, l’autor de Sinuhé l’egipci (que tantes dà i La Selva, fins al Pirineu; se’ls calcula un territori vocacions egiptològiques va despertar), Marco el d’uns 2.775 quilòmetres quadrats) em resultarà a mi romano, o L’etrusc, no escrivís un L’iber, o posats a també una ruta de descobriment.