DOCSLIB.ORG

“Agramunt Decideix”, Plataforma Per La Independència De Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 549 • Any XLVI • Novembre 2009 ““AgramuntAgramunt ddecideix”,ecideix”, pplataformalataforma pperer llaa iindependènciandependència ddee CCatalunyaatalunya LLaa GGeneralitateneralitat pposaosa ssemàforsemàfors a llaa ccruïllaruïlla ddelel PPouou MMésés ssobreobre llaa ppolèmicaolèmica ddelel tteatreeatre [NOVEMBRE 2009] sió 549 1 Núm. 549 - Any XLVI - Novembre 2009 ESTIMATS LECTORS .......................... 3 HISTÒRIA Agramunt a les hemeroteques ACTUALITAT - L’impost de consums ........................ 21 Fets del mes Antroponímia - Noces d’or i d’argent ........................ 5 - Antroponímia d’Agramunt el 1390 .... 22 - Semàfors .......................................... 6 OPINIÓ - Felip Puig .......................................... 6 El celobert - Dona informa’t .................................. 6 - Una canal de riquesa ........................ 25 - Taller de reciclatge ............................ 7 - Poetes per la Pau .............................. 7 Gent, fets, coses... - Polígon La Torre ............................... 7 - Ofi cis: carter ..................................... 27 - Correllengua ..................................... 8 Els lectors escriuen - Xile ................................................... 8 - De nou grup, “res de res” ................. 29 - Aqüeducte del Sió ............................. 9 - Reivindicant el passat ....................... 31 - Una realitat que ningú no s’atreveix Foto denúncia ..................................... 9 a fer pública ...................................... 32 - Heroïnes sota l’anonimat .................. 33 ENTITATS - El comerç agramuntí ......................... 33 PORTADA: Escola Municipal de Música - Robar està de moda .......................... 36 Amb l’arribada de la tardor, al canal d’Urgell - Audicions i activitats previstes .......... 11 - L’Ajuntament i les multes: inici d’un hi deixa de baixar aigua de forma continuada. despropòsit administratiu? ............... 36 Plataforma “Agramunt decideix” Això permet captar imatges inusuals i inèdites - Conservem les nostres tradicions: - Consulta per la sobirania .................. 13 com la de la portada d’aquest mes. Montclar “fer el Pessebre” ............................... 37 i el seu castell, vist des de l’interior del canal, Fundació Privada Guillem Viladot CULTURA quan passa per la trinxera a la sortida de la - 10 anys sense Viladot ....................... 15 Patrimoni mina. CAU - Museu de la Vida Rural ..................... 39 - Activitats estiuenques ....................... 17 (Josep Bertran) ENSENYAMENT Associació contra el càncer Finestra educativa - Nota d’agraïment .............................. 19 - Escoles viatgeres 2009: Salamanca .. 40 - Aprenentatge Actiu d’Idiomes a Bristol ............................................. 41 COL·LABORACIONS LITERÀRIES El conte - A l’altra banda ................................... 43 Microrelats - Demà ................................................ 45 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... 46 Amb la tardor comencen de nou les - Bàsquet Agramunt Club .................... 49 competicions esportives, de les quals - Club Handbol Agramunt ................... 50 cada entitat fa la seva crònica per als - Secció Motards ................................. 51 lectors de SIÓ. - Secció Futbol Sala ............................ 53 - Atletisme ........................................... 54 46 a 56 - Club de Bitlles Sió d’Agramunt ......... 56 PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - Defi nitivament, no tindrem contenidors soterrats ........................ 57 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 58 ALMANAC i SERVEIS ......................... 60 LLEURE 8 i 13 - Amenitats ......................................... 63 Aquest mes ens fem ressò de dues notícies LA FOTO ............................................ 65 relacionades amb el fet nacional català: una LA CALAISERA ................................... 65 nova edició del Correllengua i la creació de la plataforma “Agramunt decideix”. L’ÀLBUM ............................................ 67 ESTIMATS LECTORS... quest mes de novembre elements originals que havien principal i les reixes de la presó s’han adjudicat les obres desaparegut fa segles mentre que, per cert, està ocupada pel Ade rehabilitació de Ca la que al de Ca la Vila, s’opta per dipòsit del gas-oil. Vila. L’any 2001, durant la res- enderrocar els que es conserven Amb les obres del 1984 ja va tauració de la façana principal, i no refer-los per tornar a deixar desaparèixer una part del mobi- es van produir esquerdes al el sostre tal com era. liari que s’havia d’haver conser- terra de les golfes. Des d’ales- Malgrat la seva senzillesa, el vat absolutament com és el con- hores, ja fa gairebé deu anys, sostre actual personalitza la sala junt de la tarima, taula i cadires no s’han pogut utilitzar de sessions tot recordant-nos on es reunia el Ple de la Corpo- El projecte de reparació preveu que l’estança forma part d’un ració. Adequant l’estructura a les la desaparició de l’actual es- edifi ci històric. A Agramunt no necessitats actuals hauria donat tructura del sostre de la sala de n’anem pas sobrats i conservar personalitat a l’estança. Aquestes motllu- sessions. Les motllures originals el poc que tenim hauria de ser Almenys ens quedarà com a res segurament que el decoren no es refaran. la norma. Les motllures, encara record el quadre que l’any 1694 que per si soles S’ha optat per una solució més que simples, es complementen va encarregar l’adroguer i Paer radical i expeditiva: fer-lo total- amb altres elements també agramuntí, Mateu Puix. L’obra no deuen tenir ment llis i placar-ho de fusta. originals com els magnífi cs bal- és també un testimoni de l’èpo- cons de la façana principal. gaire valor ar- Aquestes motllures segurament ca, doncs el paisatge del fons tístic, però sí que per si soles no deuen tenir L’edifici, segona meitat del reprodueix la Vila envoltada de que en tenen gaire valor artístic, però sí segle XVIII, es va bastir durant muralles. com a testimoni que en tenen com a testimoni molts anys amb moltes difi cul- Ara, amb tants canvis, esperem original, gairebé l’últim, de tats econòmiques. Va substituir que no el substitueixin per un original, gairebé l’interior d’un edifi ci històric l’antiga casa comunal que va quadre abstracte. l’últim, de l’inte- com és el de l’Ajuntament. ser destruïda durant la Guerra Afectuosament, rior d’un edifi ci Salvant totes les distàncies, es dels Segadors. Altres elements dóna la paradoxa que a l’edifi ci originals són les baranes de l’es- Bernat Jofre històric com és el del davant, el temple de Santa cala interior de l’edifi ci i les dels de l’Ajuntament. Maria, es restaura reconstruint tres balcons a més de la porta Agramunt, novembre 2009 CRÈDITS Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, Membre de l'Associació Catalana l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt de la Premsa Comarcal Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007 Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 36 € - Número solt: 3,20 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) fi ns el dia 5 del mes en curs. 4 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN Noces d’or i d’argent MAITE MONNÉ n grup de matrimonis que enguany celebren les no- Joan Rovira Aldavó Lluïsa Torres Galan ces d’or i d’argent es van aplegar, el diumenge dia 25 Josep Pla Farré Irene Cuñat Serra Ud’octubre, en una missa d’acció de gràcies solemnit- Ramon Figuera Fusté Mª Montserrat Raichs Padullés zada pel Cor parroquial. En fi nalitzar ho van immortalitzar en Joan Fusté Marsol Trini Barrabés Romeu una foto de grup a les escales de l’església. Francesc Ros Vila Pilar Villaró Blanch Noces d’or: Noces d’argent: Josep Esteve Ingla Bepeta Ingla Tarragona Joan Ribera Piulats Assumpció Masana Caricondo Francesc Rúbies Canal Josefa Fontanet Pastor Eugeni Figuera Omedes Assumpció Grau Mateu Jaume Solé Balagueró Núria Roset París Deudat Pont Brescó Maria Romero Ruiz Josep Mª Albareda Brufau Sílvia Salvadó Solà Josep Mª Balagué Solé Mª Àngels Bernaus Mallol Miquel Figuera Fontanet Bepeta Figuera Pla Josep-Lluís Puebla Navas Grisela Miralles Puig ▼ [NOVEMBRE 2009] sió 549 5 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼ avingudes en el punt d’inter- secció amb
Recommended publications
  • La Carta De Franquícia De Preixana (L'urgell) Atorgada Pel Monestir De Vallbona (11 D'agost De 1228)

    La Carta De Franquícia De Preixana (L'urgell) Atorgada Pel Monestir De Vallbona (11 D'agost De 1228)

    LA CARTA DE FRANQUÍCIA DE PREIXANA (L'URGELL) ATORGADA PEL MONESTIR DE VALLBONA (11 D'AGOST DE 1228) JOSEP MARIA SANS J TRAVÉ A l'arxiu del monestir de Santa Maria de Vallbona s'hi conserva a la Sèrie Pergamins, amb el número 21 de la Carpeta del segle x11, un document que enregistra l'atorgament d'una sèrie de privilegis, coneguts genèricament amb el nom de «carta de franquícia», concedits l' 11 d'agost de 1228 per l'abadessa Ermessenda de Rubió ( 1191-1229), juntament amb d'altres membres de la comunitat, a onze habitants del seu domini de Preixana. El fet que aquest instrument sigui encara inèdit i desconegut, car no n'hi ha cap referència a l'extensa i gairebé ex­ haustiva obra de l'eminent historiador de Vallbona, Josep Joan Piquer i Jover, així com tampoc a l'obra magna del professor Josep Maria Font i Rius sobre les cartes de població i franquícia, i que, per altra banda, sigui de moment l'únic d'aquests tipus de concessions que hom conegui del monestir de Vallbona, m'ha mogut a presentar-ne aquí la publicació acompanyada del present comentari. Prèviament i per tal d'emmarcar cronològicament i socialment aquesta concessió analitzem els precedents del senyoriu vallbonenc damunt l'esmentada població. 757 2 JOSEP MARIA SANS I TRAVÉ PRECEDENTS DE LA CONSTITUCIÓ DEL SENYORI U DE VALLBONA DAMUNT PREIXANA Preixana, població de l 'Urgell, es troba situada relativament a prop del monestir cistercenc amb el qual entrà històricament molt aviat en contacte formant part de la seva baronia.
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN

    Regional Aid Map 2007-2013 EN

    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics

    L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics

    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El

    Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El

    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord

    Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord

    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
  • Inyola. Episodis De La Guerra Civil Espanyola (1936-39)

    Inyola. Episodis De La Guerra Civil Espanyola (1936-39)

    URTX L INYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Civit Esmatges 319 LINYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Abstract Civit Esmatges Cronista de Linyola En este articulo se descriven diversos episodios de la guerra civil española ocurridos en la lo - calidad de Linyola (Lleida) a través de la vivencias personales del autor del texto i de otros tes - timonios orales recogidos por el mismo autor. This article describes various episodes of the Spanish civil war that happened in the village of Linyola (Lleida) through the personal experiences of the author and oral accounts from other pe - ople gathered by the author. Paraules clau Guerra civil, testimonis personals, 1936-1939, Linyola (Lleida). Introducció perquè a casa nostra ens portava aquell ro - tatiu un noi de la Llibreria Dalmases de Mo - “La guerra és la continuació de la política llerussa, amb bicicleta–. Un temps abans, amb altres medis, escrivia, ara fa més de també havia caigut assassinat lʼestudiant fa - 150 anys, el famós tratadista militar Von langista Matías Montero; després moria de Claussewits”. la mateixa manera el tinent de la Guàrdia dʼAssalt Castillo. Amic lector: Aviat els esdeveniments es precipitaren a ve - El present any 2006 es compleix el 70 aniver - locitat de vertigen i el “genet apocalíptic de la sari de lʼinici de la Guerra Civil Espanyola, la guerra” va iniciar el seu galop destructor per qual ensangnà tota la Península, tot postrant- muntanyes, valls, masos, viles i ciutats, sem - la en un caos de terror, dol, misèria i deses - brant al seu pas la destrucció i la mort.
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS

    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS

    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
  • Llistat Ajuts Concedits

    Llistat Ajuts Concedits

    Import NIF Lloc d'inversió Descripció del projecte DARP FEADER inversió B25478314 Térmens Millora empresa de caldereria amb compra de màquina de tall d'acer per làser 275.000,00 43.106,25 32.518,75 ***7637** Almenar Millores en negoci de catering. 24.650,64 3.161,44 2.384,95 ***5164** Ponts Creació empresa neteges indutrials de granges: compra maquinària 15.890,54 2.037,96 1.537,41 B25520073 Corbins Millores en restaurant: adequació de l'antic molí fariner per visitar i adequació de sala i entrada 44.599,52 6.355,43 4.794,45 ***2772** Vallfogona de Balaguer Millores en empresa de carns i embotits artesans:equip de refrigeració i equipaments 24.731,00 3.876,59 2.924,44 ***2855** Os de Balaguer Millores moli d'oli: compra grup electrògen 17.830,00 2.540,77 1.916,73 B25259755 Artesa de Segre Ampliació molí d'oli: nova sala d'envasat per a oli ecològic i maquinària 11.027,63 1.414,28 1.066,92 ***8410** Castelló de Farfanya Millores molí oli: Cuba per oliases, tolva i taula Inox 17.284,20 2.216,70 1.672,25 ***8447** Balaguer Ampliació de la cafeteria: obres i equipament 35.527,55 4.556,41 3.437,29 B25247313 Montgai Millora taller fabricació de maquinàri agrícola 196.000,00 27.930,00 21.070,00 P7500005I Àger Ampliació aparcament i accessos del Centre d'Observació de l'Univers del Parc Astronòmic Montsec 49.932,48 19.923,06 15.029,68 ***8872** Alfarràs Creació d' espai de coworking 43.021,57 5.517,51 4.162,34 ****2498* Avellanes i Santa Linya Creació nova perruqueria: adequació i equipament de local 71.525,98 10.192,45 7.689,05 B25808098 Vallfogona de Balaguer Creació d'oficines de serralleria 139.831,09 21.918,52 16.535,03 B25401233 Ponts Millora de restaurant: remodelació interior i zonz exterior 35.080,52 5.498,87 4.148,27 B59667535 Penelles Millora celler.
  • Alguns Casos De Bandolerisme Tardà a La Vall Del Riu Corb (Segle XIX) Entre La Història Oral I La Història Escrita

    Alguns Casos De Bandolerisme Tardà a La Vall Del Riu Corb (Segle XIX) Entre La Història Oral I La Història Escrita

    Alguns casos de bandolerisme tardà a la vall del Riu Corb (segle XIX) Entre la història oral i la història escrita Per Miquel Torres Benet (historiador de Sant Martí de Maldà) Xavier Balcells Gené (historiador de l’Espluga Calba) Antoni Aiguadé Bernat (historiador de Preixana) Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior. Els mossos d’Esquadra assetgen els bandolers que s’han fet forts en una casa. Gravat del llibre de les Esquadres de Catalunya. Edició de Josep Ortega Espinós, any 1860. 342 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII Justifi cació El present treball és fruit de la col·laboració de tres investigadors locals, Torres, Balcells i Aiguadé, on cadascun d’ells és avesat a la història del seu poble. On la participació en aquest volum bé marcada, emperò, per l’estudi dels bandolers en una zona amplia del riu Corb i estructurada en tres apartats ben defi nits. Alhora investigats per cadascun dels historiadors locals. La fi nalitat del present estudi no és altra que la de donar a conèixer informa- cions orals, és a dir, llegendes locals que versen sobre bandolers i fets de bandole- risme tardà a la zona. Les quals, sovint, no s’ajusten totalment a alguns breus escrits d’aquesta temàtica en concret. A vegades publicades en llibres de divulgació general, a vegades divulgades en llibres de l’època, com el llibre de les esquadres de Catalu- nya, de Josep Ortega, que escrit amb molta fantasia, més que cercar la veracitat del fet, sembla talment que l’autor en cercava una teatralització del mateix.
  • Comunidad Aut9noma De Cataluna

    Comunidad Aut9noma De Cataluna

    '. - ,,-'.. ~ ~. ...._~. .;. - .~~. I·,·::~ . .. "..... :: .., " ,,-. ".- : .. ~ . :".... , , ' ,, ..: 12198 Martes 25 abril 1989 BOE núm, 98 Artículo 1. COMUNIDAD AUT9NOMA 1.1 Se publica la lista de los nombres oficiales de los municipios de Cataluña, Con sus unidades de población, que figura como anexo 1 a esta DE CATALUNA Orden. .. 1.2 Se publica, asimismo, la listz de las Entidades mUfllCIpales 9345 ORDEN de 20 de diciembre de 1988, de la Consejen'a de descentralizadas, que figura como anexo 2 a esta Orden. Gobernación, por la que se hace publlca la lzstfl de los nombres de los municipios de Catallfña. de sus umda,des de Art. 2. Para el cambio de nombre de las unidades de población y población y de las Entidades municIpales descentrabzadas. las Entidades municipales descentralizadas se seguirá, en todo lo Que sea de aplicación el procedimiento que establecen los artículos 58 y 59 del Visto Que la disposición adicional de la Ley 12/1?82, de 8 de octubre, Reglamento de Demarcación Territorial r Población de los Entes por la que se regula el procedimiento para el cambiO de nombre de los Locales respecto a los nombres de los mUDlcipios. municipios de Cataluña, establece que anualment~ ~I pepartamento de Gobernación publicará la lista ofiCIal de los mU~llclptOS de ~~Iuña; DISPOSICION FINAL Visto que las unidades de ~blación que no tlene~ la capttaltdad de sid~ Esta Orden entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en un municipio no les ha fija?a aún de forma ofiCIal su grafia ¡; 9-ue el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». ello es causa de Que se e.scnban lDcorrectaI!lente e~ ~umerosas p~ hca~ ciones, documentos y listas, tanto de caracter pubhco como pnvado, Barcelona, 20 de diciembre de 1988.-EI Consejero de Gobernación, ordeno: Josep Gomis i Martí.
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)

    Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)

    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .