la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 549 • Any XLVI • Novembre 2009

““AgramuntAgramunt decideix”,decideix”, plataformaplataforma pperer lala independènciaindependència dede CatalunyaCatalunya

LLaa GeneralitatGeneralitat posaposa ssemàforsemàfors a llaa ccruïllaruïlla ddelel PPouou

MMésés sobresobre lala polèmicapolèmica deldel teatreteatre [NOVEMBRE 2009] sió 549 1 Núm. 549 - Any XLVI - Novembre 2009 ESTIMATS LECTORS ...... 3 HISTÒRIA Agramunt a les hemeroteques ACTUALITAT - L’impost de consums ...... 21 Fets del mes Antroponímia - Noces d’or i d’argent ...... 5 - Antroponímia d’Agramunt el 1390 .... 22 - Semàfors ...... 6 OPINIÓ - Felip Puig ...... 6 El celobert - Dona informa’t ...... 6 - Una canal de riquesa ...... 25 - Taller de reciclatge ...... 7 - Poetes per la Pau ...... 7 Gent, fets, coses... - Polígon La Torre ...... 7 - Ofi cis: carter ...... 27 - Correllengua ...... 8 Els lectors escriuen - Xile ...... 8 - De nou grup, “res de res” ...... 29 - Aqüeducte del Sió ...... 9 - Reivindicant el passat ...... 31 - Una realitat que ningú no s’atreveix Foto denúncia ...... 9 a fer pública ...... 32 - Heroïnes sota l’anonimat ...... 33 ENTITATS - El comerç agramuntí ...... 33 PORTADA: Escola Municipal de Música - Robar està de moda ...... 36 Amb l’arribada de la tardor, al canal d’Urgell - Audicions i activitats previstes ...... 11 - L’Ajuntament i les multes: inici d’un hi deixa de baixar aigua de forma continuada. despropòsit administratiu? ...... 36 Plataforma “Agramunt decideix” Això permet captar imatges inusuals i inèdites - Conservem les nostres tradicions: - Consulta per la sobirania ...... 13 com la de la portada d’aquest mes. Montclar “fer el Pessebre” ...... 37 i el seu castell, vist des de l’interior del canal, Fundació Privada Guillem Viladot CULTURA quan passa per la trinxera a la sortida de la - 10 anys sense Viladot ...... 15 Patrimoni mina. CAU - Museu de la Vida Rural ...... 39 - Activitats estiuenques ...... 17 (Josep Bertran) ENSENYAMENT Associació contra el càncer Finestra educativa - Nota d’agraïment ...... 19 - Escoles viatgeres 2009: Salamanca .. 40 - Aprenentatge Actiu d’Idiomes a Bristol ...... 41 COL·LABORACIONS LITERÀRIES El conte - A l’altra banda ...... 43 Microrelats - Demà ...... 45 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ...... 46 Amb la tardor comencen de nou les - Bàsquet Agramunt Club ...... 49 competicions esportives, de les quals - Club Handbol Agramunt ...... 50 cada entitat fa la seva crònica per als - Secció Motards ...... 51 lectors de SIÓ. - Secció Futbol Sala ...... 53 - Atletisme ...... 54 46 a 56 - Club de Bitlles Sió d’Agramunt ...... 56 PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - Defi nitivament, no tindrem contenidors soterrats ...... 57

L’AJUNTAMENT INFORMA ...... 58 ALMANAC i SERVEIS ...... 60 LLEURE 8 i 13 - Amenitats ...... 63 Aquest mes ens fem ressò de dues notícies LA FOTO ...... 65 relacionades amb el fet nacional català: una LA CALAISERA ...... 65 nova edició del Correllengua i la creació de la plataforma “Agramunt decideix”. L’ÀLBUM ...... 67 ESTIMATS LECTORS...

quest mes de novembre elements originals que havien principal i les reixes de la presó s’han adjudicat les obres desaparegut fa segles mentre que, per cert, està ocupada pel Ade rehabilitació de Ca la que al de Ca la Vila, s’opta per dipòsit del gas-oil. Vila. L’any 2001, durant la res- enderrocar els que es conserven Amb les obres del 1984 ja va tauració de la façana principal, i no refer-los per tornar a deixar desaparèixer una part del mobi- es van produir esquerdes al el sostre tal com era. liari que s’havia d’haver conser- terra de les golfes. Des d’ales- Malgrat la seva senzillesa, el vat absolutament com és el con- hores, ja fa gairebé deu anys, sostre actual personalitza la sala junt de la tarima, taula i cadires no s’han pogut utilitzar de sessions tot recordant-nos on es reunia el Ple de la Corpo- El projecte de reparació preveu que l’estança forma part d’un ració. Adequant l’estructura a les la desaparició de l’actual es- edifi ci històric. A Agramunt no necessitats actuals hauria donat tructura del sostre de la sala de n’anem pas sobrats i conservar personalitat a l’estança. Aquestes motllu- sessions. Les motllures originals el poc que tenim hauria de ser Almenys ens quedarà com a res segurament que el decoren no es refaran. la norma. Les motllures, encara record el quadre que l’any 1694 que per si soles S’ha optat per una solució més que simples, es complementen va encarregar l’adroguer i Paer radical i expeditiva: fer-lo total- amb altres elements també agramuntí, Mateu Puix. L’obra no deuen tenir ment llis i placar-ho de fusta. originals com els magnífi cs bal- és també un testimoni de l’èpo- cons de la façana principal. gaire valor ar- Aquestes motllures segurament ca, doncs el paisatge del fons tístic, però sí que per si soles no deuen tenir L’edifici, segona meitat del reprodueix la Vila envoltada de que en tenen gaire valor artístic, però sí segle XVIII, es va bastir durant muralles. com a testimoni que en tenen com a testimoni molts anys amb moltes difi cul- Ara, amb tants canvis, esperem original, gairebé l’últim, de tats econòmiques. Va substituir que no el substitueixin per un original, gairebé l’interior d’un edifi ci històric l’antiga casa comunal que va quadre abstracte. l’últim, de l’inte- com és el de l’Ajuntament. ser destruïda durant la Guerra Afectuosament, rior d’un edifi ci Salvant totes les distàncies, es dels Segadors. Altres elements dóna la paradoxa que a l’edifi ci originals són les baranes de l’es- Bernat Jofre històric com és el del davant, el temple de Santa cala interior de l’edifi ci i les dels de l’Ajuntament. Maria, es restaura reconstruint tres balcons a més de la porta Agramunt, novembre 2009

CRÈDITS

Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, Membre de l'Associació Catalana l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt de la Premsa Comarcal

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 36 € - Número solt: 3,20 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) fi ns el dia 5 del mes en curs. 4 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN

Noces d’or i d’argent MAITE MONNÉ

n grup de matrimonis que enguany celebren les no- Joan Rovira Aldavó Lluïsa Torres Galan ces d’or i d’argent es van aplegar, el diumenge dia 25 Josep Pla Farré Irene Cuñat Serra Ud’octubre, en una missa d’acció de gràcies solemnit- Ramon Figuera Fusté Mª Montserrat Raichs Padullés zada pel Cor parroquial. En fi nalitzar ho van immortalitzar en Joan Fusté Marsol Trini Barrabés Romeu una foto de grup a les escales de l’església. Francesc Ros Vila Pilar Villaró Blanch

Noces d’or: Noces d’argent: Josep Esteve Ingla Bepeta Ingla Tarragona Joan Ribera Piulats Assumpció Masana Caricondo Francesc Rúbies Canal Josefa Fontanet Pastor Eugeni Figuera Omedes Assumpció Grau Mateu Jaume Solé Balagueró Núria Roset París Deudat Pont Brescó Maria Romero Ruiz Josep Mª Albareda Brufau Sílvia Salvadó Solà Josep Mª Balagué Solé Mª Àngels Bernaus Mallol

Miquel Figuera Fontanet Bepeta Figuera Pla Josep-Lluís Puebla Navas Grisela Miralles Puig ▼

[NOVEMBRE 2009] sió 549 5 ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ avingudes en el punt d’inter- secció amb la plaça. Segons informacions municipals, els semàfors funcionaran les 24 hores amb la regulació de pas i no amb intermitència d’avís.

2. Felip Puig El Secretari General Adjunt de Convergència Democràti- ca de Catalunya (CDC), Felip Puig, el dia 13 de novem- bre va presidir un dinar amb prop de 200 empresaris de la comarca de l’Urgell. Abans va visitar la fi rma Gruconsa acompanyat de l’alcalde Ama- deu Padullés i el president comarcal de CDC i alcalde de Puigverd d’Agramunt, Joan 1 JOSEP BERTRAN Eroles. Durant tot el dia es va desplaçar a diverses pobla- 1. Semàfors direcció única. En el moment cions de l’Urgell. En les seves intervencions va criticar l’ac- La Direcció General de Car- de tancar la revista s’està tre- tual govern de la Generalitat reteres està instal·lant un sis- ballant en la instal·lació de la a qui acusà d’inefi caç a l’hora tema de semàfors en la cruï- infraestructura de connexió de prendre mesures contra la lla de les avingudes, Jolonch entre els semàfors que es- crisi econòmica i de burocra- i Guimerà amb la plaça del tarà situada a l’alçada de la titzar l’administració. Pou i el carrer Sió que serà de cabina de l’ONCE i els de les 3. Dona informa’t Dins la programació del cicle “Dona Informa’t”, que organitza el Consell Comarcal de l’Urgell, Agramunt acollí el dia 11 de novembre, a les sis de la tarda, una conferència de la periodista Patrícia Ga- bancho. Programada a la sala de conferències del Casal, es va haver de traslladar a darre- ra hora a l’Ajuntament donada l’afl uència de públic, que es va encabir com va poder a la sala de sessions municipals, que aplegà prop d’un cente- nar de persones. El tema de la xerrada va versar sobre la crisi de l’educació a Catalunya. Dos dies després, el diven- 2 JOSEP BERTRAN dres 13 a les 10 de la nit, es

6 sió 549 [NOVEMBRE 2009] 3 4 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

Prop d’un cente- va celebrar una representació 4. Taller de reciclatge d’objectes com bosses, mo- teatral dins el mateix cicle que Una trentena de persones neders, estoigs, entre altres. nar de persones compta amb la col·laboració van participar el dissabte a van assistir a la de les associacions de dones la tarda, en una dependèn- 5. Poetes per la Pau conferència de la de la comarca, en aquest cas cia del Pavelló, en un taller L’Espai Guinovart acollí, el periodista Patrí- de l’Esbarjo. L’obra escollida de reciclatge de les bandero- dia 13 de novembre, la ter- va ser La maternitat d’Elna, cia Gabancho. les que es van fer servir per cera trobada de Poetes per basada en el llibre del mateix anunciar la darrera edició de la Pau que estava dedicada títol d’Assumpta Montellà, la Fira del Torró i la Xocolata al Dia Internacional de l’Es- que narra les vicissituds que a la Pedra. Sota el guiatge de criptor Empresonat. Aquesta va patir el centre d’acollida Fàtima Puig, els participants tercera edició de la Trobada per a dones embarassades re- van confeccionar amb la tela va tenir un format més discret fugiades a França. de les banderoles un seguit que les dues primeres, amb la participació de menys poetes 5 i en el marc d’unes jornades que la vigília es van celebrar a Barcelona i una setmana després a Potenza, Itàlia. Hi van participar l’escriptora Ma- ria Barbal, que pronuncià una conferència, i els poetes Ma- nal al-Sheikh i Salem Zenia amb la presentació de Raffae- la Salierno. La presidenta de la Fundació, Maria Guinovart, i l’alcalde, Amadeu Padullés, van donar la benvinguda als assistents. La coordinació es- tava a càrrec de la represen- tant del Pen Català, Raffaella Salierno.

6. Polígon La Torre L’Institut Català del Sòl, INCASOL, està promocio- nant la venda de parcel·les

del nou polígon La Torre que ▼ JOSEP BERTRAN

[NOVEMBRE 2009] sió 549 7 ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ organitzar, el diumenge 25 d’octubre, una nova edició del Correllengua. Al matí els actes es van celebrar a la plaça del Pou amb una bona assistèn- cia de públic, especialment de mainada, que van escoltar una sessió de contes, amb la posterior actuació de l’Àliga, gegants, capgrossos i un grup de percussió vingut de fora. A la tarda els actes es van traslladar a l’Espai Guinovart, amb una conferència a càrrec del professor de la UdL, Aitor Carrera, i un concert per part del cantautor Feliu Ventura.

8. Xile Una delegació governamen- 6 JOSEP BERTRAN tal de Xile, formada per una quinzena de persones rela- L’Institut Català ell va construir. En aquests entre mitgeres d’entre 700 i cionades amb la cultura i el moments hi ha venut entre 1.000 m2 a 115,5 euros el turisme, va visitar el dia 24 del Sòl, INCASOL, un 15 i un 20 per cent dels metre; també hi ha sis parcel- d’octubre el centre d’interpre- està promocio- 83.000 metres quadrats que les aïllades amb una superfí- tació de la Ruta dels Castells nant la venda de té urbanitzats i unes quantes cie entre 700 i 1.000 metres del Sió al nucli de Concabe- parcel·les del nou empreses estan interessa- quadrats al preu de 90 euros lla. Aquesta visita es feia per des en comprar-ne. Senyalar i, fi nalment, una gran parcel- conèixer les experiències del polígon La Torre. que el polígon es va posar a la de 25.000 metres quadrats centre d’interpretació i tras- la venda coincidint amb la a 70 euros el metre. lladar-les al seu país. Van ser greu crisi econòmica actual. rebuts per l’alcalde dels Plans La zona està dividida en 47 7. Correllengua de Sió, Adrià Marquilles, i parcel·les: un total de quatre Un col·lectiu de joves va altres membres de l’Ajunta-

7

Un dels actes del Correllengua es va celebrar a la plaça del Pou amb una bona assistència de públic, especial- ment de mainada, que van escoltar una sessió de

contes. JOSEP BERTRAN

8 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ment. Durant la seva estada també van fer una sessió de treball. En el seu recorregut pel nostre País també van vi- sitar el Museu del Món rural de l’Espluga de Francolí, del qual se n’informa en aquest mateix número.

9. Aqüeducte del Sió 8 JOSEP BERTRAN La construcció del segon i tercer tram del canal Segarra- Garrigues avança a bon ritme i per l’any que ve l’aigua ja podria arribar al municipi dels Plans de Sió. Precisament en aquest terme s’està construint l’aqüeducte sobre el Sió en un indret proper a Sisteró. Es tracta d’una via de 800 me- tres de llarg que s’aguanta sobre 16 pilars cada 45 me- tres. Per sota també hi passa el torrent del Passarell, que ve de Guissona i desemboca al Sió i la carretera L-313. El projecte es va haver de modi- fi car donat que un dels pilars d’arrencada de l’aqüeducte descansava sobre un jaciment 9 JOSEP BERTRAN medieval d’origen ibèric.

FOTO DENÚNCIA

algrat els dos contenidors de Ml’avinguda Marià Jolonch, els veïns han deixat els cartrons a terra perquè estan plens. El primer es va espatllar mentre el tenien aixecat dalt del camió. El van tornar a deixar a terra mig obert per sota i allí es va quedar, en un lloc tan cèntric. Van passar molts dies fi ns que es va arribar a l’aspecte que mostra la foto.

[NOVEMBRE 2009] sió 549 9 10 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Audicions i activitats previstes

El Concert de Na- a van passar les primeres dal tindrà lloc el audicions del curs: els Jdies 14 d’octubre, 27 divendres 18 de d’octubre i 13 de novembre desembre, a dos alumnes de la nostra Escola quarts de nou del de Música van trepitjar l’esce- nari. Hi havia alumnes que to- vespre, al Casal caven sols, acompanyats pel Agramuntí. piano, o bé tocant en grups reduïts.

Activitats previstes El dia 22 de novembre, dia de Santa Cecília, i que cau en diumenge, anirem a veure el

musical “La Bella i la Bèstia” EMMA a Barcelona. L’endemà, dilluns dia 23 de la música. Farem jocs i un be- a càrrec dels més menuts del novembre, celebrarem la festa renar. A dos quarts de sis de nostre centre. Més tard, a dos de Santa Cecília, patrona de la tarda hi haurà una audició quarts de vuit, hi haurà una altra audició (dels alumnes no tan menuts). El dia 8 de desembre, com cada any, hi haurà la Cantada de Nadales a la plaça de l’Es- glésia durant el Mercat de Na- dal, on participaran alumnes de l’Escola, acompanyant les cançons amb instruments. Aquest any, com l’any pas- sat, farem petits concerts per als avis al geriàtric. El primer és previst el dilluns 14 de de- sembre, a dos quarts de sis de la tarda. Concert de Nadal El Concert de Nadal tindrà lloc el divendres 18 de de- sembre, a dos quarts de nou del vespre, al Casal Agramun- tí. Alumnes i professors us oferiran un programa bonic amb peces nadalenques, així com també d’altres obres. Tothom hi és benvingut! L’en- ■ EMMA EMMA trada és gratuïta.

[NOVEMBRE 2009] sió 549 11 12 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ENTITATS PLATAFORMA “AGRAMUNT DECIDEIX”

Consulta per la sobirania

taforma es presentarà ofi cial- ment a l’Ajuntament i es re- unirà periòdicament per anar treballant i constituint les diferents àrees d’actuació. És previst endegar tota una sèrie d’activitats per cons- cienciar i informar els agra- muntins de la importància que té el fet que tots puguem participar, encara que sigui d’una manera simbòlica, en les decisions que afecten el futur del nostre país; i també mantenir-los informats del dia

JOSEP ROVIRA a dia fi ns arribar a les vota- Reunió a la sala de conferències del Casal, cions. en la qual es va aprovar la constitució de la esprés d’un parell de que se celebri a altres muni- Assolir el màxim suport Plataforma “Agramunt decideix”. trobades prèvies, fi nal- cipis catalans el proper 13 de Per tal que la consulta sigui Dment es va donar com desembre. Els assistents a la un èxit es vol comptar amb el a constituïda la Plataforma reunió van manifestar el seu major nombre de suport possi- “Agramunt decideix”, en la suport a la iniciativa i es van ble per part dels agramuntins. Per tal que la reunió celebrada el passat comprometre a col·laborar, en Per aquest motiu es vol posar dissabte dia 7 de novembre la mesura de les seves possi- a disposició de tota la gent un consulta sigui un a la sala de conferències del bilitats, en el procés que s’ha correu electrònic perquè tot- èxit es vol comp- Casal. Aquesta Plataforma és d’endegar per tal que a Agra- hom hi pugui contactar. Així tar amb el major la que ha d’impulsar a la nos- munt també es pugui realitzar mateix és previst constituir nombre de suport tra Vila el referèndum sobre la la consulta popular, la qual es una pàgina web per facilitar independència de Catalunya, preveu per a la primavera de la informació que es vagi pro- possible per part tal com es va celebrar a Arenys l’any que ve. duint i oferir contactes mit- dels agramuntins. de Munt i com està previst A partir d’ara aquesta Pla- jançant el Facebook. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 13 14 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ENTITATS FUNDACIÓ PRIVADA GUILLEM VILADOT

10 anys sense Viladot Aquest novembre ha començat el programa d’activitats al voltant de l’aniversari de la desaparició del poeta de Riella

Guillem Viladot “Lo Pardal”, Francisco Pino i Jorge Otei- l’Ajuntament d’Agramunt i la za. Aquesta exposició es po- Institució de les Lletres Ca- drà visitar durant tot el mes talanes de la Generalitat de de desembre a Lo Pardal III. Catalunya, el programa d’ac- L’última activitat del vespre tivitats que es desenvoluparà fou l’obertura al públic d’un al llarg dels propers mesos nou espai de la col·lecció per- comptarà amb la participació manent de la Fundació, amb de diferents entitats agra- les darreres obres inèdites del muntines com la Companyia poeta. Teatredetics, que ha progra- mat per a les Festes de Nadal Josep Vallverdú un espectacle creat a partir de a Lo Pardal l’obra d’en Guillem Viladot. El passat dijous 22 d’octu- bre va tenir lloc una xerrada a Viladot Polièdric l’espai polivalent de Lo Pardal El darrer 19 de novembre, III. L’escriptor Josep Vallver- després d’una reunió especial dú, amic personal de Viladot, JOSEP BERTRAN del patronat de la Fundació, va pronunciar una conferència Josep Vallverdú durant la seva conferència, al costat de l’edifi ci de Lo Pardal III va al voltant de la fi gura i obra Montserrat Felip. na dècada després de acollir la conferència de Te- del poeta Francesc Vicent la mort d’en Guillem resa Costa-Gramunt al voltant Garcia, més conegut com “Lo UViladot, la Fundació del polifacètic autor de Riella: Rector de Vallfogona”. El pú- recordarà el seu creador amb “Viladot Polièdric”. Tot seguit blic assistent va poder gaudir El programa d’acti- un programa d’actes iniciat el s’inaugurà l’exposició POESIA d’una amena vetllada on va vitats es desenvo- passat dia 19 de novembre, CONCRETA, que ha estat or- quedar ressenyada la fi gura coincidint amb la data del ganitzada amb la col·laboració d’un dels autors més desco- luparà al llarg dels seu traspàs. del Ministeri de Cultura, amb neguts de la literatura catala- propers mesos. Impulsat per la Fundació obres de Viladot, Felipe Boso, na moderna. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 15 16 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ENTITATS CAU

Activitats estiuenques L’equip de caps

El nou curs ja er tot Agrupament Escol- ha començat! ta els campaments són Pel punt fi nal a un any de Ens trobareu feina i de somriures, però ja tor- cada dissab- nem de nou amb les piles car- te a partir de regades. El peu del massís del Pedra- dos quarts forca va ser l’espai on aquest any de quatre al es van dur a terme els campa- Cau. ments de l’Agrupament. Del 20 al 26 de juliol, les branques de Castors, Llops/Daines i Ràngers/ Els Ràngers i les Noies Noies Guies, van poder gaudir Guies moments abans d’aquest lloc per complementar de coronar el Pedraforca (a la dreta). i fi nalitzar la feina feta durant el curs interaccionant amb la na- CAU Els Pioners i les Caravel- tura. Els més grans van coronar les a l’estació de tren de San Sebastián. el Pedraforca i els petits van fer excursions per les rodalies de ha començat! El passat dis- Saldes i Gòsol. sabte 17 d’octubre vam tornar Fer el GR-121 per Euskadi va a obrir les portes del CAU amb ser l’objectiu de la branca de il·lusions renovades. L’equip de Pioners i Caravel·les. Del 17 al caps hem preparat un any carre- 22 d’agost la branca va realit- gat d’activitats i sortides perquè zar les cinc primeres etapes de t’ho passis d’allò més bé! la “Vuelta a Guipúzcoa a pie” No dubtis! Si tens entre 6 i per una ruta que vorejava tota la 19 anys, i ganes de passar-t’ho costa cantàbrica. Motxilla a l’es- bé, conèixer nous amics i pas- quena i xiruques als peus van sar estones divertides, apunta’t visitar un seguit de pobles. Van al nostre agrupament! Ens tro- tornar dels campaments amb bareu cada dissabte a partir de ganes de repetir l’experiència. dos quarts de quatre de la tarda

CAU El nou curs 2009-2010 ja al Cau. T’esperem! ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 17 18 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ENTITATS ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER aecc Catalunya contra el Càncer Lleida Junta Local d’Agramunt Nota d’agraïment

La recaptació ovament volem agrair llets informatius de les activi- que celebrava la seva Festa d’aquest any ha públicament l’ajut de tats que es porten a terme a Major. Ntotes les persones que les comarques lleidatanes. Volem agrair públicament estat de 1.571 €, van col·laborar, el passat dia Aquestes activitats són prou la col·laboració de la Direcció inclosos 85 € 11 d’octubre, amb la col·lecta conegudes per tothom, com de la Fira, de l’Ajuntament recollits a Ossó que cada any es fa en bene- els cursets que es fan per a d’Agramunt, del personal del fi ci de la lluita contra el càn- deshabituació del tabac, ser- Pavelló d’esports i també a la de Sió que cele- cer, aprofi tant la gran afl uèn- vei de suport psicològic per a revista Sió. Molt especialment brava la seva cia de gent que omple els malalts i familiars, programes a les companyes que han aju- Festa Major. carrers de la nostra vila i cursets de voluntariat per dat a fer la recaptació pels d’Agramunt en motiu de la acompanyament de malalts, carrers d’Agramunt, i a la veï- celebrada Fira del Torró i la colònies d’estiu per a nens na localitat d’Ossó, així com Xocolata a la pedra. afectats, beques per a inves- també amb la venda de lote- tigadors i, principalment, els ria a la taula del pavelló. Elles Taula informativa serveis del reconegut Centre han donat part del seu temps En aquesta ocasió es va de Diagnòstic del Carrer Pa- i han posat molta il·lusió en la instal·lar una taula informa- llars de Lleida. tasca que estaven fent i això tiva a l’entrada del Pavelló La recaptació d’aquest any és el més valuós. d’Esports on es venia loteria ha estat de 1.571 €, inclosos de Nadal i s’entregaven fu- 85 € recollits a Ossó de Sió De tot cor, GRÀCIES. ■

AAdquireixdquireix totatota lala rrevistaevista SIÓSIÓ ]

[ 10 volums

Publicat entre l’al’abril br (PDF) de 1988 i el setemsetembre Publicat entre el juliol de br [10 de 1989. 184 pàginepàgines. 1990 i el gener de 1991. Publicat entre l’octubre 60 pàgines. de 1991 i el desembre Publicat entre el juny de 1992. 100 pàgines. de 1993 i l’abril de 1996. Publicat entre el juliol de i elsels 25454 pàgines. 6. 1996 i el juliol de 1997. 112 pàgines. ccol·leccionablesol·leccionables (PDF)

Publicat entre el novembre de 1997 i el juny de 1999. Publicat entre el desembre 232 pàgines. de 1999 i l’octubre de Publicat entre el desembre 2001. 286 pàgines. de 2001 i el març de Publicat entretre el juny 2003. 172 pàgines. de 2003 i el marçel junyj dey l marçrç PuPublicat entre l’octubre eenn versióversió 2005. 280 pàgines.dee de 2007 i el juliol de ddigitaligital pàginenes. 22008. 120 pàgines.

S COL·LECCIONABLES DE SIÓ DIGITALITZATS

AjuntamentAjuuntament ELS COL·LECCIONABLES DE SIÓ DIGITALITZATS Ara ho pots tenir tot a l’abast d’un d’Agramuntd’AAgramunt sol “clic” en el teu ordinador Per amb un DVD i un CD només€ 30 És molt senzill! Escriu el que vols buscar, clica i automàticament et sortirà un llistat indicant el número d’exemplar i de pàgina on està ubicat, així com la paraula o paraules ressaltades. DDee vvendaenda a lleses Pots seleccionar el text que vulguis, copiar-lo i enganxar-lo en un editor de lllibrerieslibreries dede llaa VVila!!ila!! textos per manipular-lo, i pots imprimir una pàgina en format PDF.

També us ho podem fer arribar per correu si ens indiqueu l’adreça i telèfon[NOVEMBRE 2009de] contacte.sió 549 19 20 sió 549 [NOVEMBRE 2009] HISTÒRIA AGRAMUNT A LES HEMEROTEQUES R. BERNAUS / J. BERTRAN

L’impost de consums

5 - 2 - 1895

Desde Agramunt

Señor Director de LA VANGUARDIA. Agramunt a 2 febrero de 1895. Mi respetable Director: Ya casi estamos con

eI agua al cuello para no poder soportar Ia car- / FONS FOTOGRÀFIC SALVANY BIBLIOTECA DE CATALUNYA ga enorme que nos echa nuestro municipio; aquí existe el impuesto de consumos, pero de un modo gramunt, com a tots els pobles de Catalunya, tan insoportable que más de la mitad de los con- s’aplicava l’impost de consums que era tan one- tribuyentes no pagan la cuota señalada por los Arós per a la gent treballadora i més pobra que señores peritos, de manera que muchos permiten veien com se’ls embargaven les fi nques en no poder re- y prefi eren el embargo de sus fi ncas antes que alitzar el seu pagament. Aquest impost provocava amo- pagar. Esto no puede ser más público ni notorio, y tinaments i revoltes populars i quan manava un govern el caso es que no satisfechos con ese impuesto han de caire més liberal i progressista sovint l’anul-lava, creado unos derechos que son del todo antilegales però tornava a ser vigent uns anys més tard en pujar al y contraproducentes para todas las personas que poder els partits conservadors. En un interval de cinc de sensatas se precian. Desde que se abrió un ma- anys trobem la notícia referida a Agramunt per dues tadero público para realizar la matanza de cerdos, vegades a La Vanguardia i la segona és pràcticament se creó el derecho de 10 reales por cabeza y se monogràfi ca juntament amb l’impost de l’escorxador. exigió á los consumidores el pago de 10 céntimos L’impost de consums va ser creat a l’estat espanyol por kilo de peso, de manera que muchas veces al l’any 1845 de resultes de la reforma fi nancera d’Ale- matar un cerdo, 15 y 16 pesetas cuesta. Esto es jandro Mon. Ajuntava en un sol impost els diferents espeluznante y digno de comentarios que traerá impostos indirectes que s’aplicaven fi ns aleshores als cola si no se le pone el debido remedio. productes de primera necessitat i comestibles com el Nada de extraño tiene que á veces haya motines sabó, el vi, l’oli, la carn fresca, els embotits, etc. El y alborotos en los pueblos, consecuencias lógicas seu valor augmentava en les poblacions de major nom- de aquellos impuestos. bre d’habitants. Va ser un impost molt impopular per Me consta, señor Director, que esta villa es pa- l’alça de preus que provocava i que afectava sobretot cífi ca, pero que tampoco quiere abusos; como los el proletariat, la classe treballadora més pobra. Fou de esta naturaleza, asi es que esperamos que se suprimit en aparença en l’alçament progressista de procederá como debe para evitar confl ictos. 1854, però el govern el continuava cobrant de forma Hanse sentido en esta comarca grandes fríos indirecta d’altres maneres. El 1856 provocà una revol- y heladas que han causado algunas pulmonías, ta generalitzada coneguda com el Motí dels Consums. de cuyas consecuencias se han registrado muchas El 1868 amb l’expulsió dels Borbons i l’arribada al po- defunciones. Soplan aquí con frecuencia los vientos der dels demòcrates (el general Prim), van ser abolits del Norte, llamados tramontana y del de morella, els consums per les juntes provincials, però restablert que hacen que las heladas sean más sensibles. En de nou el 1870. El 1878 un avalot pels consums a este país conviene que los fríos sean tempranos Manresa fou reprimit de forma violenta causant diver- para no dañar á los viñedos. sos morts. Malgrat alguns intents d’abolició com el de Agradeciéndole la inserción de las presentes 1911 per part del govern de Canalejas, l’impost de líneas, me reitero de usted S. S. Q. B. S. M. X. consums va subsistir, amb diverses modifi cacions, fi ns a mitjans del segle XX. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 21 HISTÒRIA ANTROPONÍMIA JOSEP BERTRAN

La relació de noms que publiquem a continuació correspon a la dels veïns caps de casa d’Agramunt de l’any 1390. És la més antiga que es coneix fi ns ara. Penseu que tot just feia un centenar d’anys que s’havia acabat de construir el temple de Santa Maria en un extrem del recinte emmurallat. A l’altre s’hi aixecava el castell a dalt del turó del mateix nom. Antigament la població de les viles es comptava per focs i per cada un s’hi calculava unes cinc persones. Podem dir, doncs, que si és cert el que diu l’autor del treball que en aquesta relació hi fi guren gairebé tots els caps de casa d’Agramunt, la Vila podria tenir aleshores entre 600 i 700 habitants, per tant era una població molt important. Alguns noms es complementen amb l’ofi ci del titular; altres, encara més pocs, amb el renom. Cal recordar que fi ns no fa gaire, i encara avui en menor mesura, als veïns se’ls coneix pel renom de la casa. Seria interessant saber de quina casa eren els veïns d’ara fa 600 anys. El plànol de la població correspon al recinte emmurallat que es va defi nir durant el segle XII i que es va mantenir fi ns a principis del XIX quan es dissenya el Mercadal. Cal advertir que l’interior de les muralles no estava pas tot construït, sinó que hi havia molts corrals i horts.

Antroponímia d’Agramunt el 1390

Antoni Bach

Si és cert el que n un consell de poble* Guillem de Caballol, alias gès; Bernat Giner; Pere Gis- diu l’autor del (en el nostre cas es Penella; Bernat Canet; Esteve bert; Berenguer de Gra, pedra - Etractava d’un judici) de Capdevila; Arnau Çarabata; piquer; Berenguer Grau; Fran- treball que en fi guren com a signants els Nadal Çarabata; Arnau Çara- cesch Grifè. aquesta relació següents caps de casa, que bater; Pere Çarabater, Beren- Ramon Joan. eren la major part dels de la guer Cardenyes; Pere Castell; hi fi guren gairebé Balaguer de Laedra; Antoni tots els caps de vila. L’ordenació alfabètica Arnau Cayllà, i Tayllà; Guillem és meva. Un mateix cognom Ceba; Guillem Costa. Llanera; Joan Llobet. casa d’Agramunt, Nicolau Maluc; Bernat és transcrit de vegades en di- Francesch Dalmau; Guillem Mateu; Guillem Milà, notari; la Vila podria tenir versos documents; el poso a Dalmau; Berenguer Dezcoll; Joan de la Mora; Pere Mulner, aleshores entre continuació. Ramon Donat; Ramon Duple. Guillem Aciscle; Guillem fi ll d’Antoni; Pere Mulner, fi ll 600 i 700 habi- Guillem de la Era. d’Aiguamolsa; Francesch Albe- de Joan; Balaguer de Muntfa- tants, per tant era rich, Albarachs; Joan Argela - Pere Fexa, Freixa; Pere guer; Guillem de Muntfaguer; una població molt goses; Ramon d’Argentera. Feliu; Francesc Ferran; Fran- Bernat de Muntellà; Bernat Muntfort. important. Guillem de Baèn, o de Ba- cesch Ferrer; Bernat Figuera; hèn; Ramon Bafarull; Pere Bernat de Flix, i de Felix; Gui- Balaguer de l’Olm; Antoni Barceló, alias Cor de Roure; llem Font. Oromir. Ramon Baró; Bernat Benut, Guillem Garriga; Guillem Jaume Palet; Guillem Pa- o Bemic; Esteve Borraç; Pere Gasset, pagès; Guillem Gas- llerols; Pere Pampalona; Gui- Borrelló; Francesch Bosch. set, operari; Pere Gasset, pa- llem Pasqual; Arnau Piquer;

* AES, fons de Gualter, perg. nos. 64 i 67

22 sió 549 [NOVEMBRE 2009] Andreu Plana; Salvador de Pol; Bernat de Puigenpich. Antoni Rafart, pagès; Antoni Rafart, sabater adobador; Arnau Rialb; Pere Ricart; Arnau Rodés, mercader; Pere Roig. Huguet Sabater; Pere Safont; Bernat Salinoves; Joan Sanahuja; Salvador Selva, major; Joan Sentís; Ramon Sen- tís; Jaume Serra; Pere Serra; Bernat Sicart; Martí Sicart; Cardona Sobirats; Pere Soler; Joan Solsona, operari; Joan de Soses; Pere de Solses, notari. Bartomeu Teixidor; Bernat Teixidor; Francesc de Timor; Bartomeu Toda; Ramon Torredefl ot; Pere de Torres; Do- mènec Trilla; Berenguer Truyller; Joan Tuxent. Guillem Vila; Marc de Vilacana; Guillem de Vilamajor; Jaume de Vi- Plànol més antic que coneixem de la Vila (1708). Totes les edifi cacions eren dins de la muralla. Estan ben delimitats lamaillans, o Vilamallans; Pere Vilar, l’església i el castell, i els carrers s’adiuen perfectament amb els que hi ha actualment. operari. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 23 24 sió 549 [NOVEMBRE 2009] OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG i RIBERA

Una canal de riquesa

la nova agricultura tingui moltes més possibilitats. D’una collita de secà, incerta i limitada, es po- drà passar a dues o tres collites anuals de productes més selec- tes i ben pagats als mercats. El canvi que van fer les terres del pla d’Urgell fa més d’un segle amb el canal que porta el seu nom, ara el podem experimentar de nou amb el Segarra-Garrigues. Els temps han canviat i la mane- ra de conrear també, però això no

JOSEP BERTRAN treu que l’arribada de més aigua La realització del a terres eixutes i pobles de cabal canal Segarra-Garrigues comporta la construcció l primer dissabte de novem- proper a Coscó on s’ha fet l’ex- escàs no sigui un pas molt im- d’embassaments com el bre els Amics dels Escoltes traordinària foradada que ve de portant a tenir en compte. d’aquesta imatge. Ed’Agramunt (entitat inte- la banda de Ponts. La revista Sió, de la ploma de grada pels pares i altres simpatit- D’aquella excursió cultural Josep Bertran, ha dedicat diver- zants dels escoltes) vam fer una me’n van quedar gravades dues ses pàgines i àdhuc portades a la sortida per veure el canal Segarra- coses. En primer lloc la il·lusió construcció d’aquest canal que Garrigues que s’està construint. que hi posava el president de la es basteix ben a prop de la nostra Vam tenir la sort que ens hi acom- comunitat. Realment en Josep vila. També molts lectors conei- panyés en Josep París, president París és la persona que creu, més xen l’obra en qüestió; molts agra- Els temps han de la Comunitat de regants. que ningú, en les possibilitats muntins han anat camí de Coscó canviat i la La tarda no fou pas la més adi- del canal i el que aquesta obra per admirar-ne el túnel que es manera de ent. Tot i haver tingut una tardor de tanta envergadura suposa per fa en aquells indrets; altres han suau amb més bonança que dies al futur. La satisfacció amb què contemplat els treballs en passar conrear tam- rúfols, la veritat és que aquell dia explicava al peu de la banqueta prop de les Pallargues i Pelagalls bé, però això semblava que el temps se’ns havia era sincera, entusiasta. Ell viu o camí de Cervera on, vulguis no no treu que girat d’esquena. El cel, tapat per l’obra que s’està construint. La vulguis, es veu com les màqui- núvols alts, només de tant en tant viu i la coneix, i això és impor- nes han construït una gran bassa l’arribada de deixava escapar alguna ràfega de tant. D’aquí que més d’un cop i o han desviat provisionalment la més aigua a sol. El vent, gèlid i impertinent, de dos, és lamentés irònicament carretera per on creuarà el canal. terres eixutes ens fustigava la cara i per tot. Qui per la situació adversa derivada Tanmateix encara hi ha convila- i pobles de més qui menys es refugiava amb de les grans zones especials per tans que ho ignoren. Per això la l’anorac o la bufanda. Només a la protecció de les aus que im- recomanació que s’hi interessin i cabal escàs s’estava bé dins del cotxe. posen certs països europeus. ho coneguin. no sigui un En aquesta situació un xic En segon lloc, el bé i el canvi En aquests temps en què es pas molt inhòspita, en Josep París, agra- que suposarà la construcció del parla tant de crisi i de com sortir- muntí i amic, ens va anar desgra- nou canal. El canvi en positiu per ne, nosaltres podem ser optimis- important nant tot el que suposa per a les a les nostres terres pot ser espec- tes pensant que d’aquí a uns pocs a tenir en nostres terres la construcció del tacular. I no només per a la gent anys, quan el Segarra-Garrigues compte. canal Segarra-Garrigues. Amb les que conrea la terra; també per a ens porti aigua i el sistema de seves paraules, plenes de xifres la resta de la nostra comunitat: reg s’hagi adequat a les fi nques, i precisió, vam poder admirar in els constructors, els comerciants, les nostres terres produiran més situ una petita part de l’obra en els industrials... Perquè el nou i augmentaran de valor. Llavors construcció. Diem “petita part”, canal, que permetrà que molts el canal no només serà portador perquè només vam visitar el tram camps es puguin regar, farà que d’aigua, sinó de riquesa. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 25 * servei de carta * menú diari * menú cap de setmana * dinars i sopars per a grups, familiars i d’empresa (22€)

Truqueu per demanar informació!

Passeig Lluís Companys, 2 (Ctra. C-53 Tàrrega-Balaguer, km. 124) 25331 EL TARRÒS - Tel. 973 713 050 - Mòbil 647 801 845 SERVEI de TAXI 24 hores - Tots els dies Dos vehicles de 5 i 7 places climatitzades Curt i llarg recorregut Lloguer de remolc de grans dimensions per a turismes Demanar per Josep Mª 600 446 600 - 973 713 050

26 sió 549 [NOVEMBRE 2009] OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

Ofi cis: carter

L’ofi ci de carter és un ofi ci que, encara avui, malgrat l’auge vertiginós en què han entrat les comunicacions, és del tot imprescindible. En un principi semblava que els ordinadors i els mòbils l’havien d’arraconar, però el cert és que no ha estat pas així. Tot i que la correspondència familiar hagi rebut una forta sotragada, la de caràcter publicitari ha augmentat tant que el volum de paperassa distribuïda pels carters crec que supera amb escreix a la que repartien en l’època anterior en la qual la societat no disposava d’aquests magnífi cs avenços.

Recordo que abans de la massa justets pels animals Guerra Civil hi havia dues ca- de ferradura, al llarg del qual tegories de carters; no sé si hi havia els sis caserius que encara ara és així: els urbans pertanyien a la zona; en total que repartien per l’interior de devien acostar-se a uns vint les poblacions, i els rurals que quilòmetres de recorregut di- ho feien pels pobles i masies aris pel cap baix, dels quals de l’entorn on era ubicada alguns dies se’n podia estalvi- l’ofi cina de correus. Aquests ar uns pocs quan no hi havia darrers, a més a més de fer correspondència a repartir. la seva pròpia feina, eren una Això era un petit avantat- eina molt útil per als habi- ge, com també ho era el fet tants dels llogarets als quals de poder fer la repartició dià- distribuïen la correspondèn- ria qualsevol membre de la cia perquè la gent els confi a- família capacitat per fer-ho. va molts encàrrecs de diversa Aquesta particularitat sem- índole relacionats amb el dia bla ser que venia donada per a dia de la seva zona, de la compensar una mica una nò- Fulletó amb què temps en- qual cosa se’n sentien orgu- mina raquítica que resultava rere els carters felicitaven l típic carter d’abans (el llosos i els complaïen gusto- insufi cient per a tirar enda- les festes nadalenques als seus veïns. d’avui potser no tant) sament. vant una família, més encara Esempre havia estat un El meu pare va ser un si aquesta era nombrosa com personatge que gaudia de d’aquells carters rurals als la nostra. l’admiració quasi generalitza- quals em refereixo. Un car- Al meu pare Correus l’equi- El meu pare va da dels veïns de la seva zona. tero peatón que, com la seva pà amb una cartera, era una ser un d’aquells La comunicació entre els uns qualifi cació indica, havia de gran cartera de bon cuir, mas- i l’altre solia ser fl uïda i amis- fer la feina a peu o, com a sa gran i tot per la correspon- carters rurals, tosa en tots els sentits. Ja fa molt, muntat a cavall d’al- dència que havia de cabre que havia de fer la temps que la cosa s’ha anat guna bèstia de treball de la al seu interior i pel seu pes feina a peu o, com refredant una mica. Però de seva pertinença. Els motius i volum exagerats, però que a molt, muntat a tot això, no penseu pas que en eren contundents: ni l’Estat sovint feia un servei extra en- vulgui culpar ni a ell, el car- no li facilitava cap vehicle a cabint-hi altres objectes com cavall d’alguna ter, ni tampoc els veïns, més motor, ni els camins reunien és ara la compra que es po- bèstia de treball aviat penso que entre les bús- les condicions indispensables dia fer en l’única adrogueria de la seva perti- ties i els canvis constants en perquè hi pogués circular. que hi havia al poble de Sant nença. les plantilles dels treballadors L’itinerari que li pertocava Salvador. Amb el temps, però, postals han posat aquesta tan- fer era extremament compli- aquesta cartera acabà penja- ca involuntària que barra bona cat, quasi tot per camins es- da a la saleta de casa com si part de la comunicació. trets de muntanya i, sovint, fos un trofeu qualsevol. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 27 28 sió 549 [NOVEMBRE 2009] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

De nou grup, “res de res” Mª Antonieta Canosa Vall

Per a mi el stimat amic Joan, real- membres els semblà que “Grup la meva afi ció i continuïtat del nom de Grup ment m’ha congratulat Escènic Agramuntí” no quedava Grup Escènic Agramuntí. Emoltíssim que et recordes- bé. Per la meva part, veient que Aquí no és qüestió que uns Escènic Agra- sis que vas formar part del Grup aquest tipus de teatre no m’om- són bons i els altres són dolents, muntí forma Escènic Agramuntí durant molts plia, no em satisfeia i més aviat és tan sols una manera de VEU- part de la anys, i és doncs, per aquest mo- “ho passava malament”, vaig RE I DE FER teatre, i per a mi el tiu que vull fer aquestes qua- decidir abandonar el grup “Te- nom de Grup Escènic Agramun- meva vida i hi tre ratlles donant per acabat el atredetics”, deixant bons amics tí forma part de la meva vida i hi seguirà pre- tema, per sempre. que avui encara continuen dins seguirà present fi ns a la mort. sent fi ns a la Vaig començar al grup l’any d’aquest tipus de teatre. Jo vaig Agramunt és un poble preciós mort. 1972 amb l’obra: “Jo seré el restar esperant l’oportunitat de i intel·ligent on hi caben moltes seu gendre” i així successiva- tornar a fer el teatre que a mi entitats, i tenim moltes ganes de ment fent algun parèntesi per m’agradava, amb uns horaris compartir junts les nostres acti- qüestions personals, fi ns l’any compatibles amb la vida fami- vitats artístiques. Així que, esti- 1990, després d’interpretar liar, i en un grup de companys mat amic, no em facis combre- “Glups”. S’havia decidit fer un on tothom hi pogués dir la seva. I gar amb rodes de molí perquè altre tipus de teatre i es va can- aquesta ocasió ha arribat. Al cap una ja té una certa edat i segons viar el nom perquè uns quants d’un temps, he pogut reprendre quines coses m’ennueguen. ■

"QSPQBµU "QSPQBµU "QSPQBµU

casa

[NOVEMBRE 2009] sió 549 29 TORRONS I XOCOLATES A. LLUCH Som artesans de debò

A la nostra botiga trobaràs: Els TORRONS TRADICIONALS Els TORRONS I XOCOLATES Visita’ns a AGRAMUNT ECOLÒGICS, per cuidar-te tu C. Camí Vell de Tàrrega, 17-19 i els teus o contacta’ns a 973 390 030 o [email protected]

us desitja A CCAA LLAA ROSAROSA ppotsots Bon Nadal ggaudiraudir aaquestesquestes FFestesestes dede NadalNadal dd’un’un ggranran aassortimentssortiment ddee i unauna ggranran vvarietatarietat pplatslats ccasolans:asolans: ddee pprimersrimers pplatslats pperer ppicar:icar: • CANELONSCANELONS • REBOSTERIAREBOSTERIA • SARSUELASARSUELA • TRONCTRONC DEDE NADALNADAL • TERNASCOTERNASCO • TORTELLTORTELL DEDE REISREIS • FRICANDÓFRICANDÓ • RODÓRODÓ DDEE C/ Pau Casals, 20 GALLGALL DINDIDINDI AGRAMUNT • PAELLAPAELLA

30 sió 549 [NOVEMBRE 2009] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Reivindicant el passat

El grup “Teatrede- n els últims mesos hem de desembre de 1995, coin- contingut del seu esborrany, i tics” publicà una pogut llegir, en aquesta cidint amb el 20è aniversari on insisteix, un cop més, a re- carta a la revista Erevista, algunes reac- del GEA; cosa que signifi cà cordar-nos fets, espectacles, cions al fet que en la passada LA DESAPARICIÓ DEFINITI- persones i entitats que, tot “L’Impuls” en la Festa Major se saltés l’ordre VA D’AQUESTA FORMACIÓ i merèixer el meu respecte, qual es manifes- establert per realitzar el pre- de l’escena teatral. NO TENEN NI HAN TINGUT ten contrariats gó, segons el qual, i per anti- MAI RES A VEURE AMB LA pel fet que en el guitat, li corresponia al Grup Doncs com s’ha pogut com- COMPANYIA TEATREDETICS col·leccionable Escènic Agramuntí. Segons provar, el Grup Escènic Agra- (1990)”. “Les entitats aquestes manifestacions és muntí, no va desaparèixer, d’Agramunt” no normal que el públic en gene- sinó que continua viu i pro- Creiem que només amb ral tingui dubtes sobre qui és mocionant el teatre a Agra- aquests paràgrafs ja es poden s’han tingut en el “legítim hereu” del grup de munt. treure les conclusions perti- compte les seves teatre fundat l’any 1970. nents. De tota manera, insis- indicacions, segons Això ens obliga a dir-hi al- En un altre paràgraf del ma- tim en recomanar-vos la lec- les quals el grup guna cosa per tal de clarifi - teix article es diu: tura íntegra d’aquesta carta Teatredetics no té car els esdeveniments i, per signada pel director-president ni ha tingut mai fer-ho, creiem que no hi pot “Certament, el GEA (1970- i amb l’anagrama de “Teatre- haver res més il·lustratiu que 1990), l’Agrupació Artística detics”. res a veure amb el la carta de l’any 2004 que el de la Joventut i tots els altres Alguns dels que actualment que ells anomenen grup “Teatredetics” publicà a grups i persones que ens han formem part del Grup Escè- GEA (Grup Escènic la revista “L’Impuls” (primer precedit, han fet possible la nic Agramuntí, vam coincidir Agramuntí). trimestre, amb la portada de continuïtat del nostre teatre amb integrants del grup “Tea- nom “Urgell”), en la qual es local (...) Però res no tenen a tredetics”. Les desavinences manifesten contrariats pel fet veure ni amb l’actual realitat (teatralment parlant) eren que en el col·leccionable “Les sociocultural d’Agramunt ni molt evidents, i és per això entitats d’Agramunt” no s’han amb les persones que, dia que vam decidir continuar el tingut en compte les seves in- rere dia, l’estan protagonit- projecte que començà a ca- dicacions, segons les quals el zant”. minar l’any 1970. Tot i això, grup Teatredetics no té ni ha nosaltres continuem pensant tingut mai res a veure amb el I encara: que som branques del mateix que ells anomenen GEA (Grup tronc. Escènic Agramuntí). “Es tracta d’un article amb Sigui com sigui, el nostre Us recomanem la seva lec- tantes mancances i omissions propòsit és fer teatre i no pas tura, però en tot cas, en re- com despropòsits i incorrec- entrar en disputes amb altres Alguns dels que lacionarem algunes parts que cions, on l’autor, guiat més institucions. És per això que actualment for- no deixen cap lloc al dubte: per la nostàlgia que pel rigor, desitgem que aquesta polè- mem part del Grup a més a més d’ignorar nova- mica es tanqui com més aviat Escènic Agramuntí, “tot i que l’acta de fundació ment la història del teatre millor. de l’associació data de l’1 de català, ha preferit menystenir vam coincidir amb gener de 1993, la companyia i contradir tant la informació integrants del grup Teatredetics es presentà per que li vam facilitar com les GRUP ESCÈNIC “Teatredetics”. primer cop en públic el 25 nostres observacions sobre el AGRAMUNTÍ (1970...)

[NOVEMBRE 2009] sió 549 31 OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Una realitat que ningú no s’atreveix a fer-la pública S.R.

Em sembla m sembla que m’he de remei. Tan bon punt arriben a la als nouvinguts. Segons els re- que m’he de dirigir a vostè, Sr. Alcal- nostra Vila, s’haurien de censar sultats, solem ser molt solidaris Ede, per poder resoldre un amb els permisos de residència. envers els altres. dirigir a vostè, tema que em resulta nefast, re- S’hi hauria de posar mà des de D’emigració i immigració Sr. Alcalde, ferent a les dones marroquines bon començament, i ni tan sols sempre n’hi ha hagut. Anys per poder que duen la burca o túnica. Re- han pres cap mesura al respec- enrere els nostres varen haver sulta que nosaltres, les dones, te... Ells ja ho tenen bé, mentre d’emigrar a França, Alemanya, resoldre un hem hagut de lluitar molts anys siguem tan incauts pagant-los etc. Hi anaven amb un permís o tema que em per arribar on som... I ara, ves el que necessiten: un cotxet per contracte de treball de tres me- resulta nefast, per on, veient-les a elles sem- als infants, roba, col·legis, mate- sos o més, i en acabar la verema referent a les bla que retornem al passat. Això rial escolar, etc. Quants de no- o el que fos havien de tornar al també fa referència als algeri- saltres del país, d’ençà uns 30 país d’origen. Ben al contrari dones mar- ans i tot un etc. o 36 anys enrere, si no teníem del que ara està passant a casa roquines que Per exemple, si algú de nosal- mitjans econòmics per portar els nostra, ja que una vegada instal- duen la burca tres anés a Istambul –un exem- nostres fi lls a un col·legi de pa- lats, a veure qui és el maco que o túnica. ple– i volgués entrar en alguna gament, ens havíem d’espavilar els fa fora una vegada són dins. mesquita, ens farien posar un i dur-los a l’estatal. Cap orga- Aquests diners que tan soli- mantell, sinó no ens deixarien nisme no ens va ajudar pel que dàriament els lliurem, surten de passar, oi que sí? Em pregunto fa als nostres fi lls... Tot ciutadà tots nosaltres els ciutadans... per què els ho permetem. Heus ha de contribuir a les càrregues Com tots ben bé sabem, arriben ací que han arribat a un altre públiques, en drets i obliga- al nostre país en condicions in- país, per tant em sembla que cions, i vet-t’ho aquí que ells es frahumanes, sense passar cap s’han d’adaptar als nostres cos- deslliuren d’aquests afers i som control i vet aquí que estem tums, i mitjançant els serveis nosaltres els que en defi nitiva exposats al risc de contraure socials o algun altre organisme paguem els seus tributs. un munt de malalties. No sé si s’ha de treballar per educar Van a través dels serveis so- vosaltres esteu conformes de aquestes persones, per tal que cials, i diuen que necessiten pagar aquest preu, jo no. Així, puguin formar part de la nostra ajuda donat que no exerceixen doncs, l’únic consell si em per- És un tema societat. Seria bo que harmonit- cap ofi ci mecànic. Quan se’ls meteu, és que seria convenient molt complex zéssim els uns amb els altres, ha ajudat als nostres fi lls si que els organismes de cada po- i delicat, però i que ens fossin agradables als s’han quedat sense feina? Mai! blació fessin un control exhaus- nostres ulls. Sincerament, des del meu punt tiu per saber en quina situació s’hi hauria de És un tema molt complex i de- de vista primer ajudar els de es troben aquestes persones. posar remei. licat, però s’hi hauria de posar casa, després, si en queda, per Atentament. ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42

32 sió 549 [NOVEMBRE 2009] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Heroïnes sota l’anonimat Paquita Vilalta i Massana

En nom meu i de oldria retre un petit ho- que en la societat del benes- plegats... per arribar a on? Em la meva família menatge amb aquestes tar estigui infravalorat aquest pregunto! Vquatre ratlles, a unes tipus de treball... Haurien GRÀCIES A TOTES VOSAL- agraïm la tasca persones que han tingut una d’estar molt més reconegudes TRES, PER LA VOSTRA QUA- que han fet de dedicació especial al procés en les polítiques socials del LITAT HUMANA, agrair-vos cuidadores amb de la malaltia de la meva país. de tot cor aquesta Bona feina mare. Dia a dia, donar aquest gran que esteu fent, continueu una especial M’ha semblat oportú fer- suport tant al malalt com a sempre amb aquesta bona atenció a les ho extensiu des de la vostra la família, és un bàlsam que predisposició i sobretot fer- persones malal- Revista, per donar testimoni acarona el dolor físic i psí- ne ressò en la nostra socie- tes, febles, no de les bones persones que no quic. Unes paraules amables, tat, tan malalta, que AVUI fan gaire soroll però que fan un gest correspost, sentit de més que MAI, necessitada de productives... un treball constant i efectiu, l’humor per aixecar els ànims, persones com vosaltres, que com les formiguetes. generositat, entrega i altres amb el vostre silenci i de- En nom meu i de la meva valors cap a la meva estimada dicació sou les nostres HE- família agraïm la tasca que mare. ROÏNES... han fet de cuidadores amb Malauradament aquests va- una especial atenció a les lors no estan de moda i alhora A la Luci, Maria, Mont- persones malaltes, febles, no estan ofegats per aquest rit- se i d’altres estimades col- productives, la qual cosa fa me frenètic que portem tots laboradores. ■

El comerç agramuntí Maria Teresa Riera Martorell

És la gent la que uan anava a veure la possibles, protegint el seu de- s’ha arriscat i se’n va sortint. fa viables les meva amiga Rosa Mª senvolupament i no posant-li En canvi quan una botiga ha QTorres a la seva merce- entrebancs. Però és la gent de tancar, encara que no co- botigues, perquè ria, ella m’havia fet observar la que fa viables les botigues, negui gaire el seu propietari, no poden haver- amb indissimulat orgull: És perquè no poden haver-hi bo- quasi em sap tan greu com si hi botigues si no que a Agramunt hi ha de tot. tigues si no hi ha compradors. fos algú proper el que hagués I jo pensava: És una sort que A vegades fem uns quants arriscat els seus estalvis i el hi ha compra- el comerç a Agramunt estigui quilòmetres per estalviar-nos seu temps. Crec que així ho dors. A vegades tan ben proveït. cinc cèntims, sense tenir haurien de sentir també els fem uns quants El comerç dóna vida a una en compte la gasolina ni el que ens governen, mirant què quilòmetres per ciutat, i no diré res de nou si temps que hem perdut. Altres ha passat i fent el que calgui repeteixo que és indispensa- vegades comprem fora només perquè cada vegada hi hagi estalviar-nos cinc ble si es vol un poble dinà- perquè si, sense pensar que més tendes i no menys. cèntims, sense mic. també ho podíem haver trobat Si no comprem a Agramunt tenir en compte Què es pot fer perquè aques- a la nostra vila. les botigues hauran de tancar, la gasolina ni el ta font d’activitat i riquesa no D’Agramunt m’agraden les perquè la gent s’ha de guanyar minvi? Sens dubte, l’Ajun- botigues de tota la vida que la vida i llavors enyorarem el temps que hem tament té l’obligació d’afa- han passat de pares a fi lls, i temps en què a Agramunt hi perdut. vorir-la per tots els mitjans també les noves de gent que havia de tot... o quasi de tot. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 33 34 sió 549 [NOVEMBRE 2009] [NOVEMBRE 2009] sió 549 35 OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Robar està de moda Jordi Ortiz Llena

Ja fa anys que és ben dit, robar ha molta gent que pensa, i jo toca a mi. Crec que s’ha de no podem sortir sempre ha estat de mateix també, que la fi ra pot defensar més la gent del ter- Mmoda. Quan era petit ser un gran negoci. “Perquè ritori. Ja fa anys que no po- d’aquesta crisi i escoltava les converses de la no dóna benefi cis (només a dem sortir d’aquesta crisi agrària i rama- gent gran, a moltes se sentia uns quants) i en cas que en agrària i ramadera, però cada dera, però cada una frases que deia: “els di- donés, que penso que sí, es vegada ens posen més impos- vegada ens po- ners no es fan treballant, sinó podrien repartir amb la gent tos. Ara ja fa un any que hem que es fan robant”. Jo llavors d’Agramunt i així ajudar-los a de pagar l’IBI de les gran- sen més impos- no entenia què volien dir, des- pagar els impostos. Tot se’ns ges, sense tenir cap servei tos. Ara ja fa un prés ho vaig anar entenent. ha donat des de fora: «la Ge- (molts industrials no paguen any que hem de Però jo no em vull referir a neralitat no sé què», «el Zapa- aquest impost). Ens vam reu- pagar l’IBI de les aquesta mena de robatoris. tero no sé “cuantos”». S’han nir tots els grangers d’Agra- Em refereixo als impostos, i fet coses, però per què no munt i pobles agregats. En to- granges, sense en especial a l’IBI, que és un podem emprar aquests diners tal vam signar unes 200 per- tenir cap servei impost que no l’entén ningú. a baixar els impostos de tots? sones contra aquest impost. (molts industrials A uns pobles l’apugen, a un El que es fa està molt ben fet, Em sembla que s’havien de no paguen aquest altres l’abaixen, i d’altres el però s’ha de fer alguna cosa tenir en compte totes aques- congelen. Que ens ho expli- que benefi ciï tothom (grans, tes signatures, i no vam rebre impost). quin! petits, “rics” i pobres) i més cap resposta. Sembla ser que A Agramunt en poc temps en aquests moments. I això va no ens en podrem escapar. hem tingut diferents manda- dirigit a tots els partits polí- Gràcies Ajuntament per aju- taris. Uns han estat bons tre- tics i en especial al que mana dar-nos. balladors, altres empresaris actualment. amb èxit, però el que no hem També em vull referir al P.D.: En les properes elec- tingut és idees brillants. Un món agrari, en especial al cions si us plau que tothom exemple podria ser la fi ra. Hi ramader, que és el que em vagi a votar, “o no”.

L’Ajuntament i les multes: inici d’un

despropòsit administratiu? Salvador Jovell i Grau

Les persones, es persones, davant de aparcar al Raval de Puigverd mal en afers públics, l’ende- davant de les insti- les institucions públi- ocupant una ratlla groga. Te- mà va pagar la multa segons Lques, seguim sent uns nien raó, el cotxe estava mal s’indicava a la mateixa reso- tucions públiques, éssers diminuts. Quan la aparcat i el van multar. lució. Fins aquí tot normal i seguim sent uns maquinària administrativa es El 26 de setembre de correcte. L’Ajuntament havia éssers diminuts. posa en marxa... El dia 8 de 2009, el convidat va rebre a complert amb la seva autori- desembre de 2008 (dia del casa seva una “Notifi cació de tat sancionadora i el ciutadà Mercat de Nadal) un convidat Resolució Sancionadora” per havia complert amb la seva va venir a Agramunt per passar 20,00 euros. El convidat, que obligació de pagament. el dia amb la meva família. Va és una persona cabal i for- El 28 d’octubre de 2009 el

36 sió 549 [NOVEMBRE 2009] Abans d’enviar convidat va rebre una “Notifi - tava pagada. Em va demanar nat al convidat que ho deixem aquesta carta a cació Provisió de Constrenyi- que li fes arribar el compro- aquí, que a veure fi ns on pot ment” en què l’Ajuntament vant de pagament. Fins aquí arribar la burocràcia i el des- Sió, vaig enviar-la reclamava, de nou, l’import cap problema. propòsit administratiu. a l’Ajuntament, a de la sanció més 2,00 euros El problema va començar en Ben cordialment. l’adreça de correu de recàrrec. El convidat em el moment que li vaig dema- que consta a la va demanar si podria fer-li nar que si després farien arri- una gestió telefònica a l’Ajun- bar al convidat un escrit dient Nota: Abans d’enviar aques- Web de l’Ajunta- tament per aclarir el fet. Vaig que era un error, i per estal- ta carta a Sió, vaig enviar-la a ment, però no he posar-me en contacte amb viar embolics administratius l’Ajuntament, a l’adreça de obtingut resposta. l’Ajuntament i em va atendre posteriors, etc., etc. I em va correu que consta a la Web una senyora molt correcta- dir que no, que això l’Ajunta- de l’Ajuntament. Com que no ment. Li vaig explicar el fet i ment no ho feia mai. Mai? No he obtingut resposta, l’envio ella em va detallar els passos es tracta ni d’una qüestió de a través de la revista Sió. Si administratius que havia fet diners, es tracta d’una qüestió no troben els diners que els l’Ajuntament. Vaig insistir-li de dignitat del ciutadà davant paguen, potser tampoc troben en el fet que la multa ja es- de l’Administració. He dema- els correus que els envien. ■

CConservemonservem lleses nnostresostres ttradicions:radicions: ““ferfer eell PPessebre”essebre”

o podem deixar perdre aquesta bonica tradició “FER NEL PESSEBRE”, ja que també això forma part de la “nostra cultura”, també és fer país, poble... És per això 6) El jurat serà compost per membres del Consell de que el nostre Consell de Pastoral Parroquial, entre altres Pastoral i altres persones afi cionades a l’art. coses tractades en l’últim Consell, ha fet esment especial 7) Hi haurà tres categories: INFANTS, ADOLESCENTS a aquesta bonica tradició que cal continuar després de i ADULTS. dos anys, que degut a les obres del temple, per haver-se ocupat el Foment Parroquial per al culte, aquest any no- Amb les obres presentades i altres que ens portaran, es vament vol seguir amb el concurs, que ja serà el XVIè. farà una exposició al Foment Parroquial. Enguany serà CONCURS i també EXPOSICIÓ DE PES- Aquesta exposició serà inaugurada a la sortida de la SEBRES d’altres llocs, que podran ser visitats al Foment “Missa del Gall” i es podrà visitar durant les festes nada- Parroquial. lenques a hores assenyalades. BASES DEL CONCURS: El resultat del concurs es publicarà al Full Parroquial 1) Els Pessebres han de ser portàtils. del gener i també a la Revista SIÓ, i notifi cat als guanya- 2) Podran ser construïts amb qualsevol mena de ma- dors personalment, lliurant-los el premi corresponent el terials. En cas d’il·luminació, es podran alimentar a dia de Reis a la missa de 12. corrent de 220 v. 3) Hi pot participar qui vulgui, ja sigui sol o en grup. 4) Cada Pessebre anirà acompanyat d’una tarja amb el Participa! nom i l’adreça de l’autor. No perdem les nostres tradicions! 5) El termini d’inscripció acabarà el dia 20 de desem- bre a la Casa Parroquial i s’haurà de lliurar per tot el Organitza: dia 21. Consell Pastoral de la Parròquia i Catequistes

[NOVEMBRE 2009] sió 549 37 38 sió 549 [NOVEMBRE 2009] CULTURA PATRIMONI

Museu de la Vida Rural Josep Bertran

El dia 10 d’octubre l dia 10 d’octubre es va (MVR) a l’Espluga de Franco- ció de la museografi a i de les es va inaugurar la inaugurar, a l’Espluga lí. Durant més de vint anys, el tècniques expositives del se- Ede Francolí, la remo- MVR ha contribuït a recollir, gle XXI, la Fundació Lluís seva remodelació, delació i ampliació de l’antic preservar i difondre un lle- Carulla va decidir invertir sis a l’Espluga de Museu de la Vida Rural que gat cultural que ens ajuda a milions d’euros en renovar Francolí. va ser creat pel mecenes Lluís entendre i valorar el present el Museu doblant-ne l’espai Carulla, natural d’aquella vila. i a millorar el futur. El MVR expositiu amb la remodela- Propietari,Propietari, enentretre aaltres,ltres, ddee cióció de les antigues salessale i la cons- trucciótruc d’un nou edifiedi ci. NouNo projecte ElE nou projecte haha estat liderat pel pprestigiósr arqui- ttectee Dani Freixes, PrPremi Nacional ddee Disseny del MMinisteri de Cul- ttura. D’aquesta mmanera, el Museu aamplia l’espai i rrenova el discurs iincorporant els llenguatges mu- seogràfi cs d’avui. La proposta ha estat inspirada en museus te- màtics de tot el món, i juga amb una escenogra- fi a evocadora i depèndepèn de la Fundació Lluís fi del per treutreurer profi t dels mit- lal fi rma GGallinalli BBlanca,l CCaru- Carulla,C ll que n’és’é lla seva pro- jjans audiodi visuals, i sistemes in- lla va ser durant el franquis- motora i gestora. teractius, sons i olors, conver- Aquest museu ha me un personatge vinculat al tint-se així en un dels museus Fundació Lluís Carulla contribuït a re- catalanisme cultural i social i, més moderns del país. El Nou entre molts altres projectes, La Fundació Lluís Carulla Museu s’obrí al públic el dia collir, preservar i va ser un dels fundadors i va néixer el 1973 i treballa 10 d’octubre i s’estima que difondre un llegat principal patrocinador d’Òm- per promoure la llengua, la superarà les 20.000 visites cultural que ens nium Cultural. cultura i els valors que con- anuals, un 20% més que fi ns ajuda a entendre i L’any 1988, Lluís Carulla fi guren la societat catalana, ara. Comptarà amb diferents va transformar l’antiga casa amb la voluntat d’enfortir el tallers per a visitants i s’han valorar el present i pairal de la família Carulla sentit de pertinença. El 2006, previst quatre itineraris peda- a millorar el futur. en el Museu de la Vida Rural i en consonància amb l’evolu- gògics. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 39 ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Escoles viatgeres 2009: Salamanca

Escola Macià-Companys Cicle Superior

quitectura (gòtica i barroca) i d’història de l’estat espanyol. No oblidem que la zona de Salamanca i les seves contra- des han estat zones de pas i de residència des dels celtes i ibers, passant pels romans, els cavallers de l’edat mitja- na i la gran època daurada de l’Imperi espanyol. Els grans edifi cis, la prime- ra universitat espanyola, grans

MACIÀ-COMPANYS paratges naturals, una gastro- nomia exquisida... són moltes a setmana del 26 d’oc- i un mestre de l’escola Macià- de les coses que han après els tubre fi ns a l’1 de no- Companys d’Agramunt van ser nostres alumnes amb aquesta Lvembre quinze alumnes de visita i ruta per la ciutat de setmana d’immersió. Salamanca i la seva provín- El museu de l’automòbil cia. En aquesta aventura els de Salamanca, els edifi cis de van acompanyar alumnes de la Universitat de Salaman- la ciutat d’Alcorcón (Madrid), ca amb les seves llegendes d’Usseres i de Vistabella (Cas- (La granota de la façana), la telló). majestuosa catedral, la pla- L’aventura comença el diu- ça major, l’ajuntament... són menge al migdia a l’estació alguns dels llocs de la ciutat de trens de Lleida, on un AVE que van visitar. els esperava per anar cap a Alba de Tormes (lloc d’ini- Saragossa i des d’allí amb un ci del llinatge de l’actual du- Talgo que els van portar fi ns quessa d’Alba), Béjar, Cande-

MACIÀ-COMPANYS a l’esplèndida ciutat de Sa- lario, El Parc Natural de Los lamanca. L’allotjament el te- Arribes en Sobradillo, Ciudad nien a la “Escuela-Hogar de Rodrigo (una ciutat perfecta- Santa Marta de Tormes”, just ment emmurallada i ben con- a cinc minuts de Salamanca servada) i La Alberca són llocs i des d’allí iniciaven totes les de la província on els alum- visites que es va dur a terme nes van poder veure i observar durant tota la setmana. en primera persona la bellesa La convivència amb altres i la història de la província de realitats de la geografi a espa- Salamanca. nyola és un dels grans eixos El viatge va acabar, després d’aprenentatge d’aquest viat- de set hores en tren, el dia ge, juntament amb la desco- 1 de novembre, en arribar a berta de l’entorn d’unes de l’estació de trens de Lleida, les ciutats més destacades lloc de partida feia tot just ■ MACIÀ-COMPANYS de la península a nivell d’ar- una setmana.

40 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Aprenentatge Actiu d’Idiomes a Bristol Mª Pilar, Rosa i Àngels

que era genovès, descendent d’algun lloc de la Corona d’Ara- gó, al servei d’Anglaterra. En in- tentar trobar una ruta per arribar a la Xina a través de l’Atlàntic septentrional, descobrí les costes de la península del Labrador i de Nova Anglaterra (1497-1498). I. K. Brunel (1806-1859) era un enginyer britànic. Es dedicà a la construcció de ponts i vies per a ferrocarrils de diversos països, i projectà i construí tres vaixells fa- mosos: el Great Western (1838), primer vaixell de vapor que esta- IES RIBERA DEL SIÓ blí un servei regular de travessia de l’Atlàntic, el Great Britain En l’Aprenen- a sabeu que un grup d’alum- portes, biblioteca amb Internet... (1845), primer transatlàntic mo- tatge Actiu nes i professores hem estat a Ens van portar a un tipus d’edifi - gut per hèlix, i el Great Eastern JBristol aquest curs. Per això ci del segle XXI. (1858), que inspirà a Jules Ver- d’Idiomes us volem fer arribar algunes de En l’Aprenentatge Actiu d’Idio- ne la novel·la Una ciutat fl otant. vàrem estar les sensacions que la ciutat ens mes vàrem estar cada dia tres També té un dels exemples més cada dia tres ha transmès. hores assistint a les classes d’an- signifi catius de la construcció en Primer vam comprovar que el glès on ens van fer una prova ferro que és el pont penjant so- hores assis- nivell d’anglès dels ciutadans d’entrada per decidir el nostre bre l’Avon, a Bristol (1836). tint a les clas- d’Anglaterra és òptim, no com nivell i una prova fi nal de curs Per acabar us volem parlar ses d’anglès el nostre. Vam descobrir que per veure si havíem millorat. El d’un artista molt conegut a Bris- els bristolians tenen el sentit professorat, l’Àlex i Kate, que tol, Banksy, pseudònim d’un on ens van de l’humor de treure un diccio- ens van fer unes classes molt di- popular artista del grafi ti anglès. fer una prova nari molt graciós de les formes vertides plenes de jocs, cançons Nascut el 1974 a Iot, localitat d’entrada pròpies de la seva contrada que i pràctiques de vocabulari cons- propera a Bristol. En el seu tre- per decidir el són diferents de l’ortodòxia de tant, ens va motivar amb el seu ball, majoritàriament format per l’anglès ofi cial. Diuen que no és estil i simpatia. sàtires de política i cultura pop, nostre nivell perquè siguin ganduls o pagesos, Del viatge cal destacar la sorti- combina l’escriptura amb grafi ti i una prova sinó que és l’accent propi de la da a Londres i el musical We will i estergits amb plantilla. Les se- fi nal de curs ciutat. rock you del qual vam treballar ves obres s’han fet populars en per veure si A Bristol destaquen les univer- algunes cançons. També la bona ser visibles a diverses ciutats del sitats amb edifi cis solemnes i els acollida de les famílies de tots món, especialment a Londres. havíem millo- instituts que són molt moderns, aquells que vam participar en Aquestes tres personalitats rat. adaptats a les noves tecnologies, l’experiència. mostren com és d’important l’es- pensats per motivar els joves. A Bristol és una ciutat diverti- perit d’aventura, creació i rebel- l’institut Merchant’s Academy hi da amb gent molt amable i co- lió en les societats que estan vam veure des d’un plató de TV a foia de la seva història de la qual vives com Bristol. Ciutat amb camps de tot tipus d’esport; una destacaven dos personatges: un ambient nocturn i diürn, amb pantalla plana a cada cantonada descobridor, J. Cabot, i un engi- pianos al carrer, amb esglésies dels passadissos, pissarres digi- nyer del ferro, I. K. Brunel. John on es pot fer el te o un cafè si fa tals interactives a les aules, tar- Cabot o Giovanni Caboto (1450- fred... Una ciutat sense comple- getes electròniques per obrir les 1498) fou un navegant, sembla xos. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 41 42 sió 549 [NOVEMBRE 2009] COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

A l’altra banda

l sol despunta en l’ho- ve a la memòria que aques- pot deixar de pensar en sortir ritzó donant pas a un ta sensació de fredor l’està d’allà dins ni que sigui per ai- Enou dia. La foscor de la acompanyant allà dins des rejar-se una estoneta. nit s’esvaeix lentament amb del primer dia d’instal·lar-se El carrer ja comença a co- la irrupció de la claror que al pis. (Durant un temps havia brar vida. A poc a poc el veï- avança pels feréstecs carrers intentat fer-la fora abrigant-se natge va traient el cap al car- del barri empenyent-la cap a ben abrigat però no hi va ha- rer. El Nicolau s’ha plantat un exili temporal. A mesura ver manera de treure-se-la de davant de l’immoble i deixa que la claror avança impo- sobre i a la llarga no va tenir que la fresca de la matinada sant la seva llum el petit bar- altre remei que resignar-se a l’acaroni i l’embolcalli. El seu ri comença a cobrar vida. El la seva presència). Lentament tacte als ossos és tan suau i silenci de la nit declina amb es va recuperant del cop. Tan agradable que nota com inte- el despertar de la gent. De se- bon punt recobra del tot les riorment va cobrant vida es- guida les portes de les cases facultats perdudes surt al car- vaint l’angoixa de la captivi- s’obren i els vilatans comen- rer. tat. Tan bon punt recobra l’alè cen a sortir dels seus caus. El cor del pobre Nicolau es posa en moviment amb la El pobre Nicolau dorm tan batega a cent per l’esforç idea d’anar a l’encontre de la profundament que el soroll que ha hagut de realitzar per seva estimada que no ha vist del carrer el desperta brusca- sortir. Maleeix aquest esforç des que els va separar anys J. PIJUAN ment. El sobresalt és tan fort perquè l’ha de fer cada cop enrere les circumstàncies de que inconscientment s’aixeca que desitja sortir, no obstant la vida. El seu record és tan precipitadament del llit amb reconeix que és necessari si viu que no pot deixar de pen- la dissort que estampa el cap no vol romandre enclaustrat sar en ella. El desig per tornar- contra el sostre de l’habita- tot el sant dia entre aquelles la a tenir entre els braços és ció. La patacada és tan forta quatre parets encara que des- tan intens que es veu empès a que es desploma sobre el llit prés hagi de tornar a esforçar- sortir a buscar-la. Avança pel Les dimensions atordit i tremolant en tot el se per entrar. Les dimensions carrer tot decidit i il·lusionat seu ser per l’ensurt. El dolor del pis són tan reduïdes que imaginant-se ja l’instant del del pis són tan és tan agut que té la sensació solament pot estar-hi estirat retrobament, però quan ar- reduïdes que d’haver-se esberlat la closca de panxa enlaire i ha de ro- riba a la porta que separa el solament pot en mil bocins. Tement que mandre ben quiet i tenir els barri emergeix del seu interior estar-hi estirat així sigui es ressegueix lenta- braços creuats perquè no una profunda por que el pa- ment els ossos del cap, i des- disposa de prou espai per ralitza impedint-lo de donar de panxa enlaire prés de comprovar minuciosa- moure’s. Els primers dies el pas decisiu que el portaria i ha de roman- ment que tot l’ossam el té al d’instal·lar-se ja va demanar a l’altra banda. Durant uns dre ben quiet i seu lloc i en bones condicions el canvi de residència a un moments intenta deslliurar- tenir els braços aleshores se sent més tranquil apartament més gran, però en se d’aquesta sensació i seguir i es queda estirat al llit espe- veure que l’alternativa que li avançant, però la por del seu creuats perquè rant que passi ben aviat el do- oferien era un soterrani al bell subconscient a abandonar el no disposa de lor. Mentre espera nota com mig d’una de les places del barri el priva del coratge ne- prou espai per una fredor li recorre tot el tre- barri va optar per declinar la cessari per traspassar la línia, moure’s. molós cos fi ns al moll de l’os. petició i resignar-se a viure en i davant d’aquesta situació Per uns moments s’imagina aquell pis per petit que fos. A opta per donar mitja volta que és una reacció natural del pesar del temps transcorregut i tornar cap al seu nínxol. I propi cos al cop que s’ha do- encara no s’ha adaptat al pis, mentre s’hi dirigeix amb el nat que anirà minvant mentre així que tantes hores tancat li cap cot va pensant que demà es recupera, però a l’instant li provoquen claustrofòbia i no serà un altre dia. ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 43 44 sió 549 [NOVEMBRE 2009] COL·LABORACIONS LITERÀRIES MICRORELATS per RICARD BERTRAN

Demà

coses insignifi cants i tan im- Demà també hauria de portants alhora. trucar a l’Enric i dir-li que Sí, defi nitivament he de fer em vaig alegrar que guanyés uns petits canvis en els meus el primer premi, potser no hàbits diaris. També és neces- ho entendrà després de tant sari que, demà mateix, trobi de temps, però val més tard el moment de parlar amb en que mai i, ben mirat, el seu Carles i, si cal, demanar-li treball sí que era millor que disculpes. Tot i que estic se- el meu. gur que va ser culpa seva allò dels informes extraviats, no * * * es pot estar treballant amb – Hola, està preparat?... Ca- algú fent-li morros dia sí dia ram, ja torna a escriure? també. – Sí, bé... per passar l’es- Ah sí, demà sens falta cal- tona. drà que vagi al barber i que – Ah, i es pot saber què hi RICARD BERTRAN renovi el vestuari... reunir tot escriu en aquet bloc? És que el valor que m’ha faltat fi ns aquesta dèria que li ha agafat Sí, defi nitiva- emà m’aixecaré de ara i demanar-li a la Remei si em té intrigada? ment he de fer bon matí, així no hauré vol venir al cine amb mi. Uff, – Podríem dir que hi apunto Dd’anar amb les pres- em costarà això, però ja està els meus somnis. uns petits canvis ses de sempre a l’ofi cina i bé de miradetes des de darre- – Està bé això de tenir som- en els meus podré veure com es desperta re els escriptoris! És evident nis. I què somia: Ser miliona- hàbits diaris. la ciutat, i diré bon dia a tots que ella no m’ho demanarà, ri? Un actor famós?... aquells que cada matí passen és tan... tan... Però l’estimo, – No, no... els meus somnis pel meu costat amb la matei- i si no deixo de banda aquest són molt més d’anar per casa, xa precipitació que jo mateix. collons de timidesa l’Eduard, molt més senzills, però igual Potser fi ns i tot em donarà aquell cap de cony, acabarà d’inabastables. temps de fer un tallat al bar per endur-se-la; a la mínima – Bé, després podrà conti- de la cantonada i discutir excusa que té se li enganxa nuar, ara l’esperen a químio... apassionadament d’aquelles com una paparra. l’ajudo? ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 45 T ESCO N L U A

M G

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL» A .

G

R

A

G

T

A

E

.

L F

.

www.cfagramunt.cat L C

Resultats i classifi cacions R. Mendoza

Segona Regional Barbens 2 Agramunt G. Gatell 3 Agramunt G. Gatell 4 Poal 0 Alcoletge 1 Agramunt G. Gatell 1 Agramunt G. Gatell 1 Gerb 3

Classifi cació J GF GC Punts Vilanova de la Barca 7189 17 Gerb 7 17 10 15 Agramunt G. Gatell 7 17 7 14 Alcoletge 7 12 6 14 Vallfogona de Balaguer 6127 12 Bellpuig 7 15 16 10 Ribera d’Ondara 7 9 11 10 Albi 7 18 13 10 Castellciutat 7 15 14 10

Poal 6 10 12 9 R. MENDOZA Pre-Benjamí 09-10. Jugadors: P. Gasset, D. Tulande, A. Solà, J. Guixé, A. Gasset, A. Soto, P. Pijuan, J. Rodríguez, S. Basarraba, Oliana 7 13 13 9 J. Fernández, M. Tapia, I. Fernández. Vilanovenca 7 9 12 9 Ivars d’Urgell 7 11 17 8 Infantil Aleví Tàrrega 7 13 12 8 Orgel·lia 3 Agramunt G. Gatell 1 Agramunt G. Gatell 0 Cervera 1 Térmens 7 15 15 8 Agramunt G. Gatell 2 AEM 8 Pobla de Segur 6 Agramunt G. Gatell 1 Guissona 2 Agramunt G. Gatell 1 Agramunt G. Gatell 1 Pla d’Urgell 1 La Fuliola 7 7 12 7 Barbens 7 7 18 4 Classifi cació J GF GC Punts Classifi cació J GF GC Punts Pobla de Segur 5 27 5 15 Tornabous 7 4 18 1 Baix Segrià 5 30 0 15 Orgel·lia 5 29 5 15 Guissona 5 14 3 15 AEM 5 21 3 13 Cadet Bordeta 5 24 0 15 At. Segre 5 10 2 13 E.F. Urgell 5 15 11 10 At. Segre 5 Agramunt G. Gatell 0 Agramunt G. Gatell 2 Rialp 4 Tàrrega 5 17 11 10 Escola La Noguera 5 8 14 9 Bellpuig 1 Agramunt G. Gatell 2 AEM 5 20 13 9 Tàrrega 5 12 9 9 Classifi cació J GF GC Punts Andorra 5 13 8 9 Cervera 5 9 10 7 Tremp 5 22 2 15 Guissona 5 8 15 6 Intercomarcal 5 8 16 7 Bellpuig 5 18 22 6 E.F. Urgell 5 18 4 15 Pardinyes 5 9 12 4 Agramunt G. Gatell 5 5 11 4 Mollerussa 5 11 4 12 Mollerussa 5 5 15 4 Rialp 5 9 22 3 At. Segre 5 22 7 10 Balàfi a 5 15 18 4 Pla d’Urgell 5 4 11 2 Rialp 5 21 11 9 Borges-Garrigues 5 6 19 4 Linyola 5 9 22 1 Escola La Noguera 5 14 11 6 Balaguer 5 4 21 4 At. Segre 5 3 13 0 Agramunt G. Gatell 5 10 16 6 Agramunt G. Gatell 56152 Bellpuig 5 11 19 6 Cervera 5 3 22 1 Cervera 5 9 13 6 Mig Segrià 5 7 30 0 Benjamí-B Tàrrega 5 12 13 4 Agramunt G. Gatell 15 Tàrrega 0 Benjamí-A Agramunt G. Gatell 14 Mollerussa 3 Pla d’Urgell 5 1 15 0 Monzon 2 Agramunt G. Gatell 1 (Aquestes categories no disposen de classifi - Fondarella 5 4 40 0 Agramunt G. Gatell 3 AEM 3 cació).

46 sió 549 [NOVEMBRE 2009] AGENDA DEL MES DE DESEMBRE AL CAMP D’ESPORTS

Segona Regional Dia 6, a les 16,00 h Agramunt G. Gatell - Ribera d’Ondara Dia 20, a les 16,00 h Agramunt G. Gatell - Bellpuig

Cadet Dia 12, a les 18,00 h Agramunt G. Gatell - Tremp

Infantil Dia 12, a les 16,30 h Agramunt G. Gatell - At. Segre

Aleví Dia 5, a les 15,30 h Agramunt G. Gatell - E.F. Urgell Dia 12, a les 15,00 h Agramunt G. Gatell - AEM

Benjamí-A Dia 12, a les 10,30 h Agramunt G. Gatell - Escola Ponent

Benjamí-B Dia 5, a les 11,30 h Agramunt G. Gatell - AEM ganització s’ha intentat fomentar força el seu aspecte social, i en les primeres Pre-Benjamí Dia 12, a les 12,30 h Agramunt G. Gatell - Cervera jornades de competició s’ha viscut un Dia 19, a les 12,30 h Agramunt G. Gatell - Borges-Garrigues gran ambient i un gran respecte entre els equips, la qual cosa signifi ca que s’estan assolint alguns dels objectius principals d’aquesta competició: el I Torneig Social de Futbol 7 “Vila d’Agramunt” respecte, la solidaritat i el joc net. Els equips participants són: UNIÓ l passat mes d’octubre va comen- és molt variada: hi ha grups composats ISLÀMIC, NUIKE, GIMNÀS DONAI, Eçar, al Camp Municipal d’Esports, per pares de jugadors de l’escola, agru- TERRIBLES DEL SIÓ, TIKI TAKA MOR- el “I Torneig de Futbol 7”. En aquesta pacions d’amics, conjunts de jugadors ROM, OLÍMPIC 92, MARSELLA, F.C. primera edició, el format de la competi- de diferents nacionalitats,... CASAL AGRAMUNTÍ, PREIXENS, FI- ció és tipus lliga i enguany s’han inscrit Els dies de competició són els dilluns RAL, 40’S, SADO EVOLUTION, ME RIO 14 equips. La composició dels equips i els dimarts, de 21 a 23 h. Des de l’or- DE JANEIRO, BENJAMINS TEAM. ■

GGranran FFestivalestival ddee llaa MMaratóarató ddee lleses DDonesones ddee ll’Esbarjo’Esbarjo Aquest any perquè ningú no es quedi sense veure-ho i col·laborar, tindrem quatre dies d’espectacular i fantàstic Festival d’ESCALA EN HI-FI a tot ritme. TEATRE CASAL AGRAMUNTÍ Dies 5, 6, 7 i 8 de desembre Dies 5 i 7, a les 10 de la nit Dies 6 i 8, a les 7 de la tarda eu Venda d’entrades per a tots els dies, divendres dia 4 de desembre, SSigueuigu ris! de 7 a 9 de la nit, i una hora abans de cada funció. Preu: 7 euros ssolidaris!olida No hi falteu! Aquest any la Marató estarà dedicada a les Malalties Minoritàries.

[NOVEMBRE 2009] sió 549 47 48 sió 549 [NOVEMBRE 2009]

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Els equips no s’arruguen Ruben Añé

perdre tres encontres seguits (Ca- el CB Térmens, el CB Bell-lloc i laf, CB Secà i Cervera). La lenta el CB Secà, al qual s’ha acabat adaptació de les noves incorpora- guanyant el “bàsquet average” cions i la pèrdua d’intensitat en per només dos punts en un xoc els primers minuts de partits han caracteritzat per la duresa rival estat un escull impossible de su- i l’emoció fi ns als últims segons perar i que ha fet que es frenés el (42-33). Molt bon bagatge d’un bon inici de campanya amb dues equip que a poc a poc es va con- victòries davant el CEP Vallfogo- solidant en la base del BAC Agra- na i el CB Bell-lloc. munt. Malgrat la ratxa dolenta enca- I l’Infantil Masculí no acaba de denada, des del club s’està molt rutllar del tot, malgrat que aquest satisfet amb la plantilla actual, ja any sí que disputa tots els partits que l’esperit de lluita i les ganes amb l’emoció del resultat fi ns l’úl- de tirar endavant els compromi- tim segon. Dues derrotes ajusta- MAITE MONNÉ sos han quedat intactes i han de des davant el CN Tàrrega i el CEP Júnior masculí. ser claus per a la remuntada en Vallfogona han malmès un xic la a competició continua els propers partits. Estem con- confi ança dels nois en les seves avançant i els diferents vençuts que el treball i l’esforç possibilitats, tot i que la línia de Lequips del BAC estan plan- de les jugadores ben aviat seran treball i els conceptes transmesos tant cara en els seus compromi- recompensats amb bon joc i mi- són els idonis per sortir de la situ- sos setmanals. Anem a repassar llor resultats. ació de mals resultats que s’estan Ens agradaria la trajectòria dels cinc equips en Pel que fa al Júnior Masculí, produint. Temps al temps per sor- destacar que aquest últim mes de competició. només hi ha paraules d’elogi per tir de la llacuna i mostrar el po- Pel que fa al Sènior Masculí es l’excel·lent trajectòria que s’està tencial d’un equip que ha d’anar aquest any pot ben dir que, després d’uns seguint. Amb un equip limitat a més en la categoria. el BAC Agra- partits d’adaptació, l’equip ha pels efectius s’està lluitant colze Per últim ens agradaria desta- munt tindrà anat agafant el rodatge sufi cient a colze amb els millors equips car que aquest any el BAC Agra- dins la categoria i a base d’esforç de la categoria. A destacar la munt tindrà presència no només presència no i encert en els moments claus important victòria a casa davant al col·legi Macià-Companys sinó només al col- ha assolit tres victòries seguides, el CEP Vallfogona, un equip que també a l’Institut Ribera del Sió legi Macià- dues de les quals fora de casa (Al- superava clarament en alçada els amb l’assistència d’un monitor Companys menar i Torà). A destacar la bona agramuntins, però no en coratge a cadascun dels llocs per tal de imatge mostrada a casa contra el i amor propi, la qual cosa es va transmetre el bonic esport del sinó també CB Secà, assolint un marcador fer palès en el resultat fi nal (67- basquetbol. I és que des del a l’Institut de 70-56 amb una defensa pres- 52). La línia ascendent de joc ha club som plenament conscients Ribera del Sió sionant que va comportar la recu- quedat una mica trastocada per que només amb una bona base peració de múltiples pilotes i la la derrota davant el CB Balaguer, esportiva es pot aspirar a mante- amb l’assis- possibilitat d’aconseguir cistelles però de ben segur que seguint nir el nivell i a la supervivència tència d’un fàcils a base de contraatacs. amb el rigor en el treball i la per- d’un club que, any rere any, ha monitor a ca- Esperem que amb la recupe- severança en els sistemes de joc de compaginar la seva activitat dascun dels ració d’efectius continuï la bona i els conceptes en atac ben aviat amb la formació de la base i ratxa de joc i resultats, d’un l’equip es retrobarà amb els èxits l’adaptació dels nois i noies en llocs per tal equip que clarament ha anat de esperats. categories sèniors. Esperem po- de transme- menys a més en el si de la cate- El Cadet Femení, s’està adap- der gaudir d’aquesta experiència tre el bonic goria territorial. tant molt bé a la nova categoria. durant molts anys més i que el El Sènior Femení està traves- De fet la seva trajectòria i ren- joc i els resultats dels equips ens esport del sant un petit sotrac quant a re- diment també està essent crei- sigui igual o més propicis. Força basquetbol. sultats, la qual cosa l’ha portat a xent amb tres victòries davant BAC i endavant! ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 49

ESPORTS CLUB HANDBOL AGRAMUNT

Resultats dels equips d’handbol

a tornem a ser aquí, amb l’arribada de la tardor també CARDEDEU, HANDBOL 1 0 1 0 1 es posen en marxa totes les competicions en què parti- CH MONTBUI 3 0 1 2 1 cipa la secció d’handbol del CHA. J SANT ESTEVE PALAUTORDERA, CLUB HANDBOL 20 0 2 0 Aquest any comptem amb cinc equips: TORRONS ROIG AGRAMUNT CH 2 0 0 2 0

SÈNIOR MASCULÍ (3ª Catalana) JUVENIL MASCULÍ (2ª Catalana) Amb la participació de pràcticament tots els mateixos juga- dors de l’any passat, més alguna incorporació d’ex-jugadors, L’equip és el mateix de l’any passat. Alguns dels jugadors i el reforç d’alguns juvenils que aquest any ja són sèniors, ja són sèniors, però s’ha aconseguit permís de la federació s’ha aconseguit una plantilla força completa, que en principi per continuar participant en aquesta competició, i així man- només té la intenció de passar-ho bé jugant a handbol, però tenir el bloc de la darrera temporada, i que tots els seus que ha començat de forma excel·lent la present temporada. components puguin continuar jugant, encara que els resul- tats no comptaran en la classifi cació fi nal. Resultats: CEPSA CH AGRAMUNT 26 - 25 PARDINYES, CLUB HANDBOL Resultats: HOTEL CIUTAT IGUALADA, CH 23 - 33 CEPSA CH AGRAMUNT CONST C V AGRAMUNT CH 20 - 19 HANDBOL LA GARRIGA-TAMAYO CEPSA CH AGRAMUNT 27 - 24 BALSARENY, HANDBOL KOBE MEDIA, CH IGUALADA 23 - 24 CONST C V AGRAMUNT CH CONST C V AGRAMUNT CH 25 - 23 BALSARENY, HANDBOL Classifi cació J G E P Punts CEPSA CH AGRAMUNT 3 3 0 0 6 Classifi cació J G E P Punts BALSARENY, HANDBOL 4 3 0 1 6 LYCEE FRANÇAIS, BARCELONA AE 3 3 0 0 6 REMOSA SA SÚRIA A 3 2 0 1 4 SANTPEDOR, CLUB HANDBOL 3 3 0 0 6 H BERGA SISTACH 2 2 0 0 4 VIC, CLUB HANDBOL 3 3 0 0 6 SANTPEDOR, CLUB HANDBOL 3 2 0 1 4 CONSTRUCCIONS C V AGRAMUNT CH, (S/D) 330 0 6 PARDINYES, CLUB HANDBOL 3 1 0 2 2 OPEL RUBIO-SANT OT 4 2 0 2 4 HANDBOL CLUB ENGOLASTERS 3 1 0 2 2 KOBE MEDIA, CH IGUALADA 4 1 0 3 2 HOTEL CIUTAT IGUALADA, CH IGUALADA 41 0 3 2 CREU ALTA-SABADELL HANDBOL B 3 1 0 2 2 REMOSA SA SÚRIA B 3 0 0 3 0 BERGA H 2 0 0 2 0 CONCÒRDIA, CLUB HANDBOL 2 0 0 2 0 HANDBOL LA GARRIGA - TAMAYO 3 0 0 3 0 BALSARENY, HANDBOL 4 0 0 4 0 SÈNIOR FEMENÍ (1ª Catalana) Aquest equip el formen les jugadores juvenils de l’any pas- INFANTIL MASCULÍ (1ª Catalana) sat, i algunes de les que havien jugat fa dues temporades. La Els petits continuen aprenent, amb pràcticament la ma- novetat de la categoria, i el fet que hi ha algunes baixes que teixa plantilla que la darrera temporada. Estan en el mateix han deixat l’equip molt justet d’efectius, fan que es presenti cas que els juvenils. Per poder donar cabuda a l’ampli ven- una temporada complicada. tall d’edats, s’ha optat per continuar competint en categoria Resultats: infantil, això sí fora de competició. De moment, però, els TORRONS ROIG AGRAMUNT CH 19 - 24 SANTPEDOR, CLUB HANDBOL resultats no acompanyen. TORRONS ROIG AGRAMUNT CH 18 - 27 SALLE MONTCADA ISTE Resultats: Classifi cació J G E P Punts AGRAMUNT CH 11 - 16 CH IGUALADA SPORTING CANOVELLES, CLUB HANDBOL 3 3 0 0 6 PARDINYES, CLUB HANDBOL 27 - 13 AGRAMUNT CH SALLE MONTCADA ISTE 3 2 0 1 4 AGRAMUNT CH 24 - 34 ACLE GUISSONA, CLUB HANDBOL SANTPEDOR, CLUB HANDBOL 2 2 0 0 4 Classifi cació J G E P Punts VALLEHERMOSO HANDBOL BANYOLES 21 0 1 2 PARDINYES, CLUB HANDBOL 4 4 0 0 8

50 sió 549 [NOVEMBRE 2009] ACLE GUISSONA, CLUB HANDBOL, (S/D) 4 4 0 0 8 Resultats: AGRAMUNT CH 5 - 17 CH IGUALADA SPÒRTING GRAN ANYADA CH IGUALADA ATLHÈTIC 320 1 4 CH VILANOVA DEL CAMÍ 8 - 16 AGRAMUNT CH CH IGUALADA SPÒRTING 3 2 0 1 4 AGRAMUNT CH 6 - 11 HANDBOL BALSARENY

AGRAMUNT CH 3 0 0 3 0 Classifi cació J G E P Punts REMOSA SA SÚRIA 4 0 0 4 0 ASSOCIACIÓ LLEIDATANA D’HANDBOL 33 0 0 6 OPEL RUBIO-SANT OT 3 0 0 3 0 EIX AMBIENTAL-CH IGUALADA ATLHÈTIC 22 0 0 4 CH IGUALADA SPÒRTING 2 2 0 0 4 INFANTIL FEMENÍ CH MONTBUI, (S/D) 3 2 0 1 4 (CAMPIONAT DE CATALUNYA INFANTIL FEMENÍ) AGRAMUNT CH (S/DE) 3 1 0 2 2 CEACA TÀRREGA 3 1 0 2 2 És la novetat d’aquest any, el nou equip de noies del club, HANDBOL BALSARENY, (S/D) 3 1 0 2 2 que permet mirar amb optimisme el futur. I que tot i ser totalment novells en aquest esport, estan aprenent ràpid i ja ACLE GUISSONA, CLUB HANDBOL 2 0 0 2 0 han aconseguit algun resultat positiu. CH VILANOVA DEL CAMÍ, (S/D) 3 0 0 3 0

Secció Motards Campionat de Supermotard de Catalunya

l Campionat de Supermotard de Catalunya s’ha acabat. EEl corredor del CHA, “Johnny”, ha acabat la tempora- da en segona posició. Després de dos anys consecutius fent tercer, aquest any ha pujat un esglaó més en el podi, acon- seguint el sots-campionat. Enguany va començar molt fort fent pòdium en les tres primeres curses. Ha estat mitja temporada lluitant amb el primer classifi cat, però una sèrie de desgràcies (caigudes quan anava segon en dues curses, una punxada anant pri- mer, etc.), van impedir poder aconseguir el campionat. Com sempre, el corredor vol donar les gràcies a tothom per les seves mostres de suport, i molt especialment al “Car- lets”, que durant tota la temporada ha estat al seu costat

MOTARDS acompanyant-lo per tot Catalunya. GRÀCIES.

[NOVEMBRE 2009] sió 549 51 52 sió 549 [NOVEMBRE 2009]

ESPORTS CLUB HANDBOL AGRAMUNT

Secció de Futbol Sala Classifi ació (fi ns a la jornada 5) J G E P GF GC Punts SEU - SPORT CF. SALA “A” 5 4 0 1 32 19 12 A. Guerrero BORGES, F.S. “A” 5 4 0 1 25 15 12 F.S. REST. CHINO HONG-KONG “A” 5 3 1 1 20 15 10 PREFERENT CATALANA GRUP 5 CASTELLAR DE LA RIBERA “B” 5 3 1 1 15 10 10 TORRENTE-MASSALCOREIG, F.S. “A” 5 3 1 1 23 22 10 Resultats ALCARRÀS, F.S. “A” 5 3 0 2 29 18 9 AGRAMUNT 1 - 4 CASTELLAR DE LA RIBERA CENTRE EXCURSIONISTA NOVA GENT “A” 5 3 0 2 21 27 9 HONG KONG 2 - 2 AGRAMUNT PARADOR “A” 5 2 2 1 19 18 8 AGRAMUNT 4 - 4 LLARDECANS FONT-ALMAGRAFIC F.S., ASS. “A” 5 2 2 1 18 19 8 SEU SPORT 11 - 2 AGRAMUNT LLARDECANS CF.S., “A” 5 2 1 2 22 19 7 AGRAMUNT 4 - 4 LA SENTIU A.F.S. GUISSONA, U.E. “A” 5 2 0 3 14 17 6 CERVERA FUTBOL SALA II C.E. “A” 5 2 0 3 14 20 6 UN FLUIX INICI BALAGUER, C.F.S. “B” 5 1 2 2 18 21 3 AGRAMUNT C.H.,FS “A” 5 0 3 2 13 25 3 LA SENTIU, O.C. “A” 5 0 1 4 9 17 1 ’Agramunt C.H. ha encetat Les notes JUNEDA, F.S. “A” 5 0 0 5 12 22 0 Luna nova temporada de fut- positives són bol sala. I ho ha fet amb uns re- la millora que sultats que, de moment, no han i que l’equip s’ha enfrontat a al- (2-2) en el segon partit. Va ser s’ha expe- estat del tot satisfactoris. L’equip guns dels rivals més forts de la un encontre molt disputat i els rimentat en que entrena Josep Maria Carrera categoria. dos equips van merèixer un mi- ha sumat tres empats i dues der- La temporada es va obrir amb llor resultat. En la tercera jorna- les darreres rotes en les cinc primeres jorna- una derrota a casa contra el Cas- da, el rival va ser el Llardecans, jornades. des de campionat. Malgrat tot, la tellar de la Ribera (1-4). Aquest un altre dels rivals més potents sort no ha acompanyat i l’equip equip, que ha ascendit de ca- de la categoria. El resultat va tor- es mereixeria haver sumat ja al- tegoria, va sorprendre els locals nar a ser l’empat, aquest cop a guna victòria. Les notes positives amb els seus ràpids contraatacs. quatre gols. A la quarta jornada Foto de família de tots els integrants de l’equip són la millora que s’ha experi- El primer punt de la temporada va arribar la gran desfeta. L’equip de Futbol Sala d’aques- mentat en les darreres jornades va arribar contra el Hong Kong agramuntí va encaixar una dolo- ta temporada. rosa derrota contra la Seu d’Ur- gell, l’actual líder de la categoria. El resultat ho diu tot: 11 a 2. I en la cinquena jornada, l’Agramunt va tornar a mostrar la seva millor imatge. L’empat contra la Sentiu (4-4) no refl ecteix el bon partit dels locals.

En defi nitiva, un inici una mica decebedor, però amb clars símp- tomes de millora. I és que tam- bé cal explicar que han canviat alguns components de l’equip i l’adaptació dels nous juga- dors encara no és la més ideal. L’equip, però, afronta els pròxims compromisos amb el convenci- ment d’obtenir bons resultats. Uns resultats que serveixin per sortir de la cua de la classifi ca- ■ FUTBOL SALA ció.

[NOVEMBRE 2009] sió 549 53

ESPORTS ATLETISME

Nova temporada dels Escatxics

CURSA DEL TORRÓ AGRAMUNT 11.10.2009 esprés de l’aturada de Dl’estiu, la Cursa del Torró d’Agramunt és la primera pro- va de la temporada en què els Escatxics participen. Aquesta vegada el bon temps hi va jugar un paper important i els Escatxics van aconseguir bons resultats, tant en la cur- sa popular com en la cursa de 10 km. El recorregut de la cursa de 10 km. presentava una varia- ció, amb la incorporació d’un tram de corriol, el qual va fer que els corredors haguessin ESCATXICS Sortida de la 20a Cursa del Torró, amb rècord de participació.

CURSA DEL TORRÓ AGRAMUNT 11.10.2009 CROS ESBUFECS MOLLERUSSA 25.10.2009 CATEGORÍA POSICIÓ CATEGORÍA POSICIÓ RAMON FITÓ RIBALTA Veterà M 5 POL MORELL SOLÉ Cadet M 2 GABRIELA KARSESKA Sènior F 2 XAVIER FITÓ MÁRQUEZ Cadet M 4 POL MORELL SOLÉ De 15 a 18 anys 1 ANTON ZURITA CRESPO Infantil M 11 ALBERT FITÓ HARO De 15 a 18 anys 3 AIDA GIMÉNEZ BÀRRIOS Infantil F 1 GABRIEL PIQUÉ TRIGINER De 12 a 14 anys 6 YESMINA KHATTABI OFKIR Infantil F 8 AIDA GIMÉNEZ BÀRRIOS De 12 a 14 anys 1 ORIOL VALLS TREPAT Aleví M 4 YESMINA KHATTABI OFKIR De 12 a 14 anys 4 NAIMA BARKANE AMAROUCH Aleví F 1 CHAIMAA TALBI ATFI Aleví F 3 PAU GODOY KARSESKA De 9 a 11 anys 1 HELENA ZURITA CRESPO Aleví F 10 ORIOL VALLS TREPAT De 9 a 11 anys 7 SALMA KHATTABI OFKIR Infantil F 11 NAIMA BARKANE AMAROUCH De 9 a 11 anys 1 MARINA MORELL SOLÉ Aleví F 13 CHAIMAA TALBI ATFI De 9 a 11 anys 2 LAIA LLORENS VILADRICH Aleví F 14 MARINA SÚRIA ASENSIO De 9 a 11 anys 4 PAU GODOY KARSESKA Benjamí M 1 HELENA ZURITA CRESPO De 9 a 11 anys 5 MARINA SÚRIA ASENSIO Benjamí F 2 MARINA MORELL SOLÉ De 9 a 11 anys 6 LARA GIMÉNEZ BÀRRIOS Benjamí F 8 LARA GIMÉNEZ BÀRRIOS De 9 a 11 anys 7 WALID TALBI ATFI Pre-benjamí M 3 SALMA KHATTABI OFKIR De 9 a 11 anys 11 ROGER SÚRIA ASENSIO Pre-benjamí M 5 LAIA LLORENS VILADRICH De 9 a 11 anys 14 MAR GODOY KARSESKA Pre-benjamí F 4 ROGER SÚRIA ASENSIO De 6 a 8 anys 7 ARIANA LLORENS VILADRICH Pre-benjamí F 8 GERARD FÍGOLS GINÉS De 6 a 8 anys 10 NÚRIA MARBÀ CAPDEVILA Pre-benjamí F 9 WALID TALBI ATFI De 6 a 8 anys 11 ALFONS ZURITA CRESPO P4 2 MAR GODOY KARSESKA De 6 a 8 anys 2 QUIM GODOY KARSESKA P3 - ARIANA LLORENS VILADRICH De 6 a 8 anys 5 GABRIELA KARSESKA Veterà F 1

54 sió 549 [NOVEMBRE 2009] d’anar més en compte i es- primera vegada en una cursa forçar-s’hi més. L’èxit va ser d’aquesta distància, va gua- tan notable que el Pol Mo- nyar de manera destacada en rell Solé, que participava per la seva categoria d’edat.

CROS ESBUFECS MOLLERUSSA 25.10.2009

om cada any se celebra el a tots aquells als que els agra- Cprimer cros escolar ofi cial da córrer. Sempre estem a la a Mollerussa. Aquesta prova recerca de nens i nenes que és al mateix temps el primer vulguin començar en aquest contacte amb atletes d’altres esport tan apassionant. En- clubs, a més a més de poder trenem els dijous de 19h a comprovar la condició física 20h. (nens de 6 a 11 anys) dels Escatxics. i dimarts i divendres de 19h Després dels resultats, on a 21 h. (a partir de 12 anys). nou atletes dels Escatxics varen Per a qui només vol partici- pujar al podi, es pot concloure par, senzillament hauria de que es troben prou en forma i posar-se en contacte amb sufi cientment preparats per a nosaltres i provar-ho. Tothom

ESCATXICS iniciar la nova temporada. hi és benvingut, fi ns i tot els Cros Esbufecs de Mollerussa, podi dels prebenjamí masculí Walid Talbi i Roger Súria. També volem fer una crida adults! ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 55

ESPORTS CLUB DE BITLLES SIÓ D’AGRAMUNT

Torna la competició Ramon Joval

om cada any per aques- comencem una nova tempo- Sió d’Agramunt A, jugant a tes dates, al Club de rada. Enguany a la Lliga pre- segona divisió B. CBitlles Sió d’Agramunt sentem dos equips: Sió d’Agramunt B, jugant a tercera divisió B. Cada vegada tenim més jugadors en plantilla, dins d’aquests fem referència als nous fi txatges del Club i que són els següents: Mª Josep Cela, Xavier Magri, Vicente Hernández i Josep Marsà. Tot i que els començaments no han estat del tot satisfac- toris, esperem fer una bona temporada. Almenys nosaltres juguem amb il·lusió i moltes ganes perquè sigui així. Volem donar les gràcies a l’empresa Flower que una ve- gada més ens ha patrocinat les armilles, i a Autoescoles 3000 pel seu patrocini amb

CLUB BITLLES els nous jerseis. Club de Bitlles Sió d’Agramunt B amb el Club de Bitlles Tudela. Resultats i classifi cació dels primers SIÓ D’AGRAMUNT A partits: CLASSIFICACIÓ PJ PG PE PP PTS IVARS C 4 4 0 0 8 2ª DIVISIÓ B CABANABONA 4 3 0 1 6 MONTGAI 4 3 0 1 6 Ivars C. 577 punts TÀRREGA 4 3 0 1 6 Tot i que els Sió d’Agramunt A 506 punts començaments LA GUARDIA 4 2 0 2 4 Sió d’Agramunt A 474 punts CEPS BITLLES 3 2 0 1 4 no han estat del Tordera 475 punts PREIXANA 3 2 0 1 4 tot satisfactoris, Preixana - Sió d’Agramunt A (ajornat) TORDERA 4 1 0 3 2 esperem fer una BELLPUIG B 4 1 0 3 2 Sió d’Agramunt A 492 punts LA FULIOLA 3 1 0 2 2 bona temporada. Cabanabona 497 punts L’ERAL DE CUBELLS 4 0 0 4 0 Almenys nosal- SIÓ D’AGRAMUNT A 3 0 0 3 0 3ª DIVISIÓ B tres juguem amb SIÓ D’AGRAMUNT B il·lusió i moltes Sió d’Agramunt B 380 punts Mas Duran 499 punts CLASSIFICACIÓ PJ PG PE PP PTS ganes perquè CLARAVALLS 4 4 0 0 8 sigui així. Malgrat de la Segarra 505 punts MALGRAT CERVERA 4 3 0 1 6 Sió d’Agramunt B 401 punts SOLSONA 3 2 1 0 5 Sió d’Agramunt B 440 punts SIÓ D’AGRAMUNT B 4 2 0 2 4 Tudela 352 punts MAS DURAN 3 1 1 1 3 EL POAL B 4 0 0 4 0 Poal B 382 punts VERGÓS B 3 0 0 3 0 Sió d’Agramunt B 403 punts TUDELA 1 0 0 1 0

56 sió 549 [NOVEMBRE 2009] PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS ERC Secció local d’Agramunt www.esquerra.cat/agramunt Defi nitivament, no tindrem contenidors soterrats

ment, amb un pressupost ini- cial de 346.262,67€. És cert que l’edifi ci requereix actua- cions urgents, però també és cert que amb menys pressupost podrien solucionar-se i invertir la resta en projectes tan neces- saris com l’ampliació del CAP, de la Llar d’Infants o de la Re- sidència de Cal Mas Vell. Com sempre, es tracta d’una qües- tió de prioritats i, en aquest cas, queda ben clar quines ERC Ha passat gairebé un són aquestes. La funció d’un mes de la fi nalització de Equip de Govern, a part de dur les obres de l’Av. Àngel assada la Fira i Tots Durant aquestes dates, tam- a terme nous projectes, també Guimerà però els cartells indicadors encara no Sants, com qui no vol la bé vam poder passejar-nos per ha de ser la de gestionar bé els s’han restablert. Si Pcosa, el fred ens ha re- l’avinguda Àngel Guimerà, amb recursos. A tall d’exemple, des l’objectiu és reduir el cordat que ja estem a mitjans les remodelacions que s’hi han de fa una bona colla d’anys, trànsit rodat per l’interior de la vila, de ben segur de novembre. Per cert, una fet gràcies al Plan Zapatero. se sap prou bé que la calefac- que hi han maneres molt Fira que any rere any va con- L’obra, després de tots els entre- ció de l’Escola de Música tre- més efi cients i legals per solidant-se com a referent al bancs i retards, ja ha fi nalitzat, balla molt per sobre de les portar-ho a terme. En qualsevol cas, aquesta no territori català. L’esforç de ca- però des del Grup d’Esquerra necessitats, ja que és compar- és la millor benvinguda dascun dels Equips de Govern volem insistir en l’error d’haver tida amb la Llar d’Infants Mu- als vehicles que passen que han passat pel Consistori, prescindit dels contenidors so- nicipal. No seria més rendible per Agramunt. amb els seus corresponents di- terrats en favor d’uns conteni- plantejar-se altres solucions en rectors/es, ha fet possible que dors que ningú no vol a davant lloc d’haver d’obrir les fi nes- avui puguem parlar d’una Fira de casa i que ja han generat tres de l’Escola de Música en consolidada. També és cert que les primeres polèmiques. Com ple hivern? La gestió d’un bon cal treballar a fons en l’estratè- sempre, l’opinió de l’oposició equip de govern comença per Volem insistir en gia adequada per a ampliar el ni tan sols s’ha considerat. I als aquestes petites (o no tan pe- l’error d’haver seu mercat d’infl uència i que, veïns afectats, qui els justifi ca- tites) coses. a més dels visitants habituals rà aquest canvi de projecte? A Finalment, volem felicitar prescindit dels que vénen a comprar, també hores d’ara, ja s’ha aprovat el els organitzadors del Correllen- contenidors so- sigui punt de trobada de distri- nou Plan E, amb una dotació gua. Novament han programat terrats en favor buïdors i comercialitzadors de de 602.915€ per a Agramunt uns actes de molta qualitat. És d’uns conteni- productes alimentaris. Ara bé, (108€/habitant). Esperem que cert que la situació actual de tampoc no hem d’oblidar que aquest cop CiU compti amb els la nostra llengua requereix es- dors que ningú l’eix central de la nostra Fira altres Grups Municipals i amb forços diaris per part dels qui no vol a davant és el Torró d’Agramunt i la Xo- els agramuntins per a decidir governen, però gràcies a actes de casa i que ja colata a la pedra i que l’afany quins projectes són els més ne- com el Correllengua també ens han generat les de voler diversifi car l’oferta no cessaris per a Agramunt. adonem que tots podem aportar prengui protagonisme als pro- Per altra banda, sembla que el nostre granet de sorra a nor- primeres polè- ductes que realment donen l’Equip de Govern vol dur a malitzar l’ús del català al nostre miques. nom a la Fira. terme les reformes a l’Ajunta- país. Felicitats i endavant! ■

[NOVEMBRE 2009] sió 549 57 L'AJUNTAMENT INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 23-9-2009 ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DE LA CONTRACTACIÓ DE LES OBRES D’ARRANJAMENT DELS CAMINS INCLOSOS AL PO- AUTORITZACIÓ TRANSPORT ESCOLAR LÍGON 15, 16 I 17 DEL CADASTRE DE RÚSTICA S’autoritzà a l’empresa Autocars Agramunt, S.L., el servei S’acordà declarar vàlida la licitació mitjançant el procedi- de transport escolar pel curs escolar 2009-2010, amb reite- ment negociat per a la contractació de les obres d’arranja- ració d’itinerari (Montclar, Donzell, Mafet i Agramunt). ment dels camins inclosos dins del polígon 15, 16 i 17 del cadastre de rústica terme d’Agramunt i s’adjudicà provisio- PINTAR SÒCOLS DE L’EDIFICI DEL COL·LEGI MACIÀ-COM- nalment a l’empresa ÀRIDS ROMÀ, SAU, per un import total PANYS de 73.080,00€ IVA inclòs. S’adjudicà el servei de pintar els sòcols interiors de l’edifi ci del Col·legi Macià-Companys per un import de 1.204,08€, in- JUNTA DE GOVERN LOCAL, 19-10-2009 clòs IVA a l’empresa Pintura i Decoració Jaume Villalta Solé. UTILITZACIÓ DELS WEBSERVICES DEL SERVEI METEORO- CERTIFICACIONS LÒGIC DE CATALUNYA Es van aprovar les següents certifi cacions: S’aprovà un Conveni d’utilització dels Websservices del - Certifi cació núm. 4 de l’obra denominada “Arranjament Servei Meteorològic de Catalunya, atenent que el Servei d’un carrer i un mur de contenció de terres al nucli agregat de Meteorològic de Catalunya posa a disposició les seves web- Mafet” lliurada pel director de l’obra, i executada per l’em- services per utilitzar les dades de predicció comarcal i de presa MACOTEC 905,S.L. per un import de 57.381,28€. temps present, i que l’emissora municipal de Ràdio Sió està - Certifi cació núm. 5 de l’obra denominada “Millora de la interessada en utilitzar aquesta informació del Servei Me- vorera nord del C. Àngel Guimerà” lliurada pel director de teorològic de Catalunya per complementar el servei públic l’obra, i executada per l’empresa JOAN CARALPS GIMENEZ d’informació local de previsió meteorològica que aporta la per un import 20.732,39€. pàgina web de l’emissora municipal d’Agramunt. - Certifi cació núm. 4 i última de l’obra denominada “Ade- SUBVENCIONS IMPOSTOS I TAXES LLICÈNCIES D’OBRES quació del camp de futbol i instal·lació de gespa artifi cial” AMB MOTIU DELS INCENDIS DEL MES DE JULIOL A AGRA- lliurada per l’arquitecta municipal, i executada per l’empre- MUNT sa PROFESIONAL SPORTVERD FUTBOL, SL , per un import Atès que el passat 17 de juliol de 2009, es van produir de 168.773,99€. uns incendis al terme d’Agramunt que van destruir cultius i SOL·LICITUD SUBVENCIÓ EN EL MARC DEL PROGRAMA sembrats, produint danys en altres infraestructures tant en D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A CORPORACIONS habitatges com en construccions i explotacions agrícoles i LOCALS ramaderes. S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió S’acordà: d’ajuts en l’estalvi i efi ciència energètica en règim reglat en 1.- Establir com a mesura excepcional i durant un termini el marc del Pla d’acció de l’estratègia d’estalvi i efi ciència màxim de 12 mesos, a comptar des de la data de l’incen- energètica per a l’any 2009 per l’actuació de “Proposta d’or- di el dia 17 de juliol de 2009, una bonifi cació del 100% denació ambiental de la il·luminació exterior del cas antic de l’import de l’impost sobre construccions, instal·lacions d’Agramunt” i se sol·licità un ajut econòmic de 38.070,82€ i obres per a les obres de rehabilitació, reforma, reparació i (import màxim atorgable dins aquesta línia de subvenció de reconstrucció de les construccions i explotacions ramaderes la millora de l’efi ciència energètica a l’enllumenat exterior) i agràries, així com altres edifi cis que hagin sofert danys pels per l’execució de l’actuació que ascendeix a la quantitat de incendis esmentats. 104.596,88€ (sense IVA). 2.- Aquesta bonifi cació també serà efectiva per a la taxa per a l’expedició de la llicència urbanística corresponent. RATIFICACIÓ DEL DECRET D’ALCALDIA NÚM. 219/2009 3.- Podran demanar aquesta bonifi cació els titulars, usu- D’ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ GUARDERIA CURS fructuaris, arrendataris o titulars de qualsevol dret d’ús i 2008/2009 gaudi sobre dita construcció. Es ratifi cà el decret d’alcaldia núm. 219/2009 de data 4.- Per a la concessió de dita bonifi cació serà necessari 14 d’octubre de 2009 d’acceptar la subvenció concedida que acrediti la titularitat sobre els immobles afectats pels pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalu- incendis, acceptant com a mitjà de prova qualsevol docu- nya, que ascendeix a la quantitat de 100.800,00€, per ment que demostri aquesta titularitat, tals com rebuts del l’Escola d’Educació Infantil de primer cicle “Nins” pel curs

pagament de l’IBI o altres d’anàloga naturalesa. 2008/2009. ▼

58 sió 549 [NOVEMBRE 2009] PROGRAMACIÓ PER A LES FESTES NADALENQUES

ACTINADAL Diumenge dia 3 de gener de 2010, a les 12 del migdia PROGRAMA D’ACTIVITATS PER A PETITS I JO- AL PAVELLÓ FIRAL, ARRIBARÀ EL PATGE VES. NENS I NENES DE P-3 FINS A 6è DE KARIM, QUE RECOLLIRÀ LES CARTES DE PRIMÀRIA. TOTS ELS NENS I NENES.

DIES DE L’ACTINADAL AL PAVELLÓ FIRAL: 23, 24, 28, Dimarts 5 de gener, a les 7 de la tarda 29, 30, 31 DE DESEMBRE i 4, 5 DE GENER 2010. Horari: Matí de 10 a 13 h. PELS CARRERS DE LA VILA: GRAN CAVAL- Tarda de 16 a 19 h. CADA DE SS.MM. ELS REIS D’ORIENT. (A excepció dels dies 24, 31 desembre i 5 de gener en (Les famílies que vulguin que els Reis d’Orient els por- què l’horari serà només de 10 a 13 h.) tin els regals a casa, s’han d’inscriure a l’ajuntament Per inscripcions a l’ajuntament del 16 al 22 de desembre del 21 fi ns al 30 de desembre). en horari d’ofi cina i també al mateix pavelló. Ajuntament Patronat Municipal Dijous 24 de desembre, a les 6 de la tarda d’Agramunt d’Esports d’Agramunt CAGADA POPULAR DE LA SOCA D’AGRA- MUNT, AL PAVELLÓ FIRAL. Consell de Festes

SORTEIG DEL VIATGE QUE OFERIA L’AGÈNCIA OVER BEAR TRAVEL JUNT AMB L’ORGANITZACIÓ DE LA FIRA DEL TORRÓ

orteig del viatge de les butlletes que es van omplir Sdurant els tres dies de la Fira del Torró. Aquestes eren a la carpa degustació i a l’estand d’Over Bear travel, agència de viatges d’Agramunt. El sorteig realitzat a les ofi cines de l’agència Over d’Agramunt de les mans de la Sra. Teresa Duran, Directora de l’agència i de la Sra. Elisabeth Vicens, Directora de la Fira. La guanyadora ha estat la Sra. Carme Vicens, veïna d’Agramunt i el viatge que ha guanyat consta d’una estada de 8 dies a Turquia, per a dues persones, a la zona d’Antalya, amb un hotel de 5 estrelles, amb visita a la Capadocia inclosa.

▼ ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ FEDER PERÍODE 2007-2010, ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE LA CONTRACTACIÓ DE LES EIX 4 (DESENVOLUPAMENT LOCAL I URBÀ) OBRES D’ARRANJAMENT DELS CAMINS INCLOSOS AL PO- S’acordà acceptar la subvenció atorgada en la Resolució de LÍGON 15, 16 I 17 DEL CADASTRE DE RÚSTICA 17 de setembre de 2009, del director general d’Adminstra- Atès que per acord de la junta de govern local de data 23 ció Local, sobre la selecció d’operacions dels ens locals sus- de setembre de 2009 es va adjudicar provisionalment les ceptibles de cofi nançament pel FEDER per al període 2007- obres d’arranjament dels camins dels inclosos dins del polí- 2010, per l’actuació anomenada “Projecte bàsic de rehabi- gon 15, 16 i 17 del cadastre de rústica terme d’Agramunt a litació de l’espai públic del cas antic de la vila d’Agramunt” l’empresa ÀRIDS ROMÀ, SAU i que ha presentat la garantia de l’Eix 4, per un cofi nançament FEDER de 221.603,24 defi nitiva així com els certifi cats de la seguretat social, agèn- euros sobre una despesa elegible de 443.206,48 euros i cia tributària i l’impost d’activitats econòmiques. s’assumí el compromís de cofi nançar el 50% restant de la S’acordà adjudicar defi nitivament a l’empresa ÀRIDS despesa elegible per fer front a l’aportació pública del pro- ROMÀ, SAU les obres esmentades per un import total de jecte esmentat. 73.080,00€ IVA inclòs.

[NOVEMBRE 2009] sió 549 59 ALMANAC I SERVEIS

INSTITUCIONS i SERVEIS Refugi antiaeri Tel. 973 391 089 Horari: dissabtes, d’11h a 13h Ajuntament diumenges, de 12:45h a 14h Ofi cines Tel. 973 390 057 / 973 390 632 Altres horaris visites concertades amb Fax: 973 390 040 l’Ofi cina de Turisme e-mail: [email protected] Fundació Privada Espai Guinovart web: www.agramunt.es Tel. 973 390 904 Carrer Sió l’any 1931, batejat amb el nom de “Fermín i Galán”. Jutjat de Pau Tel. 973 392 465 e-mail: [email protected] Consell Comarcal Tel. 973 500 707 Horari d’hivern: EFEMÈRIDES DEL MES Fax: 973 500 666 de dimarts a divendres, de 10h a 13h e-mail: [email protected] i de 16h a 19h Dia 12 de desembre de 1930: La dissabtes d’11h a 14h i de 17h a 19h web: www.urgell.cat sublevació de Jaca. diumenges d’11h a 14h Rectoria Tel. 973 390 239 Visites concertades per grups Es produeix a Jaca la sublevació dels capitans Fermín Galán i Àngel García Correus Tel. 973 390 081 Museu Etnològic Tel. 973 391 089 Hernández del destacament militar CASSA Tel. 973 391 627 / 973 392 732 Horari convingut amb l’Ofi cina de Turisme d’aquesta ciutat. Allí van proclamar FECSA-ENDESA Tel. 973 392 005 Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” la República, avançant-se als plans Tel. 973 390 718 previstos pel Comité Nacional Repu- SEGURETAT i ASSISTÈNCIA e-mail: [email protected] blicano constituït a Sant Sebastià per Horari convingut amb l’Ofi cina de Turisme fer fora la monarquia d’Alfons XIII. Els Policia Municipal (Tel. 973 391 089) sublevats foren ràpidament sotmesos En horari d’ofi cina Tel. 973 390 843 Biblioteca Municipal “Guillem Viladot” per les tropes lleials al govern i els dos Emergència o problema de circulació Tel. 973 392 583 militars afusellats al cap de tres dies Tel. 670 234 394 e-mail: [email protected] (15 de desembre), donant així els dos Mossos d’Esquadra 088 primers màrtirs a la causa republicana. Aquesta sublevació i la seva repressió Bombers 085 Tel. 973 391 080 CENTRES D’ENSENYAMENT van tenir ressò també a Agramunt. e-mail: [email protected] Escola Municipal Quatre agramuntins molt actius en Creu Roja Tel. 973 390 880 de Música Tel. 973 390 536 l‘aspecte cultural i d’avançades idees polítiques foren implicats en el com- CAP Tel. 973 390 635 CEIP Macià-Companys Tel. 973 390 668 Urgències (diürn) Tel. 973 392 020 plot: Joan Carrera i Batalla, Vicens Urgències (nocturn) Tel. 973 392 020 Institut de Batxillerat Morà i Conesa, Josep Jou i Bertran i 973 310 852 “Ribera del Sió” Tel. 973 390 803 Gabriel Sans i Xandre. Joan Carrera i Visites per telèfon: 902 111 444 Josep Jou, foren empresonats a Lleida Llar d’Infants “Nins” Tel. 973 391 682 (Sanitat respon) fi ns al 14 d’abril de 1931 que es va Ambulàncies Col·legi Mare de Déu proclamar la Segona República. Vicens Emergències mèdiques (SEM) 061 dels Socors Tel. 973 390 083 Morà i Gabriel Sans es feren escàpols i no els van poder detenir, però no van Farmàcia Esteve Tel. 973 390 428 TRANSPORTS DE VIATGERS reaparèixer per Agramunt fi ns el 14 Farmàcia Viladot Tel. 973 390 087 d’abril quan aquí també es proclamà Funerària Tel. 973 390 862 Estació d’autobusos de Tàrrega la República. Durant els anys de la Re- Tel. 973 311 172 pública, Agramunt va dedicar un carrer ESPAI DE CULTURA Agramunt-Lleida als capitans Fermin Galán i Àngel Gar- A les 7 del matí i a les 14:30h cía, als primers màrtirs de la causa re- Ofi cina de Turisme Tel. 973 391 089 publicana. Aquest carrer fi ns aleshores e-mail: [email protected] Agramunt-Barcelona era conegut com el carrer de la Plaça, Horari: de dilluns a divendres, matí de 9h Tots el dies a les 8:10h i a les 17:13h i correspon al primer tram de l’actual Diumenges i festius a les 19:47h a 13h i tarda de 16h a 19h carrer Sió fi ns al carrer del Call. dissabtes, 10:30h a 13h Ramon Bernaus i Santacreu

60 sió 549 [NOVEMBRE 2009] DESEMBRE 2009 Les fases de la lluna: Demografi a Lluna plena el dia 2, a les 07:30 h Mes de 31 dies, dotzè de l’any segons el nostre calendari i desè del primitiu ca- Quart minvant el dia 9, a les 00:13 h (Mes d’octubre de 2009) lendari romà anomenat Desember. Lluna nova el dia 16, a les 12:02 h NAIXEMENTS El dia 1 el sol surt a les 6h 57m, i es Issam Bouchateb dia 29-9 pon a les 16h 23m. El dia 31 el sol surt a Quart creixent el dia 24, a les 17:36 h Miquel Mir i Lluch dia 30-9 les 7h 17m, i es pon a les 16h 32m. Joana Mir i Lluch dia 30-9 Júlia Martínez i Martorell dia 3 El dia 21 a les 17h 47m entrem a Els antics grallers solien tenir un ganivet Noemí Puertas i Cañabate dia 5 l’HIVERN, és el solstici d’hivern, el dia que únicament utilitzaven per fer inxes. Mohamed-Amin Chorfi dia 5 És molt ric el refranyer d’aquest mes: Rohayma Hajji dia 9 més curt de l’any a l’hemisferi nord de la Ivet Puebla i Martínez dia 9 terra. Alhora és el solstici d’estiu a l’he- El fred pel desembre entra a dins, Hadil Majdi dia 13 misferi sud. Aquest dia el sol entra a la pel gener s’hi asseu, Rayan Bouarour dia 24 i el febrer va amb la pala al coll i el treu. constel·lació de CAPRICORN. MATRIMONIS El dia 31 de desembre, eclipsi parcial Dia 6: Dia de la constitució espanyola. Jordi Llorens i Domingo, i de Lluna, visible a Catalunya. L’eclipsi Actualment per als bons espanyols, siguin Sònia Gili i Bonet dia 3 comença a les 17h 15m i acaba a les del color que siguin, és tant o més sagra- DEFUNCIONS 21h 30m. da que el misteri de la Immaculada Con- Teresa Solanes i Jovell 93 anys, dia 9 cepció. Més que feta per mortals legisla- Antònia Cuscullola i Masanas 92 anys, dia 11 DATES ASSENYALADES dors, sembla atorgada per una divinitat I COSTUMARI superior i no precisament catalana. És la traducció democràtica de l’antiga unidad Les gralles. Els anys que feia molt de destino en lo universal del franquis- fred, per la lluna vella d’advent, era la me, pel que feia a l’estat espanyol. millor època de l’any per a tallar les ca- Dia 8: Immaculada Concepció de la nyes destinades a fer inxes per a les gra- Mare de Déu. lles i altres instruments populars. Perquè aquests fossin ben sonors, calia tallar la Dia 24: Vigília de Nadal. És el dia de canya en dies de força fred. L’any que fer cagar el tió. l’advent era benigne, calia esperar la llu- Dia 25: Nativitat de Nostre Senyor Je- na de gener, sempre que fos freda. Esco- sucrist. llien canyes de canyars vells. Per tal que Dia 26: Sant Esteve. sonessin clar i fort era necessari sucar Dia 28: Els sants Innocents. les canyes amb aiguardent i tallar-les Dia 31: Sant Silvestre.

amb ganivets nous que no s’haguessin JOSEP ROVIRA fet servir per tallar determinades coses. Ramon Bernaus i Santacreu

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES D’OCTUBRE Temps

°C l./m2 PLUJA CAIGUDA DURANT L’OCTUBRE 40 40

35 35 Dia 1 ...... Inapreciable Dia 7 ...... 3,0 l./m2 30 30 Dia 20 ...... 27,8 l./m2 2 25 25 Dia 22 ...... 11,0 l./m TOTAL ...... 41,8 l./m2 20 20

15 15 TEMPERATURES EXTREMES DE L’OCTUBRE 10 10 Màxima del mes ...... 29°, dia 6 5 5 Mínima del mes ...... 2°, dies 17 i 18 Oscil·lació extrema mensual ...... 27° 0 0 Mitja de les màximes ...... 20,161° –5 Mitja de les mínimes ...... 9,967° Mitja de les mitjanes ...... 15,064° 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions: L’observador: Deudat Pont

[NOVEMBRE 2009] sió 549 61 Primer Aniversari Felip Solé i Riera Morí el 4 de novembre de 2008. La seva esposa, Mª Carme; fi lls, Joan i Judith; fi lla política, Mª Carme; néts, Llorenç i Roger, sempre et recordarem.

Montclar, novembre 2009

62 sió 549 [NOVEMBRE 2009] LLEURE AMENITATS

Les 7 diferències

per Ricard Bertran

Fase d’un partit de l’Agra munt amb les noves instal·lacions acabades. Segons els mateixos futbolistes jugar en la nova gespa artifi cal és una autènti- ca “passada”. La foto de l’esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set modifi - cacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

SALT DE CAVALL ARITMÈTIC

Començant per la síl·laba on asse- Feu les operacions que us indiquem a nyala la fl etxa, i fent el moviment Solució a les l’esquerra i busqueu la solució entre del CAVALL als escacs, trobareu un 7 diferències: els números de la dreta. refrany català.

Feu i a

ga cos bès fa

Solució a a es ran us l’ARITMÈTIC:

ses. pa vors ti

Solució al SALT DE CAVALL, per P.R.:

cosses. Feu favors a bèsties i us pagaran a a pagaran us i bèsties a favors Feu

[NOVEMBRE 2009] sió 549 63 Quart aniversari de Pere Martí i Andreu

Que morí cristianament el dia 19 de novembre de 2005, a l’edat de 81 anys.

Sempre estaràs en el cor dels qui t’estimen.

Agramunt, novembre de 2009

64 sió 549 [NOVEMBRE 2009] LA FOTO per JOSEP BERTRAN

irculant per qualsevol car- Cretera hem vist més d’una vegada senyals provisionals que informen que ens tro- barem amb gent treballant. Afl uixem el peu de l’accelera- dor, però anem avançant sen- se trobar-nos amb res. Amb aquestes experiències, de mica en mica es deixa de fer cas dels advertiments i aca- bem obviant aquesta mena de senyals provisionals. És el que deu succeir a l’avinguda Àngel Guimerà. Ningú no fa cas de l’indicació de carrer tallat. I ben fet que fan.

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

[NOVEMBRE 2009] sió 549 65 66 sió 549 [NOVEMBRE 2009]  L’àlbum

El Diumenge de Pasqua del 1967 es va donar a conèixer ofi cialment la Coral d’Avui. Ho va fer amb tres cantades carame- llaires: a la Plaça, al Pou i al Mercadal. La senyera va ser apadrinada per l’alcalde, Manuel Mazon i la seva esposa Teresa Sans. Amb aquest motiu l’Ajuntament va oferir una recepció als seus components, moment en què un grup de cantaires es va fer aquesta fotografi a mentre celebraven aquesta històrica presentació.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

1) Rosa Amanós. 2) Teresita Torné. 5 3) Mª Carme Vicens. 7 4 2 4) Josep Sáiz. 6 8 10 3 5) Antoni Gros. 1 9 6) Josep Martorell. 7) Josep Mª Roqué. 8) Manel Pedraza. 9) Gemma Bàrrios.

12 14 10) Josep Martorell (fi ll). 11) Josep Lluís Puebla. 13 11 15 12) Antoni Camats. 13) Josep Mª Figuera. 14) Ramon Canosa. 15) Josep Mª Roig.

[NOVEMBRE 2009] sió 549 67 68 sió 549 [NOVEMBRE 2009]