Ajuntament De Preixana (Urgell)

Ajuntament de Preixana (Urgell)

Setembre 2013

Equip redactor Ramon Navés Sellart, Enginyer de MAFO Enginyeria SLP Elisabet Troyano Tapies, Tècnica de MAFO Enginyeria SLP

Responsables del seguiment del PAES Jaume Pané Roig, alcalde de l’Ajuntament de Preixana Mariona Pastó Vidal, secretària de l’Ajuntament de Preixana Modesto Heras Gallo, agutzil de l’Ajuntament de Preixana Elisabet Troyano Tapies, Tècnica de MAFO Enginyeria SLP

Coordinació tècnica Diputació de Lleida – Joan Buchaca Arfelis

Índex

1. EL PACTE D’ALCALDES 4 2. ANTECEDENTS I CONTEXT 6 2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 6 2.2. L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 6 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 7 3. METODOLOGIA 8 4. PREIXANA: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 9 4.1. Presentació del municipi 9 4.2. Documentació prèvia 10 5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE PREIXANA 11 5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 11 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 12 5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 13 5.2.2. Enllumenat públic municipal 15 5.2.3. Flota municipal 16 5.3. Producció local d’energia 17 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 17 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 17 6. PLA D’ACCIÓ 18 6.1. Presentació del pla d’acció 18 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 19 6.3. Accions realitzades (2005-2012) 19 6.4. Accions planificades (2012-2020) 19 6.5. Taula resum 34 7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 35 7.1. Actors implicats 35 7.2. Taller de participació - Planificació 35 7.3. Comunicació 36 8. PLA DE SEGUIMENT 37 9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 38 10. ANNEXES 40 10.1. Annex I: Dades dels consums d’energia, combustibles i carburants que necessita de Preixana, (valors utilitzats en el PAES). 40 10.2. Annex II: Dades dels consums d’energia de l’enllumenat públic de Preixana (valors utilitzats en el PAES). 44 10.3. Annex III: Document informe del taller de participació per a l’elaboració el PAES de Preixana. 45

1. El Pacte d’alcaldes

El 30 d’octubre de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Preixana va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat el Sr. Jaume Pané i Roig com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes. El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic. L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern. Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2 en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida; ⋅ Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius; ⋅ Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys); ⋅ Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia); ⋅ Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics); ⋅ Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

⋅ El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅ Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos. ⋅ Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2 Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002- 2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2. L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes. L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) 4) 5)

Eficiencia Energética 2011-20206. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són: ⋅ Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial). ⋅ Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya. ⋅ La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea. ⋅ La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada. ⋅ La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya. ⋅ Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental. ⋅ Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic. ⋅ L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

3. Metodologia

La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques lleidatanes ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible. La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES. Documents Fase Etapa Documents de referència Termini resultants

Compromís polític i signatura del Pacte + proposta de model Adaptació de les estructures + acord de Ple d’acord de Ple Inici administratives municipals + formulari -

Obtenció del suport de les parts d’adhesió + formulari d’adhesió interessades

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de l’ àmbit Avaluació del marc actual, que inclou + IRE de les comarques Ajuntament l’informe de referència d’emissions gironines (àmbit PAES) + SEAP Template + SEAP Template (àmbit Al cap d’un Planificació PAES) per a cada municipi any Establiment de la visió: on volem anar? + metodologia per a la Elaboració del pla: com volem + PAES municipal redacció dels PAES a les aconseguir-ho? comarques gironines Aprovació i presentació del pla + metodologia per a la + informe Implantació Implantació + PAES municipal redacció dels PAES a les d’implantació comarques gironines (cada dos Seguiment anys) + revisió PAES + metodologia per a la Seguiment i Informació i presentació dels informes + informe municipal redacció dels PAES a les informació d’implantació i d’acció periòdics d’acció (cada + ISE comarques gironines Revisió quatre anys) + metodologia per a la Promoure activitats i involucrar la + PAES municipal redacció dels PAES a les ciutadania i les parts interessades comarques gironines Anual Participació + informe de resultats (breu + metodologia per a la Organitzar activitats el Dia de l’Energia descripció de les redacció dels PAES a les activitats comarques gironines realitzades) Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

4. Preixana: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

El Municipi de Preixana, es troba en una zona d’altiplans del Urgell, que limita amb el terme de Vilagrassa al nord, amb el terme de Bellpuig al nord i nord-oest, amb el terme de Belianes a l’oest, amb el terme de Sant Martí de Maldà al sud, i amb el terme de Verdú a l’est. El municipi va estar contemplat en el text aprovat de l’Agenda 21 de la comarca del Urgell, on s’hi estudiaven algunes millores de la mobilitat, instal·lació d’una deixalleria... en general les accions definides en l’Agenda 21 del Urgell s’han dut a terme en els terminis indicats en el text. Les implantacions en matèria d’energia que implicaven a la població de Preixana son: Adequació de la il·luminació exterior existent, Incentius fiscals per a la instal·lació de plaques solars, Estudis energètics dels edificis i equipaments locals.

POBLACIÓ7 Població (2005): 427 habitants Població (2012): 426 habitants Taxa de creixement interanual:-0,5 %

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2005): 144 Nombre d’habitatges (2009)8: 145 % habitatges segona residència: : 41 % Nombre d’equipaments municipals:10

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 328 m Superfície: 21,5 km2 9 Graus dies de calefacció i refrigeració : 25ºC

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES 1- Regidoria de Governació, Urbanisme, Obres publiques i Esports 2- Regidoria de serveis promoció econòmica, Turisme i Medi ambient 3- Regidoria de sanitat, Joventut, Educació, Festes i Noves Tecnologies 4- Regidoria d’economia i finances, Cultura, Benestar Social i Agricultura

ACTIVITATS ECONÒMIQUES (VAB 2001) (VAB 2012)

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Preixana ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera. A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits. Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES. Tipus de document Nom Any Projecte Agenda 21 de la comarca de l’Urgell 2008 Inventari de Referència de les Emissions de les comarques de 2013 Memòria / Estudi Lleida al 2005

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

7) IDESCAT 8) N. Habitatges Principals, IDESCAT 2001. Habitatges nous construïts 2001-2005. Departament de Territori i Paissatge, GENCAT. 9) ICAEN (graus dia 18/18)

5. Inventari de referència d’emissions de Preixana

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi de Preixana va emetre 1599,04 tn de CO2, que representen el 1,075 % del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 3,74 Tn CO2/càpita, inferior a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 4,35 tn CO2/càpita.

Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Preixana.

Emissions generades:1.599,04 tnCO2 Emissions per càpita: 3,74 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,481 tnCO2 / MWh

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques de Lleida. Diputació de Lleida, 2013.

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) El poble de Preixana no disposa de grans empreses que siguin les productores de la majoria de les emissions de la vila. En molts casos, al tractar-se d’una població petita, molts dels comerços i les activitats que hi ha son d’un tamany reduït. Moltes d’aquestes activitats podrien arribar a considerar- se d’us residencial, ja que en alguns casos no es diferència en res, pel que fa a consums, amb una vivenda d’una família mitja de la població.

Edificis residencials Els edificis residencials de la població de Preixana, majoritàriament son cases i edificis antics. El fet que les vivendes i edificis siguin majoritàriament de construcció antiga, té avantatges i inconvenients, ja que per una part, aquest tipus d’edificacions residencials antigues disposen d’unes bones parets amb uns gruixos considerables de material, però per contra, no disposen de bons tancaments en les finestres i la majoria tampoc disposa d’aïllaments en les parets. Igualment, com en tot arreu, el factor clau en l’hora d’estalviar despeses tant per l’electricitat com per la climatització, sempre dependrà de la conscienciació de l’usuari sobre aquest aspecte.

Transport urbà rodat: transport privat i comercial Degut a les seves dimensions el poble de Preixana no necessita un servei de transport urbà rodat, ja que per les dimensions de la població seria un malbaratament dels recursos. A més a més en els casos de trasllats interurbans disposen de els recorreguts que realitzen les línies regulats d’autocars, gestionats per empreses privades. Malgrat això, amb les tendències de la població actual, s’està massa habituat a realitzar els desplaçaments dins la mateixa població amb vehicle propi. Aquest fet es, tal i com s’observa en la gràfica anterior el principal productor de les emissions de Preixana. Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 84 % de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat.

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Les emissions associades a la recollida de residus al 2005 eren de 126,15 tn CO2. El percentatge de recollida selectiva en pes era de 34,42 %. El 53,42 % era FORM; el 13,6 %, envasos; el 13,03 %, vidre, i el 19,95 %, paper i cartró. El destí final de la fracció rebuig era un dipòsit controlat propietat de l’ARC. i el de la FORM era també un dipòsit controlat de l’ARC.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Preixana varen consumir 229,22 MWh d’energia (tenint en comte electricitat i diferents combustibles i carburants), que van suposar 97,36 tnCO2. El consum d’energia respecte al 2011 ha augmentat en un 27,41 %, i en canvi les emissions han disminuït, en un 2,34 %. El fet que s’hagi augmentat el consum, però que les emissions hagin disminuït respecte a les del 2005, es deu a diversos factors, principalment: els aparells i les instal·lacions cada cop son més eficients, i perquè els factors de conversió del 2005 eren molt més elevats que els factors de conversió del 2011. Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Preixana.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2) Consum per fonts d’energia (MWh)

Consum Emissions Emissions (MWh) (tn CO2) (tn CO2 per càpita) 2005 2011 2005 2011 2005 2011 Equipaments 70,09 133,23 24,42 40,57 0,0572 0,0952

Electricitat 26,65 64,65 12,82 22,26 0,03 0,0522 Gasoil 43,43 68,58 11,60 18,31 0,0272 0,043

Biomassa [...] [...] [...] [...] [...] [...]

Solar tèrmica [...] [...] [...] [...] [...] [...]

Geotèrmica [...] [...] [...] [...] [...] [...]

Enllumenat 142,38 153,68 68,48 52,91 0,1604 0,1242

Electricitat 142,38 153,68 68,48 52,91 0,1604 0,1242

Flota municipal 16,75 6,06 4,46 1,60 0,0104 0,0038

Gasolina 15,97 5,28 4,26 1,41 0,010 0,0003

Gasoil 0,78 0,78 0,19 0,19 0,0005 0,0005 Total 229,22 292,97 97,36 95,08 0,2280 0,2232

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals

L’any 2005 hi havia un total de 5 equipaments i instal·lacions municipals. El nombre d’equipaments municipal ha augmentat i/o s’han reformat o ampliat, segons les necessitats del poble. Per exemple s’ha construït una deixalleria, una nova llar d’infants, s’ha reformat la caseta de bombes de la partida Bassa Bona... La majoria d’aquests nous edificis tan sols consumeixen energia elèctrica. L’únic edifici que necessitaria algun altre tipus d’energia per a la climatització es la nova llar d’infants, però no es necessari ja que per les dimensions reduïdes d’aquest nou espai s’ha connectat a la xarxa de distribució de calefacció de l’escola.

Deixant de banda que els nous equipaments tan sols utilitzaran l’energia elèctrica com a principal font d’energia, cal mencionar també que la majoria d’aquests nous equipaments, tampoc tindran una ocupació fixa, ja que alguns d’aquests equipaments, com son les casetes de bombes, edificis municipals sense ús... son edificis que disposen de subministre elèctric, però que no hi tenen ocupació que pugui fer augmentar aquest consum d’energia. Això fa que els consums d’aquests nous edificis serà el mínim possible.

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Preixana.

Emissions generades als edificis públics (Tn CO2) Consum per fonts d’energia (equipaments)

Electricitat (MWh) Gasoil (MWh) Biomassa (MWh) Solar tèrmica (MWh) Total (MWh) 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011

Administració 6,80 5,43 18,70 18,70 [...] [...] [...] [...] 25,50 24,13

Altres 1,41 1,98 [...] [...] [...] [...] [...] [...] 1,41 1,98

Educació 5,87 20,67 [...] 25,15 [...] [...] [...] [...] 5,87 45,81

Esports 6,80 5,43 24,74 24,74 [...] [...] [...] [...] 31,53 30,17

Sociocultural [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...]

Instal·lació 5,79 31,14 [...] [...] [...] [...] [...] [...] 5,79 31,14

Total 26,65 64,65 43,43 68,58 [...] [...] [...] [...] 70,09 133,23 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: un total de 10 edificis/instal·lacions de propietat municipal: l’Ajuntament, (que alberga en el seu interior la llar de jubilats, el consultori mèdic, i les dependències de l’ajuntament), el pavelló, l’escola, la llar d’infants, la deixalleria i la caseta de tractament d’aigua, la sala de vetlles, les bombes d’aigua, l’edifici municipal del C/ Joan Maragall i l’edifici municipal del C/ Sant Llorenç. Els resultats dels consums que tenen aquests edificis municipals s’adjunten a l’annex I d’aquest document.

El gràfic següent indica el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi. Pel que fa a l’electricitat el consum més elevat es el produït per la nova caseta de bombes de la partida Bassa Bona. Aquest consum tant elevat es deu a que aquestes bombes de l’aigua, funcionen durant tot el dia, i inclús més, depenent de la demanda de la població. En calefacció el consum mes elevat es el del pavelló, ja que els aïllaments i condicions interiors de l’edifici del pavelló no estan prou acondicionades per a retenir l’escalfor produïda, i hi ha una despesa molt elevada de combustible per a mantenir un confort en l’interior. Seguidament es mostra una llista on s’aclareixen a quin equipament fa referència cada nomenclatura.

Equipaments Denominació Situació Equipament 1 Ajuntament Pl. Catalunya Equipament 2 Pavelló Pl. Catalunya Equipament 3 Escola Pl. Catalunya Equipament 4 Llar d'Infants Pl. Catalunya Equipament 5 Deixalleria Partida Bassa Bona Equipament 6 Caseta Bombes Partida Bassa Bona Equipament 7 Sala de vetlles C/ Verge de l'Horta Equipament 8 Caseta Bombes Av. Montalbà Equipament 9 Edifici municipal C/ Joan Maragall Equipament 10 Edifici municipal C/ Sant Llorenç Equipament 11 Edifici municipal Antic Ajuntament (nomes 2005)

Figura 5.4. Consums dels equipaments anys (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de Preixana.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Preixana.

5.2.2. Enllumenat públic municipal

La població de Preixana disposa de dos quadres elèctrics des d’on s’alimenta tot l’enllumenat públic de la població. Un es troba situat en la Plaça Catalunya, i l’altre es troba en el C/Sitjar. Els consums produïts per l’enllumenat públic, son una mica elevats, ja que moltes de les lluminàries que hi ha en la població no son prou eficients i/o no disposen de sistemes de regulació per tal de produir un estalvi en hores de la nit. Tal i com es lògic, pel que fa a les emissions de CO2, l’enllumenat públic es el sistema elèctric que en produeix més a la població de Preixana.

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic de l’Ajuntament de Preixana. Consum d’energia Emissions Emissions (tn CO2) elèctrica (MWh) (tn CO2 per càpita) 2005 2011 2005 2011 2005 2011 Enllumenat públic 142,38 153,68 68,48 52,91 0,1304 0,1242 TOTAL 142,38 153,68 68,48 52,91 0,1304 0,1242

Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Preixana.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els quadres de llum, situats en les ubicacions següents: Quadre elèctric d’enllumenat situat a la Pl. Catalunya, i quadre elèctric d’enllumenat situat al C/ Sitjar, sota les escales. Aquests son els dos únics quadres d’enllumenat públic existents en la població. Els consums de l’any 2005 i 2011 dels quadres d’enllumenat públic s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus i el consum associat al transport escolar urbà (dins del municipi).

Degut a que es una població petita, Preixana nomes disposa d’un vehicle municipal. Aquest vehicle es propietat de l’Ajuntament de Preixana.

Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Preixana.

Consum Emissions Emissions (MWh) (tn CO2) (tn CO2 per càpita) 2005 2011 2005 2011 2005 2011 Parc de vehicles Ajuntament 6,06 6,06 1,6 1,6 0,0038 0,0038 Gasoil 5,28 5,28 1,41 1,41 0,0033 0,0033

Gasolina 0,78 0,78 0,19 0,19 0,0005 0,0005 Transport associat a gestió de residus 6,69 6,69 1,79 1,79 0,0042 0,0042

Rebuig 1,01 1,01 0,27 0,27 0,0006 0,0006

FORM 1,01 1,01 0,27 0,27 0,0006 0,0006

Envasos 1,38 1,38 0,37 0,37 0,0009 0,0009 Vidre 0,53 0,53 0,14 0,14 0,0003 0,0003

Paper i cartró 2,76 2,76 0,74 0,74 0,0017 0,0017

Transport escolar urbà 4,00 4,00 1,07 1,07 0,0025 0,0025 TOTAL 16,75 16,75 4,46 4,46 0,010 0,010 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Parc de vehicles propietat de l’ajuntament

El vehicle municipal de l’ajuntament de Preixana es una furgoneta, Renault Master 2.2. Amb aquest vehicle l’agutzil de la població, realitza les tasques de manteniment, conservació, vigilància... en les instal·lacions i equipaments de la població. Fins a l’any 2009 no es va regularitzar l’adquisició del

combustible mitjançant factures a nom de l’ajuntament, per tant no es tenen dades de consums del vehicle els anys anteriors. De totes maneres s’ha considerat que en l’any 2005 els consums pel que fa a les màquines i vehicles de l’ajuntament serà el mateix que en l’actualitat.

Transport associat a la gestió de residus

Segons les dades recollides en diversos medis, i les dades facilitades pel consell comarcal referent als consums de combustible per a la gestió dels residus, s’ha arribat a aquestes xifres referents la població de Preixana durant un any. El total de les emissions produïdes per la recollida dels residus en la població de Preixana es de 1,785 Tn CO2.

Transport escolar urbà

Per als alumnes de ESO es disposa d’una línia de transport escolar, que els desplaça fins a la població de Bellpuig que es on hi ha l’ institut de secundària més proper. S’ha considerat que, anualment aquest transport representa un consum de 4 MWh, es a dir, 1,07 Tn de CO2. Aquesta dada no varia amb els anys, ja que el recorregut i la distància que aquest transport realitza es el mateix durant els anys.

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Preixana no disposa d’instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW, ni tampoc adquireix energia verda.

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

Per el moment la població de Preixana no disposa de cap instal·lació de generació d’energia. En canvi si que disposa d’un projecte, pendent d’execució, per a la construcció i instal·lació d’una bomba de calor geotèrmica, que proporcionarà la climatització a tots els edificis municipals que es troben al voltant de la Plaça Catalunya, que es on hi ha més concentració d’edificis municipals. (Ajuntament, escola, llar d’infants, pavelló, consultori mèdic...) Aquest projecte, no suposaria un estalvi de l’energia que s’ha adquirir de la xarxa, però si suposaria un estalvi en el combustible necessari per a la climatització d’aquests edificis que se’n beneficiaran.

Amb aquest projecte, també es va tenir en compte deixar una possibilitat d’ampliació de la xarxa, per a que quan els veïns de la població beguessin els estalvis que s’obtenen amb aquest sistema de climatització, tinguessin la possibilitat de beneficiar-se’n. Aquest projecte apareix també en el punt on s’indiquen les mesures per a la reducció de les emissions.

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Preixana consta de 18 accions que suposen una reducció de 321,78 Tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 20,12 % de les emissions del 2005. Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques: 1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari. 2. Disminuir les emissions associades al transport urbà. 3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable. 4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans. El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció. Sector Camp d'acció 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1. Edificis, equipaments/instal·lacions 1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal 2.1. Flota municipal 2. Transport 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial 3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3. Producció local d'energia 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.2. Xarxa de calor 5.1. Urbanisme 5. Planejament i ordenació del territori 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana 6. Contractació pública de productes i 6.1. Requeriments d'eficiència energètica serveis 6.2. Requeriments d'energies renovables 7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7. Participació ciutadana 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació 8.1. Residus 8. Altres sectors 8.2. Altres Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Preixana té 3 objectius estratègics generals, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 total del 20,12 % per a l’any 2020. Obtenir més bon rendiment amb menys emissions dels equipaments i edificis municipals. Aconseguir més zones verdes i sense trànsit en la població. Utilitzar energies renovables per a la climatització dels edificis municipals més utilitzats (situats en la Plaça Catalunya).

6.3. Accions realitzades (2005-2012)

Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat 4 accions, en 2 sectors diferents que han contribuït a disminuir les emissions de GEH a l’atmosfera.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2012 Estalvi Sec- estimat Camp d'acció Acció Any tor (tn CO2/any) (metodologia) Estudi energètic de la plaça Catalunya, i substitució de làmpades de lluminàries de vapor de mercuri i 1 1.4 2012 -3,74 (a) vapor de sodi per lluminàries amb tecnologia LED, a més a més s’han col·locat reguladors de flux. Es va realitzar una auditoria en l’edifici de l’ajuntament i es van aplicar les següents mesures: Canvi dels 1 1.1 2012 -2,09 (a) controls de calefacció automàtic de les oficines de l’ajuntament i de la llar de jubilats Es va realitzar una auditoria energètica a l’edifici del pavelló i es van aplicar les mesures següents: 1 1.1 2012 -0,66 (a) Programador anual en el sistema de producció de ACS. Creació d’espais verds i zones peatonals per tal de 5 5.1 2005 -22,03 (a) reduir el transit rodat en algunes zones de la població. TOTAL (2005-2012) -28,52

a) Valor de l’estalvi amb les mesures implantades fins a l’any 2012.

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

6.4. Accions planificades (2012-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 14 accions més que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 18,34 % i que, sumades a les anteriors, (les dutes a terme entre el 2005-2012, que impliquen un 1,78 % de reducció d’emissions) permetran assolir per l’any 2020 una reducció total del 20,12 %.

1.1.1. Controlar la temperatura de consigna en els edificis municipals. Regular a

21ºC al hivern i a 25ºC a l’estiu. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Reduir el consum de combustible i/o electricitat dedicat a la climatització dels edificis municipals de Objectiu Preixana. Descripció En els edificis municipals on existeix una climatització, es modificaran els valors de consigna, i es bloquejaran per tal que no puguin ser variats per els usuaris. En aquest sentit caldrà conscienciar als usuaris de l’ús responsable de les instal·lacions de climatització tant en els edificis municipals com en les seves pròpies vivendes. Aquest fet es important ja que una climatització massa abusiva, en un edifici municipal, implica una despesa en combustible i/o electricitat innecessària, ja que una variació d’1ºC en la temperatura de consigna al hivern pot arribar a suposar un increment en el consum d’un 8%. I en el cas de la refrigeració baixar 1ºC la temperatura comporta un augment del 10% del consum. Seguint les indicacions del RITE, les temperatures en els espais interiors haurien d’estar compreses entre les següents: - Temperatura de refrigeració estiu: entre 23ºC i 25 ºC. - Temperatura actual: 23ºC - Temperatura que es proposa: 25ºC - Temperatura de calefacció al hivern: entre 20ºC i 22ºC - Temperatura actual: 23ºC - Temperatura que es proposa: 21ºC

Cost Cost acció: 0 € Consum Consum actual Cost abatiment: 0 €/kgCO2 estalviat Elèctric i 39,16 MWh/any Amortització 0 anys calefacció

Estalvi elèctric 3,21 MWh/any Estalvi Calefacció 1,13 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2014 Resp. Manteniment Indicadors seguiment Costos produïts en combustibles i electricitat per a climatització.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

- En els valors de calefacció es considera que al millorar dos graus l’estalvi produït serà del 16%, del valor de consum de calefacció (7,07 MWh/any) -1,4 - En els valors de la climatització produïda amb electricitat, tenint en compte que s’estima tn CO2 /any que es un 50% de l’energia destinat a la climatització (total de 32,09 MWh/any ), s’aplicarà S: Edificis municipals un estalvi del 20% en l’energia elèctrica. A: Consum combustibles

1.1.2. Instal·lació de dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat.

Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Millorar la gestió energètica dels edificis municipals. Descripció El sistema ideal de regulació de l’enllumenat es quan es proporciona la suficient il·luminació perquè la tasca es realitzi amb confort, comoditat i seguretat, durant el temps d’execució, mentre que la resta del temps no està activa. La instal·lació de dispositius de detecció amb temporitzadors permetran limitar la durada de l’encesa de la il·luminació en les zones de pas o amb ocupacions intermitents. Els edificis on es col·locaran aquests dispositius per a la minimització del consum son tots els edificis municipals en les següents dependències i zones: - Ajuntament: - Entrada - Escales - Replà pl. 1a - Banys (ajuntament, llar jubilats, consultori mèdic) - Escola: - Zones de pas, passadissos - Banys - Pavelló: - Zones de pas, escales passadissos - Banys (Pl. Baixa i Pl. Primera)

Cost Cost acció: 1.100 € Consum Consum actual 29,76 MWh/any Cost abatiment: 1,34 €/kgCO2 estalviat Estalvi 2,98 MWh/any Amortització 2,16 anys

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Alta 2014-2015 Instal·lador Indicadors seguiment Costos derivats de la il·luminació de les zones poc transitades en els edificis públics.

Estalvi de les emissions de CO2

Només s’ha tingut en compte les potències dels edificis: ajuntament, pavelló i escola. Dades consums: Es considera que el 25% del consum elèctric total en els edificis es destina a il·luminació -1,02 (7,44 MWh/any). L’estalvi estimat amb els nous sistemes de control de l’enllumenat es del 40%. tn CO2 /any S’ha estimat aquest consum amb previsió dels consums que hi haurà després de la instal·lació dels S: Enllumenat edificis sistemes. municipals A: Consum elèctric

1.1.3. Aplicació de les mesures pendents indicades en les auditories

energètiques realitzades en l’ajuntament. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Millorar la gestió energètica dels edificis municipals. Descripció Tal com s’ha indicat en les mesures dutes a terme entre els anys 2005 i 2012, es van encarregar unes auditories energètiques de diferents edificis municipals. Una d’aquestes auditories estava realitzada en l’edifici de l’ajuntament. Fins a dia d’avui no s’han executat la totalitat de les mesures indicades en l’auditoria, per això es que s’inclouen dins d’aquest PAES per tal de donar-hi finalment compliment i obtenir una millor eficiència de l’edifici. Les mesures pendents d’aplicar son les següents: - Ajuntament: - Control automàtic de calefacció en la sala de plens - Control automàtic de calefacció en el consultori - Canvi finestres oficines ajuntament - Canvi finestres sala de plens - Canvi finestres consultori - Canvi finestres llar de jubilats - Aïllament parets consultori - Aïllament parets llar jubilats - Col·locació de porticons amb lames en finestres oficines ajuntament - Col·locació de porticons amb lames en finestres del consultori

Cost Cost acció: Aprox. 23.198,67 € Consum Consum actual 7,41 MWh/any Cost abatiment: 13,33 €/kgCO2 estalviat Elèctr. i calefac. Amortització 13,58 anys Estalvi elèctric 0,55 MWh/any

Estalvi calefacc. 5,81 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2014-2017 Resp. Manteniment Indicadors seguiment Estalvi en la despesa de electricitat i gasoil consumit per al confort de l’edifici.

Estalvi de les emissions de CO2

Dades consums: Es el consum elèctric i de calefacció total de l’edifici. Es calcula cada un dels estalvis -1,74 segons el seu factor de conversió corresponent. En l’indicador d’estalvi en el consum s’han sumat totes les tn CO2 /any potències sense tenir en compte la procedència. S’han inclòs tots els estalvis provocats per les mesures S: Enllumenat edificis aplicades, indicats en el document de l’auditoria municipals A: Consum elèctric

1.1.4. Aplicació de les mesures pendents indicades en les auditories

energètiques realitzades en el Pavelló. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Millorar la gestió energètica dels edificis municipals. Descripció Tal com s’ha indicat en les mesures dutes a terme entre els anys 2005 i 2012, es van encarregar unes auditories energètiques de diferents edificis municipals. Una d’aquestes auditories estava realitzada en l’edifici del pavelló. Fins a dia d’avui no s’han executat la totalitat de les mesures indicades en l’auditoria, per això es que s’inclouen dins d’aquest PAES per tal de donar-hi finalment compliment i obtenir una millor eficiència de l’edifici. Les mesures pendents d’aplicar son les següents: - Pavelló: - Trasdosat parets pavelló - Canvi lluminàries sales d’entitats - Canvi lluminàries pavelló

Cost Cost acció: Aprox. 5.810 € Consum Consum actual 7,96 MWh/any Cost abatiment: 8,24 €/kgCO2 estalviat Elect. I calefacc. Amortització 11,9 anys Estalvi electr. 2.16 MWh/any

Estalvi calefacc. 1.15 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2014-2017 Resp. Manteniment Indicadors seguiment Estalvi en la despesa de electricitat i gasoil consumit per al confort de l’edifici.

Estalvi de les emissions de CO2

Dades consums: Es el consum elèctric i de calefacció total de l’edifici. Es calcula cada un dels estalvis -1,05 segons el seu factor de conversió corresponent. En l’indicador d’estalvi en el consum s’han sumat totes les tn CO2 /any potències sense tenir en compte la procedència. S’han inclòs tots els estalvis provocats per les mesures S: Enllumenat edificis aplicades, indicats en el document de l’auditoria. municipals A: Consum elèctric

1.1.5. Instal·lació d’un programa de control de la despesa energètica en els

edificis municipals. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Millorar la gestió energètica dels edificis municipals. Descripció Fins a dia d’avui no es porta un control informatitzat dels consums i les despeses de cada un dels edificis i equipaments municipals. S’instal·larà un programa per a tenir-ne un control informatitzat, on es puguin evidenciar diferències importants en el consum, sense justificació, i poder posar-hi una solució per a fer disminuir el consum.

Cost Cost acció: --- € Consum Consum actual 218,33 MWh/any Cost abatiment: --- €/kgCO2 estalviat Elect. Amortització ---- anys Consum actual 68,58 MWh/any

calefacció Estalvi electr. 10,92 MWh/any Estalvi calefacc. 3,43 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2014-2017 Resp. Manteniment Indicadors seguiment Estalvi en la despesa de electricitat i gasoil consumit per al confort de l’edifici.

Estalvi de les emissions de CO2

S’estima que amb aquest control informatitzat, es podrà arribar a reduir un 5% en les emissions generades pel mal ús de l’energia en els edificis municipals. -4,67 Tn CO2 /any Del total de consum d’electricitat dels edificis i equipaments municipals es reduiria 10,92 MWh/any. S: Enllumenat edificis Del total de consum d’electricitat dels edificis, equipaments i flota municipals es reduiria 3,43 MWh/any. municipals A: Consum elèctric

1.1.6. Incentivació de l’estalvi en els edificis municipals utilitzats per entitats i

agrupacions de la població. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Millorar la gestió energètica dels edificis municipals. Descripció S’incentivarà a alguns edificis municipals, utilitzats per la mateixa població, amb diferents fins, com per exemple el pavelló, a ser conscients amb l’estalvi energètic i responsabilitzar-los d’aquest, ja que si es produeix un estalvi en els edificis, es compensarà a aquest retornant-los en mode d’ajudes econòmiques el corresponent un 50% de l’estalvi generat. Els edificis municipals que gaudiran d’aquest programa son: - Pavelló - Escola - Llar d’infants

Cost Cost acció: ---- € Consum Consum actual 26,10 MWh/any Cost abatiment: ---- €/kgCO2 estalviat Electricitat Amortització ---- anys Consum actual 49,88 MWh/any

Calefacció Estalvi electr. 1,305 MWh/any Estalvi calefacc. 2,494 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2014-2017 Entitats i agrupacions de la població Indicadors seguiment Estalvi en la despesa de electricitat i gasoil consumit per al confort de l’edifici.

Estalvi de les emissions de CO2

S’estima que amb aquesta incentivació es podria arribar a estalviar fins a un 5% del cost de l’energia per a aquests edificis. -1,12 Tn CO2 /any Del total d’electricitat s’estalviaria un consum de 1,305 MWh/any. S: Enllumenat edificis Del total de calefacció s’estalviaria un consum de 2,494 MWh/any. municipals A: Consum elèctric

1.2.1. Promoure la millora de l’eficiència energètica en els sectors domèstic i

terciari mitjançant l’aplicació de sistemes passius. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Reduir emissions en els edificis residencials i del sector terciari. Descripció Actualment les noves edificacions ja compleixen amb les exigències requerides en el nou CTE. Però en el cas de les poblacions petites, on no hi ha moltes edificacions de nova construcció, i que per tant no compleixen amb les exigències de els edificis de nova construcció. Si s’intenta que aquestes edificacions, que no compleixen amb cap mesura d’eficiència, mirin d’aplicar sistemes i/o mesures per a l’estalvi, suposarien una gran millora pel que fa a l’estalvi d’emissions. Per a la conscienciació de la població, cal promoure la millora de l’eficiència energètica en les vivendes i empreses de la població a partir de dades reals, amb l’experiència de l’ajuntament. També caldrà fer una explicacions dels sistemes que garantiran una millora de l’eficiència energètica de les vivendes i empreses, com son: aïllaments, tancaments, ponts tèrmics, reguladors, incorporació de plaques solars... Cal que l’ajuntament proposi beneficis en els impostos municipals relacionats amb les llicències municipals d’obra, que a nivell particular, els propietaris que decideixin aplicar mesures d’estalvi i eficiència, se’n puguin beneficiar. Es podria incentivar en el preu del permís d’obres, fins a un 30% menys del cost d’aquest, si es presenta una certificació energètica amb classificació A, B o C.

Cost Cost acció: Reducció d’ingressos per Consum Consum 2005 965,22 MWh/any l’impost de permís d’obres Electric 351,2€ menys d’ingressos € Consum 2005 351,02 MWh/any Cost abatiment: 0 €/kgCO2 estalviat calefacció Amortització 0 anys Estalvi elect. 28,54 MWh/any

Estalvi calefac. 31,68 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2014-2018 Titular vivenda Indicadors seguiment Costos derivats de les despeses en climatització dels edificis de la població.

Estalvi de les emissions de CO2

Dades consums: Dades indicades en IRE 2005 de la població de Preixana, contemplades totes les fonts d’energia, tenint en compte les diferents conversions. Pel que fa a les reduccions de consum de calefacció (gasoil) s’estima que tan sols un 30% de la població aplicaran mesures d’eficiència energètica (s’estima 105,31 MWh/any). I d’aquest percentatge, s’estima que s’estalviaran un 30% en el consum actual que tenen, que implicarà un estalvi de 31,6 MWh/any. Pel que fa a l’electricitat, s’estima que el 32% del total consumit de potència elèctrica es destinat a la calefacció i climatització, el que representa 308,87 MWh/any. S’estima que s’apliquin mesures en un 28% dels casos, que implicaria un consum de 86,48 MWh/any. Per a aquests edificis on s’ha aplicat mesures, s’estima que s’arribaran a estalviar un 33% del consum, proporcionant un estalvi de 28,54 MWh/any. Agafant com a valor model el total recaptat en llicències d’obres l’any 2012, que son 3.902,14 €. D’aquest import s’aplica el percentatge estimat de la població que aplicarà aquestes mesures que fixem en un 30%, -18,27 aquest percentatge implicaria que la quantitat a la que afectaria la bonificació es de 1.170,64 € i l’import tn CO2 /any màxim bonificat en total per part de l’ajuntament, segons s’indica en la descripció seria un total del 30% S: Sector d’aquest import, que seria una quantitat de: 351,2 €. residencial/terciari A: Consums/Estalvi

1.2.2. Promoure la millora de l’eficiència energètica en els sectors domèstic i

terciari mitjançant l’aplicació de sistemes actius. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Reduir emissions en els edificis residencials i del sector terciari. Descripció La part de sistemes actius de les vivendes es refereix als aparells i electrodomèstics que es disposen en els habitatges. Com son els electrodomèstics, sistemes d’il·luminació, aparells de climatització... Promovent aquest fet de que el reemplaçament d’un equip o aparell vell, ens proporcionarà un estalvi en el consum i emissions de la vivenda, l’ajuntament com en el cas dels sistemes passius, podria mirar d’estudiar la possibilitat d’algun tipus de bonificacions per a aquells habitants que segueixin aquesta acció. La bonificació contemplaria una bonificació de fins a un 5% si els nous electrodomèstics instal·lats tenen una classificació energètica A+, o superior o bé si es canvia la caldera de gasoil per una caldera de biomassa.

Cost Cost acció: 5.800 € Consum Consum 2005 965,22 MWh/any Cost abatiment: 0,196 €/kgCO2 estalviat Electric Amortització 0 anys Consum 2005 351,02 MWh/any

calefacció Estalvi elect. 31,37 MWh/any Estalvi calefac. 70,20 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2014-2020 Titular vivenda Indicadors Costos derivats de les despeses per al canvi d’equips i aparells en les vivendes de la seguiment població.

Estalvi de les emissions de CO2

Dades consums: Dades indicades en IRE 2005 de la població de Preixana, contemplades totes les fonts d’energia, tenint en compte les diferents conversions. S’estima que serà un 20% de la població que aplicaran aquests mesures d’estalvi pel que fa a la calefacció, aquest percentatge implica un estalvi en el consum de 70,20MWh/any. L’estalvi produït serà el total d’emissions reduïdes, ja que es considera que les calderes de biomassa tenen emissions zero. Contemplant que hi ha 145 habitatges en la població, i que la mesura contempla el 20%, ens resulten 29 habitatges. S’estima un preu mig per caldera de 2.000€, que resultaria un total de 58.000€. D’aquest total de diners que es gastarien els propietaris podrien sol·licitar la devolució del 5%, per part de l’ajuntament, al que li implicaria un cost total, pel que fa a calefacció de 2.900€. Pel que fa a l’electricitat, es considera que entre electrodomèstics i equips de climatització representa un 65% del total del consum elèctric, que això suposa 627,4 MWh/any. Estimem que la mesura podrà afectar a un 20% dels electrodomèstics que representaria un consum de 125,48 MWh/any. L’estalvi estimat en aquests equips serà del 25%, representa un estalvi d’emissions total de 31,37 MWh/any. Contemplant que hi ha 145 habitatges en la població, i considerant també una mitja de 4 electrodomèstics per habitatge, ens resulta un total de 580 electrodomèstics en la població. S’estima que tan sols un 20% aplicaran la mesura de renovació d’electrodomèstics, el que resultaria un total de 116 electrodomèstics. -29,53 Estimant uns 500€ per electrodomèstic la despesa total per part de la població en la renovació tn CO2 /any d’electrodomèstics seria de 58.000€. Per part de l’ajuntament, que retornaria un 5% de la inversió a les S: Sector persones que ho sol·licitin, implicaria una despesa de 2.900€. residencial/terciari A: Consums/Estalvi

1.2.3. Promoure la substitució de totes les bombetes d’incandescència.

Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Reduir emissions i consums principalment a nivell domèstic i terciari. Descripció Des de l’any 2012 van deixar-se de comercialitzar les bombetes d’incandescència. Com que es tracta d’un canvi relativament fàcil de dur a terme, es proposarà a tots els veïns a que canviïn les lluminàries de casa seva per unes altres amb millor rendiment, menys emissions i mes baix consum. Des de l’ajuntament es proposarà la substitució de les bombetes, incentivant-los oferint-los bombetes de baix consum, a canvi d’entregar bombetes d’incandescència. Es preveu entregar fins a un màxim de 10 bombetes per vivenda, contemplant com a mitja entregar 7 bombetes per vivenda.

Cost Cost acció: 10.150 € Consum Consum 2005 965,22 MWh/any Cost abatiment: 0,234 €/kgCO2 estalviat Electric Amortització 0 anys

Estalvi elect. 125,961 MWh/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Alta 2014-2020 Titular edifici Indicadors seguiment Costos derivats de les despeses en enllumenat dels edificis de la població.

Estalvi de les emissions de CO2

Dades consums: Dades indicades dels consum en els edificis residencials, públics, i terciaris de Preixana. S’ha estimat que la potència mitja de les bombetes d’incandescència en les vivendes particulars tenen una potència de 100W, i les bombetes que oferirà l’ajuntament tenen una potència de 15W S’obtindria un estalvi de 85W. A aquest estalvi, contemplant que son 7 bombetes les incentivades, i multiplicant pel total de vivendes de la població, que son 145, obtenim: 85 * 7 * 145 = 86275 W d’estalvi. Si contemplem les hores de funcionament obtenim que 86275 W estalviats, per una mitja de 4 hores de -43,33 funcionament, per tot un any (365 dies) resulta un estalvi anual de: 86275 * 4 * 365 = 125961500 Wh/any, tn CO2 /any que son 125,961 MWh/any. S: consum enllumenat A: estalvi consum

1.3.1. Completar el canvi de tecnologia en les làmpades de l’enllumenat públic, per làmpades led.

Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Reduir consums en l’enllumenat públic municipal. Descripció Cal realitzar la substitució de les làmpades de les lluminàries que composen l’enllumenat públic municipal, amb una tecnologia poc o gens eficients, per altres molt més eficients, com es la tecnologia led. En la zona més centralitzada d’equipaments de la població, ja s’ha dut a terme una substitució de les làmpades obsoletes per unes altres de led. I s’ha apreciat un estalvi important. El percentatge total que representa aquesta zona de la població es d’un 10% del total de la vila. Cal mencionar que en aquest punt es considera que la majoria de lluminàries de la població ja son làmpades amb tecnologia VSAP. Segons les estimacions es calcula que un cop reemplaçades les làmpades amb tecnologies antigues i també havent dotat a la instal·lació de nous sistemes de regulació i control, aportaran un estalvi del 45 % en la despesa provocada pel consum de l’enllumenat públic.

Cost Cost acció: 56.250 € Consum Consum actual 153,68 MWh/any Cost abatiment: 1,054 €/kgCO2 estalviat Estalvi 38,73 MWh/any Amortització 4,66 anys

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2016 Resp. Manteniment Indicadors seguiment Costos derivats de les despeses en enllumenat públic.

Estalvi de les emissions de CO2

Del consum total s’hi aplica un 10% de reducció, considerant lluminàries que ja tenen la tecnologia canviada, això implica que resten per al canvi de tecnologia un total de 138,31MWh/any. L’estalvi que s’estima que proporciona la tecnologia LED, envers l’existent es d’un 28%, de manera que es podrà assolir un estalvi de 38,73MWh/any. -13,32 S’estima que el total de lluminàries que resten per a canviar son un total de 125. Aplicant un cost de tn CO2 /any instal·lació per cada una de 450€/lluminària obtenim un cost total de 56.250€. S: Enllumenat públic A: Estalvi consum

1.3.2. Apagada parcial de punts de llum de l’enllumenat públic durant la nit.

Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i Línia el sector terciari. Objectiu Reduir consums en l’enllumenat públic municipal. Descripció Per tal d’estalviar en el consum de l’enllumenat públic de la població, s’apagaran punts de llum, de manera que a partir de certa hora de la matinada es podran desactivar i/o disminuir el flux de llum de les làmpades. Es realitza el càlcul estimant la potència reduïda gracies al canvi de tecnologia de les lluminàries.

Cost Cost acció: 500 € Consum Consum actual 153,68 MWh/any Cost abatiment: 0,024 €/kgCO2 estalviat Estalvi 42,05 MWh/any Amortització 0,05 anys

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Instal·lador / Resp. Manteniment Indicadors seguiment Costos derivats de les despeses en enllumenat públic.

Estalvi de les emissions de CO2

Al consum actual (153,68 MWh/any) s’aplica una disminució del 28%, el que ens resulta 110,65 MWh/any. -14,46 S’estima que l’acció d'apagar algunes lluminàries representa un estalvi del 38% que ens resultarà un estalvi tn CO2 /any de 42,05 MWh/any. S: Enllumenat públic A: Consum

1.4.1. Substitució del 25% de la flota de vehicles privats en el municipi per vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà. Objectiu Millorar l’eficiència energètica de la flota de vehicles municipal. Descripció Tenint en compte que el parc mòbil actual es considerablement vell, i que segons els estudis, d’aquí al 2020 entre un 20 i un 30% dels vehicles que formen el parc mòbil hauran de ser renovats, per envelliment. Aprofitant aquest fet, s’ha d’estudiar propostes per part de l’ajuntament per tal d’incentivar aquestes compres de vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions, per a afavorir la disminució de CO2 a l’atmosfera. Algunes de les mesures que podria prendre l’ajuntament son: - Vincular l’impost de circulació a les emissions del vehicle, en funció de les possibilitats que permeti la llei de tribus locals. S’estima una bonificació de fins al 20% de reducció en l’impost de circulació del vehicle. - Establir acords amb concessionaris o fabricants d’aquests models més eficients. - Facilitat i promoure la carrega de les bateries a la via publica i en altres indrets (centres comercials, aparcament

Cost Cost acció: Reducció dels ingressos del Consum Emissions 2005 881,17 Tn CO2/any impost de circulació. Estalvi 110,14 Tn CO2/any 1.037,3€ menys d’ingressos. Producció Tèrmica ---- kWh Cost abatiment: 0 €/kgCO2 estalviat Elèctrica ---- kWh local Amortització 0 anys d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2012-2020 Cada propietari de vehicle Indicadors seguiment Emissions generades per causa del transport rodat renovat de la població.

Estalvi de les emissions de CO2

Dades consums: Dades indicades de emissions dels vehicles segons IRE de l’Urgell. Del total s’estima que apliquen la mesura un 25 % dels utilitaris, això implica 220,3 TnCO2/any, l’estalvi d’emissions estimat en aquests vehicles es del 50%, per tant obtenim que es produirà un estalvi d’emissions de 110,14 tnCO2/any. S’estima que hi ha un total de 564 vehicles en la població de Preixana, i que tan sols un 25% dels utilitaris renovaran el seu vehicle. Això implica que si es recaptaven 20.746,02 € (import any 2013) en impostos referents als vehicles, la quantitat estimada de la població a la que s’aplicarà la bonificació en la taxa de circulació, per renovació del seu vehicle,es del 25% que implica que la quantitat serà 5.186,50€. L’import -110,14 total de bonificació, serà de fins al 20% de l’import anterior, que resulten, l’ajuntament deixarà de recaptar tn CO2 /any la quantitat de 1.037,3€. S: Consums vehicles A: Estalvi combustible

1.5.1. Construcció d’una central de producció de calor i fred amb geotèrmia. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable Línia Crear una instal·lació de geotèrmia per a abastir de calor i fred els edificis municipals situats en la Plaça Objectiu Catalunya de Preixana. Descripció Per tal de poder gaudir d’un sistema de climatització en els edificis municipals, que es troben en la Plaça Catalunya de Preixana, l’ajuntament va decidir d’encarregar un projecte on es construís una central de geotèrmia, per a produir energia i disposar de climatització en els edificis municipals existents. En una zona entre el pati de l’escola i la llar d’infants es construirà una petita edificació on es col·locarà una màquina geotèrmica i un sistema de captació d’aigua a nivell freàtic, per tal d’aprofitar les aigües subterrànies, les quals captarà mitjançant una mina, per a la producció del fred i la calor que necessitin els edificis municipals. En un principi aquesta xarxa d’abastament de calor i fred estarà destinada exclusivament als edificis municipals, tot i que s’ha previst una sortida en el col·lector per si alguna vivenda particular vol gaudir dels avantatges de la producció de la climatització amb geotèrmia.

Cost Cost acció: 134.940,51 € Consum Consum actual 130.500 kWh/any Cost abatiment: 5.68 €/kgCO2 estalviat Estalvi 98.143 kWh/any Amortització 13,76 anys

Producció Tèrmica kWh Elèctrica kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2012-2020 Ajuntament de Preixana Indicadors seguiment Consums en els edificis municipals connectats a la nova xarxa

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

Seguint les dades incloses en el estudi de construcció i disseny de la central de producció de calor i fred amb geotèrmia encarregat per l’Ajuntament de Preixana, i basat en els consums actuals dels -27,47 diferents combustibles, i comparant-los amb les dades de rendiment de les màquines tenim les tn CO2 /any següents resultats. S: Consums edif. Consum energètic actual com a suma del gasoil i la electricitat 130,5 MWh/any. municipals Estalvi en energia del gasoil 81,57 MWh/any. Estalvi en energia elèctrica 16,57 MWh/any A: Producció energia

1.6.1. Augmentar el nombre de punts de recollida selectiva per a millorar i

facilitar la separació selectiva dels residus

Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans. Objectiu Millorar la recollida selectiva en el municipi. Descripció Actualment en la població de Preixana, es disposa de contenidors suficients repartits en tota la població de orgànic/rebuig, i repartits per tot el poble tan sols 3 punts on es podia practicar la recollida selectiva. Per tal de facilitar i incentivar a la població a realitzar la separació dels residus de forma selectiva, es col·locaran nous punts de recollida selectiva en la població. La realització de controls a l’atzar dels usuaris ubicant punts de control a diferents àrees d’aportació permetrà conèixer el grau de compliment de l’ordenança així com establir un sistema d’avisos i un barem de multes als usuaris que no utilitzin correctament els contenidors.

Cost Cost acció: 0 € Consum Consum 2005 181,63 tnCO2/any Cost abatiment: 0 €/kgCO2 estalviat tractament Amortització 0 anys residus

Estalvi 27,24 tnCO2/any

Producció Tèrmica ---- kWh Elèctrica ---- kWh local d’energia

Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Ajuntament de Preixana Indicadors seguiment Millora de la recollida selectiva de la població.

Estalvi de les emissions de CO2

Dades consums: Dades indicades del IRE -27,24 Es contempla un estalvi del 15% motivat per la millor separació dels residus, i conseqüentment provoca tn CO2 /any l’estalvi d’emissions en el procés de gestió dels residus. S: Recollida selectiva A: Separació residus

6.5. Taula resum

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme. La taula següent identifica els possibles actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Preixana: Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de Convocat Participació persones i/o Actors al taller al taller organismes Alcalde de Preixana: Jaume Pané Roig [Sí] [Sí] Ajuntament Secretària de l’ajuntament de Preixana: Mariona Pastó Vidal [Sí] [Sí] Agutzil de Preixana: Modesto Heras Gallo [Sí] [Sí]

Enginyer redactor PAES: Ramon Navés Sellart [Sí] [Sí] Altres Tècnica suport redacció PAES: Elisabet Troyano Tapies [Sí] [Sí] Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

7.2. Taller de participació - Planificació

El taller de participació es va realitzar el dia 22 de juliol de 2013 a l’ajuntament de Preixana. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment. Al taller, hi varen assistir 5 persones. A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament. Incorporació al Proposta Justificació PAES? Substitució de les làmpades de l’enllumenat públic per làmpades de led Sí [...] Apagar punts de llum de l’enllumenat públic durant la nit Sí [...]

Control eficient de temperatura dels edificis municipals Sí [...]

Font: Elaboració pròpia.

Taula 7.3. Proposta d’accions inicials àmbit PAES Incorporació al Proposta Justificació PAES?

Construir una central de geotèrmia per a produir la climatització dels edificis Sí [...] municipals de la Pl. Catalunya Font: Elaboració pròpia.

Posteriorment a la sessió, es va facilitar als assistents a la reunió l’informe de retorn del taller de participació, en què s’incorporen els resultats del qüestionari d’avaluació del taller de participació (adjunt com a annex III d’aquest document).

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

GRAU INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ FASE ETAPA IMPLICACIÓ Instrument Objectiu Informar la ciutadania de la signatura Compromís polític i signatura Edicte i pàgina web del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels del Pacte municipal treballs. Adaptació de les estructures Informar els treballadors municipals i administratives responsables polítics de la signatura Inici Alt municipals del Pacte d’alcaldes, dels Grup de treball compromisos adquirits, afavorir la Aconseguir el suport de les recollida de dades, guanyar legitimitat parts interessades i involucrar les persones amb poder de decisió. Informe periòdic Presentar els resultats de l’IRE a la Mitjà Avaluació del marc actual, ajuntament ciutadania. que inclou l’informe de referència d’emissions Presentar els resultats de l’IRE als Alt Grup de treball actors implicats.

Planificació Establiment de la visió: on Informar la ciutadania i validar les volem anar? Mitjà Comunicació accions. Implicar els responsables de Elaboració del pla: com la gestió energètica dels equipaments volem aconseguir-ho? municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Aprovació i presentació del Mitjà Comunicació pla

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques lleidatanes, caldrà informar la Diputació de Lleida de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals. L’Ajuntament de Preixana, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

8. Pla de seguiment

Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar: 1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe. 2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe. Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector. Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador Nombre de passatgers a l’any que utilitzen el transport públic Km de carril bici Km de vies per a vianants / km de vies municipals Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament Nombre de vehicles que passen per un punt fix a l’any/mes (agafar un Transport punt o carrer representatiu) Consum total d’energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l’Administració pública % de població que viu dins d’un radi inferior a 400 m d’una parada d’autobús Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives % de llars amb la qualificació energètica A/B/C Consum total d’energia dels edificis públics Consum total d’electricitat en edificis residencials Edificis, equipaments/instal·lacions Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari Producció local d’energia Electricitat produïda en instal·lacions locals Nombre d’edificis residencials que utilitzen xarxa de calor Calefacció i refrigeració urbanes Nombre d’edificis del sector terciari que utilitzen xarxa de calor Contractació pública de productes i serveis % d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública Nombre de ciutadans que assisteixen a activitats sobre eficiència Participació ciutadana energètica i energia renovable Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

9. Proposta de pla d’inversions

Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: curt termini (fins a l’any 2013), mitjà termini (2013-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions.

La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació.

Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions. Nombre Cost inversió Cost Termini Cost total (€) d’accions privada (€) Ajuntament (€) Curt termini (2012-2013) 1 0 € 0 € 0 € Mitjà termini (2013-2015) 5 0 € 86.858,67 € 86.858,67 € Llarg termini (2015- 2020) 8 0 € 152.279,01 € 152.279,01 € TOTAL 14 0 € 239.137,68 € 239.137,68 € Font: Elaboració pròpia.

Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents: Cost total (IVA inclòs) Cost d’abatiment de l’acció Període d’amortització Cost de la inversió privada (IVA inclòs) Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

Curt termini (2012-2013)

Cost Període Possibles Cost inversió Cost Cost Acció d’abatiment d’amortització vies de privada Ajuntament total (€/any) (any) finançament (€) (€) (€) Controlar temperatura consigna 0 € 0 € --- 0 € 0 € 0 € en els edificis municipals Total 0 €

Mitjà termini (2013-2015)

Cost Període Possibles Cost inversió Cost Cost Acció d’abatiment d’amortització vies de privada ajuntament total (€/any) (any) finançament (€) (€) (€) Instal·lació de dispositius 1,34 2,16 --- 0 1.100 1.100 d’aturada automàtica de l’enllumenat Aplicació de les mesures 13,33 13,58 ICAEN 0 23.198,67 23.198,67 pendents indicades en l’auditoria energètica realitzada en l’edifici de l’ajuntament

Aplicació de les mesures 8,24 7,5 ICAEN 0 5.810 5.810 pendents indicades en l’auditoria energètica realitzada en l’edifici del pavelló Completar el canvi de tecnologia 1,05 3,98 --- 0 56.250 56.250 en les làmpades de l’enllumenat públic, per làmpades led Apagada parcial de punts de 0,02 0,05 --- 0 500 500 llum de l’enllumenat públic durant la nit Total 86.858,67

Llarg termini (2015-2020)

Cost Període Possibles Cost inversió Cost Cost total Acció d’abatiment d’amortització vies de privada ajuntament (€) (€/any) (any) finançament (€) (€) Instal·lació d’un programa de 0 0 --- 0 0 0 control de la despesa energètica en els edificis municipals Incentivació de l’estalvi en els 0 0 --- 0 0 0 edificis municipals utilitzats per entitats i agrupacions de la població. Promoure la millora de 0 0 --- 0 351,2 351,2 l’eficiència energètica en els sectors domèstic i terciari mitjançant l’aplicació de sistemes passius Promoure la millora de 0 0 --- 0 5.800 5.800 l’eficiència energètica en els sectors domèstic i terciari mitjançant l’aplicació de sistemes actius Promoure la substitució de totes 0,176 0 --- 0 10.150 9.800 les bombetes d’incandescència Substitució del 25% de la flota 0 0 --- 0 1.037,3 1.037,3 de vehicles privats en el municipi per vehicles elèctrics, híbrids o de baixes emissions Construcció d’una central de 5,68 13,75 ICAEN 0 134.940,51 134.940,51 producció de calor i fred amb geotèrmia Redacció d’una ordenança per 0 0 --- 0 0 0 a establir l’obligatorietat de separar selectivament els residus Total 152.279,01

10. Annexes

10.1. Annex I: Dades dels consums d’energia, combustibles i carburants que necessita de Preixana, (valors utilitzats en el PAES).

Any 2005 (Total 5 edificis municipals) CONSUMS ELÈCTRICS

Any 2011 (Total 9 edificis municipals) CONSUMS ELÈCTRICS

CONSUMS COMBUSTIBLES

CONSUMS CARBURANTS

10.2. Annex II: Dades dels consums d’energia de l’enllumenat públic de Preixana (valors utilitzats en el PAES).

Any 2005

Any 2011

10.3. Annex III: Document informe del taller de participació per a l’elaboració el PAES de Preixana.