XXV Olimpíada Mollet Del Vallès
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
TURA XXV IOlimpíada. CAMAFREITA, M. Mollet (2013). XXVdel Olimpíada.Vallès. Una Mollet entre del Vallès. quinze Una entre quinze, pàg. 221-240 NOTES, 28 XXV Olimpíada Mollet del Vallès. Una entre quinze1 Montserrat Tura i Camafreita* “Dedicat a la meva filla Laia, la més olímpica” 1. Els 80, una dècada difícil 22%, superior a la dels dies que vaig Els anys 80 s’han caracteritzat com escriure aquest text. A partir del 1985 la fi del període “revolucionari” que s’iniciava tímidament un creixement havia sacsejat Occident des del maig econòmic i es culminava el procés de del 68: l’ocàs dels moviments d’eman- convergència amb Europa, aconseguint cipació social havia estat substituït per la integració a la CEE el 1986 i la incor- l’aparició de polítiques neoliberals. poració de la pesseta al Sistema Mone- També són els anys de la crisi del tari de la Comunitat el 1987. petroli iniciada a finals dels setanta que Des de 1979, amb més voluntat que s’allargava i de la crisi sanitària que sig- recursos, els ajuntaments democràtics nificà l’aparició de la SIDA, de les darre- havien iniciat la transformació més res fuetades del greu problema de l’ad- profunda i consistent de les condicions dicció a l’heroïna i de la d’uns índex de de vida en cada carrer, en cada barri, violència i d’inseguretat ciutadana que en fer protagonistes del seu futur tots i 221 sortosament no s’han repetit fins ara. cada un dels ciutadans. Va ser la dècada de la reconversió Barcelona veia com les velles naus industrial, desmantellant la gran side- del Poblenou esdevenien espais sense rúrgia, la metal·lúrgia, la construcció vida i es proposava agosarats projectes naval, la mineria i el final del tèxtil. de recuperació del front marítim, ja que Per aquest motiu s’havien creat zones fins aleshores era l’abocador i desguàs d’urgent reindustrialització, s’aplicaven d’una ciutat desestructurada. L’elimina- polítiques antiinflació, s’apostava per ció de les barraques conegudes com a incentivar la creació de llocs de treball i Somorrostro va ser-ne una icona. d’inversió pública per dotar a cada mu- Calia molta força i capacitat d’unir nicipi d’una nació negada, a la pròpia les esperances individuals fins a fer-ne nació i a l’Estat que havia estat aïllat per una de col·lectiva. La idea formulada, la dictadura franquista, de la moderni- just a l’inici de la dècada dels 80, pel tat en l’aplicació dels drets polítics i en primer alcalde democràtic de la capital la creació de serveis socials i culturals. de Catalunya, Narcís Serra, i treballada El 1989, amb la desintegració del de manera perseverant pel seu succes- Pacte de Varsòvia, la Unió Soviètica va sor Pasqual Maragall va donar un gran anunciar l’abandonament de l’hostilitat impuls a la transformació iniciada. Es política cap a al món occidental i, per tractava d’aconseguir la seu dels Jocs tant, la fi de la guerra freda. Queia la Olímpics de 1992, demostrant que un icona principal de la divisió en blocs gran esdeveniment esportiu podia ac- del món: el mur de Berlín. A meitat de tuar com el gran incentiu econòmic i la dècada dels 80, la taxa d’atur era del social d’una transformació urbana que * Metgessa i exalcaldessa. [email protected] Montserrat Tura i Camafreita NOTES, 28 encara avui, vint anys després dels Jocs De la seu organitzadora en sortien i vint-i-sis de la nominació de Barcelo- clarament els valors positius de: fra- na com a seu, és un referent mundial. ternitat, cooperació, igualtat, afany de El Cobi de Mariscal i el símbol olímpic pacificació del món... i no es va limitar de Josep Maria Trias, per les seves con- als valors inherents de competició es- notacions de rebuig del conformisme, portiva. Valors que es van treballar en la seva inspiració en la tradició de l’art cada pas, cada acte dels sis anys que van d’avantguarda i els referents artístics des de la nominació, 17 d’octubre de catalans, constitueixen la primera i va- 1986, i la celebració dels jocs, juliol – luosa aportació del disseny al projecte agost de 1992. cultural de Barcelona 92. Barcelona, i per extensió totes les A partir d’aleshores, el disseny va ciutats subseus es converteixen durant constituir una de les principals aporta- els anys previs i, sobretot durant l’any cions a la indústria d’una nova etapa de 1992, en referent mundial d’urbanisme reactivació econòmica. En ser escollida i urbanitat, de cultura i valors culturals Barcelona, fou escollida Catalunya, per- que transcendeixen la cultura, amb què des del principi, el projecte consis- l’esport com a referència però amb les tia en posar en valor molt més que els relacions socials internacionals com a Jocs Olímpics i que el Centre d’Estudis objectiu. Olímpics ho concreta amb els següents ítems destinats a donar la volta al món 2. Les ciutats subseus. (MORAGAS , 1987). Una afortunada sintonia “... à la ville ... de Barcelona” parau- 222 Pintors les pronunciades per Joan Antoni Sa- maranch, el 17 d’octubre de 1986 a Picasso, Dalí, Miró, Tàpies 1 Equipaments i ofertes culturals Lausana que van emocionar milions de Congressos, liceu, concerts, fires, museus, catalans i catalanes. Mai tots els catalans teatre, exposicions, festivals, llibres, es- s’havien sentit tant barcelonins, ni els ports, futbol barcelonins havien tingut tanta consci- ència de representar totes les ciutats de Referents, geopolítics Catalunya. Mediterrània, catalana, internacional Com a conseqüència de reforçar la Músics i actors idea que Barcelona era Catalunya, la Pau Casals, Montserrat Caballé, Flotats ciutat capital era conscient que els seus Arquitectes límits eren indefinits i que la millor de- Gaudí, Bohigas, Bofill finició de Catalunya era nació de ciu- Monuments i edificis singulars tats, es proposà compartir l’honor, la La catedral, la Sagrada Família, el Parc inversió, la construcció i gestió de les Güell, les fonts instal·lacions necessàries amb altres Referents turístics ciutats situades a diferents indrets dels Costa Brava, platges, nit 33.000 quilòmetres quadrats. Referents i qualificacions genèriques La majoria de subseus es basaven Olímpica, Romànica, Bimil·lenària, Gòti- en la tradició en la pràctica d’un de- ca, Cultural, Industrial, Cosmopolita, Open terminat esport, d’altres per raons ge- (oberta), Avantguarda ogràfiques com les vinculades als rius Referents urbans o muntanyes i finalment algunes per Rambles, port, Tibidabo, Montjuïc Especialitats culturals 1 Barcelona competia amb París. Fins al darrer Moda, Disseny, Modernisme moment no es va conèixer el resultat i molts creien que era impossible vèncer París. XXV Olimpíada. Mollet del Vallès. Una entre quinze NOTES, 28 singularitats que no tenien a veure amb la pràctica esportiva, com és el cas de Mollet del Vallès. • Badalona: Bàsquet i Boxa. • Banyoles: Rem. • Castelldefels: Piragüisme. • Granollers: Handbol. • L’Hospitalet de Llobregat: Beisbol. • Mollet del Vallès: Tir Olímpic. • Reus: Hoquei patins. • Sabadell: Futbol. • Sant Sadurní d’Anoia: Hoquei patins. • La Seu d’Urgell: Piragüisme eslàlom (aigües braves). • Terrassa. Hoquei herba. • Vic: Hoquei patins. • Viladecans: Beisbol. • El Muntanyà2 (el Brull i Seva): Hípica. Figura 1. Montserrat Tura, alcaldessa de • Saragossa3 i València: Futbol. Mollet i Olegario Vázquez Raña, president Des d’aleshores, aquestes ciutats han de la Federació Internacional de Tir, a les compartit un sentiment especial que es instal·lacions olímpiques de tir de Mollet. desperta amb orgull cada vegada que 223 alguna referència o algun símbol vin- Recordo, com si hagués passat ahir, culat als Jocs Olímpics de 1992 ens ho una de les moltes reunions amb els res- recorda. ponsables del COOB (Comitè Olímpic En les autopistes encara hi podem Organitzador de Barcelona 1992) i de trobar els cartells situats meticulosa- la Federació Internacional de Tir. Aquell ment a 92 quilòmetres i que permeten dia de principis de juny de 1989 hi as- la inscripció en cartell de senyalització sistia en Josep Miquel Abad conseller viària normalitzat de “Barcelona 92”, delegat del COOB i Olegario Vázquez però (potser imperdonablement) han Raña, president de la Federació Interna- desaparegut a l’entrada dels municipis cional de Tir, un mexicà molt influent aquells cartells de “Mollet del Vallès – que no parava de repetir que algunes subseu olímpica”. delegacions americanes havien apostat per Barcelona en el si del COI i que en 3. El cas de Mollet del Vallès justa correspondència a les seves gesti- Havien estat proclamades totes les ons les instal·lacions de Tir havien de ser subseus, excepte la que havia d’acollir millor que les de Seül. Hi assistíem Joan el Tir Olímpic. Fins i tot s’havia resolt la Antoni Solans, director general d’Urba- distribució entre Banyoles i Castellde- nisme i responsable de l’INCASOL, i jo fels de les proves de piragüisme i rem mateixa en qualitat d’alcaldessa. que inicialment s’havien assignat ínte- Eren reunions de tanteig, amb la grament a la capital del Pla de l’Estany. premissa de confidencialitat per no ge- 2 El Muntanyà va allotjar proves d’hípica encara que no va ser reconeguda com a subseu de manera oficial perquè estava en terrenys de dos municipis diferents (el Brull i Seva) (Osona). 3 Saragossa i València es van oferir per allotjar competicions eliminatòries de futbol i compartir el goig de Barcelona i Catalunya. Montserrat Tura i Camafreita NOTES, 28 nerar expectatives que esdevinguessin • Conveni Ajuntament, Departament frustració si no es concretava la desig- de Governació i INCASOL, propietari nació com a subseu. Alguna estona de dels terrenys. les matinades d’insomni la relació Es- • Redacció i aprovació del Pla especial cola de Policia de Catalunya i galeries Olímpic que creava els vials d’accés de tir es va fer present i des d’alesho- a les instal·lacions de tir, Escola res va esdevenir inseparable.