Cyrano De Bergerac
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CYRANO DE BERGERAC Edmond Rostand laperla29 laperla29 Fitxa artística ---------------------------------------------------------------------------------- Direcció: Oriol Broggi Traducció: Xavier Bru de Sala Repartiment Pere Arquillué Marta Betriu Bernat Quintana Ramon Vila Jordi Figueras Isaac Morera Babou Cham Pau Vinyals Andrea Portella Emma Arquillué Espai: Max Glaenzel Il·luminació: Guillem Gelabert Vestuari: Berta Riera Disseny de so: Damien Bazin Ajudant de direcció: Ferran Utzet Producció: La Perla 29 2 laperla29 Un text d’Oriol Broggi, el director... Cyrano de Bergerac és, des de fa més de 25 anys, un dels referents més intensos del teatre del nostre país. Recordo molt bé el dia que vaig anar a veure l’obra al teatre, jo era un nen, i recordo també haver-la vist moltes vegades més en la versió de cinema, al vídeo de casa. El muntatge de Josep Maria Flotats és una de les raons que em porten cap al món del teatre. A cada assaig em plantejo per què no haver fet aquest text abans? Com és possible que hagin passat 28 anys i ningú no l’hagi tornat a fer? Segurament la resposta és senzilla: l’empremta del muntatge del Flotats ha estat massa forta! És una meravella assajar aquests grans textos on a cada vers et sorprens de cadascuna de les paraules. Per una companyia com la nostra, La Perla 29, és interessant canviar tant de registre (venim de fer Incendis del libanès Wajdi Mouawad) i fer una obra d’espases, barrets, amors, odis, enganys, guerra, humor i enginy... ens ve molt de gust en aquest moment. Cyrano em té el cor robat. És commovedor i molt encisador, et capta des de l’inici, et sedueix. És un home fort, àgil, intel·ligent, un líder. És bona persona, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic. Aconsegueix ofendre però alhora atrau. És un cavaller orgullós i coherent, un home íntegre que mai no acceptaria vendre’s. Àgil amb l’espasa i amb el vers. Un home total: bo amb les lletres i bo a la batalla. Presentat així semblaria l’home perfecte, però no! No, la perfecció no existeix... i Cyrano té un problema. Una deformació que es concentra en el seu gran nas. La jugada de l’autor és magnífica, perquè el nas és allò que el fa imperfecte. És la mostra visible de la imperfecció. Cyrano està obsessionat amb el seu nas desproporcionat i la problemàtica que té amb ell s’enquista dins el seu esperit i tenyeix tota la seva existència, fent-la complicada i difícil. Pateix. Cyrano és fort i valent (té totes les qualitats d’un home) i alhora és extremadament sensible i donat a la paraula. Un home que acaba seduint no a través del físic sinó a través del pensament i la poesia. A través de la paraula afilada. Finalment, el defecte de Cyrano (el seu nas gros) el fa ser més brillant, però el fa patir desmesuradament. I quan troba a Cristià, jove i guapo, fabriquen un joc intel·ligent que va teixint una trampa per als personatges. Un joc molt shakesperià que passa per fer teatre dins del teatre. Suplantar personalitats, arribar a l’espectador de forma clara: si interpretes a un altre creixes amb ell, i t’enredes en uns móns perillosos però preciosos. L’obra de Cyrano és una meravella i l’argument està molt ben trenat. També per la frescor del versos i la manera d’arribar a l’ànima de tots els espectadors. Allò que Cyrano diu a Rosaura és preciós. Et fa estremir i emocionar. En temps de crisi busquem emocions fortes i “del tot tremendes”. Busquem amb ànsia allò que et fa vibrar tot el cos i l’ànima. Allò que et fa riure mentre plores. Cyrano és una obra de mosqueters, amb baralles, balls, espases, corredisses, guerres, amor, teatre, cançons, traïcions, conspiracions, emoció, mort i més amor. Una obra completa i extraordinària. 3 laperla29 Un text de Xavier Bru de Sala, el traductor... A diferència de tots nosaltres, i de la resta dels mortals, el Cyrano de Rostand disposa d’una tan plena consciència d’ell mateix que se sap indigne de ser estimat. La irresistible enormitat del nas no és sinó metàfora de la deformitat de l’ànima. Per desencadenar aquest drama tan agraït de contemplar i d’ingerir com de quasi impossible digestió, no n’hi ha prou amb aquesta consciència. Cal, en primer lloc, que el personatge actuï en conseqüència, que llueixi un caràcter acordat amb l’exageració del nas. Així, el trobem adorable i temible, heroic i fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems malaltissos. Com els romàntics de debò, Cyrano no fa trampes ni se’n fa. Amb aquests ingredients i malgrat la inesborrable tara original, qualsevol altre personatge o persona podria triomfar sobre l’adversitat, merèixer l’amor, obtenir-ne la plena correspondència. Quina força s’hi oposa? El destí advers, és a dir la mala sort reiterada, com ell mateix acaba per reconèixer: “M’ha sortit malament fins i tot el final”. Denunciava Stendhal, i observem en la literatura anterior i posterior, que els francesos van substituir l’amor per la vanitat. Cyrano no. Cyrano estima, Cyrano sap que no pot de ser estimat, i això l’esperona a estimar, primer de forma esbojarrada, més tard de manera tan alta que per amor sacrifica el seu amor. Res de menys insignificant. Que l’espectador no es deixi enganyar per la brillantor de les escenes i les rèpliques, que llisqui per la seductora passarel·la del vers, però que no ignori el sentit de l’obra, que s’interrogui i es deixi interpel·lar, que travessi el vel de la facilitat, que rebutgi la temptació de considerar-la una diversió intranscendent i amable. * * * Aviat farà trenta anys del gran moment pel teatre català que va representar el Cyrano de Josep Maria Flotats. És un honor que Oriol Broggi primer i tot seguit Pere Arquillué i la resta de la companyia La Perla 29 hagin tornat a confiar en la mateixa versió. En correspondència, i per tal d’acostar-la encara més a la sensibilitat de l’espectador d’avui, hem acordat que, sense abandonar el rigor prosòdic, els actors fessin seu el text més enllà del vers, tal com exigeix Molière i a la contra de com hauria volgut Rostand. Aquí i allà, algun petit descans de la mètrica i la rima, a la manera d’un replà, no procura sinó incrementar aquesta imprescindible proximitat i accentuar, amb el contrast, la contundència del recitat. Que em perdonin els actors i el director, però el millor elogi que puc fer-los és constatar que, en efecte, han aconseguit que aquest Cyrano es pugui escoltar, no diré que a les fosques, però sí amb els ulls aclucats. 4 laperla29 Edmond Rostand, l’autor ---------------------------------------------------------------------------------- Marsella 1 d’abril de 1868 – París, 2 de desembre de 1918). Va ser dramaturg neoromàntic francès. Famós per escriure l’obra entorn a la figura de Cyrano de Bergerac que es va estrenar l’ny 1897 al Théâtre de la Renaissance. Aquesta obra va tenir molt èxit des de les seves primeres representacions i ha perviscut com un clàssic del teatre francès fins als nostres dies. L’obra de Rostand s’associa amb el Neoromanticisme. Les seves obres romàntiques proporcionaven l’alternativa al teatre realista i popular que es feia a França a finals del segle XIX. Biblioteca de Catalunya (c/Hospital, 56) A partir del 23 de maig de 2012 i fins al 22 de juliol De dimarts a dissabtes a les 20:30h, diumenges a les 19h Roda de premsa: 15 de maig a les 13h Passi de gràfics: 15 de maig a les 13.45h 5 laperla29 Oriol Broggi i Rull Oriol Broggi va néixer a Barcelona el 1971. És director de la companyia la Perla 29. Llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona (1997). Ha cursat, també, estudis d’Imatge i So. PREMIS 2012 Premi Ciutat Barcelona, per la gestió de la Nau de Llevant de la Biblioteca de Catalunya, per la direcció de Luces de bohemia i Natale in Casa Cupiello. 2009 Premi Butaca al millor muntatge de petit format de la temporada per Hamlet. 2006 Premi Butaca al millor director de la temporada per el muntatge Antígona de Sófocles. Premi Butaca al millor muntatge teatral de la temporada per el muntatge Antígona de Sófocles. LA SEVA ACTIVITAT COM A DIRECTOR D’ESCENA INCLOU: 2012 Tot assejant Cyrano, o el dia que l’actriu va arribar massa aviat amb Rosa Gámiz i Oriol Broggi. 2012 Incendis de Wajdi Mouawad. Teatre Romea. 2011 Luces de Bohemia de Valle Inclán 2010 Questi Fantasmi, d’Eduardo De Filippo. Coproducció Festival Grec i CDN. Biblioteca de Catalunya (Barcelona) i Teatro María Guerrero (Madrid) Electra, de Sòfocles. Teatre Nacional de Catalunya 2009 Natale in Casa Cupiello, d’Eduardo de Filippo. Biblioteca de Catalunya. La bona persona, a partir de l’obra de B.Brecht versió de Rosa Gàmiz – Teatre familiar. La Mostra d’Igualada. Hamlet, de Shakespeare - Producció La Perla 29 Biblioteca de Catalunya 2008 El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht – Teatre Nacional de Catalunya El Rei Lear, de Shakespeare - Producció La Perla 29 (Coproducció Festival Barcelona Grec’08) – Biblioteca de Catalunya Homenatge a Feliu Formosa, Teatre Auditori de Sant Cugat 6 laperla29 2007 L’Oncle Vània, de Txèkhov – Producció La Perla 29 (Coproducció Festival Temporada Alta) – Biblioteca de Catalunya Passat el Riu, de Joe DiPietro – Producció La Perla 29 - Teatre Romea Rosita, història d’una florista, adaptació de Rosa Gàmiz a partir de l’obra “Pigmalió” de Bernard Shaw.