El misantrop Molière Sala Gran La gran comèdia clàssica sobre la hipocresia humana El misantrop és una de les peces més brillants de Molière, i el seu protagonista excel·leix entre tots els arquetips humans que poblen la literatura dramàtica universal. Alceste és un home tocat per una aversió profunda a tot allò que respira i es mou al seu voltant, però té la virtut de resistir-se a qualsevol interpretació unívoca: si d’una banda és difícil que no simpatitzem amb la seva crítica hilarant i implacable de la hipocresia, la mediocritat i la petulància que l’envolten, de l’altra també costa passar per alt les seves febleses i contradiccions, la seva condició de botxí i de víctima al mateix temps. Sorprèn comprovar com, tot i haver estat escrita al segle XVII, El misantrop no ha perdut vigència. D’alguna manera, la societat continua oferint motius de sàtira i ridiculització que encaixen perfectament amb la divertida peça de Molière. És, precisament, amb la voluntat decidida de subratllar-ne la vigència i la modernitat que Georges Lavaudant ha revisat aquest clàssic universal, i ho fa, a la Sala Gran del TNC, amb un equip de pesos pesants de l’escena catalana actual. 2 El misantrop Molière Sala Gran El misantrop Molière Traducció ...........................................................................................Sergi Belbel Direcció i il·luminació ...........................................................Georges Lavaudant Escenografia i vestuari ...........................................................Jean-Pierre Vergier So .......................................................................................................Luc Guillot Caracterització ....................................................................................Ignasi Ruiz Ajudant de direcció ............................................................................... Luis Blat Col·laboració artística .................................................................... Daniel Loayza Col·laboració en el moviment .................................................... Montse Colomé Ajudanta d’escenografia ................................................................... Paula Bosch Ajudanta de vestuari ............................................................. Brigitte Tribouilloy Ajudant d’il·luminació ..............................................................Salvador Cuenca Assistent a la direcció .......................................................................... Israel Solà Realització d’escenografia: Taller d’escenografia Jordi Castells, Tero Guzmán, Tallers Pascualín Confecció de vestuari: Sastreria Cornejo, Goretti sastreria teatral Agraïments: Pierre Raynaud, Juancho Gómez Uribe per a CEBADO, amb productes REDKEN 5th Avenue NYC 3 El misantrop Molière Sala Gran Repartiment: Alceste ......................................................................................... Jordi Boixaderas Philinte ...............................................................................................Jordi Bosch Oronte ..................................................................................................Lluís Soler Célimène ...........................................................................................Marta Marco Éliante ........................................................................................Anna Ycobalzeta Arsinoé ...............................................................................................Rosa Novell Acaste, marquès ............................................................................ Carles Martínez Clitandre, marquès .......................................................................... Jordi Martínez Un guarda de la marescalia de França ..................................................Ramon Giró Dubois, criat d’Alceste ........................................................................Miquel Bonet Criats: Andreu Banús Ignasi Campmany Òscar García David Ortega Xesco Pintó Ireneu Tranis Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció: Teatre Nacional de Catalunya Amb el suport de l’Institut Francès de Barcelona 4 El misantrop Molière Sala Gran Una nova versió d’El misantrop al Teatre Nacional de Catalunya? M’imagino que molts espectadors recorden les magnífiques posades en escena de Fabià Puigserver i de Josep Maria Flotats. El projecte que en aquesta ocasió proposem, tot i ser fidel a Molière, presenta diverses particularitats que el fan diferent. En primer lloc, la traducció de Sergi Belbel, lliure i audaç, que abandona el vers per oferir-nos un text més pròxim. Però també l’espai i el vestuari, que no fan referència a cap època concreta. I, finalment, la magnífica companyia d’actors i actrius que hem reunit, en la qual cadascú aporta la seva singularitat. Tots ells es troben davant del repte de passar amb rapidesa del registre dramàtic a la farsa, de la conversa filosòfica a l’angoixa de la gelosia, de l’engany a les exigències absolutes de la sinceritat... És, doncs, com jugar a caminar per la corda fluixa. Exactament el que li passa a la peça, que no es pot dir si cau del costat de la comèdia o del drama. Per acabar, no puc deixar de repetir, un cop més, la felicitat que sento en treballar en aquest gran teatre del país, on la paraula «art» encara significa alguna cosa. Georges Lavaudant 5 El misantrop Molière Sala Gran El misantrop, una de les obres mestres de Molière El misantrop o l’atrabiliari amorós és una de les peces més brillants de Jean- Baptiste Poquelin (París 1622-1673), dit Molière. Comèdia en cinc actes i en vers estrenada el 4 de juny de 1666 al Palais Royal, és una de les dues obres mestres –l’altra és Dom Joan (1665)– que Molière va escriure arran de la polèmica provocada per la seva obra anterior, Tartuf o l’impostor, sotmesa, del 1666 al 1669, a les pressions dels sectors més integristes, políticament i religiosament parlant, de l’època. En totes tres obres, el dramaturg hi aprofundeix el tema de la impostura, però hi interroga també sense concessions ni subterfugis el dret, el poder, la manera i, fins i tot, la utilitat de construir i de mostrar la veritat des de l’escena còmica. L’argument L’acció d’El misantrop es desenvolupa dins l’univers tancat de l’alta societat parisenca dels anys 1660. Alceste, protagonista de l’obra, és un personatge d’una sinceritat i d’una justícia sense límits: «No suporto aquesta actitud covarda i afectada que gasta la immensa majoria d’aquesta genteta teva tan a la moda; i no hi ha res que odiï més que la pedanteria de tots aquests que no paren de xerrar i pontificar a tort i a dret, que reparteixen abraçades i petons frívolament, parlen per no dir res, discuteixen pel gust de discutir i tracten de la mateixa manera l’home més honest i el més fals. Quin avantatge hi pots trobar que un home t’ensaboni, et juri amistat, fe, afecte, estima, tendresa i que faci de tu elogis desmesurats si al cap d’uns minuts acaba fent el mateix amb el primer desgraciat que passa? De cap manera! Ningú amb una mica de seny voldria una estimació tan... prostituïda; un home assenyat no necessita res de tot això, ni necessita que el barregin amb la resta de l’univers: l’estima, s’ha d’escatimar! Estimar tothom és no estimar ningú. Em sap greu, però tu no ets dels meus; jo estic en contra de tots aquells que afalaguen a tothom i no saben fer cap distinció ni tenen mai cap opinió pròpia: no vull que a mi em tractin com a la resta. T’ho diré net i clar: jo, amb l’amic del gènere humà no m’hi faig.» Això no li impedeix estar enamorat de la coqueta Célimène: «L’amor que sento per aquesta jove vídua no em fa tornar tan cec per no veure-li els defectes, i sóc el primer de veure’ls-hi i de condemnar-los encara que l’estimi. Malgrat tot, no hi puc fer res, reconec la meva debilitat, em deleixo per aquesta dona. Encara que li trobi tots els defectes del món i que els hi recrimini, sap fer-se estimar; les seves gràcies són poderoses però el meus sentiments també ho són. Estic segur que gràcies al meu afecte, podré allunyar-la de tota aquesta frivolitat viciosa.» Però Célimène, per la seva banda, no està gens decidida a lliurar-li el seu cor. Philinte intenta debades fer raonar el seu amic Alceste posant-lo davant l’evidència de les contradiccions i de l’absurditat de la seva actitud: «Déu meu, no cal ser tan estrictes amb els costums de la nostra societat, i hauríem de ser més tolerants amb la naturalesa humana; no cal examinar-la tan rígidament i hem d’acceptar els seus defectes. Cal que siguem honestos sense caure en l’exageració. Fins i tot l’excés de seny pot ser censurable. La raó perfecta defuig tots els extrems i ens demana ser assenyats però amb moderació. Aquesta actitud rígida i virtuosa, bastant passada 6 El misantrop Molière Sala Gran de moda, va en contra de la nostra època i dels hàbits actuals; als pobres mortals se’ls exigeix de ser immaculats i perfectes, quan el que cal en realitat és ser flexible i saber-se adaptar als nous temps sense resistir-s’hi. És una bogeria pretendre que pots corregir els defectes del món.» Alceste, però, persevera en la seva actitud: es crea un problema important quan refusa d’afalagar l’obsequiós Oronte per un sonet que aquest li presenta; posa en perill l’èxit d’un procés judicial que té iniciat perquè és reticent a sol·licitar el favor dels jutges i, pel que fa a Célimène, s’entesta a obtenir d’ella una resposta definitiva a les seves pretensions matrimonials. El moment de màxim conflicte es produeix, això no obstant, quan Alceste