Dossier El Misantrop Descarregar

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Dossier El Misantrop Descarregar El misantrop Molière Sala Gran La gran comèdia clàssica sobre la hipocresia humana El misantrop és una de les peces més brillants de Molière, i el seu protagonista excel·leix entre tots els arquetips humans que poblen la literatura dramàtica universal. Alceste és un home tocat per una aversió profunda a tot allò que respira i es mou al seu voltant, però té la virtut de resistir-se a qualsevol interpretació unívoca: si d’una banda és difícil que no simpatitzem amb la seva crítica hilarant i implacable de la hipocresia, la mediocritat i la petulància que l’envolten, de l’altra també costa passar per alt les seves febleses i contradiccions, la seva condició de botxí i de víctima al mateix temps. Sorprèn comprovar com, tot i haver estat escrita al segle XVII, El misantrop no ha perdut vigència. D’alguna manera, la societat continua oferint motius de sàtira i ridiculització que encaixen perfectament amb la divertida peça de Molière. És, precisament, amb la voluntat decidida de subratllar-ne la vigència i la modernitat que Georges Lavaudant ha revisat aquest clàssic universal, i ho fa, a la Sala Gran del TNC, amb un equip de pesos pesants de l’escena catalana actual. 2 El misantrop Molière Sala Gran El misantrop Molière Traducció ...........................................................................................Sergi Belbel Direcció i il·luminació ...........................................................Georges Lavaudant Escenografia i vestuari ...........................................................Jean-Pierre Vergier So .......................................................................................................Luc Guillot Caracterització ....................................................................................Ignasi Ruiz Ajudant de direcció ............................................................................... Luis Blat Col·laboració artística .................................................................... Daniel Loayza Col·laboració en el moviment .................................................... Montse Colomé Ajudanta d’escenografia ................................................................... Paula Bosch Ajudanta de vestuari ............................................................. Brigitte Tribouilloy Ajudant d’il·luminació ..............................................................Salvador Cuenca Assistent a la direcció .......................................................................... Israel Solà Realització d’escenografia: Taller d’escenografia Jordi Castells, Tero Guzmán, Tallers Pascualín Confecció de vestuari: Sastreria Cornejo, Goretti sastreria teatral Agraïments: Pierre Raynaud, Juancho Gómez Uribe per a CEBADO, amb productes REDKEN 5th Avenue NYC 3 El misantrop Molière Sala Gran Repartiment: Alceste ......................................................................................... Jordi Boixaderas Philinte ...............................................................................................Jordi Bosch Oronte ..................................................................................................Lluís Soler Célimène ...........................................................................................Marta Marco Éliante ........................................................................................Anna Ycobalzeta Arsinoé ...............................................................................................Rosa Novell Acaste, marquès ............................................................................ Carles Martínez Clitandre, marquès .......................................................................... Jordi Martínez Un guarda de la marescalia de França ..................................................Ramon Giró Dubois, criat d’Alceste ........................................................................Miquel Bonet Criats: Andreu Banús Ignasi Campmany Òscar García David Ortega Xesco Pintó Ireneu Tranis Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció: Teatre Nacional de Catalunya Amb el suport de l’Institut Francès de Barcelona 4 El misantrop Molière Sala Gran Una nova versió d’El misantrop al Teatre Nacional de Catalunya? M’imagino que molts espectadors recorden les magnífiques posades en escena de Fabià Puigserver i de Josep Maria Flotats. El projecte que en aquesta ocasió proposem, tot i ser fidel a Molière, presenta diverses particularitats que el fan diferent. En primer lloc, la traducció de Sergi Belbel, lliure i audaç, que abandona el vers per oferir-nos un text més pròxim. Però també l’espai i el vestuari, que no fan referència a cap època concreta. I, finalment, la magnífica companyia d’actors i actrius que hem reunit, en la qual cadascú aporta la seva singularitat. Tots ells es troben davant del repte de passar amb rapidesa del registre dramàtic a la farsa, de la conversa filosòfica a l’angoixa de la gelosia, de l’engany a les exigències absolutes de la sinceritat... És, doncs, com jugar a caminar per la corda fluixa. Exactament el que li passa a la peça, que no es pot dir si cau del costat de la comèdia o del drama. Per acabar, no puc deixar de repetir, un cop més, la felicitat que sento en treballar en aquest gran teatre del país, on la paraula «art» encara significa alguna cosa. Georges Lavaudant 5 El misantrop Molière Sala Gran El misantrop, una de les obres mestres de Molière El misantrop o l’atrabiliari amorós és una de les peces més brillants de Jean- Baptiste Poquelin (París 1622-1673), dit Molière. Comèdia en cinc actes i en vers estrenada el 4 de juny de 1666 al Palais Royal, és una de les dues obres mestres –l’altra és Dom Joan (1665)– que Molière va escriure arran de la polèmica provocada per la seva obra anterior, Tartuf o l’impostor, sotmesa, del 1666 al 1669, a les pressions dels sectors més integristes, políticament i religiosament parlant, de l’època. En totes tres obres, el dramaturg hi aprofundeix el tema de la impostura, però hi interroga també sense concessions ni subterfugis el dret, el poder, la manera i, fins i tot, la utilitat de construir i de mostrar la veritat des de l’escena còmica. L’argument L’acció d’El misantrop es desenvolupa dins l’univers tancat de l’alta societat parisenca dels anys 1660. Alceste, protagonista de l’obra, és un personatge d’una sinceritat i d’una justícia sense límits: «No suporto aquesta actitud covarda i afectada que gasta la immensa majoria d’aquesta genteta teva tan a la moda; i no hi ha res que odiï més que la pedanteria de tots aquests que no paren de xerrar i pontificar a tort i a dret, que reparteixen abraçades i petons frívolament, parlen per no dir res, discuteixen pel gust de discutir i tracten de la mateixa manera l’home més honest i el més fals. Quin avantatge hi pots trobar que un home t’ensaboni, et juri amistat, fe, afecte, estima, tendresa i que faci de tu elogis desmesurats si al cap d’uns minuts acaba fent el mateix amb el primer desgraciat que passa? De cap manera! Ningú amb una mica de seny voldria una estimació tan... prostituïda; un home assenyat no necessita res de tot això, ni necessita que el barregin amb la resta de l’univers: l’estima, s’ha d’escatimar! Estimar tothom és no estimar ningú. Em sap greu, però tu no ets dels meus; jo estic en contra de tots aquells que afalaguen a tothom i no saben fer cap distinció ni tenen mai cap opinió pròpia: no vull que a mi em tractin com a la resta. T’ho diré net i clar: jo, amb l’amic del gènere humà no m’hi faig.» Això no li impedeix estar enamorat de la coqueta Célimène: «L’amor que sento per aquesta jove vídua no em fa tornar tan cec per no veure-li els defectes, i sóc el primer de veure’ls-hi i de condemnar-los encara que l’estimi. Malgrat tot, no hi puc fer res, reconec la meva debilitat, em deleixo per aquesta dona. Encara que li trobi tots els defectes del món i que els hi recrimini, sap fer-se estimar; les seves gràcies són poderoses però el meus sentiments també ho són. Estic segur que gràcies al meu afecte, podré allunyar-la de tota aquesta frivolitat viciosa.» Però Célimène, per la seva banda, no està gens decidida a lliurar-li el seu cor. Philinte intenta debades fer raonar el seu amic Alceste posant-lo davant l’evidència de les contradiccions i de l’absurditat de la seva actitud: «Déu meu, no cal ser tan estrictes amb els costums de la nostra societat, i hauríem de ser més tolerants amb la naturalesa humana; no cal examinar-la tan rígidament i hem d’acceptar els seus defectes. Cal que siguem honestos sense caure en l’exageració. Fins i tot l’excés de seny pot ser censurable. La raó perfecta defuig tots els extrems i ens demana ser assenyats però amb moderació. Aquesta actitud rígida i virtuosa, bastant passada 6 El misantrop Molière Sala Gran de moda, va en contra de la nostra època i dels hàbits actuals; als pobres mortals se’ls exigeix de ser immaculats i perfectes, quan el que cal en realitat és ser flexible i saber-se adaptar als nous temps sense resistir-s’hi. És una bogeria pretendre que pots corregir els defectes del món.» Alceste, però, persevera en la seva actitud: es crea un problema important quan refusa d’afalagar l’obsequiós Oronte per un sonet que aquest li presenta; posa en perill l’èxit d’un procés judicial que té iniciat perquè és reticent a sol·licitar el favor dels jutges i, pel que fa a Célimène, s’entesta a obtenir d’ella una resposta definitiva a les seves pretensions matrimonials. El moment de màxim conflicte es produeix, això no obstant, quan Alceste
Recommended publications
  • Josep Maria Flotats Picas
    Doctor honoris causa Josep Maria Flotats Picas Doctor honoris causa JOSEP MARIA FLOTATS PICAS Discurs llegit a la cerimònia d’investidura celebrada a la sala d’actes de l’edifici del Rectorat el dia 27 de juny de l’any 2017 Índex Presentació de Josep Maria Flotats Picas per Roser Gauchola Gamarra 5 Discurs de Josep Maria Flotats Picas 15 Currículum de Josep Maria Flotats Picas 29 PRESENTACIÓ DE JOSEP MARIA FLOTATS PICAS PER ROSER GAUCHOLA GAMARRA Josep Maria Flotats va rebre, a Barcelona, una educació francesa, cir- cumstància aquesta que molt probablement va marcar la seva trajectò- ria vital i professional posterior La seva carrera artística s’ha desen- volupat en primer lloc a França, més tard a Catalunya i finalment s’ha estès a la resta de l’Estat Així, entre 1959 i 1962, Josep Maria Flotats es va formar a l’École Supérieure d’Art Dramatique de Strasbourg, l’actual Théâtre Natio- nal de Strasbourg, considerat el bressol per excel·lència de l’escena francesa, gràcies a una beca (com a ell mateix li agrada recordar) de l’Institut Francès de Barcelona per al primer any dels estudis, beca que va ser creada especialment per a ell En els anys posteriors, la ma- teixa École Supérieure d’Art Dramatique de Strasbourg li va atorgar successius ajuts durant la resta dels seus estudis atès el seu brillant expedient acadèmic i malgrat l’oposició del règim franquista En aquesta institució va rebre la formació dels deixebles de Louis Jouvet, una figura de referència ineludible de l’escola dramatúrgica i actoral francesa Un cop finalitzada la seva
    [Show full text]
  • Dossier SERLO O NO
    SALA PRINCIPAL Del 28 de septiembre al 13 de noviembre de 2016 De martes a domingo a las 20 h. DOSSIER DE PRENSA SERLO O NO ♦ DOSSIER DE PRENSA ♦ 91 360 14 80 (EXT 158) www.teatroespanol.es SALA PRINCIPAL ► SERLO O NO Para acabar con la cuestión judía T E A T R O de Jean-Claude Grumberg Dramaturgia y dirección Josep Maria Flotats Con Josep Maria Flotats y Arnau Puig Intérpretes Josep Maria Flotats y Arnau Puig Traducción del francés Mauro Armiño Escenografía Alejandro Andújar Iluminación Albert Faura (a.a.i.) Interpretación musical Dani Espasa Ayudante de dirección Pep Planas Construcción de escenografía Neo Escenografia SL Diseño del abrigo Goretti Coproducción Taller 75 y Teatre Lliure SERLO O NO ♦ DOSSIER DE PRENSA ♦ 91 360 14 80 (EXT 158) www.teatroespanol.es En el año 2009 Josep Maria Flotats visitó con gran éxito las tablas del Teatro Español con El encuentro de Descartes con Pascal joven , de Jean Claude Brisville con una fórmula parecida a la que nos muestra ahora en esta nueva apuesta en la que el diálogo y la dialéctica son protagonistas de montajes de pequeño formato pero de gran inteligencia a los que el gran actor y director nos tiene tan bien acostumbrados. Todo ello no sin hacer desmerecer las grandes producciones dirigidas por Flotats como lo fue el estreno mundial de Beaumarchais, de Sacha Guitry, que pudimos disfrutar en las mismas tablas en 2011. En esta ocasión, además de interpretar la obra junto a Arnau Puig, vuelve a firmar la dramaturgia y la dirección de Serlo o no , de Jean-Claude Grumberg, gran dramaturgo francés, conocido y reconocido internacionalmente – (ocho premios Molière, un premio César), con más de treinta obras en su haber, todas ellas estrenadas con éxito en Francia y en todo el mundo– pero jamás aún representado en España hasta que Josep Maria Flotats lo estrenó con gran éxito en el Teatre Lliure de Barcelona el pasado noviembre en catalán.
    [Show full text]
  • A Teatro Con Eduardo D’Eduardo De Filippo Versió I Direcció Lluís Pasqual
    © Ros Ribas HOME I SENYOR / LA GRAN IL·LUSIÓ a teatro con eduardo d’Eduardo de Filippo versió i direcció Lluís Pasqual Montjuïc – del 30 de març a l’1 de maig HOME I SENYOR / LA GRAN IL·LUSIÓ A teatro con Eduardo d’Eduardo de Filippo versió i direcció Lluís Pasqual intèrprets Laura Aubert Viola, Marta Di Spelta / Jordi Bosch Gennaro De Sia, Otto Marvuglia / Robert González Mariano D'Albino, cambrer de l'hotel, cantant / Oriol Guinart Gervasio Penna, Gennarino / Teresa Lozano Sra. Locascio, Matilde / Ramon Madaula Calogero Di Spelta / Francesca Piñón Florence, Sra. Marino, Rosa Intrugli / Albert Ribalta Sr. Zampa, Roberto Magliano, Gregorio / Marc Rodríguez Attilio, Il Brigadiere, Oreste Intrugli / Mercè Sampietro Zaira músics Laura Aubert / Robert González / Carles Pedragosa - Roman Gottwald / Pablo Martorelli música Dani Espasa / escenografia Alejandro Andújar i Lluís Pasqual / vestuari Alejandro Andújar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Xavier Clot / so Roc Mateu / audiovisual Franc Aleu ajudant de direcció Juan Carlos Martel Bayod / assistent de direcció Òscar Fabrés / ajudanta de vestuari Maria Albadalejo / ajudant d'escenografia Jorge Salcedo / alumna en pràctiques de direcció de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Judith López construcció d’escenografia Taller d’escenografia Jordi Castells, Arts-cènics i Pascualín / confecció de vestuari Ángel Domingo i Luis Espinosa / acabats María Calderón / producció audiovisual Surreal Lab producció Teatre Lliure espectacle en català / durada aproximada 2h. sense
    [Show full text]
  • SERLO O NO Para Acabar Con La Cuestión Judía De Jean-Claude Grumberg Dramaturgia Y Dirección Josep Maria Flotats Con Josep Maria Flotats Y Arnau Puig
    SERLO O NO Para acabar con la cuestión judía de Jean-Claude Grumberg Dramaturgia y dirección Josep Maria Flotats Con Josep Maria Flotats y Arnau Puig Intérpretes Josep Maria Flotats y Arnau Puig Traducción del francés Mauro Armiño Escenografía Alejandro Andújar Iluminación Albert Faura (a.a.i.) Interpretación musical Dani Espasa Ayudante de dirección Pep Planas Dirección de producción Fran Avila Distribución Fran Avila Construcción de escenografía Neo Escenografia SL- Taller Escengrafía Castells Diseño del abrigo Goretti Coproducción Taller 75 y Teatre Lliure . Josep Maria Flotats, interpretar, junto a Arnau Puig, firmar la dramaturgia y la dirección de Serlo o no, de Jean-Claude Grumberg, gran dramaturgo francés, conocido y reconocido internacionalmente – (ocho premios Molière, un premio César), con más de treinta obras en su haber, todas ellas estrenadas con éxito en Francia y en todo el mundo– pero jamás aún representado en España hasta que Josep Maria Flotats lo estrenó con gran éxito en el Teatre Lliure de Barcelona el pasado noviembre en catalán. Ahora, en castellano, con traducción del francés de Mauro Armiño, escenografía de Alejandro Andújar; iluminación de Albert Faura (a.a.i.) e interpretación musical de Dani Espasa. La obra cuenta la historia de dos vecinos que se encuentran a menudo en el rellano de la escalera ¿Qué puede llegar a ocurrir cuando uno de ellos descubre por internet que el otro es judío? De esta manera arranca esta pieza que, mediante un diálogo incisivo entre sus dos personajes y a través de un irresistible e inteligentísimo humor, nos lleva a interrogarnos sobre los temas más importantes de la condición humana: el compromiso ético, social y moral con uno mismo, con propios y extraños, con la lengua, la cultura, la historia.
    [Show full text]
  • Ser-Ho O No Per Acabar Amb La Qüestió Jueva De Jean-Claude Grumberg Dramatúrgia I Direcció Josep Maria Flotats
    Taller 75 © Ros Ribas ser-ho o no per acabar amb la qüestió jueva de Jean-Claude Grumberg dramatúrgia i direcció Josep Maria Flotats Taller 75 Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu? Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació, dirigida i interpretada per Josep Maria Flotats. Nou impromptus truculents i hilarants entre dos veïns que es creuen al replà de l’escala de casa seva. Per a un dels dos, cada trobada és l’oportunitat per preguntar a l’altre pels seus orígens jueus. O com acabar amb l'obstinació de les idees rebudes sobre la qüestió. Una peça que serveix per torçar el coll als prejudicis contra els jueus. L’être ou pas va ser escrita l’any 2013 i va ser publicada el mateix any per Éditions Actes Sud, sota el títol original Pour en finir avec la question juive. Arran d’un augment dels actes antisemites esdevinguts a França a la primeria del 2015, i coincidint amb unes primeres funcions del muntatge al Théâtre Antoine de París, l’autor mateix va decidir canviar-ne el títol per evitar malentesos. L’espectacle, dirigit per Charles Tordjman i amb Pierre Arditi i Daniel Russo al repartiment, es va representar ocasionalment en dies alterns durant el març del 2015, i finalment s’estrenarà en temporada el pròxim 3 de novembre. més informació http://www.actes-sud.fr / http://www.theatre-antoine.com La traducció de Salvador Oliva que presentem serà publicada en breu per Pagès Editors.
    [Show full text]
  • Sergi Belbel's Theatre of Pain Sharon G
    University of Richmond UR Scholarship Repository Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Latin American, Latino and Iberian Studies Publications 12-2004 Sergi Belbel's Theatre of Pain Sharon G. Feldman University of Richmond, [email protected] Follow this and additional works at: http://scholarship.richmond.edu/lalis-faculty-publications Part of the Dramatic Literature, Criticism and Theory Commons Recommended Citation Feldman, Sharon G. "Sergi Belbel's Theatre of Pain." Revista Hispanica Moderna 57, no. 1/2 (December 2004): 241-66. This Article is brought to you for free and open access by the Latin American, Latino and Iberian Studies at UR Scholarship Repository. It has been accepted for inclusion in Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications by an authorized administrator of UR Scholarship Repository. For more information, please contact [email protected]. SERGI BELBEL'STHEATRE OF PAIN DINS la seva memoria("Within his Memory"), a Catalan play written by Sergi Bel- bel in 1986, begins in total darkness, an imprecise empty void in which the spectator hears only the deep, rhythmic gasps and sighs of the anonymous pro- tagonist. ' As the stage lights slowly rise during this "preliminary"scene, Ell (or, "He," as the protagonist is generically called) is depicted on his knees, mastur- bating with his back to the audience. At first glance, his violent, self-inflicted pleasure may be interpreted as an ultimate affirmation of life; yet, his autoerot- ic gestures are also imbued with memories that carry with them tremendous pain and torment, for as he gazes at his reflection in a mirror hanging above the stage, he "sweatsblood" (according to the stage directions) and is remind- ed of the tragic death of his identical twin brother in an automobile accident some years earlier.
    [Show full text]
  • Cyrano De Bergerac
    CYRANO DE BERGERAC Edmond Rostand laperla29 laperla29 Fitxa artística ---------------------------------------------------------------------------------- Direcció: Oriol Broggi Traducció: Xavier Bru de Sala Repartiment Pere Arquillué Marta Betriu Bernat Quintana Ramon Vila Jordi Figueras Isaac Morera Babou Cham Pau Vinyals Andrea Portella Emma Arquillué Espai: Max Glaenzel Il·luminació: Guillem Gelabert Vestuari: Berta Riera Disseny de so: Damien Bazin Ajudant de direcció: Ferran Utzet Producció: La Perla 29 2 laperla29 Un text d’Oriol Broggi, el director... Cyrano de Bergerac és, des de fa més de 25 anys, un dels referents més intensos del teatre del nostre país. Recordo molt bé el dia que vaig anar a veure l’obra al teatre, jo era un nen, i recordo també haver-la vist moltes vegades més en la versió de cinema, al vídeo de casa. El muntatge de Josep Maria Flotats és una de les raons que em porten cap al món del teatre. A cada assaig em plantejo per què no haver fet aquest text abans? Com és possible que hagin passat 28 anys i ningú no l’hagi tornat a fer? Segurament la resposta és senzilla: l’empremta del muntatge del Flotats ha estat massa forta! És una meravella assajar aquests grans textos on a cada vers et sorprens de cadascuna de les paraules. Per una companyia com la nostra, La Perla 29, és interessant canviar tant de registre (venim de fer Incendis del libanès Wajdi Mouawad) i fer una obra d’espases, barrets, amors, odis, enganys, guerra, humor i enginy... ens ve molt de gust en aquest moment. Cyrano em té el cor robat.
    [Show full text]
  • Cultural Information from Catalan Speaking Lands 1995: Medieval and Modern History (Joan F
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Cultural Information from Catalan Speaking Lands 1995: Medieval and Modern History (Joan F. Cabestany), Contemporary History (Carles .Santacana I Torres), Literature (Enric Balaguer), Music (Jaume Carbonell I Guberna), Visual Arts (Anna Butí), Linguistics (Mercé Lorente Casafort), Theater (Francesc Foguet I Boreu), Catalan Review, Vol. IX, number 2, (1995), p. 407-441 CULTURAL INFORMATION FROM CATALAN SPEAKING LANDS 1995 MEDIEVAL AND MODERN HISTORY Second haH of 1995 and beginning of 1996 During the semester between the end of 1995 and the beginning of 1996, the publication of books of interest concerning medieval history and modern Catalan history has not been abundant.
    [Show full text]
  • Dossier La Cabra
    ROGER EMMA JORDI JORDI VILÀ VILARASAU BOSCH MARTÍNEZ versió JOSEP MARIA POU direcció IVÁN MORALES Sinopsi El Martin acaba de rebre un prestigiós premi i l’encàrrec que culminarà la seva carrera com a arquitecte, una carrera d’èxit que també es tradueix al seu matrimoni. Aquesta nit rebrà a casa a un vell conegut per concedir-li una important entrevista televisiva, prepara la casa amb la seva dona mentre inten- ta recordar el nom del ll del seu invitat. Ser educat amb un bon amic és molt important, és una relació sòlida, de fa temps, d’aquelles que sembla que res pot espatllar... Però potser sí que hi ha una cosa que ho pot fer trontollar tot. Perquè resulta que Martin té un secret, una cosa que no ha dit a ningú i que farà tremolar els fonaments de la seva família benestant. L’obra més política d’Albee L’autor és conegut per ser un ferm defensor de la idea que el teatre ha d’en- senyar-nos com encaminar les nostres vides més plenament. Les seves obres acostumen a tenir un marcat sentit social, i en el cas de La cabra, o qui és Sylvia? Albee reexiona sobre com les diferents civilitzacions estableixen els límits de la seva tolerància utilitzant la comèdia com a vehicle pel debat. L'obra comença presentant Martin com un personatge que ho ha aconseguit tot i gau- deix d’una posició de respecte tant en l’àmbit professional com el personal. Però aquest renom i el seu matrimoni perfecte, es comença a trencar peça a peça mentre l’espectador es veu immers en un abisme que acabarà commo- cionant-lo.
    [Show full text]
  • Marc Dugain, Recentment Publicada (Març, 2007) “Une Exécution Ordinaire”
    Josep Maria Flotats torna a l’escena teatral barcelonina el 18 de setembre de 2007 fins el 13 de gener de 2008 representant al Teatre Tívoli de Barcelona una obra basada en la darrera novel·la de Marc Dugain, recentment publicada (Març, 2007) “Une exécution ordinaire”. L’adaptació teatral ha estat realitzada pel propi Josep Maria Flotats sota el títol: “Stalin”. L’obra tracta de les vicissituds d’un matrimoni de científics a Moscou el 1952, just abans de la mort de Stalin, durant l’afer de “les bates blanques”. STALIN a partir de la novel·la “Une exécution ordinaire” de Marc Dugain, editorial Gallimard. Adaptació teatral Josep Mª Flotats Repartiment Josep Mª Flotats, Carme Conesa, Pere Eugeni Font, Pep Sais, Pepa Arenós, Francesc Pujol, Vladimir Lukin i Alexander Korotkov Escenografia Jon Berrondo Disseny de llums Albert Faura So Jordi Bonet Vestuari Míriam Compte Unes paraules del director... Tot just adolescent vaig descobrir les famoses pintures negres de Goya. Recordo com si fos ara aquella sala avui modificada del Museo del Prado on tots els quadres omplien les parets creant una atmosfera opressiva i angoixant. Una de les pintures em frapà profundament : Saturn devorant un dels seus fills. I, davant per davant, una altra pintura representava un gos aterrit mirant-s’ho com des del fons d’un pou. La lectura de la novel·la de Marc Dugain, m’ha retornat amb idèntica intensitat aquell xoc emocional i no els puc dissociar. L’ogre fagocitant els seus fills sota la mirada aterrida dels qui esperen el seu torn. Metàfora de Stalin o de Hitler, dels pares del poble o dels salvadors de la pàtria, tant li fa.
    [Show full text]
  • Josep Maria Flotats Picas
    Doctor honoris causa Josep Maria Flotats Picas Doctor honoris causa JOSEP MARIA FLOTATS PICAS Discurs llegit a la cerimònia d’investidura celebrada a la sala d’actes de l’edifici del Rectorat el dia 27 de juny de l’any 2017 Índex Presentació de Josep Maria Flotats Picas per Roser Gauchola Gamarra 5 Discurs de Josep Maria Flotats Picas 15 Currículum vitae de Josep Maria Flotats Picas 29 PRESENTACIÓ DE JOSEP MARIA FLOTATS PICAS PER ROSER GAUCHOLA GAMARRA Josep Maria Flotats va rebre, a Barcelona, una educació francesa, cir- cumstància aquesta que molt probablement va marcar la seva trajectò- ria vital i professional posterior La seva carrera artística s’ha desen- volupat en primer lloc a França, més tard a Catalunya i finalment s’ha estès a la resta de l’Estat Així, entre 1959 i 1962, Josep Maria Flotats es va formar a l’École Supérieure d’Art Dramatique de Strasbourg, l’actual Théâtre Natio- nal de Strasbourg, considerat el bressol per excel·lència de l’escena francesa, gràcies a una beca (com a ell mateix li agrada recordar) de l’Institut Francès de Barcelona per al primer any dels estudis, beca que va ser creada especialment per a ell En els anys posteriors, la ma- teixa École Supérieure d’Art Dramatique de Strasbourg li va atorgar successius ajuts durant la resta dels seus estudis atès el seu brillant expedient acadèmic i malgrat l’oposició del règim franquista En aquesta institució va rebre la formació dels deixebles de Louis Jouvet, una figura de referència ineludible de l’escola dramatúrgica i actoral francesa Un cop finalitzada
    [Show full text]
  • William Shakespeare Direcció Lluís Pasqual
    © Ros Ribas el rei lear de William Shakespeare direcció Lluís Pasqual temporada 2014/2015 www.teatrelliure.cat 1 Montjuïc - del 15 de gener al 22 de febrer El rei Lear de William Shakespeare direcció Lluís Pasqual intèrprets Aleix Albareda rei de França / Marcel Borràs Oswald / Jordi Bosch comte de Gloster / Jordi Collet duc d'Albany / Laura Conejero Regan / Núria Espert Lear / Míriam Iscla Goneril / Jordi Llovet duc de Borgonya / Teresa Lozano bufó / Ramon Madaula comte de Kent / Julio Manrique Edgard / Òscar Rabadan duc de Cornwall / Andrea Ros Cordèlia / David Selvas Edmund Carles Algué, Alberto Díaz, Eduard Lloveras, David Menéndez, Xavier Mestres, Martí Salvat, Josep Sobrevals, Joan Sureda, David Teixidó i Samuel Viyuela cavallers, oficials, missatgers, soldats i assistents Juan de la Rubia organista traducció de l'anglès Joan Sellent / versió Lluís Pasqual / escenografia Lluís Pasqual i Alejandro Andújar / vestuari Alejandro Andújar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Pascal Mérat / direcció musical Dani Espasa / so Roc Mateu / vídeo Franc Aleu / esgrima i coreografies Isaac Morera ajudant de direcció Leo Castaldi / assistent de direcció Samuel Viyuela / ajudant de vestuari Adriana Parra / professor de cant Xavier Mestres confecció de vestuari Ángel Domingo i Luis Espinosa / acabats María Calderón producció Teatre Lliure espectacle en català / durada aproximada 1h. 40’ primera part / 15’ pausa / 1h. segona part sobretítols en castellà i anglès el dissabte a les 21h. a partir del 24/01 23/01 funció accessible amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual 25/01 col·loqui amb la companyia després de la funció espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure seguiu #elreilear al twitter horaris: de dimarts a divendres a les 20:30h.
    [Show full text]