Dossier La Bête Descarregar

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Dossier La Bête Descarregar La Bête David Hirson Direcció: Sergi Belbel Sala Gran Del 25 d’octubre al 25 de novembre de 2012 - La Bête - David Hirson Novetats a palau: la companyia estable recluta per decret una bèstia indomable Quan Elomire, dramaturg intel·lectual de la companyia resident d’un imponent palau francès del segle XVII, rep l’ordre de col·laborar amb Valere, un còmic local que el príncep Conti ha descobert pel carrer, no s’ho pot creure. Ell, un autor intel·lectual i respectable, compartint cartell amb un poca-solta, xerraire i vividor? Elomire està convençut que la nova adquisició portarà a la ruïna el seu prestigi i el de la seva companyia. L’arribada de Valere al palau provocarà una trobada que ningú podrà oblidar. Escrita íntegrament en vers a la manera de Molière (al cap i a la fi, Elomire és un anagrama de l’autor francès), La Bête de David Hirson va suposar una autèntica revolució a les cartelleres de Broadway i del West End. Una comèdia hilarant, inspiradíssima i feta per al lluïment dels actors, que gairebé no s’ha pogut estrenar a l’estranger a causa de la dificultat de la traducció. Gràcies al talent de Joan Sellent amb el vers català, de Sergi Belbel en la direcció i d’una extraordinària companyia encapçalada per Jordi Bosch, Jordi Boixaderas i Abel Folk, La Bête posa l’èmfasi en l’humor sense oblidar un interessant debat entre el teatre culte i el teatre popular. 2 - La Bête - David Hirson La Bête David Hirson Traducció: Joan Sellent Direcció: Sergi Belbel Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions Teatre Nacional de Catalunya Sala Gran Del 25 d’octubre al 25 de novembre de 2012 Calendari de gira: 30 de novembre i 1 de desembre Teatre Municipal de Girona Festival Temporada Alta 4 de desembre Théâtre l'Archipel de Perpinyà 8 de desembre Teatre de Manacor 14 de desembre Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès 15 i 16 de desembre Teatre Kursaal de Manresa 3 - La Bête - David Hirson La Bête David Hirson Traducció .......................................................................................... Joan Sellent Direcció ............................................................................................. Sergi Belbel Escenografia ................................................................................... Max Glaenzel Vestuari .......................................................................................... Maria Araujo Il·luminació ....................................................................................... Kiko Planas So ...................................................................................................... Jordi Bonet Moviment ....................................................................................... Anna Briansó Caracterització ................................................................................... Toni Santos Ajudanta de dramatúrgia ........................................................ Cristina Clemente Ajudanta de direcció ...................................................................... Mònica Bofill Ajudant d'escenografia ...................................................................... Jose Novoa Ajudanta de vestuari ....................................................................... Mireia Llatge Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques: Gaston Core (direcció i dramatúrgia) Realització d’escenografia ................................................... Equip tècnic del TNC Pintura d’escenografia ................................... Taller d’escenografia Jordi Castells Realització de vestuari .............................................. Goretti – vestuario escénico Realització de calçat .............................................................................. Casimiro Gran part del vestuari i els accessoris d’aquest espectacle s’ha realitzat reciclant elements del fons del TNC 4 - La Bête - David Hirson Amb: Elomire, líder de la troupe ......................................................... Jordi Boixaderas Bejart, el seu segon de bord ....................................................... Carles Martínez Madeleine bejart, germana de Bejart ....................................... Gemma Martínez De Brie .............................................................................................. Pepo Blasco Catherine De Brie, esposa de De Brie ....................................... Míriam Alamany René Du Parc ................................................................................. Manuel Veiga Marquesa Therese Du Parc, esposa de Du Parc .............................. Anna Briansó Valere, actor de carrer ....................................................................... Jordi Bosch Príncep Conti, mecenes de la troupe .................................................... Abel Folk Dorine, criada .......................................................................... Queralt Casasayas Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions Espectacle produït originalment a Broadway per Stuart Ostrow 5 - La Bête - David Hirson La «bèstia» Quan en Joan Sellent em va passar les primeres pàgines traduïdes del text del jove autor nord-americà David Hirson, vaig rebre un d’aquells impactes que de tant en tant tenim els directors de teatre en llegir una obra que ens entusiasma: la vaig imaginar de seguida dalt de l’escenari. L’impacte el vaig tenir no només per l’obra, de la qual havia llegit cròniques i havia rebut comentaris molt elogiosos (sobretot de la reposició de l’espectacle a Londres, ara fa dos anys), sinó també per la meravellosa feina d’en Sellent, que convertia els decasíl·labs de l’original en impecables alexandrins catalans. Hirson va escriure la primera versió de l’obra amb 29 anys. Hi planteja un debat que a molts de nosaltres, gent de teatre, ens resulta més que interessant, gairebé diria que essencial: la tensió entre allò culte i allò popular, entre l’alta cultura i l’entreteniment «mundà». Aquesta tensió es dóna molt en cercles teatrals però també es pot extrapolar a d’altres manifestacions artístiques i culturals. L’autor situa l’obra al 1654, en un lloc de França. El príncep Conti és mecenes d’una companyia de teatre capitanejada pel gran Elomire (anagrama de Molière), autor i actor que s’està fent un nom a França com a possible successor de Corneille, el gran autor tràgic francès. El príncep no ho ha expressat a Elomire clarament, però està cansat de les seves tragèdies i vol que la companyia que protegeix (que paga, vaja) inclogui un còmic de carrer, Valere –la bèstia–, per veure si això els dóna una mica de vida i fa que les obres que Elomire posa en escena siguin més divertides i engrescadores. Però per a Elomire, gran intel·lectual, és un autèntic afront haver de compartir l’escena amb un personatge tan groller, vulgar i, segons ell, denigrant. L’argument és simple i directe, però el debat que s’estableix entre totes dues visions del teatre, de l’art i, finalment, de la vida, es va complicant, acaba implicant tots els components de la companyia i tenyeix de malenconia la situació. És una obra fantàstica per a la qual he comptat amb el millor equip possible: per interpretar aquest Valere, sublim i colossal, des de l’inici vaig pensar en l’Anna Lizaran, la gran «bèstia» del nostre teatre, a qui desitgem una recuperació dels problemes de salut que no li han permès de fer les funcions amb normalitat. El gran Valere, l’autèntic pal de paller de l’espectacle, és també, doncs, Jordi Bosch a qui agrairem eternament la seva disposició i ràpida integració a la companyia. Una companyia encapçalada també per dos altres grans actors del país: Jordi Boixaderes, en el paper d’Elomire, l’artista pur, íntegre i amb fermes conviccions ètiques, artístiques i morals, i Abel Folk, el Príncep Conti, autèntic motor de l’obra, que cerca el punt d’equilibri tan desitjat. La companyia es completa amb set meravellosos actors (Míriam Alamany, Pepo Blasco, Anna Briansó, Queralt Casasayas, Carles Martínez, 6 - La Bête - David Hirson Gemma Martínez i Manuel Veiga) amb qui treballar ha estat un autèntic plaer. Un equip artístic de luxe i un equip tècnic de primeríssim nivell formen el grup de persones meravelloses, imprescindibles, que ha estat treballant per dur aquest gran homenatge al teatre damunt l’escenari de la Sala Gran del TNC. No m’agraden gaire els homenatges, com a la immensa majoria, i encara menys els comiats. Però vull dedicar aquesta obra (que no deixa de ser un gran homenatge al teatre, als autors, als actors i a tots els que s’hi dediquen) a totes i cadascuna de les persones amb qui he treballat aquests darrers set anys al Teatre Nacional de Catalunya. No els estaré mai prou agraït per la impecable feina que han fet. I també va per vosaltres, espectadors fidels, sense els quals tota la nostra feina (i feinada) no tindria cap sentit. Sergi Belbel 7 - La Bête - David Hirson Conversa amb Sergi Belbel: «La Bête és un homenatge rotund i sentit al teatre.» TNC: La Bête és el teu darrer projecte de direcció com a director artístic del TNC. Per què vas escollir aquesta peça? Sergi Belbel: Quan em van parlar del text, l’any 2010, coincidint amb la seva reestrena a Broadway, me’l van recomanar molt especialment per a la Sala Gran del TNC. Es tractava, però, d’una obra en vers, i vèiem molt difícil que se’n pogués fer una versió. No va ser fins que en Joan Sellent, des del Consell d’Assessorament Artístic del TNC, va dir «no hi ha res impossible, deixeu
Recommended publications
  • A Teatro Con Eduardo D’Eduardo De Filippo Versió I Direcció Lluís Pasqual
    © Ros Ribas HOME I SENYOR / LA GRAN IL·LUSIÓ a teatro con eduardo d’Eduardo de Filippo versió i direcció Lluís Pasqual Montjuïc – del 30 de març a l’1 de maig HOME I SENYOR / LA GRAN IL·LUSIÓ A teatro con Eduardo d’Eduardo de Filippo versió i direcció Lluís Pasqual intèrprets Laura Aubert Viola, Marta Di Spelta / Jordi Bosch Gennaro De Sia, Otto Marvuglia / Robert González Mariano D'Albino, cambrer de l'hotel, cantant / Oriol Guinart Gervasio Penna, Gennarino / Teresa Lozano Sra. Locascio, Matilde / Ramon Madaula Calogero Di Spelta / Francesca Piñón Florence, Sra. Marino, Rosa Intrugli / Albert Ribalta Sr. Zampa, Roberto Magliano, Gregorio / Marc Rodríguez Attilio, Il Brigadiere, Oreste Intrugli / Mercè Sampietro Zaira músics Laura Aubert / Robert González / Carles Pedragosa - Roman Gottwald / Pablo Martorelli música Dani Espasa / escenografia Alejandro Andújar i Lluís Pasqual / vestuari Alejandro Andújar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Xavier Clot / so Roc Mateu / audiovisual Franc Aleu ajudant de direcció Juan Carlos Martel Bayod / assistent de direcció Òscar Fabrés / ajudanta de vestuari Maria Albadalejo / ajudant d'escenografia Jorge Salcedo / alumna en pràctiques de direcció de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Judith López construcció d’escenografia Taller d’escenografia Jordi Castells, Arts-cènics i Pascualín / confecció de vestuari Ángel Domingo i Luis Espinosa / acabats María Calderón / producció audiovisual Surreal Lab producció Teatre Lliure espectacle en català / durada aproximada 2h. sense
    [Show full text]
  • Sergi Belbel's Theatre of Pain Sharon G
    University of Richmond UR Scholarship Repository Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Latin American, Latino and Iberian Studies Publications 12-2004 Sergi Belbel's Theatre of Pain Sharon G. Feldman University of Richmond, [email protected] Follow this and additional works at: http://scholarship.richmond.edu/lalis-faculty-publications Part of the Dramatic Literature, Criticism and Theory Commons Recommended Citation Feldman, Sharon G. "Sergi Belbel's Theatre of Pain." Revista Hispanica Moderna 57, no. 1/2 (December 2004): 241-66. This Article is brought to you for free and open access by the Latin American, Latino and Iberian Studies at UR Scholarship Repository. It has been accepted for inclusion in Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications by an authorized administrator of UR Scholarship Repository. For more information, please contact [email protected]. SERGI BELBEL'STHEATRE OF PAIN DINS la seva memoria("Within his Memory"), a Catalan play written by Sergi Bel- bel in 1986, begins in total darkness, an imprecise empty void in which the spectator hears only the deep, rhythmic gasps and sighs of the anonymous pro- tagonist. ' As the stage lights slowly rise during this "preliminary"scene, Ell (or, "He," as the protagonist is generically called) is depicted on his knees, mastur- bating with his back to the audience. At first glance, his violent, self-inflicted pleasure may be interpreted as an ultimate affirmation of life; yet, his autoerot- ic gestures are also imbued with memories that carry with them tremendous pain and torment, for as he gazes at his reflection in a mirror hanging above the stage, he "sweatsblood" (according to the stage directions) and is remind- ed of the tragic death of his identical twin brother in an automobile accident some years earlier.
    [Show full text]
  • Dossier La Cabra
    ROGER EMMA JORDI JORDI VILÀ VILARASAU BOSCH MARTÍNEZ versió JOSEP MARIA POU direcció IVÁN MORALES Sinopsi El Martin acaba de rebre un prestigiós premi i l’encàrrec que culminarà la seva carrera com a arquitecte, una carrera d’èxit que també es tradueix al seu matrimoni. Aquesta nit rebrà a casa a un vell conegut per concedir-li una important entrevista televisiva, prepara la casa amb la seva dona mentre inten- ta recordar el nom del ll del seu invitat. Ser educat amb un bon amic és molt important, és una relació sòlida, de fa temps, d’aquelles que sembla que res pot espatllar... Però potser sí que hi ha una cosa que ho pot fer trontollar tot. Perquè resulta que Martin té un secret, una cosa que no ha dit a ningú i que farà tremolar els fonaments de la seva família benestant. L’obra més política d’Albee L’autor és conegut per ser un ferm defensor de la idea que el teatre ha d’en- senyar-nos com encaminar les nostres vides més plenament. Les seves obres acostumen a tenir un marcat sentit social, i en el cas de La cabra, o qui és Sylvia? Albee reexiona sobre com les diferents civilitzacions estableixen els límits de la seva tolerància utilitzant la comèdia com a vehicle pel debat. L'obra comença presentant Martin com un personatge que ho ha aconseguit tot i gau- deix d’una posició de respecte tant en l’àmbit professional com el personal. Però aquest renom i el seu matrimoni perfecte, es comença a trencar peça a peça mentre l’espectador es veu immers en un abisme que acabarà commo- cionant-lo.
    [Show full text]
  • William Shakespeare Direcció Lluís Pasqual
    © Ros Ribas el rei lear de William Shakespeare direcció Lluís Pasqual temporada 2014/2015 www.teatrelliure.cat 1 Montjuïc - del 15 de gener al 22 de febrer El rei Lear de William Shakespeare direcció Lluís Pasqual intèrprets Aleix Albareda rei de França / Marcel Borràs Oswald / Jordi Bosch comte de Gloster / Jordi Collet duc d'Albany / Laura Conejero Regan / Núria Espert Lear / Míriam Iscla Goneril / Jordi Llovet duc de Borgonya / Teresa Lozano bufó / Ramon Madaula comte de Kent / Julio Manrique Edgard / Òscar Rabadan duc de Cornwall / Andrea Ros Cordèlia / David Selvas Edmund Carles Algué, Alberto Díaz, Eduard Lloveras, David Menéndez, Xavier Mestres, Martí Salvat, Josep Sobrevals, Joan Sureda, David Teixidó i Samuel Viyuela cavallers, oficials, missatgers, soldats i assistents Juan de la Rubia organista traducció de l'anglès Joan Sellent / versió Lluís Pasqual / escenografia Lluís Pasqual i Alejandro Andújar / vestuari Alejandro Andújar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Pascal Mérat / direcció musical Dani Espasa / so Roc Mateu / vídeo Franc Aleu / esgrima i coreografies Isaac Morera ajudant de direcció Leo Castaldi / assistent de direcció Samuel Viyuela / ajudant de vestuari Adriana Parra / professor de cant Xavier Mestres confecció de vestuari Ángel Domingo i Luis Espinosa / acabats María Calderón producció Teatre Lliure espectacle en català / durada aproximada 1h. 40’ primera part / 15’ pausa / 1h. segona part sobretítols en castellà i anglès el dissabte a les 21h. a partir del 24/01 23/01 funció accessible amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual 25/01 col·loqui amb la companyia després de la funció espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure seguiu #elreilear al twitter horaris: de dimarts a divendres a les 20:30h.
    [Show full text]
  • CAIGUTS DEL CEL De Sébastien Thiéry Amb Versió I Direcció De Sergi Belbel
    CAIGUTS DEL CEL de Sébastien Thiéry amb versió i direcció de Sergi Belbel TEATRE GOYA De l’1 de setembre al 9 d’octubre [email protected] CAIGUTS DEL CEL de Sébastien Thiéry amb versió i direcció de Sergi Belbel Què? Caiguts del cel Qui? Autor: Sébastien Thiéry Versió i direcció: Sergi Belbel Amb: Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Àlex Casanovas, Anna Barrachina On? Teatre Goya (c/ Joaquín Costa, 68. 08001 - Barcelona) Quan? De l'1 de setembre al 9 d'octubre de 2016 De l'1 de setembre al 9 d'octubre de 2016, el Teatre Goya acull Caiguts del cel, l’èxit teatral de l’inici de temporada 2015-2016. Més de 40.000 espectadors van gaudir d’aquest muntatge, protagonitzat per uns magnífics Emma Vilarasau i Jordi Bosch. Anna Barrachina i Àlex Casanovas completen el repartiment d’aquesta comèdia de bulevard de final sorprenent. Caiguts del cel és l’adaptació signada i dirigida per Sergi Belbel de Comme s’il en pleuvait (2010), de l’actor i dramaturg Sébastien Thiéry. Thiéry és un dels màxims exponents de la nova dramatúrgia francesa i se’l considera el rei del teatre privat parisenc. Els seus espectacles són comèdies esbojarrades, intel·ligents i, alhora, brillants radiografies del segle XXI. Emma Vilarasau i Jordi Bosch es retroben als escenaris després de més de 20 anys. L’última vegada va ser el 1994, a El barret de cascavells, de Luigi Pirandello dirigida per Lluís Homar al Teatre Lliure. Caiguts del cel és la setena producció en què Sergi Belbel dirigeix Emma Vilarasau. Anteriorment, han coincidit a Fedra (Teatre Romea, 2015), Els dies feliços (Teatre lliure, 2014), Agost (TNC, 2010/2011), L’habitació del nen (Teatre Lliure, 2003), El criptograma (TNC, 1999) i Tàlem (Teatre Romea, 1990).
    [Show full text]
  • Dossier El Misantrop Descarregar
    El misantrop Molière Sala Gran La gran comèdia clàssica sobre la hipocresia humana El misantrop és una de les peces més brillants de Molière, i el seu protagonista excel·leix entre tots els arquetips humans que poblen la literatura dramàtica universal. Alceste és un home tocat per una aversió profunda a tot allò que respira i es mou al seu voltant, però té la virtut de resistir-se a qualsevol interpretació unívoca: si d’una banda és difícil que no simpatitzem amb la seva crítica hilarant i implacable de la hipocresia, la mediocritat i la petulància que l’envolten, de l’altra també costa passar per alt les seves febleses i contradiccions, la seva condició de botxí i de víctima al mateix temps. Sorprèn comprovar com, tot i haver estat escrita al segle XVII, El misantrop no ha perdut vigència. D’alguna manera, la societat continua oferint motius de sàtira i ridiculització que encaixen perfectament amb la divertida peça de Molière. És, precisament, amb la voluntat decidida de subratllar-ne la vigència i la modernitat que Georges Lavaudant ha revisat aquest clàssic universal, i ho fa, a la Sala Gran del TNC, amb un equip de pesos pesants de l’escena catalana actual. 2 El misantrop Molière Sala Gran El misantrop Molière Traducció ...........................................................................................Sergi Belbel Direcció i il·luminació ...........................................................Georges Lavaudant Escenografia i vestuari ...........................................................Jean-Pierre Vergier So .......................................................................................................Luc
    [Show full text]
  • La Cabra, O Qui És Sylvia?
    Dv. 28 de maig – 20 h LA CABRA, O QUI ÉS SYLVIA? d’Edward Albee Sinopsi El Martin acaba de rebre un prestigiós premi i l’encàrrec que culminarà la seva carrera com a arquitecte, una carrera d’èxit que també es tradueix al seu matrimoni. Aquesta nit rebrà a casa a un vell conegut per concedir-li una important entrevista televisiva, prepara la casa amb la seva dona mentre inten- ta recordar el nom del ll del seu invitat. Ser educat amb un bon amic és molt important, és una relació sòlida, de fa temps, d’aquelles que sembla que res pot espatllar... Però potser sí que hi ha una cosa que ho pot fer trontollar tot. Perquè resulta que Martin té un secret, una cosa que no ha dit a ningú i que farà tremolar els fonaments de la seva família benestant. L’obra més política d’Albee L’autor és conegut per ser un ferm defensor de la idea que el teatre ha d’en- senyar-nos com encaminar les nostres vides més plenament. Les seves obres acostumen a tenir un marcat sentit social, i en el cas de La cabra, o qui és Sylvia? Albee reexiona sobre com les diferents civilitzacions estableixen els límits de la seva tolerància utilitzant la comèdia com a vehicle pel debat. L'obra comença presentant Martin com un personatge que ho ha aconseguit tot i gau- deix d’una posició de respecte tant en l’àmbit professional com el personal. Però aquest renom i el seu matrimoni perfecte, es comença a trencar peça a peça mentre l’espectador es veu immers en un abisme que acabarà commo- cionant-lo.
    [Show full text]
  • Pe Re Plan Ella
    PE RE PLAN ELLA Per M. ROSA LÓPEZ M. Rosa López: - A quina generació de teatre pertany? Pere Planella: - Jo pertanyo a la generació del teatre independent. Crono­ logicament la podríem situar des de mitjan anys seixanta fins a l'any 1975. l'any 1968 va ser la data del meu comen¡;ament; aquell any vaig fer un curs a la universitat amb Ricard Salvat, i en aquells moments vaig comen¡;ar afer teatre i "a estrenar-me" com a director d' escena amb un muntatge de poemes de Bertolt Brecht. M.R.L. - Quina és la generació anterior a la seva? P.P. - La generació anterior a la meya podem dir que basicament surt de l'Escola d' Art Dramatic Adria Gual iesta formada, entre d' altres, pels senyors Ricard Salvat, Fabia Puigserver, Josep Anton Codina i Josep Montanyes. M.R.L. - 1 quina és la posterior? P.P. - Definir aquesta generació és una mica més complicat. Si pensem que el canvi generacional es fa cada deu o quinze anys, llavors les persones de la generació posterior a la meya ara haurien de tenir entre trenta-quatre i trenta­ vuit anys. Pero diredors com Jordi Mesalles, Joan Ollé, Joan Anguera, entre d' altres, són bastant posteriors. Un trencament important que uneix aquesta generació seria la iniciada per Sergi Belbel. 19ualment com podríem dir que una característica molt clara que diferencia aquesta generació de la nostra és que estan molt implicats en el teatre institucional: Centre Dramatic, les pro­ duccions del Grec i del Mercat de les Flors. M.R.L.
    [Show full text]
  • Ramon Madaula
    23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitja catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el net- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis, celebren junts el dia del nostre patró. Sabem realment qui són els nostres germans, els nostres pares, els nostres fills? Una comèdia àcida, on les petites coses desencadenen coses grans. “Com més a prop, més desconeguts.” Ho vaig llegir en una novel·la i vaig escriure Adossats. Una comèdia que va de la manca de comunicació en una família “nor- mal”. La premissa que em vaig imposar a l’hora d’escriure era que fos una família que no patís cap situació extrema: prohibit adulteris, prohibit incestos, prohibit maltractaments, prohibit addiccions... Gent “normal” -si és que n’hi ha- a qui passen coses “normals”. Un vint-i-tres d’abril, en el jardí de la casa adossada del Jordi i la Carme, tres generacions de Jordis -l’avi, el fill i el net- celebren junts el dia del nostre patró. Comença el bon temps. Tot és propici per pas- sar un bonic dia amb la família. Malgrat la seva voluntat, els nostres protagonistes es senten sols i potser no saben com apropar-se. Com més ho intenten, més s’allunyen. Ramon Madaula Adossats Autor Escenografia Joan Sabaté Ramon Madaula Il·luminació Sylvia Kuchinow Direcció Vestuari Míriam Compte Espai sonor Jordi Agut Jordi Casanovas Caracterització Toni Santos Ajudant de direcció Marc Angelet Repartiment Ajudant d’escenografia Gemma Moretó Rosa Renom Carme Jordi Bosch Jordi Cap de producció Maite Pijuan Ramon Madaula Joan Producció executiva Raquel Doñoro Marieta Sánchez Deisy Responsable tècnic Moi Cuenca Carles Canut Jordi Avi Regidoria Jana Morey Guillem Balart Jordi Petit Caps tècnics del teatre Raúl Martínez i Sergio Lobaco Construcció escenografia Taller d’escenografia Sant Cugat Premsa Anna Casasayas i Clara M.
    [Show full text]
  • Els Feréstecs De Carlo Goldoni Dirección Lluís Pasqual
    © Ros Ribas els feréstecs de Carlo Goldoni dirección Lluís Pasqual temporada 2012/2013 www.teatrelliure.cat 1 Teatre Lliure Montjuïc – del 10 de Abril al 19 de Mayo Els feréstecs de Carlo Goldoni dirección Lluís Pasqual intérpretesLaura Aubert Llucieta / Andreu Benito Pepito / Jordi Bosch Arturo / Laura Conejero Victòria / Pol López Quimet / Carles Martínez Ricardo / Xicu Masó Salvador / Rosa Renom Margarita / Boris Ruiz Tomeu / Rosa Vila Marina traducción del veneciano Lluís Pasqual / escenografía Paco Azorín / vestuario Alejandro Andújar y Luis Espinosa / caracterización Eva Fernández / iluminación Rai Garcia y Lluís Pasqual / vídeo Marc Lleixà ayudante de dirección Juan Carlos Martel / ayudante de escenografía Alessandro Arcangeli / ayudante de vestuario Adriana Parra / asesoramiento lingüístico Noëlia Motlló (Oficina d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu UdL) / alumno en prácticas de dirección del Institut del Teatre Aleix Duarri / alumna en prácticas de vestuario del Institut del Teatre Maria Albadalejo construcción de escenografía Taller d’escenografia Jordi Castells y Pascualín / confección de vestuario Ángel Domingo / acabados María Calderón / máscaras Sebastián Vecchio / giratorio cedido por el Teatro Real de Madrid producción Teatre Lliure agradecimientos Teatre Nacional de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Julio Camba, Montse Colomé, Teresa Lozano, Pepa López, Josep Anton López Bayarri, Pau Carrió y Paula Mariscal espectáculo en catalán y castellano / duración 1h. 30’ sin pausa 14/04 coloquio con la compañía después de la función // 03/05 función accesible con audiodescripción para personas con discapacidad visual. Esta función no contará con sobretítulos a causa de la configuración del espacio. programa de mano en braille disponible en taquilla // sala equipada con bucle magnético // 07/05 a las 17h.
    [Show full text]
  • Jordi Bosch, Ramon Madaula, Camilo García, Rosa Renom, Marieta Sánchez I Guillem Ballart
    A partir del 13 de desembre i després de l’èxit de la temporada passada amb més de 45.000 espectadors, l’aclamada comèdia de Ramon Madaula, Adossats , torna al Teatre Romea. Dirigida per Jordi Casanovas, la peça explora les relacions familiars, la solidesa d’aquests vincles i els valors que es transmeten de pares a fills i de fills a pares. Els secrets de família són els grans protagonistes d’ Adossats , interpretada per Jordi Bosch, Ramon Madaula, Camilo García, Rosa Renom, Marieta Sánchez i Guillem Ballart . La celebració del dia de Sant Jordi és el punt de partida d’aquesta comèdia, que situa la seva acció en una casa adossada d’una urbanització del Vallès Occidental. Els punts d’entesa i les desavinences d’una família de classe mitja faran aflorar les veritats, anhels i secrets dels seus membres. Adossats és el quart text com a autor teatral d’un dels actors més prestigiosos de l’escena catalana, Ramon Madaula. Anteriorment, ha escrit Ignots (Maldà, 2017), L’electe (Sala Muntaner, 2017) i Coses nostres (Sala Atrium, 2015). Altrament, Jordi Casanovas ha estrenat al llarg de la seva trajectòria artística peces de teatre documental ( Ruz-Bárcenas , Teatro del Barrio i Teatre Lliure 2014); thriller ( Idiota, Sala Muntaner 2015), i, teatre identitari ( Vilafranca. Un dinar de festa major , TNC 2015). Casanovas és actualment un dels dramaturgs catalans més destacats i prolífics. 23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora.
    [Show full text]