Dossier La Bête Descarregar
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La Bête David Hirson Direcció: Sergi Belbel Sala Gran Del 25 d’octubre al 25 de novembre de 2012 - La Bête - David Hirson Novetats a palau: la companyia estable recluta per decret una bèstia indomable Quan Elomire, dramaturg intel·lectual de la companyia resident d’un imponent palau francès del segle XVII, rep l’ordre de col·laborar amb Valere, un còmic local que el príncep Conti ha descobert pel carrer, no s’ho pot creure. Ell, un autor intel·lectual i respectable, compartint cartell amb un poca-solta, xerraire i vividor? Elomire està convençut que la nova adquisició portarà a la ruïna el seu prestigi i el de la seva companyia. L’arribada de Valere al palau provocarà una trobada que ningú podrà oblidar. Escrita íntegrament en vers a la manera de Molière (al cap i a la fi, Elomire és un anagrama de l’autor francès), La Bête de David Hirson va suposar una autèntica revolució a les cartelleres de Broadway i del West End. Una comèdia hilarant, inspiradíssima i feta per al lluïment dels actors, que gairebé no s’ha pogut estrenar a l’estranger a causa de la dificultat de la traducció. Gràcies al talent de Joan Sellent amb el vers català, de Sergi Belbel en la direcció i d’una extraordinària companyia encapçalada per Jordi Bosch, Jordi Boixaderas i Abel Folk, La Bête posa l’èmfasi en l’humor sense oblidar un interessant debat entre el teatre culte i el teatre popular. 2 - La Bête - David Hirson La Bête David Hirson Traducció: Joan Sellent Direcció: Sergi Belbel Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions Teatre Nacional de Catalunya Sala Gran Del 25 d’octubre al 25 de novembre de 2012 Calendari de gira: 30 de novembre i 1 de desembre Teatre Municipal de Girona Festival Temporada Alta 4 de desembre Théâtre l'Archipel de Perpinyà 8 de desembre Teatre de Manacor 14 de desembre Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès 15 i 16 de desembre Teatre Kursaal de Manresa 3 - La Bête - David Hirson La Bête David Hirson Traducció .......................................................................................... Joan Sellent Direcció ............................................................................................. Sergi Belbel Escenografia ................................................................................... Max Glaenzel Vestuari .......................................................................................... Maria Araujo Il·luminació ....................................................................................... Kiko Planas So ...................................................................................................... Jordi Bonet Moviment ....................................................................................... Anna Briansó Caracterització ................................................................................... Toni Santos Ajudanta de dramatúrgia ........................................................ Cristina Clemente Ajudanta de direcció ...................................................................... Mònica Bofill Ajudant d'escenografia ...................................................................... Jose Novoa Ajudanta de vestuari ....................................................................... Mireia Llatge Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques: Gaston Core (direcció i dramatúrgia) Realització d’escenografia ................................................... Equip tècnic del TNC Pintura d’escenografia ................................... Taller d’escenografia Jordi Castells Realització de vestuari .............................................. Goretti – vestuario escénico Realització de calçat .............................................................................. Casimiro Gran part del vestuari i els accessoris d’aquest espectacle s’ha realitzat reciclant elements del fons del TNC 4 - La Bête - David Hirson Amb: Elomire, líder de la troupe ......................................................... Jordi Boixaderas Bejart, el seu segon de bord ....................................................... Carles Martínez Madeleine bejart, germana de Bejart ....................................... Gemma Martínez De Brie .............................................................................................. Pepo Blasco Catherine De Brie, esposa de De Brie ....................................... Míriam Alamany René Du Parc ................................................................................. Manuel Veiga Marquesa Therese Du Parc, esposa de Du Parc .............................. Anna Briansó Valere, actor de carrer ....................................................................... Jordi Bosch Príncep Conti, mecenes de la troupe .................................................... Abel Folk Dorine, criada .......................................................................... Queralt Casasayas Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions Espectacle produït originalment a Broadway per Stuart Ostrow 5 - La Bête - David Hirson La «bèstia» Quan en Joan Sellent em va passar les primeres pàgines traduïdes del text del jove autor nord-americà David Hirson, vaig rebre un d’aquells impactes que de tant en tant tenim els directors de teatre en llegir una obra que ens entusiasma: la vaig imaginar de seguida dalt de l’escenari. L’impacte el vaig tenir no només per l’obra, de la qual havia llegit cròniques i havia rebut comentaris molt elogiosos (sobretot de la reposició de l’espectacle a Londres, ara fa dos anys), sinó també per la meravellosa feina d’en Sellent, que convertia els decasíl·labs de l’original en impecables alexandrins catalans. Hirson va escriure la primera versió de l’obra amb 29 anys. Hi planteja un debat que a molts de nosaltres, gent de teatre, ens resulta més que interessant, gairebé diria que essencial: la tensió entre allò culte i allò popular, entre l’alta cultura i l’entreteniment «mundà». Aquesta tensió es dóna molt en cercles teatrals però també es pot extrapolar a d’altres manifestacions artístiques i culturals. L’autor situa l’obra al 1654, en un lloc de França. El príncep Conti és mecenes d’una companyia de teatre capitanejada pel gran Elomire (anagrama de Molière), autor i actor que s’està fent un nom a França com a possible successor de Corneille, el gran autor tràgic francès. El príncep no ho ha expressat a Elomire clarament, però està cansat de les seves tragèdies i vol que la companyia que protegeix (que paga, vaja) inclogui un còmic de carrer, Valere –la bèstia–, per veure si això els dóna una mica de vida i fa que les obres que Elomire posa en escena siguin més divertides i engrescadores. Però per a Elomire, gran intel·lectual, és un autèntic afront haver de compartir l’escena amb un personatge tan groller, vulgar i, segons ell, denigrant. L’argument és simple i directe, però el debat que s’estableix entre totes dues visions del teatre, de l’art i, finalment, de la vida, es va complicant, acaba implicant tots els components de la companyia i tenyeix de malenconia la situació. És una obra fantàstica per a la qual he comptat amb el millor equip possible: per interpretar aquest Valere, sublim i colossal, des de l’inici vaig pensar en l’Anna Lizaran, la gran «bèstia» del nostre teatre, a qui desitgem una recuperació dels problemes de salut que no li han permès de fer les funcions amb normalitat. El gran Valere, l’autèntic pal de paller de l’espectacle, és també, doncs, Jordi Bosch a qui agrairem eternament la seva disposició i ràpida integració a la companyia. Una companyia encapçalada també per dos altres grans actors del país: Jordi Boixaderes, en el paper d’Elomire, l’artista pur, íntegre i amb fermes conviccions ètiques, artístiques i morals, i Abel Folk, el Príncep Conti, autèntic motor de l’obra, que cerca el punt d’equilibri tan desitjat. La companyia es completa amb set meravellosos actors (Míriam Alamany, Pepo Blasco, Anna Briansó, Queralt Casasayas, Carles Martínez, 6 - La Bête - David Hirson Gemma Martínez i Manuel Veiga) amb qui treballar ha estat un autèntic plaer. Un equip artístic de luxe i un equip tècnic de primeríssim nivell formen el grup de persones meravelloses, imprescindibles, que ha estat treballant per dur aquest gran homenatge al teatre damunt l’escenari de la Sala Gran del TNC. No m’agraden gaire els homenatges, com a la immensa majoria, i encara menys els comiats. Però vull dedicar aquesta obra (que no deixa de ser un gran homenatge al teatre, als autors, als actors i a tots els que s’hi dediquen) a totes i cadascuna de les persones amb qui he treballat aquests darrers set anys al Teatre Nacional de Catalunya. No els estaré mai prou agraït per la impecable feina que han fet. I també va per vosaltres, espectadors fidels, sense els quals tota la nostra feina (i feinada) no tindria cap sentit. Sergi Belbel 7 - La Bête - David Hirson Conversa amb Sergi Belbel: «La Bête és un homenatge rotund i sentit al teatre.» TNC: La Bête és el teu darrer projecte de direcció com a director artístic del TNC. Per què vas escollir aquesta peça? Sergi Belbel: Quan em van parlar del text, l’any 2010, coincidint amb la seva reestrena a Broadway, me’l van recomanar molt especialment per a la Sala Gran del TNC. Es tractava, però, d’una obra en vers, i vèiem molt difícil que se’n pogués fer una versió. No va ser fins que en Joan Sellent, des del Consell d’Assessorament Artístic del TNC, va dir «no hi ha res impossible, deixeu