SarriàRevista d’investigació i assaig de la Jaugelles, un jaciment per redescobrir

Antonio SELLÉS RODRÍGUEZ Graduat en Història i Màster en Arqueologia Professional de la Universitat d’Alacant.

Resum: En aquest article ens centrem a analitzar i comentar les primeres referències que fan esment a la vila romana de Jaugelles (o de la Torre de la Creu de Pedra), així com a repassar breument la història de la seua recerca.

Paraules clau: Jaugelles, Allon, arqueologia, mosaics.

Resumen: En este artículo nos centramos en analizar y comentar las prime- ras referencias que hacen mención a la villa romana de Jaugelles (o “Torre-la Cruz”), así como a repasar brevemente la historia de su investigación.

Palabras clave: Jaugelles, Allon, arqueología, mosaicos.

Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 65

SarriàRevista d’investigació i assaig de la Marina Baixa Jaugelles, un jaciment per redescobrir

Quan estava treballant en la recerca per al meu Treball de Finalització de Grau vaig descobrir una fotografia, publicada el 1921 en La Esfera, que mostrava in situ un dels mosaics de la vil·la romana existent a la partida vilera de Jaugelles (Fig. 1). Aquesta imatge probablement siga la instantània més antiga que s’ha fet a qualsevol dels jaciments de la ciutat romana d’Allon (que abastava tota la comarca de la Marina Baixa). La fotografia, juntament amb el text que l’acompanya, és obra de Leopoldo Soler Pérez. El text diu així: “De la antigua población, abundan los vestigios: un mosaico, piso de alguna “villa” cerca de “La Ermita” (Soler, 1921, 22). Malgrat el que es puga pensar, la fotografia no és de 1921; és bastant anterior. En tenim constància gràcies a l’obra de Teodor Llorente (1) València. Els seus monuments i arts. La seua naturalesa i història, publicada en 1889, que la fotografia de La Esfera havia sigut realitzada almenys trenta anys abans. El text ho recull així:

Entre los muchos restos de antigüedades encontrados en los alrededores de , debe mencionarse un mosaico, bien conservado bajo la capa de tierra que lo cubría, en la finca de D. Pedro Aragonés, a la izquierda del camino de Villajoyosa a y Sella, a unos cuatro kilómetros de la villa. Sacó de él copia fotográfica el director de la Escuela de Bellas Artes de Barcelona D. Leopoldo Soler y Pérez (Llorente, 1889, 864).

Una vegada aclarida aquesta dada anecdòtica, és important recalcar la importància del descobriment entre els erudits de l’època. Així consta en Historia de Villajoyosa de l’historiador local Figura 1.- Fotografia de la vil·la de Jaugelles rea- Ignacio Martí i Miquel: litzada per Leopoldo Soler a finals del XIX i publicada en La Esfera el 1921 (Soler, 1921, 22).

66 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 67 Jaugelles, un jaciment per redescobrir

En otra casa de campo, a dos kilómetros de la población, llamada Torre de la Cruz de Piedra, propiedad de Don Pedro María Aragonés (2), encontró dicho erudito escritor “Valentino” vestigios de lujosa quinta romana, entre ellos, junto a una era detrás de la granja, un trozo de mosaico muy bien conservado; de obra tessellata, con elegantes grecas, por sus dimensiones, debió corresponder a algún corredor o pasadizo. (3)

Com hem subratllat, la notícia va córrer com la pólvora entre els investigadors. En aquesta ocasió, Roc Chabàs (4) el compara amb un altre aparegut al Puig quasi cent anys abans:

Los mosaicos de Villajoyosa. – Van adquiriendo más y más importancia estos venerados restos, cuanto más en su estudio entramos. En el siglo pasado se descubrieron otros en el Puig, que tuvieron la suerte de ser descritos y dibujados por el Príncipe Pío (5), quien remitió su trabajo a la Academia de la Historia en 1805. Afortunadamente esta corporación los publicó en 1852 en el tomo VII de sus Memorias. Los mosaicos de Villajoyosa y los del Puig son seguramente de la misma época y sus dibujos nos revelan el arte cristiano primitivo. No diremos que sean anteriores a Constantino (6), pero no deben ser muy posteriores a este emperador. Que sean de la misma época no cabe duda, pues los dibujos de las láminas 40 y 42, son iguales a los que hemos visto en el tosal de Aragonés; el pez y la paloma de la lámina 44 son característicos del arte cristiano, lo mismo que el tema de la gamma, tan frecuente en los monumentos de las catacumbas, y que tanto en el Puig como en Villajoyosa, pero más en los mosaicos de la primera, aparece, no como tema casual de dibujo, sino como símbolos para expresar una idea religiosa. Hay, pues, que estudiar estos preciosos restos para depurar nuestro génesis cristiano tan poco y mal estudiado hasta ahora. No es posible formar aún la síntesis de este estudio, pero es preciso ir formando su proceso, señalando los sitios y consignando las épocas, que de seguro hay más esparcido y oculto de lo que se creen los datos a estos estudios. Si nos interesamos por los descubrimientos históricos, mirándolos como interés de las letras, con mucha mayor razón en este ramo en que la gloria no es solo para la patria y las letras, sino más aun para la religión (Chabàs, 1890, 117-118).

Pel que sembla, entre els anys 1889 i 1890 deguen haver aparegut més mosaics d’aquest mateix jaciment, ja que Chabàs fa referència al mosaic dels peixos i al mosaic del nus de Salomó, conservats actualment en Vilamuseu. Per desgràcia, Leopoldo Soler no va fotografiar aquestes peces in situ. Quant al que comenta Chabàs, i malgrat que es pot posar entre dubte el que afirma

66 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 67 Jaugelles, un jaciment per redescobrir

sobre les cronologies i el significat dels mosaics, sembla evident en veure els dibuixos que va fer Lumiares al Puig, que podrien ser obra del mateix taller (Fig. 6). També cal destacar que a Jaugelles no tenim constància de l’aparició d’un mosaic amb un colom (7) (això segurament deu tractar-se d’un error de Roc Chabàs), però sí que comptem amb el mosaic dels peixos. El peix va ser un símbol molt característic del cristianisme primitiu, però també era un motiu molt recurrent en les termes per la relació evident que manté amb l’aigua. Tenint en compte que Antonio Espinosa data aquests mosaics en el segle III dC (Espinosa, 1990, 247), època en què ni tan sols havien acabat les persecucions al cristianisme, sembla molt improbable que el mosaic dels peixos faça referència a aquesta idea religiosa, tal com afirma Chabàs.

Per altra banda, és necessari destacar que el militar, arqueòleg i artista, Manuel González Simancas, en la seua obra Catálogo monumental y artístico de la provincia de . 1907-1908 també va citar i dibuixar el primer dels mosaics que hem comentat: “Finca la Torre: en la cumbre de un montículo mosaico á blanco y negro. Propiedad de Pedro María Aragonés (González, 2010, Figura 2.- Les anotacions de González Simancas (González, 2010, 136). 136)” (Fig. 2).

D’aquestes peces no tenim més notícies fins 1926. Segons José Belda (8), fins llavors van romandre intactes en el sòl. En aquest any, Jaime Silvestre, el propietari de la finca, els va alçar i els va emmarcar en set rectangles de ferro que es van depositar en un xalet dels afores de la ciutat (Espinosa, 1990, 238). Els mosaics van ser donats al poble de la Vila Joiosa entre 1975 (quan José Payà va fundar el Museu Etnogràfic i Històric de la Vila Joiosa) i 2003 Figura 3.- Imatge del tossal realitzada a través del vol aeri de 1945-46, un any abans de les excava- (Espinosa, 2008, 203). cions de Belda (www.terrasit.gva.es).

68 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 69 Jaugelles, un jaciment per redescobrir

Les notícies sobre aquests descobriments probablement van motivar que José Belda excavara el tossal (Fig. 3). Aquestes excavacions (1946-1948) van traure a la llum les termes de la vil·la, així com els seus voltants (Fig. 4 i 5). En les diferents campanyes s’hi van trobar més fragments de mosaic i noves peces, que van ser depositades en el Museu Arqueològic Provincial. Gràcies a les excavacions de Belda es dedueix que Figura 4.- Plànol de les excavacions de Belda a el tossal va estar ocupat en l’edat de Jaugelles (Belda, 1947). bronze, en la del ferro (on s’establiria un poblat ibèric en els segles V o IV aC) i, finalment, en època romana, quan es va construir la vil·la romana (Espinosa, 2008, 102) (9), de la qual afloren la gran majoria dels elements recuperats a través d’aquestes excavacions.

Entre febrer i març de 1978, José Payà, amb el permís dels propietaris de l’immoble, va realitzar l’última excavació al tossal; la primera en trenta anys. En va poder extraure fragments de ceràmica, talles en guix, mosaics, utensilis domèstics, etc. (Payà, 2008, 92). En una entrevista recent, Payà ens ha assegurat:

Jo muntava, a vegades per febrer, Figura 5.- Imatge aèria del tossal el 1956, al tossal on havien trobat coses, al de quasi 10 anys després de les excavacions l’Olivera Grossa (Jaugelles), que era (www.terrasit.gva.es). una vil·la romana amb una dotació de tot, fins i tot d’almàssera... era autònoma eixa finca. Pedro, el propietari, m’hi va deixar excavar. Allí ja havia excavat el pare Belda, que no era un arqueòleg dotat, però tenia molt d’entusiasme i probablement havia desfet algunes coses que un arqueòleg titulat no haguera desfet. Aleshores vaig anar excavant i enduent-me cosetes al museu, fins que vaig trobar l’angle d’una habitació amb un tros de mosaic i un tros de marbre rosat que ha estat exposat. Tot m’ho vaig endur al museu. També una petxina, gran, preciosa per a fer els adorns de la ceràmica... Fins que la dona de Pedro, Agustina, es va clavar per

68 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 69 Jaugelles, un jaciment per redescobrir

enmig i va dir que allí no hi havia res, que no tornara. I jo li deia: “Però Agustina, vostè no ha estat en el Museu? Ara hi ha una barbaritat de coses ací, amb una vitrina tota plena”, “Si, però Miguel Ángel diu que allí no hi ha res”. I jo “D’on ha tret tot allò?” Al final ja no hi vaig tornar.

No va ser fins 1987, quan un jove arqueòleg anomenat Antonio Espinosa va desempolsar els diaris d’excavació de José Belda per a la realització d’un article científic. En Los mosaicos de la villa romana de Torre-la Cruz (Villajoyosa, Alicante) va estudiar els fragments de mosaic Figura 6.- Dibuix d’un dels mosaics del de les termes privades, en va fer descripcions Puig (Valcárcel, 1852, 195). completes, va interpretar la distribució espacial de cada fragment, i va aportar-ne les cronologies respectives (Espinosa, 1990).

Recentment, María Dolores Lloret, en el seu Treball de Finalització de Màster va desgranar les hipòtesis sobre el sentiment religiós dels seus habitants a través dels fragments trobats amb formes d’animals, que parlen del culte a Mitra (el déu persa que va fer competència al cristianisme en el segle VI), Afrodita, Hècate o Trivia, entre altres coses. (10) Estes conjectures de nou s’oposen a les tesis defeses anteriorment per Chabàs.

Fet i fet, el jaciment que anomenem Jaugelles per estar en esta partida (és incorrecta la grafia que a volts s’usa de “Xauxelles”), i que també s’ha anomenat de la torre de la Creu (de Pedra), mereix ser redescobert no solament pels seus impressionants banys, sinó per la riquesa estratigràfica que conté. Així mateix, queda pendent l’excavació de la vil·la, de la qual ben poca cosa coneixem. A més, sondatges recents han revelat la presència d’un extens poblament a la part baixa, a l’est del tossal, des d’època altoimperial (Espinosa, et al., 2011, 169). No debades, prestigiosos investigadors com Abad i Abascal van valorar la possibilitat que fóra ací el lloc on se situava la ciutat d’Allon (Abad i Abascal, 1991, 52). És, per tant, un dels assumptes pendents que té l’arqueologia local des de fa més de 125 anys.

NOTES 1.- Teodor Llorente i Olivares (1836-1911), va ser el poeta més important de la Renaixença valenciana. 2.- Pedro María Aragonés Aragonés (1843-1915), aleshores era el propietari de la finca de Jaugelles. 3.- Martí i Miquel, I. (1877): Historia de Villajoyosa (p. 788). Manuscrit original conservat en el Museu de la Vila Joiosa, escrit en 1877 i corregit i ampliat entre 1919 i 1922 per l’autor. Ajuntament de la Vila Joiosa. Edició i transcripció d’Agustí Galiana Soriano, Francisco Martínez Zaragoza i Antonio Espinosa Ruiz.

70 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 71 Jaugelles, un jaciment per redescobrir

4.- Roc Chabàs (1844-1912) va fundar i va dirigir la revista “El Archivo: revista literaria semanal” amb l’objectiu de donar un enfocament científic als estudis d’història, literatura, arqueologia i numismàtica centrats a Dénia i la rodalia, encara que després l’estendria a tot el territori valencià. 5.- Es refereix a Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya, més conegut com el comte de Lumiares (Alacant, 15 de març de 1748 - Aranjuez, 14 de setembre de 1808). Arqueòleg, literat i escriptor. 6.- Constantí I, emperador de l’imperi unificat entre el 324 i el 337 dC. 7.- Segons la iconografia cristiana, el colom amb la branqueta d’olivera al bec és símbol de l’ànima en la pau divina. 8.- Josep Belda i Domínguez (1890-1969), més conegut com el pare Belda, va ser director del Museu Arqueològic Provincial d’Alacant entre els anys 1940 i 1965. 9.- Aquesta vil·la va perdurar des d’època altoimperial (s. I-II dC) fins al VI. A la fi del s. III, moment en el qual les ciutats romanes van començar a despoblar-se a causa de la crisi de l’Imperi romà, la vil·la es va veure afectada per una important remodelació després d’un incendi (Espinosa, 2008, 102). 10.- El letargo de la villa de Xauxelles, article de Raquel López al diari Información (25-02-2013). [Consulta: 6 octubre 2014].

Bibliografía ABAD CASAL, L. i ABASCAL PALAZÓN, J. M. (1991): Textos para la Historia de Alicante. Edad Antigua, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant. BELDA DOMINGUEZ, J. (1947): “Ingresos procedentes de Torre-la Cruz (Villajoyosa, Alicante)”, Memorias de los Museos Provinciales VIII, 167-186. CHABÀS LLORENS, R. (1890): El Archivo: revista literaria semanal, tom IV, quadern III, maig, p. 117-118. ESPINOSA RUIZ, A. (1990): “Los mosaicos romanos de la villa romana de Torre-la Cruz (Villajoyosa, Alicante)”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, 17, p. 219-253. — (2008): La Vila abans de la Vila, Companyia Catalans de la Vila Joiosa, la Vila Joiosa. ESPINOSA RUIZ, A.; RUIZ ALCALDE, D. y MARCOS GONZÁLEZ, A. (2011): “El municipi romà de la Vila Joiosa i el seu territorium”. La Vila Joiosa: arqueologia i museu. Catàleg de l’exposició, Marq, Alacant, p. 154-173. GONZÁLEZ SIMANCAS, M. (2010): Catálogo monumental y artístico de la provincia de Alicante. 1907-1908. Edición facsimilar, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant. LLORENTE OLIVARES, T. (1889): Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia. 2º volumen (1887-1889), València. PAYÀ NICOLAU, J. (2008): Villajoyosa en la plumilla de Pedro Estevan, Associació Santa Marta, la Vila Joiosa. SOLER PÉREZ, L. (1921): “Ciudades levantinas: Villajoyosa” La Esfera: ilustración mundial, any VIII, núm. 367, 15 de gener, p. 22. VALCÁRCEL PÍO DE SABOYA, A. (1852): Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia recogidas y ordenadas por D. Antonio Valcárcel Pío de Saboya e ilustradas por D. Antonio Delgado, Madrid. (http://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=103)

70 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 71