In Crescendo En Concert Al Pavelló Vell De Camprodon Ripoll Es

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

In Crescendo En Concert Al Pavelló Vell De Camprodon Ripoll Es È ELNÚM. 585 ANY XI RIPOLLDijous, 6 d’agost de 2015 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25E 27-S, ara toca votar La comarca del Ripollès està representada a diferents candidatures, com Anna Maria Colomer anirà a la llista d’Unió i en els propers dies se la presència de Jordi Munell a Junts pel Sí en el vuitè lloc per Girona sabrà si entren Carme Freixa i Miquel Rovira a la coalició sobiranista ARREUP3 MERCATP16 mercatP18 I 19 In Crescendo en concert al Ripoll es prepara per al pavelló vell de Camprodon Mercadal del comte Guifré FACEBOOK IN CRESCENDO EL RIPOLLÈS CAMPRODON RIPOLL Dissabte 8 d’agost a les onze de la nit, després de la cinquena edició del Comerçnit, més Començarà el dilluns 10 d’agost a la tarda amb l’arribada del comte Guifré a la plaça Gran i de vuit-centes persones podran gaudir d’un concert únic. El grup vocal guanyador del durarà fins el dimecres 12 d’agost amb un mapping a les parets del monestir que reproduirà la concurs Oh happy day de TV3 desplegarà les seves cançons clàssiques amb interpreta- portalada candidata a Patrimoni de la Humanitat i la descriurà amb textos explicatius. La jor- cions i arranjaments moderns i creatius al pavelló vell de Camprodon. El concert, orga- nada central, l’11 d’agost, commemora data en què va morir el fundador de la dinastia catalana. nitzat per l’Associació de Comerç i Turisme de la Vall de Camprodon, és una aposta de Enguany, destaca la presència de grups de música medieval de nivell internacional i moltes luxe, ja que In Crescendo actuarà una setmana més tard al Festival de Cap Roig. activitats com tallers i exposicions, a part del tradicional mercat. ARREUP6 I 7 ARREUP11 CULturaP24 ESPORTSP29 esportsP30 Entrevistes a Els pressupostos SAT - Teatre Rabaseda Comencen els l’alcalde d’Ogassa de l’Estat Centre presenta pendent de ser entrenaments del i a l’alcaldessa de s’obliden del ‘Arnaus’ a Sant escollit per jugar CE Abadassenc i Pardines Ripollès Joan l’Eurobasket la UE Camprodon Dijous, 6 d’agost de 2015 P2TALAIA EL RIPOLLÈS GALLS Jaume Bertranpetit rep la Medalla Narcís Set cases i dos candidats És ben bé que al pot petit hi ha la bona confitura, o això diuen. Tot- hom amb la vista fixada a les grans ciutats i a les demarcacions: que si Monturiol del govern Aplec de la sardana de Ribes Barcelona, que si Girona, que si al- Trenta anys ininterromputs tres capitals... i cap geperut es veu CCCB d’un aplec ple de sardanes la gepa! Sense anar més lluny, la alegres i fàcils de ballar, amb dada curiosa de la setmana ha saltat molt èxit de participació, bé fa poc a la palestra: Setcases (que es mereix un sol ben radiant i ja ho diu el seu nom, i fins i tot els un: per molts anys més! que tenen pocs estudis ho poden entendre: no és precisament una gran ciutat) tindrà ni més ni menys que dos –dos!– candidats dins de les llistes que participen en la nova contesa electoral d’enguany, el 27-S. Resulta que el 2-S (els dos setcasins) és un duo antagònic format per Carlos Fernández, alcalde del mu- nicipi des de fa dues legislatures, i Anna Maria Colomer, presidenta d’Unió Democràtica de Catalunya al Ripollès. El primer és el número Festa Major de Camprodon 7 –cases– a la llista dels socialistes Per uns és millor que Sant per la província de Girona. De Co- Patllari tanqui els dies de cele- lomer, presidenta d’Unió de fa poc, bració, com va aprovar el ple; no se’n sap encara el número. Ni per altres, que la Festa comen- se’n sabien gaires coses, de la seva ci el 21 de juny. Dividits. El guardó distingeix persones i entitats que han contribuït al desenvolupament de la ciència a Catalunya figura com a política activa abans d’aquest juliol. Un poble amb set cases, cinc regi- RIPOLL | Redacció gràfics, el Consorci de Bibliote- na ben feta, he treballat molt i dors i dos candidats. Cal recordar ques Universitàries de Catalunya com qualsevol altra ocupació, que estem en un dels municipis El camprodoní Jaume Bertran- i la Reial Acadèmia de Ciències jo m’he dedicat a la genètica més petits de la comarca del Ripo- petit ha estat distingit pel govern i Arts de Barcelona). La Gene- aplicada a l’evolució», va asse- llès, que no arriba als dos-cents ha- de la Generalitat de Catalunya ralitat ha valorat en el catedrà- gurar Bertranpetit a El Ripollès. bitants. Si dos i dos fan quatre i ens amb la Medalla Narcís Montu- tic de Biologia de la Universitat El catedràtic sabia que era un n’emportem una... això vol dir que riol, un guardó que distingeix Pompeu Fabra i investigador en dels possibles candidats a rebre toca a candidat per cada cent per- persones i entitats que han con- biologia evolutiva la seva tasca la Medalla Narcís Monturiol, ja sones! Tot un mèrit. Per fer-nos-en tribuït de manera destacada al d’estudi i comprensió de la diver- que li ho van comunicar per cor- una idea, seria com si a Ripoll es desenvolupament de la ciència i sitat del genoma humà gràcies al reu, però va assabentar-se’n per presentessin cent –cent!– candi- la tecnologia a Catalunya. El Go- treball que ha fet en poblacions la felicitació d’alguna persona dats, i del PSC i d’Unió, ni més ni vern va aprovar la concessió del d’arreu del món. Jaume Bertran- que ho havia vist per les xarxes Xavi Rabaseda menys, que encara és més difícil. premi a Bertranpetit el passat 28 petit s’ha centrat en comprendre socials abans que li comuniques- La Selecció espanyola de bàs- Tot el Parlament seria ripollès! Pot- de juliol, juntament amb quinze com la selecció natural ha mode- sin oficialment. quet ja està preparant l’Euro- ser així els pressupostos ens tracta- personalitats i tres institucions lat l’evolució a partir de les em- El Govern de la Generalitat de basket del setembre, amb el rien millor. més del món de la ciència cata- premtes deixades al genoma. Catalunya va instituir aquests jugador ripollès treballant al De fet, els ripollesos ja estan una lana (el Centre d’Estudis Demo- «És un reconeixement a la fei- guardons l’any 1982. límit per entrar a la llista defi- mica avesats a les sorpreses set- nitiva de dotze convocats. casines. A les últimes eleccions europees va tenir lloc el batejat AQUESTA SETMANA com a “Misteri de Setcases”: el NO US OBLIDEU DE FELICITAR A: Partit Socialista només es va endur un –un!– vot, tot i tenir-hi quatre regidors d’una llista associada, In- dependents per Setcases-Progrés SANTS DEL 6 AL 12 D’AGOST Municipal. L’alcalde va confessar públicament que ell havia estat dijous dia 6: Salvador, Just, Pastor, Hormisdas l’únic votant socialista, per una qüestió de principis. Tot i això, va divendres dia 7: Sixte, Gaietà, Albert de Sicília quedar clar que, quan tocava vo- dissabte dia 8: Domènec (Domingo) de Guzmàn, Ciríac, Llarg tar cap a Europa, els altres tres van Telefonia mòbil al Ripollès veure les estrelles. De la bandera, diumenge dia 9: Romà, Domicià, Firmus, Rústic En aquesta edició de El Ripo- és clar. dilluns dia 10: Llorenç, Deodat, Astèria llès dos alcaldes es queixen de El que està clar és que a Setcases la mala connexió telefònica els va la política i, encara que siguin dimarts dia 11: Clara, Susanna, Tiburci dels seus municipis. Però a la set, o dos, o dos-cents, mai deixa- dimecres dia 12: Herculà, Anicet, Felicíssima, Hilària comarca en són més. Caldrà ran de sorprendre’ns. que les companyies espavilin. Dijous, 6 d’agost de 2015 EL RIPOLLÈS ARREUP3 El 27-S esdevé una realitat i comença a fer moure el Ripollès La campanya electoral començarà l’onze de setembre, el dia de la Diada L’AMI, Òmnium Cultural i l’ANC col·laboraran en la tasca d’engrescar els Nacional de Catalunya, a primera hora de la matinada ciutadans de Catalunya a votar a les eleccions EL RIPOLLÈS RIPOLL | Xavi Roura REACCIONS A LA CONVO- Vilarrodà, declarava que no es CATÒRIA pot valorar d’una altra manera El president de la Generalitat Les reaccions a la convocatòria que positivament. Vilarrodà va de Catalunya, Artur Mas, ja ha d’eleccions per part del presi- considerar un èxit «arribar a convocat les eleccions de cara dent Mas no es van fer esperar aquesta data i a aquesta con- al 27 de setembre; una cita que, gaire. Diverses personalitats del vocatòria del 27 de setem- teòricament, serà cabdal per món de la política o la societat bre d’aquestes eleccions que decidir el futur i l’esdevenir de ripollesa implicades en l’esde- tindran caràcter plebiscitari Catalunya. Unes eleccions que veniment del 27-S es van pro- que, encara que alguns diguin segons el decret de convoca- nunciar al respecte. que no, és evident que tothom tòria firmat el dilluns al vespre Antoni Clusells, coordinador s’agafa aquestes eleccions no són plebiscitàries, però pro- de l’Assemblea Nacional Cata- amb aquest caràcter». «A par- bablement acabaran decidint lana (ANC) de Ripoll, va afir- tir d’ara, el nostre paper com molt més que un canvi de go- mar que «per fi tenim una a entitats [Associació de Mu- vern a Catalunya. convocatòria per poder ma- nicipis per la Independència, La campanya electoral, a més, nifestar tot el nostre anhel» Òmnium i ANC] serà donar començarà la mateixa nit del 10 i que serà una ocasió especi- suport a totes les candidatu- a l’11 de setembre.
Recommended publications
  • RUTAS-PIRINEOS-Ruta-De-Exili-De-La
    RUTESPIRINEUS Patrimoni Rutes Rutes de muntanya, senderisme i excursions històric circulars Català Ruta de l’Exili de La Vajol Descobrim els camins per on milers de republicans van fugir durant la Guerra Civil espanyola per exiliar-se a França La Vajol, Les Salines i l’Albera, Alt Empordà, Girona, Catalunya, Espanya Dificultat Mitjana Temps total efectiu 3:45h Distància total 12,7 km Desnivell acumulat 464m Altitud mínima 511m Altitud màxima 720m Punt de sortida / arribada Aparcament La Vajol Població més propera La Vajol Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. www.rutespirineus.cat | [email protected] © 2017 RUTES PIRINEUS. Tots els drets reservats. RUTESPIRINEUS 5 6 4 7 3 1 2 8 9 Alt Empordà. 1:50.000. Editorial Alpina. itinerari sentit de la ruta inici / final PUNTS IMPORTANTS DE PAS (WAYPOINTS) Punt de pas Temps Altura Latitud Longitud 1 Entrada La Vajol 0:00h 529m 42.404023º 2.801213º 2 Monument de l’Exili 0:05h 531m 42.403594º 2.803435º 3 Camí del coll de Lli 0:35h 603m 42.411056º 2.788879º 4 Coll de Lli 1:00h 710m 42.414929º 2.781911º 5 Monument als combatents republicans 1:45h 544m 42.425695º 2.786183º 6 Coll de Manrella 2:20h 717m 42.421930º 2.801379º 7 Can Quera 2:50h 536m 42.412293º 2.795781º 8 Mirador de l’Empordà 3:15h 558m 42.402210º 2.797098º 9 Edifici - refugi de Mina Canta 3:30h 531m 42.401820º 2.786594º 1 Entrada La Vajol 3:45h 529m 42.404023º 2.801213º Sistema de coordenades geogràfiques.
    [Show full text]
  • La Albera, Darnius
    ESPACIOS NATURALES CORCHEROS La Albera, Darnius. Foto: Lluís Català LA ALBERA Girona, Cataluña Oficina administrativa y Centro de Información Rectoria Vella C. Amadeu Sudrià, 3 17753 Espolla T. 972 545 079 F. 972 545 139 EL PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL La Sierra de la Albera es el nombre que recibe el tramo oriental del Pirineo, desde el Coll del Pertús hasta el mar. Separa las llanuras del Empordà y del Rosellón y desde 1659, por el tratado de los Pirineos, su línea de cresta constituye la frontera franco-española. La cima más destacada es el Puig Nuelós, de 1.257 metros de altura. La Albera está constituida por dos sectores bien diferenciados: el occidental, de Requesens-Baussitges, y el oriental, de Sant Quirze de Colera, separados por la zona del Coll de Banyuls. Constituye una unidad ecológica y paisajística de gran calidad donde puede observarse la transición entre las especies propias de la cordillera pirenaica y las más típicamente mediterráneas; todo ello se encuentra en el marco de una zona dominada por las rocas metamórficas del Pirineo: esquistos y pizarras. Este sector pirenaico fue declarado Paraje Natural de Interés Nacional en el año 1986 y cuenta con una superficie de 4.207 ha. Posteriormente a su declaración, se establece la creación de dos reservas naturales parciales en el seno del Paraje Natural. Éstas son la Reserva Natural Parcial de la cabecera del río Orlina, de 384 ha, creada con la finalidad de preservar la flora, especialmente el hayedo, y la Reserva Natural Parcial del Valle de Sant Quirze, de 585 ha, para la protección de la tortuga mediterránea.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • El Foc De L'empordà, a Mercè De La Tramuntana La Direcció Del Vent Canvia I Pot Afavorir L'extinció Del Foc
    Societat | N.D. | Actualitzat el 23/07/2012 a les 15:56 El foc de l'Empordà, a mercè de la tramuntana La direcció del vent canvia i pot afavorir l'extinció del foc. L'incendi ja s'ha cobrat quatre víctimes mortals. El foc no avança però continua descontrolat [15.52h] Mapa perimetral afectació dels foc de l'Empordà traçat pels Agents Rurals (http://blog.creaf.cat/wp-content/uploads/2012/07/perimetre.pdf) [15.42h] Les flames arriben al mas Can Perxes d'Agullana, que va acollir intelectuals i polÕtics camí de l'exili l'any 1939 [15.38h] La població acollida a la base militar de Sant Climent Sescebes torna als seus domicilis [15.31h]Els ADF informen que el principal focus del foc es troba a la zona situada entre Vilanant i Cistella, a la serra de Colldejou [15.23h]La darrera foto satèl·lit TERRA de la NASA (https://twitter.com/TomasMolinaB/status/227389584672182272/photo/1) del foc de l'Empordà [15.20h]Nova reunió comitè assessor INFOCAT. (http://twitpic.com/aav6p7) Decisions complexes [15.19h]Terrades, el front per evitar que el foc vagi cap a l'interior [15.12h]Frenètica activitats dels equips d'extinció a Darnius, Terrades i Boadella: assegurar la zona per si revifa el vent que les flames no passin a l'Alta Garrotxa. [15.11h]Balanç de sis  carreteres tallades GIP5101 i GIV5105 a Avinyonet de P; Gi500 i Gi501 Agullana; Gi504 Terrades i Gi610 Vilajuïga [15.10h]Dues columnes de fum fan patir Agullana i Darnius [15.04h]Ofensiva per evitar que el foc salti a l'Alta Garrotxa amb un 50% de la vegetació d'alzina i sureda.
    [Show full text]
  • 3.2.1 Les Transformacions Dels Masos En Els Entorns Urbans
    LES TRANSFORMACIONS DELS MASOS I CASES DE PAGÈS EN ELS ENTORNS URBANS. FIGUERES COM A EXEMPLE I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català Comunicació Bloc 3: Masia i evolució territorial novembre 2014 Autora: Anna Albó Riera, arquitecta [email protected] 1 Resum:Quan pensem en un mas pensem en un edifici aïllat en un entorn rural. En un edifici que constitueix el centre de la configuració espacial que es crea al seu voltant i que està constituïda pels espais lliures, les construccions auxiliars, la vegetació, els camins d’accés o la situació topogràfica. La transformació del territori, per processos de creixement de les ciutats, d’implantació de noves àrees industrials o d’infraestructures, produeix canvis en els patterns territorials i afecta els masos que es troben en aquests entorns transformats. En aquestes situacions, la lògica de la ciutat, de la zona industrial o de la infraestructura s’imposa a la lògica del mas i el seu territori, convertit en l’element feble, malgrat l’interès patrimonial que pugui tenir. En aquesta comunicació es vol analitzar quines respostes urbanístiques s’han donat a aquest conflicte, mirant de descobrir quines són millors o pitjors i d’aportar alternatives que permetin preservar el patrimoni i el seu significat. Per això s’analitzaran alguns casos representatius de les comarques gironines –els que l’autora coneix més bé-. Què ha passat amb els masos propers a les principals ciutats quan el creixement urbà els ha absorbit? Com han afectat els masos les noves zones industrials i les noves infraestructures? Paraules clau: masia, urbanisme, territori, transformació territorial, entorn urbà Resumen: Cuando pensamos en un manso pensamos en un edificio aislado en un entorno rural.
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • Revista D'el Far D'empordà
    Núm. 43 Novembre 2018 Preu 3 euros Revista d’El Far d’Empordà Ajuntament Plaça Ajuntament,1 web: http://webspobles2.ddgi.cat/elfardemporda • email: [email protected] d’El Far d’Empordà Tel. 972 511 108 · Fax: 972 673 605 HORARIS DE SERVEIS TELÈFONS AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC Ajuntament ............................972 51 11 08 Dilluns, dimecres i divendres Metge: Dr. Pedro Aparicio Fax ......................................... 972 67 36 05 obert de 10:00 a 13:30 h. Dijous de 9:00 a 13:00 h Serveis socials.......................972 52 20 00 Dimarts i dijous, tancat. Infermera: Dolors Golobardes Dispensaris Municipals: Podeu trucar per concertar cita Dijous de 10:00 a 13:00 h. Far d’Empordà .......................972 502 905 prèvia a hores convingudes. Per demanar hora de visita i re- Fortià .....................................972 53 41 88 ceptes: De dilluns a dijous tarda SERVEIS SOCIALS Vila-sacra ............................... 972 50 56 53 de 15:00 a 19:00 h al telèfon Treballadora social Riumors .................................972 53 42 72 del dispensari o bé dirigir-vos al Educadora social Escola ....................................972 67 00 88 casal de la gent gran en aquest Trucar de dilluns a divendres de Casal de la Gent Gran ...........972 50 29 05 8:30 a 14:30 h. mateix horari, i els dijous al matí de 9:00 a 13.00 h al telèfon del Parròquia Mn. J. Pratdesaba .972 50 03 31 SERVEI D’URBANISME dispensari o al mateix consultori. Mossos Esquadra .................. ................112 Arquitecta municipal. Durant els altres dies de la set- Policia Nacional .................... ................091 Demanar cita prèvia a l’Ajuntament. mana veure els altres dispensaris Policia Nacional (Figueres)....972 67 75 60 JUTJAT DE PAU dels pobles adjunts.
    [Show full text]
  • Revista D'el Far D'empordà
    Núm. 38 Novembre 2013 Preu 3 euros Revista d’El Far d’Empordà Ajuntament Plaça Ajuntament,1 d’El Far d’Empordà web: http://webspobles.ddgi.cat/far_emporda• email: [email protected] Tel. 972 511 108 · Fax:972 673 605 HORARIS DE SERVEIS TELÈFONS AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC Ajuntament .............................972 51 11 08 Dilluns, dimarts, dimecres i divendres Metge: Dr. Jaume Bertran Fax ..........................................972 67 36 05 Matí de 8:30 a 14:00 h Dijous de 9:15 a 13:00 h Serveis socials ........................972 67 70 50 Dijous tarda de 15:00 a 18:00 h Mirar els altres consultoris Dispensaris Municipals: Alcaldia i secretaria: Infermera: Dolors Golobardes Far d’Empordà........................972 502 905 Demanar cita prèvia Dijous de 10:00 a 12:30 h i domi- Fortià.......................................972 53 41 88 cilis després del consultori. Vilasacra..................................972 50 56 53 Mirar els altres consultoris SERVEIS SOCIALS Riumors...................................972 53 42 72 Per demanar hora de visita i Treballadora social Escola .....................................972 67 00 88 receptes: de dilluns a divendres Educadora social Casal de la Gent Gran ...........972 50 29 05 De dilluns a divendres de 8:00 tarda de 15:00 a 19:00 h, dijous Parròquia Mn. J. Pratdesaba ..972 50 03 31 a 15:00 h. Demanar cita prèvia. matí de 9:00 a 13:00 h al telèfon del dispensari Mossos Esquadra .................................112 Policia Nacional .......................................091 SERVEI D’URBANISME ESCOLA Policia Nacional (Figueres) .....972 67 75 60 Arquitecta municipal. Horari acadèmic: Guàrdia Urbana (Figueres) .....972 51 01 11 Demanar cita prèvia a l’Ajuntament. De 9:00 a 12:30 h i de Bombers ................................................085 15:00 a 16:30 h Creu Roja (Figueres) ................972 67 29 39 JUTJAT DE PAU CASAL DE LA GENT GRAN Jutgessa de Pau.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Mollet De Peralada
    AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA Girona, juny de 2009 Ajuntament de Mollet de Peralada AGENDA 21 LOCAL DE MOLLET DE PERALADA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DOCUMENT II: DIAGNOSI ESTRATÈGICA EQUIP TÈCNIC Direcció: Francesc Alemany, geògraf (ATC) Coordinació i realització: Anna Crous, geògrafa (ATC) Jordi Torallas, geògraf (ATC) Marta Contreras, geògrafa (ATC) Pau Albinyana, ambientòleg (ATC) David Serra, geògraf (ATC) Vanesa Masferrer, geògrafa (ATC) Ruth Mayor, geògrafa (ATC) Joël Torcque, ambientòleg (ATC) Amb el suport de: Ajuntament de Mollet de Peralada _____________________________________________________________________________________A21 Mollet de Peralada ÍNDEX Índex gràfics ................................................................................................................... 5 Índex taules .................................................................................................................... 7 Índex cartogràfic .......................................................................................................... 13 Índex figures ................................................................................................................. 15 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local ...........................................17 1. Generalitats ....................................................................................................... 23 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn
    [Show full text]
  • Sobre Els Orígens I Primera Expansió Urbana De Portbou
    SOBRE ELS ORÍGENS I PRIMERA EXPANSIÓ URBANA DE PORTBOU Per ALBERT COMPTE I FREIXANET INTRODUCCIÓ L'existència de la frontera pirinenca, entre Espanya i França, especial- ment des del Tractat dels Pirineus (a. 1659), que fixa la ratlla actual, ha donat lloc a diferents fets de Geografia política, malauradament poc estudiats, un dels quals ha consistit en l'aparició de poblacions el desenrotllament urbà de les quals s'ha trobat i segueix trobant-se estretament enllaçat amb aquella línia de separació. En el cas concret del nostre Empordà en tenim dues, de trets ben diferen- ciats, tant per llur trajectòria històrica com per les motivacions de llur origen: es tracta de les viles de Portbou, a l'extrem més oriental de la frontera, i de la Jonquera, a 22 quilòmetres de distància de la primera en línia recta i a l'en- trada del coll del Pertús. Tant l'una com l'altra apareixen com dos nuclis de població que si pel nombre d'habitants haurien de considerar-se com rurals, per llurs funcions, disposició interna i fisonomia externa, són ja plenament urbans. Però mentre la Jonquera és d'origen remot fins fa pocs anys, ha alternat sempre les acti- vitats derivades de la duana i la ruta amb el treball del camp i l'explotació del bosc, Portbou apareix com un nucli recent, de no gaire més d'un segle de vida, sorgit a conseqüència de l'arribada del ferrocarril a la ratlla fronterera i de les corresponents repercussions d'aquest esdeveniment quant a serveis ferroviaris, comerç exterior i control del pas de la gent i de les mercade- ries.
    [Show full text]
  • Ficha Global
    L’école Sierra de la Albera • Vino blanco Alt Empordà FICHA TÉCNICA Nombre del vino L’école Blanco (añada 2020) Tipo Blanco seco Variedades Moscatel de Alejandría y garnacha blanca CRIANZA Crianza En movimiento, en sus lías finas, a temperatura controlada menor a 12 ºC, durante cuatro meses TERRENO Edad del viñedo 50 ­ 120 años Zona Sierra de la Albera Franja altitudinal 200 ­ 1200 metros Climatología Mediterráneo continental Orientación NE - SE Insolación potencial anual 3000 horas Pluviometría media anual 600 mm Temperatura media anual 15 ºC Pendientes 15 ­ 35 % Suelo Pizarra­granito Sistema de cultivo Viñedo en vaso Producción ≤ 1 kg/cepa VENDIMIA Vendimia Manual tradicional al amanecer Selección Manual de racimos Transporte Cajas de 15 kg Rendimiento ≤ 50 % ELABORACIÓN Selección Doble selección manual en mesa Fermentación Temperatura controlada (13 ºC) en depósitos de acero inoxidable Filtración y clarificación No Embotellado En la propia bodega, a mano Producción 730 botellas Consumo óptimo Desde 6 meses a 3 años de botella ELABORADO POR ANÁLISIS TÉCNICO Ernesto Pérez Guerrero Grado alcohólico 12,5 % Carles Musqueras Vicente Ph 3,10 (enólogos) Acidez volátil 0,1 gr/l Acidez total 6,22 gr/l Azúcares reductores ≤ 0,5 gr/l www.lecolepremiumwines.com [email protected] @lecolepremiumwines @lecolepremiumwines 1/4 Fuente: www.doemporda.cat UN POCO DE HISTORIA No hay duda de que la cultura del vino y el conocimiento del comercio del producto de la vid llegan a Cataluña aproximadamente en el siglo VI a. C. gracias a la más importante colonia grie­ ga del país: Empúries; ciudad que, pasados los siglos, dará nombre a toda la comarca del Em­ pordà.
    [Show full text]