Suman

Editorial 3 Dave Bannion parla de The Big Heat Cronica de cine per Joan Ferrer Miserai 17 i 18 per Marti Martorell 35 i 36 El senyor dels anells: Madelmans i airgam-boys Max Ophiils, récupérant El cinema nègre segons la figura del mestre per Carles Fabregat 4 i 5 Romà Gubern (V) per José Tlrado 21 a 23 iTarantino: postmodern? per Romà Gubern 37 a 43 per F.J. Sanchez Cuenca 6 L'exubérant romanticisme Guérin 2004 de Max Ophiils Sopar amb taronja per a set per J.C. Romaguera 24 \ 25 per Xavier Flores 44 germanes Procès K: Neo-tokyo présenta: Max Ophiils per Francese M. Rotger 7 Welles + Tsukamoto (cinéastes per Ramon Freixas 45 Vigilau el eel! de culte) Welles (+ Kafka) padrins de procès k. Orson Welles: El procès i per Gabriel Genovart 8_12 Tsukamoto: padrî de neo-tokyo Ciutadà Kane (i II) Oscars 2003: l'(històric) retorn per Knika+iluvijah 26 per Miquel Lopez Crespf46 Q 48 del rei

per Hàzael Gonzalez 13 Conferència realitzada per IV Curs sobre QT, el producte és ell l'historiador Cyril Neyrat, per el cinema 49 per J.A. Mendiola 14 introduir el cicle de cinéma Filmar una escultura, esculpir un film, el dia Cinema a "SA NOSTRA" La ley del deseo 2 2 de marc de 2003 Les pellicules del per Joan Bover 15 i 16 per Cyril Neyrat 27 O 34 mes d'abril 50 J 51

B=EH3 MODERNS I

Papers de cinema Director Assessors Fotografíes Ediciö mensual Jaume Vidal Francisca Niell Arxiu Centre de Cultura Abril 2004. Nüm. 102 Secretari Redaccio Andreu Ramis Imprimerò Josep Carles Romaguera Edita Miquel Pasqual Gráficas Planisi, SA Miquel Alenyà Centre de Cultura flssessorament linguistic i Dipòsit Legal: PM 648-1994 "SA NOSTRA" traductions Carrer Concepciö, 12 Jeroni Salom 07012 Palma

Telefon 971 72 52 10

Fax 971 71 37 57

[email protected]

"Temps Modems" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus col-laboradors. Podeu trobar "Temps Modems" al Centre de Cultura 'SA NOSTRA" de Mao, Eivissa, Cittadella ¡ Palma, llibreria Embat, llibreria Ereso i als cines Chaplin, Portopí ¡ Renoir, llibreria Espirafocs (Inca). Editorial

AMICSI ENEMICS

Als nostres enemies els disculpent L'art de la subtilesa i de la fina iro­ reflexió, una pellicula en la quai tota de soca-rel les errades nia que caracteritzà Nietzsche és paies una generació s'hi veu reflectida. La for­ en aquest aforisme que dins la brevetât ma com compareixen amies i enemies a hi condensa el domini lingùistic i l'em- la vida de cadascú és, empero, molt di­ Friedrich Nietzsche penta cap a la meditació per tal que el versa. Una altra pellicula actual, 21 gra­ lector en tregui tot el significat i la in­ mos, mostra una combinació de fets tendo amagada, que no és poca. que reuneixen tres histories indepen­ D'amies i d'enemics n'ha parlât a vo­ dents en una sola. La desesperació, l'o­ ler el cinema, amb subtileses i sensé. El di i la set cega de venjança en un plan- rise de les amistats perilloses va donar tejament cinematografie reaiment dur. per a dues versions sobre una mateixa Pel que fa a la programado propia, al histôria original. No pera dues versions, Centre de Cultura, tres cicles s'emetran però si per a dues parts espaiades en el aquest mes d'abril. El primer posa We­ temps, ha donat l'amistat, no tant pe- lles davant Tsukamoto o, el que és el rillosa, d'un grup de canadencs que des­ mateix, El proceso davant Tetsuo I. Els prés de El declive del imperio ame­ altres dos, un monografie de Max Op- ricano, pel-licula notable, s'han supe­ hüls en collaboració amb l'Alliance ratela matelxosamb una producció, Las Française i l'altre en collaboració amb invasiones bérbaras, piena també de l'Institut Municipal de formació d'ocupa- matisos que conjuguen la rial la amb la ció i feina sobre Ocupació i Emprenedors.

Las invasiones bárbaras. El senpr dels anells: lìladelmans i airgam-hoys

om en Peter Jackson, esmentats, concediran almenys que nere o temática a la quai s'adscriu. jo també em vaig lle- he estât un seguidor de l'obra de Si ens referissim a la qualitat intrín­ gir al seu moment Tolkien). Però no havla pensât es- seca de cada obra, ja ens internarí- (quan era més jove) criure res sobre la pellicula de em en paísatges de molt més sinuo­ H BS uns quants cops la tri- Jackson, fins que vaig llegir el mag­ sa orografía. jÊk^MÊ logia completa d'EI nifie i sensible article de Joan Pero és que, a més, l'obra de ^^^^ Senyor dels Anells, Obrador, 'S'hafet realitatel món ide- Tolklen ha de batre's en molts altres més el Silmarillion, El hòbbit i al- at per J.R.R. Tolkien?', sortit al nù­ fronts, com ara la seva presumpta gunscontesdel mateixautor. D'altra mero 100 de Temps Modems, i em misoginia, el seu hàlit racista (els per- banda, fa més de quinze anys que vaig sentir més acompanyat davant sonatges del costat del Bé son ros- escric de cinema a les pagines do- la majoritària opinio general. sos, alts i nôrdics, i els del Mal, pe­ minicalsdel Diario de Ibiza. Pertant, Jo també crée, com l'autor del ci­ tits, bruns i del Sud, etc.), o el seu es pot deduir d'això que m'interes- tât article, que els Anells de Tolkien barroer maniqueisme, entre altres sen el cinema i la literatura (els qui i de Jackson tenen poc a veure entre diverses acusacions. La veritat és que no atorguin massa qualitat llterària si. Però abans, si m'ho permeten, vol- si jutgéssim les obres artistiques —i a Is textos driacomençarpel principi. L'obra d'a- en aquest article conslderarem el ci­ quest escriptor sud-africà mai no ha nema com a tal, ni que només sigui estât un plat de gust d'aquells lec­ per una qüestió metodológica— en tors defensors d'una literatura primer lloc peí seu component idé­ "eulta" —no fa pas massa, el ologie, faríem una bona esbandida poeta eivissenc Vicente a les prestatgeries de les bibliote- Valero entrevistava una ques. A les deis videoclubs també, de les traductores d'EI encara que, de fet, no els aniria gens Senyor dels Anells, malament. I está ciar que no seria Matilde Home, resi­ pas la primera vegada: així de cop, dent a Eivissa, i cap ens venen ràpidament a la memoria dels dos es mostra- les polémiques al voltant de Borges, ven massa afectes NietschzeoPla.Tambéde Heidegger a la saga—; defet, o Céline entre tants d'altres. No sóc la fantasia èpica partidari —si se'm permet la pe­ en general sol tulancia— d'incloure Dalí entre els ser despatxada grans pintors del segle XX, com ara amb un gest de Picasso, Miró o Tapies (per citar no­ certa displicèn- més els de casa), si exceptuem les sé- cia per aquells ves obres de finals de la década deis partidaris d'u­ anys vint (El gran masturbador, El na literatura enigma de Hitler, etc.). Pero, en diguem-ne aquesta opinió no hi té res a veure "major". I la seva (sincera o simulada) afecció això només al régim franquista. pel quefaa I per referir-nos finalmental món la qùestió del cinema, ¿és lícít jutjar l'obra de del gè­ Elia Kazan, Alfred Hitchcock, D. W. Griffith, Fritz Lang o Clint Eastwood per les sèves posicions politiques i idéologiques? (o la de Eisenstein, Polonsky, Biberman o Odetts, per ci- tar-ne també de l'altra banda), ¿re- baixaria aíxó la condíció de grans obres de La ley del silencio, Vértigo, El nacimiento de una nación, Metro- polis o Sin perdón ? De moment, no hem tractat en­ cara aquí el problema de la trilogía de Jackson respecte de la trilogía de Tolkíen. I m'agradaría apressar-me a dír que aquest problema, de ser- hi, no resideix (com s'ha dit ¡ s'ha es- / per referir-nos finalment al món del cinema, lés kit jutjar l'obra de Elia Kazan, Alfred Hitchcock, D. W. Griffith, Fritz Lang o Clint Eastwood per les sèves posicions politiques i idéologiques? (o la de Eisenstein, Polonsky, Biberman o Odetts, per citar-ne també de l'altra banda).

I a tot allò que fins llavors havia es­ tât beli i poderós, d'aliò que havia constituït el seu mon, un mon con- demnat a desaparèixer poc a poc per a donar pas a un de nou, on eli ja no hi tindrà un Hoc. I malgrat tot, eli sabra deixar pas a una època en la quai seran els petits els qui "es- taran cridats a pertorbar els conci- lis dels grans" (dit mes o menys tex- tualment), cridats en certa mida a ocupar el Hoc que aquests ocupa- venfinsaquell moment. Eli sera l'ar- tifex del pia segons el quai l'Aneli, el nûmen, sera portât fins a la gola del llop per un menut que a cada revolt enyorarà sensé remei l'escal- for de la Mar, que enyorarà la se- guretat de continuar essent petit (com al capdavall ens succeeix a molts), i no obstant sera prou gran com per dur a terme la tasca que II pertoca. D'això, poca cosa o res ens ha arribat a la cinta premiada re- centment amb onze Oscars. Finalmentensqueda Aragorn, un crit fins a la náusea) en la seva pro- nica (destinât a caure d'un moment guerrer poderós descendent de reis fusió d'efectes especiáis. Els efectes a l'altre al divan d'un psicoanalista, I alhora un rodamón, quasi bé un especiáis son un mitjà, no una fi en en el cas improbable que n'hi ha- vagabund errant que espanta les si mateixos. El problema és, en tot gués cap a la Tierra Media). En el criatures i la gent "com cal", o si- cas, de transcripció, d'interpretació llibre, Frodo és, en canvi, un perso- gui, aquella que només s'ocupa dels m'atreviria a dir, del món de Tolkien natge rie i complex, que no està tot- seus propis assumptes. Tose, de fac- al de la pellicula en qüestió. Pelli­ hora ajupit pel feixuc de la càrre- cions endurides per la vida a la in­ cula que, a tots aquells qui arrufen ga (de l'objecte numinós), sino que tempérie, però capaç de deixar tras- el ñas, cada cop que senten parlar n'assumelx la responsabllltat i al- lluir la seva grandesa al moment mes de fantasia épica, no farà mes que hora calcula en tot moment el rise inesperat. Mai l'heroi brillant i sen­ atrinxerar en les sèves posicions. de la mlssió en funció de les sèves sé fissures, el lider indiscutible que Jackson es pot haver I legit cinc ve- (minses) possibilitats, mirant de no ens presenta Jackson sota l'atracti- gades la saga, perô si no fos massa incloure-hi forçosament els seus va i carismàtica presèneia de Viggo agosarat dir-ho, podriem pensar companys. És un lider naturai, no Mortensen. que no l'ha entés; encara que és molt un nan nyèbit aclaparat pel Desti. L'univers créât per John Ronald mes logic imaginar que s'ha hagut Un heroi, en tot cas, en el sentit Ruelen Tolkien és potser fred, ase- de rendir a la llei de la sacrosanta clàssic dels grecs, un herol de ba­ xuat i un punt asèptic, en la seva Industria, la mateixa que li ha lliu- rri, un home (en aquest cas un hòb- concepció vertical i aristocràtica de rat un fotimer de milions per a po- blt) comû que es converteix en un l'organització humana, tenyit d'un der-la realltzar. Res a dir-hi. Un ja fa exemple entre els seus iguals. cert purisme ari i persuadi de la su- anys que va perdre la virginltat, a Pel que fa a Gandalf, no és el de perioritatjeràrquica dels bàrbars del Déu gracies. Tolkien un mag que nomésens dona Nord. Però també es poètic i huma, Per no estendre'm en disserta- la vara (perdo per haver caigut en totalment imprégnât de la bellesa cions de difícil dlgestió per al ben- la temptació de l'acudit). O sigui, feréstega de la natura, d'aquest bi­ volgut lector ocasional d'aquestes no és del seu bàcul d'allà on pro- garrât cosmos de play-station, po- ratlles, em referiré tan sols—a mode venen principal ment els seus poders blat de madelmans i hedonista i se­ de justificar les asseveracions pre­ (quin horror la lluita de llamps I dentari, barroc I torrenclal. Potser cedents—, a la tipología d'alguns trons entre Gandalf i Sarumanl), volgudament transcendent, però dels principals personatges. Per sino mes aviat de la seva saviesa per gens emfàtlc. En qualsevol cas, un exemple Frodo, a qui Elijah Wood saber cap on giren les marées del univers que queda molt lluny air- encarna tot el temps com si es trac­ món i acceptar-neel compromis, en- gamboys que ens saluden des del tés d'un malalt de malenconia cró­ cara que aquest gir l'arrabassl a eli film de Jackson a cop d'espasa. iii m ¿Tarantino: postmodern? Sánchez Cuenca , oc o molt mes tard de la se­ el seu canibalisme respecte del cine­ de l'ordre antic. Eren els temps deis lva mes recent demostrado, ma nord-america, aquest antic dé­ seixanta-vuit. El mateix va fer Mi­ llegeixi's Kill Bill, aquest bro­ pendent de videoclub no té cap in­ chelangelo Antonioni a Zabriskie llador hlperbòlic d'imatges convénient a apropiar-se de llen­ Point, encara que l'apocalíptica vo­ violentes enmig de trames guatges com el de Godard, Leone, el ladura de la llar familiar es produís banals arribará a ser cano- cinema de Hong Kong o el del comic només en el somni del fili rebel, que nitzat en vida com a mestre manga. I aconsegueix, és cert, una era, alhora, un epígon de Kim Stark- del postmodernisme. Per ais seus ad- espècie de brillant o avorrit (segons James Dean, Rebel de sin causa. El miradors, els relativament nous cai- es miri) pastitx, sempre sobre la ba­ director Italia, en la seva arriscada ex­ turati de l'audlovisual, ja ho és. En­ se d'unes molt altes dosis de violen­ periencia de Hollywood, utilitzava el cara que no hagi llegit ni Lyotard ni cia desprovista de significai dramà- personatge de l'al-lot (Mark-Mark Michel Foucault, aquest home ha tic, en la qual, com una regressió a Frechette) per manifestar el seu re- proclamât amb les sèves pellicules la la perversió de la infancia, aflora el buig a l'ordre burgès decadent i fi del concepte de l'Home i la seva gust morbos pel caos, per l'anihila- opressor. Aquesta és la moralltat d'u­ substitució pel llenguatge, per dir- ció i pel patiment de les persones. I na rebel-lió social basada en la con- ho amb paraules de Daniel Bell. En­ això que el que és menys important vicció de la necessitai quasi biològi­ cara que no hagi llegit Nietzsche, és la seva escarransida justif icació na­ ca de substitució dràstica dels valors aquest home ha polvoritzat la me­ rrativa: es basa normalment en un fil tradlcionals. Però Tarantino està tafísica tradicional, però, al contrari dramàtic pueril, esquemàtic, més mancai per complet de qualsevol ob- d'Habermas, no pareix que senti cap propi d'un videojoc. En el cas de KM jectiu idealista i en aquesta mancanza inquietud per oferir un sistema de Bill, es tractaria de la venjança im­ exhibida d'una manera tan diàfana valors alternatiu. Més aviat la seva placable d'una dona contra aquells com la de qualsevol psicópata reflec- característica pseudofilosòfica és la que la varen violar i la varen inten­ teix una distorsió malaltissa del mis- carencia absoluta de valors. I potser tar matar, sense motiu aparent, vo- satge, lleuger però no necessària- aquesta descarada manera brutal de ra el seu marit virtual i uns pocs con­ ment destructiu, dels nous temps. La veure la realitat residesqui el seu únic vidáis a la seves noces. A causa d'a- tendencia al descrèdit dels valors ca- merit: no enganya, excepte ais cul­ quest débil peu forçat (no se'ns ex­ nonitzats pel seixanta-vuit, amb la tural. Juga amb els significats com plica la rao de la massacre) queda deriva espirituallsta-orientalista, i la si fossin innocus significants. O vice­ arrui'nat qualsevol indici de metàfo­ seva substitució pel pur joc del caos versa. Afirmen aquells culturati que ra, qualsevol potencial segona lec­ com a resposta a la frustració gene­ la táctica forta del cineasta és el seu tura. Si més no, quan Peckinpah es racional, en què s'ha suprimit qual­ brillant joc de llenguatges. Però, en va defensar deis qui l'acusaven d'hi- sevol motivació ideològica, i, pertant, realitat, el seu estil és el pur entre- perviolent per Grupo salvaje, eli o els s'ha renunciatal menorsenyal d'anà­ teníment d'un depredador sense es- seus exegetes (mai se sap qui va ser lisi crítica de la realitat. Fet incompa­ crúpols. Sense escrúpols ètics (signi­ primer) varen contestar que aquell tible amb el significai subversiu del ficai) i sense escrúpols creatius (sig­ peculiar western era una metàfora cinema del seu admirat Godard, que nificant). La seva tendencia a la su­ de la guerra del Vietnam. O, més en- convertía la reutililtzació del llen­ plantado de l'observació de l'obser- rere, quan Linsay Anderson va filmar guatge cinematografie en arma po­ vació de la realitat pel plaer de la aquell final d'lf en el qual universi- litica per transformar la realitat. En destrucció de la realitat és paral-lela taris britànics exquislts liquidaven a aquesta perversió obscena del mis- a la de la usurpació de llenguatge trets les seves familles des deis sòtils satge dels nous temps, desposseint aliens. I així, tal com s'ha escrit algu­ del noble claustre, el correlai simbò- l'accio destructiva de tota possibilitat na vegada a propòsit d'Almodóvar i lic era la destrucció de la burgesia, catàrquica o, pel cap baix, utilitària, és on s'installa el cinema de Taranti­ no. La seva tendencia compulsiva a la destrucció permanent és la versió cinematogràfica de la tendencia a la satisfaccio immediata (en el cas de Kill Bill per partida doble: l'intent de violado de la dona en coma i el seu desig de venjanca implacable) que ofereixen els missatges publicítaris. Tant com la versió espuria, distorsio­ nada, banal, de la trotskista revolu- ció permanent. Aquesta perillosa ma- laltia endèmica s'anomena feixisme, tot i que, per ais culturati, es conegui pel nom de postmodernisme. m L'escenari de llauna Sopar amh taronja per a set germanes

tráncese ner ontinua el coquetelg, als na reflexió prou crua, és La taronja ticular, pels seus treballs a la panta­ nostres escenaris I a les mecánica. El grup mallorqui Morga- lla, ens ha visitât aquests dies amb nostres pantalles, entre na Teatre, vinculat a la Universität feines teatrals. Així, Bibiana Fer­ el teatre i el cinema; de les Nies Balears, ha realltzat la se- nández, "allota Almodovar", ens aquests dos arts ger- va propia lectura de la novella ha demostratel seutalenta la come­ mans, o cosins germans d'Anthony Burgess, queja adapta al dia No se nos puede dejar solos. I el si mes no, però cadascû cinema fa uns trenta anys Stanley realitzador de cinema Javier Agul- amb les sèves pecullaritats. Entre les Kubrlck. Aquesta nova taronja, amb rre és el director d'escena de Cen­ darreres producclons que s'han anat direcció d'escena de Joan E. Ramon trifúgame, monòleg a carree de la présentant a la nostra cartellerà Balcells, té aspectes molt intéres­ versátil actriu Esperanza Roy. Un escènlca (o anunciades de manera sants. afegit: a Las invasiones bárbaras, immediata en tancar d'aquesta edi- Un deis grans títols de la come­ una de les grans pellicules deis da­ ció) n'hi ha unes quantes de cone- dia musical, Siete novias para siete rrers temps, un personatge destaca gudes, particularment, per la seva hermanos, també ha volgut apro- com un moment culminant de la in- adaptacló cinematogràfica. I, fet par-se als escenaris mallorquins, dins telligència humana una estrena te­ que és mes atractiu, de génères molt una producció espectacular dirigida atral: la d'Electra, d'EurípIdes, a la dif erents. Aquest és el cas, per exem­ per Ricard Reguant. La pellícula, d'S- Grècia d'abans de Crlst. ple, de La cena de los idiotas, versió tanley Donen (parlem de paraules (Ni totes les pellicules, ni totes espanyola (dirigida per Paco Mir, d'EI majors dins aquest genere), es re- les obres de teatre, ni totes les obres Tricicle) de la comèdla d'embulls del munta a fa mig segle i es troba, sen- mestres de la Historia de la Huma­ francès Francis Veber que eli mateix sé dubte, dins la nostra mitología ci­ nität, ni totes les creacions artisti­ va portar al cinema. I s'ha de dir que nematográfica. Una adaptació es­ ques, ni tot quant hi ha de bo en l'èxit de la pellicula s'ha revalidat, panyola del llargmetratge musical aquest món, ens pot consolar d'aliò entre nosaltres, amb aquesta varia- Dirty Dancing també forma part de que va passar aquest 11 de marc, a ciò en viu (com a Madrid, on ha es­ l'oferta recent, pero aquesta només Madrid. Només podem expressar la tât très anys representant-se). De en versió de concert i balIs. nostra Solidarität amb les victimes contenguts per complet oposats, ja A banda d'aixó, qualque intér- i reiterar, una vegada més, el nos­ que en aquest cas estam parlant d'u­ pret o técníc que coneixem, en par­ tre rebuig a la violencia.) im Vigilau el cel!

Gabriel iieilOVart BK I meu poble, normalment, Com que, en aquest món, en to­ america, un tal Kenneth Arnold JHH la gent només mirava el cel tes les coses sempre hi ha una "pri­ ("una persona esportista, de ment per saber si havia de plou- mera vegada", també hi hagué un equilibrada i digna de tota con- re. Perô en una ocasiô, un dia en qué un avió a reacció —a fiança", s'assegurava) va afirmar assolellat dia de primavera "propulsió axorro", deien també en que havia vist a l'espai, mentre pi­ • H de devers l'any 1953 o 1954, aquell temps—va creuar per primer lotava la seva avioneta particular, els habitants d'Artà, al punt cop l'espai aeri del nostre poble per fins a nou objectes en forma de dise del mlgdia, dirigiren amb certa alar­ deixar-hi tracada la seva impol-lu- que volaven a una velocitat que es ma un esguard inquiet i persistent ta estela bianca. Era l'hora en qué va calcular d'uns mil nou-cents vers el blau dlàfan d'un cel que els al-lots sortiem d'escola i aquell quilòmetres per hora. L'era dels "ob­ aquell jorn es trobava immaculada- estrany fenomen ens va esvalotar. I jectes volants no identificáis", els cé­ ment clar. A excepciô d'una estran- no i especulacions sobre aquella co­ lebres OVNIS, acabava de començar. ya ûnicament érem nosaltres, l'al-lo- sa tan Insòlita. I, naturalment, ben aviat comença- tea, els qui anàvem excitats davant Els al-lots, des del primer mo­ ria a inspirar els guionistes de Holly­ aquella apariciô sobtada. També les ment, ens inclinàrem entusiasmáis wood. persones majors la se miraven amb per la hipótesi més engrescadora: Cal tenir présents les cir- recel, aquella retxa blanca; i aqui i allò havia de ser un "platillo volan­ cumstàncles mundials d'aquella alla, sobre els terrats de les cases i a te". A la fi, amb un pocde sort, se'ns època. Enstrobàvem en un dels mo­ les cantonades dels carrers, es po- presentaría l'oportunitat de viure a ments més àlgids de la "guerra fre- dien veure grups mes o manco nom- la realitat una aventura semblant a da" i un clima de larvada confla­ brosos de gent gran que, mirant cap les que vivíem amb algunes de les grado bèl-lica —que, de produir-se, amunt, feien tota classe de cabales pellicules més apassionants d'a- seria una hecatombe atòmica— ho linia blanca que, com a feta amb un quella época. enva'ia quasi tot. Semblava que, règle, es destacava nîtidament con­ Perqué també fins Mallorca ha­ d'un moment a altre, les dues su- tra l'atzurcelestial i, a una altura mai via arribat la "psicosi" mundial dels perpotències, els Estats Units ¡ la vista amb anterioritat en un objec­ famosos plats voladors que alesho- Unió Soviètica, s'havien d'emba- te volador, s'anava allargant i allar- res felá correr rius de tinta a periò- rriolar en un nou conflicte d'esca­ gant alxi com avançava un diminut dics de tot arreu: la Terra tenia visi­ la mundial que, en aquesta ocasió, punt Huent situât en el seu extrem. tants. El rebomborl s'havia ¡niciat el assoliria dimensions apocalíptl- ¿0^ diantres era allô tan rar? día que aquell jove executiu nord- ques. A no ser que els pa'isos de la / ambaren, naturalment, fins els pobles tranquils d'aquella Mallorca placida i preturistica que encara era l"'llla de la calma" i on tot semblava venir amb retard

Terra, es vessin obligats a deixar de banda les seves diferencies per fer » K o RADIO front a un enemic comú que, en aquest cas, seria extraterrestre. D'altra banda, encara era frese el record espantos de l'explosió de les dues primeres bombes atòmiques sobre poblacions civils. La primera, el 6 d'agost de 1945 (el dia de Sant Salvador, la festa patronal del meu poblé), sobre la ciutat d'Hiroshima; i, dos dies després, sobre la de Na­ gasaki. A partir d'aquell horror in- commensurable, l'ombra paorosa del sinistre bolet atòmlc es va pro- jectar amenacadorament sobre el món sencer; i, de qualque manera, va contribuir a enfosquir també la nostra infantesa de postguerra. Complicava mes les coses la hipó­ tesi alternativa a la de l'origen ex­ traterrestre deis dises voladors. Po­ día tractar-se —n'hi havia que deien—d'una nova "arma secreta", altament sofisticada, de l'exércitrus. I aquesta histeria del "perill roig" va assolirtal dimensió que ais Estats Units, epicentre del globus terraqui des del final de la segona guerra mundial, les coses arribaren a l'ex- trem que revela una anécdota tan certa com ¡Ilustrativa: el Secretari d'Estat per a la Defensa, James Fo- rrestal, es va obsessionar fins a tal punt amb el temor d'una ¡nvasió so­ viética —temor que eli mateix ha­ via contribuii a fomentar— que, un dia, convencut que "l'armada roja" atacava els USA amb aquells plats volants, es va Nanear per la finestra del seu despatx. Així les coses, el clima de guerra freda, l'amena^a extraterrestre (que sembla que venia, sobretot, del planeta Mart), el "perill comu­ nista" (magnificat especialment a l'Espanya de Franco) I el terror a la bomba atómica es propagaren, en un totum revolutum, com un re­ guero de pólvora per tot el món occidental. I arribaren, natural­ ment, fins els pobles tranquils d'a­ quella Mallorca plàcida ¡ preturis­ tica que encara era l'"ílla de la cal­ ma" i on tot semblava venir amb retard. Com que aquí vivíem sota una dictadura férriament antico­ munista, els nostres educadors te- El dla que ambaren a les aules escolars les primeres remeses d'aquella humiliant ajuda alimentaría americana Ultimatum a la Tierra, com a primer gran classic de la ciència-ficció nord-americana en forma de llet en pois, formatge en calxes i grans paquets de mantequilla —¿per que necessltàvem tots aquells de la guerra freda, havia inaugurât brlllantment aquell lustre excepcional del cine fantàstlc lactis enllaunats si quasi cada mat! berenàvem de cafe fet de l'hora, llet fresca de vaca i pa amb sobrassada?—...

nien perfectament ciar amb quin sar fou en invasors que venien de dor comú de totes aqües­ bàndol estàvem alineáis. Amb el Mart o d'algun altre planeta remot. tes obres, mes enllà les dels nord-americans, corn és bo de Jo cree que aleshores ens trobàvem referències a enemics veure. El dia que arribaren a les au­ encara sota l'impacte emocional procedents de l'espai ex­ terior o a la carrera arma- les escolars les primeres remeses d'Ultimatum a la Tierra, una pelli­ d'aquella humiliant ajuda ali­ cula de Robert Wise de 1951, pro- mentístíca de potencies rivals, mentaria americana en forma de jectada no feia molt al Teatre Prin­ era el terror que sentia una espè­ cie humana que havia cobrat llet en pois, formatge en caixes i cipal, que havia constituït un gran t e - consciència de les pulsions des- grans paquets de mantequilla — exit entre el public de totes les edats rrestre Klaatu, tructives que portava dintre. La ¿per que necessitàvem tots aquells i ens havia impressionai especial- magníficament interpré­ humanitat sencera, efectiva­ lactis enllaunats si quasi cada matí ment als espectadors infantils. No tât per Michael Rennie, l'aterri- mente es trobava en perill. I berenàvem de café fet de l'hora, podria assegurar si aleshores ja ha- dora imatge del robot Gort i l'es- aquest perill era el d'una proba­ llet fresca de vaca i pa amb so- víem vist també El enigma de otro glaiador cara a cara entre la bella ble extlnció. brassada?—, el mestre de l'escola mundo (un film de Christian Nyby Patricia Neal i la béstia robòtica da- parroquial ens digue, en castellà, i Howard Hawks, del mateix any vant la ñau de l'espai? O les tres Ultimátum a la Tierra, com a que tôt allô obeïa a que els ameri- 1951) o estava simplement anun­ paraules-clau que, com un conjur, primer gran clàsslc de la cièn­ cans volien que el dia de demà fos- ciada a l'Oasis Cinema i ja co- havien de servir per paralitzar el cia-ficció nord-americana sim " unos soldados fuertes y sanos" mençàvem a parlar-ne amb expec- poder de devastado sense límits de de la guerra freda, ha­ per fer front, com aliats seus, als tació. El que si sé amb certesa és l'androide mes espaordidor de la via inaugurai bri- enemics comuns. Que se suposava que, particularment aqüestes dues historia del sete art: Klaatu, Bara- antment aquell que eren els russos, tôt i que no- pel-lícules, juntament amb La gue­ da, Nikto (¿us en recordau?). lustre excep­ saltres, pel nostre compte, hi afe- rra de los mundos (Byron Haskin, El millor de tota aquella barreja d e cional del ci­ gíem també els marcians. 1953), constitueixen una triologia de deliris col-lectius, obsessions, fan- ciencia Aquell dia de la retxa blanca no filmica que va marcar en especial tasies i périlIs reals que comporta- ficció (sens va ser precisament dels russos de la nostra educació sentimental de ven la guerra freda mundial i la post­ oblidar aquelles qui sospitàrem. Influïts sensé cap nins de postguerra. Sobretot Ulti­ guerra espanyola foren les pel-lícu­ altres que en el meu dubte per pellicules de visió récent, mátum a la Tierra. Perqué ¿qui és les que tot això plegat va alimen­ poblé qualificaven d'espio- en qui immediatament vàrem pen­ capaç d'oblidar el pacifista extra- tar: fonamentalment, les pellicules natge i s'identificaven com un ge­ nere en si mateix). La nostra gene­ rri e n t rado no havia tingut massa sort amb el millor lustre les pel-lícules de terror. Una de les de la historia del cine­ millors époques d'aquest genere — ma en aquest tipus de pel-lí­ la que va de comencaments dels cules. anys trenta a princípis dels quaran- Aquelles produccions de cièneia- ta (i que abasta tota la saga dels ficcíó eren el reflex fidel d'un estât del ci­ Kings Kongs, Drácules, Frankens- d'ànlm general: els fantasmes nema nè­ teins, doctors Jekylls, mómies egíp- col-lectius d'una época determina­ gre mes carac­ cies, homes llop i altres espéci- da perfectament reflectits en térisée del/oo/c pe­ mens)— se'ns va escapar perqué, aquest "mirall de fantasmes" que culiar de la Twentieth óbviament, no havíem nascut a sempre, segons la inspirada defini­ Century Fox —clarsobs- temps. Les úníques pel-lícules de te­ do de Roman Gubern, ha estât la curs accentuais en la il-lumi- rror de gran ressó popular que re­ pantalla del cínematógraf. A mes nació dels rostres dels interprets, at- cord de la meva Infancia son Los crí• de la triologia mes amunt esmen­ mosferes urbanes i nocturnals amb menes del museo de cera (André de tada, cal destacar d'aquest période Hums de faroles lluentejant a la su­ Toth, 1953) i El fantasma de la calle altres pel-lícules tan représentatives perficie de carrers banyats per I'ai- Morgue (Roy del Ruth, 1954), tot i del genere i d'aquell précis moment gua de la pluja i la densa sensació que s'ha de consignar també que en historie com foren Cohete /C-7(Kurt d'onirisme que a molts de moments molts de casos, i ja dins l'ado- Neumann, 1951), El monstruo de es desprenia d'unes imatges tracta- lescéncia, recuperárem els grans tiempos remotos (Eugène Lourie, desamb untocexpressionista (mag­ monstres clássics dels terrors cine­ 1953), Japón bajo el terror del mons­ níficament recollit a Espanya en el matografíes grácies als magníf ¡es re­ truo (Inhosiro Honda, 1954), La hu­ genials cartells de Soligó)—, el di­ ma/ees británíes de la Hammer Films manidad en peligro (Gordon Dou­ rector Robert Wise va portar a ter­ a partir de la segona meitat dels glas, 1954) i tres realítzacíons de me una realització excepcional que anys clnquanta. Pero, si no havíem l'any 1956: La invasión de los la­ molts d'analistes, tant en el cas tingut sort amb el genere terroríf ic, drones de cuerpos de Don Síegel, d'aquesta pellicula com en altres sí en tinguérem en canví amb el ge­ Planeta prohibido de Fred McLeod de cíéncía-fíccíó del mateix temps, nere de la cíéncía-flcció, perqué es Wilcox i El experimento del Dr. Qua- han interprétât en clau de "lectura pot dir que enganxárem possible- termass de Val Guest. El denomina- política": es tractaria, per part de la indùstria cinematogràfica nord­ comencárem a fer cavll-lacions sobre finít i, mentre es feía enfora, la rec­ americana, d'una instrumentalitza- on aterraría aquella ñau sideral en ta estela blanca va començar a dis- ció del temor a una remota ame- cas de decidír-se a fer-ho, com es- slpar-se en borrallons flonjos que, naça extraterrestre per advertir, su- perávem, en el nostre poble. ¿A la poca poc, s'anaven desfent, així com bliminalment, del perill molt més Placa Nova? ¿En el camp esportíu de l'escrivent de "La Caíxa" impartía la pròxim d'una invasió soviètica. Fos Sa Clota? ¿Davant els pins del tren? seva dissertano docta enmig del ca­ així com fos, el cert i segur és que ¿En el camp de fútbol d'Es Cos...? Fi- rrer. La ratlla blanca s'esvaí com es aqüestes claus interprétatives ro- nalment decidírem —no record molt fon un somnl quan et desperts. La manien molt enfora de la nostra bé per quines raons—que el llocmés pel I ículas'havíaacabatabans de co­ mentalitat d'infants de nou o deu probable era el del camp d'Es Cos i mençar. Decididament, sí volíem anys, aquell dia que afinàrem en el pensárem que era allá on ens haví- emocíons fortes havíem detornaral cel d'Artà la ratlla bianca i ens re- em d'encaminar a la tarda per espe­ cinema. cordàrem immediatament d'Ulti­ rar el nostre particular "encontré en Avíat, aquells avions nous que matum a la Tierra. I el que també és la tercera fase" amb els marcians. traçaven línies blanques foren una cert és que aquelles pellicules, amb Pero totes aquelles illusions a penes presencia tan habitual en els nos- totes les virtualitats éducatives que varen durar poc més d'una hora. tres cels que ja ningú no en feía ni la pedagogia reconeix a la clència- Quan tothom mirava cap al cel, cas. Però almenys aquell dia de pri­ f icció (tant com a gènere literari com va passar un escrivent de "La Caíxa mavera havíem fet válida l'admo- cinematografie), contribuïren a no- de Pensions", que estava subscrit a níció final d'EI enigma de otro drir la nostra ment de conceptes i a La Vanguardia Española, i va dir que mundo, quan el periodista d'aque­ estimular la nostra imaginació. I de alió no era més que un avió nou, més lla expedicíódesplacadaal Poi Nord quina manera! modern que els altres, perqué fun- per afrontar el misteri de l'estrany Imaginació desbordada fou el que cionava "a reacció" ¡ podía volar més aterratge d'un objecte desconegut, hi posàrem nosaltres a aquella si­ amunt. A continuado, va explicar en donar compte al món de la pri­ tuado, a base de mesclar la irrupció també, més o manco científ ¡cament, mera victoria de la raça humana so­ de Vestrany en un poble on "mai no acomodant-se a la capacítat de l'au- bre una ñau alienígena. Mancava un passava res" amb una fantasia ludi­ ditori, el per qué d'aquella retxa mlssatge inquiétant que molts in­ ca derivada de les ficcions cinema- blanca i, tot seguit, va teorltzar so­ terpretaren com una advertencia togràfiques. Jo formava part ales- bre els avions d'hélice i els de "pro- encoberta del perill soviètic dirigi­ hores d'una quadrilla infantil de pulsió a xorro" (la primera vegada da al public dels cinematògrafs: cinèfils precoços que cree que més que la sentírem, aquella expressió). "Tots aquells que m'escoltau en d'una vegada confoníem la realitat Que per qualque cosa ell les havia aquest moment—deia el periodis­ amb el cinema (i viceversa). Dels meus llegit a La Vanguardia, totes aqües­ ta a través de la ràdio— digau a millors amies, n'hi havia un que era tes coses; i n'havia vist fotos i tot, tothom, digau-li al món sencer on- fili del propietari del cine Oasis i un d'aquelles retxes. No record molt bé sevulla ustrobeu: Vigilau el cel. No altre que ho era de l'operador de ca­ com foren les seves expllcacíons, us descuideu. Vigilau. Seguiu vigi­ bina del mateix local, drcumstància pero ens va deíxar fets pols. lai el celi". que, com es pot presumir, contribuía Aquella tarda va ser un capves- Vigilau el cel... Sempre ha estât a incrementar la cinefilia del grup. pre d'escola tan avorrlt com qual- un bon Hoc, el cel, per projectar-hi Així que, aquell matí, mediatitzats sevol altre. El puntet bríllant s'ha- totes les fantasies —i temors— de per les nostresfantasies pelllculeres, vla perdut a la llunyanía del blau in- l'anima humana, m Bandes : el de so Oscars 2DD3 r(histùric) retori! del rei

Házael González a fa uns anys que ens dedi- Williams (sorpresa!) no h¡ era... deiem man té dues nominacions més, i les dues quem a comentar aquests aquí mateixl'anypassat que segurament el matelx any 1997, concretament per El premis que, sens dubte, re­ Thomas Newman continuarla la seva ca­ Indomable Will Hunting i Men in Black, presenten allò més desltjat rrera de nominacions, i no ens equi- quan existien les categories de Banda per molts professionals del vocávem: Buscando a Nemo {Finding Ne­ Sonora Dramática i Banda Sonora de món del cinema, encara que mo, Andrew Stanton i Lee Unkrich) ha Comedia o Musical, ja ho hem dit, ben alxò no signifiqui necesària- estat la seva sisena nominado, que tam- curios. And the Oscar goes to... Howard ment que les pel-licules oscaritzades si- poc ha estat premi, encara que aixó tam­ Shore, el retorn del rei, el renovat reco- guin totes dignes de passar a formar part bé ens demostra que (afortunadamente neixement a un compositor amb feines de la gran historia del Sete Art, és dar... les coses han canviat ais Oscars respecte ben estranyes i que ja el tenia de feia però aquest ha estât un cas epic i histo­ a la companyia Disney. Gabriel Yared ja dos anys (I'any passat no el varen nomi­ rie, i mai millor dit, perqué sens dubte va obtenir amb I'Oscar I'any 1996 amb nar) per, insistim, la mateixa pel-licula, ens trobam davant un film que, si no es El Paciente Inglés (The English Patient, El Señor de los Anillos (The Lord of the pot considerar el millor de tots els temps Anthony Minghella), I enguany ha estat Rings, Peter Jackson), encara que al 2001 (això sempre son opinions), sí és el que nominat de nou per un film del matelx va ser per La Comunidad del Anillo i més Oscars ha aconsegult mai. Ja ho han director, Cold Mountain. Semblant era aquest 2003 hagi estat per El Retorno dit molts de critics, en aquesta edicló no el cas de James Horner, guanyador del del Rey, totes dues amb particulars fei­ només ha estât premiada El Señor de los premi I'any 1997 per Titanic (James Ca­ nes i formes de veure una historia ple­ Anillos: El Retorno del Rey (que per la meron), i nominat enguany per Casa de na de matlsos i oportunltats per fer una seva part ja ha fet bastant historia guan- Arena i Niebla (House of Sand and Fog, feina histórica... i no oblidem que ha es- yant els onze premis ais quals era nomi­ Vadlm Perelman), l'únlc nominat que no tatel matelxShore.juntamentamb Fran­ nada), perqué el premi en realitat ha es­ era als passats Globus d'Or. Curios, com ces Walsh i Annie Lennox, qui ha guan- tât per un únic film que, per questions a minim, és el cas de Danny Elfman: el yat també a l'apartat de millor caneó, materials, s'ha repartit en tres, però que compositor habitual de Tim Burton, en­ amb "Into the West". No está gens ma- sempre ha tengut voluntat de ser una cara que tengui una quantitat ben im- lament per un compositor que només ha sola i única obra. Així dones, amb aqües­ pressionant de treballs musico-cinema- estat nominat aqüestes dues ocaslons. tes condicions, El Señor de los Anillos s'­ tográfics a la seva esquena (i que més Bé, com délem al princlpi, s'ha fet histo­ ha fet amb un total de divuit Oscars, i d'una vegada hagin posat les seves com- ria: ara només ens queda esperar per a això sí que es historie. Analtzem de to­ posiclons a distintes parts de les ce- les versions amb més material de tota tes maneres I abans de res allò que més rimónies de Hollywood, Oscars inclosos), mena, I gaudlr dels premis amb tota tran- ens ocupa a nosaltres, que és, com sem­ és nominat per primera vegada per com­ quillitat, perqué la feina ja está feta, i pre, l'apartat de bandes sonores. En­ posar música per a una pellicula burto- la Historia, amb majuscules, també. Llar- guany, tothom era veterà, iaixòqueJohn nlana, Big Fish. Pero aixó no és tot: Elf­ ga vida al regnat dels Homes! Üi DI el producte és ell

ren a cada nova estrena, sensé nécessi­ tât d'una campanya publicitaria en que el secret està en la "pasta", la que gas­ ten en promoció. Cap d'els dos no la né­ cessités Es basten solets. Endemés aquest petit article sorgeix de la pregunta que es fan alguns: ¿és QT un geni? El que parelx molt ciar és que no estam davant un bluf. Provin de veure Reservoir Dogs i veuran com és ventât i, fins i tot, Pulp Fiction, que no decep en absolut. Fins i tot alguns in- tel-lectuals s'han agenollat davant QT, qui es manifesta seguidor incondicional de Godard i Truffaut, entre d'altres, fet que serveix de coartada al seu allau de fans i hagiògrafs. Però està ben dar que els exemples més évidents que segueix fldelment, per exemple a KHI Bill, novan més enllà deis tipies films de Kung Fu, amb una mena d'aura que no he acon- seguit veure encara. Penso que QTésel que es veu. Ni més ni menys. La resta onanisme delsqui hem d'omplirfolis parlant d'un i de l'altre. Ta­ rantino és eclèctic, bàsicament, hàbil, llest i sobretot controlador mediàtic bri­ llant, una faceta que mal no ha preocu- pat els grans creadors, els investlgadors del llenguatgecinematogràf ic, en aquest cas concret. El mèrit de QT és només la seva habilitât per calcar una seqüéncla i una altra sense cap rubor. No és inspira­ do; és ciclostyl pur i dur, amb una certa gracia. Fins i tot amb molta gracia. En cap cas cap traballa d'un innovador. Tam- poc no li negarem la seva erudició, sen­ se tenir en compte si el seu background ens interessa o no. A mi particularment galrebé gens, vist el que he vist i no els que ens han contât. I, és ciar, el que a al­ guns els parelx genial a mi em sembla enginyós. Per ventura, ell pretén ser el primer i no el darrer. És per erudlcdò i habilitât que es poden lligar seqüéncies prou conegudes, fins i tot molt topiques i donarlos segell propi i, fins i tot, estil. uentin Tarantino (QT) sap, siders que anomena constantment el Estil Innegable. No tant en el cas de res­ des de la seva primera guionista, actor i director a l'hora de fer tructura dramática, suposadament li­ pellícula, Reservoir Dogs, declaracions. Encara que pot ser que des­ teraria, que necessitaríem un pareil de com vendré el producte. prés de Woody Allen, el director de la so- folis, perqué precisament aquest caire és El producte és ell I ja no brevalorada Pulp Fiction sigui el mes de- el que l'ha pujat al pedestal de la ¡m- caldrla explicar massa més sitjat pels actors del cinema nord-ame­ mortalltat, que tampoc ningú li ho pot coses. La resta: un recull rica. iQu\ no pagarla per passar a formar negar. Voldria acabar amb una pregun­ de tots els seus records com a especta­ part de la factoria Tarantino? En qualse- ta sobre KillBill. ¿Qué punyetes farà amb dor. No juga a fer homenatges. Tothom vol cas, hi ha molt de punts semblants la segona part? He de reconéixer que si pot reconélxer els orígens I les influen­ entre Pedro Almodovar i QT, bàsicament vull saber això m'ha guanyat la partida. cies, que no son preclsament les deis out- en la capacitat d'expectació que gene- Per ventura, QT només volia això. m el La ley iel iaseo S

IO V E r Tina.— Padre Constantino, soy yo. nez Cacho que fan que el padre Mano­ La máquina d'escriure representa la fic- Capellá.— ¿Tú? No puede ser. lo se'nsmostri mes complex del que sem­ ció com a element que s'insereíx en la re­ 1 Tina.— Si, puede ser. bla a primera vista. No és el tipie pede­ alitat de manera fatal. Exemples: a La ley Capellá.— Has cambiado tanto. rasta odios que tant denuncien els mit- del deseo, en Pablo induía, sense voler, a Tina.— No crea, en lo esencial sigo jans de comunicació. La seva cara quan la confusió policial en haver-se ¡nventat siendo la misma. escolta el "Torna a Sorrento" del nln ex- el personatge de na Laura P. i d'altra ban­ (La ley del deseo, 1986) pressa molt mes que no slmplement una da, retreia records dolorosos de la seva Zahara.— Soy Ignacio. pulsió sexual desenfrenada. En aquella germana en el muntatge de La veu hu­ Capellá.— No puede ser. Cuánto has cara hi ha sofriment, hi ha culpabilitat, mana. A La mala educación en Juan uti- cambiado. hi ha, per descomptat, desig, pero tam­ Iitza f raudulentament el relat La visita del (La mala educación, 2003) bé hi ha amor. Tots els altres personat- seu germá Ignacio fent creure a n'Enri- ges també fan equillbris damunt la cor­ que que aquella historia és el ref lex de la da que va del desig a l'amor: el director realitat, mentre que n'Enrique retreu re­ Enrique respecte d'en Juan, n'lgnacio- cords dolorosos d'en Juan en el rodatge de La visita-pe\ lícula. esset anys separen nin respecte de n'Enrique-nin, el senyor aquests dos diàlegs. Com Berenguer respecte d'en Juan... Precisament, la irrupció de la fíceíó i veim, Almodovar, "en Aquesta semblanca amb La ley del de­ el seu poder per modificar /tergiversar l'essenclal, continua es- seo no és Túnica. El triangie Tina (el tran- / manipular la realitat (pero al capda- sent el mateix". La da- sexual)-Pablo-Antonio d'aquella es trans­ vall sense poder canvíar-la) és un deis rrera creado d'aquest forma aquí en Zahara (també transexual)- temes mes captivadors de la pellícula. manxec amb infuies Enrique-Berenguer. En els dos casos, qui L'altre, ja ho hem dit, és el de Tamor. d'enfantterribles'ha venutcorn un al-le- está enmig del triangie és un director de Per tant, la conclusió no és difícil: la cin­ gat en contra deis abusos sexuals in- cinema. En els dos casos, el collegl i una ta ésinteressantquan Almodóvarsecen- fantils. En realitat, perô, el tema princi­ educació hipócrita i repressora hi teñen tra en els aspectes mes autobiográfics. pal de la seva nova creado acaba essent un paper important (pero, com he dit Les millors seqüéncies — fins i tot des potser no el desig (Almodovar ja en té abans, no tan fonamental com parelx). d'un punt de vista estrictament formal 54!), sino mes aviat l'amor. Fins i tot la caracterització de Fele Martí­ — es troben a la primera hora de la cin­ Anem a pams. Si una virtut innega­ nez té una retirada amb TEusebio Pon­ ta. I durant la segona, el moment de ble té l'autor és que és un excellent di­ cela del 86. Finalment, vull apuntar un máxima intensitat emocional se sitúa al rector d'actors. Per tant, les interpreta- detall interessant: a les dues pel-lícules, final del rodatge de La visita, en un llarg cions están plenes de matisos. I son els hi apareix una máquina d'escriure eleva­ i terrible pía general que mostra la de­ matisos que aconsegueix Daniel Gimé­ da rápldament a Testatus de metáfora. solado real d'en Juan enmig de tota la En definitiva, Almodovar continua obsessionat pel record d'una educaciô castradora, perd quan en vol fer una denùncla, Il surt una verslô light de La ley del deseo: una mescla de pel-licula d'amor amb una mena de thriller no gaire entretengut

parafernàlla de la ficció cinematogràfi­ En canvi, hi ha recursos que palesen fins que gairebé recorda una pel-lícula ca. La resta, és a dir, la trama no és gai- mancances. La veu en off del nin expll- de terror, recorre a la guitarra per apor­ re motivadora. Encara que eis perso- cant que en un moment déterminât va tar el to líric, deíxa per a les cordes els natges están ben dissenyats, fugen deis deixar de creure en Déu I, per tant, va apunts més dramátíes i fa ús deis cors tòpics i mantenen una suggestiva Per­ tornar lliure és, a més d'inversemblant en moments puntuáis. En definitiva, tot sonalität polièdrica, no són prou com (un nln nos'expressarla mai aíxí), no gai- un encert, encara que després el direc­ per mantenir una historia que progres- re elegant; tal volta, haurla quedat mi- tor decidelxi aplegar un kyrie amb un sivament es conta de manera més ru­ llor suggerit només amb la mirada. Al- partit de fútbol... tinaria i acaba per fer-se avorrida, so- tres seqüéncíes faríen empal-lidír d'en- En definitiva, Almodovar continua bretot d'enea que es destapa la verta- veja reis de la carrlnclonería com David obsessionat pel record d'una educació dera historia de n'Ignacio. Hamilton, molt en concret els plans a castradora, pero quan en vol fer una de­ Una historia tan envitricollada com càmera lenta deis níns jugant en el ríu. nuncia, l¡ surt una versió light de La ley aquesta està servida amb una sèrie de Tampoc no h¡ falten les marques de la del deseo: una mescla de pellícula d'a­ recursos (gairebé tots a la primera part) casa: els números de transvestisme que mor amb una mena de thriller no gaire que em tem que funcionaran, o no, de- recorden els de Tacones lejanos, la pa­ entretengut. Potser La ley no era tan penent molt de cada espectador. Entre drina que fa cadufos inaugurada per "elegant" — suposant que aquesta ho eis més curiosos, hi ha aquell primer pia Chus Lampreave i, damunt de tot, la lo­ siguí —, pero hi havla més tensió eróti­ de n'Enrique-nin amb el front creuat per ca de torn, que intenta guanyar-se la ca, més desinhibició i molta més auten- un degotis de sang que serveix per xa- complicitatdel públlcpronundantla pa- ticitat. És ciar: desset anys no passen de- par i obrir la pantalla i que funciona raula maricón cada mltja frase i que re­ bades. Hi ha hagut uns quants Oscars en molt bé com a tradúcelo visual del món sulta patètlc malgrat els esforços de Ja­ el camí, tones de glamour i de márque- que s'acaba de trencar per sempre dins vier Cámara. No passa res. Almodovar ting. Per molt que vulgui, ja no escan­ l'interior de la criatura. També és gra­ té carta blanca ¡els matelxosacudits que daliza ningú. NI emociona igual, fil dos veure dos personatges avancant cap serien blasmáis en un guió signât per a un gegantesc full mecanograflat, en Mariano Ozores, ara resulta que són 2 (1) Fixem-nos que Almodovar s'encarrega d'a- una nova afirmado del poder de la cre­ mostres d"'alta comedia". torgar un format visual a la vida real ¡ un de lleu- ado artística. D'altres vegades, no cal Un capítol a part merelx la música, gerament diferent a les peripècies incloses en el re- esser tan exagerat vísualment: la frase creada pel que ja és el seu compositor lat La visita, mentre que José Luis Alcaine ha unifi- de la caneó "...que se esconde en la os­ habitual, Alberto Iglesias. Aquí torna a cat la fotografía deis dos, com si volgués reforçar curidad" cau just damunt la imatge d'un donar mostra de la seva personalitat i cromàticament la idea que la realitat i la ficció no són gaire distingibles. arbust, darrera del qual se suposa que de la seva potencia expressiva. La par­ (2) CARLOS REVIRIEGO, "La trastienda del guión", el capellà Intenta abusar del nln. titura és emfática en els títols de crédit dins El Cultural, 11-17 de marc del 2004. m die Dave Bannion, som mort d'un també sergent de la policia, gaudeixi del do de l'austeritat. Fritz sergent de policía durant en Tom Duncan. Tot semblava un suici­ Lang, sols amb aquest pia, el va retra­ H__ els anys cinquanta a una di; però el que mes m'intriga no fou la tar tal com era. Com que tot me dula ciutat deis EUA. Vaig fer­ mort i les sèves causes, sino la mansló cap a eli, vaig decidir visítar-lo al seu pa- me famós perqué en Fritz exageradament ostentosa de Tom i Bert- lau privât. Quan vaig arribar-hi, vaig LH Lang va filmar els moments ha Duncan. Jo vivia en una casa infini- constatar que estava escortât, dia i nit, ^^^^^ mes èpics de la meva labor tament mes modesta i segons me deia per policies. Les meves sospites creixien. policial; especialment el fet de des­ Katie, podíem sopar qualque dia d'un El despatx de Lagaña estava d'acord mantelar Timperi de Lagaña, ¡'amo de steak gracies al fet que la nostra filia en­ amb el seu entorn i la seva fama, però la meva ciutat. Malauradament, aquells cara no anava a l'escola. Era un enamo- hi tenia el retrat de la seva mare. De la anys també foren els mes tràglcs de la rat de la classe mitja americana, i creia manera que me'n parla, d'ella, vaig veu- meva vida, perqué hi vaig perdre la me­ quealeshoreselseu milloractiueral'aus- re que era l'unica persona que l'havia va dona, la meva estimada Katie. La teritat. No m'agradava gens el luxe, i estimât. Eli, no n'entenia massa de xim- pel-licula es deia The Big Heat, que en molt manco si aquest era producte de la pleries com l'amor; venguessin de la se­ el llenguatge policial vol dir passar corrupció. Aquella casa de Duncan no va mare o de qualsevol altre. Sois com­ comptes, venjar-se. Perd no estic plena- era possible amb el seu sou Í m'intriga­ prava i venia; però vénérant aquell re­ ment d'acord amb aquest tito!; Tespec- va esbrinar el motiu del suicidi. trat se notava que sentia una mancanza tador podria creure que ho vaig fer uni- Amb la tortura i l'assassinat de Lucy que mai més no havia tornai a trobar. cament com a venjança per l'assassinat Chapman, l'amant de Duncan, vaig veu- El seu problema era que no sabia qui­ de Katie, perô crée que hauria actuat de re que allò sols podía esser obra de La­ na era aquesta mancança, ni a on po­ la mateixa manera sense que passas gaña, la personificado del luxe. M'a- dia trobar-la. aquesta tragedia. grada molt aquell pia en el quai eli està Parlant, a comissaria, amb el tinent i Me despertaren, a mltja nit de co- en una balconada i darrera seu els édi­ el comissari Higgins, el cap suprem, vaig missaria, per anar a un cas urgent. No fias més alts de la ciutat, plens de 1 lu­ treure en net que l'unie que els interes­ era un cas qualsevol, se tractava de la mi ns que enlluernen a qualsevol que no sava era que deixàs de molestar en La- En aquesta aventura h¡ ha dos personatges que m'arriben al cor, que mai no he pogut oblidar Selma Parker, la comptable baldada, que me dona la pista per arribar a Lagaña

gana. En aquella comlssarla hi havia, per L'escena en qué ella me dlu el que sabia, ta cara és la que me donà suport per po­ una banda, els que protegien en Laga­ va esser el moment mes gratificant, per­ der arribar a desmantellar la corrupcló ña perqué estaven corromputs pel luxe, qué, a mes d'aconseguir la informació del luxe. SI gracies a Selma Parker vaig i per altra banda els débils mentáis, que que calia, me demostré que sois l'auste- poder començar, amb Debby vaig poder no sabien fer altra cosa que seguir les or- ritat, fins i tot en un baldat, gaudeix de acabar-hi. He lamentât molt la seva mort, des deis superiors. Uns me volien aturar l'estat necessari per assolir la inde­ pero he de reconéixer que és molt difí­ els peus perqué no els espenyàs el ne- pendencia personal. He de reconéixer cil sobreviure tenint dues cares. goci i els altres estaven empardalats. Jo, que Lang, a l'escena la va brodar, perqué En qualsevol cas no pue negar que el veientel panorama i volentaclarir el que mentre me donava la Informació, està- personatge mes importantes Bertha Dun- passava, vaig deixar-hi la meva insignia vem separáis per una reixa, transmetent can, la vídua del sergent suicidât. Perqué, de policía i vaig agafar la porta cap a la a Tespectador l'exacta sensació d'ailla- si al trobar el seu marit mort, en Hoc d'a- Independencia. També me'n vaig dur la ment i angoixa que ens donava l'opres- gafar la carta adreçada al fiscal, amb tots pistola, perqué a mes d'haver-la pagada sió per part del luxe. Però també se po­ els noms deis luxosos, i aprofitar-la per amb el meu sou, vaig veure ben ciar que día, endevinar la posslbilitat de fugir-ne, fer xantatge a Lagaña per poder conti­ la necessitarla. Havien assassinai Katie sempre que col-laboràssim entre nosal- nuar dins el luxe al que s'havia acostu- per error, la bomba anava dirigida cap a tres, els austers. L'altre personatge és mat, s'hagués posât a plorar la mort del mi. No calia esser massa lucid per veure Debby, mig austera i mlg luxosa. Aques­ seu marit, jo no hauría tengut cap feina. que el luxe no anava de berbes. ta dicotomia queda cinematogràfica- Pero no, Bertha pertanyia al club del lu­ En aquesta aventura hi ha dos per­ ment plasmada quan, Stone, el braç cri­ xe i no li feia gens ni mica de gracia ha- sonatges que m'arriben al cor, que mai minal de Lagaña, II escalda amb café ca­ ver de deixar-lo peí suïcidi d'un ximple no he pogut oblidar. Selma Parker, la lent una part de la cara. Deixa ben évi­ com el seu marlt. Aquesta és la conse- comptable baldada, que me dona la pis­ dent que té dues cares. La del luxe, que qüéncia que vaig treure d'aquella singu­ ta per arribar a Lagaña. Sensa ella cree li ha quedat malmesa, i la de Tausteritat, lar aventura, que quan se pertany al club que no hagués pogut enxampar-lo mal. que la té incòlume fins a la mort. Aques­ del luxe és molt difícil sortir-ne. m En que samia Sofia Coppola?

Dbradar ost in translation («Perdut en la traducció») la segona pellicula de Sofia Coppola és una obra personal I amb un to clarament intlm: amb un argument que forma part de la quotidianltat de la majoria de la gent i amb un ritme pausai, l'adéquat per filmar l'esdevenir de la vida humana autèntica. Feia molt de temps que no veia una pellicula ame­ ricana amb tant "temps mort": imatges en silenci de la protagonista amb posât reflexiu o demostrant una desgana de­ pressiva; àmplies panoramiques de la ciutat de Tòquio, remarcant l'extrema Individualitat de cadascun delsseus pro­ tagonista davant de la massificacló ur­ bana; recorreguts per les façanes d'uns edificis ultratecnològics. Fou aquest re- corregut que fa la cámara de Sofia Cop­ pola per l'entramat urbanistlc deTòquIo el que em va posar sobre la pista del que ella voi: Sofia Copóla aspira a ser la ver­ sici femenina del talent cinematografie anomenat Allen..., Woody Allen. Supo- so que el recorregut visual que fa per les façanes de Tòquio, que recorda tant al constant homenatge fotografie de l'autor de Manhathan a Nova York —I a tantes d'altres pellicules—, no signi­ fica que aquesta directora, novel ha tro- bat en aquesta ciutat el decorai Ideal per a totes les seves inquietuds. És a dir, segur que Sofia Coppola no voi ser per a Tòquio el mateix que Allen significa per a la ciutat d'Hannah i les seves ger- manes. Perqué, s'ha dit que el director d'Historiés de Nova York no només fa unes perfectes radiografíes de les ani­ mes deis personatges que omplen la se­ va Inabastable producció, sino que la se­ va véritable aspirado és portar a la pan­ talla l'autèntic esperii de la ciutat que un dia fou la llar de les torres bessones (És curios com unamale'idadatahaager- manat en el dolor Madrid i Nova gina fent de Seductor a cap altra ciutat ni com a segona llengua. Reconec que YorkL.Avui em costa molt d'escriure... del món; Tòquio es presenta com una aquest darrer aspecte és el que em va Mai podrem oblidar els assassinats en la ciutat aliena, estranya ais interessos i ais Interessar d'aquest film. major infàmia que mai ha existit...). desigs de Charlotte I Bob Harris. La for­ Ella (Scarlett Johansson) és una jove De fet Sofia Coppola ens ofereix una ma de vida japonesa no delxa de ser una lllcenciada en filosofia sense feina que visió superficial de Tòquio i deis seus ha­ simple excusa per provocar petits mo­ ha anat a parar l'hotel Park Hyatt da- bitants. I, sens dubte, pretén el contra­ ments d'humor d'arrel alíenla i, per al­ rrera del seu marlt que desenvolupa una frenètica labor com a fotògraf profes­ ri que el director de Misterios assassinat tra costai, recordar ais seus compatrio- a Manhathan: mentre que Nova York és tes que a l'univers civilitzats no es par­ sional. Bob (Bill Murray) ni se'n recorda la ciutat que acuii I dona forma a la ma­ la únicament l'anglès... que, fins i tot, quan triomfava com actor al seu pals, joria deis personatges que crea el Zellig existeixen en aquest món persones per- ara posa el seu rostre a un whiski, grà- novaiorqués, segur que Allen no s'ima­ fectament educades que no el dominen cies el fet que el generös pöble japonès Aquesta patella, submergits en un univers Hngüístic œmpletament desconeguts per a ells, viuran una intensa historia d'amor apta per ais temps de la SIDA i el moralisme conservador que actualment recorre els EEUU

encara recorda els seus grans papers a tolucci és immediata; un home i una do­ ble que la que dugueren a la pantalla Ku­ la gran pantalla. Aquesta parella, sub­ na que es troben per casualitat i en la brick i Bertolucci; però el primer que hau- mergits en un univers Hngüístic comple- mateixa circumstància existenclal: Tex­ ria de saber la filia d'un gran director és tament desconeguts per a ells, viuran trema solitud. Però, ciar, la historia de la que si una pellícula no té la capacitat de una intensa historia d'amor apta per als directora nord-americana no conté ni provocar la catarsi dins Tespectador, mai temps de la SIDA i el morallsme conser­ rastre de la potencia dramática i catàr• sera una gran pel-licula. Tal vegada aquí vador que actualment recorre els EEUU. tica d'aquests directors europeus: Char­ es trobi la gran distancia entre la gran En sortir del cinema vaig recordar tot lotte i Bob Harris no cometen cap im- tradició nord-americana i l'europea a T- d'una dues antigües histories d'amor ci­ moralitat i, molt manco, cap illegalitat. hora de construir un obra cinematogrà­ nematografie que segur coneix la filia Ella, en tot moment, té present que es fica: mentre ells varen optar per l'espec- de Ford Coppola i, tal vegada, li varen deu en cos i ànima al seu home legai i, tacle, la nostra tradició sempre s'ha esti­ inspirar per fer la seva pellícula: Lolita f ins i tot, Il recorda, a eli, de tant en tant, mai més la intensitat. Per això, el resul­ d'Standley Kubrick y El último tango en la diferencia d'edat que eis separa. Ell, tai dels Oscars sempre és el que és... I per París de Bernardo Bertolucci. L'obra de per la seva banda, constantment té en la mateixa raó Woody Alien sempre sera Kubrick se'm va venir al cap per la di­ ment una dona que ja no l'estima i eis una rara avis dins el mercat audiovisual ferencia d'edat que existeix entre Char­ deures familiars que el Miguen als filis. nord-americà. Possiblement Sofia Copó­ lotte i Bob Harris, ella no és una ado- El resultai de tot plegat és la plasmado la ja es troba enmlg de la cru'flla: triom- lescent com Lolita, però la distancia d'e­ de una pseudopassió amorosa, conver­ far a la seva terra o fer pel-llcules mino- dat entre ells dos deu ser la matelxa que tida en una pseudorelació paterno-filial. ritàries destinades al mercat europeu. Tal la que hi ha entre la parella que idea Possiblement, en el temps que corren, vegada ella es podrà permetre el luxe de Nabòkov. La referencia a l'obra de Ber­ la historia de Coppola slgui més plausi­ triar el carni que més II agradi. fi* I nia» Ophüls, récupérant la figura del mestre

JDsÉ Tirada ascut a Saarbrücken, l'any 1902, aquest direc- tord'origenjueu és, pro­ bablement, un dels ar­ tistes mes representatius de l'esperit "fi de segle", d'un sentiment que ca- valca entre la nostalgia i la decadencia, entre el romanticlsme i el simbollsme. Max Ophüls és un gran dibuixant de la psicología femenina; ais seus films, la dona és presentada corn a víc­ tima de forces incontrolables que la condueíxen irremeiablement cap a un desti tràgic i solitarí. Perô tôt i que la seva obra sembli recorrer exclusive­ ment al melodrama per aprofundir en els sentiments deis personatges, aqües­ tes histories amaguen, amb gran luci- desa, i suggereíxen, de manera total- ment subtil, la decadencia d'una gran societat en crisi, a punt de desaparèi- xer o, corn a minim, transformar-se. Perô si narrativament incideixen el res­ sentiment, l'amor no correspost, el de- Truffaut l'arrlbés a qualificar com "el de malenconía peí temps fugit I félici­ sencant i l'escepticisme, a nivell visual nostre cineasta de capcalera". tât fallida s'inspira en la novel-la homó­ Ophülsdestaca perun barroquisme, un A diferencia d'altres directors que, nima d'Stephen Zweig. luxe I una despreocupado que actúen amb Tascens del nazlsme, emigraren des Carta de una desconocida comença corn a contrapunt a l'amargor de les d'Europa cap ais Estats Units —com ara amb una frase totalment trágica: histories que ens presenta i accentuen Lang, Pabst, Siodmak, Dieterle o Sirk—, "Cuando leas esta carta probablemen­ el seu carácter eminentment tràgic. Max Ophüls mai no va adaptar-se al mo­ te ya estaré muerta". A partir d'ales- Vers el carácter intimlsta, dolores, sub­ del de hollywood i enyorava Europa amb hores el film es desenvolupa en tres til i sensible, Ophüls aporta també Iro­ gran nostalgia. Per això sempre se l'ha temps: el de la lectura de la carta, el de nía i, fins i tôt, a vegades, frivolítat. considerai el cineasta mes europeu de Tescrlptura I el que s'hi narra. Dins Aquesta combinado és reforçada per tots els desplacats. De fet, després de aquest joc narratiu la música té un pa- una posada en escena i una manera de només cinc films ais Estats Units —entre per especialment Important, ja que fa filmar gairebé hipnótica, encisadora, els quals es troben els magnífics Carta avançar la historia augmentant el to que deu moltíssim a la cadencia que de una desconocida, Atrapados i Almas dramàtlc i atorgant el ritme de vals marquen els meticulosos movimentsde desnudas—, va tornar-se'n al veli conti- vienes que deflnelx el film, com sem- camera. Segurament, el cinema de nent, on rodaría La ronda, El placer, Ma­ pre, acompanyats per uns tràvelings I Marx Ophüls podría definlr-se com un dame D... I, finalment, Lola Montes. unes panoramiques que discorren per cinema dinàmic, musical i eminent­ la memoria de la protagonista. ment rítmic. Construint aquest llen- Tot I alxí, aquesta és una de les sè­ guatge tant personal, Ophüls, aconse- ves obres estilísticament mes austères, gueix que, ais seus films, predomini el CARTA DE UNA de fet, a les sèves memóries, Ophüls dinamisme sobre l'elementllterarl, mé- DESCONOCIDA (1948) parla de Carta de una desconocida com rlt mes que lloable quan gairebé ca- un tour de force per demostrar que era dascuna de les sèves pellicules están Carta de una desconocida és proba­ capaç de repetir Liebelei —el seu se- basades en novel-les o relats. blement la seva millor pel-lícula ameri­ gon film— en les condlcions industriáis Max Ophüls mai va rebre el reconei- cana i on mes clarament es combina la que li proposava la potent cinemato­ xement del public, ja que se'l conside- tragedla amorosa amb el décadent re- grafía americana. A diferencia de Lola rava antlquat i árcale, pero, paradoxal- trat social. El film, ambientai en la una Montes, Í mes propera dones a Liebe­ ment, tot i mirar constantment cap en- Vlena noucentista íntegrament recrea­ lei] La Marquesa D..., Carta de una des­ darrera, amb nostalgia, era un cineasta da en els estudis de la Universal, és un conocida és un film mes aviat romàn- radlcalment innovador, un director melodrama trlst que mostra l'amor no tic que barroc, una peça de camera avançât al seu temps. Probablement, per correspost entre una jove de 16 anys i abans que una obra exubérant, una aquest motiu els joves cahieristes van un célebre pianista que, anys mes tard, pel-lícula que, pel seu to, s'apropa a defensar-lo fins el punt que François rep una carta de la jove. Aquest model l'escriptura de Novalis. El placer Consta de tres capitals que tenen com a punt de partida diverses narracions de Guy Madame De... era una dona destinada a tenir una vida feliç vlu amb el seu de Maupassant. En tots ells hi ha un exquisit luxe en la reconstrucdö del periode de finals de segle marit, un rie general, ¡junts porten una vida plena de festes de l'alta societat

blement, el film de menor qualltat de rats personatges del film, des de Simo­ MADAME DE... (1953) cire. Al cire, Lola Montes representa un Marx Ophüls. El tema del film és el xan- ne Signoret a Simone Simon, passant per número que va repassant la seva propia tatge al qual és sotmesa una dona de Daniel Gelin. I és que, com molt bé va En aquesta adaptació d'una novella vida. D'aquesta manera, el cineasta va in- províncies que mata accidentalment apuntar Truffaut, Ophùls, com Renoir, curta de Louise de Vilmorin, la ironia i la troduir, amb original encert, la biografia l'home que pretenia seduír la seva filia sacrificava sempre la tècnica al joc de critica social que impregnen la primera d'aquest fabulós personatge en un am- adolescent. Aquesta trama, que a prio­ Tactor. part va tornant-se poc a poc en tragèdia. bient totalment magic. ri pot semblar mes propera al cinema És una exquisída comedia costumista de Per Marx Ophüls, la vida és cire, farsa d'Alfred Hitchcock o Fritz Lang, en mans finals de segle que deriva cap el drama i i espectacle, tal corn més endavant ens d'Ophüls, no pot evitar tendir cap el me­ la tragèdia. És la història ophülsiana per demostraría el Fellini d'Amarccord i, més lodrama —cap una de les sèves mera- EL PLACER (1952) excellència, la d'una dona frivola al prin­ recentment, el Burton de Big Fish. No obs- velloses histories d'amor apassionat—, cipi, romàntica més endavant i, final­ tant, a Lola Montes el cire no és només i l'anàlisi de Testructura familiar: en El placer consta de tres capitals que ment, enamorada entre dos homes: un el triomf de les aparences, sino també la absència del marit, les peripècies de la tenen com a punt de partida diverses inflexible i un altre encantador. metàfora d'un univers circular, obsessiu i esposa suggereixen una reflexió sobre narracions de Guy de Maupassant. En Madame De... era una dona desti­ desapiadat. el paper social dels pares. tots ells hi ha un exquisit luxe en la re- nada a tenir una vida feliç: viu amb el Lola Montes va ser un dels majors es- construcció del periode de finals de se­ seu marit, un rie general, I junts porten forços de producció del cinema francés de gle. El primer narra la resistènza d'Amv- una vida plena de festes de l'alta socie­ tots els temps —648 milions de francs, roise a envelllr, un famós perruquer de tat. Madame De... té deutes de joc i, sen­ 12.000 extres, tres versions i 85 km de pellí- LA RONDA (1950) l'opera de Paris. Al segon episodi Ma­ sé que el seu marit se n'assabenti, ofe- cula rodada—, de manera que, quan el pu­ dame Tallier, patrona d'un elegant bor- reix les arracades que André li va rega­ blic rebutjà el film, titllant-lo "d'avorrit, ba- ATRAPADOS (1949) sabentar-se que esta embarassada, tor- La Ronda s'inspira en Tobra teatral dell, assisteix a la primera comunió d'u­ lar el dia del seu casament. Amb el temps, rroc i incohérent", la productora del film na amb el seu marlt per viure un allibe- d'Arthur Schnitzler, de la qual Ophùls na neboda de provincies, acompanyada aquest aneli retornará, acompanyada Gamma-Films va acabar enfontsant-se. I és Aquest claustrofóblc I obscur film, rador desenllaç, un suposat happy end conserva Tempremta nlhilista de Tes- per totes les sèves pupilles, provocant d'un nou amor, demostrant-se aixi que que Tobra postuma d'aquest gran cineas­ que Jean-Luc Godard tant admlrava, que el productor va decidir inserir-hi. criptor al seu univers personal. El direc­ una gran commoció entre eis veins del Tatzar és un dels motors de Tacciò dins ta va ser incompresa a la seva época, se- está basat en la novel-la Wild Calendar, Atrapados és un magnifie melodra- tor introdueix en la història la figura pöble. Finalment, Ophüls mostra la la filmografia d'aquest cineasta. gurament perqué el public no estava acos- de Llbbie Block, tot I que l'adaptació no ma pie de personatges contemporanis, d'un narrador que sorgeix de la boira i història de Jean, un pintor enamorat de tumat a aquest tipus de films, tal i com van va ser d'Ophüls, sino peí dramaturg Art- historiés properes al cinéma nègre amb es dirigeix directament a l'espectador Josephine, la seva model, amb qui aca- defensar directors com Cocteau, Rosselli­ hur Laurents, el matelx que havia escrit americans de carrer, un ophùlsià retrat per guiar-lo a través del joc de l'amor I barà casant-se. El temps va acabant amb ni, Becker, Astruc o Tati, en la carta publi­ La soga per a Alfred Hitchcock. de la feminitat i una intéressant refle- el plaer. Aquest alter ego d'Ophùls, in­ l'amor fins el punt que ella intenti su'i- LOLA MONTES (1955) cada el 23 de desembre de 1955 al diari Le El film explica la historia de Leono­ xiô sobre la riquesa i la félicitât. terprétât per Anton Walbrook, apareix cidar-se. Figaro. Tal I com apuntaven, Lola Montes ra, una jove de províncies ambiciosa que acompanyant per tota una tipologia de Tot i que aquest f ilm és inferior a Tan- Lola Montes és el film—testament és una magnífica reflexió sobre l'art cine­ arriba a Nova York disposada a menjar- personatges i prototips corn el soldat, la terior pellicula rodada per Ophüls, La d'Ophüls. Inspirât en una novella de Ce- matografie, sobre el cinema com a narra- se el món. La jove contraurá matrimoni prostituta, la dona casada, la minyona ronda, és un interessant exercici d'estil cil Saint Laurent narra el tràgic desti de la ció, i com a espectacle fascinant pel vir- amb el magnat Smlth Ohlrig, el qual la ALMAS DESNUDAS (1949) o el poeta. Novament, Ophùls demos­ tan apassionant com elegant, f insel punt polèmica comtessa Maria Dolores Porriz tuosisme de la càmera, la llum i el color. És maltracta. Leonora en fugirá i trobará tra una magnifica habilitât per dirigir que podria interpretar-se com un ho- y Montes, una dona relacionada amb la un film brillant i hedonista, en definitiva, treball amb el doctor Larry Quinada, de Almas desnudas és una pellicula els actors i per aconseguir que aquests menatge cinematografie als grans mo­ cort de Lluis I de Baviera i que va acabar una magnífica obra mestra que resumía qui acabará enamorant-se. Pero, en as- d'encárrec, amb un guió alié i, proba- dotin d'un verisme inédit els desespe- ments pictòrics de la tradlció francesa. eis seus dies en una petita companyia de tota la filmografia de Marx Ophüls. ím Apunts a D'aquesta manera a Madame De... el dramatisme que roman latent en els contrallum L'ejwheraiit romanticisme de Jüan Qphiils esdevenlments va contaminant la historia, s'estén corn el coreó i la mentida va creixent, e i corn única sortida per camuflar un engany anterior, amb la compllcitat de les casualitats

Madame De. lodrama per finalitzar en una tragedia d'arravatadores dimensions románti- ques, mitjancant un joc d'equívocs, que arranca de manera lleugera i banal pero que acaba en un exacerbat fatalisme. Tot un seguit de canvis de registre que no comporta cap tipus d'entrebanc grades a l'esmentat estil fluit i dinámic, que Ophüls ¡mprimeix al relat I a través del qual les accions, i el canvi de tonali- tat, sesucceeixen deforma natural, mar- cades per un ritme gairebé musical, con- seqüéncia directa de les aclaridores ano- tacions que felá el propi cineasta sobre els angles I els moviments de camera. A més, la mobilitat de la camera d'Ophüls és d'una precisió matemática de mane­ ra que ens permet descobrir els senti- ments I la moral d'uns personatges que, a mida que avanca la trama, es veuen immergits en una vorágine de mentides, aparences, que no ofereix cap posslbili- tat a la consumado deis desitjos amo­ rosos. D'aquesta manera a Madame De... el dramatlsme que román latent en els esdeveniments va contaminant la historia, s'estén com el coreó i la menti­ da va creixent, com única sortlda per ca­ muflar un engany anterior, amb la com- plidtat de les casualltats. I será el prin­ cipal personatge femení Louise d. qui adame De... és una provocará Tambada fins a una carrero pel-lícula realitzada sense sortida quan abans les seves acti- l'any 1953 i, per tant, vitats en una vida ociosa es fonamenten posterior a l'acciden- en fútils i intranscendents flirtejos amo­ tat exiliáis EstatsUnits rosos. Será el motor principal d'un relat que va patirei seu di­ que es trastoca progressivament en di- rector, Max Ophüls, recdó a un desenllac tráglc. qui va veure en Tadaptació de la novella En aquest sentit el barroquisme de homónima de Louise de Vilmorin un vehi- la posada en escena d'Ophüls, amb l'i- cle mrtjançant el qual podía desenvolu- nestimable collaboradó de Toperador par el seu exubérant estíl, aquell que li Christian Matras, juga un paper fona- concedía l'honor de ser conegut com el mental en un doble sentit. Per una ban­ mes elegant d'entre tots eis cinéastes. I da, els personatges son vistos o bé a tra­ és que si algú ha sabut aprofitar el fet vés de miralls, en un símptoma dar que que el cinema siguí una forma d'expres- ens movem en un món regit per apa­ sió que amalgama, absorbeix, tota la res­ rences, o bé a través de vidres, la qual ta de llenguatges artístícs, des del teatre cosa confirma que darrera cada un deis a la música, passant per la pintura, l'ar- personatges hi ha alguna cosa oculta. quítectura i Tescultura, aqüestes Max Op­ torio De Sica), els quais configuren un ronda i Lola Montes, per exemple—. La Per altra banda, el decorat presenta un hüls i la seva magistral Madame De... n'és triangle amorôs que gira al voltant d'u­ pellicula s'inicia com una comedia espai carregat de nombrosos objectes una prova molt més que evident, en la nes erratiques arracades de diamants — d'embolics, marcada per la lleugeresa d'atrezzo que transmet una atmosfera mesura que fa palesa una estètica rica, espècle de meguffin hitchcocklà— que del to i la frivolitat en qué son contem- d'opressió que tanca els persontages, detallada, en el seusaspectes més barrocs. van canviant constantment de propie- plades les accions, i que en certs mo­ taris i destinataris i que provoquen una ments, la seva posada en escena pot re- impedint-los expressar les seves ¡nterio- Ella és la comtessa Luise de... (Da­ espiral de coïncidences, casualitats de metre a Ernest Lubitsch —recordar la se­ ritats, mentre un tráveling sembla per- nielle Darrieux) i ells son el seu marit, el l'atzar més entremaliat, I del quai es dé­ quence del teatre amb les continues en- seguir-los, buscant desesperadament general André de... (Charles Boyer) i el riva una histôria circular i tipicament ha­ trades i sortides del general Andre d.— una sortlda, I que tan sois ofereix la via seu amant, el barò Fabrizio Donati (Vít- bituai en la filmografia d'Ophuls —La Posteriorment, tot evoluciona cap el me­ mística o la via de l'honor. fíf Procès K: Heo-tokyo presenta Welles + TsukamDto (cinéastes de culte) ft I Ulelles (+ Kafka) padrins de procès k Tsukamoto: padri de neo-tohyo

Hnïka-^îluvij ah apellicula£/proceso(1962) rocratitzacio I la despersonalltzacio dels corn "ultra-Q", va rodar les sèves pri- es l'adaptació que el geni essers humans en aquest temps. meres pellicules en super 8 quan només Orson Welles va fer l'any No sabem ni qui, ni per que s'orde- ténia 14 anys. Shinya va aprendre pin- 1962 de la famosa novel-la na la acusacio contra K. Trobam perso- tura a l'institut, on va cultivar el seu in- de Kafka (qui no la va veu- natges com diferents dones (amb una terès per actuar. A l'escola va crear la re publicada mai i que co- gran influencia sobre el tribunal I sobre seva prôpia companyia de teatre, on di- mençà el 1914). Welles va K), advocats corruptes (com el perso- rigia i actuava. quedar content amb El proceso encara natge que Welles interpreta, I'advocat Va treballar per un comercial studio q ue va tenir problèmes de produccio (es Hastier), funcionaris obscurs i mes acu- film, després de graduar-se, pero només va quedar sensé localitzacions naturals sats, en un escenari incongruent que va durar quatre anys, ho va deixar per a lugoslàvia i es va haver d'adaptar a acaba per desmoralitzar K. començar amb la seva prôpia compa­ l'estació d'Orsay a París), i va ser un encà- K al principi es resisteix a Tacusacio, nyia Phantom Theater. El 1986, els ta­ rrec (li varen donar a escollir entre una al seu proces. " No soy culpable". Pero, lents de tota la companyia es reencar- Ilista de 15 noms). poc a poc, s'enfonsa i descobreix les co- naren en vampirs cyber-psychodelics, al Welles (havien passât ja set anys des rrupcions del poder i les contradiccions film en 16m/m Futsuu Saizu No Kaijin. que va estrenar Ciudadano Kane) repe- del mon que creia coneixer per consi- Amb Tetsuo estrenada al 1989, esde- teix els seus coneixements tècnics i ar- derar-se culpable de pertanyer a una so- vengué ràpidament un éxit internacio- tístics amb la camera (els seus caracté­ cietat culpable. nal, guanyadora de multltud de premis. risées nous angles, perspectives i pro- "Hiruko, Yokai-Hunter" (Hiruko, the funditat de camp, la ¡Iluminado, els es- Goblin), rodada el 1991, va ser produï- cenaris, etc). da i distruibuïda per Shochikiu, compa­ El proceso és la historia de Josef K SHINYA TSUKAMOTO, nyia major nipona, que Tany 1992 va detingut un dematt a la seva habitado- ENTRETENIMENT "DE CULTE" veure com Tetsuo II, The body hammer per uns individus ¿funcionaris de l'Es- guanyava per ells, vuit premis Interna- tat?. Aixi comença la pel-licula d'un pro­ Nascut a Shibuya, Tôquio l'1 de gê­ cionals. Tant Tetsuo com Tetsuo //, va- cès absurd, quasi surrealista, reflex del ner del 1960. Des de petit, quedà fasci­ ren esdevenir obres teatrals, presenta- poder de TEstat, el poder judicial, la bu- nât per les séries de televisiô de culte, des a diferents ciutats arreu del mon,on les ventes dels seus videos, l'han con­ vertit en cim de ventes a Anglaterra. Després de Tetsuo roda Bullet Ballet, en que s'apropa a la violèncla d'adoles­ cents al tôquio actual, Tokyo Fist poesia visual, en que les relacions amoroses i fraternals esdevenen combats de boxa, i Gemini, en que les sèves allegoriesapo- callptiques esdevenen colorits poèmes, en clau d'histôria d'amor. Eli no ès simplement un director amb va ^ talent, fa d'operador de càmera, d'edi- tor, i d'actor. EH mateix qualifica la seva obra com a entreteniment "de culte". El 1995, terminar de rodar Tokyo Fist, amb que ha rebut premis internaclo- nals, com ara el Sundance. Després d'a- cabar diferents curtmetratges, recent- ment ha estrenatAsnake ofJune, llarg- metratge, blanc i nègre, on la recerca des de diferents perspectives, des dels diferents angles dels personatge, es- devè el seu guiô. Com a actor ha interprétât papers per a diferents dlrectors, sempre apro- pats a l'underground, d'on ell prové: "119" del Naoto Takenaka, The Most Terrible Time in My Life del Kaizo Ha- yashi's i a diferents films del polèmic di­ rector Takashi Miike, com ara Dead or alive II o Ichi, the killer. m CünferÉncía realitzada per ITiistnriador Cyril Heurat. per introduir el cicle de cinema Filmar ei una escultura esculpir un film el dia l de marc de 211 (Transcripcié per magdalena Brotnns)

Cyríl ÜEI/rat on vespre, avui parlarem de pellicules que teñen com a tema la relació en­ tre Tescultura i el film, en­ tre els anys 1953-1963. Durant aquests deu anys son molts els films nord- americans I europeus que fan de Testá- tua un élément estètic en el treball de i la posada en escena. La crítica cinematográfica ha tractat molt sobre la relació entre pintura i ci­ nema. El format de la pel-lícula, el fet de ser en dues dimensions, fa que siguln nombrosos els cinéastes que s'insplren en obres célebres: per exemple, el film V de Rohmer, La Marquise d'O, se va ins­ pirar en la pintura del suis Füssll, o Pas­ sion, de Godard, una reflexió sobre les relacions entre pintura i cinema. Molt mes rars son els estudis sobre la relació entre l'escultura i el cinema. El costat bidimensional, pía, del ci­ nema, no és una dada técnica ni estéti­ ca, perqué el cine fa que puguem par­ lar en tres dimensions i treballar en tres dimensions. Així Tescultura apareix so- vint a les propostes deis cinéastes: Tar- Un altre punt important és la mira­ ges del temps. Normalment están gas- kovsky parla —d'esculplr el temps— al da, com miram una estatua, per obser­ tades, malmeses, i duen la marca del referlr-se a la seva posada en escena. I var-la hem de fer-hi voltes, recórrer-la. passat. Jacques Rlvette diu que el film és com Per tant l'estátua incita a una mirada Per aquest cicle hem triat cinc peí• Ií- una estatua que s'ha d'alliberar de la circular, és un bloc d'espai que implica cules en qué l'estátua I Tescultura ju- terra, una fórmula que, com veurem, una forma de temps. Observar una esta­ guen un paper especial. Una és d'Alain está inspirada en Viaggio in Italia. tua ens ofereix una experiencia tempo­ Resnais, L'amour à mort, 1984. No h¡ ha El cinema esta poblat d'estàtues: una ral molt semblant al cinema. estatua propiament dita, no se'n veu gran part del temps están relacionades El tercer aspecte que m'interessa és cap, pero Resnais fa un ús molt refinat amb el decorat. Pero quan la seva com les estatúes antigües arriben a no- de la tridimensionalitat en el cinema, i presencia forma part de la posada en saltres: son com vestigis que moltes ve- el eos del personatge és tractat com una escena, jugen un paper molt mes fona- gades están enterrats i s'han de de­ escultura. El film mostra que les rela- mental. La seva presencia sembla co­ senterrar. Per tant, l'estátua ens torna cions entre escultura i cinema no depe- mandar Testructura de la narració i la al passat, a mons, a clvilitzacions desa- nen necessáriament de la presencia vi­ posada en escena. Per tant, el cinema parescudes. Son com símbols, com imat- sible de l'estátua al film. es fa escultóric. Jo, avui vespre, vos par­ laré de dos aspectes de la relació entre escultura i cinema: d'una part, la filma­ do de les estatúes, i d'altra banda, la in­ fluencia de Tescultura com a práctica ar­ tística, sobre la posada en escena, i veu­ rem que aqüestes dues practiques con­ dicionen el treball del temps ¡ de Tespal al cine. ¿Quines son les caractéristiques d'u­ na estatua, qué fa que una estatua pu- gui interessar ais cinéastes? L'escultura sorgeix d'un bloc de pedra tridimensio­ nal. És muda. Aixô és molt important: és com un bloc Inviolable, Impenetrable, és AI segle XVI, l'hlstoriador de l'art I biògraf d'artistes Vasari va descriure la mariera que tenia Viaggio in Italia és un dels films centrais d'aliò que s'ha denomìnat modernltat cinematogràfica, que ha influii Michelangelo de crear les seves escultures: comparava la creació progressiva de l'escultura per força els joves cinéastes i critics que s'agruparen alvoltant de Cahiers du Cinéma, Rivette, Rohmer i Godard ttl la talla, a la imatge d'un cos que estarla al fons un récipient d'aigua, el qual apareix a la superficie

Le mépris. El año pasado en Marienbad.

Al segle XVI, Thlstoriador de l'art i Destacaré dues obres de la cinema­ temps mític del passat. Tot el repte del Segons la mitologia grega, Pandora un cercle perfecte. El punt de partida Cada un dels tres narradors oferelx blógraf d'artistes Vasari va descriure la tografía de Hollywood que me semblen film será descobrír el misteri d'aquesta és una estatua d'argila que va ser mo­ del film I el punt d'arribada està cons- un punt de vista concret, diferent, manera que tenia Michelangelo de cre­ emblemàtlcs en aquesta relació: Pan­ dona, ja que el film s'obrl amb la imat­ delada per Hefaistos, animada per Ate­ tituït per un immens flashback, com si d'aquesta dona, de manera que es va ar les seves escultures: comparava la cre­ dora and the Flying Dutchman de Al­ ge deis cossos de Pandora i el seu amant nea, enviada per Zeus a la terra per cas­ es dibuixàs un cercle. I el film acaba ex- donant forma al film a partir d'una es­ ació progressiva de l'escultura per la ta­ bert Lewin, 1951, i The barefood Com- mortsa la platja. Pertant, aqüestes esti- tigar els homes, ja que Prometeu havia plicant-nos el misteri de Pandora, per- truderà circular que gira al voltant de lla, a la imatge d'un eos que estaría al tesa de Josep Leo Mankiewicz 1954. Son tuesjuguen un paperessencial, duen les robat el foc sagrat. Pandora, a la mito­ què ha mort la dona, que l'ha conduit Testàtua, com si fósslm un vlsistant d'un fons un récipient d'aigua, el qual apa­ molt proximes: teñen el mateixcap ope­ traces del passat al present. Assísteixen logia grega slmbolitza la venjança de finalment a la mort. museu que fa voltes a una escultura per reix a la superficie. Llavors, Vasari uti- rador, la llum i la imatge son compara­ mudes, impassibles, a Tespectacle de la Zeus contra Tarrogància dels homes que Très anys després, The barefood intentar percebre la seva estètica. Però lltzava aquest símil per explicar la téc­ bles. I també son déterminants peí mi- modernitat, del dlvertiment deis mo- están obsessionats pel progréstècnic. La Comtess és com un aprofundiment del Testàtua és misteriosa, resta invlolable, nica de Michelangelo, fent sorgir l'està- te d'Ava Gardner, ja que el seu perso­ dems anglosaxons. Erwin sembla donar pellicula reprèn aquest mite. treball de Pandora amb Testàtua. El film i al final de la pel-licula no descobrlm el tua d'un bloc de marbre. Veurem que natge apareix associât a Testàtua. A veu a les estatúes, donar-los vida, una En molt plans s'inspira en la pintura s'obri amb una estàtua del personatge misteri de la Comtesa, l'enigma de la se­ Resnals aplica aquest procediment al ci­ ambdues pellicules Ava Gadner encar­ mirada. Hi ha un pía precios en qué es de De Chirico I de Paul Delvaux, dos pin- interprétât per Ava Gardner, situada so­ va vida, la seva personalltat. Al contra­ ne, en la manera en qué el personatge na un secret impenetrable pels homes. veu un cotxe de carreres que travessa rá- tors que varen fer la major part de la bre la seva tomba. Un altre cop, l'argu­ ri que Pandora, el film no ens expllca el apareix i desaparelx del camp visual. En Pandora passa a un poblé espanyol pldament la platja. Estáfilmat rera l'está- seva obra abans de la Segona Guerra ment del film ésdescobrlrel misteri d'u­ secret, només ens el presenta. aquest film el personatge no surt del de la Medlterrània, una colonia d'es- tua, a la seva esquena, com si el véssim Mundial, que pintaven gran espais buits na dona morta, i com Pandora, el film Passam a veure una seqùència del camp visual, sino que sorgeix del fons tiueíg d'anglesos. La mar hi juga un rol a través deis ulis d'ella: és com si Testá- poblats d'estàtues enigmàtlques. Tots comença i acaba amb la mort, aquesta film (...) nègre. A L'Amour à mort el fons negre essencial, será la que operi la relació en­ tua contemplas aquesta imatge. dos treballaren la inquietud de la mo­ vegada a un cementeri, no a la platja. Tot i que cada flashback ens mostri encarna la mort, Tespai de la mort. Veu- tre présent ¡ passât. I aquesta mar, en el Per altra part, a la posada en escena dernitat. En aquests espais geomètrics La construccló de The barefood Comte- un episodi de la seva vida, encara que reu com h¡ ha un joc de llums sobre els seu valvé, fa quetorni el passât, les esta­ sempre s'associa Pandora a l'escultura. les estatúes d'aquests pintors esdeve­ sa és mes complex que el de Pandora: multlpliquem els punts de vista, no arrl- personatges, els quais son tractats com túes. Aquest passât s'encarna en esta­ En un moment determinat, Pandora va nen simbols de misteri, enigma I in­ no hi ha un sol flashback, sino set flash- bam a descobrlr el seu secret. És com si a estatúes, de vegades bldimensionals, túes que apareixen arran de mar. El film vestida de groe, i ella posa una xarpa quietud. Però Albert Lewin no es con­ backs successlus, contats per très narra- el passat s'anàs esculplnt, reconstrulnt- de vegadestrldimensionals. Quan están esta contat en flashback, per un narra­ groga a una estatua. Els homes passen forma en reproduir les pintures, sino que dors diferents. Quan acaba cada flash­ lo a partir dels diferents flashbacks. Flns sotmesos a la mort, esdevenen escultu­ dor que és un arqueóleg. La seva passió al voltant de les escultures sense mirar­ modela la posada en escena sobre la back tornam al cementeri, vora Testà­ i tot hi ha un mateix episodi que se'ns res, se petrifiquen, agafant aquesta ter­ és recolllr estatúes ¡ céramiques i res­ les, pero ella sí que les mira, hi establelx idea mateixa de l'escultura, associant el tua. Alxi el f ilm està constituït com a vai- mostra des de dos punts de vista dife­ cera dimensió. Per tant aquí els cossos taurarles, conservar aquests vestigís del un diáleg mut. Aquesta relació en fa una eos de la dona al cos de l'estàtua. véns entre esplsodis passats de la dona rents, a partir de dos testimonls de dos adopten una establlítat material i plás­ passât. I entre aquesta colonia anglosa- dona misteriosa, que habita entre dos Un altre élément important que re­ i el present al cementeri. És com si el narradors. Alxò constltueix un element tica permanent. El treball de modelât xona hi ha una dona que desentona, que temps: entre el present del film, el de laciona el film i l'escultura és la seva for­ film donàs voltes sobre el cos de Testà­ cinematografie molt modem a un film deis cossos, fa que el temps deis morts és Pandora. Quan tots els personatges la platja I el temps invisible, que la po­ ma narrativa. Ja he dit que, per a mi, un tua, I ens mostràs punts de vista dife­ del Hollywood que avui consideram i el temps deis vius s'alternin en aqües­ están arrelats al présent, a la moderni- sada en escena crea, establint-se una re­ dels éléments significatius de l'escultu­ rents, intentant reconstuir com era clàsslc. Assistlm a la creació dei passat, tes seqüéncies. tat, ella sembla que esta absent, en un lació entre Pandora ¡ Testátua. ra és la seva circularitat. El film descriu aquest personatge. el qual és com un bloc que s'ha de tre- Sembla ser que Rossellini va passar un mes dins el museu expérimentant diverses formes de fllmar les escultures, I Georges Sanders, que fela el paper del marlt, no sabla ben be que pretenia el director, per que cercava aquest movlment ideal

temporani que descriu d'una manera BARDOT AT HER BOLD, BARE AND BRAZEN BEST! lleugera la societat contemporània dels Revelling in Rome... cavorting in Capri... jolting even the jaded anys cinquanta i seixanta. Però Viaggio international jet-set in her pursuit of love! in Italia mostra que la modernitat és més que això, és una relació entre passât i présent, una manera complexa d'enfo- car la temporalltat, i sobretot com el passât questiona la continuïtat del pré­ sent. En aquesta pellicula el présent és un temps Intim, és el del viage turistic d'una parella de burgesos anglesos que están a punt de la ruptura. El passât, al contrari, és un temps col-lectiu, el de la civilizado romana, i de la Primera Gue­ rra Mundial, és un temps col-lectiu i do­ lores perqué apareix, d'una banda, Pompeia encarnant la civilització roma­ na, I, de l'altra, les masacres dels parti- sats italians, que evoquen la guerra a Italia. La pellicula organitza la con­ frontado entre el présent de la dona i el passât d'Italia. La irrupció del passât en el présent de la dona li provocará una presa de conciencia que la canviarà. El film conta una presa de consciència per diferentes étapes, a través de la tra­ balla d'aquestes estatúes. El présent de la dona és egoista, ella és una burgesa cega, per la qual la terra italiana és no- més el teatre de les seves lluites domes­ tiques. Però durant el film s'allunyarà del seu marit per anar a trobar vestigis del passât, i, a cada encontre, modifi­ cará un poc la seva relació amb el pas­ sât. La traballa de les escultures la ne- guiteja i toca la seva consciència. Tot i ballar. És important destacar que els na- tren oposats, film corn el de Mank sem­ que aquí no hi hagi flashback, el retorn rradors són espectadors I també escul- blen anunciar les obres de directors corn circular al présent s'inscriu dins la con­ tors, perqué creen el passât davant els RosselinioGodard.Parlaremdedosfilms, tinuïtat d'una narrado. Rossellini di- nostres u I is. El que fa Mankiewicz en Viaggio in Italia, Roberto Rossellini, 1953 buixa una successió de cercles cada ve­ aquest film és mostrar la contrucció de i Le mépris, Jean-Luc Godard, 1963. gada més amplis, que engloben un món blocs de memoria, i el retorn ordenat Viaggio in Italia és un dels films cen­ cada vegada més vast a l'interior pel sistema de flashback. Aquí feim vol­ trais d'aliò que s'ha denominai moder­ d'aquesta dona burgesa. tes a l'estàtua a partir de dos moviments: nitat cinematogràfica, que ha influii La sèrie de visites a aquests llocs tu- l'estàtua és el nus del film, que ens do­ força els joves cinéastes i critics que s'a- ristics habitats per escultures és singular, na la memoria. Però fer voltes a l'està­ gruparen alvoltant de Cahiers du Ciné­ oferintunconjuntd'efectes, d'emocions. tua és també descobrir un misteri: com ma, Rlvette, Rohmer i Godard. Godard L'accio s'esborra, desapareix en favor de si haguéssim de llevar capes del passât, va dir després de veure aquest film que la traballa visual de la dona, d'aquests com si el film fos una ceba a la qual treim per fer una pellicula hi havia prou en éléments del passât, les estatúes. Aqües­ les capes per arribar al seu cor. posar una parella en crisi dins un cotxe. tes sequènciesfan un efecte de bloqueig, Ara passarem a veure dues pellicules Rivette va dir en un famés text critic so­ de petrificació, i, de mica en mica, la cà- més, que formen part del que s'ha de­ bre Rossellini que des de Viaggio in Ita­ rrega emocional anirà augmentant, fins nominai la modernitat europea. Una de lia tots els films havien envellit deu anys. a transformar la dona. L'estàtua juga el les finalitats d'aquesta conferencia és Per tant, és un film que convida a des­ paper de l'altre, de l'estrany, és el trau­ mostrar el lllgam entre el cinema de confiar dels clixés sobre la modernitat ma del passât. La dona burgesa no tenia Hollywood, que sembla anunciar i pre­ cinematografica. Normalment està as­ consciència d'això, d'aquesta psique obs­ parar el naixement de la modernitat eu­ sociât al néoréalisme, a la nouvelle va­ cura de la dona de la qual ella no en te­ ropea. Tot i que moltres vegades es mos- gue, a un cine que s'ajusta al mon con- nia consciència. Jo no vos mostraré l'es- Le mépris signlflca dues roses, el menyspreu de la dona cap al seu marit, pero també el menyspreu del présent cap al passât I del passât cap el présent

El año pasado en Marienbad.

cena célebre de les troballes de Pompeia, Quan apareixen les estatúes, la peTIÍ- —i el passât dels mites, de Wdissea, sino que veurem una visita al museu de cula canvla el temps d'accio. La càmera d'estàtues dels deus. La intriga és com­ Nàpols, el primer encontré amb aquests sembla deslligar-se de la historia, mos- parable al film de Rossellini. No és un re­ trossos de memoria. trant una altra temporalitat, la tempo- make, encara que també és la hlstòria (...) ralitat de Tescultura. És com si mostrant d'una parella en crisi, del menyspreu que És curios perqué, al principi, ella pen­ les estatúes el film basculas dins un al­ creix entre un home i una dona. Però és sa visitar tot el museu, però al final diu tre temps, dins el temps de la mort, de bastant mes pessimista la pellicula de Go­ al guia que només voi veure les estatúes la inquietud, per aquesta dona, és la dard. Rossellini contava una revelació— i la pinacoteca. Però el film només mos­ descoberta de la sensualitat. La dona l'itinerari de la dona era com un itinera­ tra la visita a les escultures, posant de se'ns mostra sense cap tipus de sensua­ ri progressiu de presa de consciència. manifest el xoc que rep la dona al tro- litat, sempre amb vestits molt seriosos, Godard és més pessimista perquè a bar-se amb el passai. Veurem de quina al contrari que ais films de Hollywood. Le mépris no hi ha cap ocasió de recon- manera son f ilmades les estatúes, el mo- La descoberta del passât, será per ella cillar-se amb el passât. Godard mostra viment de rotació de la càmera, no al també un canvi pel que fa a la relació una ruptura radical entre el présent tèc- voltant de les obres, sino al voltant d'u­ amb el seu eos. El moviment de la cà­ nic, mecanitzat, definitivament séparât na columna massissa de pedra situada mera, que gira al voltant de Tescultura entre présent i el passât, els mites que a Tentrada del museu, lligada per una simbolitza també el descobrlment de la voldria retrobar. Le mépr/ssignifica dues fosa encadenada al eos de Catherine. La sensualitat per a aquesta dona. La crò­ coses, el menyspreu de la dona cap al càmera descriu un cercle que retroba- nica superficial deis problèmes d'una pa- seu marit, però també el menyspreu del rem mes endavant. De tot d'una aquest rella burgesa es gira vers la historia d'un présent cap al passât i del passât cap el moviment circular comenca per l'està- país i la psique d'una dona en crisi. présent. És a dir, el passât menysprea el tua però seguelx per la dona, relllgant D'altra banda, el film Le mépris de présent perquè només és simbol d'agi- el eos de Testàtua I el eos de la dona. Godard està molt a prop de Viaggio in tació dels homes, péro el présent menys­ Sembla ser que Rossellini va passar un Italia. Godard reivindica aquesta heren­ prea el passât perquè no hi pot tornar, mes dins el museu experimentant di­ cia ais seus principis com a cineasta. Com no pot fer-lo tornar. El film mescla els verses formes de filmar les escultures, i a Pandora i com al film de Rossellini el dos nivells: Tintim de la realció de pare­ Georges Sanders, que feia el paper del Hoc escollit és la Mediterrània, com a lla I el més collectiu, la relació entre la marit, no sabia ben be qué pretenia el bressol de la civilització occidental, com modernltat i els mites, l'herèneia cultu­ director, per qué cercava aquest movi­ Hoc de les ruines, d'estàtues, el retorn ral del passât. Veureu com les estàtues ment ideal. Rosellini, en aqüestes esce­ del passât. són filmades separades de tota tempo­ nes, es jugava el seu concepte de la po­ Le mépris posa en escena el xoc entre ralitat. Sempre estan sobre un cel blau, sada en escena, la seva proposta de mos­ dos temps separáis: entre présent de la amb mùsica que les ailla de qualsevol trar el temps de Tacciò. modernitat, un cop mes: cotxes d'esport punt de referèneia temporal, cosa que 32 El principi de II Gattopardo és un retorn del present al passai Aquest retorn està flanquejat per estàtues

no passava al film de Rossellini. L'unica Godard utilltza un muntatge ironie, slons: quan Brigitte Bardot apareix per vegada que se representen dins un es­ mostrant les falses esculturas abando- primera vegada, està ajaguda nua sobre pai que podem reconèixer estan com a nades ais estudls de Cinecittà, i després un Hit, amb Michel Piccoli. La llum escul- perdudes entre les males herbes deis es- el pia del productor, com si ens digués peix el seu eos, amb uns filtres que van tudis de Cinecittà, com si fossin objectes que aquest no entén absolutament res. canviant els colors de la llum, de blau a abandonáis. A part d'aquesta única ex- ¿Qui pot comprendre alguna cosa deis groe, vermeil— Els colors molt vius tam­ cepció sempre se'ns mostren en un es- déussegons Godard? Potserel cine. Pels bé serán aplicats a les copies de les es­ pai-temps radicalment separai de la in­ qui heu vist Le mépris, recordareu els tí- cultures, d'una manera totalment ab­ triga. La primera vegada que apareixen tols de crédit del film, en qué se mostra surda en relació a la tradició occidental. és dins les preses que Fritz Lang roda ais un pía seqüénda amb la càmera filmant Una altra escena famosa del film és la de estudls de Roma, per Tadaptació de l'O- que avança en tràvellng, i acaba en un la disputa de la parella a Tapartament. dissea en la qual treballa. Son repliques, gran pia sobre un cel blau, igual que les En aquesta seqüénda, Godard assimila copies de guix, no son origináis com les estàtues f ilmades per Fritz Lang. Des del Camille auna estàtua, vestint-la amb una del museu de Nàpols. Godard ha volgut principi Godard filma una càmera com tela blanca, un llençol, fent d'aquesta te­ fer incidencia en aquest costat artificial, filma una estàtua, relaciona el cinema i la un vestii a la grega, a la manera clàs­ en la capacitai que té el cinema de re- l'escultura. Al principi de la seqüénda, sica. Viaggio in ¡talla i Le mépris estan se- lligar-se amb els mites. després del pirmer pia d'estàtues ve un parades per deu anys: 1953 la primera i Aqüestes estatúes que ara veureu pía de la cabina del projector. És com si 1963 l'altra. Durant aquests deu anys tornaran a aparéixer diverses vegades, hi hagués un diàleg entre el cine i l'està- nombrosos films han fet de Testàtua un de tant en tant, enmig del film, com si tua que passa per darrera deis homes, motiu essencial del tema i la posada en hi hagués un temps especial— com si els quals no entenen aquesta relació. escena: Shadows de Cassavettes; // Gat­ fessin forats en la intriga de la pel-lícu- Però malgrat tot, la separació entre topardo de Visconti; Sandra de Visconti, la, com a testimonis d'un altre mon. Apa­ el món deis homes i el de les estatúes no dos anys després de Le mépris; Une fem­ reixen sense poder intervenir al present. és absoluta: hi ha un personatge que ac­ me mariée de Godard, que filmará un Retrobam el moviment circular de la cà­ túa de lllgam, i és la dona, Camille, in­ any després de Le mépris, i Jules et Jim mera que dona vida a les estatúes. terpretada per Brigitte Bardot. Igual que de Truffaut. Tots aquests films mostren Però aquesta separado no és abso­ Lewin i Mankiewicz, Godard juga a iden­ la confrontado de temporalitats dife- luta. Vos explicaré com el personatge de tificar Ystar amb Testàtua, jugant amb rents, i com el xoc de dues temporalitats Brigitte Bardot encarna un possible lli- els dos conceptes, star com a personat­ pot crear un temps complex al film, una gam entre el món deis deus i el món ge intemporal, igual que l'estàtua. La po­ posada en escena de la memoria. deis homes. sada en escena de Godard ens mostra la Ara vos mostraré l'obertura de // Gat­ (...) dona com a una estàtua en diverses oca- topardo. El tema de la pellicula és la L'anné dernière à Marienbad és una successió d'estrats temporals que és impossible ordenar a partir d'una cronología. És corn si habitassin diferents temps pels quais passa la mateixa historia, perd cada vegada de manera un poc diferent

confrontació entre dos temps, el con- flicte entre la velia Sicilia aristocràtica i la jove Italia que està nalxent. Aquest conflicte està encarnat pel personatge del prlncep Salina, que dubta entre la fl- delitat als seus valors aristocraties, i una confiança en el présent, en la moderni­ tà! A tot el film Visconti filmare la ve­ lia Sicilia de dues maneres, bé mostrant un futur petrificat, d'estàtua, o bé un fu­ tur polsós. Els personatges de la familia aristocràtica estan caracteritzats corn a estàtues, Immòbils, petrlficats. Visconti utilitzarà sovint efectes de pois, de cen­ dres, per mostar la descomposlció de la familia. Aquesta familia està be des- composant-se en pois, o al contrari, es fixa corn a una estàtua. En tots dos ca- sos encarna una familia que està sent re- emplaçada per la modernitat en marxa. Vos mostrare aixielcomençament de // Gattopardo. És molt Intelligent, un dels mes bells. Hi ha pocs principis que formin part del film corn aquest, en que tots els ternes de la pel-licula apareixen al començament. El principi de // Gat­ topardo és un retorn del présent al pas­ sât. Aquest retorn està flanquejat per estàtues. Veureu corn passam de la villa abandonada, la villa actual, a la villa viva, animada pel renou de la missa i dels nins. Entre aquests dos moments, les estàtues malmeses se suceeixen, por­ tant el trac del passât. Veureu que Vis­ Jules e, conti insereix un détail molt subtil— no sé si el veureu. El pas entre el présent historia: no perqué treballassln junts, no petido: el mateix gest, la mateixa frase, de la villa abandonada i el passât se'ns perqué formassin part d'un mateix grup serán repetlts, cada vegada amb uns lleu- mostra en dos plans diferents—. Ho veu­ o moviment. Cinéastes amerlcans, ita- gers canvls. És el film de Tamblgüitat, reu per un détail de la imatge que és lians, espanyols, danesos (Dreyer), i al- del misteri. El film no és pot contar, és diferent als dos plans (...) tres s'interessen per les matelxes ques­ indesxlfrable. I al nucll Resnais situa una Les cortines de la finestra— A tots tions, al voltant de principis dels anys estatua, que será la figura de Tambl­ els plans les cortines estan baixades, i clnquanta I la fl dels selxanta. Hl ha com güitat a la pellicula. Ara veurem una se- tot d'una, quan començam a sentir el una cristal-lització de la historia del ci­ qüéncia en la qual els personatges in­ renou de la villa, les cortines estan ai- ne, un moment précis al voltant de la tenten interpretar l'escultura, el que ella xecades—. Passam d'una temporalltat a qüestió de l'escultura, i de la relació del representa. Faran diverses hipótesis, una altra. film i Testàtua. pero no serán capaços de triar-ne una. Parlare ara d'un altre film que, com El film d'Alain Resnais va mes enllà L'estàtua és Temblema del film, és im­ // Gattopardo, no està Inclòs a la pro- del que hem parlât fins ara pel que fa possible alxí donar un signlficat a les gramació. És un film d'Alain Resnais, referencia als canvis de temporalitat. En imatges i a Tesdevenir del temps. L'està­ L'anné dernière à Marienbad, 1961. aquest film no podem parlar de passât, tua reaparelxerà durant tôt el film. El que heu de pensar és que // Gat­ de présent o de futur. El film és una suc­ Aquesta és una de les pellicules mes topardo és contemporani a Le mépris. cessió d'estrats temporals que és Impos­ minerais de la historia del cinema. És en Les relacions son évidents entre els dos sible ordenar a partir d'una cronología. blanc i nègre, perô mes aviat en gris, films, inconscients. Mostren un moment És com si habitassin diferents temps pels mostra tota una gama de grisos. És un en que, cinéastes que no treballaven quais passa la mateixa historia, perô ca­ film extremadament marmorl, extre- junts, que no tenien cap relació, s'inte- da vegada de manera un poc diferent. madament pétri. Els personatges estan ressen per les matelxes questions, d'u­ El film bota entre diferents versions de fixos, tôt és fix en aquest mon de pe- na manera que no es pot explicar per la la mateixa historia. Juga molt amb la re­ dra, mineral. És com si per encarnar El gran critic i teorie André Bazin compara el cinema a l'embenament, I associa el cinema a la Imatge de la mômia. Bazin parla del cinema corn d'una mòmla del canvi

mateix text, un text molt conegut, On- El Gatopardb, tologia de la imatge cinematográfica, parla de la tradiciô grecoromana de Tes- cultura, que permet travessar la mort, i segons Tautor, el cinema té aquesta ma­ teixa fundó. Un altre aspecte de la reladó entre el cinema i Tescultura segons Bazin és la idea de la presa de les empremtes, d'un motilo: el cine és corn un motilo en el sentitque podem obternirformesentres dimensions corn amb un motilo. Corn la dona de Viaggio in Italia, que descobreix els cossos d'una parella morta a Pom- peia fent colar guix dins una cavitat bui­ da que fa aparèixer els cossos. Així, per Bazin la dona de Viaggio in Italia és una metáfora del cinema, pensant el cinema com una presa d'empremtes. El que vos he volgut mostrar avul ves- pre és que la presencia d'estàtues en al- guns films guia la posada en escena dels cinéastes, permet esculpir el temps i Tes- pai. Permet als cinéastes inventar noves maneres d'esculpir el temps i l'espai, in- troduint una temporalitat diferent dins el temps continu del cinema. Evident- ment el gran límit del cinema és el lli- gam amb el présent, Tenregistrament del que passa davant el camera. Els cinéastes intentaran inventaran una temporalitat mes complexa, inserir una temporalitat mes complexa, de- construir aquesta temporalitat conti­ nua. I la presencia de Testàtua en aquest moment va ser un mitjà pels cinéastes clàssics innovadorscom Mankiewicz I Le- win, o dels cinéastes modems, de tre- ballar la temporalitat a la ficció. Així Tes­ cultura es va utílitzar per progressar en aquesta idea d'una història impénétra­ evoquen una interpretaciô possible de la posada en escena de la memoria, de ble Resnais escollis un univers de Tes- Testàtua. L'estàtua viatja, esdevé el nus la complexitat del temps. Tots aquests cultura, petrificat. Al tros que he triat del film. Pot viatjar, contrariament als films son reflexions sobre el cinema. Si veureu que els personatges parlen so­ personatges, que no saben que viatgen. recordam la intuido d'André Bazin se­ bre el misteri de l'escultura. La càmera Ara veurem el fragment (...). gons la quai Tessència del cinema esta gira al voltant sense destacar la presèn­ Podem comparar la manera de des- propde Tessència de Tescultura, aquests za dels personatges. Un altra сор l'està- xifrar el misteri, igual que a The bare- films esdevenen també reflexions sobre tua es decanta de la intriga, dels perso­ food Comtess a les benes d'una momia. el cinema, sobre la seva força. Tots han natges. Els moviments de la càmera es- El gran critic i teôrlc André Bazin com­ volgut dur al cinema un poc mes enllà tan totalment desconnectats del punt para el cinéma a l'embenament, i asso­ que el cinema, diriem, clàssic. de vista dels personatges, els perdem cia el cinéma a la imatge de la mômia. Pensar la reladó entre cinema i es­ totalment de vista, no els veim, només Bazin parla del cinéma corn d'una mo­ cultura és una manera de trencar el cli- els sentim. Veurem que durant la se- mia del canvi: el cine conserva, fixa el xé segons el quai el cinema és un art del quència Testàtua viatja en diferents es- cos del temps, de la duraciô, del canvi. présent, un art de Tenregistrament del trats temporals: en un moment la veim La fotografiatambéfixa la Imatge, perô temps continu. És, al meu parer, veure sobre una terrassa, i de sobte la veim fixa només un Instant. El cinéma fixa el el cinema com a la invenció d'una tem­ sobre un Пас, que apareix sota l'estàtua. canvi, la duraciô. Per a Bazin, el cine té poralitat complexa, heterogènia. Moi­ En aquests moments els personatges la mateixa f unciô de la mômia. En aquest tes gracies, ii Crònica de cine

larti iartorell KILL BILL VOL. 1 referèneies a Star Trek (la citado que en- BIG FISH capçala la pellicula és un refrany supo- Kill Quentin: Vol. 1. sadament klingon); a la productora asià­ Desprésde la pellicula fallida que va Imaginau-vos que algú un día es pre­ tica Shaw Brothers, casa mare de mol- ser la nova versió de Planet of the Apes, senta a ca vostra amb un bon paquet tes pellicules d'arts marcials i que va Tim Burton presenta una faula que re­ que fa molt d'embalum. Esta embolicat crear com a marca de la companyla el cupera I'esperit d'Edward Scissorhands amb un paper de tots colors, estrldents, director Chang Cheh, també homenat- I que reivindica espedalment I'encant perd que combinen bé. A mes, té un jat; etc. Pertant, no passen gaire minuts dels relats orals, la capacltat que tenen acompanyament musical que és una sense que no hi hagi cap referencia a d'abstraure del món real i, alhora, de combinado de cançonsrecuperades deis altres pellicules; séries de televisió o modificar-ne la percepció. anys seixanta i setanta, cridaneres tam­ món del manga mes tronat (la lluita- Edward Bloom (una gran interpre­ bé, perô que no hl desdiuen gaire. L'o- dora Go Go amb la seva imatge de colle- tado d'Albert Finney) té cáncer i és a briu, ben contents, a poc a poc i amb giala adolescent, per exemple). També punt a morir. Sa dona es posa en con­ tota la ¡Musió del mon pensant que hi hi és molt present l'empremta de Ser­ tacte amb el fill, Will, perqué hl parli, haurà dedins. Perô, a mesura que el pa­ gio Leone, concretament la «trilogia del després fa tres anys d'incomunicadó per minva, començau a notar la caixa dólar» i, fins i tot, C'era una volta il West perqué va arribar a estar cansat que son perd pes massa aviat, fins al punt que (Hasta que llegó su hora), eminentment pare sempre fábulas histories que re­ descobriu que no hi ha res, simplement en la utllització de l'élément musical. petía una vegada rere l'altra ¡ noarribás buidor... un A («conjunto vacío», corn De fet, la música també és un ele­ a saber realment com era. De fet, el ca- em varen ensenyar a l'escola de prima­ ment que hi té molt de pes I també és rrega molt que la resta de gent vegl Ed­ rla encara hereva del franquisme). Ré­ una mostra totalment ecléctica de la ward com una persona afable i que sem­ sultat: enuig pel temps perdut per un multitud de fonts de que veu Taranti­ pre es desviu pels altres, quan, ell veu no-res. no, corn ara el flamenc o la música pe­ com un simple xafarder i, per tant, co- netrant de les telesèrles setantines corn menca a investigar qué hi ha de verltat Kill Quentin: Vol. 7.5. ara Charlie's Angels. en totes les histories que conta ¡ que Cinèfag déclarât, Tarantino exposa En definitiva, una primera part que l'espectador veu transformades en la ¡dea que es poden agafar els records no pot ser jutjada definitlvament sense ¡matges, interpretades per Ewan Mc­ cinematografíes, bàsicament de pelli- tenir-ne en compte la conclusió, que en­ Gregor en el paper d'Edward Bloom de cules asiatiques de baíx pressupost dels cara es troba en fase de postproducció, jove i adult. anys seixanta i setanta i séries televisi- però que a hores d'ara desperta o bé ad­ És en aquest fragments que la ¡mat- ves que ha anat amuntegant durant to­ hesions o, per contra, rebutjos gairebé gerla I repartlment de personatges ex­ ta la vida, prlncipalment durant l'etapa totals. Particularment he de reconèixer traordinary de Tim Burton que tant vá- que feia feina a un vldeoclub, on tenia que estic en un punt intermedi: no m'­ rem poder gaudlra Edward Scissorhands; prou temps per consumir tôt típus de ci­ ha acabat de fer aquesta barreja d'estils The Nightmare Before Christmas o Ed nema, perfinalment crear-ne una pel-lí- i musiques per contar una historia de re- Wood tornen a fer acte de presencia. Hi cula que els homeneja Í, alhora, en fa venja ben simple, però també admet que aparelxen gegants; nans; germanes sia­ una nova lectura en clau emfatltzada. mereix esperar a la segona part per ter­ meses; bruíxes... o no, tot segons sí un Per tant, ja des del començament hl ha ne una valorado mes precisa. es vol creure les paraules fascinadores ...el cinéma d'Almodovar no son mes que pegats que es repeteixen cada cerf temps, tan sols maquillais una mica perquè es puguln dlferenclar entre si

d'un contacontes que simplement in­ tenta donar color a una realitat grisa i avorrida. I, una vegada mes, la nova col-laboraciô (dotze vegades ja) que duen a terme Tim Burton i Danny Elfman aconsegueix una integraciô idéal entre les imatges que roda el director i la ban­ da sonora concebuda pel compositor.

MONSTER

IMo-res, és el concepte que defineix millor aquest tipie telefilm de dissabte capvespre que d'aqui quatre o cinc nin- gú no recordará, ni tan sols per l'Oscar a millor actriu principal per a Charlize Theron. La veritat és que sempre m'han per explicar comportaments violents LA MALA EDUCACIÓN fet por les pel-lícules que comencen amb adults «ajuden» a fer la pel-lícula enca­ el rétol «Basada en fets reals» i, en el ra més soporífera. Per acabar-ho de re­ Feia vult anys que no anava a veure cas de Monster, per si no s'ha entes bé, matar tot, l'ús d'una veu en off que no cap pel-lícula de Pedro Almodovar i, des- apareix dues vegades. Die por perqué aporta res crea una sensacíó que Patty prés de l'experiéncia de La mala educa­ moites de vegades hem vist que, darre- Jenkins, també guionista, no confiava ción, segurament en passaran setze més re aqüestes paraules, hi ha unes pro- gaire en les imatges totes soles per dur abans que torni a veure'n cap més, per­ duccions que no acaben de ser docu­ endavant una historia que no sap con­ qué el visionat de la darrera prodúcelo mentais ni pellicules de ficció, amb una trolar. d'aquest director m'ha decebut molt i indefinició de gènere que crea produc­ Finalment, també he de comentar ha confirmât la idea que ja tenia: el ci­ tes híbrids sense gaire interés i molt fá- que Tactuacló que h¡ fa Charlize Theron nema d'Almodóvar no són més que pe­ cilment oblidables, com bé ho demos­ éstotalment histríónica i arriba a posar gats que es repeteixen cada cert temps, tra el primer llargmetratge de la direc­ realment nervios. Un no li pot negar la tan sols maquillais una mica perqué es tora Patty Jenkins. voluntat d'engreixar quinze quilos per puguin diferenciar entre si. El problema principal que arrossega interpretarun paper, pero aquest fettot Sembla que el punt de partida sem­ Monster és la manca de subtilesa, «acu'i- sol no justifica que rebi un deis premis bla són algunes notes autoblogràfiques tat» si voleu: massa évident durant tot cinematografíes amb més incidencia ac­ d'Almodóvar mateix: un director gairebé el metratge, els personatges són plans tuáis, perqué la manca de mesura en la novell (Fele Martínez) a començaments del primerfotograma al darrer i no evo­ interpretació que hi demostra és mo­ deis anys vuítanta crea una productora lucionen gens. A més, la forma de pre­ lesta i gens justificada. En poques pa­ (El Azar) per autofinançar-se les pel-lícu­ sentar situacions, massa vistes i topi­ raules: una pel-lícula que passa sense pe­ les. Es mou en Tambient de la movida ma- ques, d'infanteses tristes i desgraciades na ni, sobretot, gloria. drilenya i no amaga la condició d'homo- sexual. Ja en un pía allunyat deis apunts personáis, l'aparició del seu primer amor Monster. (Gael García Bernai) desencadena una trama amb bifurcacions tramposes i mal bastides que provoquen la sensació que Almodovar no se'n surt gens. A La mala educación hi ha una acu­ mulado excessiva de tóplcs sobre locas (patétic en aquest sentit el paperet que interpreta Javier Cámara); homose- xuals; drogoaddictes i altra gent de «mal viure». Si a aquest conglomérat hi afe- gim un cas de pederastía que després influelx de manera decisiva en uns es- deveníments futurs que són presentáis d'una manera barroera, el résultat és una «altra» pel-lícula de Pedro Almo­ dovar, en el sentit pitjor del terme. ii¡ I £1 cinema negre segons Ruma Gubern (V)

loma Gubern n canon del cine negre tra- Blade Runner. dicionaldiuquevadel 1941 al 1958, però evidentment no s'acaba, continua. Hi ha una pel-licula, o, més que una pellicula, un cicle que és El Padrino, que suposa una gran inflexió al gènere, fins arribar al cinema negre postmodern, ais anys noranta. Té alguna cosa a veure, però poc amb el que hem vist fins ara. Aquest cinema negre classic, de Tedat de la in­ nocencia, ais anys setanta s'ha perdut. HI ha una mirada més manierista, de tornada, més retro; hi ha elements nous que ho diferencien, entre ells el color. Jo sóc deis que pensa que el cinema en blanc i negre té una qualitat poética que no té el color —com que m'he format i educatambel negre—, pot semblar una mica heretic. El blanc i negre permet una projeccló perceptiva de l'especta- dor, perqué no ens ho dona tot, ens do­ na una part de la realitat, podem ree­ laborar mentalment el que no veiem. Quan parlem d'ombra, els contrallums i clarobscurs estam parlant de blanc i negre. És ciar, quan arriba el color tot això canvia, i no vull atacar el cine en color, que té obres mestres absolutes, extraordinàries, començant pel cinema japonés. Però, efectivament, és un punt i a part. Fern una el-lipsi i ens situam ais anys setanta, que és el que de vegades s'ha désignât com el neoHollywood, per dis- tingir-lo del de l'era clàssica. Sistema post-clàssic també, quan desaparelx el sistema de VStudio system definitiva- ment. que empalmará amb la postmo- dernltat —de la qual també en comen­ taré alguna cosa. Aquest période nou, que comença- rem estudiant El Padrino I, II, III. Quants n'hem fet? Deu, doncs aquest James Cagney, pel musical Fred Astaire Però primer voldria fer una sèrie de any en farem catorze. I el musical? Ha i Ginger Rogers. Aixó s'acaba. reflexions generalssobre el nou context. balxat, doncs si n'hem fet dotze, en fa­ Dona pas a les productores inde­ Les caractéristiques d'aquesta nova èpo­ rem vuit...". Era un sistema Industrial pendents que, molt sovint, son els di­ ca a la historia del cinema america; com que creava estàndards. rectors mateixos o les estrelles. Els ac­ abans he dit s'acaba I''Studio system, que Cosa que ténia una série d'avanta­ tors de prestigi i els productors es con- Implicava un criteri d'estàndards, pelli- ges: una era les formes estereotipades, vertelxen en els inlciadors del procés in­ cules basades en conceptes industrials. amb uns arquetlpus, una reutilitzadô de dustrial de producció. Un és el gènere. decorats, vestuaris; en un carrer o un sa- La segona característica derivada Pensau que, en l'època clàssica, quan loon de western, n'hi pots rodar vint més; d'aquest neoHollywood és la revisió o arribava el final d'any, la Paramount, la o un castell de Dracula, li canvies dos relectura dels generes classics, que han Metro, la Warner Bros, la cupula de l'es- pannells i ja tens el de Frankenstein. Per entrat en crisi, que, encara avui en dia, tudi es reunia, mirava les recaptacions tant, un reaprofitament de recursos, dura, quan velem alguna pellicula no fetes durant l'any i deien... "—A veure, d'infraestructures I també un star System sabem ben bé a quin genere pertany: com ha anat el western?Doncs molt bé. estable, és a dir, pel clne de gangsters Blade runner, és una barreja de den- cia-ficció i de thriller, o La guerra de autoconsciència, hi ha un referent esté- pel-lícula molt novedosa Í original, esta las galaxias de Lucas, hi ha ciència-fic- tic que s'agafa. récupérant éléments de la cultura del ció, però també molt de pèplum (cine­ Hi ha una sèrie de pel-licules extre- gag del cine i del cômic americà. ma de romans), de TEdat mitjana, de madament manieristes. Vull esmentar, Hi ha un débat al món de la cultura western... per exemple, Hammett, el hombre de que enfronta dues postures antagoni­ Hi ha una pel-lícula modélica, par­ Chinatown, de Wim Wenders, un direc­ ques. Una, és la postura de la crítica que lant de la crisi del concepte de gènere, tor alemany, que arriba a Hollywood i ve del marxisme— o postmarxista—, que que és Abierto hasta el amanecer, que fa una pellicula protagonitzada per opina quetota obra ésfonamentalment comença essent d'Intriga criminal i, a Dashiel Hammett — produïda per Fran­ contextual, o sigui que, a través de mitja pel-lícula, fa un twist i es conver- cis Ford Coppola. És evident que tota la Tobra, es reflecteix Tèpoca, els problè­ teíxen una devampirs fantàstica, en tot pel-lícula és un acte de maniérisme mi­ mes de la societat o de Tautor. L'obra és un joc deliberai per parodiar el con­ litant: jo, director alemany, faig una un mirall i un reflex de Testructura cepte. pel-lícula que és un homenatge a Testil económica. A més, hi ha la postura deis Aquesta relectura s'instaura a partir del cinema pollciac. semiótics que diuen que Tobra d'art és d'una a partir de la cultura del post. És Passa el mateix amb eis westerns de intertextual, és un diàleg entre textos, cert que Duchamp va dir aquella frase Sergio Leone a Europa —després en par­ préstecs, influencies. Qui té rao? Res- famosa, que a mi m'agrada repetir: laré perqué fa una pellicula de gangs­ posta: els dos teñen rao, o els dos no en "Merda per al neo i per al posti", però ters Important—, que són una relectu­ teñen. L'obra d'art és alhora contextual sempre hi són: hi ha un postsurrealisme, ra amb elements nous, una ironia nova, —reflex alla on s'ha produit, o la bio­ un neounderground. distanciadora... D'espaghetti westerns, grafía de Tescrlptor mateix— i, a la ve­ Però les cultures post o neo, impli­ n'hi ha que són de cinquena categoría, gada, és intertextual. quen sempre una pèrdua d'innocència però als de qualitat sempre hi ha aques­ Si agafam Dracula, la novel-la de originai; el que és genui és innocent, en ta ironia que no ésa l'original. Però, evi- Bram Stoker, és évident que és inter­ canvi a la relectura posterior, hi ha una dentment, el referent estètic és Testil textual. Va estar durant cinc anys estu- mirada més sofisticada, més manierista del western: la iconografia, els enqua- diant arxius del British Muséum sobre la —en parlarem de seguida. draments, Tus del paisatge, la Num. historia deis vampirs, cróniques d'épo- En el cas del cinema de gangsters, Un tercer element és la moda retro, ca i de la Inquisicíó. Pero sabem que Dra­ l'estètica del blanc I negre desapareix a la nostalgia, que, de fet, té una expres- cula és un producte de la cultura victo- mans sobretot del technicolor, que ais sió més científica que és la intertextua- nana, en qué hi havia un fenomen de anys cinquanta justament per competir litat: fer nous textos a partir de textos repressíó sexual que era el puritanisme. amb la televisió. del passât, o prenent-ne elements. La mossegada del vampir és evident- Una consequència és el maniérisme Jo penso que totes les obres d'art, li- ment la unió sexual, la desfloració que —a la manera de—, que implica una al­ teràries o plastiques, d'alguna manera, fa emanar la sang de la noia, que que­ ta consciència estilística: vull fer un qua­ són intertextuals. Fins i tot quan Buñuel da lánguida en el postcoit. Quan sabem dre a la manera de Picasso, hi ha una fa Un chien andalou, 1929, que és una que Bram Stoker va morir de sífilis, con- Jo penso que totes les obres d'art, llteràries o plastiques, d'alguna mariera, son intertextuals. Fins I tot quan Bunuel fa Un chien andalou, 1929, que és una pellicula molt novedosa i original, esta récupérant elements de la cultura del gag del cine i del comic americà

tagiat, entenem que Dracula també està parlant d'eli i de l'època victorlana. Aqüestes dues teories són, dones, complementarles. Una pellícula retro modélica, en aquest sentit, és Chinatown, de Polans- ki, 1974, que roda a Los Angeles ais anys trenta. Un altre director que ve d'Europa, de Polonia. Amb una mirada distant, per tant una mirada crítica i irònica, fa una reconstrucció des de la cinefilia europea del gènere pollcíac amb Jack Nicholson i Faye Dunaway. També això explica Tapando de molts remakes— noves versions— de te­ mes que havien estât clàssics del gène­ re; per exemple, les biografíes de gangs­ ters. De Dillinger, pellícula de sèire B en blanc i negre, n'hi ha una versló clàssi­ ca del 1945 d'un director que es deia Max Nosseck, d'orlgen polonés que va treballar al cinema espanyol durant la Segona República —a Barcelona con­ cretamene— i avul oblidat. El remake el va dirigir John Milius Tany 1973, en qué Tactor Warren Oates fa una nova versió, en color evident- ment, que té dos éléments diferents i que marquen la distancia de la primera versló. Un és Tautentiflcació de la histo­ ria a través d'éléments d'epoca, noti- ciaris, blanc i negre, les dates; hi ha un argument d'ancoratge historie que no tenia la primera versló, perqué la mort de Dillinger era molt propera quan Nos­ seck va fer la pellícula. I sobretot, la nova permissivitat de la no censura —desaparegut el Codi Hays—, que la fa una pellícula hiper- violenta, corn ho son moites dels anys setanta entre elles La naraja mecánica de Kubrick o Perros de paja de Sam Pec- kinpah. El Codi Hays desapareix a mltjans deis seixanta, perqué és obsolet i per­ qué teñen la competencia del cine eu- ropeu, perqué la moral de l'època ha canviat, els costums, s'ha de competir amb la televlsló. I això dona corn a fruit dos fronts de permíssíbilitat: un és la sexualitat i l'altre és la violencia, els dos tabús. Es dona Taparíció del cinema por­ nografie, que es va obrir carni dificul- tosament en algunes clutats més per­ Una altra biografia de gangsters Palma —Italoamerlcà—, amb Al Pacino missives, sales X. I la violencia s'InstaTla també molt notable és Scarface, basa- —italoamericà—, amb un guió d'Oliver en les dues pellicules frontereres a les da en la d'AI[fonso] Capone. Apareix al Stone, que resitua la historia de Tony quais ens hem referit. 1973 El predo del poder, de Brian de Montana —Il canvia el nom, a YSacrfa- Les fonts culturáis d'EI Padrino són, per una banda, el nou cinema de gangsters, el melodrama familiar, amb unes connexions familiars extremadament fortes del teatre Isabel! (Shakespeare) i del teatre grec

ce de Hawks era Tony Camonte—, situat Als anys setanta, quan Coppola — la primera vegada que passava: si aga- a Miami, eli [Capone] va morir justa- Italoamericà— decidelx fer El Padrino, fam les pellicules de Kubrick, 2007 una ment a Florida, i va tenir control de ca- el cine de gàngsters havla viscut un cert odisea del espacio Them de posar a la sinos i altres empreses de joc i drogues. ecllpsi, una decadencia, una devallada. casella de cine de ciéncia-ficció o al de El tema ja no és el tràfic de begudes No estava de moda perqué hi havia al­ cinema d'autor. Evidentment és auto- alcohòliques com era als trenta, ja no tres temes. Però Coppola, director de ral, ja que utilitza instrumentalment els té sentitparlar-ne, sino de cocaina. Tam- prestigi, que també va fer una pel-licu­ codis de genere establert per fer una bé en aquesta versió hi ha un ùs de la la de la Guerra del Vietnam quan no es­ obra personal. De manera que el gene­ hiperviolència. Flns i tot hi ha una cita tava de moda, Apocalypse A/owapareix re no és més que un pretext, un vehi- cinèfila —i una ironia també—, del Po- insòlitament a un moment quan Holly­ cle, un instrument que fa servir. temkin, quan, per unes escales, hi bai- wood no en parlava. Ja que parlem de cinema negre, té xa un carret de nen. Per tant, és una La pel-licula adapta un text també Kubrick una espléndida pellícula: Atra­ pèrdua de la innocència, una visió ma­ d'un altre italoamericà, Mario Puzo — co perfecto (The killing), magnífica per nierista, sofisticada. Aquesta pel-licula novellista, guionista, escriptor— que la construcció cronológica molt curiosa recupera —com en general les noves de s'inspira vagament o que pren com a mo­ i intéressant. gàngsters—, el model que l'altre dia del a dosgàngstersitaloamericansautèn- Pertant, El Padrino entra dins aquest vaig comentar de rise and fall, ascens i tics: Vito Genovese i Joseph Rafacci. punt de trobada del cinema de genere caiguda, en aquest cas d'un gàngster Tant és alxi que, abans de rodar-se, la consolidât, arquetípic I l'autoral. psicòtic. Italianamerican Civil Rights Association El que passa és que El Padrino esde- I, finalment, Tùltim element per defi­ de defensa dels interessos dels italoa- vé un film fundacional, un prototipus nir aquest nou mare, el nou context, és mericans, va quedar molt preocupada i del qual se'n derivaran seqüeles. Una sa­ la Guerra del Vietnam i el post 68 — la va demanar I va aconseguir que en tota ga familiar amb un tempo —sí sumam del 1968 va ser una revolucló que no es la pel-licula no sortis mai la paraula mà­ les tres parts deu durar vuit o nou ho- va culminar en el pia politic, però si en el fia. No es parla ni de Cosanostra ni de res— diferent a les de gàngsters tradi- pia moral i dels costums— i també impli­ Màfia perqué va haver-hl un parte de ca­ cíonals, que, amb hora I mitja, despat- ca que els contlnguts seran més ideolò- valiers amb Coppola, per no connotar ne- xen la historia del gángster que trlom- gics. Veurem deseguida, quan parlemdel gativament la població Italoamericana. fa i que fracassa. Hi ha tota una es­ cas d'£/ Padrino, quin és el deliete del Pa­ Aquí ens trobam amb un cas inte­ trategia temporal diferent. drino: és la rapaeltat captalista, el bene­ ressant de trobada de cinema de gène­ El Padrino també és una pel-lícula re- fici economie, la lògica dels negoels. re i cinema d'autor. Naturalment no és latívament pionera en el tema de les se-

El Padrino. El nou gàngster deis setanta, i això es correspon bastant amb la realltat, va a la recerca d'una respectabllltat social, voi ser equiparai a l'home de negocis. Voi arribar al nlvell deis govemadors, deis senadors, de l'Església, a la tercera part d'EI Padrino

qüeles, que és una importado que fa el tura intrafamiliar (Édip) tema clássic de rectes de la seva cultura. No ens hem cine de la televisió. la trajédia grega i isabelina, Hamletens d'avergonyir de dir-ho. La televisió està basada, a causa de en parla, Macbeth. Per tant, Brando no es taca mai les la voracitat programadora —no para Per tant, tot I esser una obra con- mans de sang, fa intermediacions, encá- mai— en la programado seriada o la temporánia del segle XX, té els referents rrecs, té un despatx, fa tractes comer­ continu'itat discontinua: les sitcoms (les estructuráis de guió esmentats. ciáis de droga. telenovelas) en són una forma —con­ El Padrino primera part del 1972 co- Veurem com una pellícula tan ori­ tinua demà, continua demà,..—. Aques­ menca l'any 1946, per tant pertany a la ginal com Mulhollanddrive, en qué tam­ ta fórmula té una garantia per l'em- moda retro, mira cap endarrere. Pero hi bé hi ha la màfia al darrere, és una qües- presa: se II dona a l'audiència allò que ha unes novetats interessants; el gángs­ tió de casting. ja coneix, que és familiar, que li agrada, ter ja no és Thome d'acció física de pis­ El nou gàngster deis setanta, i aixó però que, cada vegada, és una mica di- tola, de metralleta. A la primer se- es correspon bastant amb la realitat, va ferent. Per tant, la filosofia de les se- qüéncia Marión Brando (Vito Corleone) a la recerca d'una respectabilitat social, qüeles és el mateix però una mica dife- es presenta com el gángster executiu i vol ser equiparai a l'home de negocis. rent cada vegada. diu: "No somos asesinos, somos hom­ Vol arribar al nivell deis governadors, Ais anys setanta la idea desembarca bres de negocios", és la definició abso­ deis senadors, de l'Església, a la tercera al món del cinema amb la nissaga de Su­ luta sobre la qual gravitará la serie. part d'E/ Padrino. perman, La guerra de les galaxias, amb El gangsterisme d'avui en dia está al Hi ha una segona aportado molt in­ Indiana Jones. món deis negocis: a les magarrufes im- téressant. La màfia en tant que monar­ Hi ha un verb horraros que es fa ser­ mobiliáries (va comencar amb Talcohol, quía hereditaria. Veurem que hi ha uns vir al món mediàtic que es diu fidelit- la prostitució, després les drogues, pero rituals de fidelitat; besen la mà a Bran­ zar. És una estrategia per fidelitzar l'au­ també, bastant aviat, ais quaranta, es do com si fos el Papa, un rei o un em­ diència perqué al dia següent torni. van ¡nteressar pels negocis immobilia- perador. Assistirem, al llarg de les tres Les fonts culturáis d'EI Padrino són, ris). Perdonau-me, pero el que acabam pellicules, a un recanvi generacional. per una banda, el nou cinema de gangs­ de veure a la Comunitat de Madrid de- Declina Vito Corleone, assitim a la ters, el melodrama familiar, amb unes mostra que la mafia está viva i amb bo- seva mort, però el seu fili Michael (Al connexions familiars extremadament na salut, i sospito que, en aquesta illa Pacino) que, al principi és vist com una fortes del teatre isabelí (Shakespeare) i en qué viviu, passen coses semblants, persona innocent, acaba heretant l'im­ del teatre grec. És a dir: intriga, ambi­ peí que m'han explicat. Ja no els diem peri mafiós i ocupant la butaca del pa­ ció, venjança, gelosia. El tema delà frac­ gángsters, pero en són descendents di- re i el seu poder. Ja tornam a trobar el model rise and 1974, i quan veiem el tractament que ha atrevíment i la seva audàcia. La nova fa­ fall; però assistim primer al fall del veli donat el cinema italià de la mafia, veu- milia d'acollida és la màfia. gàngster Vito Corleone i el rise (Tascens) rem que és un mon fonamentalment ru­ Sobre aquest tema volia dir que al- de Michael (Pacino), que passa de ser un ral, molt Migada a Sicilia. I, en canvi, el guns estudiosos de la literatura i la mi­ soldata principi de la pellicula, amb uni­ cinema americà és urbà, de modernitat. tologia corn Northrop Frye (gran estu­ forme i idees patriotiques i altruistes. Per primera vegada, Coppola vin­ dios de la Biblia), que té un Ilibre fona- Hi ha uns subtemes molt importants cula i empalma aquest dos mons. Al seu mental que es diu Anatomía de la críti• que esón a tota la sèrie: la soledat del argument, Mike —que es veu en pe- ca. Eli sosté que tota la narrativa hu­ poder, tema tradicional també de la rill— es refugia a Sicilia buscant les mana deriva bàsicament de tres llibres tragèdia. Hi ha una visló nova de la des- arrels historiques originàries, i, per de la Biblia: el Gènesi (mites de l'ori­ parició del cap: tradicionalment el tant, aquest envà separador entre els gen), l'fxode (l'itinerari i el carni) i \'A- gàngster moria al carrer o cosit a bales dos cinemes, desapareix i tenim una in­ pocalipsi (la destrucció). I efectivament, (Edward G. Robinson al final d'EI ham­ tegrado de les visions, la siciliana i la és bastant encertada aquesta proposta, pa dorada); aquí Vito Corleone desapa- novaiorquesa. Aixô és molt intéressant. com ais contes infantils russos que fan reixa un jardí jugant amb el net, en una Fins i tôt, els actors parlen italià tam­ servir Tèxode, l'itinerari: el petit heroi escena preciosa per la llum de prima­ bé en la versió original —parlen en que vol matar el drac per alliberar la vera, les flors, un home gran, té un in- angles i també en italià—, Brando, que princesa, es troba amb la brulxa. Els con­ fart i mor. Ho fa per tant, d'una forma no és italià, fa Tesforç I en diu alguna tes infantils, en general, ho son. antièpica; és la mort d'un empresari, paraula. Velem que Coppola integra els mi- d'un home de negocis respectable, po­ L'èxit enorme que va tenir aquesta tes de Torlgen, el carni de Sicilia cap a día ser Rockefeller o Henry Ford. pel-lícula va provocar la segona part el Nova York i, al final de la saga, també El tercer tema o subtema és el de la 1974, amb una estructura molt diferent. hi ha l'apocalipsi. llelaltat a la familia, que és la italiana, L'intéressant de Coppola és la seva plas- L'altra historia de la segona part és una familia extensa que a la pel-licula ticitat, flexibilitat. el présent en qué veiem Michael Corle­ es demostra molt bé. Assitirem a la gue­ El Padrino //abraca des de 1901, per one, el fili de Marion Brando (també Pa­ rra de les families (nom que es donen tant abans del que hem vist a la prime­ cino). I el territori d'activitat de Mike és a si mateixos). Tota banda mafiosa està ra, començant a Sicilia, a les arrels ge­ Nova York, després Miami i Las Vegas. nucleada al voltant d'una estructura fa­ neracional, socials i historiques del Una expansió cap a Toest que és histó­ miliar: el patriarca, els coslns, els segons gangster, i acaba el 1959. Hi ha dues rica. El gangstérisme va néixer a l'Ame­ cosins... histories explicades en un muntatge al­ rica de Test (Chicago i Nova York) i es va I finalment, l'ultima observació que ternant; per una banda, el flashbackque expandint, fins i tot fins a Cuba; hi ha a mi em sembla intéressant. El cinema ens porta a Sicilia a l'origen de Vito Cor­ una escena de Tentrada de Castro; o si- ¡talla havia desenvolupat un cicle dedi­ leone, que interpreta Robert DeNiro gui que integra una mica la historia ve­ cai a la màfia, que no tenia res a veure (per raons de versemblança, Marión ridica per autentificar la seva peripecia. amb el nord-americà. Brando no podia ser-ho per raons d'e- De nou el mateix procès: el cap es Hi ha un cinema de màfia italià de dat física). Aquest emigra a Nova York, consolida, però no pot impedir la crisi gran qualitat; Francesco Rosi amb Sal­ i veiem corn, de mica en mica, es va interna. Deteriorament de la familia, so­ vatore Giuliano, 1961, Lucky Luciano, obrint un espai, un territori amb el seu ledat del poder, hi ha un fratricidi, gue- rres entre les bandes. I el mes intéres­ amb el Papa perqué té una cosa molt im- va ser: "..../ l'Esperit Sant va corregir el sant és que, per primera vegada, Cop­ portant a dir-li. Però acaba morint al la- seu error..." Es va acabar l'expllcació. Ja pola incorpora com a frese i teló a la co- berint del Vaticà sense poder-lo veure. no podia preguntar mes. rrupció política institucional nord-ame­ Jo us puc dir, perqué he tingut la bo­ Justament el Papa polonés va sortir ricana: els congressites comprats, els fis- na fortuna de vlure a Roma —dirigint de rebot, atípicament. Era el tercer en cals corruptes, la compra de senadors. Tlnstltuto Cervantes— i ser convldat pel discòrdia, perqué no es prevela que es El que demostra El Padrino II, si és Vaticà per formar part de la Comissió morís tan aviat, va sortir de carambola que es pot resumir, és que la constitu- Pontificia del centenari del cinema. Es­ insospitadament. ció de familles a través de la consolida­ tava al 1995 vivlnt a Roma i el director Per tant, Coppola té la valentia de do negocis, fa que aquests acabin amb de la Filmoteca Vaticana era un capellà mostrar a la seva pel-licula Tassasinat les famílies, en un efecte boomerang. cátala que coneixia i em va convidar, co­ (una monja li porta un té i al mati és Finalment, la tercera entrega de l'any sa que em va perpetre frequentar elmón mort.) 1990. Va passar una bona temporada, dels cardenals per dintre. I recordo que Hi ha també referències a la Logia Coppola no n'estava segur. Els actors ha- una vegada vaig preguntar que m'ex- macònica B2, a Roberto Calvi que era el vien envellit. pllquessin el que havia passai amb el Pa­ banquer del Vaticà que va aparèixer És intéressant perqué és la que té mes pa Lucciani. I ells, que són gent ben in­ penjat a sota d'un pont. implicacions politiques i historiques. Co- formada, em van donar la següent ver- A més d'aquests Inseriments d'histò- mença a Nova York, l'any 1979, amb el sió: quan va morir el Papa anterior, Pau ria contemporànla són dins una escena somni de Vito Corleone al principi d'£7 VI, com sempre es formaren lobbies en­ magnifica; és l'estrena de Cavalleria Rus­ Padrino I: la legitimado social; tenir a la tre els cardenals I es fan consultes i es­ ticana a Sicilia, en què el fili de Mike familia senadors, governadors, ser so- peculen i fan apostes i avalúen els can- s'estrena com a tenor. HI va ficant plans cialment respectable. Comença, dones, didats, i es va crear un lobby molt fort del té que porten al Papa, del banquer quan Mike Corleone rep l'Orde de Sant en favor del Lucciani; i aquesta persona assassinat, Don Altobello (que inter­ Sebastià per part de l'Església católica. de la curia em déla: "els que estàvem a preta Eli Wallach) amb els bombons i La seva façana ara és la filantropia, fa la curia sabiem que aixó era un error l'arquebisbe de Nova York assassinat. I, donacions a Talmoina. Hi ha una refle- perqué eli que era un home bondado- quan surten de l'opera, hi ha una bata­ xló de Mike a Connie que diu: "cuanto síssim i un gran catòlic, un gran cristià, lla campal, disparen a Mike i maten a la másaltosubo, más podridoestá todo..."). un home caritatiu i modèlic... però era seva filis Mary. Aixó permet introdulr el tema de la un home indecís, timidi no tenia les con- Per tant, de nou ens trobam amb el màfia I l'Església. Amb unes histories re- dicions..." Però, en fi, aquest lobby va tema del recanvi generacional: rise and als: l'assassinat del Papa Joan Pau I (el funcionar, va ser molt actiu i va sortir el fall. Rise: la formació del gàngster, del Papa Lucclani) que no va durar un mes. Papa Lucciani. nebot Vincent (Andy Garda) que subs­ Per cert, la màfia vaticana és un te­ I ja sabeu que, quan el Papa va co- tituirá Mike. I fall, la senllltat i el dete- ma poc tocat óbviament pel cine, però mencar a flcar el ñas en el tema de les riorament de Mike, que és ja el final de hi ha una pel-licula que us recomano de finances de l'Església, va quedar esto- la seva carrera. És una mica la roda del Marco Ferreri que es titula La audiencia rat; no s'esperava trobar aquell embo­ món que no s'atura mal. —una comedia basada en El castillo de lie descomunal. La frase que em va dir Com he dit, aquesta saga va tenir un Kafka—: un home que vol entrevistar-se aquest monsenyor que em va informar carácter fundacional, il GuÉrin BDD4

Tren de sombras.

mesura queavançam, es- El parallélisme entre l'obra de Gue- ben per a desenvolupar-se a la nostra gotam el nostre fons de rin i Erice té un ajornat i necessari co­ geografia cultural no fan sino engran- goig i esperança. Ja no mentan. "Passar del maniérisme de Tren dir el plaer de contemplar-les. estam embolcallats en desombras al réalisme, de naturalesa do­ Desde Lumière, Griffith, Flaherty, Cha­ "liana de me" bressolats cumentai, d'En construcción, suposa un plin, Ford, Ozu, Dreyer, Ray, Pialat, Eusta- a l'Eliseu. Quan degus­ gir que no esta a Tabast de qualsevol; che, Rivette, Rohmer, Kiarostami fins a En­ taci els plaers de la vida, significa, a la vegada, una mostra del risc ee i Guerin hi ha quelcom semblant a un el seu esperii s'evapora, el sentit em- que el seu director és capaç d'assumir" territori on queden conservades —com en pallideix! I res no queda si no els fan­ —reflectia Erice—. Dirigir-se des d'£/ Sur el cas de Monsieur Fleury—situacions, pai- tasmes, les ombres sense vida del que cap a El sol del membrillo no esta a Ta­ satges, personatges i emocions que no ha estât!" William Harlizt. Quelcom bast de tôt el mon, com és évident. s'esvairan mai més, quedaran enregistra- semblant podriem imaginar que pen­ La falta de retórica, Tabsència de con­ des per voluntat dels seus captadors. sava Monsieur Fleury si tenim en consi­ cessions i de referències de carácter cul­ "Així he perdut la meva vida, llegint derado la dedicado amb que —aquest tista a les dues ultimes peTlícules dels llibres, mirant quadres, anant al teatre, heterònim de J. L Guérin segons escri- dos els sitúen en un pla diferent dintre escoltant, pensant, escrivintsobreel que via V. Erice el marc de 2002— captava i del panorama cinematografíe del país. més m'agrada. Solament una cosa m'­ enregistrava les sèves escenes i records Les logiques dificultáis que filmo- ha faltat per ser feliç, però, a falta familiars. grafies d'aquestes caractéristiques tra­ d'aquesta, m'ha mancat tot", UÈ til Tila» Dphiils

Ramon Freinas ax ophüís no és un probe adap­ tador, un aplicat ¡I-lustrador de novel-les. El seu matisatgust lite- rari es nodreix de textos de J.W. Goethe, Mérimée, Schnitzler, Maupassant, Zweig... Obres i autors que alimenten l'as- sociació de bellesa I elegancia, se- gell Indeleble de la seva empremta. Per gust i formació és un cineasta cuite i sofisticai, subtil i cosmopoli­ ta. El seu estll es balanceja entre allò misterios I la indefinido —Truffaut d/x/í—imprimerla petjada d'un po­ deros refinament visual al seu cine­ ma. El preciocisme de la seva posa­ da en escena exclou allò buit i re- butja allò subratllat. La cuidada composició del pía s'ajusta amb pre- cisió a allò narrât, proposant una su­ blimado de Tenquadrament en les sèves mes òptimes manifestacions. La bellesa de les sèves Imatges és única i cridanera. Es mou amb mes- tria en els espais interiors, en deco­ ráis majestuosos, recorreguts per tràvelingssumptuosos, corn a la pro­ digiosa seqüéncia del ball de Ma- damme D. "La forma no adorna el contingut, el crea" dlgueren Roh- mer i Chabrol sobre Hitchcock, però també es podría aplicar a Ophüís. Se l'ha títllat d"'esteta" però Testeticisme "per se" no és la seva divisa. Humanista de dalt a balx va tractar molt i bé "l'amor" com a Ma­ dame D o Lola Montes, film aquest darrer en color, esplendor de la se­ va obra, essénda del seu univers, un món dominât per les histories sen- tlmentals habítualment tragiques, per la f ragilitat de les relacions amo- roses, la sort, la dissort. El nazisme el va convertir en exí- líat; va arribar a rodar a Italia, Ale- manya, Japó ais Estats Uníts, adap- tant-se sempre a les condícions de la producció local. No serla, empero, fins al seu retorn I és aquest extàtlc période de ma- Assaborí la fama el 1932 amb Lie- a Europa amb La ronde, Le plaisir, Ma­ duresa artística el que desperta l'interés belei, Caught fou una de les mes esti­ dame D I Lola Montes quan arribarla de recartar-lo de la pols metafórica de mables contribuclons al cinema negre, el zenit de la seva carrera amb la se­ l'oblit ¡ derrota el cáncer de l'ostracis­ però fou el seu ancorament en el molí va apasionant assumpció deis ressorts me sobre un cineasta que precisa enca­ del melodrama mes noble amb Carta a del melodrama I del classicisme na- ra avuí una reivindicado llíure d'aclu- una desconocida el motiu de la seva rratiu i la re-dimensió de la seva po­ caIls Idéologies, una revisió merescuda ambarina revisió. sada en escena. per la seva modernitat Inoxidable, iü Recordem que, per a quedar bé amb el multimilionari, Louis B. Mayer I altres dlrectors dels grans estudis : hol-llvuldencs, havlen oferta George Schaefer 842.000 dolars si procedía a la destruccló de Ciutadá Kane í| I Grson I1Ie11es El procès i Ciutadá ME {i II) (el film n'havla costat 636.000). La Industria de Hollywood volia "quedar bé" amb Hearst fos com fos

que havia compartii la feina amb We­ López L re spi mitjans deis anys seixan- lles. Aquella nit va ser terrible per a l'au­ ta, Orson Welles és, jun- tor de Ciutadá Kane. Cada vegada que tament amb Eisensteln, els presentadors pronunciaven el seu Godard, Visconti, Buñuel, nom era rebut amb una gran xiulada. Chaplln, Forman, Saura, Una de les deu millors pellicules de la Ford, Bergman i d'altres historia del cinema rebia, poc després un deis dlrectors de cine­ del seu naixement, xiulos, insults, criti­ ma que mes ens ¡nteressa. A través de ques rebentistes, el silend més absolut les revistes Triunfo o Nuestro Cine ja sa- en els mitjans de comunicació. bem que ha estat un deis intel-lectuals Recordem que, per a quedar bé amb represaliats peí senador MacCarthy. És el multimilionari, Louis B. Mayer i altres quan comencen a "sonar" els noms d'al- directors deis grans estudis hollivui- guns deis dlrectors perseguits en la fe- denes, havien ofert a George Schaefer rotge "caca de bruixes" antlcomunista. 842.000 dolars si procedía a la destruc- Aleshores qualsevol cosa servelx a la Ca­ ció de Ciutadá Kane (el film n'havia cos­ sa Blanca per acusar la gent de "col-la- tat 636.000). La industria de Hollywood boracionlsme amb la Unió Soviética" i el volia "quedar bé" amb Hearst fos com "marxisme bolxevic". fos. En no acceptar-se aquesta oferta, L'URSS esdevé el "dimoni" que cal ex­ els agents del multimilionari passaren a terminar. La victoria soviética en la Se- l'ofensiva: poques sales volgueren ex­ gona Guerra Mundial, la ruptura del mo- hibir el film i, evidentment, el buit in- nopoli de les armes atómiques per part formatiu va ser espectacular. Ciutadá de la Unió Soviética Tany 1949 juntament Kane, la gran pellícula de Welles, es- la victoria del socialisme a la Xina fan tor­ devingué així un gran fracas comercial. nar histérics els cercles militaristes esta- Fracas comercial que, com esperaven to-unldencs i la delació esdevé la norma els enemics de Welles, dificulta per sem­ dins la industria cinematográfica ianqui. pre més la creado d'una obra propia Qui no recorda el paper de denunciant amb certa "normalitat". La fama de "an- desenvolupat per Elia Kazan, per posar tiamericá", d"'autor problemátic" ¡ un exemple paradigmátic? D'aquesta "complicai", marca per sempre la seva manera, amb denuncies, acusats de tota vida i si no hagués estat per la seva re- mena de "crims" ideológlcs, son obligáis lacló amb el cinema europeu, amb l'a- a fugir deis EUA (com a alternativa a Ta- lismes evidents entre Kane i el financer dons de Joseph Cotten (que feia de Je- jut que en el seu moment li presta bo­ tur etern) Joseph Losey, Preston Sturges, i gran propietari de mitjans de comuni­ dediath Leland)), de Dorothy Comingo- na part de la Intel-lectualitat progres­ Orson Welles, Charles Chaplin... cado estato-unidencs W.R. Hearst con- re (Susan Alexander), Agnes Moorehe- verteix el film de Welles en una brillant ad (Mrs. Mary Kane), Ruth Warrick sista, Welles no hauria pogut veure re- En Tarticle d'Ángel Fernández-San­ denuncia de la manipulado de la infor­ (Emily Norton Kane), Ray Collins alitzada cap de les seves idees. tos "Plenitud y caída de Wollywood" mado pels monopolls capitalístes. (Gettys), Erskine Sanford (Herbert Car­ El "redescobriment" del film de We­ publlcat en el llibre per fascicles Un si­ Denuncia que provoca la rabia de ter). El productor va ser el mateix Orson lles va venir a consequència de l'interès glo revolucionario (págs. 192-193) po- Hearst fins al punt, no solament d'ordir Welles, el guió de H. J. Mankíewicz i Or­ demostrat per les revistes franceses díem lleglr: "El miedo y sus consecuen­ múltiples campanyes rebentistes contra son Welles, la música de Bernard Herr­ Cahiers du Cinéma i Positif I a la pro­ cias envilecedoras penetraron en los Orson Welles, sino fins i tot de provar mann i la fotografia de Gregg Toland. paganda feta per directors com Bazin i huesos de las grandes mansiones. La (per sort infructuosament!) de destruir Truffaut que, a començaments dels anys venta de somníferos creció vertiginosa­ La pellicula xocá de seguida amb el film per tots els mitjans al seu abast. cinquanta, començaren a promocionar- mente en las farmacias del oscuro valle Texércit de mercenaris que treballaven la pels cinedubs de Paris. de Cahuenga. Y comenzó el goteo del Formalment i técnicament la pel• If- pera l'imperi Hearst. De seguida que s'in­ exilio. Nunca Hollywood volvió a ser lo cula de Welles marca una fita en la histo­ sinua que la pellicula de Welles seria es­ Roma Gubern en la seva Historia del que alcanzó a ser en aquellos dramáti­ ria mundial del cinema, ja que, si els es­ trenada i que, per a més inri, l'Acadèmia cine (II), editada per Lumen l'any 1971, cos años. Ni siquiera el descrédito que peciantes del fet cinematografíe sitúen de Hollywood li volia lliurar algun dels dlu de Ciutadá Kane (pàg. 13): "Espe­ amordazóen 1954 a MacCarthy y sus ca­ Griffith i Eisensteinenelsfonamentsdel seus òscars, tot varen ser problemes. cialmente notable fue su utilización sis­ zadores de brujas le devolvió la voz per­ cinema modern, Ciutadá Kane incorpo­ El film va ser estrenat en una sala temática de la profundidad de campo, dida. El tiempo de la confianza en la li­ ra totes aqüestes troballes narratives; i modesta, el RKO Palace de Broadway, i conseguida por su excepcional opera­ bertad había muerto y con ella murió el la sintesi marcará definitivament, sense de seguida el multimilionari Hearst i els dor Gregg Toland, que se sirvió de ob­ cine que nació y creció a su sombra". cap mena de dubte, el naixement de la seus sicaris iniciaren la campanya re- jetivos de 24 milímetros, empleando la cinematografía contemporánia. bentista i de desprestigi. sensible película Kodak Super XX y la Ciutadá Kane, projectada a la Sala Rodada l'any 1941, dirigida per Or­ La pellicula havia estat nominada iluminación de arco voltaico en los in­ Rialto de mans del Cineclub Universita- son Welles (que també hi interpretaría per a nou Oscars, però f inalment només teriores. Merced a estos objetivos que r¡ (posteriorment la vaig poder veure al el paper de Charles Foster Kane), va n'aconseguí un, i més que res va ser una permitían una puesta en escena de exa­ cine Avenida), ens fa descobrir un deis comptar amb les magistrals interpreta- concessió a Mankiewicz, el coguionista gerada profundidad, con personajes en millors directors del món. Els paralle- primerísimo término y otros en el fon­ terpretado d'Anthony Perkins en el pa- dals en la historia del cinema, ell ma­ do de la escena, se obtenía también una per de l'anônlm ciutadà que és perseguít teix és una "auténtica obra d'art". Bas­ cierta distorsión de las imágenes, que se i arrossegat a la follía per la burocracia taría repassar la seva vida per a copsar acentuaba con otro recurso expresio­ d'aquell boirós ¡ndret innominat? que és un personatge digne de la mi­ nista: la continua utilización de ángu­ En aquell temps ja havíem patlt al- llor pel-lícula que es podría haver rea- los de cámara insólitos y enfáticos, en gunes détendons per part de la Briga­ litzat. Fundadordel Mercury Theater de la tradición inaugurada por Jean Eps- da Político-Social del franquisme i, co- Nova York, Tany 1938 esdevingué fa- teln con sus films vanguardistas desde nelxedors d'aquelles tétriques trucades mós amb el seu esfereidor muntatge de 1922. El empleo de estos objetivos y de a primeres hores del matí, ens sentíem La guerra deis mons, una adaptado de los ángulos bajos obligó a Welles a in- completament identificáis amb les pe- la famosa novel-la de H. G. Wells que triducir techos en los decorados contra ripècies d'Anthony Perkins en mans de commocioná Topiníó pública deis EUA. la práctica habitual". la burocracia al servei d'una "justicia" Tant eis emociona que s'arribaren a Ciutadà Kane passa, a partir del re- térbola, obscura, implacable. creure que eis marcians havien envait descobriment francés que hem comen- Orson Welles, com mes endavant el la Terra! tat, a la historia de la cultura mundial. George Orwell de 1984, sabe bastir una Alhora que, amb dificultáis rodava Pero el fracas comercial ais EUA, la per- obra auténtica que denunciava la irra- les pel-lícules que hem comentat, tam­ secucíó que el mateix director patí per cionalitat de qualsevol sistema totalita- bé va ser uns deis millors actors del seu part del Comité d'Activitats Antiamerí- r¡ o pseudemocràtic. Malgrat que ales- temps i Interpreta importants papers en canes, la mala crítica i el silenci fan que hores identificàvem el món kafkiá des- Ànima rebel (1943), de Robert Steven­ no pugui fer mai el cinema que voldría crit per Wells en El procès amb el món son; Cagliostro (1947), de Gregory Ra- haver fet (amb contades excepcíons: El tenebrós del feixisme o de Testalinisme, toff; El tercer home (1948), de Carol Re- procès, per exemple). La magnificencia el cert és que moites de les connotaclons ed; Si Versalles parlas (1953), de Sacha deis Anderson (1942) és manipulada que ens mostra son expressió de la mes Guitry; Mobi Dick (1956); fsca/a prohi­ sense que el seu creador hi pugui fer perfecta "normalitat democrática". I bida (1958), de Lewis Gilbert; Compul­ res. No pot acabar Istanbul (1942), que aquesta possibilitat de lectura múltiple, sò (1959), de Richard Fleischer; Lafa- al final cau en mans de Normam Foster; pero sempre subversiva, és el que, ¡n- yette (1961), de Jean Drévllle; Hotel In­ i en L'estranger (1946) no pot fer el que dubtablement, fa de Ciutadà Kane ¡ de ternacional (1963)... ell voldría. Cal dír, empero, que, a di­ El procès obres mestres de la cinemato­ Enamorat platònicament als disset ferencia de les anteriors, La dama de grafía mundial. anys de l'actrlu mexicana Dolores del Shanghai (1948), Macbeth (1945), Per a Welles, El procès, ja ho hem dit, Rio (per a la qual va escriure el guió d'u­ Otello (1951) Sed de mal (1958), El pro­ és la seva obra mes reeixida. Ho decla- na pel-lícula que mai no es va rodar: San­ cès (1962) i Campanades a mitjanit rava a Cahiers du Cinéma el mes d'abril ta), es casa amb la mitica Rita Hayworth. (1965) son obres dignes d'estudi I ad­ de 1965: "Digan lo que quieran, pero El Welles mantingué una estreta co­ mirado i, concretament, El procès, és proceso es el mejor filme que he hecho. rrespondencia amb Eisenstein a ran de considerada peí mateix autor com a la Nos repetimos sólo cuando estamos fa­ Testrena d'Ivan el Terrible; conegué Ber­ seva millor pel-lícula. tigados. Bueno, pues yo no estaba fati­ told Brecht, amb el qual va treballar; es Record que El Procès, basada en la fa­ gado. Nunca he estado tan contento co­ barallà (i es torna a fer amie) amb He­ mosa obra de Kafka, va ser estrenada a mo cuando hice este filme". mingway; va ser un enamorat perma­ mltjans deis anys selxanta al Teatre Ba­ Welles és un deis personatges mes nent de Shakespeare (recordem que ja lear de Clutat. He de reconélxer que intéressants i complexos de la cinema­ als setze anys, a Dublin, dirigía obres de l'obra de Welles augmenta encara mes tografía mundial. Igual que Ciutadà Ka­ Txékhov, Marlowe i Bernard Shaw!). Qui el meu Interés per Tobra de Franz Kafka ne, Campanades a mitjanit, El procès o dona mes en una vida dedicada a la Mul­ alhora que representa un profund sotrac La dama de Shangai ja son obres que ta per la dignitat i en defensa de TArt, interior. Qui no recorda la superba in­ per sempre romandran com a films cab- així, en lletres majúscules? iü Matrícula

Termini Fins fins dia 13 d'abril

REPRESENTACIONS D'ALLÒ REAL Preu k UNA APROXIMADO AL DOCUMENTAL DE LA MÀ DE 100 €

Nombre de crèdits JOSÉ LUIS GUÉRIN 1,5 crèdits de lliure configurado a la Universität de les liles Balears

In se ripció Centre de Cultura "SA NOSTRA C/ Concepció, 12 07012 Palma

Places lirnitades La Fundació "SA NOSTRA" es reserva el dret d'anul- lar el curs per manca d'alumnes matriculats

Professor Programa José Luis Guérin

Dates Un pacte amb la realitat Dies 13, 14, 15, 16, 17 i 19 d'abril Escriptures d'aliò real. L'assaig

LIOC El collage Centre de Cultura "Sa Nostra" C/ Concepció, 12 La següencialitaf i la cohesió 07012 Palma espacio-temporal

floran Compondré amb la realitat De les 16 a les 21h. Dia 17, de les 10 a les 14h. La part i el tot- La relació amb l'altre

Durada El refrat 30 hores El jo filmat

L'auforetrat K El diari

Aguest curs és una continuació del ceiebrat l'any passat dedicat al do­ cumental. Pretén fer un viatge a través del diáleg entre el cinema de Autors de referencia ficció i el documental, el pacte amb la realitat de les dues maneres de Ophüls, Dreyer, Hitchcock, Marker, fer una mirada al cinema. Depardon, Philibert CINEMA A SA NOSTRA LES pel-licules del mes d'abril

ft les libi lores

Eicle Mies - Tsukamoto

14 D'ABRIL

TETSUO I (1988) de Shinya Tsukamoto

Nacionalitat i any de produccio: Tóquio, 1988 Titol original: Tetsuo Produccio: Shinya Tsukamoto Direcció: Shinya Tsukamoto Guió: Shinya Tsukamoto 7 D'ABRIL Fotografia: Kei Fujiwara i Shinya Tsukamoto Música: Chu Ishikawa EL PROCESO (1962-VOSE) d'Orson Welles Muntatge: Shinya Tsukamoto Interprets: Tomorowo Taguchi, Kei Fijiwara, Nobu Nacionalitat i any de produccio: Franca, Italia i Kanaoka, Renji Ishlbashi Alemanya Titol original: The Trial Produccio: Paris Europe/ Flcit/ Hisa (Alexander Salkind) Direccio: Orson Welles Guio: Orson Welles [ertameli ie vííeo Fotografia: Edmond Richard Musica: Jean Ledrut Muntatge: Ivonne Martin, Frederick Muller, Orson Welles 28 D'ABRIL Interprets: Anthony Perkins, Arnoldo Foa, Jeanne Moreau, Rommy Schneider, Akim Tamiroff

[irle Bcupacio i Empreneiors (amb la collaboratili de linstitul municipal da lormatiù d'ocupacio i teina)

21 D'ABRIL

LA BICICLETA DE PEKIN (2001-VOSE) de Wang Xiashuai

Nacionalitat i any de produccio: Taiwan, 2001 Titol original: Shiqi sui de dan che Direccio: Xiaoshuai Wang Guio: Peggy Chiao, Hsiao- ming Hsu, Danian Tang i Xiaoshuai Wang Fotografia: Jie Liu Musica: Feng Wang Muntatge: Ju-Kuan Hsiao i Hongyu Yang Interprets: Lin Cui, Bin Li, Xun Zhou, Yuanyuan Gao, Shuang Li CINEMA A SA NOSTRA Les pel-licules del mes d'ahril

! les SU horas

lick to flphiils tick Ocupada i EiuprcuEÙrs

lami la collaboratili de Iñlliance Française) (amh ia col-laborada de l'Institut Municipal de formado d'ocnpació i teina)

7 D'ABRIL 15 D'ABRI L

MADAME DE... RECURSOS HUMANOS (1999-VOSE) CHARLES BOYER (1953-VOSE) de Laurent Canet DANIELLE DARRIEUX VITTORIO DE SICA Nacionalitat i any de pro­ Nacionalitat i any de producciô: França, 1999 ducaci: Franca/Italia, 1953 Titol original: Ressources humaines Tltol originai: Madame Producciô: La sept Arte De... Direcciô: Laurent Cantet Producció: Franco- Guiô: Laurent Cantet i Gilles Marchand London/Indus/Rizzoll Fotografia: Matthieu Poirot Delpech i Claire Caroff Direcció: Max Ophùls Mûsica: Franz Schubert, S. Joly i X. Escabasse Guió: Marcel Achard, Max Muntatge: Robin Campillo i Stéphanie Léger Ophùls, Annette Intèrprets: Jalil Lespert, Jean-Claude Vallod, Chantai Wademant Barré, Véronique de Pandelaère Fotografia: Christian Matras 19 D'ABRI L Mùsica: Oscar Straus, Georges Van Parys SMOKING ROOM (2002) Muntatge: Borys Lewin de Roger Gual i Julio D. Wallovits P1AX0PHULS LOUISE DEVILMORIN .MARCELACHARO Intèrprets: Charles Boyer, """""*"°^j|*H DEBUÇOURT ft ... ' MIREILLE PERREy Danielle Darrieux, Vittorio Nacionalitat i any de producció: Espanya, 2002 ^ LIA DI LEO de Sica, Jean Debucourt Titol original: Smoking room Producció: Ovídeo TV, i Planeta 2010 14 D'ABRI L Direcció: Roger Gual i Julio D.Wallovits Guió: Roger Gual I Julio D.Wallovits LE PLAISIR (1951-VOSE) Fotografia: Cobl Migliora Música: Jordi Bonet Nacionalitat i any de producció: Franca, 1952 Muntatge: David Gallart Titol originai: Le plaisir Interprets: Antonio Dechent, Juan Diego, Ullses Producció: Stera/CCFC Dumont, Eduard Fernández Direcció: Max Ophùls Guió: Jacques Natanson i Max Ophùls 20 D'ABRIL Fotografia: Philippe Agostini i Christian Matras Música: Joe Hajos i Maurice Yvain CHOCOLAT (2000.VOSE) de Lasse Hallstróm Muntatge: Leonide Azar Intèrprets: Claude Dauphin, Danielle Darrieux, Pierre Nacionalitat i any de producció: EUA i G.B-2000 Brasseur, Jean Gabin, Simone Simon Titol original: Chocolat Producció: David Brown Prod. Per Miramax Int. 21 D'ABRI L Direcció: Lasse Hallstróm Guió: Robert Nelson Jacobs DE MAYERLING À SARAJEVO (1940-VOSE) Fotografia: Roger Pratt Música: Rachel Portman Nacionalitat i any de producció: Franca, 1940 Muntatge: Andrew Mondshein Titol originai: De Mayerling à Sarajevo Interprets: Juliette Binoche, Johnny Depp, Alfred Direcció: Max Ophùls Molina, Carrie-Anne Moss Guió: Carl Zuckmayer Fotografia: Curt Courant i Otto Heller Música: Oscar Straus Muntatge: Myriam Jean Oser [urtaïuEn ÍE y HEB Intèrprets: Edwige Feullière, John Loge, Aimé Clariond, Jean Worms 28 D'ABRIL > Aplicacions ofimàtjques i multimedia CIBER4ESPAI > Correu electronic > Accès lliure per ais titulars de la targeta jove Balears Jove o qualsevol targeta de "SA NOSTRA" vinculada a un compte de l'entitat.

CIBERESPAI. CENTRE OCIMAX. S1 Horari: d'n:00 a 21:00 h. Excepte diumenges i festius

B 4'i L E A R S jove SA NOSTRA"