Suman Editorial 3 Dave Bannion parla de The Big Heat Cronica de cine per Joan Ferrer Miserai 17 i 18 per Marti Martorell 35 i 36 El senyor dels anells: Madelmans i airgam-boys Max Ophiils, récupérant El cinema nègre segons la figura del mestre per Carles Fabregat 4 i 5 Romà Gubern (V) per José Tlrado 21 a 23 iTarantino: postmodern? per Romà Gubern 37 a 43 per F.J. Sanchez Cuenca 6 L'exubérant romanticisme Guérin 2004 de Max Ophiils Sopar amb taronja per a set per J.C. Romaguera 24 \ 25 per Xavier Flores 44 germanes Procès K: Neo-tokyo présenta: Max Ophiils per Francese M. Rotger 7 Welles + Tsukamoto (cinéastes per Ramon Freixas 45 Vigilau el eel! de culte) Welles (+ Kafka) padrins de procès k. Orson Welles: El procès i per Gabriel Genovart 8_12 Tsukamoto: padrî de neo-tokyo Ciutadà Kane (i II) Oscars 2003: l'(històric) retorn per Knika+iluvijah 26 per Miquel Lopez Crespf46 Q 48 del rei per Hàzael Gonzalez 13 Conferència realitzada per IV Curs sobre QT, el producte és ell l'historiador Cyril Neyrat, per el cinema 49 per J.A. Mendiola 14 introduir el cicle de cinéma Filmar una escultura, esculpir un film, el dia Cinema a "SA NOSTRA" La ley del deseo 2 2 de marc de 2003 Les pellicules del per Joan Bover 15 i 16 per Cyril Neyrat 27 O 34 mes d'abril 50 J 51 B=EH3 MODERNS I Papers de cinema Director Assessors Fotografíes Ediciö mensual Jaume Vidal Francisca Niell Arxiu Centre de Cultura Abril 2004. Nüm. 102 Secretari Redaccio Andreu Ramis Imprimerò Josep Carles Romaguera Edita Miquel Pasqual Gráficas Planisi, SA Miquel Alenyà Centre de Cultura flssessorament linguistic i Dipòsit Legal: PM 648-1994 "SA NOSTRA" traductions Carrer Concepciö, 12 Jeroni Salom 07012 Palma Telefon 971 72 52 10 Fax 971 71 37 57 [email protected] "Temps Modems" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus col-laboradors. Podeu trobar "Temps Modems" al Centre de Cultura 'SA NOSTRA" de Mao, Eivissa, Cittadella ¡ Palma, llibreria Embat, llibreria Ereso i als cines Chaplin, Portopí ¡ Renoir, llibreria Espirafocs (Inca). Editorial AMICSI ENEMICS Als nostres enemies els disculpent L'art de la subtilesa i de la fina iro­ reflexió, una pellicula en la quai tota de soca-rel les errades nia que caracteritzà Nietzsche és paies una generació s'hi veu reflectida. La for­ en aquest aforisme que dins la brevetât ma com compareixen amies i enemies a hi condensa el domini lingùistic i l'em- la vida de cadascú és, empero, molt di­ Friedrich Nietzsche penta cap a la meditació per tal que el versa. Una altra pellicula actual, 21 gra­ lector en tregui tot el significat i la in­ mos, mostra una combinació de fets tendo amagada, que no és poca. que reuneixen tres histories indepen­ D'amies i d'enemics n'ha parlât a vo­ dents en una sola. La desesperació, l'o­ ler el cinema, amb subtileses i sensé. El di i la set cega de venjança en un plan- rise de les amistats perilloses va donar tejament cinematografie reaiment dur. per a dues versions sobre una mateixa Pel que fa a la programado propia, al histôria original. No pera dues versions, Centre de Cultura, tres cicles s'emetran però si per a dues parts espaiades en el aquest mes d'abril. El primer posa We­ temps, ha donat l'amistat, no tant pe- lles davant Tsukamoto o, el que és el rillosa, d'un grup de canadencs que des­ mateix, El proceso davant Tetsuo I. Els prés de El declive del imperio ame­ altres dos, un monografie de Max Op- ricano, pel-licula notable, s'han supe­ hüls en collaboració amb l'Alliance ratela matelxosamb una producció, Las Française i l'altre en collaboració amb invasiones bérbaras, piena també de l'Institut Municipal de formació d'ocupa- matisos que conjuguen la rial la amb la ció i feina sobre Ocupació i Emprenedors. Las invasiones bárbaras. El senpr dels anells: lìladelmans i airgam-hoys om en Peter Jackson, esmentats, concediran almenys que nere o temática a la quai s'adscriu. jo també em vaig lle- he estât un seguidor de l'obra de Si ens referissim a la qualitat intrín­ gir al seu moment Tolkien). Però no havla pensât es- seca de cada obra, ja ens internarí- (quan era més jove) criure res sobre la pellicula de em en paísatges de molt més sinuo­ H BS uns quants cops la tri- Jackson, fins que vaig llegir el mag­ sa orografía. jÊk^MÊ logia completa d'EI nifie i sensible article de Joan Pero és que, a més, l'obra de ^^^^ Senyor dels Anells, Obrador, 'S'hafet realitatel món ide- Tolklen ha de batre's en molts altres més el Silmarillion, El hòbbit i al- at per J.R.R. Tolkien?', sortit al nù­ fronts, com ara la seva presumpta gunscontesdel mateixautor. D'altra mero 100 de Temps Modems, i em misoginia, el seu hàlit racista (els per- banda, fa més de quinze anys que vaig sentir més acompanyat davant sonatges del costat del Bé son ros- escric de cinema a les pagines do- la majoritària opinio general. sos, alts i nôrdics, i els del Mal, pe­ minicalsdel Diario de Ibiza. Pertant, Jo també crée, com l'autor del ci­ tits, bruns i del Sud, etc.), o el seu es pot deduir d'això que m'interes- tât article, que els Anells de Tolkien barroer maniqueisme, entre altres sen el cinema i la literatura (els qui i de Jackson tenen poc a veure entre diverses acusacions. La veritat és que no atorguin massa qualitat llterària si. Però abans, si m'ho permeten, vol- si jutgéssim les obres artistiques —i a Is textos driacomençarpel principi. L'obra d'a- en aquest article conslderarem el ci­ quest escriptor sud-africà mai no ha nema com a tal, ni que només sigui estât un plat de gust d'aquells lec­ per una qüestió metodológica— en tors defensors d'una literatura primer lloc peí seu component idé­ "eulta" —no fa pas massa, el ologie, faríem una bona esbandida poeta eivissenc Vicente a les prestatgeries de les bibliote- Valero entrevistava una ques. A les deis videoclubs també, de les traductores d'EI encara que, de fet, no els aniria gens Senyor dels Anells, malament. I está ciar que no seria Matilde Home, resi­ pas la primera vegada: així de cop, dent a Eivissa, i cap ens venen ràpidament a la memoria dels dos es mostra- les polémiques al voltant de Borges, ven massa afectes NietschzeoPla.Tambéde Heidegger a la saga—; defet, o Céline entre tants d'altres. No sóc la fantasia èpica partidari —si se'm permet la pe­ en general sol tulancia— d'incloure Dalí entre els ser despatxada grans pintors del segle XX, com ara amb un gest de Picasso, Miró o Tapies (per citar no­ certa displicèn- més els de casa), si exceptuem les sé- cia per aquells ves obres de finals de la década deis partidaris d'u­ anys vint (El gran masturbador, El na literatura enigma de Hitler, etc.). Pero, en diguem-ne aquesta opinió no hi té res a veure "major". I la seva (sincera o simulada) afecció això només al régim franquista. pel quefaa I per referir-nos finalmental món la qùestió del cinema, ¿és lícít jutjar l'obra de del gè­ Elia Kazan, Alfred Hitchcock, D. W. Griffith, Fritz Lang o Clint Eastwood per les sèves posicions politiques i idéologiques? (o la de Eisenstein, Polonsky, Biberman o Odetts, per ci- tar-ne també de l'altra banda), ¿re- baixaria aíxó la condíció de grans obres de La ley del silencio, Vértigo, El nacimiento de una nación, Metro- polis o Sin perdón ? De moment, no hem tractat en­ cara aquí el problema de la trilogía de Jackson respecte de la trilogía de Tolkíen. I m'agradaría apressar-me a dír que aquest problema, de ser- hi, no resideix (com s'ha dit ¡ s'ha es- / per referir-nos finalment al món del cinema, lés kit jutjar l'obra de Elia Kazan, Alfred Hitchcock, D. W. Griffith, Fritz Lang o Clint Eastwood per les sèves posicions politiques i idéologiques? (o la de Eisenstein, Polonsky, Biberman o Odetts, per citar-ne també de l'altra banda). I a tot allò que fins llavors havia es­ tât beli i poderós, d'aliò que havia constituït el seu mon, un mon con- demnat a desaparèixer poc a poc per a donar pas a un de nou, on eli ja no hi tindrà un Hoc. I malgrat tot, eli sabra deixar pas a una època en la quai seran els petits els qui "es- taran cridats a pertorbar els conci- lis dels grans" (dit mes o menys tex- tualment), cridats en certa mida a ocupar el Hoc que aquests ocupa- venfinsaquell moment. Eli sera l'ar- tifex del pia segons el quai l'Aneli, el nûmen, sera portât fins a la gola del llop per un menut que a cada revolt enyorarà sensé remei l'escal- for de la Mar, que enyorarà la se- guretat de continuar essent petit (com al capdavall ens succeeix a molts), i no obstant sera prou gran com per dur a terme la tasca que II pertoca. D'això, poca cosa o res ens ha arribat a la cinta premiada re- centment amb onze Oscars. Finalmentensqueda Aragorn, un crit fins a la náusea) en la seva pro- nica (destinât a caure d'un moment guerrer poderós descendent de reis fusió d'efectes especiáis. Els efectes a l'altre al divan d'un psicoanalista, I alhora un rodamón, quasi bé un especiáis son un mitjà, no una fi en en el cas improbable que n'hi ha- vagabund errant que espanta les si mateixos.