Estudi D'alternatives De Les Línies Elèctriques D'alta Tensió Bescanó

ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES PROMOTOR CONSULTOR I BESCANÓ-STA. LLOGAIA

RESUM EXECUTIU ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU

ÍNDEX

1 OBJECTE ...... 3

2 ESCENARIS ANALITZATS I METODOLOGIA D’ANÀLISI ...... 3

3 DEMANDA ACTUAL I PREVISIÓ DEL CREIXEMENT ...... 3

4 POTÈNCIA DE CURTCIRCUIT ...... 4

5 POSSIBILITATS DE MILLORA DE LA XARXA ...... 4

6 QUADRE RESUM...... 5

Pàgina 2 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU

• Escenari 12. Escenari 10 més una línia D/C a 400 kV d’unió entre Sta. Llogaia i Baixàs. 1 OBJECTE En quant a la metodologia d’anàlisi consisteix en la modelització de la xarxa de cadascun L’objecte del present estudi és avaluar diferents escenaris de la xarxa de transport per al dels escenaris anteriorment descrits per tal d’efectuar la simulació del seu comportament. subministrament elèctric a les comarques gironines, efectuar l’anàlisi de diferents configuracions de la xarxa de transport, determinar-ne els límits de proveïment energètic El procediment que s’ha seguit consisteix en realitzar per a cada configuració del model de d’acord amb la dinàmica de creixement de la demanda i amb l’alimentació necessària per xarxa les següents simulacions: al TGV i exposar quines són les millores que aporten respecte a la xarxa actual, proposant alternatives raonables de traçat per a les noves línies elèctriques d’alta tensió per a • l’anàlisi del flux de potència a plena càrrega (demanda punta) i plena disponibilitat de l’alimentació del TGV la xarxa.

• anàlisi de curtcircuit. 2 ESCENARIS ANALITZATS I METODOLOGIA D’ANÀLISI • anàlisi del flux de potència per augments de càrrega del 5, 10, 15 i 20 %. Els escenaris analitzats en el present estudi són els que es descriuen de forma abreviada a continuació. • anàlisi de contingències N-1 (fallada d’un element de la xarxa).

• Escenari 1. Xarxa actual. • anàlisi de contingències N-2 (fallada simultània de dos elements de la xarxa).

• Escenari 2. Xarxa actual amb línia D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Bescanó a 400 kV, Per a cadascuna de les simulacions s’han analitzat els resultats obtinguts pel que fa als subestació Bescanó 400/220 kV, línies D/C a 220 kV Bescanó-Riudarenes i següents aspectes: Bescanó-Sta. Llogaia. • Barres amb subtensions. • Escenari 3. Igual a l’Escenari 2 però amb les línies D/C Bescanó-Riudarenes i • Línies amb sobrecàrregues. Bescanó-Sta. Llogaia a 400 kV. • Transformadors amb sobrecàrregues. • Escenari 4. Xarxa actual amb línia D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó a 400 kV, subestació Bescanó 400/132 kV, subestació Juia2 400/220 kV, línia D/C a • Transformadors amb tensió fora dels límits de regulació. 220 kV Juià2-Sta. Llogaia, subestació Riudarenes 220/110 kV i subestació Sta Llogaia 220/132 kV, línia D/C a 110 kV d’unió Riudarenes-Sils, connexió de la línia a Per comparació d’aquests resultats, obtinguts de la simulació dels diferents models de la 132 kV Juià-Figueres a la subestació de Sta. Llogaia i connexió de la línia a 132 kV xarxa de transport, es determina quin d’ells és el més adient en quan a: Salt-Olot a la subestació de Bescanó. • capacitat òptima de proveïment energètic actual i el previst segons la dinàmica de • Escenari 5. Escenari 4 amb la inclusió d’una planta de cicle combinat connectada a la creixement sense sobrepassar les exigències tècniques i reglamentàries aplicables a subestació de Sta. Llogaia. la xarxa de transport.

• Escenari 6. Escenari 4 amb Sta. Llogaia alimentada amb una línia de D/C a 400 kV • vulnerabilitat davant diversos tipus de contingències, tant siguin contingències N-1 des de Juià2. com contingències N-2.

• Escenari 7. Com l’Escenari 6 però la línia d’unió Juià2-Sta. Llogaia de S/C. 3 DEMANDA ACTUAL I PREVISIÓ DEL CREIXEMENT • Escenari 8. Xarxa actual amb línia D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Bescanó a 400 kV, subestació Bescanó 400/220 kV. La demanda punta de potència a la xarxa de transport de la zona de Girona l’any 2005 es va situar en 840 MW. Aquesta demanda punta és la que ha servit de base per a les • Escenari 9. Escenari 2 més una línia S/C a 220 kV d’unió entre Bescanó i Juià. simulacions. El terme potència i el terme consum energètic presenten una certa equivalència doncs la potència expressa la demanda d’energia en la unitat de temps, i, • Escenari 10. Escenari 3 més una línia S/C a 220 kV d’unió entre Bescanó i Juià. donat que a efectes de simulació i anàlisi s’utilitza el terme de potència, els valors • Escenari 11. Escenari 3 més una línia D/C a 400 kV d’unió entre Sta. Llogaia i obtinguts són extrapolables a termes de consum energètic. Baixàs.

Pàgina 3 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la demanda 5 POSSIBILITATS DE MILLORA DE LA XARXA de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% en un escenari IER (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari 2 de la xarxa planificada permet Totes les actuacions planificades que configuren els diferents escenaris analitzats en el cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de Girona fins a mitjans de present estudi suposen una millora, en major o menor grau, respecte a la xarxa actual. En l’any 2006 per a l’escenari BASE i fins a principis de l’any 2007 per l’escenari IER. tots els escenaris es possibilita un increment de la demanda punta de potència, garantint el subministrament de les comarques gironines i el seu creixement a curt i mig plaç. El quadre resum del final reflecteix els límits de creixement que permet cadascun dels principals escenaris analitzats. Tanmateix, cada actuació també suposa una millora des del punt de vista de vulnerabilitat de la xarxa, passant de la fràgil situació actual a situacions que, si bé no són les optimes, ofereixen unes garanties més sòlides en cas de contingències en la xarxa. 4 POTÈNCIA DE CURTCIRCUIT Unes altres millores que ofereixen els diferents escenaris són les possibilitats de El TGV constitueix una càrrega desequilibrant per la seva pròpia naturalesa. La connexió desmantellament de línies de la xarxa actual i la compactació de les noves línies amb les de càrregues fortament desequilibrants a la xarxa elèctrica repercuteix directament a la existents. qualitat d’ona i per tant pot afectar a gran quantitat d’usuaris. El paràmetre que mesura la qualitat d’ona està directament relacionat amb la taxa de desequilibri que produeix la Les actuacions planificades en la xarxa amb la introducció de nous elements i la connexió càrrega desequilibrant i que es defineix com el quocient entre la potència de la càrrega amb les instal·lacions existents permeten el desmantellament, amb certes reserves, desequilibrant connectada en un punt de la xarxa i la potència de curtcircuit de la xarxa en d’alguns trams de línia existent, tals com la línia de D/C a 132 kV Juià-Salt, un tram de la el punt de connexió. Així doncs, a més càrrega desequilibrant major potència de línia D/C a 220 kV Vic-Juià i la línia de D/C a 132 kV Juià-Figueres. En el quadre resum curtcircuit ha de tenir la xarxa en el punt de connexió de la mateixa, per tal de poder que figura a continuació es reflecteix quina d’aquestes línies es possible desmantellar i en garantir un nivell de qualitat d’ona exigit per la Normativa, i en conseqüència evitar que quin dels escenaris analitzats es pot realitzar. els altres usuaris se’n vegin afectats. En quant a les possibilitats de compactació, en general, i tret de les zones densament A la Norma UNE EN 50160, “Característiques de la tensió subministrada per les xarxes poblades, a l’hora de plantejar un traçat d’una infraestructura elèctrica la utilització de generals de distribució”, s’estableixen els nivells mínims de qualitat d’ona que s’ha de corredors d’infraestructures ja existents és fa mes atractiva que la proposta d’obrir-ne de respectar, a partir dels quals cada Operador del Sistema estableix la taxa de desequilibri nous, sobretot si la infrastructura existent és una línia elèctrica, doncs permet aprofitar i màxima admissible per a consumidors connectats a la xarxa de transport o distribució, per compartir accessos i es minimitza l’impacte sobre el territori. Així doncs les possibilitats de tal de garantir el que s’estableix en la citada norma. compactació que ofereixen els diferents escenaris analitzats en funció del traçat de les noves línies d’alimentació de les subestacions de tracció del TGV són, la compactació Així doncs, REE, que és l’Operador del Sistema a la zona, estableix, en el document entre la nova línia Juià2-Sta. Llogaia amb la línia existent Juia-Figueres i entre la nova línia “Requisits mínims de disseny i equipament per a instal·lacions connectades a la xarxa de Bescanó-Riudarenes amb l’eix existent La Roca-Salt. transport”, una taxa de desequilibri màxima del 0,7% mesurat en minuts, o del 1% mesurat en segons. En el quadre resum del final es reflecteix per a cada escenari quines possibilitats de compactació, entre noves línies i línies existents, ofereix. Donat que la potència de curtcircuit en un punt de la xarxa depèn en gran mesura de la configuració d’operació en cada instant (estat de les maniobres que donen lloc a diferents graus de mallat i de flux de potència) i de l’estat de la generació pròxima (connexió - desconnexió de centrals), els valors de requisits mínims de potència de curtcircuit en un punt de la xarxa s’ha d’entendre aplicat, no a la potència de curtcircuit màxima, sinó a la potencia de curtcircuit habitual o el valor que es superat el 95% del temps.

Així doncs, tenint en compte aquests aspectes, és poden determinar els requeriments de la xarxa per garantir-ne el bon funcionament des del punt de vista de la qualitat de servei i evitar que un gran nombre d’usuaris es vegi afectat, o bé, a partir d’una configuració de xarxa es poden determinar els límits d’utilització, sobretot de càrregues desequilibrants, per tal de mantenir la qualitat d’ona.

En el quadre resum que figura al final, s’ha reflectit, per a els principals escenaris analitzats, els límits d’utilització que permet la configuració de la xarxa planificada, en els punts de connexió del TGV.

Pàgina 4 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU

6 QUADRE RESUM expressats en el quadre resum pel que fa a la càrrega en termes de potència són equivalents als de la càrrega en termes de consum energètic. En la taula que figura a continuació es resumeix per a cada escenari la seva capacitat per absorbir el creixement de la demanda punta, la capacitat d’alimentació del TGV i les En la columna de potència de curtcircuit s’ha expressat, per a cadascuna de les possibilitats millora de xarxa que ofereix. subestacions de tracció del TVG, els valors de la potència de curtcircuit (màxima assolible i valor que es superat el 95% del temps) i el nombre de trens simultanis, suposant una En la columna d’augment de la càrrega en situació de demanda punta s’ha expressat potència de 11MVA per a cada comboi de tren, que es pot alimentar segons la potencia de aquest concepte, prenent com a base per al càlcul la potència en situació de demanda curtcircuit que s’assoleix, respectant el criteri de que la càrrega desequilibrant no superi el punta assolida durant l’any 2005 i que és de 840 MW, en termes de percentatge màxim 0,7% de la potència de curtcircuit en el punt de connexió a la xarxa. d’increment sense que es produeixi cap incidència en la xarxa, en termes d’increment màxim de potència en MW i finalment s’ha reflectit l’any en que s’assolirà el sostre Finalment, en la columna de possibilitats de millora hi figuren els punts de la xarxa en que suposant un increment de la demanda del 2,7%, tal i com preveu el Pla de l’Energia de es pot plantejar el seu desmantellament o bé ofereixen possibilitat de compactació. Catalunya 2006-2015 per a un escenari IER (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Donada l’equivalència entre els conceptes de demanda de potència i consum els valors

AUGMENT DE LA CÀRREGA EN SITUACIÓ DE POSSIBILITATS DE MILLORA. DESMANTELLAMENT I COMPACTACIÓ DE POTÈNCIA DE CURTCIRCUIT DEMANDA PUNTA XARXA ESCENARI Any sostre RIUDARENES STA. LLOGAIA [%] [MW] s/ escenari DESMANTELLAMENT COMPACTACIÓ Núm. Trens Núm. Trens IER (màx. / 95% del temps) (màx. / 95% del temps) simultanis simultanis ESCENARI 1 1585 MVA / 1268 MVA 1084 MVA / 867 MVA 0% 0 2005 0 0 Cap Cap XARXA ACTUAL (Sils 110 kV) (Figures 132 kV) D/C 220 kV Bescanó-Riudarenes amb D/C 132 kV Roca-Salt 3184 MVA / 2547 MVA 3050 MVA / 2440 MVA ESCENARI 2 2% 16,8 2006 1 1 D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Bescanó) (Riudarenes 220 kV) (Sta. Llogaia 220 kV) D/C 220 kV Bescanó-Sta.Llogaia amb D/C 132 kV Juià-Figueres D/C 400 kV Bescanó-Riudarenes amb D/C 132 kV Roca-Salt 7165 MVA / 5732 MVA 6964 MVA / 5571 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Bescanó) ESCENARI 3 4% 33,6 2006 3 3 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 400 kV Bescanó-Sta.Llogaia amb D/C 132 kV Juià-Figueres 9419 MVA / 7535 MVA 3977 MVA / 3182 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) D/C 220 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 4 13% 109,2 2009 4 2 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 220 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres 10422 MVA / 8338 MVA 7662 MVA / 6130 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) D/C 220 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 5 14% 117,6 2010 5 4 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 220 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres 9428 MVA / 7542 MVA 7803 MVA / 6242 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) D/C 400 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 6 14% 117,6 2010 4 4 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres 9428 MVA / 7542 MVA 6739 MVA / 5391 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) S/C 400 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 7 5% 42 2007 4 3 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) 9147 MVA / 7318 MVA 12307 MVA / 9846 MVA S/C 400 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 11 17% 142,8 2011 4 6 D/C 132 kV Juià-Salt (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Figueres D/C 132kV Juià-Figueres

Pàgina 5

ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES PROMOTOR CONSULTOR I BESCANÓ-STA. LLOGAIA

ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

6.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA ÍNDEX PLANIFICADA (ESCENARI 2) ...... 17 6.2.1 Operació en situació normal de plena 1 OBJECTE ...... 5 disponibilitat ...... 17 2 TIPOLOGIA DE LES LÍNIES AÈRIES D’ALTA TENSIÓ ...... 5 6.2.2 Comportament davant contingències...... 17 6.2.3 Capacitat de transport davant del 2.1 CONDUCTORS...... 5 creixement de la punta de la demanda...... 18 2.2 AÏLLADORS...... 6 6.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV ...... 19

2.3 SUPORTS ...... 7 6.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa ...... 19 3 METODOLOGIA DE L’ANÀLISI...... 8 6.2.5.1 Connexió de la línia 132 kV Juià-Figueres a la S.E. 3.1 MODEL (XARXA ACTUAL) ...... 8 “STA. LLOGAIA” ...... 19

3.2 PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ ...... 8 6.2.5.2 Connexió de la línia 132 kV Salt-Olot a la S.E. “BESCANÓ” ...... 19 3.3 ESCENARIS ANALITZATS ...... 10 6.2.5.3 Connexió de la línia 132 kV Salt-Buixalleu a la S.E. 4 L’ALIMENTACIÓ ELÈCTRICA DEL TGV ...... 13 “RIUDARENES” ...... 20 6.2.5.4 Connexió S.E. “RIUDARENES” – S.E. “SILS”...... 20 4.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’ALIMENTACIÓ DEL TGV ...... 13 6.2.5.5 Possibilitat del desmantellament de les línies 110 kV 4.2 REQUISITS TÈCNICS DE LA XARXA D’ALIMENTACIÓ ...... 14 Juià-Girona i Sils-Girona ...... 20 5 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ ACTUAL 7 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ DE GIRONA (ESCENARI 1)...... 14 PLANIFICADA DE GIRONA (ESCENARI 3) ...... 20 5.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA ACTUAL A GIRONA...... 14 7.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA 5.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA (ESCENARI 3) ...... 21 ACTUAL...... 15 7.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA 5.2.1 Operació en situació normal de plena PLANIFICADA (ESCENARI 3) ...... 21 disponibilitat...... 15 7.2.1 Operació en situació normal de plena 5.2.2 Comportament davant contingències ...... 15 disponibilitat ...... 21 5.2.3 Capacitat de transport davant del 7.2.2 Comportament davant contingències...... 21 creixement de la punta de la demanda...... 16 7.2.3 Capacitat de transport davant del 5.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV...... 16 creixement de la punta de la demanda...... 21 7.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV ...... 22 6 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA (ESCENARI 2)...... 17 7.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa ...... 22 6.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (ESCENARI 2)...... 17 7.2.5.1 Possibilitats del desmantellament del D/C Juià-Salt ...... 22

Pàgina 2 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

8 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ 9.2.1 Operació en situació normal de plena PLANIFICADA DE GIRONA (ESCENARI 4)...... 22 disponibilitat ...... 29 9.2.2 Comportament davant contingències...... 29 8.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (ESCENARI 4)...... 22 9.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la demanda...... 30 8.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA 9.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV ...... 30 PLANIFICADA (ESCENARI 4)...... 23 9.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i 8.2.1 Operació en situació normal de plena compactació de xarxa ...... 30 disponibilitat...... 23 9.2.6 Repercussions de la inclusió d’una planta 8.2.2 Comportament davant contingències ...... 23 de cicle combinat...... 30 8.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la demanda...... 24 10 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA (ESCENARI 6) ...... 31 8.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV...... 24 8.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i 10.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA compactació de xarxa...... 25 (ESCENARI 6) ...... 31

8.2.5.1 Connexió de la línia 132 kV Juià-Figueres a la S.E. 10.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA “STA. LLOGAIA”...... 25 PLANIFICADA (ESCENARI 6) ...... 32

8.2.5.2 Connexió S.E. “JUIÀ2 – S.E. “JUIÀ” ...... 26 10.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat ...... 32 8.2.5.3 Connexió de la línia 132 kV Salt-Olot a la S.E. 10.2.2 Comportament davant contingències...... 32 “BESCANÓ”...... 26 10.2.3 Capacitat de transport davant del 8.2.5.4 Connexió de la línia 132 kV Salt-Buixalleu a la S.E. creixement de la punta de la demanda...... 33 “RIUDARENES”...... 26 10.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV ...... 33 8.2.5.5 Possibilitats del desmantellament del D/C Juià-Salt ...... 27 10.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa ...... 33 8.2.5.6 Connexió S.E. “RIUDARENES” – S.E. “SILS” ...... 27 10.2.6 Possibilitats de soterrament...... 33

8.2.5.7 Connexió S.E. “PLA DE L’ESTANY” – S.E. “JUIÀ2”...... 27 11 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ 8.2.5.8 Possibilitat del desmantellament de les línies 110 kV PLANIFICADA DE GIRONA (ESCENARI 7) ...... 34 Juià-Girona i Sils-Girona...... 27 11.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA 8.2.6 Possibilitats de soterrament ...... 27 (ESCENARI 7) ...... 34

9 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ 11.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA PLANIFICADA DE GIRONA (Escenari 5) ...... 28 PLANIFICADA (ESCENARI 7) ...... 35 11.2.1 Operació en situació normal de plena 9.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA disponibilitat ...... 35 (Escenari 5) ...... 28 11.2.2 Comportament davant contingències...... 35 9.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA 11.2.3 Capacitat de transport davant del PLANIFICADA (Escenari 5) ...... 29 creixement de la punta de la demanda...... 36 11.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV ...... 36

Pàgina 3 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

11.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa...... 36 11.2.6 Possibilitats de soterrament ...... 36

12 RESUM COMPARATIU ENTRE ESCENARIS...... 37

13 OPTIMITZACIÓ DELS RECORREGUTS D’ACORD A LA UBICACIÓ MÉS LÒGICA DE LES SUBESTACIONS ...... 39

14 BIBLIOGRAFIA I NORMATIVA...... 39

15 ACRÒNIMS UTILITZATS ...... 39

16 INFORMACIÓ GRÀFICA. PLÀNOLS...... 40

ANNEX I. QUADRES DE RESULTATS DE LES SIMULACIONS

ANNEX II. DOCUMENTACIÓ D’UTILITAT

Pàgina 4 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

TAULA 1 – CAPACITAT DE CONDUCTORS DE FILS D’ALUMINI-ACER 1 OBJECTE

L’objecte del present estudi és avaluar diferents escenaris de la xarxa de transport per al subministrament elèctric a les comarques gironines, efectuar l’anàlisi de diferents configuracions de la xarxa de transport, determinar-ne els límits de proveïment energètic d’acord amb la dinàmica de creixement de la demanda i amb l’alimentació necessària per al TGV i exposar quines són les millores que aporten respecte a la xarxa actual, proposant alternatives raonables de traçat per a les noves línies elèctriques d’alta tensió per a l’alimentació del TGV.

2 TIPOLOGIA DE LES LÍNIES AÈRIES D’ALTA TENSIÓ

Els principals elements que conformen una línia aèria són:

• Els conductors

• Els aïlladors

• Els suports

Per tal de donar una visió general de les diferències entre aquests elements en funció del nivell de tensió de la línia a continuació es descriu la seva funció i les característiques principals d’una forma genèrica però degudament justificada.

2.1 CONDUCTORS

Els conductors són els elements d’una línia aèria encarregats de transportar l’energia elèctrica. Són els únics elements d’una línia que estan en tensió i pels quals hi circula una intensitat.

En el cas de les línies aèries d’alta tensió sempre són despullats, es a dir, no porten cap tipus d’aïllament, i la composició més utilitzada és la de fils d’alumini reforçats amb fils acer. El fet de que els conductors siguin sempre despullats té un gran avantatge, doncs possibilita que un mateix conductor pugui utilitzar-se per a qualsevol nivell de tensió. La diferència entre els diferents tipus de conductor utilitzats rau en les seves característiques elèctriques i mecàniques, les quals varien en funció de la seva composició i, en definitiva, de la seva grandària.

Així doncs, la intensitat màxima que pot circular per un conductor és funció de la seva secció, i està limitada pel Reglament de Línies Elèctriques d’Alta Tensió, el qual limita el valor màxim de la densitat de corrent, ampers per mm2, en règim permanent que pot suportar un conductor en funció de la seva secció i material dels seus fils. Aquesta limitació ve donada per tal de mantenir l’escalfament del conductor per efecte Joule dins d’uns valors raonables, i per tant, la intensitat màxima que hi pot circular també variarà en funció de la temperatura ambient a la que està treballant el conductor. Així doncs la intensitat màxima admissible en un conductor variarà segons l’època de l’any, arribant al seu valor màxim a l’hivern i, per contra, al seu valor mínim a l’estiu.

Pàgina 5 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

En la Taula 1 es mostra la capacitat de conducció per a diversos tipus de conductors potència màxima que es pot transportar augmentarà de forma directament proporcional al utilitzats en les línies aèries d’alta tensió, en la que queda palesa la variació de la nivell de tensió, és a dir, el conductor utilitzat limita la intensitat que pot circular per la línia intensitat màxima que pot circular pel conductor en funció de les condicions i donat que qualsevol conductor pot utilitzar-se per a qualsevol nivell de tensió, la potència climatològiques, temperatura ambient, sol i vent. El RLAT limita la densitat de corrent d’un (producte de tensió per intensitat) que es pot transportar creixerà al mateix ritme que el conductor, i en conseqüència la seva intensitat màxima, però sense especificar les nivell de tensió. A títol d’exemple, una línia a 220 kV amb conductor “Còndor” té una condicions ambientals en que es pot donar aquesta, de fet admet valors diferents si es capacitat de transport a l’estiu de 180 MVA, en canvi per al nivell de 400 kV i el mateix realitza un estudi de la temperatura que assoleixen els conductors, tenint en compte les conductor la capacitat és de 330 MVA. condicions climatològiques i de càrrega. A la pràctica, aquesta intensitat màxima fixada en el RLAT es limita per no sobreescalfar els conductors. Per exemple, una conductor del No passa el mateix amb la secció del conductor. Efectivament, si observem la Taula 1, es tipus “Còndor” admetria, segons el RLAT, una intensitat màxima de 800 A, però segons pot apreciar que la intensitat màxima admissible per a un conductor no creix al mateix els valors del a Taula 1, a 25 ºC de temperatura ambient, i en cas de estar exposats al sol ritme que la seva secció. Això és així perquè la densitat de corrent no és igual per a totes i sense vent, inclús sense sol i sense vent, la intensitat màxima del conductor (640 i 745 A les seccions, i a mesura que augmenta la secció disminueix la densitat de corrent, la qual respectivament) és inferior a la màxima admesa pel RLAT (800 A). En canvi, a 50ºC de ve fixada pel Reglament de Línies Elèctriques d’Alta Tensió. Aquest aspecte es tradueix temperatura ambient en cap cas es pot assolir la màxima intensitat reglamentària (800 A), en que no pel fet d’augmentar molt la secció s’incrementa en la mateixa proporció la tret del cas en que el conductor no està exposat al sol i fa vent (825 A). Evidentment potència que pot transportar per a un mateix nivell de tensió. L’explicació d’aquest fet l’efecte del sol es perjudicial des del punt de vista de la intensitat màxima que pot circular obeeix al que es coneix com a efecte pell, consistent en que el corrent elèctric que circula per un conductor, doncs produeix un escalfament addicional, i en canvi, l’efecte del vent per un conductor de secció circular no és distribueix de manera uniforme en tota la seva és beneficiós, doncs actua com refrigerant. Així doncs, un conductor que “a priori” pot secció, sinó que la densitat de corrent és més gran a mesura que ens acostem a la admetre 800 A d’intensitat màxima, en condicions més desfavorables (a l’estiu) només en superfície. podria admetre 475 A, es a dir, només un 60%. Així doncs, en funció del nivell de tensió, de la potència que es vol transportar i de la TAULA 2 – VALOR DE LA DENSITAT DE CORRENT MÀXIMA ADMISSIBLE I DE LA distància a la que es vol transportar, es pot determinar la secció òptima del conductor a INTENSITAT CORRESPONENT utilitzar. Això comporta un cert grau d’estandardització dels conductors utilitzats per a cada nivell de tensió, mantenint sempre una certa flexibilitat.

CONDUCTORS Donat que el transport d’energia elèctrica està basat en sistema trifàsic de corrent altern el nombre mínim de conductors utilitzats en una línia és de tres, que generalment es MAGNITUT disposen de forma tal que, vistos des de la seva secció, ocupin els vèrtex d’un triangle. Halcón Gaviota Cóndor Cardenal Així doncs una línia formada per tres conductors, un per fase, s’anomena de simple circuit. D’altra banda, és freqüent la instal·lació en els suports de dos circuits o més, inclús també és freqüent la instal·lació de més d’un conductor per fase. Quan per la mateixa Densitat màxima 2 2,043 1,869 1,757 1,628 traça i suports hi ha dos circuits, sis conductors, la línia s’anomena de doble circuit, si hi admissible (A/mm ) ha tres circuits s’anomena de triple circuit i així successivament. En cavi, quan la configuració és d’un circuit però amb dos conductors per fase, la línia s’anomena de Intensitat màxima 574 713 800 889 simple circuit dúplex, si són tres, tríplex i per a quatre quàdruplex. admissible (A)

En la Taula 2 hi figuren els valors de la densitat de corrent màxima admissible i de la 2.2 AÏLLADORS intensitat corresponent, per als quatre tipus de conductors més corrents en línies aèries d’alta tensió, calculada segons el que estableix l’article 22 del RLAT. La característica Els aïlladors són els elements encarregats de fixar els conductors sobre els suports de més diferenciadora entre els valors de la Taula 1 i els de la Taula 2 és que, els valors de forma que no es transmeti el corrent elèctric des dels conductors cap als suports. Els la Taula 1 s’obtenen per una limitació reglamentària, mentre que els de la Taula 2 materials més utilitzats per als aïlladors són la porcellana, el vidre i materials sintètics com s’obtenen per la limitació que imposa la pròpia naturalesa del conductor. Aquest fet es resines epòxid. tradueix en que la intensitat màxima reglamentària mai s’ha de superar encara que el conductor ho permeti, però tampoc s’ha de superar la màxima admesa pel conductor Atenent a la seva forma i composició els aïlladors es poden classificar, d’una manera encara que aquesta sigui inferior a la reglamentària, doncs això posaria en perill la general en: integritat física del conductor. • Aïlladors rígids: estan units al suport mitjançant una ferramenta fixa, de forma que no El tipus de conductor a utilitzar en una línia aèria vindrà donat per la potència màxima que permet cap moviment de l’aïllador i, en conseqüència la seva posició no varia. es vol transportar i la distància a la qual es vol transportar. Per a un mateix conductor la

Pàgina 6 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Aïlladors de cadena: estan constituïts per un nombre variable d’elements, Aplicant l’expressió anterior, la distància mínima de qualsevol element en tensió al suport generalment de vidre, segons la tensió de servei, de forma que conformen una (massa) per a una línia aèria a 110 kV seria de 0,83 mts, de 0,98 mts per a una línia a cadena mòbil en el punt d’unió amb el suports i que permet cert grau de moviment. 132 kV, de 1,56 mts per a una línia de 220 kV i de 2,76 mts per a una línia de 400 kV. A la Aquest aïllador és el més utilitzat en les línies aèries d’alta tensió. Actualment pràctica la llargària de la cadena d’aïlladors es determina segons la capacitat d’aïllament s’utilitzen aïlladors de cadena formats per un sol element polimèric i de llargària dels elements utilitzats i del tipus d’ambient de la zona on s’han d’instal·lar, però sempre variable en funció de la tensió de servei, que permet el mateix grau de moviment que com a mínim han de tenir la llargària obtinguda per l’expressió (1). Això es tradueix en la cadena formada per un nombre variable d’elements. A la imatge inferior es pot que les cadenes d’aïlladors tinguin un mínim de 1 cm de llargària per kV de tensió de la observar un aïllador de cadena forma per varis elements de vidre. línia, augmentant-se aquest valor si la línia es troba en una zona amb un ambient desfavorable (contaminació, pols, alta salinitat, atmosfera corrosiva, etc).

Així doncs els aïlladors són els elements que permeten diferenciar de forma més clara i concisa la tensió de servei d’una línia, al contrari dels conductors que són vàlids per a qualsevol nivell de tensió.

2.3 SUPORTS

Els suports són els elements de la línia encarregats de mantenir els conductors a suficient alçada sobre el terreny i adequadament separats entre sí.

Així doncs, i pel tal de mantenir els conductors a suficient alçada sobre el terreny, el valor mínim de la qual el fixa el RLAT en funció de la tensió de la línia, l’alçada dels suports dependrà directament de la separació entre ells i de la orografia del terreny, de la separació vertical necessària entre conductors (que és funció de la tensió de la línia i de la fletxa del conductor). En canvi, l’amplada dels suports dependrà únicament de la separació horitzontal necessària entre conductors.

D’altra banda, la forma, composició i envergadura dels suports dependran de la resistència mecànica necessària per suportar tots els esforços a que estiguin sotmesos. En funció de la disposició i forma de fixació de la cadena d’aïlladors al conductor i al suport les cadenes poden de suspensió o d’amarrament. En el primer cas, la cadena es Tots aquests aspectes, tipus i tesat del conductor, tensió de la línia, orografia del terreny fixa al suport i l’altre al conductor de forma que queda en posició vertical i pot oscil·lar estan relacionats entre sí de forma que una variació en algun d’ells s’influeix en les com un pèndul, quedant el conductor en suspensió. D’aquesta forma només cal una característiques que han de tenir tots els altres. Per exemple, l’elecció del tipus de suport cadena per cada conductor i suport. En el segon cas, la unió entre conductor i suport es que s’ha d’utilitzar, i per tant les seves dimensions, variaran segons el tipus de conductor realitza mitjançant dues cadenes, una a cada costat del suport, entès en el sentit escollit i la tracció a la que s’efectuï la seva estesa, aspecte que, conjuntament amb longitudinal de la línia, de forma que no permet oscil·lacions, tal i com es pot apreciar en l’orografia del terreny, influeix en la separació màxima a la que poden col·locar-se els la imatge superior. suports i per tant en la seva alçada, influeix en la separació que hi ha d’haver entre conductors, conjuntament amb la tensió de la línia, i per tant en la alçada i amplada del Tal i com s’ha dit la llargària dels aïlladors ve determinada per la tensió de servei. Donat suport, i, finalment, influeix en la resistència mecànica que ha de tenir el suport. que la seva funció és la de no permetre el pas del corrent elèctric entre el conductor i el suport a més tensió més llargària ha de tenir l’aïllador. Les distàncies mínimes entre els Un altre aspecte que influeix en el tipus del suport és la seva funció, segons la qual, els elements en tensió, conductors i els seus accessoris, i els suports ve fixada pel RLAT suports es classifiquen en: mitjançant l’expressió: • Suports d’alineació: la seva funció és la de suportar els conductors en els trams U rectes de la línia. 0,1 + (metres ) (1) 150 • Suports d’ancoratge: la seva funció és la de proporcionar un punt ferm a la línia, de amb un mínim de 0,2 metres, i on U és el valor de la tensió de servei de la línia en kV. forma que a causa del trencament d’algun conductor i algun altre suport no es produeixi un efecte “domino” i es malmeti gran part o la totalitat de la línia.

Pàgina 7 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Suports d’angle: són els utilitzats per suportar els conductors en els vèrtex o angles Queda palès, doncs, que l’envergadura dels suports creix a mesura que creix la tensió que forma la línia en els canvis de direcció en el seu traçat. d’una línia. Les diferències més grans s’aprecien entre els suports per a les línies de 110 i 132 kV i les línies de 220 i 400 kV, mentre que entre aquestes dues últimes tensions les • Suports de fi de línia: són els suports situats en els extrems inicial i final de la línia, i diferències no són tant grans com caldria esperar pel fet de doblar gairebé el nivell de pràcticament només han de suportar els esforços de tracció dels conductors. tensió. Constitueixen uns dels punts d’ancoratge més forts de la línia.

• Suports especials: són els que la seva funció és diferent a totes les anteriors, com 3 METODOLOGIA DE L’ANÀLISI poden ser, per exemple, els d’encreuament amb carreteres, rius, altres línies, o bé els de derivació. A l’hora d’analitzar el comportament de la xarxa de transport és necessari establir una metodologia de treball que permeti obtenir uns resultats que aportin les dades necessàries per efectuar un diagnòstic de forma estructurada i fiable.

La metodologia utilitzada per realitzar el present estudi, i que es descriu de forma més àmplia en els següents apartats, consisteix en la modelització de la xarxa actual, com a punt de partida, i amb el model obtingut es realitza la simulació i anàlisi del seu comportament davant diferents supòsits i, posteriorment, efectuant-hi diferents modificacions s’obtenen diferents escenaris, amb els quals, a l’igual que amb el model de la xarxa actual, es poden efectuar les corresponents simulacions i anàlisi del seu comportament.

Els resultats així obtinguts, de forma sistemàtica, permeten efectuar comparatives entre els diferents escenaris analitzats de les que se’n poden extreure les corresponents Alineació Ancoratge Angle Fi de línia conclusions.

Si ens centrem exclusivament en el nivell de tensió de la línia, les dimensions dels suports utilitzats en cada cas, per una línia de doble circuit, varien de forma que aquestes 3.1 MODEL (XARXA ACTUAL) augmenten a mesura que la tensió augmenta. En la Taula 3 hi figuren els valors de les El model utilitzat per efectuar la simulació i anàlisi del seu comportament s’ha elaborat a mesures dels suports, per a línies de doble circuit, en funció de la tensió de servei de la partir de dades obtingudes sobre terreny, amb el seguiment i observació de les línia, així podem fer-nos una idea de l’ordre de variació de les mesures dels suports instal·lacions, fet que ha estat possible donat que les instal·lacions de distribució i utilitzats en cada cas. transport en alta tensió tenen un elevat grau d’estandardització. Per a l’elaboració del TAULA 3 – DIMENSIONS DE SUPORTS MÉS FREQÜENTS EN ALTA TENSIÓ model en aquelles també han estat utilitzades les dades pròpies del consultor en aquells punts on ha estat possible. TENSIÓ 110/132 220 400 kV Així doncs, el model obtingut té un elevat grau d’aproximació a la xarxa real, i en conseqüència els resultats obtinguts de la simulació són altament fiables, i més si ALÇADA 26,00/46,20 32,00/58,00 43,70/57,60 s’analitzen de forma comparativa entre els diferents escenaris. mts (màx./mín.)

SEPARACIÓ 3.2 PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ VERTICAL COND. 4,50 6,00 8,00 mts Per a l’anàlisi i avaluació dels diferents escenaris s’ha procedit a efectuar la simulació del comportament dels models de la xarxa de transport i distribució amb diferents SEPARACIÓ configuracions. HORIT. COND. 11,00/7,00 13,00/10,00 16,40/12,60 mts (màx./mín.) El procediment que s’ha seguit consisteix en realitzar per a cada configuració del model de xarxa les següents simulacions: AMPLÀRIA BASE 6,70/3,80 8,60/4,90 12,40/6,00 mts (màx./mín.)

Pàgina 8 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• l’anàlisi del flux de potència a plena càrrega (demanda punta) i plena disponibilitat de marges de variació dels paràmetres de control en l’operació, així com les contingències la xarxa. que s’han de contemplar en l’anàlisi de seguretat.

• anàlisi de curtcircuit. En concret en el P.O. 1.1 “Criteris de funcionament i seguretat per a l’operació del sistema elèctric” s’estableix que els paràmetres que permeten supervisar l’estat d’un • anàlisi del flux de potència per augments de càrrega del 5, 10, 15 i 20 %. sistema són: la freqüència, la tensió en els nusos de la xarxa i els nivells de càrrega dels diferents elements de la xarxa (línies, transformadors i aparellatge associat), i que, les • anàlisi de contingències N-1 (fallada d’un element de la xarxa). contingències que s’han de contemplar en l’anàlisi de la seguretat són:

• anàlisi de contingències N-2 (fallada simultània de dos elements de la xarxa). • La fallada simple d’un element qualsevol del sistema (generador, transformador, línia o reactància) (criteri N-1). Per a cadascuna de les simulacions s’han analitzat els resultats obtinguts pel que fa als següents aspectes: • La fallada simultània dels dos circuits d’una línia de doble circuit que estiguin compartint els suports en una llargària de mes de 30 km del seu traçat (criteri N-2). • Barres amb subtensions. Tan mateix, en el P.O. 1.1, s’estableixen els marges de variació dels valors dels • Línies amb sobrecàrregues. esmentats paràmetres de control en cas de contingències. Així en el cas de contingència N-1 el nivell de la tensió en qualsevol nus no pot assolir valors situats fora dels límits • Transformadors amb sobrecàrregues. següents: • Transformadors amb tensió fora dels límits de regulació. Nivell de tensió Mínim Màxim Per comparació d’aquests resultats, obtinguts de la simulació dels diferents models de la xarxa de transport, es determina quin d’ells és el més adient en quan a: 400 kV 380 kV (95%) 435 kV 108,7%)

• capacitat òptima de proveïment energètic actual i el previst segons la dinàmica de 220 kV 205 kV (93%) 245 kV (111%) creixement sense sobrepassar les exigències tècniques i reglamentàries aplicables a la xarxa de transport. Tan mateix en cap línia hi pot haver una sobrecàrrega respecte al seu límit tèrmic • vulnerabilitat davant diversos tipus de contingències, tant siguin contingències N-1 estacional (estiu o hivern) i només s’admet una sobrecàrrega transitòria del 15% durant com contingències N-2. un període inferior a 20 minuts. Tampoc cap transformador pot superar la seva potència El Reial Decret 1955/2000 de 1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de nominal, excepte a l’hivern, on s’admet una sobrecàrrega del 10% de la seva potència transport, distribució, comercialització, subministrament i procediment de autorització de nominal. instal·lacions de energia elèctrica, en el Títol II, Capítol IV “Qualitat del servei en la xarxa Per a les contingències N-2 no hi pot haver sobrecàrregues en les línies superiors al 15% de transport”, fixa els aspectes que configuren la qualitat del servei en l’activitat de del seu límit tèrmic estacional, ni sobrecàrregues en els transformadors superiors al 20% transport d’energia elèctrica, i estableix la base per l’elaboració dels Procediments a l’hivern, al 10% a l’estiu ni al 15% la resta de l’any. Els nivell de tensió en els nusos ha d’Operació que hauran de concretar els índex i mètodes de càlcul i mesura de la qualitat d’estar entre els següents límits: del servei, prèvia aprovació per part del Ministeri d’Economia. Tanmateix, en l’esmentat Capítol s’estableixen els indicadors de mesura de la qualitat global de la xarxa de transport, que són l’energia no subministrada (ENS), el temps d’interrupció mig (TIM) i Nivell de tensió Mínim Màxim l’índex d’indisponiblitat (ID). L’elaboració dels Procediments d’Operació i els paràmetres i valors que s’hi defineixen han d’anar encaminats a aconseguir l’acompliment dels 400 kV 375 kV (93,75%) 435 kV (108,7%) esmentats indicadors de qualitat global de la xarxa de transport. 220 kV 200 kV (90%) 245 kV (111%) En conseqüència amb els motius exposats en el paràgrafs anterior, el principal criteri utilitzat per valorar si un escenari és més adient que un altre és el de màxim acompliment dels procediments per a l’operació del sistema elèctric. En la Resolució del de 30 de juliol Durant el funcionament normal de la xarxa (plena disponibilitat d’elements) el P.O. 1.3 de 1998, BOE. 197 de 18 d’agost de 1998, de la Secretaria d’Estat d’Energia i Recursos “Establiment de les tensions admissibles en els nusos de la xarxa gestionada per Minerals, per la que s’aprova un conjunt de procediments de caràcter tècnic i instrumental l’operador del sistema” determina els criteris per establir marges admissibles dels nivells necessaris per a realitzar l’adequada gestió tècnica del sistema elèctric, s’estableixen els

Pàgina 9 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

de tensió, els quals es concreten en el P.O. 1.4 “Condicions d’entrega de l’energia en el 3.3 ESCENARIS ANALITZATS punts frontera de la xarxa gestionada per l’operador del sistema”. Els límits queden establerts en els següents valors: per al nivell de 400 kV en els punts frontera, s’admet un A partir del model de la xarxa actual, i efectuant-hi modificacions, encaminades a obtenir màxim de 420 kV i un mínim de 390 kV, i eventualment es pot arribar a un màxim de fins una xarxa amb més capacitat de proveïment energètic i d’absorbir el creixement de la a 435 kV i un mínim de fins a 375 kV. Per al nivell de 220 kV, el marge admissible és de demanda, possibilitar l’alimentació del TGV amb les garanties suficients per mantenir la 205-245 kV i eventualment de 200-245 kV. qualitat del servei elèctric a la xarxa de transport i reforçar la xarxa de transport de forma que sigui menys vulnerable davant de possibles contingències, s’han obtingut els Pel que fa al nivell de càrrega, els límits es determinen segons el que disposa el P.O. 1.2 escenaris amb diferents configuracions de la xarxa. Els models o escenaris amb les “Establiment dels nivells admissibles de càrrega en la xarxa gestionada per l’operador del diferents configuracions obtingudes i mitjançant el seu anàlisi permet obtenir una visió del sistema”. Aquest procediment determina els aspectes mínims que han de contemplar els grau de satisfacció dels aspectes abans enumerats. models utilitzats en la metodologia de càlcul de la capacitat de transport i transformació, així com la periodicitat i procediment per establir els nivell màxims de càrrega dels A cadascun d’ells s’ha aplicat el procediment descrit en l’apartat 3.2. Els escenaris elements de la xarxa de transport d’energia elèctrica. analitzats han estat els que s’enumeren a continuació:

Figura 2. Esquema Escenari 2 Figura 1. Esquema xarxa actual (Escenari 1) • Escenari 1. (Figura 1). Xarxa actual.

Pàgina 10 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Escenari 2. (Figura 2).Xarxa actual amb les següents actuacions, que a més a més • Escenari 3. (Figura 3).Xarxa actual amb les següents actuacions, amb les s’obtenen de les aportacions de l’escenari anterior possibiliten l’alimentació del TGV: les mateixes aportacions que en l’anterior escenari però amb una quantia major.

- Nova línia de doble circuit a 400 kV Vic-Bescanó/Sentmenat-Bescanó. - Nova línia de doble circuit a 400 kV Vic-Bescanó/Sentmenat-Bescanó. - Nova subestació a Bescanó amb transformació 400/220 kV i connexió de la línia de doble circuit a - Nova subestació a Bescanó amb transformació 400/220 kV i connexió de la línia de doble circuit a 220 kV Bescanó-Juià (tram de l’actual línia Vic-Bescanó). 220 kV Bescanó-Juià (tram de l’actual línia Vic-Bescanó).

- Desmuntatge de l’actual línia doble circuit 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Bescanó). - Desmuntatge de l’actual línia doble circuit 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Bescanó). - Nova subestació a Riudarenes per l’alimentació del TGV. - Nova subestació a Riudarenes per l’alimentació del TGV. - Nova línia de doble circuit a 220 kV Bescanó-Riudarenes. - Nova línia de doble circuit a 400 kV Bescanó-Riudarenes. - Nova subestació a Sta. Llogaia per l’alimentació del TGV. - Nova subestació a Sta. Llogaia per l’alimentació del TGV. - Nova línia de doble circuit a 220 kV Bescanó-Sta. Llogaia. - Nova línia de doble circuit a 400 kV Bescanó-Sta. Llogaia.

Figura 3. Esquema Escenari 3 Figura 4. Esquema Escenari 4

Pàgina 11 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Escenari 4. (Figura 4). Xarxa actual amb les següents actuacions, amb les que s’obté - Nova línia de doble circuit a 220 kV d’enllaç entre les subestacions Juià2-Juià aprofitant un tram una configuració a mig camí entre l’Escenari 3 i l’Escenari 4, amb connexions entre de l’actual línia 220 kV D/C Vic-Juià. xarxa actual i xarxa planificada per tal de millorar el comportament de la xarxa i - Nova subestació a Sta. Llogaia per l’alimentació del TGV amb transformació 400/132 kV aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves instal·lacions: - Nova línia de doble circuit 400 kV Juià2-Sta.Llogaia. - Nova subestació a Bescanó amb transformació 400/132 kV. - Nova línia de doble circuit a 132 kV d’enllaç entre la línia 132 kV Juià-Figueres i la subestació de - Nova línia de doble circuit a 400 kV Vic-Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó. Sta. Llogaia (entrada-sortida).

- Nova línia de triple circuit a 132 kV d’enllaç entre l’actual línia a 132 kV Salt-Olot amb la - Desmuntatge de l’actual línia doble circuit 220 kV Vic-Juià en la major part del seu traçat (tram subestació de Bescanó (entrada/sortida) i desdoblament a doble circuit del tram Bescanó-Salt de Vic-Juià2). l’actual línia a 132 kV Salt-Olot. - Desmuntatge de l’actual línia de doble circuit 132 kV Juià-Salt. - Nova subestació a Riudarenes per l’alimentació del TGV, amb transformació 400/110 kV. - Nova línia de doble circuit a 110 kV Riudarenes-Sils. - Nova subestació Juià2 amb transformació 400/220 kV - Nova línia doble circuit a 400 kV Bescanó-Juià2 - Nova línia de doble circuit a 220 kV d’enllaç entre les subestacions Juià2-Juià aprofitant un tram de l’actual línia 220 kV D/C Vic-Juià.

- Nova subestació a Sta. Llogaia per l’alimentació del TGV amb transformació 220/132 kV - Nova línia de doble circuit 220 kV Juià2-Sta.Llogaia. - Nova línia de doble circuit a 132 kV d’enllaç entre la línia 132 kV Juià-Figueres i la subestació de Sta. Llogaia (entrada-sortida).

- Desmuntatge de l’actual línia doble circuit 220 kV Vic-Juià en la major part del seu traçat (tram Vic-Juià2).

- Desmuntatge de l’actual línia de doble circuit 132 kV Juià-Salt.

• Escenari 5. (Figura 4). Es tracta de la mateixa configuració de l’Escenari 4 amb la implantació d’una planta de cicle combinat de 400 kW en diferents ubicacions, encaminades a millorar la capacitat d’alimentació del TGV a Sta. Llogaia.

• Escenari 6. (Figura 5). Xarxa actual amb les següents actuacions, que configuren una variant de l’Escenari 4 que millora la capacitat d’alimentació del TGV a Sta. Llogaia i la capacitat de proveïment energètic a la zona nord-est de Girona:

- Nova subestació a Bescanó amb transformació 400/132 kV. - Nova línia de doble circuit a 400 kV Vic-Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó. - Nova línia de triple circuit a 132 kV d’enllaç entre l’actual línia a 132 kV Salt-Olot amb la subestació de Bescanó (entrada/sortida) i desdoblament a doble circuit del tram Bescanó-Salt de l’actual línia a 132 kV Salt-Olot.

- Nova subestació a Riudarenes per l’alimentació del TGV, amb transformació 400/110 kV. - Nova línia de doble circuit a 110 kV Riudarenes-Sils. - Nova subestació Juià2 amb transformació 400/220 kV Figura 5. Esquema Escenari 6 - Nova línia doble circuit a 400 kV Bescanó-Juià2

Pàgina 12 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Escenari 7. (Figura 6). Xarxa actual amb les següents actuacions, que configuren una variant de l’Escenari 4 que millora la capacitat d’alimentació del TGV a Sta. Llogaia i la capacitat de proveïment energètic a la zona nord-est de Girona:

- Nova subestació a Riudarenes per l’alimentació del TGV, amb transformació 400/110 kV. - Nova línia de doble circuit a 110 kV Riudarenes-Sils. - Nova subestació Juià2 amb transformació 400/220 kV - Nova línia doble circuit a 400 kV Bescanó-Juià2 - Nova línia de doble circuit a 220 kV d’enllaç entre les subestacions Juià2-Juià aprofitant un tram de l’actual línia 220 kV D/C Vic-Juià.

- Nova subestació a Sta. Llogaia per l’alimentació del TGV amb transformació 400/132 kV - Nova línia d’un circuit 400 kV Juià2-Sta.Llogaia. - Nova línia de doble circuit a 132 kV d’enllaç entre la línia 132 kV Juià-Figueres i la subestació de Sta. Llogaia (entrada-sortida).

- Desmuntatge de l’actual línia doble circuit 220 kV Vic-Juià en la major part del seu traçat (tram Vic-Juià2).

- Desmuntatge de l’actual línia de doble circuit 132 kV Juià-Salt.

Malgrat que la simulació i anàlisi s’ha efectuat en altres escenaris que no són objecte d’aquest estudi, ja sigui perquè suposen una solució inclosa en les aquí detallades, o bé suposen una ampliació de les necessitats locals, les dades obtingudes permeten ampliar les opcions de comparació i obtenir una visió més ampla, i si cab més objectiva, de les possibles alternatives de la xarxa planificada. Per tal de no estendre’ns excessivament en consideracions reiteratives, en aquest document només es reflectirà l’anàlisi detallat dels resultats obtinguts en els escenaris descrits més amunt, i en l’Annex I hi figuren les descripcions i els resultats de l’anàlisi de la resta d’escenaris. Els escenaris aquí descrits, sense arribar a ser els més òptims, s’ha considerat que són prou plausibles per ser els únics que es detallin i es desenvolupin en aquest document.

Figura 6. Esquema Escenari 7 4 L’ALIMENTACIÓ ELÈCTRICA DEL TGV Les característiques de l’alimentació elèctrica del TGV, per la pròpia naturalesa de la 4.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’ALIMENTACIÓ DEL TGV càrrega, són especialment peculiars. Mentre que el sistema d’alimentació és de corrent altern trifàsic la càrrega és monofàsica i això provoca un gran desequilibri entre els Un comboi de tren d’alta velocitat, generalment, està traccionat per varies unitats de corrents que circulen per cadascuna de les fases i conseqüentment entre les tensions, motor monofàsic de corrent altern, amb una potència total en llanda de 8,8 MW (11MVA) afectant, en forma de pertorbacions a la resta d’usuaris de la xarxa de transport o per a trens amb velocitats màximes superiors als 250 km/h. distribució. A continuació es descriuen, en trets generals, les característiques de l’alimentació elèctrica del TGV i els requisits tècnics de la xarxa d’alimentació.

Pàgina 13 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

L’alimentació del TGV es realitza mitjançant subestacions de tracció connectades d’una A la Norma UNE EN 50160, “Característiques de la tensió subministrada per les xarxes banda al la xarxa d’alta tensió (transport) i de l’altra a la catenària de la línia d’alta generals de distribució”, s’estableixen els nivells mínims de qualitat d’ona que s’ha de velocitat (LAV), i per centres d’autotransformació connectats únicament a la catenària de respectar, a partir dels quals cada Operador del Sistema estableix la taxa de desequilibri la LAV. màxima admissible per a consumidors connectats a la xarxa de transport o distribució, per tal de garantir el que s’estableix en la citada norma. Cada SE de tracció conta amb dos transformadors bifàsics de 60 MVA de potència cadascun i una relació de transformació 400/2x27,5 kV o 220/2x27,5 kV, encarregats de Així doncs, REE, que és l’Operador del Sistema a la zona, estableix, en el document transformar l’energia de la xarxa d’alta tensió al nivell de 27,5 kV amb el que s’alimenta la “Requisits mínims de disseny i equipament per a instal·lacions connectades a la xarxa de catenària de la LAV. Els criteris de disseny de l’ADIF (Administrador d’Infrastructures transport”, una taxa de desequilibri màxima del 0,7% mesurat en minuts, o del 1% Ferroviàries) estableixen una SE de tracció cada 60 km de via fèrria i cadascuna mesurat en segons. d’aquestes subestacions alimenta 30 km per cada costat, un costat per a cada transformador, i ambdues vies, una per cada sentit de circulació. Així doncs cada Donat que la potència de curtcircuit en un punt de la xarxa depèn en gran mesura de la transformador bifàsic alimenta una plataforma de 30 km de via fèrria de dos sentits, on configuració d’operació en cada instant (estat de les maniobres que donen lloc a diferents cada sentit s’alimenta de forma monofàsica a la tensió de 27,5 kV. De més a més, en cas graus de mallat i de flux de potència) i de l’estat de la generació pròxima (connexió - de fallada d’un dels transformadors la subestació col·lateral ha de ser capaç d’alimentar el desconnexió de centrals), els valors de requisits mínims de potència de curtcircuit en un tram corresponent. punt de la xarxa s’ha d’entendre aplicat, no a la potència de curtcircuit màxima, sinó a la potencia de curtcircuit habitual o el valor que es superat el 95% del temps. Els centres d’autotransformació, que s’instal·len entre les subestacions de tracció, asseguren que els nivells de tensió es mantinguin dins dels valors mínims i siguin més Així doncs, i segons els requeriments de potència per a les subestacions de tracció del uniformes a lo llarg dels 30 km de plataforma de via fèrria. TAV que ha sol·licitat l’ADIF, la potència de curtcircuit que ha de tenir la xarxa d’alta tensió en els punts de connexió ha de ser de l’ordre 8.570 MVA, com a valor que es Arran de les característiques de l’alimentació del TGV descrites abans, la ubicació superat el 95% del temps i de l’ordre de 10.700 MVA, com a valor de potència màxima de geogràfica de les subestacions de tracció a les comarques de Girona se situen a curtcircuit. Riudarenes i Sta. Llogaia. Aquests indrets compleixen els termes d’interdistància entre subestacions en el tram entre Barcelona (Nus de la Trinitat) i la frontera amb França (Le Aquestes potències de curtcircuit de valors tan alts, o uns efectes similars, es poden Soler), essent les distàncies parcials entre subestacions de 70 km entre la del Nus de la aconseguir mitjançant: Trinitat i Riudarenes, de 58 km entre Riudarenes i Sta. Llogaia i de 52,6 km enter Sta. Llogaia i Le Soler. • Connexió a la xarxa de 400 kV, que és la que presenta valors més elevats de potència de curtcircuit. Per al disseny de la LAV s’aplica la Norma UIC 795 “Puissance minimale installée. Catégories des lignes”, segons la qual la línia d’alta velocitat Madrid – Frontera Francesa • Connexió a xarxes de 220 kV fortament mallades, fet que incrementa la seva es classifica com de categoria IIc. Aplicant els paràmetres de disseny establerts segons potència de curtcircuit. aquesta classificació la demanda de potència per a cada subestació de tracció seria de l’ordre de 60 MVA, corresponent amb la potència sol·licitada per l’ADIF. • Connexió amb nivells de tensió de 220 kV o inferiors a través de línies i transformadors de dedicació exclusiva per al TGV. D’aquesta manera els desequilibris de tensió es mesuren en relació al nivell d’alta tensió al que es 4.2 REQUISITS TÈCNICS DE LA XARXA D’ALIMENTACIÓ connecten i les pertorbacions queden aïllades i no es transmeten als altres usuaris.

Tal i com ja s’ha descrit, el TGV constitueix una càrrega desequilibrant per la seva pròpia naturalesa. La connexió de càrregues fortament desequilibrants a la xarxa elèctrica 5 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ ACTUAL DE GIRONA repercuteix directament a la qualitat d’ona i per tant pot afectar a gran quantitat d’usuaris. (ESCENARI 1) El paràmetre que mesura la qualitat d’ona està directament relacionat amb la taxa de desequilibri que produeix la càrrega desequilibrant i que es defineix com el quocient entre la potència de la càrrega desequilibrant connectada en un punt de la xarxa i la potència 5.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA ACTUAL A GIRONA de curtcircuit de la xarxa en el punt de connexió. Així doncs, a més càrrega desequilibrant major potència de curtcircuit ha de tenir la xarxa en el punt de connexió de la mateixa, per La xarxa de transport i distribució a la província de Girona actualment té com a centre tal de poder garantir un nivell de qualitat d’ona exigit per la Normativa, i en conseqüència neuràlgic la subestació de Juià, que actua com a centre d’alimentació de la xarxa de evitar que els altres usuaris se’n vegin afectats. distribució. Està connectat a la xarxa de transport al nivell de tensió de 220 kV, rebent l’energia des de Vic, i la transforma als nivells de 132 kV i 110 kV per tal d’alimentar la xarxa de distribució.

Pàgina 14 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Així doncs, les vies d’entrada d’energia a la zona són: 5.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA ACTUAL

• L’alimentació de la subestació de Juià a traves de la línia 220 kV de doble circuit A continuació es descriuen els resultats més significatius de la simulació efectuada amb (D/C) Vic-Juià. el model de la xarxa actual. Les taules complertes amb els valors dels paràmetres analitzats i la totalitat dels resultats es poden torbar a l’Annex I d’aquest document • Alimentació a la subestació de S. Celoni a 220 kV des dels circuits Vic-S.Celoni i Sentmenat-S.Celoni. A la subestació de S. Celoni s’efectua la transformació 220/110 kV per tal d’alimentar el D/C S.Celoni-Tordera. 5.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat

• L’alimentació des de la subestació de La Roca amb la transformació 220/132 kV i a La capacitat de transport d’energia de la xarxa actual amb plena disponibilitat dels seus traves de l’eix en doble circuit La Roca-Buixalleu-Salt i La Roca-Llinars-Salt. Tant elements presenta, en situació de punta de demanda, una gran dificultat per a mantenir mateix la subestació de La Roca rep l’energia des de Sentmenat al nivell de 220 kV i els nivells de tensió dins dels valors requerits i un alt grau de saturació. de Sta. Coloma al nivell de 132 kV. La subestació de Vic s’alimenta al nivell de 400 kV amb dues connexions de gran • L’alimentació des de Vic a traves de l’eix a 132 kV Vic-Olot amb l’anell format pels llargària. Una pel costat de la xarxa de Catalunya amb la subestació de Pierola (que rep circuits Vic-Sta.Cecilia-Ripoll-Olot i Vic-Olot, i la línia Olot-Salt. l’energia des de Vandellòs i Ascó) i l’altra amb la subestació de Baixàs, pel costat de França. En situacions de demanda punta (840 MW) el nus de 400 kV de Vic presenta • L’alimentació des de la subestació Osona (Vic) al nivell de 110 kV mitjançant l’eix de un nivell de tensió de 387 kV que està per sota dels 390 kV mínims admissibles en el doble circuit Osona-S.Hilari-Susqueda-Xirgu i Osona-Sau-P.Estany-Xirgu. rang d’operació normal segons el P.O. 1.3 i P.O. 1.4 (390-420 kV).

D’altra banda la distribució de l’energia des dels punts d’alimentació abans esmentats es D’altra banda en el nus de 220 kV de la subestació de Juià, per la situació de demanda realitza a través de la xarxa de distribució als nivells de tensió de 132 i 110 kV, que està punta (840 MW) el nivell de tensió se situa a 210 kV, mantenint-se per sobre dels 205 formada pels següents anells: kV mínims admissibles en el rang d’operació normal.

• Des de Juià i al nivell de 132 kV es distribueix l’energia cap a l’Alt Empordà amb Pel que fa al nivell de saturació de les línies, es produeixen nivells alts de càrrega l’anell format pels circuits Juià-Figueres i Juià-Torrevent-Llançà-Figueres. respecte la seva capacitat nominal. El doble circuit a 220 kV Sentmenat-S.Celoni/Vic- S.Celoni adquireix en situacions de punta de demanda un nivell de càrrega del 83% i • La subestació de Salt s’alimenta mitjançant la línia de doble circuit Juià-Salt al nivell 74%, respectivament per a cada circuit, i el doble circuit a 110 kV S.Celoni-Tordera de 132 kV. Aquesta línia de doble circuit també permet la connexió de la subestació arriba al 79% de la seva capacitat. Un altre eix que encara arriba a nivells més alts és de Juià amb l’eix de doble circuit La Roca-Buixalleu-Salt i La Roca-Llinars-Salt. Al el doble circuit a 132 kV Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt, en que s’arriba a un mateix temps la subestació de Salt i Olot estan interconnectades mitjançant un línia nivell de càrrega del 94%. On es pot produir una saturació en situació de punta de d’un circuit. demanda és en la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda assolint un nivell de càrrega del 103%, encara que aquesta situació es pot arribar a minimitzar, mitjançant les • L’anell de distribució a 110 kV des de Juià format per la unió de les subestacions Juià-Bellcaire-Palafrugell-C.Aro-Juià i l’anell de distribució a 110 kV des de Juià maniobres pertinents, desviant el flux de potencia a altres línies amb menys càrrega. format per la unió de les subestacions Juià-Girona-Sils-Tordera-Lloret-C.Aro-Juià. Ambdós anells tenen un punt comú de connexió a la subestació de C.Aro. El segon 5.2.2 Comportament davant contingències anell permet la injecció d’energia a la zona a través de la línia a 110 kV de doble circuit S.Celoni-Tordera i a traves de l’eix a 110 kV S.Celoni-Mataró-Calella-Tordera. En quant al comportament davant de contingències, la xarxa actual de Girona no pot Per l’altra banda el segon anell també permet la injecció d’energia a traves de la línia afrontar determinades situacions d’indisponiblitat dels seus elements en situació de a 110 kV d’unió entre la subestació Girona i la subestació Xirgu, que conforma un demanda punta, presentant un elevat grau de fragilitat. punt d’unió entre l’anell Osona-S.Hilari-Susqueda-Xirgu-P.Estany-Sau-Osona. La situació més desfavorable seria la fallada del doble circuit Vic-Juià, única via Així doncs queda palès que la zona de Girona conta amb un únic punt fort d’alimentació a d’alimentació directa des de la xarxa de transport, que obliga a la resta de vies traves de la xarxa de transport, al nivell de 220 kV, que és l’eix de doble circuit Vic-Juià. d’alimentació de la xarxa de distribució a assumir la càrrega del D/C Vic-Juià. La resta de vies d’alimentació són de menys capacitat, donat que es realitzen a traves de la xara de distribució, i aquesta mai pot assumir les funcions de xarxa de transport, doncs Davant aquesta contingència N-2, es produeixen saturacions en les transformacions ha estat dissenyada per cobrir les funcions de distribució. 220/132 kV de La Roca i 220/110 kV de S. Celoni, així com sobrecàrregues en les línies a 220 kV Sentmenat-S.Celoni i Vic-S.Celoni, en les línies a 132 kV Juià-Salt i l’eix En el plànol 1.1 que s’adjunta es pot apreciar la disposició de la xarxa actual de transport Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt i en les línies a 110 kV del Maresme S.Celoni- en el territori.

Pàgina 15 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Tordera i S.Celoni-Mataró, en l’eix de la Costa Brava Tordera-Lloret-C.Aro, i l’eix • Saturacions de les transformacions 220/132 kV i 220/110 kV a Juià davant la fallada d’alimentació des de l’interior Osona-Sau-P.Estany-Xirgu. A part es produeixen d’un dels transformadors. subtensions no admissibles en el nus a 400 kV de Vic, en els nusos a 220 kV de Juià i S.Celoni, en els nusos a 132 kV de Juià, Figueres, Llançà, Torrevent, Olot i Salt i en els • Saturació de la transformació 220/110 kV de S.Celoni davant la majoria de fallades nusos a 110 kV de Juià, Bellcaire, Palafrugell, C.Aro, Lloret, Tordera, Calella, Salt, esmentades anteriorment. Xirgu, Girona, Sils, Pla de l’Estany, Susqueda i S. Hilari.

Altres contingències N-2 que produeixen situacions de saturació en les línies, són les 5.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la següents: demanda.

• Fallada del D/C a 132 kV Vic-S.Cecilia-Ripoll-Olot/Vic-Olot que produeix saturacions La xarxa actual en situació de demanda punta, presenta dificultats per mantenir els en la línia 132 kV Salt-Olot, en la línia D/C Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt i en nivells de tensió dins dels marges requerits. Ara bé, si suposem un increment de la la línia Sentmenat-S.Celoni. càrrega del 5% (882 MVA) en situació de demanda punta en el nus a 400 kV de Vic el nivell de tensió assoleix un valor de 371 kV, molt per sota del valor mínim en el rang • Fallada del D/C a 220 kV Vic-S.Celoni/Vic-Roca, que produeix saturacions en la línia d’operació normal, inclús per sota els 375 kV mínims en el rang d’operació en situació a 220 kV Sentmenat-S.Celoni. d’emergència. Aquest fet s’agreuja si l’increment de la demanda punta suposat passa a ser del 10% (924 MW), on el nivell de tensió assolit al nus a 400 kV de Vic baixa fins els • Fallada del D/C a 110 kV S.Celoni-Tordera que produeix saturacions en la línia a 132 370 kV. kV Roca-Llinars i en les línies a 110 kV Juià-C.Aro, Calella-Mataró i Sau-P.Estany. En el nus a 220 kV de Juià per a un increment del 5% de la demanda punta el nivell de • Fallada del D/C a 132 kV de l’eix Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt que produeix tensió assolit és de 180 kV i per a un 10% d’increment és de 177 kV, quedant en saturacions en la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni. ambdós casos inclús per sota dels 200 kV mínims en el rang d’operació en situació d’emergència. Tan mateix, en el nus de 220 kV de S. Celoni també s’obté un nivell de • Fallada del D/C a 132 kV Juià-Salt que produeix saturacions en la línia a 220 kV tensió per sota els 205 kV mínims del rang d’operació normal, tant pel 5% d’increment Sentmenat-S.Celoni. (203 kV) com pel 10% (201 kV). • Fallada del D/C a 110 kV Girona-P.Estany/Xirgu-Susqueda que produeix saturacions En els supòsits de creixement de la demanda punta, tant del 5% com del 10%, hi ha en la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni, en la línia a 132 kV Roca-Llinars i en les altres nusos que presenten nivells de tensió per sota dels marges d’operació normal, línies a 110 kV Juià-Girona i D/C S.Celoni-Tordera. sobretot en els anells a 110 kV de la xarxa de distribució, tals com Bellcaire, C.Aro, Les principals contingències N-1 i saturacions en les línies que produeixen, són les Lloret, Palafrugell, Juià, Girona, Xirgu i Sils. següents: Així doncs la xarxa actual presenta una capacitat d’absorció del creixement de la demanda punta pràcticament nul·la, presentant nivells tensió per sota dels marges • Fallada d’un dels circuits de la línia a 220 kV Vic-Juià que produeix la saturació de l’altre circuit, en la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni i en el D/C a 132 kV de l’eix d’operació normal en situació de plena disponibilitat i per sota dels marges d’operació Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt. en situació d’emergència en els casos d’un creixement de la demanda del 5% o del 10%. • Fallada de la línia a 220 kV Vic-S.Celoni que produeix saturació de la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni. 5.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV • Fallada del la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni que produeix la saturació de la línia a 220 kV Vic-S.Celoni. En la xarxa actual els possibles punts de connexió de les subestacions de tracció per al TGV, per tal de complir els requeriments de disseny en quant a separació entre • Fallada de la línia a 110 kV Juià-Bellcaire que produeix la sobrecàrrega de les línies subestacions de tracció, serien la subestació Figueres i la subestació Sils, en aquests a 110 kV, Juià-C.Aro, C.Aro-Palafrugell i Lloret-Tordera. punts les potencies de curtcircuit són:

• Fallada de la línia a 400 kV Vic-Pierola que produeix saturacions en la línia a 220 kV • Figueres 132 kV: 1084 MVA / 867 MVA (màx. / 95% del temps) Sentmenat-S.Celoni i en l’eix a 132 kV Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt. • Sils 110 kV: 1585 MVA / 1268 MVA (màx. / 95% del temps) • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Baixàs que produeix saturacions en la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni i en l’eix a 132 kV Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt.

Pàgina 16 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Amb aquests valors de potència de curtcircuit, i aplicant el requeriment de taxa de nivell de tensió de 400 kV a les comarques gironines i, al mateix temps, dotar a la xarxa desequilibri màxima del 0,7% de la potència de curtcircuit, les càrregues màximes que de transport amb les infrastructures que garantitzin una alimentació adient per al TGV. es podrien connectar per a alimentar el TGV serien de 6 MVA a Figueres i de 8,9 MVA a Sils, les quals no permetrien la circulació del TGV (un comboi requereix un mínim de 11 MVA) sense que la qualitat d’ona es veies afectada fins al punt d’incomplir els valor 6.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA PLANIFICADA fixats per la Normativa. (ESCENARI 2)

Així doncs la xarxa actual no ofereix garanties suficients per a efectuar l’alimentació del A continuació es descriuen els resultats més significatius de la simulació efectuada amb TGV sense repercutir en la qualitat d’ona de forma negativa i afectar així a la resta el model o Escenari 2 de la xarxa planificada. Les taules complertes amb els valors dels d’usuaris amb pertorbacions. paràmetres analitzats i la totalitat dels resultats es poden trobar a l’Annex I d’aquest document. Deixant de banda la potència de curtcircuit, la connexió d’una càrrega de gran potència en punts d’una xarxa que està quasi al límit de la seva capacitat d’explotació, pot produir saturacions de les línies en situació de demanda punta. 6.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat

L’Escenari 2 de la xarxa planificada, en situació de demanda punta actual i de plena 6 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA disponibilitat dels seus elements no presenta cap nus amb subtensions, encara que a la (ESCENARI 2) subestació de Bescanó la tensió en el nus de 400 kV s’acosta molt a límit de 390 kV, amb un valor de 390,8 kV, ni cap línia amb sobrecàrrega. El fet d’acostar el nivell de Donat que la xarxa actual presenta mancances, principalment en la seva capacitat de tensió de 400 kV fins a la nova subestació de Bescanó comporta que el nus a 400 kV proveïment d’energia elèctrica i capacitat d’alimentació del TGV, les modificacions de Vic pugui mantenir el nivell de tensió dins dels valors admissibles del rang introduïdes en la xarxa actual i que configuren l’Escenari 2 pretenen pal·liar dites d’operació normal. mancances en més o menys mesura. Pel que fa al nivell de saturació de les línies, encara es produeixen nivells alts de càrrega respecte la seva capacitat nominal però en menor nombre i a menor nivell que 6.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (ESCENARI 2) en la xarxa actual. Així en la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda es passa d’un nivell de càrrega del 103% actual a un nivell de càrrega del 97,4%, i en les línies a 132 kV Roca- L’Escenari 2 de la xarxa planificada compren la xarxa actual amb les següents Llinars i Roca-Buixalleu es redueix en un 12% el seu nivell de càrrega, que en la xarxa actuacions: actual se situava al nivell del 94% i 90% respectivament.

• Nova subestació a Bescanó amb transformació 400/220 kV i connexió de la línia de doble circuit a 220 kV Bescanó-Juià (tram de l’actual línia Vic-Bescanó). 6.2.2 Comportament davant contingències

• Nova subestació a Riudarenes per l’alimentació del TGV. El comportament de l’Escenari 2 de la xarxa planificada davant contingències és molt similar al de la xarxa actual. Encara que suposi una millora substancial, la zona de • Nova línia de doble circuit a 220 kV Bescanó-Riudarenes. Girona encara presenta un únic punt fort d’alimentació a través de la xarxa planificada de transport, si bé en aquest escenari, i a diferència de la xarxa actual, seria al nivell de • Nova subestació a Sta. Llogaia per l’alimentació del TGV. 400 kV, doncs, en cas de fallada del D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Bescanó la situació seria similar a l’actual de fallada del D/C Vic-Juià • Nova línia de doble circuit a 220 kV Bescanó-Sta. Llogaia. En cas que es produís aquesta contingència N-2, els nusos en que es donarien Amb les actuacions descrites es millora la capacitat de la xarxa actual per absorbir el subtensions molt per sota dels valors dels marges admissibles serien els de Vic i creixement de la demanda punta d’una forma notable, doncs la principal via d’alimentació Bescanó pel nivell de 400 kV, Juià, Bescanó, Sant Celoni, Riudarenes i Sta. Llogaia pel de la zona de Girona incrementa la seva capacitat de transport al passar del nivell de nivell de 220 kV, i en nombrosos nusos de la xarxa de distribució. Tanmateix es tensió de 220 kV al de 400 kV, al mateix temps que permet, en més o menys mesura, produirien saturacions en les transformacions 220/132 kV de Vic i La Roca i les de l’alimentació de les subestacions de tracció per al TGV. 220/110 kV de Sant Celoni i Juià, així com sobrecàrregues en les línies a 220 kV En aquest escenari no es contempla la connexió de les noves instal·lacions amb les Sentmenat-S.Celoni i Vic-S.Celoni, en les línies a 132 kV de l’eix Roca-Llinars- existents, tret del cas de la connexió entre la subestació de Bescanó i la de Juià, doncs Salt/Roca-Buixalleu-Salt i el D/C Juià-Salt, en la línia D/C a 110 kV del Maresme l’objecte del seu anàlisi va encaminat a reflectir la millora que suposa el fet d’acostar el S.Celoni-Tordera, en l’eix de la Costa Brava Tordera-Lloret-C.Aro, l’eix central Juià- Girona-Sils i l’eix d’alimentació des de l’interior Osona-Sau-P.Estany-Xirgu.

Pàgina 17 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Altres contingències N-2 que produeixen situacions de saturació en les línies, són les • Fallada de la línia a 110 kV Susqueda-Xirgu que produeix saturacions en les línies a següents: 110 kV Osona-S.Hilari, S.Hilari-Susqueda i Juià-Girona així com subtensions en el nus a 400 kV de Bescanó. • Fallada del D/C a 132 kV Vic-S.Cecilia-Ripoll-Olot/Vic-Olot que produeix saturacions en la línia D/C a 220 kV Bescanó-Juià i en la línia 132 kV Salt-Olot. • Fallada de la línia a 220 kV Vic-S.Celoni que produeix la saturació de la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni. • Fallada del D/C a 110 kV S.Celoni-Tordera que produeix saturacions en la línia D/C a 220 kV Bescanó-Juià i en les línies a 110 kV Xirgu-Susqueda i Juià-Girona. • Fallada de la línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni que produeix saturació de la línia a 220 kV Vic-S.Celoni i de la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda, així com subtensions en • Fallada del D/C a 110 kV Girona-P.Estany/Xirgu-Susqueda que produeix saturacions els nusos a 400 kV de Vic i Bescanó. en les línies a 110 kV Juià-Girona, Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. • Sobrecàrrega de la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda en cas de fallada de la • Fallada del D/C a 220 kV Vic-S.Celoni/Vic-Roca que produeix sobrecàrregues en la transformació 220/110 kV de Juià. línia a 220 kV Sentmenat-S.Celoni. • Subtensió en el nus a 400 kV de Bescanó en cas de fallada d’un dels transformadors • Fallada de l’eix en D/C a 132 kV Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt que produeix de Juià, de S.Celoni, de Sentmenat o de Bescanó. la saturació del D/C a 220 kV Bescanó-Juià. • Saturació de la transformació 220/110 kV de S.Celoni davant la fallada d’un dels • Fallada del D/C a 220 kV Bescanó Juià que provoca una situació pràcticament transformadors de Vic, o de Juià, o de La Roca, o de Sentmenat, o de Bescanó. idèntica a la fallada del D/C a 400 kV Vic-Bescanó.

• Tots els casos anterior produeixes sobrecàrrega en els transformadors de Juià, La 6.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la Roca i Sant Celoni i subtensions en els nusos a 400 kV de Vic i Bescanó. demanda.

Les principals contingències N-1 i saturacions en les línies que produeixen, són les Si bé la xarxa actual en situació de demanda punta, presenta dificultats per mantenir següents: els nivells de tensió dins dels marges requerits, en l’Escenari 2 s’aconsegueix que els nivells de tensió es mantinguin. Ara bé, aquestes condicions de nivells de tensió per • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Baixàs o de la línia a 400 kV Vic-Pierola que produeix sobre dels valors admissibles ja no es manté suposant un increment del 5% de la subtensions en els nusos a 400 kV de Vic i Bescanó. demanda punta (882 MVA) encara que fins a un 20% d’increment de la demanda punta els nivells de tensió no cauen per sota del valor mínim del rang d’operació en situació • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Bescanó que produeix subtensions en el nus a 400 kV de Bescanó. d’emergència (375 kV). D’altra banda no és fins a un increment del 20 % de la demanda punta (1008 MVA) on apareix saturació de línia i els nivells de tensió baixen • Fallada del la línia a 400 kV Sentmenat-Bescanó que produeix subtensions en els per sota del límit del rang d’operació en situació d’emergència. nusos a 400 kV de Vic i Bescanó i sobrecàrrega en la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda. Així doncs, suposant un increment del 5 % de la demanda punta, en el nus a 400 kV de • Fallada de la línia a 110 kV Juià-Bellcaire que produeix la sobrecàrrega de les línies la subestació de Bescanó el nivell de tensió que s’assoleix és de 380 kV i per a un 20% a 110 kV, Juià-C.Aro i C.Aro-Palafrugell i subtensions en el nus a 400 kV de d’increment és de 372 kV. Bescanó. En el supòsit del 5% d’increment de la demanda punta en el nus a 400 kV de Vic també • Fallada de la línia a 110 kV Juià-C.Aro que produeix saturacions en la línia a 110 kV es produeix una subtensió, assolint un nivell de tensió de més 382 kV, per sota del límit Tordera-Lloret i subtensions en el nus a 400 kV de Bescanó. admissible d’operació en situació normal, i per al 20% d’increment el nivell de tensió assolit és 379 kV. • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Lloret que produeix saturacions en la línia a 110 kV Juià-C.Aro i subtensions en el nus a 400 kV de Bescanó i en el nus a 110 kV de S’ha de destacar que en la xarxa actual amb un increment del 10% ja s’assoleixen Lloret. nivells de subtensió per sota dels valors admissibles en el rang d’operació en situació d’emergència (375 kV), en canvi en l’Escenari 2 de la xarxa planificada no es dona • Fallada d’un circuit de la línia D/C a 110 kV Tordera-S.Celoni que produeix aquesta situació fins a un 20% d’increment. saturacions en l’altre circuit i subtensions en el nus a 400 kV de Bescanó. En quant a la saturació de les línies per a un increment del 5%, 10% i 15 % no s’aprecien valors per sobre dels admissibles i no és fins al 20% d’increment on apareix

Pàgina 18 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

una línia de doble circuit per sobre del 100% de la seva capacitat de càrrega nominal, d’aquest tipus exclusivament per a l’alimentació del TGV, suposaria una que és la línia a 220 kV Bescanó-Juià. infraexplotació o inclús podria qualificar-se de desmesurada (salvant l’imposició dels requisits mínims necessaris de Pcc per mantenir la qualitat d’ona). Per tant, seria Des del punt de vista de la capacitat de transport d’energia, les actuacions planificades plausible la connexió de la línia a 132 kV “Juià-Figueres”. a la xarxa de transport en l’Escenari 2 representen una petita millora doncs suposen un reforç de la principal via d’injecció d’energia a la zona de Girona. Aquest escenari presenta varis avantatges:

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la • Millora la xarxa de distribució pel que fa a la capacitat d’assumir el creixement de demanda de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% en un escenari IER la demanda a la zona Nord-est de Girona. (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari 2 de la xarxa planificada permet cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de • Permet diversificar les fonts d’alimentació de la zona. Es passaria de dependre Girona fins a mitjans de l’any 2006 per a l’escenari BASE i fins a principis de l’any 2007 exclusivament de Juià a tenir l’alternativa de Sta. Llogaia. per l’escenari IER. • Descongestiona la càrrega de l’anell Juià-Figueres-Llançà-Torrevent i alleugera la càrrega de la S.E. “JUIÀ”, fins i tot pot suposar una via d’entrada d’energia per 6.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV Juià.

Amb la xarxa planificada els punts d’alimentació per al TGV passen a ser Sta. Llogaia i • Suposa un enfortiment de la xarxa des del punt de vista de la vulnerabilitat, pel Riudarenes. fet de disposar d’una alimentació alternativa per a la zona, en front de l’actual via única. L’alimentació de la nova subestació de Sta. Llogaia mitjançant una línia de doble circuit a 220 kV presenta una potència de curtcircuit en el punt de connexió del TGV (barres D’altra banda, un cop feta aquesta connexió, es podria plantejar el desmantellament 220 kV) de 3050 MVA / 2440 MVA (màx. / 95% del temps), que permetria alimentar una d’aquesta línia. Això comportaria la pèrdua de part dels avantatges anteriorment càrrega desequilibrant d’una potència màxima de 17 MVA, i tenint en compte que la esmentats. La situació quedaria com segueix: potència d’una unitat de tren d’alta velocitat és de 11 MVA, la màxima càrrega desequilibrant que podria alimentar la subestació de Sta. Llogaia seria d’un tren. Es a • Es continua millorant la capacitat de la xarxa existent d’assumir el creixement de dir, en el tram de via fèrria cobert per la subestació de Sta. Llogaia, aproximadament de la demanda a la zona Nord-est de Girona. 30 km cap a Riudarenes pel sud i fins a la frontera francesa pel nord, només podria circular-hi un tren. • No quedarien diversificades les fonts d’alimentació. En aquest cas es passaria de dependre exclusivament de Juià a dependre exclusivament de Sta. Llogaia. D’altra banda la potencia de curtcircuit que s’obté a la subestació de Riudarenes, alimentada per una línia de doble circuit a 220 kV, en el punt de connexió del TGV • El descongestionament de l’anell Juià-Figueres-Llançà-Torrevent no assoliria el (barres de 220 kV) és de 3184 MVA / 2547 MVA (màx. / 95% del temps), permetent mateix nivell que si es mantingués la línia D/C a 132 kV “Juià-Figueres”, encara doncs alimentar una càrrega desequilibrant de 17,8 MVA, i per tant l’alimentació que l’alleugeriment de la càrrega de Juià si que seria major, però tampoc li simultània d’un tren d’alta velocitat. suposaria un punt d’injecció d’energia. • Des del punt de vista de la vulnerabilitat la xarxa quedaria en una situació com 6.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa l’actual, encara que si que es veuria enfortida davant d’una contingència N-1. • La capacitat d’alimentar nous desenvolupaments a la zona es disminueix pel fet Tot seguit s’analitzen les connexions entre les noves subestacions amb punts de la d’eliminar xarxa de distribució. En cas de demandes de nous punts de xarxa actual valorant les possibilitats de desmantellament d’algunes línies de la xarxa subministrament amb potències significatives faria necessari la instal·lació de de distribució i de transport. nova xarxa per suplir la que anteriorment s’ha desmantellat.

6.2.5.1 Connexió de la línia 132 kV Juià-Figueres a la S.E. “STA. LLOGAIA” 6.2.5.2 Connexió de la línia 132 kV Salt-Olot a la S.E. “BESCANÓ” El fet de disposar d’una subestació alimentada des de la xarxa de transport a la zona L’actual línia a 132 kV Salt-Olot efectuarà un encreuament amb la línia planificada Nord-est de Girona (Alt Empordà), la qual actualment només disposa d’alimentació D/C a 220 kV Bescanó-Juià en un punt proper a la S.E. “BESCANÓ”. La possibilitat des de la xarxa de distribució (a 132 kV), suposa un punt important de reforç per a d’efectuar una entrada/sortida de la línia Salt-Olot a la subestació de Bescanó és l’injecció d’energia elèctrica. D’alta banda, el fet de realitzar una infrastructura prou plausible si tenim en compte que el traçat del tram de nova línia de 3 circuits a

Pàgina 19 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

132 kV d’entrada sortida a la subestació de Bescanó pot coincidir amb el de l’actual de millora de xarxa, que es vegin compensats per la facilitat i viabilitat tècnica de la D/C Vic-Juià, i que aquest tram seria d’una llargària molt curta (4 km aprox.). Aquesta solució de connectar la línia Salt-Buixalleu a la S.E. “RIUDARENES”. connexió comportaria efectuar una transformació 400/132 kV a la S.E. “BESCANÓ” però aportaria un alleugeriment de la càrrega per a la subestació de Salt, doncs Olot rebria potència directament des de Bescanó (amb la mateixa capacitat que té la 6.2.5.4 Connexió S.E. “RIUDARENES” – S.E. “SILS” xarxa actual), i el que actualment suposa un punt de demanda d’energia per a Salt passaria a ser un punt d’injecció, passant d’un sol circuit a dos, que inclús podria La proximitat geogràfica d’ambdues subestacions fa que la interconnexió entre elles substituir l’actual D/C a 132 kV Juià-Salt. pugui portar-se a terme, no sense alguna dificultat tècnica donat que el seu traçat no pot evitar una zona urbana. Aquesta connexió no comportaria un increment de l’impacte al territori en comparació a l’impacte de la xarxa planificada. Deixant de banda la solució tècnica aquesta connexió comporta, a l’igual que els casos anteriorment estudiats, l’obertura d’una nova via d’alimentació de la demanda de la zona, millorant el comportament de la xarxa en front a la capacitat d’alimentació 6.2.5.3 Connexió de la línia 132 kV Salt-Buixalleu a la S.E. “RIUDARENES” de la demanda, tant pel creixement vegetatiu com per nous subministraments. També es veu afavorit el comportament de la xarxa davant contingències, doncs es Donada la proximitat de la nova S.E. “RIUDARENES” amb la línia a 132 kV D/C Salt- diversifiquen les fonts d’alimentació de la xarxa de distribució. Buixalleu/Salt-Llinars, efectuar la connexió entre la línia i la subestació, amb un doble circuit d’entrada i sortida, és relativament fàcil des d’un punt de vista tècnic i no comporta un augment de l’impacte respecte a la xarxa planificada, però caldria 6.2.5.5 Possibilitat del desmantellament de les línies 110 kV Juià-Girona i Sils- efectuar una transformació 220/132 kV a la subestació, no prevista. Aquesta Girona connexió, a l’igual que l’anterior, per a la subestació de Salt suposa un alleugeriment de la càrrega que actualment ha de suportar i de més a més li comporta l’acostament En el supòsit de tenir les connexions Juia2-Pla de l’Estany i Riudarenes-Sils efectuar d’un dels punts d’injecció d’energia des de la xarxa de transport, ja que, actualment, el desmantellament, o bé de la línia 110 kV Juià-Girona, o bé de la línia 110 kV Sils- aquests són Juià i La Roca. Amb aquesta connexió es veuria beneficiat l’anell La Girona, o bé d’ambdues alhora, resulta inviable donat que el resultat obtingut és el Roca-Buixalleu-Salt-Llinars, doncs ara només conta amb un punt d’injecció d’energia d’una xarxa de distribució amb un comportament pitjor que l’actual. directe de la xarxa de transport (La Roca), passant a tenir-ne dos (La Roca i Riudarenes). Tant la línia 110 kV Sils-Girona com la línia 110 kV Juià-Girona formen part de l’anell Juià-C.Aro-Lloret-Tordera-Sils-Girona-Juià, el desmantellament d’una o ambdues La possibilitat de efectuar aquesta connexió i connectar el D/C Riudarenes-Salt a 220 suposaria la supressió de l’anell, amb la conseqüent pèrdua de diversificació de fonts kV sense una transformació a Riudarenes 220/132 kV, suposaria una complicació a d’alimentació de la xarxa de distribució. La connexió de la subestació de Sils amb la nivell tècnic, doncs requeriria de mes actuacions sobre la xarxa existent. Aquestes de Riudarenes fa que l’esmentat anell pugui disposar de dos fonts d’alimentació, Juià actuacions haurien de ser: i Riudarenes, però en cap cas pot suplir les funcions de la línia Sils-Girona o de la Juià-Girona. L’eliminació de l’anell suposa la pèrdua de capacitat de resposta de la • Instal·lar a Riudarenes una transformació 400/220 kV i una altra 400/132 kV. xarxa davant de contingències.

• Connectar el circuit 132 kV Llinars-Salt a més a mes del circuit Buixalleu-Salt De més a més, cal reiterar que amb la supressió de xarxa de distribució el principal inconvenient és la pèrdua de la capacitat d’alimentar noves demandes de • Efectuar una nova línia D/C Riudarenes-Salt a 220 kV i desmantellar l’actual D/C subministrament a la zona. Aquest fet s’accentua en el cas del la línia Sils-Girona, Salt-Buixalleu/Salt-Llinars a 132 kV des de la S.E. “RIUDARENES” fins a la S.E. doncs el seu traçat discorre per una zona amb una densitat urbana prou important “SALT”. com per esperar que s’hi pugui produir un increment de la demanda que cal cobrir des de la xarxa de distribució. • Ampliar les instal·lacions de la subestació de Salt pel ubicar-hi una nova transformació 220/132 kV. 7 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA Des del punt de vista de vulnerabilitat de la xarxa la segona opció tindria un (ESCENARI 3) comportament més fiable davant de possibles contingències, i des de l’òptica de la capacitat d’alimentació de la demanda també presentaria un millor comportament. Donat que en l’Escenari 2 es donen certes mancances, principalment en la seva capacitat Malgrat tot això, la complexitat i viabilitat tècnica de convertir el D/C Riuadarenes-Salt d’alimentació del TGV, les modificacions introduïdes i que configuren l’Escenari 3 pretenen a 220 kV fa que els avantatges que, per una banda suposaria, des del punt de vista pal·liar dites mancances en més o menys mesura.

Pàgina 20 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

7.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (ESCENARI 3) 7.2.2 Comportament davant contingències

L’Escenari 3 de la xarxa planificada compren la xarxa actual amb les següents El comportament de l’Escenari 3 de la xarxa planificada davant contingències és actuacions: pràcticament idèntic al de l’Escenari 2, les diferències més significatives entre ambdós escenaris rauen en els valors assolits de subtensions i de sobrecàrregues en les línies i • Nova subestació a Bescanó amb transformació 400/220 kV i connexió de la línia de transformadors, i coincideixen en els elements de la xarxa on es produeixen. Per tal de doble circuit a 220 kV Bescanó-Juià (tram de l’actual línia Vic-Bescanó). no efectuar reiteracions en aquest apartat s’ometen els comentaris que coincideixen amb els efectuats en l’apartat 6.2.2. • Nova subestació a Riudarenes per l’alimentació del TGV.

• Nova línia de doble circuit a 400 kV Bescanó-Riudarenes. 7.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la demanda. • Nova subestació a Sta. Llogaia per l’alimentació del TGV. Tal i com succeeix en l’Escenari 2, en l’Escenari 3 les condicions de nivells de tensió • Nova línia de doble circuit a 400 kV Bescanó-Sta. Llogaia. per sobre dels valors admissibles i no saturació de les línies en situació de demanda Respecte de l’escenari anterior, amb les actuacions descrites es millora la capacitat punta i plena disponibilitat dels elements de la xarxa tampoc es manté suposant un l’alimentació de les subestacions de tracció per al TGV, doncs al passar del nivell de increment del 5% de la demanda punta (882 MVA) encara que en cap cas els nivells de tensió de 220 kV al de 400 kV s’augmenta pa potència de curtcircuit en el punt de tensió cauen per sota del valor límit del rang d’operació en situació d’emergència (375 connexió. kV) i no és fins a un increment del 20 % de la demanda punta (1008 MVA) on apareix saturació de. A l’igual que en l’escenari anterior, en aquest escenari no es contempla la connexió de les noves instal·lacions amb les existents, tret del cas de la connexió entre la subestació de Així doncs, suposant un increment del 5 % de la demanda punta, en el nus a 400 kV de Bescanó i la de Juià, doncs l’objecte del seu anàlisi va encaminat a reflectir la millora que la subestació de Riudarenes el nivell de tensió que s’assoleix és de 389,7 kV i per a un suposa el fet d’acostar el nivell de tensió de 400 kV a les subestacions de tracció del TGV 20% d’increment és de 386,6 kV. des del punt de vista de dotar a la xarxa de transport amb les infrastructures que garantitzin una alimentació adient per al TGV. En el supòsit del 5% d’increment de la demanda punta en el nus a 400 kV de Sta.Llogaia també es produeix una subtensió, assolint un nivell de tensió de més 389,8 kV, per sota del límit admissible d’operació en situació normal, i per al 20% d’increment 7.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA PLANIFICADA el nivell de tensió assolit és 386,6 kV. (ESCENARI 3) S’ha de destacar que en la xarxa actual amb un increment del 10% ja s’assoleixen nivells de subtensió per sota dels valors admissibles en el rang d’operació en situació A continuació es descriuen els resultats més significatius de la simulació efectuada amb d’emergència (375 kV), en canvi en l’Escenari 3 de la xarxa planificada no es dona el model o Escenari 3 de la xarxa planificada. Les taules complertes amb els valors dels aquesta situació per un increment igual o inferior al 20%. paràmetres analitzats i la totalitat dels resultats es poden trobar a l’Annex I d’aquest document. En quant a la saturació de les línies per a un increment del 5%, 10% i 15 % no s’aprecien valors per sobre dels admissibles i no és fins al 20% d’increment on apareix 7.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat una línia per sobre del 100% de la seva capacitat de càrrega nominal, que és la línia a 110 kV Juià-Girona. L’Escenari 3 de la xarxa planificada, en situació de demanda punta actual i de plena El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la disponibilitat dels seus elements no presenta cap nus amb subtensions, i els valor més demanda de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% en un escenari IER propers al valor mínim del rang d’operació en situació normal es donen en els nusos a (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari 3 de la xarxa 400 kV de Riudarenes i Sta. Llogaia, amb 392 kV. planificada permet cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de Pel que fa al nivell de saturació de les línies, encara es produeixen nivells alts de Girona fins a mitjans de l’any 2006 per a l’escenari BASE i fins a principis de l’any 2007 càrrega respecte la seva capacitat nominal però en menor nombre i a menor nivell que per l’escenari IER. en la xarxa actual. En aquest aspecte la situació és pràcticament idèntica a l’anterior

escenari.

Pàgina 21 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

7.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV 8 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA (ESCENARI 4) Amb la xarxa planificada els punts d’alimentació per al TGV passen a ser Sta. Llogaia i Riudarenes. Donat que la xarxa actual presenta mancances, principalment en la seva capacitat de proveïment d’energia elèctrica i capacitat d’alimentació del TGV, les modificacions L’alimentació de la nova subestació de Sta. Llogaia mitjançant una línia de doble circuit introduïdes en la xarxa actual i que configuren l’Escenari 4 pretenen pal·liar dites a 220 kV presenta una potència de curtcircuit en el punt de connexió del TGV (barres mancances en més o menys mesura. 400 kV) de 6964 MVA / 5571 MVA (màx. / 95% del temps), que permetria alimentar una càrrega desequilibrant d’una potència màxima de 39 MVA, i tenint en compte que la potència d’una unitat de tren d’alta velocitat és de 11 MVA, la màxima càrrega 8.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (ESCENARI 4) desequilibrant que podria alimentar la subestació de Sta. Llogaia seria de tres trens simultanis. L’escenari 4 de la xarxa planificada compren la xarxa actual amb les següents actuacions:

D’altra banda la potencia de curtcircuit que s’obté a la subestació de Riudarenes, • Nova subestació de Bescanó amb transformació 400/132 kV. alimentada per una línia de doble circuit a 220 kV, en el punt de connexió del TGV (barres de 220 kV) és de 7165 MVA / 5732 MVA (màx. / 95% del temps), permetent • Nova subestació Juià2 amb transformació 400/220 kV. doncs alimentar una càrrega desequilibrant de 40 MVA, i per tant l’alimentació simultània de tres trens d’alta velocitat. • Nova subestació de Riudarenes amb transformació 400/110 kV.

• Nova subestació de Sta. Llogaia amb transformació 220/132 kV. 7.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa • Nou eix a 400 kV amb doble circuit. Un circuit Sentmenat-Riudarenes-Bescano i un Donada la gran similitud entre aquest escenari i l’Escenari 2, nomes canvia el nivell de circuit Vic-Besanó. Aquest eix de doble circuit alimentaria les subestacions de tensió de les línies d’alimentació de les subestacions de tracció de Riudarenes i Sta. Bescanó i Riudarenes. Llogaia, les possibilitats de desmantellament i compactació són pràcticament les mateixes per ambdós casos. Per tal de no estendre’ns amb consideracions reiteratives • Nova línia a 400 kV de doble circuit entre la subestació de Bescanó i la subestació s’ometen els cometaris referents a l’aspecte de desmantellament i compactació Juià2. remetent-nos als apartats anteriors corresponents a l’Escenari 2 (Apartat 6.2.5 i • Nova línia a 220 kV de doble circuit entre la subestació de Juià2 i la subestació de successius), figurant a continuació aquells punts en que ambdós escenaris difereixen. Sta. Llogaia.

7.2.5.1 Possibilitats del desmantellament del D/C Juià-Salt • Interconnexió entre les subestacions de Juià i Juia2 mitjançant una tram de línia a 220 kV de doble circuit aprofitant en part l’actual traçat del D/C Vic-Juià. A partir de les possibilitats de connexió de la línia a 132 kV Salt-Buixalleu amb la • Interconnexió entre les subestacions de Riudarenes i Sils amb una línia de doble subestació de Riudarenes i de la línia a 132 kV Salt-Olot amb la subestació de circuit a 220 kV. Bescanó cabria el plantejament de desmantellar el D/C Juià-Salt a 132 kV. Com en qualsevol desmantellament d’una línia de la xarxa de distribució, el principal • Connexió del circuit a 132 kV Juià-Figueres amb la subestació de Sta. Llogaia, inconvenient és la pèrdua de la capacitat d’alimentar noves demandes de efectuant-hi entrada-sortida. subministrament a la zona. Aquesta pèrdua es dona pel fet d’eliminar xarxa de distribució. En cas de demandes de nous punts de subministrament amb potències • Connexió de la línia a 132 kV Salt-Olot amb la subestació de Bescanó i nou circuit a significatives faria necessari la instal·lació de nova xarxa per suplir la que 132 kV Bescanó-Salt. Aquesta connexió es realitza aprofitant el traçat de l’actual línia anteriorment s’ha desmantellat. a 220 kV de doble circuit Vic-Juià, de forma que el tram entre la subestació de Bescanó i l’actual línia Salt-Olot passaria a ser de 3 circuits de 132 kV, un es D’altra banda la supressió del D/C Juià-Salt es compensa amb la de la línia a 132 kV connecta al tram de línia de la banda d’Olot, dels altres dos circuits un es connecta al Salt-Buixalleu amb la subestació de Riudarenes i de la línia a 132 kV Salt-Olot amb la tram de línia actual al costat de Salt i l’altre circuit es connecta al nou circuit fins a subestació de Bescanó, intercanviant un doble circuit per dues línies d’un circuit, així Salt. El resultat final és una línia d’un circuit Bescanó-Olot i una línia de doble circuit la capacitat de les fonts d’alimentació de la subestació de Salt no minva. Aquest nou Bescanó-Salt. circuit entre Bescanó i Salt, es podria realitzar aprofitant un tram de l’actual línia a 220 kV de doble circuit Vic-Juià. En comparació amb la xarxa actual les vies d’alimentació de la zona de Girona continuen essent les mateixes, però amb una capacitat de transport d’energia superior a l’actual. De

Pàgina 22 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

fet la principal via d’alimentació, Vic-Juià, és l’única que incrementa la seva capacitat de 8.2.2 Comportament davant contingències transport al passar del nivell de tensió de 220 V al de 400 kV. Per tant el comportament de la xarxa planificada davant el creixement de la demanda punta serà millor que el de la Tot i que, des de l’òptica de la vulnerabilitat l’Escenari 4 de la xarxa planificada, també xarxa actual, alhora que es diversifiquen les fonts d’alimentació per determinats punts de suposi una millora substancial, la zona de Girona encara presenta un únic punt fort la zona i en descongestiona d’altres. d’alimentació a través de la xarxa planificada de transport, si bé seria al nivell de 400 kV. Efectivament, en cas de fallada del D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Riudarenes- Amb les actuacions descrites es millora la capacitat de la xarxa actual per absorbir el Bescanó la situació seria similar a l’actual de fallada del D/C Vic-Juià, doncs els nous creixement de la demanda punta d’una forma notable, al mateix temps que permet, en punts de suport a la xarxa de distribució depenen directament de l’eix a 400 kV Vic- més o menys mesura, l’alimentació de les subestacions de tracció per al TGV i Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó. Aquesta situació només es resoldria descongestiona alguns punts, que actualment estan pràcticament saturats, de la xarxa de efectuant una alimentació alternativa a l’esmentat eix. distribució de la zona. En cas que es produís aquesta contingència N-2, els nusos en que es donarien En el plànol 1.2 que s’adjunta es pot apreciar la disposició de l’Escenari 4 de la xarxa subtensions molt per sota dels valors dels marges admissibles serien els de Vic, planificada de transport en el territori, i en els plànols 2.1 a 5.4 es reflexa amb més detall, Bescanó, Juià2 i Riudarenes pel nivell de 400 kV, Juià, Juià2 i Sta. Llogaia pel nivell de sobre base topogràfica i sobre ortofotomapa, els possibles traçats de les línies. 220 kV, i en nombrosos nusos de la xarxa de distribució. Tanmateix es produirien saturacions en les transformacions 220/132 kV de Vic i La Roca i les de 220/110 kV de Sant Celoni i Juià, així com sobrecàrregues en les línies a 132 kV de l’eix Roca-Llinars- 8.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA PLANIFICADA Salt/Roca-Buixalleu-Salt, en les línies a 110 kV del Maresme S.Celoni-Tordera i (ESCENARI 4) S.Celoni-Mataró, en l’eix de la Costa Brava Tordera-Lloret-C.Aro, l’eix central Juià- Girona-Sils, la nova interconnexió Riudarenes-Sils i l’eix d’alimentació des de l’interior A continuació es descriuen els resultats més significatius de la simulació efectuada amb Osona-Sau-P.Estany-Xirgu. el model o Escenari 4 de la xarxa planificada. Les taules complertes amb els valors dels paràmetres analitzats i la totalitat dels resultats es poden trobar a l’Annex I d’aquest Altres contingències N-2 que produeixen situacions de saturació en les línies, són les document. següents:

• Fallada del D/C a 132 kV Vic-S.Cecilia-Ripoll-Olot/Vic-Olot que produeix saturacions 8.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat en la línia 132 kV Bescanó-Olot.

L’Escenari 4 de la xarxa planificada, en situació de demanda punta actual i de plena • Fallada del D/C a 110 kV S.Celoni-Tordera que produeix saturacions en la línia a 110 disponibilitat dels seus elements no presenta cap nus amb subtensions ni cap línia kV S.Celoni-Mataró. amb sobrecàrrega. El fet d’acostar el nivell de tensió de 400 kV fins a les noves subestacions de Bescanó i Juià2 comporta que el nus a 400 kV de Vic pugui mantenir • Fallada del D/C a 110 kV Girona-P.Estany/Xirgu-Susqueda que produeix saturacions el nivell de tensió dins dels valors admissibles del rang d’operació normal. A més a més en les línies a 110 kV Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. l’aportació d’energia a la zona es veu reforçada pel nou circuit Sentmenat-Ruidarenes- Bescano, descongestionant així el nus de Vic. • Fallada del D/C a 220 kV Juià2-Sta.Llogaia que produeix sobrecàrrega en la transformació 220/110 kV de Juià i subtensions en els nusos a 400 kV de Bescanó, Pel que fa al nivell de saturació de les línies, encara es produeixen nivells alts de Juià2 i Riudarenes i en el nus a 220 kV de Sta. Llogaia. càrrega respecte la seva capacitat nominal però en menor nombre i a menor nivell que en la xarxa actual. Així en la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda es passa d’un nivell de D’altra banda, altres contingències presenten una notable millora, sobretot les d’una càrrega del 103% actual a un nivell de càrrega del 75%, i en les línies a 110 kV Juià- fallada simple (N-1). La connexió de la xarxa de distribució a la xarxa de transport en Bellcaire i Juià-C.Aro es redueix en un 4% el seu nivell de càrrega, que en la xarxa diversos punts fa que es diversifiquin les fonts d’alimentació i per tant, en cas d’una actual se situava al nivell del 67% i 74% respectivament. L’única línia que veu fallada sempre hi ha una alternativa que supleix l’element malmès. Aquest seria el cas incrementat el seu nivell de càrrega respecte de la que té en la xarxa actual, és la línia de la connexió de la nova subestació de Santa Llogaia on davant la fallada d’un circuit a 110 kV Sils-Tordera, que arriba fins a un 73% de la seva capacitat. Aquest increment, de la línia Juià-Figueres (inclús d’ambdós) la nova línia Juià-Sta. Llogaia ofereix una via del tot lògic, és conseqüència de la interconnexió entre la nova SE de Riudarenes i la alternativa. La mateixa situació es dona amb l’enllaç entre la nova subestació de SE de Sils, des de la que es dóna una via d’entrada d’energia a la zona i cap a Tordera. Riudarenes i la de Sils, on els efectes d’una fallada simple en algun dels anells de la Costa Brava es veuen solucionats per l’esmentat enllaç. Amb la connexió de la subestació de Salt amb Bescanó també es milloren les contingències N-1 a la zona doncs la subestació de Salt conta amb una alternativa d’alimentació de més capacitat que l’actual.

Pàgina 23 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Les principals contingències N-1 i saturacions en les línies que produeixen, són les En el supòsit del 20% d’increment de la demanda punta en el nus a 400 kV de Bescanó següents: també es produeix una subtensió, assolint un nivell de tensió de més 389 kV, una mica per sota del límit admissible d’operació en situació normal. • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Baixàs que produeix subtensions en els nusos a 400 kV de Vic, Bescanó, Juià2 i Riudarenes. S’ha de destacar que en la xarxa actual amb un increment del 10% ja s’assoleixen nivells de subtensió per sota dels valors admissibles en el rang d’operació en situació • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Bescanó que produeix subtensions en els nusos a d’emergència (375 kV), en canvi en la xarxa planificada amb un 20% d’increment no 400 kV de Bescanó, Juià2 i Riudarenes. s’observa cap nus de la xarxa de transport on els valors de tensió quedin per sota aquest rang. • Fallada del la línia a 400 kV Sentmenat-Riudarenes que produeix subtensions en els nusos a 400 kV de Bescanó, Juià2 i Riudarenes. En quant a la saturació de les línies per a un increment del 5% i 10 % no s’aprecien valors per sobre dels admissibles i no és fins al 15% d’increment on apareix una línia • Fallada de la línia a 110 kV Juià-Bellcaire que produeix la sobrecàrrega de les línies de doble circuit per sobre del 100% de la seva capacitat de càrrega nominal, que és la a 110 kV, Juià-C.Aro i C.Aro-Palafrugell. línia a 110 kV S.Celoni-Mataró.

• Fallada de la línia a 110 kV Juià-C.Aro que produeix saturacions en la línia a 110 kV Des del punt de vista de la capacitat de transport d’energia, totes les actuacions Tordera-Lloret. planificades a la xarxa de transport representen una millora notable doncs permetran que la xarxa augmenti la capacitat d’absorció del creixement de la demanda, encara • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Lloret que produeix saturacions en la línia a 110 que només sigui per a curt termini. kV Juià-C.Aro. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Sils que produeix saturacions en la línia D/C a demanda de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% en un escenari IER 110 kV S.Celoni-Mataró. (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari 4 de la xarxa planificada permet cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de • Fallada de la línia a 110 kV Susqueda-Xirgu que produeix saturacions en les línies a Girona fins a principis de l’any 2009 per a l’escenari BASE i fins a principis de l’any 110 kV Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. 2011 per l’escenari IER. • Sobrecàrrega de la línia a 132 kV Bescanó-Olot en cas de fallada de la transformació 220/132 kV de Vic. 8.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV • Sobrecàrrega de la línia a 110 kV S.Celoni-Mataró en cas de fallada de la Amb la xarxa planificada els punts d’alimentació per al TGV passen a ser Sta. Llogaia i transformació 400/110 kV de Riudarenes. Riudarenes. • Saturació de la transformació 220/110 kV de S.Celoni davant la fallada d’un dels L’alimentació de la nova subestació de Sta. Llogaia mitjançant una línia de doble circuit transformadors o de la fallada de la transformació 400/110 kV de Riudarenes. a 220 kV presenta una potència de curtcircuit en el punt de connexió del TGV (barres 220 kV) de 3977 MVA / 3182 MVA (màx. / 95% del temps), que permetria alimentar una 8.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la càrrega desequilibrant d’una potència màxima de 22,3 MVA, i tenint en compte que la demanda. potència d’una unitat de tren d’alta velocitat és de 11 MVA, la màxima càrrega desequilibrant que podria alimentar la subestació de Sta. Llogaia seria de dos trens Aquestes condicions de no saturació i de nivells de tensió per sobre dels valors simultàniament. Es a dir, en el tram de via fèrria cobert per la subestació de Sta. admissibles es manté inclús suposant un increment del 10% de la demanda punta (924 Llogaia, aproximadament de 30 km cap a Riudarenes pel sud i fins a la frontera MVA) i no és fins a un increment del 15 % de la demanda punta (966 MVA) on francesa pel nord, només podrien circular-hi dos trens de forma simultània. apareixen subtensions i saturació de línia. En canvi la potencia de curtcircuit que s’obté a la subestació de Riudarenes, alimentada Així doncs, suposant un increment del 15 % de la demanda punta, en el nus a 400 kV per una línia de doble circuit a 400 kV, en el punt de connexió del TGV (barres de 400 de la subestació de Juià2 el nivell de tensió que s’assoleix és de 389 kV i per a un 20% kV) és de 9419 MVA / 7535 MVA (màx. / 95% del temps), permetent doncs alimentar d’increment és de 388 kV. En comparació amb la xarxa actual en la que per a 5% una càrrega desequilibrant de 52,75 MVA, i per tant l’alimentació simultània de més de d’increment en la xarxa actual s’observa un nivell de tensió de 387 kV en un nus a 400 4 trens d’alta velocitat. kV, a la xarxa planificada fa falta un increment del 15% per arribar a un nivell de tensió de 387 kV en un nus a 400 kV.

Pàgina 24 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

8.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa En la informació gràfica només s’ha reflectit el traçat de les línies aèries proposades i s’han omes els traçats de propostes alternatives, per tal de no dificultar l’entesa de la Les propostes de traçat per a l’estesa de les línies aèries projectades contemplen la proposta de xarxa planificada. compactació amb les instal·lacions existents, mantenint el traçat en la mesura que possibilita la imposició de respectar les distàncies a nuclis habitats i habitatges aïllats. Tot seguit s’analitzen les connexions entre les noves subestacions amb punts de la xarxa actual valorant les possibilitats de desmantellament d’algunes línies de la xarxa Les propostes de compactació per a esteses de llargades importants consisteixen en de distribució i de transport. efectuar la nova línia paral·lela a la existent, mantenint les distàncies de seguretat reglamentàries, en canvi per a trams curts la proposta de compactació és la de efectuar la nova estesa amb els suports comuns. 8.2.5.1 Connexió de la línia 132 kV Juià-Figueres a la S.E. “STA. LLOGAIA”

Aquest criteri obeeix a que pel fet d’efectuar l’estesa de línies de diferents tensions amb El fet de disposar d’una subestació alimentada des de la xarxa de transport a la zona els suports comuns presenta dos inconvenients. El primer és que hi ha més possibilitats Nord-est de Girona (Alt Empordà), la qual actualment només disposa d’alimentació de que una incidència en un dels circuits pugui afectar a la resta i per tant, des del punt des de la xarxa de distribució (a 132 kV), suposa un punt important de reforç per a de vista de la vulnerabilitat de la xarxa, la compactació amb suports compartits es pitjor l’injecció d’energia elèctrica. D’alta banda, el fet de realitzar una infrastructura que la de suports no compartits. El segon és que comporta l’encariment de la d’aquest tipus exclusivament per a l’alimentació del TGV, suposaria una instal·lació, doncs la línia de menor tensió s’ha d’executar amb un aïllament superior al infraexplotació o inclús podria qualificar-se de desmesurada (salvant l’imposició dels que li pertocaria en cas d’efectuar-se sense compartir suports (per exemple, una línia requisits mínims necessaris de Pcc per mantenir la qualitat d’ona). Per tant, seria de 132 kV compatint suports amb una de 400 kV hauria de aïllar-se com una línia de plausible la connexió de la línia a 132 kV “Juià-Figueres”. 220 kV), el suports a utilitzar han de ser de majors dimensions i el nombre de suports a instal·lar també augmenta doncs les distàncies entre ells s’han de disminuir. D’altra Aquest escenari presenta varis avantatges: banda aquesta configuració en les línies d’alta tensió de transport i distribució no es habitual, per tant el suports i accessoris requereixen de dissenys i fabricacions • Millora la xarxa de distribució pel que fa a la capacitat d’assumir el creixement de específics que surten fora dels estàndards d’utilització més estesa i processos de la demanda a la zona Nord-est de Girona. fabricació en sèrie i una major disponibilitat (hi ha existències en estoc). • Permet diversificar les fonts d’alimentació de la zona. Es passaria de dependre En general, i tret de les zones densament poblades, a l’hora de plantejar un traçat exclusivament de Juià a tenir l’alternativa de Sta. Llogaia. d’una infraestructura elèctrica la utilització de corredors d’infraestructures ja existents • Descongestiona la càrrega de l’anell Juià-Figueres-Llançà-Torrevent i alleugera és fa mes atractiva que la proposta d’obrir-ne de nous, sobretot si la infrastructura la càrrega de la S.E. “JUIÀ”, fins i tot pot suposar una via d’entrada d’energia per existent és una línia elèctrica, doncs permet aprofitar i compartir accessos i es Juià. minimitza l’impacte sobre el territori. Així doncs, el traçat proposat de la línia aèria d’alimentació de la SE de Sta. Llogaia es considera més òptim que altres possible • Suposa un enfortiment de la xarxa des del punt de vista de la vulnerabilitat, pel traçats estudiats, doncs permet la compactació de la nova línia de 220 kV amb la línia a fet de disposar d’una alimentació alternativa per a la zona, en front de l’actual via 132 kV existent Juià-Figueres, passa més allunyada de nuclis habitats i la seva llargària única. és inferior. De més a més un traçat paral·lel al TGV presenta l’inconvenient de la imposició legal de mantenir una separació mínima entre infrastructures de 1,5 vegades D’altra banda, un cop feta aquesta connexió, es podria plantejar el desmantellament l’alçada dels suports de la línia elèctrica, i en general, aquest inconvenient es trasllada d’aquesta línia. Això comportaria la pèrdua de part dels avantatges anteriorment en altres traçats paral·lels a d’altres infrastructures viàries com l’Autopista AP-7 o la esmentats. La situació quedaria com segueix: Ctra. N-II. • Es continua millorant la capacitat de la xarxa existent d’assumir el creixement de Pel que fa al traçat proposat per a l’alimentació de la SE de Riudarenes, la seva la demanda a la zona Nord-est de Girona. idoneïtat en front a un traçat seguint la línia D/C a 132 kV La Roca-Buixalleu-Llinars- Salt i d’altres traçats estudiats amb origen a la SE de Bescanó, rau en varis aspectes. • No quedarien diversificades les fonts d’alimentació. En aquest cas es passaria Si bé el traçat proposat no permet la compactació amb cap infrastructura elèctrica de dependre exclusivament de Juià a dependre exclusivament de Sta. Llogaia. existent, sobretot evita zones densament poblades al transcórrer per una zona de bosc amb una densitat de població molt baixa i redueix molt la seva llargària pel fet que no • El descongestionament de l’anell Juià-Figueres-Llançà-Torrevent no assoliria el cal que el seu origen sigui la SE de Bescanó, sinó que té origen en la línia D/C a 400 mateix nivell que si es mantingués la línia D/C a 132 kV “Juià-Figueres”, encara kV Vic-Bescanó, i més concretament en el circuit Sentmenat-Bescanó. que l’alleugeriment de la càrrega de Juià si que seria major, però tampoc li suposaria un punt d’injecció d’energia.

Pàgina 25 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Des del punt de vista de la vulnerabilitat la xarxa quedaria en una situació com 8.2.5.3 Connexió de la línia 132 kV Salt-Olot a la S.E. “BESCANÓ” l’actual, encara que si que es veuria enfortida davant d’una contingència N-1. L’actual línia a 132 kV Salt-Olot efectuarà un encreuament amb la línia planificada • La capacitat d’alimentar nous desenvolupaments a la zona es disminueix pel fet D/C a 400 kV Bescanó-Juià2 i amb l’actual D/C a 220 kV Vic-Juià en un punt proper d’eliminar xarxa de distribució. En cas de demandes de nous punts de a la S.E. “BESCANÓ”. La possibilitat d’efectuar una entrada/sortida de la línia Salt- subministrament amb potències significatives faria necessari la instal·lació de Olot a la subestació de Bescanó és prou plausible si tenim en compte que el traçat nova xarxa per suplir la que anteriorment s’ha desmantellat. del tram de nova línia de 3 circuits a 132 kV d’entrada sortida a la subestació de Bescanó pot coincidir amb el de l’actual D/C Vic-Juià, inclús aprofitant els mateixos Un escenari possible per assegurar el desmantellament d’aquesta línia amb suports (fent un tram de 2 circuits a 132 kV) i que aquest tram seria d’una llargària garanties seria la interconnexió Sta. Llogaia – Baixàs, doncs quedarien intactes totes molt curta (4 km aprox.). Aquesta connexió comportaria efectuar una transformació les avantatges de mantenir el D/C “Juià-Figueres”, inclús amb un major grau de 400/132 kV a la S.E. “BESCANÓ” però aportaria un alleugeriment de la càrrega per a fiabilitat de la xarxa i major grau de cobertura del creixement de la demanda, tan sols la subestació de Salt, doncs Olot rebria potència directament des de Bescanó (amb quedaria minvada la capacitat d’alimentar noves demandes de subministrament amb la mateixa capacitat que té la xarxa actual), i el que actualment suposa un punt de potències significatives ubicades dins de la zona coberta per l’actual traçat d’aquesta demanda d’energia per a Salt passaria a ser un punt d’injecció, passant d’un sol línia, fet que quedaria resolt amb la construcció d’una nova línia. circuit a dos, que inclús podria substituir l’actual D/C a 132 kV Juià-Salt.

Aquesta connexió no comportaria un increment de l’impacte al territori en comparació 8.2.5.2 Connexió S.E. “JUIÀ2 – S.E. “JUIÀ” a l’impacte de la xarxa planificada. La inclusió d’una nova subestació a Juià, la S.E. “JUIÀ2”, comporta la possibilitat de diversificar l’alimentació de la demanda de la zona, que actualment, amb la xarxa 8.2.5.4 Connexió de la línia 132 kV Salt-Buixalleu a la S.E. “RIUDARENES” planificada, depèn en gran mesura de la subestació de Bescanó i suposa l’acostament a una zona clau de la xarxa de distribució de Girona d’un fort punt de Donada la proximitat de la nova S.E. “RIUDARENES” amb la línia a 132 kV D/C Salt- suport. Buixalleu/Salt-Llinars, efectuar la connexió entre la línia i la subestació, amb un doble circuit d’entrada i sortida, és relativament fàcil des d’un punt de vista tècnic i no La connexió d’aquesta nova subestació amb l’actual S.E. “JUIÀ” presenta l’avantatge comporta un augment de l’impacte respecte a la xarxa planificada, però caldria de millorar la capacitat d’atendre una major demanda des de la subestació de Juià, efectuar una transformació 400/132 kV a la subestació, no prevista. Aquesta en proporció a la major capacitat de transport de la nova línia a 400 kV. A més, connexió, a l’igual que l’anterior, per a la subestació de Salt suposa un alleugeriment suposa no desaprofitar l’oportunitat que ofereix el pas de la línia de 400 kV. Es a dir, de la càrrega que actualment ha de suportar i de més a més li comporta l’acostament donat que la implantació de la nova subestació Juià2 és necessària donada la gran d’un dels punts d’injecció d’energia des de la xarxa de transport, ja que, actualment, dificultat que suposaria la connexió a la línia a 400 kV de l’actual subestació de Juià, aquests són Juià i La Roca. Amb aquesta connexió es veuria beneficiat l’anell La per motius de l’alta densificació urbana de l’entorn d’aquesta subestació i la pròpia Roca-Buixalleu-Salt-Llinars, doncs ara només conta amb un punt d’injecció d’energia dificultat d’ampliació del seu parc exterior, no efectuar la connexió entre directe de la xarxa de transport (La Roca), passant a tenir-ne dos (La Roca i subestacions, seria perdre la capacitat d’atendre el creixement de la demanda de la Riudarenes). zona, tenint en compte que aquesta connexió resultaria relativament senzilla aprofitant el traçat del D/C 220 kV Bescanó-Juià. La possibilitat de efectuar aquesta connexió amb una transformació a Riudarenes 400/220 kV, suposaria una complicació a nivell tècnic, doncs requeriria de mes Per altra banda, el desmantellament del D/C Bescanó-Juià 220 kV, un cop efectuada actuacions sobre la xarxa existent. Aquestes actuacions haurien de ser: la interconnexió Juià-Juià2, permetria eliminar la transformació planificada 400-220 kV de Bescanó, però comportaria una pèrdua de la capacitat d’alimentació de la • Instal·lar a Riudarenes una transformació 400/220 kV i una altra 400/132 kV. demanda de la zona, tant per creixement vegetatiu de la demanda existent com per noves sol·licituds, les quals haurien d’alimentar-se des de la xarxa de distribució, i, en • Connectar el circuit 132 kV Llinars-Salt a més a mes del circuit Buixalleu-Salt cas de que aquesta no fos suficient, s’hauria d’instal·lar nova xarxa per suplir la que anteriorment s’ha desmantellat. Tant mateix, amb el desmantellament del D/C • Efectuar una nova línia D/C Riudarenes-Salt a 220 kV i desmantellar l’actual D/C Bescanó-Juià, si bé no s’observa un empitjorament del comportament de la xarxa de Salt-Buixalleu/Salt-Llinars a 132 kV des de la S.E. “RIUDARENES” fins a la S.E. distribució a la zona, si que presenta l’inconvenient de la pèrdua de fiabilitat de la “SALT”. xarxa de transport davant de contingències donat que la fallada del D/C Bescanó- Juià2 400 kV comportaria el col·lapse de tensió al quedar-se la xarxa sense l’única • Ampliar les instal·lacions de la subestació de Salt pel ubicar-hi una nova alimentació de la zona. transformació 220/132 kV.

Pàgina 26 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Des del punt de vista de vulnerabilitat de la xarxa la segona opció tindria un d’alimentació de la demanda de la zona, donat que el punt d’entrada de potencia és comportament més fiable davant de possibles contingències, i des de l’òptica de la el mateix. Efectivament, en cas d’efectuar la connexió es formaria una mena d’anell capacitat d’alimentació de la demanda també presentaria un millor comportament. amb un tram a 110 kV entre les subestacions “JUIA2”-“PLA DE L’ESTANY”- Malgrat tot això, la complexitat i viabilitat tècnica de convertir el D/C Riuadarenes-Salt “GIRONA” tancat amb un tram a 220 kV entre les subestacions “JUIÀ”-“JUIÀ2”, el a 220 kV fa que els avantatges que, per una banda suposaria, des del punt de vista punt fort d’entrada seria Juià2 i la connexió Juià2 amb Pla de l’Estany possibilitaria de millora de xarxa, es vegin compensats per la facilitat i viabilitat tècnica de la garantir la continuïtat de l’alimentació en cas de la fallada d’un dels trams de l’anell, solució de connectar la línia Salt-Buixalleu a la S.E. “RIUDARENES”. però no augmenta la capacitat de la xarxa d’absorbir el creixement de la demanda.

Aquesta opció no presenta cap avantatge significatiu, encara que tampoc introdueix 8.2.5.5 Possibilitats del desmantellament del D/C Juià-Salt cap inconvenient tècnic.

A partir de les possibilitats de connexió descrits en els dos apartats anteriors cabria el Caldria valorar si el cost d’aquesta instal·lació justifica la necessitat de tenir una xarxa plantejament de desmantellar el D/C Juià-Salt a 132 kV. Com en qualsevol en anell. desmantellament d’una línia de la xarxa de distribució, el principal inconvenient és la pèrdua de la capacitat d’alimentar noves demandes de subministrament a la zona. Aquesta pèrdua es dona pel fet d’eliminar xarxa de distribució. En cas de demandes 8.2.5.8 Possibilitat del desmantellament de les línies 110 kV Juià-Girona i Sils- de nous punts de subministrament amb potències significatives faria necessari la Girona instal·lació de nova xarxa per suplir la que anteriorment s’ha desmantellat. En el supòsit de tenir les connexions Juia2-Pla de l’Estany i Riudarenes-Sils efectuar D’altra banda la supressió del D/C Juià-Salt es compensa amb una línia de doble el desmantellament, o bé de la línia 110 kV Juià-Girona, o bé de la línia 110 kV Sils- circuit Bescanó-Salt, intercanviant un doble circuit per un altre doble circuit, així la Girona, o bé d’ambdues alhora, resulta inviable donat que el resultat obtingut és el capacitat de les fonts d’alimentació de la subestació de Salt no minva. Aquest nou d’una xarxa de distribució amb un comportament pitjor que l’actual. circuit entre Bescanó i Salt, un dels quals es pot considerar el resultant de la connexió entre la línia Salt-Olot amb la subestació de Bescanó, es podria realitzar Tant la línia 110 kV Sils-Girona com la línia 110 kV Juià-Girona formen part de l’anell seguint el traçat de l’actual tram de línia Salt-Olot, es a dir, s’hauria de desdoblar Juià-C.Aro-Lloret-Tordera-Sils-Girona-Juià, el desmantellament d’una o ambdues l’actual línia, i aprofitant un tram de l’actual línia de doble circuit Vic-Juià, es podria suposaria la supressió de l’anell, amb la conseqüent pèrdua de diversificació de fonts efectuar un tram de 3 circuits a 132 kV connectant-se a Bescanó, un d’ells d’alimentació de la xarxa de distribució. La connexió de la subestació de Sils amb la alimentaria a Olot i els altres dos a Salt. de Riudarenes fa que l’esmentat anell pugui disposar de dos fonts d’alimentació, Juià i Riudarenes, però en cap cas pot suplir les funcions de la línia Sils-Girona o de la Juià-Girona. L’eliminació de l’anell suposa la pèrdua de capacitat de resposta de la 8.2.5.6 Connexió S.E. “RIUDARENES” – S.E. “SILS” xarxa davant de contingències.

La proximitat geogràfica d’ambdues subestacions fa que la interconnexió entre elles Es podria dir el mateix en el cas de la connexió Juià2-Pla de l’Estany. Aquesta no pot pugui portar-se a terme, no sense alguna dificultat tècnica donat que el seu traçat no suplir les funcions que fan qualsevol dels trams que es plateja desmantellar. pot evitar una zona urbana. De més a més, cal reiterar que amb la supressió de xarxa de distribució el principal Deixant de banda la solució tècnica aquesta connexió comporta, a l’igual que els inconvenient és la pèrdua de la capacitat d’alimentar noves demandes de casos anteriorment estudiats, l’obertura d’una nova via d’alimentació de la demanda subministrament a la zona. Aquest fet s’accentua en el cas del la línia Sils-Girona, de la zona, millorant el comportament de la xarxa en front a la capacitat d’alimentació doncs el seu traçat discorre per una zona amb una densitat urbana prou important de la demanda, tant pel creixement vegetatiu com per nous subministraments. com per esperar que s’hi pugui produir un increment de la demanda que cal cobrir També es veu afavorit el comportament de la xarxa davant contingències, doncs es des de la xarxa de distribució. diversifiquen les fonts d’alimentació de la xarxa de distribució. 8.2.6 Possibilitats de soterrament 8.2.5.7 Connexió S.E. “PLA DE L’ESTANY” – S.E. “JUIÀ2” Soterrar línies d’alta tensió presenta dificultats tècniques prou importats, sobretot al La possibilitat de efectuar una connexió entre la S.E. “JUIÀ2” i la S.E. “PLA DE nivell de 400 kV, com per considerar aquest plantejament de forma molt acurada i per L’ESTANY” aprofitant el traçat de la línia D/C Bescanó-Juià2 a 400 kV tan sols distàncies no massa llargues. El fet de voler ampliar aquestes distàncies als nivells suposa, al igual que els casos anteriors, una diversificació de les fons d’alimentació necessaris per a les instal·lacions que s’estan plantejant podria suposar la implantació de la xarxa de distribució de la zona, però no significaria un increment de la capacitat de subestacions de compensació d’energia reactiva.

Pàgina 27 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Una altra dificultat tècnica pel soterrament és que per aconseguir la mateixa capacitat aèria. El cost dels materials utilitzats en la construcció d’una línia subterrània tenen un de transport en una línia subterrània que en una línia aèria, la secció del conductor pel cost molt més elevat que els utilitzats en la construcció d’una línia aèria, així com la mà cable subterrani ha de ser molt més gran que per al cable aeri, per tant cal d’obra necessària i mitjans utilitzats. Un altre factor que contribueix a l’encariment de la sobredimensionar la instal·lació en cas d’un soterrament. instal·lació és l’apartat d’expropiacions. Mentre que en el cas aeri la major part de l’afectació consisteix en una servitud (de pas, de vol, etc.) i, per tant, el cost del terreny Per a l’Escenari 4 de la xarxa planificada s’ha contemplat la possibilitat de soterrament afectat no suposa el 100% del seu valor i permet l’aprofitament agrícola, en els cas del D/C a 220 kV Juià2-Sta. Llogaia tal i com es pot apreciar en els plànols topogràfics subterrani l’afectació és total i suposa un cost del 100% del valor del terreny. La relació (3.1 a 3.4) i ortofotomapes que s’adjunten (5.1 a 5.4), en els que es proposen dues entre el cost d’una línia aèria a 220 kV i una de subterrània se situaria en 1 a 7÷10, possibles alternatives de traçat. utilitzant un ratis de preus promig, doncs en funció de l’orografia del terreny el soterrament pot tenir variacions importants. Una infrastructura d’aquest tipus necessita un accés permanent i continu en tota la seva longitud, amb l’afegit de que cal que transcorri per un traçat amb rasants En general, l’aspecte que pot fer més interessant l’opció soterrada és l’impacte visual. definitives. Això suposa que paral·lelament al traçat de la línia subterrània cal obrir un Si bé l’impacte visual d’una línia soterrada no és nul, si que és pot valorar més vial i mantenir-lo en condicions transitables, doncs en cas d’avaria s’ha de disposar positivament que el d’una línia aèria. El fet de que, en el cas subterrani, la instal·lació d’un accés o bé, pel sol fet de que cal efectuar una observació i manteniment regular no sigui visible, encara que si ho sigui el seu traçat, fa que, des del punt de vista de la instal·lació. Aquest vial en el moment del muntatge de la instal·lació, i des d’una mediambiental, l’impacte es pugui considerar inferior al de la mateixa instal·lació però posició conservadora, podria arribar als 10 mts d’amplària, dels que 4 serien per la aèria, sobretot pel que fa a l’impacte sobre la flora i la fauna. pròpia instal·lació i la resta per la circulació dels vehicles implicats en la seva instal·lació, reduint-se a 5-6 mts un cop acabada la construcció i posada en servei de la En definitiva, si bé tècnicament el soterrament és viable en gran nombre de casos, els instal·lació, mantenint unes condicions d’ús exclusiu per a el manteniment i supervisió factors econòmic i mediambiental es posicionen enfrontats i la dificultat rau en trobar el de la instal·lació durant tot el període d’explotació de la línia. punt d’equilibri entre ells.

Els traçats proposats, sense entrar en el nivell de detall que caldria en un projecte per executar la instal·lació, obeeixen al fet d’aprofitar corredors d’infraestructures com 9 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA carreteres o autopistes o, fins i tot el mateix TGV, fent el seu traçat paral·lel a alguna (Escenari 5) d’aquestes vies. Cal aclarir que aquests traçats seran més o menys viables pel fet, imposat per reglamentació, i per tant de caire legal, de que cal guardar unes distàncies Si bé amb l’Escenari 4 s’aconsegueix pal·liar part de les mancances de la xarxa actual, no mínimes entre les infrastructures i, en qualsevol cas, les autoritzacions que s’han es realitza fins un grau suficientment gran com per garantir una alimentació del TGV d’obtenir de les administracions competents per tal d’ubicar una instal·lació dins de la adient. Una possible solució per millorar el comportament de la xarxa i permetre que zona d’influència de la infrastructura, sempre són a precari. l’alimentació del TGV ofereixi unes garanties més sòlides és la introducció d’una planta de generació de cicle combinat. Així doncs en l’Escenari 5 s’ha analitzat aquest aspecte. Un dels dos traçats proposats va paral·lelament al TGV i l’altre va paral·lel a l’autopista AP-7. El fet que el TGV estigui actualment en fase de construcció primer pot facilitar el primer traçat doncs s’executaria al costat d’una infrastructura que encara no està 9.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (Escenari 5) consolidada, en canvi, el segon traçat presentaria més dificultats pel fet d’anar pel costat d’una infrastructura totalment consolidada. D’altra banda el primer traçat té la L’Escenari 5 de la xarxa planificada compren la xarxa actual amb les següents dificultat afegida de la situació de la subestació de Juià2, donat que aquesta és més actuacions: propera a l’autopista que al TGV. Així doncs, en l’opció de traçat paral·lel al TGV el tram entre la SE de Juià2 i el TGV comportaria l’obertura d’un camí en un tram de • Nova subestació de Bescanó amb transformació 400/132 kV. territori sense cap infrastructura del rang de l’autopista o el TGV, i en conseqüència, el nou traçat tindria un major impacte sobre el territori, ja que, tot i que es pugui • Nova subestació Juià2 amb transformació 400/220 kV. aconseguir l’aprofitament de camins existents, seria prou important l’ampliació a la que s’haurien de sotmetre, així com la creació de nous camins d’enllaç entre els existents. • Nova subestació de Riudarenes amb transformació 400/110 kV. Pel que fa al traçat paral·lel a l’autopista, amb la SE de Juià2 més propera, la principal • Nova subestació de Sta. Llogaia amb transformació 220/132 kV. dificultat seria la d’efectuar obres molt properes a una infraestructura consolidada i que podria limitar o condicionar la seva ampliació. • Nou eix a 400 kV amb doble circuit. Un circuit Sentmenat-Riudarenes-Bescano i un circuit Vic-Besanó. Aquest eix de doble circuit alimentaria les subestacions de Si bé tècnicament la viabilitat del soterrament de la línia a 220 kV Juià2-Sta. Llogaia és Bescanó i Riudarenes. factible, dins de la dificultat que comporta una instal·lació soterrada d’aquest tipus, econòmicament suposa una inversió molt més gran que en el cas d’una instal·lació

Pàgina 28 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Nova línia a 400 kV de doble circuit entre la subestació de Bescanó i la subestació Pel que fa al nivell de saturació de les línies, encara es produeixen nivells alts de Juià2. càrrega respecte la seva capacitat nominal però de forma més puntual i a menor nivell que en la l’Escenari 4. Així en la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda es passa d’un nivell de • Nova línia a 220 kV de doble circuit entre la subestació de Juià2 i la subestació de càrrega del 75% sense cicle combinat a un nivell de càrrega del 63% amb cicle Sta. Llogaia. combinat. En canvi en les línies a 110 kV Juià-Bellcaire i Juià-C.Aro s’incrementa el seu nivell de càrrega, passant del 63% i 70% sense cicle combinat a un 66% i 769% • Interconnexió entre les subestacions de Juià i Juia2 mitjançant una tram de línia a respectivament amb cicle combinat, assolint valors similars als que presenten en la 220 kV de doble circuit aprofitant en part l’actual traçat del D/C Vic-Juià. xarxa actual (67% i 79% respectivament). Una altra línia que veu incrementat el seu nivell de càrrega respecte de l’Escenari 4, és la línia a 110 kV Sils-Tordera, que passa • Interconnexió entre les subestacions de Riudarenes i Sils amb una línia de doble del 73% al 78% de la seva capacitat. De fet cabia esperar que es descarregués l’eix circuit a 220 kV. Osona-Xirgu/Girona, doncs l’energia que s’injecta des de la nova planta de cicle combinat cap a Juià, com a centre distribuïdor, substitueix l’energia provinent de les • Connexió del circuit a 132 kV Juià-Figueres amb la subestació de Sta. Llogaia, centrals hidràuliques (Sau i Susqueda) que alimenten l’eix Osona-Xirgu/Girona. Pel que efectuant-hi entrada-sortida. fa als increments de la càrrega en les línies esmentades, és un fet lògic, doncs • Connexió de la línia a 132 kV Salt-Olot amb la subestació de Bescanó i nou circuit a constitueixen les vies més properes al punt d’entrega d’energia des de la nova planta 132 kV Bescanó-Salt. Aquesta connexió es realitza aprofitant el traçat de l’actual línia de cicle combinat i des de la subestació de Riudarenes cap a una zona de consum. a 220 kV de doble circuit Vic-Juià, de forma que el tram entre la subestació de En general la implantació d’una planta de cicle combinat pròxima a Sta. Llogaia obra Bescanó i l’actual línia Salt-Olot passaria a ser de 3 circuits de 132 kV, un es una via d’injecció d’energia a la zona que, en cert grau, pot actuar com alternativa a la connecta al tram de línia de la banda d’Olot, dels altres dos circuits un es connecta al principal via d’entrada, l’eix a 400 kV Vic-Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó. tram de línia actual al costat de Salt i l’altre circuit es connecta al nou circuit fins a Salt. El resultat final és una línia d’un circuit Bescanó-Olot i una línia de doble circuit Bescanó-Salt. 9.2.2 Comportament davant contingències

• Nova planta de cicle combinat amb una potència de 400 MW (500 MVA) a les L’Escenari 5 de la xarxa planificada, suposa una millora respecte a l’Escenari 4, doncs proximitats de la subestació de Sta. Llogaia i connexió a la mateixa. la planta de cicle combinat actua com una via d’injecció d’energia a la zona alternativa a l’eix a 400 kV Vic-Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó, encara que la seva Aquest escenari, tot i que és molt similar a l’anterior (Escenari 4), millora el comportament capacitat no sigui la mateixa. Així doncs, en cas de fallada del D/C Vic- de la xarxa pel fet de disposar una generació propera als punts de consum i una via Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó la situació respecte a l’anterior escenari, si alternativa a les vies d’entrada d’energia a les comarques gironines. bé no queda del tot resolta, si que millora en el sentit que al no disposar de la principal via d’entrada d’energia queda, en part, coberta per l’energia generada per la planta de 9.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA PLANIFICADA cicle combinat. (Escenari 5) En cas que es produís aquesta contingència N-2, els nusos en que es donarien subtensions molt per sota dels valors dels marges admissibles, però amb valors menys A continuació es descriuen els resultats més significatius de la simulació efectuada amb severs, serien els de Bescanó, Juià2 i Riudarenes (en canvi Vic ja no se’n veu afectat) el model o Escenari 5 de la xarxa planificada. Les taules complertes amb els valors dels pel nivell de 400 kV, Juià, Juià2 i Sta. Llogaia pel nivell de 220 kV, i en nombrosos paràmetres analitzats i la totalitat dels resultats es poden trobar a l’Annex I d’aquest nusos de la xarxa de distribució. Tanmateix es produirien saturacions en les document. transformacions de 220/110 kV de Sant Celoni i Juià, així com sobrecàrregues en les línies a 110 kV del Maresme S.Celoni-Tordera i S.Celoni-Mataró, en l’eix de la Costa 9.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat Brava Tordera-Lloret, i en l’eix d’alimentació des de l’interior Sau-P.Estany.

L’Escenari 5 de la xarxa planificada, a l’igual que l’Escenari 4, en situació de demanda Altres contingències N-2 que produeixen situacions de saturació en les línies, són les punta actual i de plena disponibilitat dels seus elements no presenta cap nus amb següents: subtensions ni cap línia amb sobrecàrrega. A més a més, l’aportació d’energia a la • Fallada del D/C a 220 kV Vic-S.Celoni/Vic-Roca que produeix saturacions en la línia zona des de la nova planta de cicle combinat fa que els nivells de tensió en els nusos a 110 kV Sils-Tordera. de les subestacions pugin de forma generalitzada i en relació a l’Escenari 4. • Fallada del D/C a 132 kV Vic-S.Cecilia-Ripoll-Olot/Vic-Olot que produeix saturacions en la línia 132 kV Bescanó-Olot.

Pàgina 29 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Fallada del D/C a 110 kV S.Celoni-Tordera que produeix saturacions en la línia a 110 demanda punta (1008 MVA) i no és fins a un increment del 15 % de la demanda punta kV S.Celoni-Mataró. (966 MVA) on apareix, una sobrecàrrega en la línia a 110 kV S.Celoni-Mataró i per a un increment del 20 % de la demanda punta (1008 MVA) es dona una sobrecàrrega dels • Fallada del D/C a 110 kV Girona-P.Estany/Xirgu-Susqueda que produeix saturacions transformadors a les subestacions d’Olot, Figueres i Calders. en les línies a 110 kV Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. Així doncs, el fet de disposar d’un punt de generació proper als nuclis de consum fa • Fallada del D/C a 220 kV Juià2-Sta.Llogaia que produeix sobrecàrrega en la que es mantinguin els nivells de tensió per sobre dels valors admissibles i només transformació 220/132 kV de Sta. Llogaia i subtensions en el nus a 220 kV de Sta. apareixen problemes puntuals de sobrecàrrega de línia i transformadors suposant un Llogaia. increment de més del 15 % de la demanda punta.

Pel que fa a les contingències N-1, també el comportament de la xarxa és pràcticament Des del punt de vista de la capacitat de transport d’energia, la implantació d’una el mateix que en l’Escenari 1, doncs la inclusió d’una generació no suposa un generació a la zona de Girona del tipus cicle combinat suposa una millora significativa comportament de la xarxa massa diferent quan només es produeix la fallada d’un únic respecte a l’Escenari 4, doncs permetrà que la xarxa augmenti la capacitat d’assumir el element de la xarxa. creixement de la demanda. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la demanda de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% Les principals contingències N-1 i saturacions en les línies que produeixen, són les en un escenari IER (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari següents: 5 de la xarxa planificada permet cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de Girona fins al mitjans de l’any 2009 per a l’escenari BASE i fins a finals de • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Lloret que produeix subtensions en el nusos a l’any 2011 per l’escenari IER. 110 kV de Lloret.

• Fallada de la línia a 110 kV Juià-Bellcaire que produeix la sobrecàrrega de la línia a 9.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV 110 kV Juià-C.Aro. Amb el reforç de l’alimentació de la nova subestació de Sta. Llogaia mitjançant la • Fallada de la línia a 110 kV Juià-C.Aro que produeix saturacions en les línies a 110 inclusió d’una generació del tipus cicle combinat, incrementa la potència de curtcircuit kV Tordera-Lloret i Sils-Tordera. en el punt de connexió del TGV (barres 220 kV) fins a 7662 MVA / 6130 MVA (màx. / 95% del temps), que permetria alimentar una càrrega desequilibrant d’una potència • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Lloret que produeix saturacions en la línia a 110 màxima de 43 MVA i per tant l’alimentació simultània de 4 trens d’alta velocitat.. kV Juià-C.Aro. La potencia de curtcircuit que s’obté a la subestació de Riudarenes també experimenta • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Sils que produeix saturacions en la línia D/C a un augment respecte la de l’Escenari 4, i en el punt de connexió del TGV (barres de 110 kV S.Celoni-Mataró. 400 kV) assoleix uns valors de 10422 MVA / 8338 MVA (màx. / 95% del temps), • Fallada de la línia a 110 kV Susqueda-Xirgu que produeix saturacions en les línies a permetent doncs alimentar una càrrega desequilibrant de 58,4 MVA i per tant 110 kV Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. l’alimentació simultània de 5 trens d’alta velocitat..

• Sobrecàrrega de la línia a 132 kV Bescanó-Olot en cas de fallada de la transformació 220/132 kV de Vic. 9.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa

• Sobrecàrrega de la línia a 110 kV Girona-Juià en cas de fallada de la transformació Donat que la configuració de l’Escenari 5 de la xarxa planificada només difereix de 400/110 kV de Riudarenes. l’Escenari 4 en la inclusió d’una planta de cicle combinat connectada a la SE de Sta. Llogaia, i per tant no comporta cap canvi significatiu en la composició de línies ni • Saturació de la transformació 220/110 kV de Juià davant la fallada d’un dels subestacions, les possibilitats de desmantellament i compactació que ofereix aquest transformadors. escenari són les mateixes que s’han descrit en l’apartat 8.2.5. Amb la intenció d’evitar una reiteració s’ometen els comentaris respecte d’aquestes possibilitats.

9.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la demanda. 9.2.6 Repercussions de la inclusió d’una planta de cicle combinat

A diferència de l’Escenari 4, en l’Escenari 5 les condicions de nivells de tensió per En l’Escenari 4 de la xarxa planificada, i per tal de solucionar el dèficit de potència de sobre dels valors admissibles es manté inclús suposant un increment del 20% de la curtcircuit en el punt de connexió del TGV a Sta. Llogaia, la inclusió d’una generació del

Pàgina 30 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

tipus cicle combinat requereix una potència de generació de 400 MW (500 MVA) com a • D’altra banda, el rendiment d’una planta de cicle combinat es pot incrementar , fins a mínim, amb la que s’assoleixen nivells màxims de Pcc propers als una alimentació a un 60-70 %, aprofitant l’exedent de calor produït per a usos industrials (vapor 400 kV, sempre que la generació s’injecti directament al mateix punt de connexió del d’aigua) i per a usos domèstics (aigua calenta i calefacció), sempre i quan la TGV (barres de la S.E. “STA. LLOGAIA”). Altres punts de connexió de la generació més proximitat entre la planta de cicle combinat i els punts de consum facin viable aquest llunyans als del punt de consum del TGV, com Juià2 o Bescanó, fan que la Pcc a Sta. aprofitament. Llogaia continuï per sota dels valors requerits. • El combustible utilitzat en questes plantes és, generalment. El gas natural, el preu del Per tal d’assolir un valor de Pcc adient en el punt de connexió alimentat a 220 kV caldria qual, si s’estudia la seva evolució històrica, té una variació similar al preu del petroli. que la potència de generació de la planta de cicle combinat fos superior als 400 MW i Això suposa una dependència energètica i econòmica similar a la dels sectors que estes situada en un lloc molt proper al de la subestació de tracció. Aquesta solució consumidors de petroli o els seus derivats. presenta l’inconvenient, entre d’altres, de l’evacuació de l’excedent de potència generada. En el supòsit de la instal·lació d’una planta de cicle combinat de 500 MVA Per tant, cal valorar la implantació de plantes de cicle combinat amb tots els aspectes (400 MW) als voltants de Sta. Llogaia, amb un consum del TGV (43 MVA) i un consum esmentats i tenir present que des del punt de vista de la seguretat i la qualitat del de la zona (130 MVA), l’excedent de potència produït seria de 327 MVA. Si tenim en subministrament no es pot admetre un sistema generació-consum aïllat de la resta del compte que la capacitat de transport d’una línia estàndard a 220 kV a l’estiu és de 180 sistema elèctric. MVA (475 A), pels 330 MVA d’una línia a 400 kV de les mateixes característiques, la possibilitat d’alimentar la S.E. “STA. LLOGAIA” a 220 kV i connectar-hi una planta de cicle combinat crearia una situació molt propera a la saturació de la línia doble circuit 10 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA Juià2-Sta. Llogaia i la impossibilitat d’evacuar la totalitat de l’energia produïda en (ESCENARI 6) condicions d’explotació acceptables. L’Escenari 4 representa una millora de la xarxa actual, però encara presenta algunes Així doncs, tenint en compte que la potència de la generació local a instal·lar hauria de mancances, que amb l’Escenari 5 se solucionen en cert grau. Una altra possible solució ser major a 500 MVA la línia D/C a 220 kV resulta insuficient, tant per evacuar l’energia per millorar el comportament de la xarxa i permetre que l’alimentació del TGV ofereixi unes produïda com per aconseguir la Pcc necessària. Caldria efectuar un tercer circuit a 220 garanties més sòlides sobretot a Sta. Llogaia és augmentar el nivell de tensió de la línia kV per tal de garantir una evacuació de l’excedent d’energia produïda amb unes que alimenta dita subestació. Així doncs en l’Escenari 6 s’ha analitzat aquest aspecte. condicions de funcionament acceptables, que a efectes constructius es convertiria en un doble circuit. 10.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (ESCENARI 6) La instal·lació d’una planta de cicle combinat de 500 MVA (400 MW) suposa la generació d’un excedent de potència de 327 MVA (amb un consum local de 130 MVA i L’escenari 6 de la xarxa planificada compren la xarxa actual amb les següents actuacions: de 44 MVA pel TGV). Si la capacitat de transport d’una línia estàndard a 220 kV és de 180 MVA, resulta que per evacuar l’excedent d’energia produïda s’arriba a una situació • Nova subestació de Bescanó amb transformació 400/132 kV. molt propera a la saturació de la línia de doble circuit Juià2-Sta. Llogaia, fent-se necessària la instal·lació d’un tercer circuit a 220 kV, que a efectes constructius es • Nova subestació Juià2 amb transformació 400/220 kV. convertiria en un doble circuit. En definitiva, s’hauria d’efectuar dues línies de doble • Nova subestació de Riudarenes amb transformació 400/110 kV. circuit a 220 kV des de Juià2 fins a Sta. Llogaia per evacuar l’excedent d’energia produïda per la planta de cicle combinat. • Nova subestació de Sta. Llogaia amb transformació 400/132 kV.

A aquests dos factors cal afegir altres aspectes a tenir en compte: • Nou eix a 400 kV amb doble circuit. Un circuit Sentmenat-Riudarenes-Bescano i un circuit Vic-Besanó. Aquest eix de doble circuit alimentaria les subestacions de • La instal·lació d’una planta de cicle combinat comporta una infrastructura gasística Bescanó i Riudarenes. important que també provoca un impacte sobre el territori. • Nova línia a 400 kV de doble circuit entre la subestació de Bescanó i la subestació • Per al seu bon funcionament aquestes plantes necessiten d’un sistema de Juià2. refrigeració, generalment, amb aigua. Les possibles solucions són, amb un circuit obert, consistent en captar l’aigua d’un riu o directament del mar i retornar-la-hi un • Nova línia a 400 kV de doble circuit entre la subestació de Juià2 i la subestació de cop refredada fins als nivells permesos per la normativa, amb el conseqüent impacte Sta. Llogaia. sobre el medi, i un sistema de circuit tancat, el qual requereix d’instal·lacions d’un nivell tècnic més complicat i que fan que el rendiment de la instal·lació sigui inferior. • Interconnexió entre les subestacions de Juià i Juia2 mitjançant una tram de línia a 220 kV de doble circuit aprofitant en part l’actual traçat del D/C Vic-Juià.

Pàgina 31 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Interconnexió entre les subestacions de Riudarenes i Sils amb una línia de doble L’Escenari 6 de la xarxa planificada, en situació de demanda punta actual i de plena circuit a 220 kV. disponibilitat dels seus elements no presenta cap nus amb subtensions ni cap línia amb sobrecàrrega. • Connexió del circuit a 132 kV Juià-Figueres amb la subestació de Sta. Llogaia, efectuant-hi entrada-sortida. Pel que fa al nivell de saturació de les línies, encara es produeixen nivells alts de càrrega respecte la seva capacitat nominal però en localitzacions diferents a les que es • Connexió de la línia a 132 kV Salt-Olot amb la subestació de Bescanó i nou circuit a donen a l’Escenari 4. Així en la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda es passa d’un nivell de 132 kV Bescanó-Salt. Aquesta connexió es realitza aprofitant el traçat de l’actual línia càrrega del 75% en l’Escenari 4 a un nivell de càrrega del 64%, i en les línies a 110 kV a 220 kV de doble circuit Vic-Juià, de forma que el tram entre la subestació de Juià-Bellcaire i Juià-C.Aro s’incrementa en un 2% i un 4%, respectivament, el seu nivell Bescanó i l’actual línia Salt-Olot passaria a ser de 3 circuits de 132 kV, un es de càrrega. La línia la línia a 110 kV Sils-Tordera manté el seu nivell de càrrega amb un connecta al tram de línia de la banda d’Olot, dels altres dos circuits un es connecta al 74% de la seva capacitat. La línia que experimenta un major increment, respecte de tram de línia actual al costat de Salt i l’altre circuit es connecta al nou circuit fins a l’Escenari 4 és la Vic-Baixàs que en aquest escenari arriba al 84% de la seva capacitat. Salt. El resultat final és una línia d’un circuit Bescanó-Olot i una línia de doble circuit Bescanó-Salt. 10.2.2 Comportament davant contingències En comparació amb l’Escenari 4, i donat que la única diferència entre ambdós escenaris és el nivell de tensió de la línia entre la subestació de Juià2 i la de Sta. A l’igual que en l’Escenari 4 de la xarxa planificada, en l’Escenari 6, la zona de Girona Llogaia (220 kV en l’Escenari 4 i 400 kV en l’Escenari 6), el comportament de la xarxa, encara presenta un únic punt fort d’alimentació a través de la xarxa planificada de des d’un punt de vista global, és molt similar entre ambdues opcions. Només des d’una transport i de la mateixa manera, en cas de fallada del D/C Vic-Bescanó/Sentmenat- òptica més detallada i centrada en aquells elements diferenciadors entre ambdós Riudarenes-Bescanó la situació seria similar a l’actual de fallada del D/C Vic-Juià i a la escenaris es pot apreciar variacions significatives, sobretot en aquells aspectes en que de l’Escenari 4. el nivell de tensió influeix de forma cabal, com la potència de curtcircuit i capacitat de transport. En els aspectes en que el nivell de tensió no influeix amb tanta contundència, En cas que es produís aquesta contingència N-2, els nusos en que es donarien com la vulnerabilitat de la xarxa, les diferències són pràcticament nul·les i només subtensions molt per sota dels valors dels marges admissibles serien els de Vic, s’accentuen entre els elements amb un nivell de tensió diferent. Així doncs, els Bescanó, Juià2, Riudarenes i Sta. Llogaia pel nivell de 400 kV, Juià i Juià2 pel nivell de avantatges d’aquest escenari respecte a la xarxa actual coincideixen, en forma, amb 220 kV, i en nombrosos nusos de la xarxa de distribució. Tanmateix es produirien les de l’Escenari 4, però no si es quantifiquen, aspecte en el que les avantatges de saturacions en les transformacions 220/132 kV de Vic i La Roca i les de 220/110 kV de l’Escenari 6 són d’un major grau que les de l’Escenari 4. Pel que fa als inconvenients la Sant Celoni i Juià, així com sobrecàrregues en les la línia a 220 kV Vic-S.Celoni i en les situació es capgira, i si bé si que són els mateixos en forma, ho són en menor grau. línies a 132 kV de l’eix Roca-Llinars-Salt/Roca-Buixalleu-Salt, en la línia D/C a 110 kV del Maresme S.Celoni-Mataró, en l’eix de la Costa Brava Tordera-Lloret-C.Aro, l’eix Arrel d’aquestes consideracions, i per no caure en una reiteració, en l’anàlisi que central Juià-Girona-Sils i l’eix d’alimentació des de l’interior Sau-P.Estany i Susqueda- segueix es centrarà en aquells aspectes i comentaris més diferenciadors entre ambdós Xirgu. escenaris, ometent, dins de lo possible, aspectes i comentaris repetitius. Altres contingències N-2 que produeixen situacions de saturació en les línies, són les En el plànol 1.3 que s’adjunta es pot apreciar la disposició de l’Escenari 6 de la xarxa següents: planificada de transport en el territori, i en els plànols 2.1 a 5.4 es reflexa amb més detall, sobre base topogràfica i sobre ortofotomapa, els possibles traçats de les línies. • Fallada del D/C a 132 kV Vic-S.Cecilia-Ripoll-Olot/Vic-Olot que produeix saturacions en la línia 132 kV Bescanó-Olot.

10.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA PLANIFICADA • Fallada del D/C a 110 kV S.Celoni-Tordera que produeix saturacions en la línia a 110 (ESCENARI 6) kV S.Celoni-Mataró.

A continuació es descriuen els resultats més significatius de la simulació efectuada amb • Fallada del D/C a 110 kV Girona-P.Estany/Xirgu-Susqueda que produeix saturacions el model o Escenari 6 de la xarxa planificada. Les taules complertes amb els valors dels en les línies a 110 kV Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. paràmetres analitzats i la totalitat dels resultats es poden trobar a l’Annex I d’aquest document. • Fallada del D/C a 220 kV Vic-S.Celoni que produeix sobrecàrrega en la línia a 110 kV Sils-Tordera.

10.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat • Fallada del D/C a 400 kV Juià2-Sta. Llogaia que produeix subtensions en el nus a 400 kV de Sta. Llogaia.

Pàgina 32 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Les principals contingències N-1 i saturacions en les línies i transformadors que Així doncs, suposant un increment del 15 % de la demanda punta, en el nus a 400 kV produeixen, són les següents: de la subestació de Sta. Llogaia el nivell de tensió que s’assoleix és de 388 kV i per a un 20 % és de 386 kV. • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Pierola que produeix subtensions en els nusos a 400 kV de Vic, Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes. En el supòsit del 15% d’increment de la demanda punta en el nus a 400 kV de Juià2 el nivell de tensió que s’assoleix és de 389 kV i per a un 20 % és de 388 kV. Per un • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Baixàs que produeix subtensions en els nusos a 400 increment del 20% d’increment de la demanda punta en els nusos a 400 kV de kV de Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes, i sobrecàrrega en la transformació Bescanó i Riudarenes també es produeix una subtensió, assolint un nivell de tensió de 2207132 kV de La Roca. 389 kV.

• Fallada de la línia a 400 kV Vic-Bescanó que produeix subtensions en els nusos a En quant a la saturació de les línies per a increments del 5 i 10% no s’aprecien valors 400 kV de Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes, i sobrecàrrega en la línia a 220 per sobre dels admissibles i no és fins al 15% d’increment on apareix una línia per kV Vic-S.Celoni. sobre del 100% de la seva capacitat de càrrega nominal, que és la línia D/C a 110 kV S.Celoni-Mataró. • Fallada del la línia a 400 kV Sentmenat-Riudarenes que produeix subtensions en els nusos a 400 kV de Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la demanda de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% en un escenari IER • Fallada de la línia a 220 kV Vic-S.Celoni que produeix la saturació de la línia a 110 (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari 6 de la xarxa kV Sils-Tordera planificada permet cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de Girona fins a principis de l’any 2009 per a l’escenari BASE i fins a principis de l’any • Fallada de la línia a 110 kV Juià-Bellcaire que produeix la sobrecàrrega de les línies 2011 per l’escenari IER. a 110 kV, Juià-C.Aro i C.Aro-Palafrugell.

• Fallada de la línia a 110 kV Juià-C.Aro que produeix saturacions en la línia a 110 kV 10.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV Tordera-Lloret. L’alimentació de la nova subestació de Sta. Llogaia mitjançant una línia de doble circuit • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Lloret que produeix saturacions en la línia a 110 a 400 kV presenta una potència de curtcircuit en el punt de connexió del TGV (barres kV Juià-C.Aro. 400 kV) de 7803 MVA / 6242 MVA (màx. / 95% del temps), que permetria alimentar una càrrega desequilibrant d’una potència màxima de 43,7 MVA i per tant l’alimentació • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Sils que produeix saturacions en la línia D/C a simultània de 4 trens d’alta velocitat. 110 kV S.Celoni-Mataró. En canvi la potencia de curtcircuit que s’obté a la subestació de Riudarenes, alimentada • Fallada de la línia a 110 kV Susqueda-Xirgu que produeix saturacions en les línies a per una línia de doble circuit a 400 kV, en el punt de connexió del TGV (barres de 400 110 kV Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. kV) és de 9428 MVA / 7542 MVA (màx. / 95% del temps), permetent doncs alimentar • Sobrecàrrega de la línia a 132 kV Bescanó-Olot en cas de fallada de la transformació una càrrega desequilibrant de 52,8 MVA i per tant l’alimentació simultània de 4 trens 220/132 kV de Vic. d’alta velocitat.

• Sobrecàrrega de la línia a 132 kV S.Celoni-Mataró en cas de fallada de la transformació 400/110 kV de Riudarenes. 10.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa La coincidència de l’Escenari 6 en l’aspecte de desmantellament i compactació amb 10.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la l’Escenari 4 es complerta. Així doncs aquest escenari ofereix les mateixes oportunitats demanda. que les que ja s’han descrit en l’apartat 8.2.5. Amb la intenció d’evitar una reiteració s’ometen els comentaris respecte d’aquestes possibilitats. En l’Escenari 6 les condicions de no saturació i de nivells de tensió per sobre dels valors admissibles es manté inclús suposant un increment del 10% de la demanda 10.2.6 Possibilitats de soterrament punta (882 MVA) i no és fins a un increment del 15 % de la demanda punta (924 MVA) on apareixen subtensions o saturació de línia. Per a l’Escenari 4 de la xarxa planificada s’ha contemplat la possibilitat de soterrament del D/C a 400 kV Juià2-Sta. Llogaia tal i com es pot apreciar en els plànols topogràfics i

Pàgina 33 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

ortofotomapes que s’adjunten, en els que es proposen dues possibles alternatives de 11.1 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PLANIFICADA A GIRONA (ESCENARI 7) traçat. L’escenari 7 de la xarxa planificada compren la xarxa actual amb les següents actuacions: En aquest apartat també és vàlid l’exposat en l’apartat 8.2.8 per a l’Escenari 4, en quan a consideracions de les dificultats que presenten les opcions descrites. • Nova subestació de Bescanó amb transformació 400/132 kV.

La diferència més gran entre ambdós escenaris rau en que el soterrament al nivell de • Nova subestació Juià2 amb transformació 400/220 kV. tensió de 400 kV presenta unes dificultats tècniques afegides al soterrament en 220 kV, degudes a la necessitat de instal·lar estacions de compensació d’energia reactiva a • Nova subestació de Riudarenes amb transformació 400/110 kV. distàncies inferiors. • Nova subestació de Sta. Llogaia amb transformació 400/132 kV. El cable que s’utilitza en les línies subterrànies és un condensador tipus, amb dues armadures constituïdes d’una banda, pel conductor central i per l’altra, per la pantalla • Nou eix a 400 kV amb doble circuit. Un circuit Sentmenat-Riudarenes-Bescano i un metàl·lica col·locada a l’exterior de l’aïllant, i separades per aquest. Una línia aèria amb circuit Vic-Besanó. Aquest eix de doble circuit alimentaria les subestacions de conductor nu presenta una certa analogia amb el cable subterrani, doncs trobem Bescanó i Riudarenes. igualment la presencia de dues armadures (el conductor i el terra) separades per un aïllant (l’aire). • Nova línia a 400 kV de doble circuit entre la subestació de Bescanó i la subestació Juià2. Donat que les línies es troben sota una tensió alterna, hi ha un intercanvi d’energia amb la font de tensió (potència reactiva). Això es tradueix amb una circulació de corrent • Nova línia a 400 kV de simple circuit entre la subestació de Juià2 i la subestació de paràsita, que és proporcional a la freqüència i amplitud d’ona, a la longitud del cable i a Sta. Llogaia. una constant (capacitat del cable) que depèn de la naturalesa i gruix de l’aïllant. • Interconnexió entre les subestacions de Juià i Juia2 mitjançant una tram de línia a Aquesta corrent paràsita o capacitiva és de l’ordre de 10 a 40 vegades major en una 220 kV de doble circuit aprofitant en part l’actual traçat del D/C Vic-Juià. línia subterrània que l’equivalent en línia aèria. • Interconnexió entre les subestacions de Riudarenes i Sils amb una línia de doble És per tot l’exposat anteriorment que, en el cas de cables subterranis pot donar-se la circuit a 220 kV. circumstància de què la intensitat de corrent emprada en l’intercanvi d’energia reactiva sigui tant alta que, per a certa llargària de cable, assoleixi el valor límit provocant • Connexió del circuit a 132 kV Juià-Figueres amb la subestació de Sta. Llogaia, l’escalfament màxim admissible d’aquest, i per tant no es pugui transportar energia efectuant-hi entrada-sortida. activa o potència “útil”. La llargària que fa que s’acompleixi el fenomen descrit s’anomena “longitud crítica”. • Connexió de la línia a 132 kV Salt-Olot amb la subestació de Bescanó i nou circuit a 132 kV Bescanó-Salt. Aquesta connexió es realitza aprofitant el traçat de l’actual línia En línies subterrànies d’Alta Tensió és quan aquests efectes són més patents i és a 220 kV de doble circuit Vic-Juià, de forma que el tram entre la subestació de imprescindible per compensar l’efecte capacitiu del cable, cada certa distància, Bescanó i l’actual línia Salt-Olot passaria a ser de 3 circuits de 132 kV, un es disposar de bobines que consumeixin l’energia reactiva i disminuir, així, la corrent connecta al tram de línia de la banda d’Olot, dels altres dos circuits un es connecta al parasitària que circula per la línia. tram de línia actual al costat de Salt i l’altre circuit es connecta al nou circuit fins a Salt. El resultat final és una línia d’un circuit Bescanó-Olot i una línia de doble circuit En el cas que ens ocupa caldria almenys una d’aquestes estacions, si un estudi més Bescanó-Salt. acurat no aconsellés lo contrari, doncs la seva llargària queda en el límit de la “longitud critica”. En comparació amb l’Escenari 6, i donat que la única diferència entre ambdós escenaris és el nombre de circuits de la línia entre la subestació de Juià2 i la de Sta. 11 CAPACITAT DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ PLANIFICADA DE GIRONA Llogaia (2 circuits en l’Escenari 6 i un circuit en l’Escenari 7), el comportament de la xarxa, des d’un punt de vista global, és pràcticament igual entre ambdues opcions. (ESCENARI 7) Només des d’una òptica més detallada i centrada en la zona que alimenta l’element diferenciador entre ambdós escenaris (la línia entre les subestacions de Juià2 i Sta. L’Escenari 7, que suposa una petita variant de l’Escenari 6, representa una altra possible Llogaia) es pot apreciar variacions significatives. Així doncs, els avantatges d’aquest solució per millorar el comportament de la xarxa i l’alimentació del TGV i permet contar escenari respecte a la xarxa actual coincideixen, en forma, amb les de l’Escenari 6, amb un altre element de comparació per tal de tenir una visió més ampla de les però si ens centrem en la zona coberta per l’aspecte diferenciador, els avantatges de oportunitats de millora de la xarxa de transport de la zona de Girona. Així doncs en l’Escenari 6 són d’un major grau que les de l’Escenari 7. l’Escenari 7 s’ha analitzat aquest aspecte.

Pàgina 34 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

Arrel d’aquestes consideracions, i per no caure en una reiteració, en l’anàlisi que • Fallada del D/C a 110 kV Girona-P.Estany/Xirgu-Susqueda que produeix saturacions segueix es centrarà en aquells aspectes i comentaris més diferenciadors entre ambdós en les línies a 110 kV Osona-S.Hilari i S.Hilari-Susqueda. escenaris, ometent, dins de lo possible, aspectes i comentaris repetitius. • Fallada del D/C a 220 kV Vic-S.Celoni que produeix sobrecàrrega en la línia a 110 kV Sils-Tordera. 11.2 ANÀLISI DEL COMPORTAMENT DE LA XARXA PLANIFICADA (ESCENARI 7) Les principals contingències N-1 i saturacions en les línies i transformadors que produeixen, són les següents: A continuació es descriuen els resultats més significatius de la simulació efectuada amb el model o Escenari 7 de la xarxa planificada. Les taules complertes amb els valors dels • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Pierola que produeix subtensions en els nusos a 400 paràmetres analitzats i la totalitat dels resultats es poden trobar a l’Annex I d’aquest kV de Vic, Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes. document. • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Baixàs que produeix subtensions en els nusos a 400 kV de Vic, Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes, i sobrecàrrega en la 11.2.1 Operació en situació normal de plena disponibilitat transformació 2207132 kV de La Roca.

L’Escenari 7 de la xarxa planificada, en situació de demanda punta actual i de plena • Fallada de la línia a 400 kV Vic-Bescanó que produeix subtensions en els nusos a disponibilitat dels seus elements no presenta cap nus amb subtensions ni cap línia 400 kV de Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes, i sobrecàrrega en la línia a 220 amb sobrecàrrega. kV Vic-S.Celoni.

Pel que fa al nivell de saturació de les línies, encara es produeixen nivells alts de • Fallada del la línia a 400 kV Sentmenat-Riudarenes que produeix subtensions en els càrrega respecte la seva capacitat nominal però i en les mateixes localitzacions que en nusos a 400 kV de Vic, Bescanó, Juià2, Sta. Llogaia i Riudarenes. l’Escenari 6. Així en la línia a 110 kV Xirgu-Susqueda es manté el mateix nivell de • Subtensió en el nus a 400 kV de Sta. Llogaia en cas de fallada de la línia a 220 kV càrrega del 64% que en l’Escenari 6, i en les línies a 110 kV Juià-Bellcaire i Juià-C.Aro Sentmenat-S.Celoni, o de la línia a 400 kV Riudarenes-Bescanó, o de la línia a 400 s’incrementa en un 2% i un 4%, respectivament, el seu nivell de càrrega. La línia la línia kV Bescanó-Juià2 o de la línia a 400 kV Juià2-Sta.Llogaia. a 110 kV Sils-Tordera manté el seu nivell de càrrega amb un 74% de la seva capacitat. Òbviament la línia que experimenta un major increment, respecte de l’Escenari 6 és la • Fallada de la línia a 220 kV Vic-S.Celoni que produeix la saturació de la línia a 110 Juià2-Sta.Llogaia que en aquest escenari arriba al 11% de la seva capacitat, mentre kV Sils-Tordera que en l’Escenari 6 només assolia un nivell de càrrega del 6%. • Fallada de la línia a 110 kV Juià-Bellcaire que produeix la sobrecàrrega de les línies a 110 kV, Juià-C.Aro i C.Aro-Palafrugell i subtensió en el nus a 400 kV de Sta. 11.2.2 Comportament davant contingències Llogaia.

A l’igual que en l’Escenari 6 de la xarxa planificada, en l’Escenari 7, la zona de Girona • Fallada de la línia a 110 kV Juià-C.Aro que produeix saturacions en la línia a 110 kV encara presenta un únic punt fort d’alimentació a través de la xarxa planificada de Tordera-Lloret. transport i de la mateixa manera, en cas de fallada del D/C Vic-Bescanó/Sentmenat- Riudarenes-Bescanó la situació seria similar a l’actual de fallada del D/C Vic-Juià i a la • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Lloret que produeix saturacions en la línia a 110 de l’Escenari 7. kV Juià-C.Aro i subtensió en el nus a 400 kV de Sta. Llogaia.

En cas que es produís aquesta contingència N-2, els casos de subtensions i • Fallada de la línia a 110 kV Tordera-Sils que produeix saturacions en la línia D/C a sobrecàrrega de línies i transformadors és idèntica a la de l’Escenari 7. 110 kV S.Celoni-Mataró i sobrecàrrega en la transformació 22o/110 kV de S. Celoni.

Pàgina 35 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

• Sobrecàrrega de la línia a 132 kV S.Celoni-Mataró i subtensió en el nus a 400 kV de 11.2.5 Possibilitats de millora. Desmantellament i compactació de xarxa Sta. Llogaia en cas de fallada de la transformació 400/110 kV de Riudarenes. La coincidència de l’Escenari 7 en l’aspecte de desmantellament i compactació amb l’Escenari 6 es complerta. Així doncs aquest escenari ofereix les mateixes oportunitats 11.2.3 Capacitat de transport davant del creixement de la punta de la que les que ja s’han descrit en l’apartat 10.2.5. Amb la intenció d’evitar una reiteració demanda. s’ometen els comentaris respecte d’aquestes possibilitats.

En l’Escenari 7 les condicions de nivells de tensió per sobre dels valors admissibles deixen de es mantenir-se quan se suposa un increment del 5% de la demanda punta 11.2.6 Possibilitats de soterrament (882 MVA) però en cap cas els nivells de tensió cauen a valors per sota del límit inferior del rang d’operació en cas d’emergència (375 kV). La coincidència de l’Escenari 7 en l’aspecte de possibilitats de soterrament amb l’Escenari 4 es complerta. Així doncs aquest escenari ofereix les mateixes oportunitats Així doncs, suposant un increment del 5 % de la demanda punta, en el nus a 400 kV de que les que ja s’han descrit en l’apartat 8.2.5. Amb la intenció d’evitar una reiteració la subestació de Sta. Llogaia el nivell de tensió que s’assoleix és de 389,6 kV, quan s’ometen els comentaris respecte d’aquestes possibilitats. l’increment és del 15% apareixen subtensions en els nusos a 400 kV de Juià2 (389,7 kV) i Sta. Llogaia (387,6 kV), pel 15% d’increment les subtensions se situen en els nusos a 400 kV de Bescanó (389,5 kV), Juià2 (388,3 kV) i Sta. Llogaia (386,2 kV), i per a un increment del 20% als nusos anteriors s’hi afegeix el nus a 400 de Riudarenes (389,4 kV), que dant la resta com segueix: Bescanó (388,3 kV), Juià2 (387 kV) i Sta. Llogaia (384,7 kV). Així doncs a mesura que la demanda punta s’incrementa les subtensions es van acostant cap als punts més propers a la generació.

En quant a la saturació de les línies per a un increment del 5% no s’aprecien valors per sobre dels admissibles i no és fins al 10% d’increment on apareix una línia per sobre del 100% de la seva capacitat de càrrega nominal, que és la línia D/C a 110 kV S.Celoni-Mataró.

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la demanda de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% en un escenari IER (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari 7 de la xarxa planificada permet cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de Girona fins a principis de l’any 2007 per a l’escenari BASE i fins a principis de l’any 2008 per l’escenari IER.

11.2.4 Capacitat d’alimentació del TGV

L’alimentació de la nova subestació de Sta. Llogaia mitjançant una línia de doble circuit a 400 kV presenta una potència de curtcircuit en el punt de connexió del TGV (barres 400 kV) de 6739 MVA / 5391 MVA (màx. / 95% del temps), que permetria alimentar una càrrega desequilibrant d’una potència màxima de 37,7 MVA i per tant l’alimentació simultània de 3 trens d’alta velocitat.

En canvi la potencia de curtcircuit que s’obté a la subestació de Riudarenes, alimentada per una línia de doble circuit a 400 kV, en el punt de connexió del TGV (barres de 400 kV) és de 9428 MVA / 7542 MVA (màx. / 95% del temps), permetent doncs alimentar una càrrega desequilibrant de 52,8 MVA i per tant l’alimentació simultània de 4 trens d’alta velocitat.

Pàgina 36 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

12 RESUM COMPARATIU ENTRE ESCENARIS que l’expressió X de Y contingències significa que de Y casos analitzats X casos presenten alguna incidència, entenent com a cas la fallada d’un element de la xarxa per a En la taula que figura a continuació reflexa per a cada escenari els elements de la xarxa contingències N-1 o de dos elements simultàniament per a contingències N-2. amb alguna incidència segons el tipus de contingència (plena disponibilitat, N, fallada d’un element, N-1 o fallada de 2 elements, N-2). Per a les contingències N-1 i N-2 s’anomena el nom de casos estudiats i el nombre de casos en que apareix alguna incidència de forma OPERACIÓ EN SITUACIÓ NORMAL. CONTINGÈNCIES N-1 CONTINGÈNCIES N-2 ESCENARI PLENA DISPONIBILITAT Subtensió en nusos Sobrecàrrega de línies Sobrecàrrega de trafo Subtensió en nusos Sobrecàrrega de línies Sobrecàrrega de trafo Subtensió en nusos Sobrecàrrega de línies Sobrecàrrega de trafo XIRGU-SUSQUEDA (>100%) SENTMENAT-S.CELONI (83%) 22 de 22 contingències 8 de 8 contingències N-2 JUIÀ (132/110 kV) 22 de 22 contingències 20 de 22 contingències 8 de 8 contingències N-2 8 de 8 contingències N-2 ESCENARI 1 JUIÀ-C.ARO (79%) N-1 on es produeixen on es produeixen VIC 400 (387 kV) LA ROCA (220/132 kV) N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen on es produeixen on es produeixen XARXA ACTUAL VIC-S.CELONI (74%) sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna SALT (132/25 kV) subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos S.CELONI-TORDERA (79%) línia línia D/C LA ROCA-SALT (94%) XIRGU-SUSQUEDA (97%) SENTMENAT-S.CELONI (68%) 10 de 26 contingències 9 de 10 contingències JUIÀ-C.ARO (79%) 25 de 26 contingències 26 de 26 contingències 10 de 10 contingències 10 de 10 contingències No hi ha cap nus amb LA ROCA (220/132 kV) N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen ESCENARI 2 VIC-S.CELONI (70%) N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen N-2 on es produeixen subtensions SALT (132/25 kV) sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna S.CELONI-TORDERA (76%) subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos línia línia D/C LA ROCA-SALT (82%) SAU-P.ESTANY (70%) XIRGU-SUSQUEDA (95%) SENTMENAT-S.CELONI (67%) 11 de 26 contingències 9 de 10 contingències JUIÀ-C.ARO (80%) 7 de 26 contingències 24 de 26 contingències 10 de 10 contingències 10 de 10 contingències No hi ha cap nus amb LA ROCA (220/132 kV) N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen ESCENARI 3 VIC-S.CELONI (62%) N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen N-2 on es produeixen subtensions SALT (132/25 kV) sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna S.CELONI-TORDERA (73%) subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos línia línia D/C LA ROCA-SALT (79%) GIRONA-JUIÀ (70%) XIRGU-SUSQUEDA (75%) SENTMENAT-S.CELONI (51%) 5 de 26 contingències 4 de 9 contingències N-2 JUIÀ-C.ARO (70%) JUIÀ (132/110 kV) 3 de 26 contingències 1 de 26 contingències 4 de 9 contingències N-2 2 de 9 contingències N-2 No hi ha cap nus amb N-1 on es produeixen on es produeixen ESCENARI 4 VIC-S.CELONI (51%) LA ROCA (220/132 kV) N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen on es produeixen on es produeixen subtensions sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna S.CELONI-TORDERA (40%) SALT (132/25 kV) subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos línia línia D/C LA ROCA-SALT (56%) SILS-TORDERA (73%) XIRGU-SUSQUEDA (63%) SENTMENAT-S.CELONI (41%) 6 de 26 contingències 6 de 9 contingències N-2 JUIÀ-C.ARO (79%) JUIÀ (132/110 kV) 1 de 26 contingències 0 de 26 contingències 2 de 9 contingències 2 de 9 contingències N-2 No hi ha cap nus amb N-1 on es produeixen on es produeixen Escenari 5 VIC-S.CELONI (52%) LA ROCA (220/132 kV) N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen on es produeixen subtensions sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna S.CELONI-TORDERA (32%) SALT (132/25 kV) subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos línia línia D/C LA ROCA-SALT (49%) SILS-TORDERA (78%) XIRGU-SUSQUEDA (64%) SENTMENAT-S.CELONI (28%) JUIÀ-C.ARO (74%) 7 de 26 contingències 5 de 9 contingències N-2 3 de 26 contingències 1 de 26 contingències 3 de 9 contingències 2 de 9 contingències N-2 No hi ha cap nus amb VIC-S.CELONI (70%) JUIÀ (132/110 kV) N-1 on es produeixen on es produeixen ESCENARI 6 N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen on es produeixen subtensions S.CELONI-TORDERA (37%) SALT (132/25 kV) sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos D/C LA ROCA-SALT (43%) línia línia SILS-TORDERA (74%) VIC-BAIXAS (84%) XIRGU-SUSQUEDA (64%) SENTMENAT-S.CELONI (28%) JUIÀ-C.ARO (74%) 7 de 26 contingències 5 de 9 contingències N-2 3 de 26 contingències 1 de 26 contingències 3 de 9 contingències 2 de 9 contingències N-2 No hi ha cap nus amb VIC-S.CELONI (70%) JUIÀ (132/110 kV) N-1 on es produeixen on es produeixen ESCENARI 7 N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen on es produeixen subtensions S.CELONI-TORDERA (37%) SALT (132/25 kV) sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos D/C LA ROCA-SALT (43%) línia línia SILS-TORDERA (74%) VIC-BAIXAS (84%) XIRGU-SUSQUEDA (90%) 9 de 28 contingències 5 de 12 contingències 3 de 28 contingències 26 de 28 contingències 5 de 12 contingències 12 de 12 contingències No hi ha cap nus amb JUIÀ-C.ARO (81%) LA ROCA (220/132 kV) N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen ESCENARI 11 N-1 on es produeixen N-1 on es produeixen N-2 on es produeixen N-2 on es produeixen subtensions GIRONA-JUIÀ (77%) SALT (132/25 kV) sobrecàrrega d’alguna sobrecàrrega d’alguna subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos subtensions en nusos sobrecàrregues en trafos S.CELONI-TORDERA (71%) línia línia

Pàgina 37 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

En la taula que figura a continuació es resumeix per a cada escenari la seva capacitat per expressats en el quadre resum pel que fa a la càrrega en termes de potència són absorbir el creixement de la demanda punta, la capacitat d’alimentació del TGV i les equivalents als de la càrrega en termes de consum energètic. possibilitats millora de xarxa que ofereix. En la columna de potència de curtcircuit s’ha expressat, per a cadascuna de les En la columna d’augment de la càrrega en situació de demanda punta s’ha expressat subestacions de tracció del TVG, els valors de la potència de curtcircuit (màxima assolible i aquest concepte, prenent com a base per al càlcul la potència en situació de demanda valor que es superat el 95% del temps) i el nombre de trens simultanis, suposant una punta assolida durant l’any 2005 i que és de 840 MW, en termes de percentatge màxim potència de 11MVA per a cada comboi de tren, que es pot alimentar segons la potencia de d’increment sense que es produeixi cap incidència en la xarxa, en termes d’increment curtcircuit que s’assoleix, respectant el criteri de que la càrrega desequilibrant no superi el màxim de potència en MW i finalment s’ha reflectit l’any en que s’assolirà el sostre 0,7% de la potència de curtcircuit en el punt de connexió a la xarxa. suposant un increment de la demanda del 2,7%, tal i com preveu el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 per a un escenari IER (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Finalment, en la columna de possibilitats de millora hi figuren els punts de la xarxa en que Donada l’equivalència entre els conceptes de demanda de potència i consum els valors es pot plantejar el seu desmantellament o bé ofereixen possibilitat de compactació.

AUGMENT DE LA CÀRREGA EN SITUACIÓ DE POSSIBILITATS DE MILLORA. DESMANTELLAMENT I COMPACTACIÓ DE POTÈNCIA DE CURTCIRCUIT DEMANDA PUNTA XARXA

ESCENARI Any sostre RIUDARENES STA. LLOGAIA [%] [MW] s/ escenari DESMANTELLAMENT COMPACTACIÓ Núm. Trens Núm. Trens IER (màx. / 95% del temps) (màx. / 95% del temps) simultanis simultanis ESCENARI 1 1585 MVA / 1268 MVA 1084 MVA / 867 MVA 0% 0 2005 0 0 Cap Cap XARXA ACTUAL (Sils 110 kV) (Figures 132 kV) D/C 220 kV Bescanó-Riudarenes amb D/C 132 kV Roca-Salt 3184 MVA / 2547 MVA 3050 MVA / 2440 MVA ESCENARI 2 2% 16,8 2006 1 1 D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Bescanó) (Riudarenes 220 kV) (Sta. Llogaia 220 kV) D/C 220 kV Bescanó-Sta.Llogaia amb D/C 132 kV Juià-Figueres D/C 400 kV Bescanó-Riudarenes amb D/C 132 kV Roca-Salt 7165 MVA / 5732 MVA 6964 MVA / 5571 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Bescanó) ESCENARI 3 4% 33,6 2006 3 3 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 400 kV Bescanó-Sta.Llogaia amb D/C 132 kV Juià-Figueres 9419 MVA / 7535 MVA 3977 MVA / 3182 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) D/C 220 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 4 13% 109,2 2009 4 2 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 220 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres 10422 MVA / 8338 MVA 7662 MVA / 6130 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) D/C 220 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 5 14% 117,6 2010 5 4 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 220 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres 9428 MVA / 7542 MVA 7803 MVA / 6242 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) D/C 400 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 6 14% 117,6 2010 4 4 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres 9428 MVA / 7542 MVA 6739 MVA / 5391 MVA D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) S/C 400 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 7 5% 42 2007 4 3 (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Salt D/C 132 kV Juià-Figueres D/C 220 kV Vic-Juià (tram Vic-Juià2) 9147 MVA / 7318 MVA 12307 MVA / 9846 MVA S/C 400 kV Juià2-Sta.Llogaia amb ESCENARI 11 17% 142,8 2011 4 6 D/C 132 kV Juià-Salt (Riudarenes 400 kV) (Sta. Llogaia 400 kV) D/C 132 kV Juià-Figueres D/C 132kV Juià-Figueres

Pàgina 38 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

13 OPTIMITZACIÓ DELS RECORREGUTS D’ACORD A LA UBICACIÓ MÉS IEEE Aide for Safety in A.C. Substation Grounding. The Institute of Electrical and LÒGICA DE LES SUBESTACIONS Electronics Engineers, Inc.

Totes les propostes de connexions entre noves subestacions i línies existents obeeixen un PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015. Octubre de 2005. Generalitat de criteri de màxim aprofitament de les noves instal·lacions i per tant d’optimització, permetin Catalunya. o no el desmantellament de instal·lacions existents. En cap cas suposen més impacte que la situació planificada sense efectuar aquestes connexions, en qualsevol cas, si poden possibilitar el desmantellament d’alguna instal·lació existent suposen un desimpacte. 15 ACRÒNIMS UTILITZATS

Pel que fa a la situació de les subestacions, tant Riudarenes com Sta. Llogaia, estan TGV Tren de Gran Velocitat condicionades pel traçat del TGV i la necessitat de respectar la interdistància entre punts d’alimentació pel TGV per garantir el seu bon funcionament. Cal afegir que a més a més la SE Subestació seva situació és propera a línies existents de la xarxa de distribució i per tant facilita la D/C Doble Circuit connexió entre instal·lacions. AC Corrent altern Pel que fa a la ubicació de la subestació Juià2, la seva situació aprofita al màxim el traçat de la línia Bescanó-Sta. Llogaia, en quan a que no suposa cap desviament del traçat RLAT Reglament de Línies Aèries d’Alta Tensió d’aquesta línia respecte al que hauria de tenir si no s’implantés aquesta subestació. Al mateix temps la seva ubicació permet efectuar la connexió amb l’actual subestació de Juia, BOE Boletín Oficial del Estado acostant encara més una font d’alimentació de més capacitat a un punt estratègic de la xarxa de Girona, ubicada en una zona amb una densitat urbana que presenta problemes LAV Línia d’Alta velocitat de difícil solució per a efectuar una connexió directa amb la nova línia Bescanó-Sta. Llogaia (cosa que faria introduir un desviament al traçat planificat), o inclús per efectuar ADIF Administrador d’Infrastructures Ferroviàries una ampliació del parc de transformació en l’actual subestació. P.O. Procediment d’Operació

14 BIBLIOGRAFIA I NORMATIVA IER (escenari) Intensiu en Eficiència i Energies renovables

REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS AÉREAS DE ALTA TENSIÓN. Decret 3151/68 de 28 de novembre pel que s’aprova el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d'Alta Tensió

REGULACIÓN DE LAS ACTIVIDADES DE TRANSPORTE, DISTRIBUCIÓN, COMERCIALIZACIÓN, SUMINISTRO Y PROCEDIMIENTO DE AUTORIZACIÓN DE INSTALACIONES DE ENERGÍA ELÉCTRICA. Aprovat pel Reial Decret 1955/2000 de 1 de desembre.

RESOLUCIÓN DE 30 DE JULIO DE 1998 DE LA SECRETARIA DE ESTADO Y RECURSOS MINERALES, MINISTERIO DE INDUSTRIA Y ENERGIA, per la que s’aprova un conjunt de procediments de caràcter tècnic e instrumental necessaris per a realitzar adequadament gestió tècnica del sistema elèctric. BOE. núm. 197 de 18 d’agost de 1998.

LEY 54/1997, DE 27 DE NOVIEMBRE, DEL SECTOR ELÉCTRICO. P.O. núm. 285 de 28 de novembre de 1997.

UNE EN 50160:1999. “Característiques de la tensió subministrada per les xarxes generals de distribució”.

Pàgina 39 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA (versió novembre 2006)

13 INFORMACIÓ GRÀFICA. PLÀNOLS

13.1.1 ESCENARI 1. XARXA ACTUAL. PLANTA GENERAL. 13.4.4 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I 13.1.2 ESCENARI 4. XARXA PLANIFICADA. PLANTA GENERAL. “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 4 de 9

13.1.3 ESCENARI 6. XARXA PLANIFICADA. PLANTA GENERAL. 13.4.5 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 5 de 9 13.2.1 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 1 de 6 13.4.6 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 6 de 9 13.2.2 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 2 de 6 13.4.7 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 7 de 9 13.2.3 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 3 de 6 13.4.8 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 8 de 9 13.2.4 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 4 de 6 13.4.9 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 9 de 9 13.2.5 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 5 de 6 13.5.1 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 1 de 4 13.2.6 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 6 de 6 13.5.2 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 2 de 4 13.3.1 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 1 de 4 13.5.3 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 3 de 4 13.3.2 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 2 de 4 13.5.4 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 4 de 4 13.3.3 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 3 de 4

13.3.4 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT SUBTERRANI “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Base topogràfica. Full 4 de 4

13.4.1 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 1 de 9

13.4.2 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 2 de 9

13.4.3 PLANTA PROPOSTA TRAÇAT AERI “BESCANÓ-JUIÀ2” A 400 kV I “JUIA2-STA. LLOGAIA” A 400 kV o 220 kV. Ortofotomapa. Full 3 de 9

Pàgina 40