DOCSLIB.ORG

Estudi D'alternatives De Les Línies Elèctriques D'alta Tensió Bescanó

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Estudi D'alternatives De Les Línies Elèctriques D'alta Tensió Bescanó ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES PROMOTOR CONSULTOR I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU ÍNDEX 1 OBJECTE ..................................................................................................... 3 2 ESCENARIS ANALITZATS I METODOLOGIA D’ANÀLISI .................................................................................................... 3 3 DEMANDA ACTUAL I PREVISIÓ DEL CREIXEMENT ............................... 3 4 POTÈNCIA DE CURTCIRCUIT .................................................................... 4 5 POSSIBILITATS DE MILLORA DE LA XARXA .......................................... 4 6 QUADRE RESUM......................................................................................... 5 Pàgina 2 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU • Escenari 12. Escenari 10 més una línia D/C a 400 kV d’unió entre Sta. Llogaia i Baixàs. 1 OBJECTE En quant a la metodologia d’anàlisi consisteix en la modelització de la xarxa de cadascun L’objecte del present estudi és avaluar diferents escenaris de la xarxa de transport per al dels escenaris anteriorment descrits per tal d’efectuar la simulació del seu comportament. subministrament elèctric a les comarques gironines, efectuar l’anàlisi de diferents configuracions de la xarxa de transport, determinar-ne els límits de proveïment energètic El procediment que s’ha seguit consisteix en realitzar per a cada configuració del model de d’acord amb la dinàmica de creixement de la demanda i amb l’alimentació necessària per xarxa les següents simulacions: al TGV i exposar quines són les millores que aporten respecte a la xarxa actual, proposant alternatives raonables de traçat per a les noves línies elèctriques d’alta tensió per a • l’anàlisi del flux de potència a plena càrrega (demanda punta) i plena disponibilitat de l’alimentació del TGV la xarxa. • anàlisi de curtcircuit. 2 ESCENARIS ANALITZATS I METODOLOGIA D’ANÀLISI • anàlisi del flux de potència per augments de càrrega del 5, 10, 15 i 20 %. Els escenaris analitzats en el present estudi són els que es descriuen de forma abreviada a continuació. • anàlisi de contingències N-1 (fallada d’un element de la xarxa). • Escenari 1. Xarxa actual. • anàlisi de contingències N-2 (fallada simultània de dos elements de la xarxa). • Escenari 2. Xarxa actual amb línia D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Bescanó a 400 kV, Per a cadascuna de les simulacions s’han analitzat els resultats obtinguts pel que fa als subestació Bescanó 400/220 kV, línies D/C a 220 kV Bescanó-Riudarenes i següents aspectes: Bescanó-Sta. Llogaia. • Barres amb subtensions. • Escenari 3. Igual a l’Escenari 2 però amb les línies D/C Bescanó-Riudarenes i • Línies amb sobrecàrregues. Bescanó-Sta. Llogaia a 400 kV. • Transformadors amb sobrecàrregues. • Escenari 4. Xarxa actual amb línia D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Riudarenes-Bescanó a 400 kV, subestació Bescanó 400/132 kV, subestació Juia2 400/220 kV, línia D/C a • Transformadors amb tensió fora dels límits de regulació. 220 kV Juià2-Sta. Llogaia, subestació Riudarenes 220/110 kV i subestació Sta Llogaia 220/132 kV, línia D/C a 110 kV d’unió Riudarenes-Sils, connexió de la línia a Per comparació d’aquests resultats, obtinguts de la simulació dels diferents models de la 132 kV Juià-Figueres a la subestació de Sta. Llogaia i connexió de la línia a 132 kV xarxa de transport, es determina quin d’ells és el més adient en quan a: Salt-Olot a la subestació de Bescanó. • capacitat òptima de proveïment energètic actual i el previst segons la dinàmica de • Escenari 5. Escenari 4 amb la inclusió d’una planta de cicle combinat connectada a la creixement sense sobrepassar les exigències tècniques i reglamentàries aplicables a subestació de Sta. Llogaia. la xarxa de transport. • Escenari 6. Escenari 4 amb Sta. Llogaia alimentada amb una línia de D/C a 400 kV • vulnerabilitat davant diversos tipus de contingències, tant siguin contingències N-1 des de Juià2. com contingències N-2. • Escenari 7. Com l’Escenari 6 però la línia d’unió Juià2-Sta. Llogaia de S/C. 3 DEMANDA ACTUAL I PREVISIÓ DEL CREIXEMENT • Escenari 8. Xarxa actual amb línia D/C Vic-Bescanó/Sentmenat-Bescanó a 400 kV, subestació Bescanó 400/220 kV. La demanda punta de potència a la xarxa de transport de la zona de Girona l’any 2005 es va situar en 840 MW. Aquesta demanda punta és la que ha servit de base per a les • Escenari 9. Escenari 2 més una línia S/C a 220 kV d’unió entre Bescanó i Juià. simulacions. El terme potència i el terme consum energètic presenten una certa equivalència doncs la potència expressa la demanda d’energia en la unitat de temps, i, • Escenari 10. Escenari 3 més una línia S/C a 220 kV d’unió entre Bescanó i Juià. donat que a efectes de simulació i anàlisi s’utilitza el terme de potència, els valors • Escenari 11. Escenari 3 més una línia D/C a 400 kV d’unió entre Sta. Llogaia i obtinguts són extrapolables a termes de consum energètic. Baixàs. Pàgina 3 ESTUDI D’ALTERNATIVES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ BESCANÓ-RIUDARENES I BESCANÓ-STA. LLOGAIA RESUM EXECUTIU El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix un creixement anual de la demanda 5 POSSIBILITATS DE MILLORA DE LA XARXA de l’energia del 3,6% en un escenari BASE i del 2,7% en un escenari IER (Intensiu en Eficiència i Energies renovables). Així doncs l’Escenari 2 de la xarxa planificada permet Totes les actuacions planificades que configuren els diferents escenaris analitzats en el cobrir les necessitats de creixement de la demanda de la zona de Girona fins a mitjans de present estudi suposen una millora, en major o menor grau, respecte a la xarxa actual. En l’any 2006 per a l’escenari BASE i fins a principis de l’any 2007 per l’escenari IER. tots els escenaris es possibilita un increment de la demanda punta de potència, garantint el subministrament de les comarques gironines i el seu creixement a curt i mig plaç. El quadre resum del final reflecteix els límits de creixement que permet cadascun dels principals escenaris analitzats. Tanmateix, cada actuació també suposa una millora des del punt de vista de vulnerabilitat de la xarxa, passant de la fràgil situació actual a situacions que, si bé no són les optimes, ofereixen unes garanties més sòlides en cas de contingències en la xarxa. 4 POTÈNCIA DE CURTCIRCUIT Unes altres millores que ofereixen els diferents escenaris són les possibilitats de El TGV constitueix una càrrega desequilibrant per la seva pròpia naturalesa. La connexió desmantellament de línies de la xarxa actual i la compactació de les noves línies amb les de càrregues fortament desequilibrants a la xarxa elèctrica repercuteix directament a la existents. qualitat d’ona i per tant pot afectar a gran quantitat d’usuaris. El paràmetre que mesura la qualitat d’ona està directament relacionat amb la taxa de desequilibri que produeix la Les actuacions planificades en la xarxa amb la introducció de nous elements i la connexió càrrega desequilibrant i que es defineix com el quocient entre la potència de la càrrega amb les instal·lacions existents permeten el desmantellament, amb certes reserves, desequilibrant connectada en un punt de la xarxa i la potència de curtcircuit de la xarxa en d’alguns trams de línia existent, tals com la línia de D/C a 132 kV Juià-Salt, un tram de la el punt de connexió. Així doncs, a més càrrega desequilibrant major potència de línia D/C a 220 kV Vic-Juià i la línia de D/C a 132 kV Juià-Figueres. En el quadre resum curtcircuit ha de tenir la xarxa en el punt de connexió de la mateixa, per tal de poder que figura a continuació es reflecteix quina d’aquestes línies es possible desmantellar i en garantir un nivell de qualitat d’ona exigit per la Normativa, i en conseqüència evitar que quin dels escenaris analitzats es pot realitzar. els altres usuaris se’n vegin afectats. En quant a les possibilitats de compactació, en general, i tret de les zones densament A la Norma UNE EN 50160, “Característiques de la tensió subministrada per les xarxes poblades, a l’hora de plantejar un traçat d’una infraestructura elèctrica la utilització de generals de distribució”, s’estableixen els nivells mínims de qualitat d’ona que s’ha de corredors d’infraestructures ja existents és fa mes atractiva que la proposta d’obrir-ne de respectar, a partir dels quals cada Operador del Sistema estableix la taxa de desequilibri nous, sobretot si la infrastructura existent és una línia elèctrica, doncs permet aprofitar i màxima admissible per a consumidors connectats a la xarxa de transport o distribució, per compartir accessos i es minimitza l’impacte sobre el territori. Així doncs les possibilitats de tal de garantir el que s’estableix en la citada norma. compactació que ofereixen els diferents escenaris analitzats en funció del traçat de les noves línies d’alimentació de les subestacions de tracció del TGV són, la compactació Així doncs, REE, que és l’Operador del Sistema a la zona, estableix, en el document entre la nova línia Juià2-Sta. Llogaia amb la línia existent Juia-Figueres i entre la nova línia “Requisits mínims de disseny i equipament per a instal·lacions connectades a la xarxa de Bescanó-Riudarenes amb l’eix existent La Roca-Salt. transport”, una taxa de desequilibri màxima del 0,7% mesurat en minuts, o del 1% mesurat en segons. En el quadre resum del final es reflecteix per a cada escenari quines possibilitats de compactació, entre noves línies i línies existents, ofereix. Donat que la potència de curtcircuit en un punt de la xarxa depèn en gran mesura de la configuració d’operació en cada instant (estat de les maniobres que donen lloc a diferents graus de mallat i de flux de potència) i de l’estat de la generació pròxima (connexió - desconnexió de centrals), els valors de requisits mínims de potència de curtcircuit en un punt de la xarxa s’ha d’entendre aplicat, no a la potència de curtcircuit màxima, sinó a la potencia de curtcircuit habitual o el valor que es superat el 95% del temps.
Load more

Recommended publications
  • Pdf (Boe-A-2013-1999
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46 Viernes 22 de febrero de 2013 Sec. III. Pág. 15013 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 1999 Resolución de 8 de febrero de 2013, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Línea eléctrica a 400 kV de entrada y salida en la subestación de Riudarenes desde la línea Sentmenat-Vic-Bescanó. El proyecto a que se refiere la presente Resolución se encuentra comprendido en el apartado g del grupo 3 del anexo I del texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero (Ley de Evaluación de Impacto Ambiental), por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 3.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 12.1 de la citada Ley. Según la Orden AAA/838/2012, de 20 de abril, sobre delegación de competencias del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, corresponde a la Secretaría de Estado de Medio Ambiente formular, por delegación del Ministro, las resoluciones de evaluación ambiental de competencia estatal reguladas en el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación: 1. Información del proyecto. Promotor y órgano sustantivo. Antecedentes. Objeto y justificación. Localización. Descripción sintética. Alternativas Promotor y órgano sustantivo. El promotor del proyecto es Red Eléctrica de España, S.A.U.
    [Show full text]
  • Els Darrers Dies D'en Serrallonga Per Les Guilleries
    Els darrers dies d’en Serrallonga per les Guilleries FranCesC Pla i rodas President del Centre Excursionista Farners Quaderns de la Selva, 21 • Any 2009 p. 165 a 172 • Centre d’estudis selvatans • 166 • Quaderns de la Selva, 21 (2009) FranCesC Pla i rodas Ja fa més de quatre-cents anys del naixement de Joan Sala, àlies Serrallonga, a la Sala de Viladrau. Durant els seus quaranta anys de vida i especialment després del casament amb la pubilla del mas Serrallonga, el més perseguit dels bandolers va demostrar un bon coneixement dels amagatalls que oferien les Guilleries. Capturat a ca l’Agustí, a prop de Santa Coloma de Farners, i executat a Barcelona l’any 1634, en Serrallonga va sobreviure la mort. Les seves correries es van escampar ràpidament per tot el Principat i han perdurat i augmentat fins avui en dia. Auques, cançoners, novel·les, teatre, òperes, pel·lícules, també serials de ràdio, còmics i col·leccions de cromos. En Serrallonga ho ha tocat tot. Endinsar-se per les Guilleries, a peu o en cotxe, per trobar la petja d’en Serrallonga i, si pot ser el seu tresor, engresca a tothom. Però pels espessos camins d’alzines o castanyer més d’un caminant ha tornat enrere en copsar la solitud i el silenci de la contrada. Durant aquests darrers quinze anys, a més de donar a conèixer el territori d’en Serrallonga amb el camí senyalitzat de Gran Recorregut GR 178 i la ruta guiada de dos dies, que es fa cada any a finals de maig i ressegueix els diferents indrets relacionats amb en Serrallonga, el Centre Excursionista Farners ha aplegat una ja important col·lecció documental de tot el que fa referència al més famós dels bandolers.
    [Show full text]
  • Sentmenat-Vic-Bescanó I Riudarenes
    ESTUDI DEL TRAÇAT PER A LA IMPLANTACIÓ D'UNA LÍNIA DE 400 kV ENTRE LA LÍNIA PREVISTA SENTMENAT-VIC-BESCANÓ I RIUDARENES maig 2006 ÍNDEX 1 ANTECEDENTS I OBJECTE .......................................................................................................................2 2 METODOLOGIA.........................................................................................................................................4 3 CRITERIS GENERALS ................................................................................................................................5 4 PROPOSTA.................................................................................................................................................7 4.1 DESCRIPCIÓ TRAÇAT ...............................................................................................................7 4.2 ANÀLISI DEL TRAÇAT .............................................................................................................13 5 COMPARATIVA .......................................................................................................................................15 6 SINTESÍ....................................................................................................................................................18 7 ÍNDEX DE PLÀNOLS ................................................................................................................................20 8 EQUIP REDACTOR...................................................................................................................................21
    [Show full text]
  • 2019 ANNUAL REPORT Emys Foundation
    2019 ANNUAL REPORT Emys Foundation Emys Foundation is a non-profit organisation dedicated to conserving nature, especially wetlands and the european pond terrapin (Emys orbicularis). The organisation works from an integrative perspective, where the challenge is to involve the owners, managers and users of the territory in the sustainable management and long term conservation of the values of the natural heritage. It does all this through volunteering, land stewardship, research, conservation, and environmental education and outreach. We work holistically in wetlands, open spaces, agriculture and forestry in order to conserve nature and promote management that improves biodiversity. We carry out population monitoring of species of interest to determine their conservation status and the state of their habitat. We apply this knowledge in the natural spaces we are responsible for, where, together with property owners and managers, we promote management in favor of biodiversity. Finally, we encourage the adoption of this practice and knowledge in wider society, through environmental education and information dissemination, so that citizens may become aware of the value of nature ​​and the individual responsibility we have in conserving it. Research and conservation CONSERVATION STATUS OF THE EUROPEAN POND TERRAPIN In 2019, the sampling effort has been increased in order to detect new habitats for the european pond terrapin, and also because we have sampled an area that we haven’t studied before: the natural area of the Lake of Sils. This year, we have found about twenty different species over two campaigns, one in the spring and the other in the fall. Because of this effort, we have seen a significant increase in the number of terrapins caught this year.
    [Show full text]
  • FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 FAM. LINÀCIES Linum narbonense L. .- Figura al catàleg d'A. Xiberta; caldria confirmar la cita amb exemplars d'herbari. 465. Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds) Thell., (L. biennne Miller, L^_ angustifolium Hudson) Sils, a l'herbari del Dr. P. Font i Quer (!) Maçanes, S. Llensa (!) Frequent als herbeis, camins i marges de camp un xic humits de tota la comarca. En flor de maig a juny. Trifolio-Cynodontion (Brachypodion phoeni- coidis. Blanes a les vores de la Tordera, Lloret de M. als horts de Fenals, Tossa de M. a la riera, Riudellots, Vilobi, Caldes, Sils, Maçanet, Vidre­ res, Brunyola, Sta. Coloma de F., Riudarenes, Maçanes, St.F.de Buixalleu, Breda, Hostalric i Fogars de T. DG 61, 62, 63, 64, 71, 72, 73, 74, 81, 82, 83, 91, 92. Atl.- Med. Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum fou cultivada en temps passats a la comarca (A. Xiberta); S. Llensa encara en cita plantes en indrets frescals. 466. Linum tryginum L. (L. gallicum L.) St.F.de Buixalleu i Maçanes, S. Llensa Maçanet, O.de Bolos (!) Platja de Blanes, P. Montserrat Tossa de M., E. Ballesteros, 1984a (!) Herbassars d'anuals, marges i clarianes de boscs principalment a la plana i a la costa. En flor de maig a juny (agost, setembre). Helianthemion guttati (Cistion). Lloret de M., Tossa de M., Riudellots, Vilobí, Caldes, Sils, Maçanet, Vidreres, Brunyola i Riudarenes. DG 72, 73, 81, 82, 83, 92.
    [Show full text]
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions CADET SEGONA DIVISIÓ, GRUP 1 Temporada 2016-2017 Equips Participants 1.- LLORET, C.F. "B" (5037) 2.- MAÇANET SELVA, U.E. "A" (5243) 3.- PALAFOLLS, CD. "A" (1107) 4.- BLANES, C.D. "C" (5003) 5.- CUATRO VIENTOS, C.F. "A" (5210) 6.- RACING BLANENC F.C. "A" (5219) 7.- CALDES MALAVELLA, U.E. "A" (5028) 8.- RIUDARENES 2005 CE. "A" (5298) 9.- SILS-LA SELVA CLUB FUTBOL "A" (5365) 10.- SPORTING-VIDRERENCA, C.E.F. "A" (5227) 11.- ESCOLA FUTBOL ARBUCIENCA "A" (5261) 12.- FARNERS, C.E. "A" (5005) 13.- BREDA, U.E. "A" (5040) 14.- TOSSA U.E "A" (5312) Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (02-10-2016) Jornada 14 (22-01-2017) LLORET, C.F. "B" - PALAFOLLS, CD. "A" PALAFOLLS, CD. "A" - LLORET, C.F. "B" FARNERS, C.E. "A" - CUATRO VIENTOS, C.F. "A" CUATRO VIENTOS, C.F. "A" - FARNERS, C.E. "A" SPORTING-VIDRERENCA, C.E.F. "A" - CALDES MALAVELLA, U.E. "A" CALDES MALAVELLA, U.E. "A" - SPORTING-VIDRERENCA, C.E.F. "A" RIUDARENES 2005 CE. "A" - SILS-LA SELVA CLUB FUTBOL "A" SILS-LA SELVA CLUB FUTBOL "A" - RIUDARENES 2005 CE. "A" RACING BLANENC F.C. "A" - ESCOLA FUTBOL ARBUCIENCA "A" ESCOLA FUTBOL ARBUCIENCA "A" - RACING BLANENC F.C. "A" BLANES, C.D. "C" - BREDA, U.E. "A" BREDA, U.E. "A" - BLANES, C.D. "C" TOSSA U.E "A" - MAÇANET SELVA, U.E. "A" MAÇANET SELVA, U.E. "A" - TOSSA U.E "A" Jornada 2 (09-10-2016) Jornada 15 (29-01-2017) PALAFOLLS, CD.
    [Show full text]
  • Barcelona Blanes Centre Blanes Centre+Estació
    HORARIS D'AUTOBÚS - BUS TIME TABLE BARCELONA 60 min aprox. bus: 10,95 € 1/11/2020 - 28/02/2021 Companyia MOVENTIS LLORET - BARCELONA Estació Nord Tel. 972364295 Diari-Diario-Daily-Tous les jours-Täglich-Ежедневно www.sarfa.com 7.00 8.00 10.00 13.45 15.45* 19.15 www.sarfa.com * DILLUNS A DIVENDRES, LUNES A VIERNES, MONDAY TO FRIDAY, LUNDI À VENDREDI BARCELONA Estació Nord - LLORET Diari-Diario-Daily-Tous les jours-Täglich-Ежедневно 9.15 10.45 12.00 13.30* 17.30 20.30 * DILLUNS A DIVENDRES, LUNES A VIERNES, MONDAY TO FRIDAY, LUNDI À VENDREDI BLANES CENTRE Dilluns a Divendres / Lunes a Viernes / Lundi à Vendredi / Monday to Friday LLORET - BLANES CENTRE bus: 2,20 € 7.00 7.30 8.00 8.30 9.00 9.30 10.00 10.30 11.00 11.30 12.00 12.30 13.00 13.30 14.00 14.30 15.00 15.30 16.00 16.30 17.00 17.30 18.00 18.30 19.00 19.30 20.00 20.30 21.00 BLANES CENTRE - LLORET 7.00 7.30 8.00 8.30 9.00 9.30 10.00 10.30 11.00 11.30 12.00 12.30 13.00 13.30 14.00 14.30 15.00 15.30 16.00 16.30 17.00 17.30 18.00 18.30 19.00 19.30 20.00 20.30 21.00 Companyia PUJOL BLANES CENTRE+ESTACIÓ RENFE / BLANES CENTER+TRAIN STATION Tel. 972364476 Dissabte, Diumenge i Festius /Sábado, Domingo y Festivos/Samedi, Dimanche et Fériés / Saturday, Sunday and Bank Holidays LLORET - BLANES CENTRE - BLANES ESTACIÓ bus: 2,20 € www.autocarspujol.com 7.15 7.45 8.15 8.45 9.15 9.45 10.15 10.45 11.15 11.45 12.15 12.45 13.15 13.45 14.15 14.45 15.15 15.45 16.15 16.45 17.15 17.45 18.15 18.45 19.15 19.45 20.15 20.45 21.15 BLANES ESTACIÓ - BLANES CENTRE - LLORET Dissabte, Diumenge i Festius /Sábado, Domingo y Festivos/Samedi, Dimanche et Fériés / Saturday, Sunday and Bank Holidays 7.35 8.05 8.35 9.05 9.35 10.05 10.35 11.05 11.35 12.05 12.35 13.05 13.35 14.05 14.35 15.05 15.35 16.05 16.35 17.05 17.35 18.05 18.35 19.05 19.35 20.05 20.35 21.05 21.35 22.05 Companyia PUJOL BLANES ESTACIÓ RENFE DIRECTE / BLANES TRAIN STATION DIRECT Tel.
    [Show full text]
  • La Propuesta El Lugar Senderisme Conscient De Riudarenes a Santa
    Domingo Senderisme Conscient de 21 de mayo Riudarenes a Santa Coloma de Farners (la Selva) Recomendamos traer La propuesta ∞ Comida tipo picnic ∞ Calzado y ropa adecuada para Salida de un día en la que compartimos una propuesta muy sencilla: dar un caminar por la montaña, chubasquero, protección solar y paseo juntos por la Naturaleza, compartiendo un Silencio de una cierta calidad gorra y actitud interior, que os ayudaremos a encontrar. ∞ Mochila pequeña y cantimplora o botella Proponemos esto para pasar una agradable experiencia compartida, en lo más superficial, y para recordar todos juntos nuestra verdadera identidad, en lo más profundo. No somos eso que nos contamos constantemente que somos. Somos Para participar ____ algo mucho más profundo y poderoso, y en eso que somos se esconde, por así contarlo, esa felicidad y alegría que ves en el árbol, en la planta, en el río o en el pajarillo. Punto de encuentro: A las 9:30h en el Hotel l'Entrada. La Naturaleza nos trae esa maestría de serie. Al no tener mente que piensa y se Está justo en la primera rotonda de cuenta, no tiene los problemas que nosotros tenemos dentro. Además nos Riudarenes. ofrece una invitación permanente a compartir esa Presencia, esa Paz tan sencilla y tangible, cuando te la dejas sentir. Indicaciones y transporte En coche. Salida AP 7 en dirección a Girona número 9AB, Maçanet de la Selva, Sta. Coloma F., Lloret de Mar... El lugar quedarse en el carril derecho. Pasado el peaje, a la derecha salir por la 84B - NII nord (Sta. Coloma F., Girona, Sils).
    [Show full text]
  • La Torre De L'esparra, La Torre Gallina I La Torre De Bedós
    Torres de guaita, defenses i fortificacions La Torre de l’Esparra, la Torre Gallina i la Torre de Bedós JOSEP FORMIGA I BOSCH Grup Vitraris de Vidreres Introducció En el Vescomtat de Cabrera, per a la defensa hi va haver diversos castells i torres. En el present article s’estudien el cas de tres torres que han seguit trajectòries diferents. Es tracta de la Torre de l’Esparra situada a l’antiga Batllia de Riudarenes (Castell d’Argimon), la Torre Gallina a la Batllia de Vidreres (Castell de Sant Iscle) i la Torre de Bedós entre les batllies de Riudarenes i Vidreres. En el cas de la Torre de l’Esparra, l’edifici es conserva en bon estat, de la Torre Gallina només en queden unes petites restes, però un veïnat de Vidreres s’anomena Torre Gallina, i de la Torre de Bedós no en queda cap resta arqueològica i el topònim tampoc es conserva. La Torre de l’Esparra La Torre de l’Esparra, coneguda també com a força de la Roqueta, està situada al cim d’un turó de 202 metres d’alçada, a l’esquerra de la carretera de Riudarenes a l’Esparra, a pocs metres del nucli urbà de l’Esparra, al municipi de Riudarenes, i a 2 km en línia recta del Castell d’Argimon. Es tracta d’una casa forta en forma de torre, envoltada d’un recinte emmurallat del qual queden algunes poques restes. És de planta lleugerament trapezial. Així, els costats nord i sud tenen una longitud de 8,9 m, el de l’oest, 11,45 m, i el de l’est, 10,35m; i la gruixària dels murs (2,10 137 IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme m) fa que es conservi en quasi tota la seva alçada (10 m).
    [Show full text]
  • Anejo Vi: Fotos De Girona
    ANEJO VI FOTOS DE GIRONA ANEJO VI: FOTOS DE GIRONA 707 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Gelaber. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Boada. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 708 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Palou. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Ter. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 709 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Olivares. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Sitges. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 710 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Ca la Silvana. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Rellotger. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 711 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Cuc. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Biel. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 712 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Comadorona. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Camps. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 713 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA.
    [Show full text]
  • Mapa D'atractius Turístics De La Selva
    Els amants del senderisme trobareu desenes de camins per descobrir la comarca: des de la xarxa Si us agrada gaudir de la natura pedalant, a la Selva trobareu itineraris aptes per fer amb els més SENDERISME d’itineraris senyalitzats «Els grans camins de l’aigua» — que uneix tots els municipis amb camins petits i també d’altres més exigents. El contrast està assegurat: rutes planeres per camps, rutes que Senderismo | Hiking | Randonnées pédestres històrics — fins als senders locals que us conduiran a través dels forts contrastos paisatgístics del s’enfilen oferint panoràmiques imponents o camins i corriols de gran dificultat tècnica. Escolliu la territori. Podreu apropar-vos a platges i cales, penetrar en la història d’ermites i castells o vostra, es poden fer en qualsevol època de l’any! endinsar-vos en la natura més salvatge. Si lo vuestro es disfrutar de la naturaleza en bicicleta, la comarca acoge itinerarios tanto para recorrer ¡Los amantes del senderismo disponéis de decenas de caminos para explorar toda la comarca! con los más pequeños como otros que exigen una mayor preparación física. El contraste está asegu- Podéis seguir tanto la red de itinerarios señalizados Los Grandes Caminos del Agua, que enlaza todos rado: rutas llanas y sencillas por el campo; rutas que ascenderán para ofreceros imponentes los municipios a través de caminos históricos, como senderos locales que os harán descubrir los panorámicas o caminos, o bien senderos de gran dificultad técnica. Escoged la ruta que más se destacados contrastes paisajísticos del territorio. Os proponemos que os acerquéis en vuestra ruta a las adapte a vuestros gustos.
    [Show full text]
  • La Mobilització Del Franquisme Rural. La Reorganit- Zació Del Sometent a La Provincia De Girona Josep Clara Universitat De Girona
    La mobilització del franquisme rural. La reorganit- zació del sometent a la provincia de Girona Josep Clara Universitat de Girona La psicología política del catalán aconsejaba la resurrección del Somatén. organismo de autodefensa social donde cada ciudadano honrrido se siente protector de las instituciones. B. Burba Herrzández El sometent té, a Catalunya, una histbria llarga que recula a l'edat mitjana. Va ser suprimit amb el decret de Nova Planta, pero fou restaiirat durant la Guerra Gran per tal de coinbatre els francesas,' fet que es repetí en la guerra iniciada el 1808. A mitjan segle XIX fou refet per iniciativa dels grans propietaris nirals i llui- t2 en l'avinentesa de la guerra contra els carlins. Els homes que redactaren les Bases de Manresa de 1892 li volien atribuir la conservació de l'ordre públic i la seguretat interior de Catalunya.' Tanmateix, en els anys anteriors a 1923, va ser dirigit per elements de la Lliga i emprat, al servei de la patronal, en les funcions d'ordre públic, per tal d'enfrontar-se als vaguistes.j El setembre de 1923, la dicta- dura de Primo de Rivera va copiar l'organització catalana del cos per a la creació del "somatén nacional", estes arreii del territori de 1'Estat:' Per decret de 15 d'a- 1. JORDA 1 GiiELl., Ricard (1978). ..La restauració del soniatent Isicl pel conite de la 1;nitjlnl a la Iluni de la documentació de I'arxiu histbric niunicipal d'Oloi", dins A112icsde Bes~zl~íi el ser1 coil~t~lt.IIAsse112blec4 dkststlidis, 1973. Olo~:Aubert impressor.
    [Show full text]