DOCSLIB.ORG

La Mobilització Del Franquisme Rural. La Reorganit- Zació Del Sometent a La Provincia De Girona Josep Clara Universitat De Girona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Mobilització Del Franquisme Rural. La Reorganit- Zació Del Sometent a La Provincia De Girona Josep Clara Universitat De Girona La mobilització del franquisme rural. La reorganit- zació del sometent a la provincia de Girona Josep Clara Universitat de Girona La psicología política del catalán aconsejaba la resurrección del Somatén. organismo de autodefensa social donde cada ciudadano honrrido se siente protector de las instituciones. B. Burba Herrzández El sometent té, a Catalunya, una histbria llarga que recula a l'edat mitjana. Va ser suprimit amb el decret de Nova Planta, pero fou restaiirat durant la Guerra Gran per tal de coinbatre els francesas,' fet que es repetí en la guerra iniciada el 1808. A mitjan segle XIX fou refet per iniciativa dels grans propietaris nirals i llui- t2 en l'avinentesa de la guerra contra els carlins. Els homes que redactaren les Bases de Manresa de 1892 li volien atribuir la conservació de l'ordre públic i la seguretat interior de Catalunya.' Tanmateix, en els anys anteriors a 1923, va ser dirigit per elements de la Lliga i emprat, al servei de la patronal, en les funcions d'ordre públic, per tal d'enfrontar-se als vaguistes.j El setembre de 1923, la dicta- dura de Primo de Rivera va copiar l'organització catalana del cos per a la creació del "somatén nacional", estes arreii del territori de 1'Estat:' Per decret de 15 d'a- 1. JORDA 1 GiiELl., Ricard (1978). ..La restauració del soniatent Isicl pel conite de la 1;nitjlnl a la Iluni de la documentació de I'arxiu histbric niunicipal d'Oloi", dins A112icsde Bes~zl~íi el ser1 coil~t~lt.IIAsse112blec4 dkststlidis, 1973. Olo~:Aubert impressor. p. 155-160. 2. Antoni Sunyol. delegat del Masnou. s'hi referia qualificant-lo de "veneranda institució que 113 sigut en tots teiiips salvagu5rdia de I'ordre i de la propietat. niuradal inexpugnable contrü I'in\~asor.fre podercís con- tra el despotisiiie". Vegeu (1991). Basesper a lri Coiistitrfció Regiolial Cataln~ia.Afri~ri,esr~. r~lcir~ de 1892. Barcelona: Institut Iíniversitari d'Hisibria Jaume Vicens i Vives-E~iiiioEditorial. p. 1.i8. 3. BENGOECEIEA. Soledad (1994). Orga~zit-rrciópntroriali cor~flictivitatsocirrl rr Catc~l~r~zj~cr.Barcelona: Publicacions de I'hhüdia de Montserrat, p. 207-216; REY REGCILLCI. Fernando del (juliol-deseiiihre 1987). "Ciudadanos honrados y somatenistas. El orden y la subversión en la Espafia de los anos veinte". Est~fdios de Historio Social. ,4243, p. 97-150, i GONZÁLEZCALLEJA. Eduardo i REY REGIJILLO, Fernando del (1995). La dcfhirs~rariizarkr coiitrfi 161 rei~ol~lcióii.Las 'grrurr¿irzsczídcns" e11irl Espalla de entregstlierrrfs.Madrid: CSIC. Pcr la seva banda. GARRIGA 1 MASÓ, Joan (1987). MeiizBri~sd'rrii liberal catala~zist~i(1871-1939). Parcelonri: Edicions 62, p. 226-227, en valora positivriliient I'acturicicí. 1. C;(II\;ZÁLE%CALWET. M. Teresa (1987). Lrr Dictrzdstlfiw ¿¿e P~~ISIOde Riz.cwr. El Directorio ;Iftlitcr~: Madrid: El Arquero, p. 158-162. En acluell contest ripriregueren diversos llibres sobre la institució: hIAKCII. José M (1925). Elsoi~~utiii.Sri or<c(eirj8rratrfinlez~i. sfi bisto~ir~~~o~;qnirizr~ciÓ~i.13:ircelon~:l'ip. 1.3 Kcl~icrición: PERES LNZIJETA. Ja~iiiie(1924). El soiiieteiit ci t,rir3$sc/c, ki bist6rici. Harcelon;~:Jo:icluiiii ti«r~:i: ANIIRBS Y bril de 1931. el Govern Provisional de la República va dissoldre'l, tot responent a la deiiianda social; pero la mesura no afecta el desplegat en el territori at313." 1)esprés del decret de 16 de seteinbre de 1935 sobre orgrinització de les for- ces d'ordre públic, honi el mantingue en I'ambit catala, dependent del iiiinisteri de la Governació. Ln decret de 21 de gener de 1936 va ratificar-ne la vigencia en I'espai niral catala i en els inunicipis inferiors a 10.000 habitants, corii a :iiixi- liar de les forces dbrdre públic, bo i criticant-ne la desviació dels qiii I'liavieri uti- litmt per a fiincions repressives mes generals: "institución de carácter tradicional, incorporada a la vida catalana, a la quc pres- tó excelentes servicios, 1i:i sufrido en los últimos tiempos acusadas desviaciones, clue la privaron de buena parte de los prestigios que había ad(1uirido. Quizi tiul)iese una inclinación a constituir con ella una agrupación tan ni1mcros:i clue pudiera ser un peligro para el Estado, y también quizá en algún momento sc 13 desnaturalizase haciéndola intervenir en fiinciones de policía urbana, tluc sc separaban de h que había sido su raíz histórica, desviaciones que no podían ser cohonestadas por estar a su frente un Jefe del Ejército con el cargo de (:omandante general, pues apenas si estaba enterado de lo que dentro del org11- nis~iloocurrírt". La Guerra Civil, que trastoci totes les instancies de la vida social, afecta triiiibC l'organització del sometent. Segons Miit i Medina, "con el Alzamiento Nacional de julio de 1936, y dominada Cataluña por el Gobierno niarxista, se derribó lo poco qiie restaba del somaten, siendo crecidísinio el número de sus niienil~ros que perdieron la vida en aquella lucha fratricida, qiiedando de manera tan trági- ca internii~ipidala historia de esta sacrosanta Institución de paz, de más de ocho siglos de vida, en defensa de la Religión, la Patria y el orden social".- 1)esprés de 1939, en 13 lluita contra la giierrilla antifranquista que penctr3 sobretot a partir de 1944 des del vessant nord dels Pirineus, 1'Exercit va teriir un RIOIlt:K.\. Luis de (11127). Lrr ~Ief'etrscfsocio1 coritin lr i.e~al~fció~i.El soi~7atcí1iys~fssii?zilclres cvr el estrniiji.rrj. 4l:irlricl: .AlpIia. etc. 5. El LLibmri, de &kidrid.'9 cic febrer de l<)jO.en ki una \~aloi.acicjiiiolt negativa: "Si se Iiicicm una estti- rlis~icide los cielilos <lestingre coiiicticlos por iiiieiiihros del soiiiaLén. se vería que causaron esirtigos iiiayo- res de los que prciendkin evitar. Ihos por exceso de celo, inte~enirinen cuestiones que acriso se Iiul~ic~iri dcseriltixido plicidliiiiente, y iiicrced :I la introiiiisión de estas autoridades iiiiprovisadas. teriiiin:it?tin de iiiocio cruentu. Olros -no pocos- ponían fuero y ariiiíi al sewicio de los intereses personales y crici(lui1es". Cit3i per SAI,I>,Z~A. Quinliliano (1030). Al seri~icio(le 11jtfsticia. b13drid: Javier MOI-ata,p. 311. 6. I::iny 103i. cls soiiietenis de (:ataluny:i ercn una for~iIOCJ~ rie I'estircii. coiii els iiii<l~iclc~sclc (;uipiiskoa, els tiiinyons de Hiskriiti i cls iiiossos rl'es<luadra de lkircelona. L3 co1innd5nci3 gcne~:iI.situ:id:i 3 13:ircclon:i. esa c~~rcid:~pel genesal de brigada. cn situació rlc priiiiera reser\-:). 1'3scx~11<;ni.i:i Perr~icr~ (Aiillnrio .tfil;rcrr tic K~prriirf.A~io 1.934. &ladrid: lniprenta y Tallcrcs del Alinisicrio de 13 (;~iem. 103 i. p. 125). :hlll'i' l<Abl<j~.1:rancisco i b1I:IIINA KOI.I>AN. Jose (19 10).~lf~lítr,iif(rl (le1 s«iiiflteiristrr. M;irlrirl: 'lallcr I:sc.itcl:i cic .\rtcs (;s5fic.as de 1IuCrkinos de 13 (;iiardia <:ivil. p. 25. Li\ KEOR<;ANITWCI~>DEL SOMETEh'T A LA PRO\'~NCIA DI: C;lRON.\ paper principal en els fets de la Val1 d'Aran i en la cobertura del territori fronte- res durant els anys que seg~iren.~Pero la forga de la Guardia Civil fou I'encarre- fiada específica d'esperar els guerrillers i barrar-los el pas, per tal de remarcar que es tractava més d'un problema d'ordre públic que d'un conflicte superior. La presencia de la Benemerita va ser efectiva a la inajoria de les poblacions per mitjj de les companyies, les Iínies, els posts i els destacaments. Aleshores, a Catalunya, hi havia dues cornandancies de fronteres (124 a Figiieres i 224 a Cervera), cinc de caire mixt o niral (131 a Girona, 132 a Lleida, 231 a Badalona, 232 a Tarragona i 331 a Barcelona), a més del segon ter$ mobil (tercera i quarta comandjncia), que tenia la plana major a Barcelona. En aquel1 inoinent de dificultats paleses per al regiin, coincidint amb la derro- ta de les potencies feixistes, les escomeses de la lluita arn~adai I'aillament inter- nacional, per tal de reforpr la vigiljncia i la penetració antiguerrillera, per decret de 9 d'octubre de 1945, hom va disposar I'extensió del sometent arrnat a tot 1'Estat espanyol, seguint la finalitat assenyalada a l'article primer del decret de 21 de gener de 1936, en virtut del qual el ministeri de la Governació n'havia auto- ritzat la formació a Catal~nya,~i que deia: "En la población rural y pueblos menores de 10.000 habitantes de Cataluna podrán formarse Somatenes armados con la finalidad de asegurar y conservar la paz del país, defender colectiva c individualmente las personas y propiedades, hacer respetar las leyes y las Autoridades legalmente constituidas y perseguir y detener a los autores de delitos"."' Fou una manera de refermar el poder local, de tenis-ne armades les forces vives, d'agrupar els addictes, per tal de defensar la dictadura del general Franco enfront dels atacs que provenien de fora del país i que podien coinptar amb la col.laboració d'eleinents de l'interior. D'aquesta manera, el cos va romandre en situació activa durant una colla d'anys i, preventivament, existí fins als primers anys de la transició a la democracia. La dissolució definitiva del soinetent no va 8. CURA, Josep (2002). "llesprés de la guerra: la postguerra iiiilitaritzada", dins Er!fiorztnr~~cr~tsciifils: postgllei,res i recor?strciccior~s.Lleida: Segon Congrés Kecerques, vol. 11. p. 716-72 i: (1995). Vigilctrlt's cfe las c~~~rzbres.HGtoria de Icis ~rriridcrciesde ic.rtiorrtczi?ay de Icd Dittsiór? Crgel 11" 4.
Load more

Recommended publications
  • De Qui És El Camí Que Va Fins a Susqueda? Endesa Col·Loca Un Cartell De Prohibit El Pas I Propietat Privada a La Carretera Que Veïns Usen Per Anar Fins L’Embassament
    DIJOUS, 3 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona 18 LA SELVA De qui és el camí que va fins a Susqueda? Endesa col·loca un cartell de prohibit el pas i propietat privada a la carretera que veïns usen per anar fins l’embassament CARLES COLOMER AMER / LA CELLERA DE TER Endesa assegura que E.BATLLE és de la seva propietat Amer, la Cellera de Ter, Susque - i que cap administració vol da i Osor comparteixen el pas que se li traspassi el vial d’una carretera pels seus termes i que va a parar fins al pantà de Sus - L’alcalde de la Cellera diu que queda, on hi ha una central ges - el camí anava fins a Susqueda tionada per la companyia elèctri - quan era poble i Amer vol ca Endesa. Ara, aquest camí as - aclarir-ne la propietat inicial faltat que comença al nucli del Pas - teral de la Cellera de Ter compta amb un element nou des de fa més al pantà i que el cartell només d’un mes: un cartell on s’indica s’ha col·locat per indicar que és de que està prohibit el pas i que és de propietat privada, però que no titularitat privada, tot sota la sig - s’hi posarà cap barrera per tancar- natura de l’empresa Endesa. lo al pas dels veïns sinó que la com - Un fet que ha sorprès veïns i panyia vol mostrar que és privat i usuaris d’aquest vial, ja que s’uti - que qui l’utilitzi està sota la seva litza per accedir en un restaurant responsabilitat.
    [Show full text]
  • Un Homenatge Al Mig Segle De Susqueda
    dossier CINQUANTA ANYS DE PANTANS Un homenatge al mig segle de Susqueda Des del gener i fins a finals d’any es preparen els actes per commemorar els cinquanta anys de l’embassament de Susqueda. Entre els més destacats hi ha la presentació d’un documental que recull la història i el perquè de la infraestructura, la construcció d’una maqueta de la vall i l’obertura al públic de la sala de les columnes. Text > ELISABET DON, periodista any 1967 va entrar en funcio- menys que 233 hectòmetres cúbics de D’aquesta efemèride ja fa mig segle, i nament la primera turbi- capacitat van convertir Susqueda en el a partir del record de l’esdeveniment va na de la presa de Susque- pantà més gran de les conques inter- néixer la necessitat de commemorar-lo da. Aquesta revolucionària nes, per davant del de Sau. «Susqueda d’alguna manera. Al pantà de Sau s’ha- L’construcció (pels estàndards de l’èpo- va ser una de les obres més importants via dut a terme un acte de commemo- ca) havia trigat pràcticament cinc anys que es van realitzar durant la segona ració el 2015, amb xerrades, visites a la a construir-se, amb l’ajuda de més de meitat del segle xx», destaca la directo- presa i una arrossada popular amb tota 1.500 persones. El 1968 la presa es va ra general d’Endesa, Isabel Buesa, «un la gent que vivia antigament al munici- omplir d’aigua i va fer desaparèixer el espai únic i singular pels seus elements pi.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 152 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 152 de autobús 152 Amer →Estació D'Autobusos De Girona Ver En Modo Sitio Web La línea 152 de autobús (Amer →Estació D'Autobusos De Girona) tiene 6 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Amer →Estació D'Autobusos De Girona: 6:45 - 20:30 (2) a Anglès →Estació D'Autobusos De Girona: 7:40 (3) a Estació D'Autobusos D'Olot →Estació D'Autobusos De Girona: 6:00 - 19:00 (4) a Estació D'Autobusos De Girona →Amer: 8:00 - 19:30 (5) a Estació D'Autobusos De Girona →Anglès: 18:00 (6) a Estació D'Autobusos De Girona →Estació D'Autobusos D'Olot: 7:00 - 20:30 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 152 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 152 de autobús Sentido: Amer →Estació D'Autobusos De Girona Horario de la línea 152 de autobús 13 paradas Amer →Estació D'Autobusos De Girona Horario de VER HORARIO DE LA LÍNEA ruta: lunes 6:45 - 20:30 Amer martes 6:45 - 20:30 Portal d'Olot, Amer miércoles 6:45 - 20:30 La Cellera De Ter (El Pasteral) 7 Cl Pasteral, La Cellera De Ter jueves 6:45 - 20:30 La Cellera De Ter viernes 6:45 - 20:30 34 Cl Dr Codina, Cellera de Ter,La sábado 7:55 - 14:45 Anglès domingo 14:45 77 Cl Industria, Angles Bonmatí S/N Cr Angles-vilanna, Bonmatí Información de la línea 152 de autobús Bescanó Dirección: Amer →Estació D'Autobusos De Girona 63 Cl Major P-1, Bescanó Paradas: 13 Duración del viaje: 43 min Montfullà Resumen de la línea: Amer, La Cellera De Ter (El Pasteral), La Cellera De Ter, Anglès, Bonmatí, Espai Gironès Bescanó, Montfullà, Espai Gironès, Plaça Sant 12 Carrer del Pla de Salt, Salt Cugat, Pg.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2013-1999
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46 Viernes 22 de febrero de 2013 Sec. III. Pág. 15013 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 1999 Resolución de 8 de febrero de 2013, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Línea eléctrica a 400 kV de entrada y salida en la subestación de Riudarenes desde la línea Sentmenat-Vic-Bescanó. El proyecto a que se refiere la presente Resolución se encuentra comprendido en el apartado g del grupo 3 del anexo I del texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero (Ley de Evaluación de Impacto Ambiental), por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 3.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 12.1 de la citada Ley. Según la Orden AAA/838/2012, de 20 de abril, sobre delegación de competencias del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, corresponde a la Secretaría de Estado de Medio Ambiente formular, por delegación del Ministro, las resoluciones de evaluación ambiental de competencia estatal reguladas en el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación: 1. Información del proyecto. Promotor y órgano sustantivo. Antecedentes. Objeto y justificación. Localización. Descripción sintética. Alternativas Promotor y órgano sustantivo. El promotor del proyecto es Red Eléctrica de España, S.A.U.
    [Show full text]
  • Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2003
    cyBulletinn of the Catalant Butterflyh Monitoring iScheme a 2003 - no. 3 Cover illustrations mation at our disposal re g a rding various aspects Go d o m a r (La Ga r rotxa, 700 m). This site lies of its ecology. in Batet de la Serra, near Olot, and its transect pass- Detail of the hind-wing underside of the Spotted Fi n a l l y, we would like to take this occasion to es through a series of traditional agricultural envi- Fritillary (Melitaea didyma) (photo: A. Miquel). thank all those who have provided us with texts, ronments (cultivated fields and hay-meadows) that A scarce butterfly in Catalonia, the Clouded Apollo photographs and/or drawings, and to welcome all a re being managed with an eye to increasing the (Parnassius mnemosyne) (photo: J.R. Salas). those who will be walking a CBMS transect for the are a ’s biodiver s i t y . This new station means that the first time during the 2004 season. CBMS in La Gar r otxa Volcanic Zone Natural Par k is represented by two sites, of which the Godomar transect is much more Mediterranean than the wel l - Editorial established transect at Can Jordà. A bigger Cynthia and La Nou de Berguedà (B erguedà, 1,130 m). Th i s translated into English ne w transect runs through part of La Serra de Catl- The CBMS network laràs, a mountain range lying to the south of the his new edition of Cy n t h i a incorporates two Current situation of the Butterfly b e t t e r - k n own Serra del Cadí.
    [Show full text]
  • Carrilet I Greenway (Girona)
    Carrilet I Greenway Until the sixties, the Girona-Olot railway was the main transport artery for the rural districts of La Garrotxa, La Selva, and El Gironés. A modest narrow gauge railway (of the type known as "carrilet" in Cataluña) just 54 Kms long, it ran along the banks of the rivers Ter, Bruguent, and Fluvià in the shadow of the menacing La Garrotxa volcanoes. In the not to distant future, this Greenway is to be linked by a track to the Camí de Ferro Greenway de (12 Kms between Ripoll and Sant Joan de les Abadesses). Add on the existing Girona-Costa Brava Greenway between Girona and San Feliú de Guíxols (39 Kms) and we can travel by Greenway from the upper Pyrenees to the Mediterranean, a distance of nearly 135 Km. TECHNICAL DATA CONDITIONED GREENWAY A refreshing itinerary through the shades of the old volcanoes of Garrotxa. LOCATION Between Olot and Girona GIRONA Length: 54 km Users: * * Amer-El Pastoral: Part with steep slopes (there is alternative that runs through the road, 2Km) Type of surface: Conditioned earth Natural landscape: Garrotxa Volcanic park. Banks of rivers Ter and Fluviá Cultural Heritage: Urban centres of Angles, Sant Feliú and Girona. Romanic chapels. D´Hostoles Castle Infrastructure: Greenway. 12 bridges How to get there: Girona: Medium and long distance Renfe lines (*) Please ask the conditions of bike admittance in Renfe trains Olot: Teisa Bus company Connections: Barcelona: 130 Kms. to Girona. Maps: Military map os spain. 1:50.000 scale 256, 257, 294, 295, 333 y 334sheets Official road map of the Ministry of Public Works (Ministerio de Fomento) More information on Spanish Greenways Travel Guides, Volume 1 From Girona also departs the Carrilet II Greenway DESCRIPTION Km.
    [Show full text]
  • Els Darrers Dies D'en Serrallonga Per Les Guilleries
    Els darrers dies d’en Serrallonga per les Guilleries FranCesC Pla i rodas President del Centre Excursionista Farners Quaderns de la Selva, 21 • Any 2009 p. 165 a 172 • Centre d’estudis selvatans • 166 • Quaderns de la Selva, 21 (2009) FranCesC Pla i rodas Ja fa més de quatre-cents anys del naixement de Joan Sala, àlies Serrallonga, a la Sala de Viladrau. Durant els seus quaranta anys de vida i especialment després del casament amb la pubilla del mas Serrallonga, el més perseguit dels bandolers va demostrar un bon coneixement dels amagatalls que oferien les Guilleries. Capturat a ca l’Agustí, a prop de Santa Coloma de Farners, i executat a Barcelona l’any 1634, en Serrallonga va sobreviure la mort. Les seves correries es van escampar ràpidament per tot el Principat i han perdurat i augmentat fins avui en dia. Auques, cançoners, novel·les, teatre, òperes, pel·lícules, també serials de ràdio, còmics i col·leccions de cromos. En Serrallonga ho ha tocat tot. Endinsar-se per les Guilleries, a peu o en cotxe, per trobar la petja d’en Serrallonga i, si pot ser el seu tresor, engresca a tothom. Però pels espessos camins d’alzines o castanyer més d’un caminant ha tornat enrere en copsar la solitud i el silenci de la contrada. Durant aquests darrers quinze anys, a més de donar a conèixer el territori d’en Serrallonga amb el camí senyalitzat de Gran Recorregut GR 178 i la ruta guiada de dos dies, que es fa cada any a finals de maig i ressegueix els diferents indrets relacionats amb en Serrallonga, el Centre Excursionista Farners ha aplegat una ja important col·lecció documental de tot el que fa referència al més famós dels bandolers.
    [Show full text]
  • En La Cellera De Ter El P Fabra, Campeóñ Provincial Preinfantil -La
    Jueves, 14 de abril de 1983 Depórtes los sitios /23 -. patinaje - -‘ Actividades del • balonmano C.N- Figueres’ Plantalech, Indignadisimo- - - - - - J. BALLESTERO - El Sárriá- Heus-± Los jugadores de petanca del - «Lo que pasa con el Pabellón - C.N. Figueres se alzaron -cam peones en el «III Torneig Ciutat en la Cellera de Ter de Girona, lamentable» de Figueres», que bajo la organi zación del C. P. BonPástor,,se También se jugará la confrontación 1 desarrolló en el Parc Bosc de - nuestra ciudad. Había diferentes - de juveñiles entre ambos clubs - ,,..clubs dala provincia representa N. P. y media de la mañana. Con dos en este torneoydurante más - de ocho horas, se-fueron dispu Definitivamente, el ‘partido anterioridad, a las’ once, se - Sarriá-Reus Deportivo corrés- enfrentarán los juveniles del tando las partidas. pondiente a la última jornada Sarriáy los del Reus en-con -- El triun-fo’d’e fós natatorios re de la Liga Nacional de Primera frontación valedera para la pri ‘sultó mucho más meritorio debi División va a jugarse, el próxi- mera eliminatoria (ida) del do a que se disputaba por pun mo domingo, en el pabellón Campeonato de Catalunya de tuación y debido al’valor del tro - Municipal de La Cellera de Ter. juveniles. feo en litigio, para hacerse i Así’ nos lo confirmaba ayer No cabe duda de que La - acreedores al mismo de manera el presidente de la U. E. Sarrié, Cellera de Ter disfrutará, el - definitiva, tendrá que conquis Salvador Tixis’,- quien señalaba d’omingo, de una ‘excelente 1 tarse durante, tres años. - a los sitios «las facilidades matinal balonmanística.
    [Show full text]
  • Anada Dia 14 (1R I 2N Eso) Entrada a Les 8:15H
    ANADA DIA 14 (1R I 2N ESO) ENTRADA A LES 8:15H RIUDAURA – IES LA GARROTXA MUNICIPI PARADA ANADA DIA CURSOS Parada transport Riudaura 07:50h 14/09 1R ESO I 2N ESO públic SALES– IES LA GARROTXA MUNICIPI PARADA ANADA DIA CURSOS Parada de transport Sales de Llierca 7:35h 14/09 1R ESO I 2N ESO públic Parada transport Tortellà 7:40h 14/09 1R ESO I 2N ESO públic Parada transport Argelaguer 7:45h 14/09 1R ESO I 2N ESO públic Sant Jaume de Parada transport 7:50h 14/09 1R ESO I 2N ESO Llierca públic MONTAGUT – IES LA GARROTXA MUNICIPI PARADA ANADA DIA CURSOS Parada de transport Montagut 7:45h 14/09 1R ESO I 2N ESO públic La Cometa (Parada Montagut 7:50h 14/09 1R ESO I 2N ESO de transport públic) Castellfollit El parador 7:52h 14/09 1R ESO I 2N ESO Parada de transport Castellfollit 7:55h 14/09 1R ESO I 2N ESO públic Parada transports Castellfollit 7:57h 14/09 1R ESO I 2N ESO Prada Sant Joan les Parada de transport 8:00h 14/09 1R ESO I 2N ESO Fonts públic La Canya La Canya-fleca 8:05h 14/09 1R ESO I 2N ESO ANADA DIA 14 (3R I 4T ESO) ENTRADA A LES 11H RIUDAURA – IES LA GARROTXA MUNICIPI PARADA ANADA DIA CURSOS Parada transport Riudaura 10:35h 14/09 3R I 4T ESO públic SALES– IES LA GARROTXA MUNICIPI PARADA ANADA DIA CURSOS Tortellà El Roure Vell 10:15h 14/09 3R I 4T ESO Parada de transport Sales de Llierca 10:20h 14/09 3R I 4T ESO públic Parada transport Tortellà 10:25h 14/09 3R I 4T ESO públic Parada transport Argelaguer 10:30h 14/09 3R I 4T ESO públic Sant Jaume de Parada transport 10:35h 14/09 3R I 4T ESO Llierca públic MONTAGUT – IES LA GARROTXA
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple De L´Ajuntament D’Osor
    AJUNTAMENT D’OSOR La Selva ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L´AJUNTAMENT D’OSOR Núm. de la sessió: 09/2019 Data: 22/07/2019 Hora d’inici: 20:00 hores 20.15 fi Hora d’acabament: 20:20 hores de la tarda. Lloc: Sala de sessions de la Casa Consistorial PRESIDEIX Sr. Joan Pla Coll ASSISTENTS Carmen Fauchs Moriscot Pau Trias Bertrana Judit Planchart Coll Ángel Vázquez Viu Ramon Codina Plana Ángel Nuño Troyano Excusa la seva absència: Secretari Francesc Xavier Hernández Corominas ORDRE DEL DIA: PART DISPOSITIVA 1.- Aprovació actes del Ple 7/2019 de 15/06/2019 i 8/2019 de 09/07/2019 2.- Aprovació conveni amb ADRINOC. 3.- Aprovació del conveni de delegació de competències entre l’ajuntament d’Osor i el Consell Comarcal de la Selva en matèria de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions situats en terrenys forestals d’acord amb la Llei 5/2003. 4.- Ratificació del decret d’alcaldia 094/2019 de designació del responsable del contracte per a la instal·lació d’una caldera de biomassa al CEIP la Vall d’Osor 5.- Assumptes urgents c/Major,36 - 17161-Osor Tel. i Fax 972 446 000 NIF.P1712300A [email protected] www.osor.cat AJUNTAMENT D’OSOR La Selva PART DE CONTROL 6.- Despatx d’ofici (decrets d’alcaldia) 7.- Precs i preguntes PART DISPOSITIVA 1.- Aprovació actes del Ple 7/2019 de 15/06/2019 i 8/2019 de 09/07/2019 Vistes les del Ple 07/2019 de 15/06/2019 i 08/2019 de 09/07/2019, s’aproven per unanimitat i sense esmenes.
    [Show full text]
  • Memòria 2018
    2018 2018 1. Benvinguda del president. Pàgina 3 2. El Consell Comarcal i la comarca de la Garrotxa. Pàgina 4 - 5 3. DinàmiG: Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa Pàgina 6 4. Les àrees i els serveis del Consell: • Servei de Gestió Econòmica. Pàgina 7 • Àrea de Serveis Generals i Recursos Humans Pàgina 7 - 8 • Àrea de Serveis Jurídics. Pàgina 9 • Servei de Sistemes d’Informació. Pàgina 10 - 11 • Servei d’Educació. Pàgina 12 • Servei de Projectes de Joventut. Pàgina 13 • Àrea d’Urbanisme i Edifi cació. Pàgina 14 - 15 • Servei de Gestió Documental i Arxiu. Pàgina 16 - 17 • Ofi cina de Consum de la Garrotxa. Pàgina 18 - 19 • Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Pàgina 20 • Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA. Pàgina 21 • Turisme Garrotxa. Pàgina 22 • Adrinoc. Pàgina 23 • Altres organismes. Pàgina 24 - 25 • Actes organitzats pel Consell Comarcal de la Garrotxa. Pàgina 26 5. Organismes amb seu al Consell Comarcal de la Garrotxa. Pàgina 27 EDITA: Consell Comarcal de la Garrotxa Av. Onze de Setembre, 22. 17800 Olot [email protected] www.garrotxa.cat Juny 2019 FOTOGRAFIES: ACGAX. Servei d’Imatges Consell Comarcal de la Garrotxa Disseny gràfi c: Freshdesign.cat 30 anys de Consell Comarcal de la Garrotxa 3 El 9 de març de 1988, a les 12 del migdia, es va constituir el Consell Comarcal de la Garrotxa. D’acord amb la Llei 6/1987, de 4 d’abril del Parlament de Catalunya, s’aprovava l’organització territorial de Catalunya i es posaven les bases per a la creació, des de les comarques, d’una Administració que havia de contribuir al desenvolupament dels territoris, especialment d’aquells amb més dificultats geogràfiques i, sobretot, garantir als seus ciutadans l’accés a uns serveis públics de qualitat.
    [Show full text]