La mobilització del franquisme rural. La reorganit- zació del sometent a la provincia de Girona Josep Clara Universitat de Girona La psicología política del catalán aconsejaba la resurrección del Somatén. organismo de autodefensa social donde cada ciudadano honrrido se siente protector de las instituciones. B. Burba Herrzández El sometent té, a Catalunya, una histbria llarga que recula a l'edat mitjana. Va ser suprimit amb el decret de Nova Planta, pero fou restaiirat durant la Guerra Gran per tal de coinbatre els francesas,' fet que es repetí en la guerra iniciada el 1808. A mitjan segle XIX fou refet per iniciativa dels grans propietaris nirals i llui- t2 en l'avinentesa de la guerra contra els carlins. Els homes que redactaren les Bases de Manresa de 1892 li volien atribuir la conservació de l'ordre públic i la seguretat interior de Catalunya.' Tanmateix, en els anys anteriors a 1923, va ser dirigit per elements de la Lliga i emprat, al servei de la patronal, en les funcions d'ordre públic, per tal d'enfrontar-se als vaguistes.j El setembre de 1923, la dicta- dura de Primo de Rivera va copiar l'organització catalana del cos per a la creació del "somatén nacional", estes arreii del territori de 1'Estat:' Per decret de 15 d'a- 1. JORDA 1 GiiELl., Ricard (1978). ..La restauració del soniatent Isicl pel conite de la 1;nitjlnl a la Iluni de la documentació de I'arxiu histbric niunicipal d'Oloi", dins A112icsde Bes~zl~íi el ser1 coil~t~lt.IIAsse112blec4 dkststlidis, 1973. Olo~:Aubert impressor. p. 155-160. 2. Antoni Sunyol. delegat del Masnou. s'hi referia qualificant-lo de "veneranda institució que 113 sigut en tots teiiips salvagu5rdia de I'ordre i de la propietat. niuradal inexpugnable contrü I'in\~asor.fre podercís con- tra el despotisiiie". Vegeu (1991). Basesper a lri Coiistitrfció Regiolial Cataln~ia.Afri~ri,esr~. r~lcir~ de 1892. Barcelona: Institut Iíniversitari d'Hisibria Jaume Vicens i Vives-E~iiiioEditorial. p. 1.i8. 3. BENGOECEIEA. Soledad (1994). Orga~zit-rrciópntroriali cor~flictivitatsocirrl rr Catc~l~r~zj~cr.Barcelona: Publicacions de I'hhüdia de Montserrat, p. 207-216; REY REGCILLCI. Fernando del (juliol-deseiiihre 1987). "Ciudadanos honrados y somatenistas. El orden y la subversión en la Espafia de los anos veinte". Est~fdios de Historio Social. ,4243, p. 97-150, i GONZÁLEZCALLEJA. Eduardo i REY REGIJILLO, Fernando del (1995). La dcfhirs~rariizarkr coiitrfi 161 rei~ol~lcióii.Las 'grrurr¿irzsczídcns" e11irl Espalla de entregstlierrrfs.Madrid: CSIC. Pcr la seva banda. GARRIGA 1 MASÓ, Joan (1987). MeiizBri~sd'rrii liberal catala~zist~i(1871-1939). Parcelonri: Edicions 62, p. 226-227, en valora positivriliient I'acturicicí. 1. C;(II\;ZÁLE%CALWET. M. Teresa (1987). Lrr Dictrzdstlfiw ¿¿e P~~ISIOde Riz.cwr. El Directorio ;Iftlitcr~: Madrid: El Arquero, p. 158-162. En acluell contest ripriregueren diversos llibres sobre la institució: hIAKCII. José M (1925). Elsoi~~utiii.Sri or<c(eirj8rratrfinlez~i. sfi bisto~ir~~~o~;qnirizr~ciÓ~i.13:ircelon~:l'ip. 1.3 Kcl~icrición: PERES LNZIJETA. Ja~iiiie(1924). El soiiieteiit ci t,rir3$sc/c, ki bist6rici. Harcelon;~:Jo:icluiiii ti«r~:i: ANIIRBS Y bril de 1931. el Govern Provisional de la República va dissoldre'l, tot responent a la deiiianda social; pero la mesura no afecta el desplegat en el territori at313." 1)esprés del decret de 16 de seteinbre de 1935 sobre orgrinització de les for- ces d'ordre públic, honi el mantingue en I'ambit catala, dependent del iiiinisteri de la Governació. Ln decret de 21 de gener de 1936 va ratificar-ne la vigencia en I'espai niral catala i en els inunicipis inferiors a 10.000 habitants, corii a :iiixi- liar de les forces dbrdre públic, bo i criticant-ne la desviació dels qiii I'liavieri uti- litmt per a fiincions repressives mes generals: "institución de carácter tradicional, incorporada a la vida catalana, a la quc pres- tó excelentes servicios, 1i:i sufrido en los últimos tiempos acusadas desviaciones, clue la privaron de buena parte de los prestigios que había ad(1uirido. Quizi tiul)iese una inclinación a constituir con ella una agrupación tan ni1mcros:i clue pudiera ser un peligro para el Estado, y también quizá en algún momento sc 13 desnaturalizase haciéndola intervenir en fiinciones de policía urbana, tluc sc separaban de h que había sido su raíz histórica, desviaciones que no podían ser cohonestadas por estar a su frente un Jefe del Ejército con el cargo de (:omandante general, pues apenas si estaba enterado de lo que dentro del org11- nis~iloocurrírt". La Guerra Civil, que trastoci totes les instancies de la vida social, afecta triiiibC l'organització del sometent. Segons Miit i Medina, "con el Alzamiento Nacional de julio de 1936, y dominada Cataluña por el Gobierno niarxista, se derribó lo poco qiie restaba del somaten, siendo crecidísinio el número de sus niienil~ros que perdieron la vida en aquella lucha fratricida, qiiedando de manera tan trági- ca internii~ipidala historia de esta sacrosanta Institución de paz, de más de ocho siglos de vida, en defensa de la Religión, la Patria y el orden social".- 1)esprés de 1939, en 13 lluita contra la giierrilla antifranquista que penctr3 sobretot a partir de 1944 des del vessant nord dels Pirineus, 1'Exercit va teriir un RIOIlt:K.\. Luis de (11127). Lrr ~Ief'etrscfsocio1 coritin lr i.e~al~fció~i.El soi~7atcí1iys~fssii?zilclres cvr el estrniiji.rrj. 4l:irlricl: .AlpIia. etc. 5. El LLibmri, de &kidrid.'9 cic febrer de l<)jO.en ki una \~aloi.acicjiiiolt negativa: "Si se Iiicicm una estti- rlis~icide los cielilos <lestingre coiiicticlos por iiiieiiihros del soiiiaLén. se vería que causaron esirtigos iiiayo- res de los que prciendkin evitar. Ihos por exceso de celo, inte~enirinen cuestiones que acriso se Iiul~ic~iri dcseriltixido plicidliiiiente, y iiicrced :I la introiiiisión de estas autoridades iiiiprovisadas. teriiiin:it?tin de iiiocio cruentu. Olros -no pocos- ponían fuero y ariiiíi al sewicio de los intereses personales y crici(lui1es". Cit3i per SAI,I>,Z~A. Quinliliano (1030). Al seri~icio(le 11jtfsticia. b13drid: Javier MOI-ata,p. 311. 6. I::iny 103i. cls soiiietenis de (:ataluny:i ercn una for~iIOCJ~ rie I'estircii. coiii els iiii<l~iclc~sclc (;uipiiskoa, els tiiinyons de Hiskriiti i cls iiiossos rl'es<luadra de lkircelona. L3 co1innd5nci3 gcne~:iI.situ:id:i 3 13:ircclon:i. esa c~~rcid:~pel genesal de brigada. cn situació rlc priiiiera reser\-:). 1'3scx~11<;ni.i:i Perr~icr~ (Aiillnrio .tfil;rcrr tic K~prriirf.A~io 1.934. &ladrid: lniprenta y Tallcrcs del Alinisicrio de 13 (;~iem. 103 i. p. 125). :hlll'i' l<Abl<j~.1:rancisco i b1I:IIINA KOI.I>AN. Jose (19 10).~lf~lítr,iif(rl (le1 s«iiiflteiristrr. M;irlrirl: 'lallcr I:sc.itcl:i cic .\rtcs (;s5fic.as de 1IuCrkinos de 13 (;iiardia <:ivil. p. 25. Li\ KEOR<;ANITWCI~>DEL SOMETEh'T A LA PRO\'~NCIA DI: C;lRON.\ paper principal en els fets de la Val1 d'Aran i en la cobertura del territori fronte- res durant els anys que seg~iren.~Pero la forga de la Guardia Civil fou I'encarre- fiada específica d'esperar els guerrillers i barrar-los el pas, per tal de remarcar que es tractava més d'un problema d'ordre públic que d'un conflicte superior. La presencia de la Benemerita va ser efectiva a la inajoria de les poblacions per mitjj de les companyies, les Iínies, els posts i els destacaments. Aleshores, a Catalunya, hi havia dues cornandancies de fronteres (124 a Figiieres i 224 a Cervera), cinc de caire mixt o niral (131 a Girona, 132 a Lleida, 231 a Badalona, 232 a Tarragona i 331 a Barcelona), a més del segon ter$ mobil (tercera i quarta comandjncia), que tenia la plana major a Barcelona. En aquel1 inoinent de dificultats paleses per al regiin, coincidint amb la derro- ta de les potencies feixistes, les escomeses de la lluita arn~adai I'aillament inter- nacional, per tal de reforpr la vigiljncia i la penetració antiguerrillera, per decret de 9 d'octubre de 1945, hom va disposar I'extensió del sometent arrnat a tot 1'Estat espanyol, seguint la finalitat assenyalada a l'article primer del decret de 21 de gener de 1936, en virtut del qual el ministeri de la Governació n'havia auto- ritzat la formació a Catal~nya,~i que deia: "En la población rural y pueblos menores de 10.000 habitantes de Cataluna podrán formarse Somatenes armados con la finalidad de asegurar y conservar la paz del país, defender colectiva c individualmente las personas y propiedades, hacer respetar las leyes y las Autoridades legalmente constituidas y perseguir y detener a los autores de delitos"."' Fou una manera de refermar el poder local, de tenis-ne armades les forces vives, d'agrupar els addictes, per tal de defensar la dictadura del general Franco enfront dels atacs que provenien de fora del país i que podien coinptar amb la col.laboració d'eleinents de l'interior. D'aquesta manera, el cos va romandre en situació activa durant una colla d'anys i, preventivament, existí fins als primers anys de la transició a la democracia. La dissolució definitiva del soinetent no va 8. CURA, Josep (2002). "llesprés de la guerra: la postguerra iiiilitaritzada", dins Er!fiorztnr~~cr~tsciifils: postgllei,res i recor?strciccior~s.Lleida: Segon Congrés Kecerques, vol. 11. p. 716-72 i: (1995). Vigilctrlt's cfe las c~~~rzbres.HGtoria de Icis ~rriridcrciesde ic.rtiorrtczi?ay de Icd Dittsiór? Crgel 11" 4.