zoologia. Contribució al coneixement de la fauna invertebrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
Contribució al coneixement de la fauna invertebrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa
Catàlegs preliminars dels lepidòpters ropalòcers, els ortòpters i els mol·luscs
Jordi Nicolau, Vicent Borredà i Alberto Martínez
Aporia crataegi.
22 la larevista revista del cenma del cenma > > >
l Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa és al nord-oest del Principat d’Andorra, a la parròquia de la Massana. Fou declarat l’any 2006 Ei té una superfície de 1.542,6 ha. Entre els objectius de l’espai protegit, de- finits en l’Ordinació (BOPA núm. 62, any 18, de 9 d’agost de 2006), s’inclou el de «millo- rar el coneixement dels diferents components del parc, especialment dels més rellevants per a la seva gestió». La majoria de projectes de recerca dins l’àmbit biològic, duts a terme des de l’òrgan gestor del parc, fan referència a la fauna vertebrada (Biocom, 2005 i 2007; Guixé, 2008) i a la flora vascular (Carrillo et al., 2005 i 2007; Or- gué, 2007). També s’han dut a terme, però, alguns estudis sobre la fau- na invertebrada. Així, l’any 2006 es redactà el catàleg preliminar dels lepidòpters ropalòcers (papallones diürnes) (Biocom, 2006); el 2009, el dels ortòpters (saltamartins i llagostes) (Nicolau, 2009), i, el 2008, el dels mol·luscs (cargols i llimacs) (Borredà et al., 2008). En aquest article es resumeixen els tres treballs esmentats i, en alguns casos, se n’actualitzen els re- sultats, que tenen un interès especial atès que la fauna invertebrada és una de les grans desconegudes de l’espai i també del con- junt del Principat, i versen sobre grups dels dos ti- pus o fílums faunístics més diversos: els ar- tròpodes, cas dels le- pidòpters ropalòcers i els ortòpters, i els mol·luscs. M. Pérez
la revistala revista del delcenma cenma 23 23 > > > zoologia. Contribució al coneixement de la fauna invertebrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
abstract/résumé Research into the invertebrate fauna found in the Natural Park of the Valleys of Comapedrosa. Preliminary catalogues on butterflies, Orthoptera and molluscs.
he Natural Park of the Valleys of Comapedrosa (Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedro- sa) is located in the north-west of the Principality of Andorra, in the parish of la Massana. It was Tdeclared a Natural Park in 2006 and extends over 1,542.6 ha. One of the aims of this protected area, which are defined in the Park Planning (as published in the BOPA – the Andorran Government’s Official Bulletin- no. 62, in 18th year, on 9th August 2006), is to “improve knowledge on the various park components, particularly those most relevant for the management of the park”. The majority of the research projects within the biological sphere, carried out by park management, are based on verte- brates and vascular plants. Some research, however, has been carried out on invertebrates. Thus, preli- minary catalogues were drawn up for butterflies in 2006, for Orthoptera (grasshoppers and locusts) in 2009 and molluscs (snails and slugs) in 2008. This article summarizes the three aforementioned cata- logues and for some cases provides updated results. These are of particular interest since there is very little information on invertebrates in both this area and Andorra as a whole and the results deal with the two most diverse fauna types or phyla. These are the Arthropoda, which is the case for butterflies and Orthoptera, and molluscs.
Contribution à la connaissance de la faune inverté- brée du Parc Naturel Communal des Vallées du Co- mapedrosa. Catalogue préliminaire des lépidoptères rhopalocères, des orthoptères et des mollusques.
e Parc Naturel Communal des Vallées du Comapedrosa se situe au nord-ouest d’Andorre, sur la pa- roisse de la Massana. Il a été déclaré en 2006 et possède une superficie de 1.542,6 ha. Parmi les ob- Ljectifs de l’espace protégé, définis dans l’ordonnance (BOPA nº 62, 18ème année, du 9 août 2006), est inclus celui d’ « améliorer la connaissance des diverses composantes du parc, et particulièrement des plus importantes pour sa gestion ». La majorité des projets de recherche dans le secteur biologique pris en charge par l’organisme qui gère le parc, fait référence à la faune vertébrée et à la flore vasculaire. Cependant, quelques études portant sur la faune invertébrée ont été menées. Ainsi, durant l’année 2006 fut rédigé le catalogue préliminaire des lépidoptères rhopalocères (papillons diurnes) ; en 2009 celui des orthoptères (sauterelles et criquets), et en 2008 celui des mollusques (escargots et limaces). Dans cet article sont résumés les trois travaux cités et, dans certains cas, les résultats ont été actualisés. Ils présentent en effet un intérêt particulier, étant donné que la faune invertébrée reste mal connue, non seulement dans cet espace mais également dans l’ensemble de la Principauté. Ils concernent les deux types de groupes ou des branches faunistiques plus diversifiées : les arthropodes, certains lépidoptères rhopalocères et orthoptères, ainsi que les mollusques.
24 la revista del cenma > > >
Àrea d’estudi i Les dades obtingudes a l’estació del de mostres aïllades, en la majoria de metodologia Parc Natural Comunal de les Valls del casos exemplars individuals. La figu- Comapedrosa de la xarxa BMSAnd ra 2 mostra, de forma aproximada, la L’àrea d’estudi bàsica dels treballs (Butterfly Monitoring Scheme An- localització geogràfica dels principals considerats correspongué als qua- dorra), que s’inicià l’any 2006, jun- indrets prospectats. drats Lambert 1x1 inclosos, total- tament amb els resultats d’algunes ment o en part, dins l’àrea protegida. prospeccions intensives específiques, Amb referència al catàleg prelimi- Aquests quadrats formen un rectan- principalment basades en la captura i nar dels mol·luscs, es realitzaren gle delimitat pels quadrats Lambert la identificació in situ dels exemplars diverses prospeccions específiques 1x1 següents, també inclosos, com a i realitzades durant els mesos de ju- repartides des del 5 de maig de 2007 vèrtexs: 525 34, 531 34, 525 30 i 531 30. liol, agost i setembre d’aquest mateix fins al 12 d’agost de 2008. La figura Així, doncs, i malgrat que el parc es any, ens han permès fer una primera 3 mostra la localització aproximada troba exclusivament dins la parròquia aproximació al catàleg de les papa- d’algunes d’aquestes prospeccions de la Massana, l’àrea d’estudi també llones diürnes d’aquest espai prote- (cal tenir en compte, però, que, tal inclogué territoris catalans (extrem git. La figura 1 mostra el recorregut com es comenta anteriorment, tam- oest de l’àrea d’estudi) i francesos de l’estació BMSAnd del parc i l’àrea bé se’n feren en quadrats Lambert (extrem nord-oest de l’àrea d’estudi) bàsica visitada en algunes d’aquestes 1x1 situats més a l’est). Aquestes contigus. En el cas dels mol·luscs, però, prospeccions. Trobareu més informa- es basaren en la detecció visual i la l’àrea bàsica considerada fou més ció sobre el BMSAnd, programa de prospecció de refugis edàfics. En al- gran i abraçà terrenys de la parròquia seguiment de les papallones diürnes guns casos, però, també inclogueren d’Ordino (fons de vall i marge esquer- del Principat, coordinat pel CENMA i la prospecció de medis aquàtics i, re del Valira del Nord i l’Angonella, amb l’assessorament del CBMS (Cata- per a la detecció de microgasteròpo- per exemple), desplaçant els límits lan Butterfly Monitoring Scheme), a des, la recollida de mostres de fulla- nord-est i sud-est del rectangle es- Domènech i Caritg (2006). raca, que després es tamisaren amb mentat fins als quadrats Lambert 1x1 sedassos. Les mostres obtingudes, 534 34 i 534 30, respectivament, que Els mostreigs de camp per a l’elaboració conservades en alcohol de 70°, foren també s’incorporaren als treballs. Cal del catàleg preliminar dels ortòpters identificades posteriorment al labo- tenir molt present aquest aspecte, es realitzaren durant els mesos de ratori, en alguns casos mitjançant doncs, quan s’interpretin els resultats juny, juliol, agost i setembre de 2008 i tècniques de dissecció i anàlisi dels del catàleg preliminar dels mol·luscs. 2009. Els mostreigs duts a terme l’any caràcters de la genitàlia. Totes les Malgrat el que hem esmentat, els in- 2009 consistiren a recórrer els medis dades obtingudes s’han incorporat a drets específics que es prospectaren herbacis de diversos indrets de l’espai Borredà et al. (en premsa). Les prin- dins aquesta àrea d’estudi bàsica es protegit i de la seva perifèria imme- cipals fonts bibliogràfiques consul- comenten en paràgrafs i figures pos- diata, amb l’objectiu de capturar, tades amb l’objectiu de completar teriors. Per a més informació sobre les amb l’ajut d’un salabre, un màxim de la llista taxonòmica foren els tre- característiques bàsiques de l’espai 10 ortòpters per prospecció. Els mos- balls de Bech (1990), Borredà et al. protegit, consulteu Dalmau i Nicolau treigs de l’any 2008, al contrari, con- (1996), Vilella Tejedo (2001) i, molt (2006) i Nicolau i Baró (2009). sistiren únicament en la recol·lecció especialment, Bertrand (2000).
la revista del cenma 25 > > > zoologia. Contribució al coneixement de la fauna invertebrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
< Figura 1. Localització geogràfica aproxima- da, sobre fotografies aèries de l’any 2003, del transsecte de l’estació BMSAnd del Parc Natu- ral Comunal de les Valls del Comapedrosa (línia blava), i d’alguns dels indrets principals pros- pectats (punts blaus) per a l’elaboració del ca- tàleg preliminar dels lepidòpters ropalòcers. En tots els casos, les coordenades corresponen al sistema de projecció Lambert III sud, i la línia vermella representa els límits del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
Figura 2. Localització geogràfica aproximada, so- bre fotografies aèries de l’any 2003, dels indrets prospectats (punts blancs) per a l’elaboració del catàleg preliminar dels ortòpters. >
< Figura 3. Localització geogràfica aproximada, sobre fotografies aèries de l’any 2003, d’alguns dels indrets prospectats (punts vermells) per a l’elaboració del catàleg preliminar dels mol·luscs.
26 la revista del cenma > > >
ques de l’espai protegit. Així, cap dels dos mol·luscs aquàtics citats a l’àrea d’estudi ha estat detectat a l’interior de l’espai protegit. Això pot ser resultat de l’acidesa i la po- bresa de nutrients que caracteritzen els medis aquàtics del parc, com a mínim els lacustres de més altitud (Ventura, com. pers.). Malgrat això, i tenint sempre en compte que es M. Pérez tracta d’una primera llista prelimi- Coenonymphanar, l’àrea arcania. d’estudi inclou diversos tàxons d’interès especial, o bé per- què únicament s’han detectat, a An- dorra, dins l’àrea d’estudi, o bé per la seva àrea de distribució limitada (endemismes pirinencs o de distri- bució eminentment pirinenca), o bé pel seu estat de conservació. El pri- mer grup inclou únicament l’espècie Chondrina bigorriensis, mentre que en el segon hi ha els tàxons següents: Abida secale andorrensis, Abida pyrenaearia, Chondrina bigorriensis, Deroceras levisarcobelum, Arion mo- linae, Pyrenaearia parva i Bythinella brevis andorrensis. Amb referència a l’estat de conservació, IUCN (2008) inclou l’avaluació de l’espècie Pyre- naearia parva, catalogada provisio- nalment com a quasi amenaçada J. Dalmau/BIOCOM
Inachis io. la revista del cenma 27 > > > zoologia. Contribució al coneixement de la fauna invertebrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
En tots els casos, també es consul- taxonòmic emprat en Olmo-Vidal gus cirsii, Parnassius apollo, Euchloe taren les bases de dades del Siste- (2006). Les prospeccions han per- simplonia i Euphydryas aurinia. Entre ma d’Informació de la Biodiversitat mès identificar 19 espècies, xifra que els ropalòcers més emblemàtics i inte- d’Andorra (CENMA, 2009) i del Banc representa, per exemple, l’11,66% de ressants detectats a l’estació BMSAnd de Dades de Biodiversitat de Catalun- les presents a Catalunya (Olmo-Vidal, del parc, i que per tant són objecte ya (Ballesteros, 2008; Serra, 2009), a 2006), distribuïdes en 4 famílies. A d’un seguiment periòdic, hi ha diver- la recerca de citacions obtingudes als més dels tàxons recollits a la taula 2, ses espècies lligades principalment a quadrats Lambert 1x1 o UTM 10x10 convé esmentar la detecció d’altres la muntanya subalpina, com ara Ly- (CH71) que formen, totalment o en exemplars, no identificats a nivell caena tityrus, L. hippothoe i diverses part, l’àrea bàsica d’estudi. específic, dels gèneres Chorthippus i Erebia (Jubany i Dantart, 2008; Ju- Omocestus. bany i Dantart, 2009).
Resultats La taula 3 recull la llista preliminar dels Pel que fa als ortòpters, el nombre mol·luscs detectats a l’àrea d’estudi de tàxons detectats és notablement La taula 1 recull les espècies de ropa- (que, en aquest cas, inclou una àrea inferior al d’altres àrees pirinenques lòcers detectades a l’àrea d’estudi, geogràfica més gran; vegeu l’apartat protegides. Aquest és el cas, per ordenades segons l’ordre taxonò- corresponent), ordenada taxonòmica- exemple, del Parc Nacional d’Ordesa mic utilitzat en Karsholt i Razowski ment. Aquesta llista inclou 58 espècies i Monteperdido, on hi viuen un mí- (1996) i Dantart (2004). S’hi inclouen de mol·luscs, que equivalen al 43,28% nim de 37 espècies, repartides en 7 79 espècies, una xifra que equival al del total d’espècies detectades fins famílies (Isern i Pardo, 1990). Aques- 50,64% de les presents a Andorra a l’actualitat al Principat d’Andorra ta diferència no respon només a cau- (Dantart i Jubany, 2006), repartides (Borredà et al., en premsa). Els aste- ses biogeogràfiques, sinó que també en 5 famílies. Convé esmentar, però, riscs (*) indiquen les espècies que han és conseqüència, molt especialment, que algunes espècies de la llista, per estat identificades a l’interior o a la d’aspectes metodològics. Cal tenir en exemple Lampides boeticus, Libythea perifèria immediata del Parc Natural, compte que la metodologia utilitzada celtis i Argynnis pandora, no són ca- que són únicament 16 (27,59% de les en aquest treball únicament pretenia paces de sobreviure a l’àrea d’estudi espècies de la llista). obtenir una primera aproximació a la durant l’hivern i les seves poblacions composició específica de les comuni- es refan cada any amb individus di- tats d’ortòpters del parc i, per tant, vagants o migradors. A banda dels Discussió la xifra real ben segur que és més tàxons llistats, cal esmentar la detec- elevada. Alhora, també cal tenir pre- ció d’altres exemplars, no identificats La llista preliminar dels ropalòcers sent que la metodologia de captures a nivell específic, dels gèneres Aricia, del parc inclou diverses espècies ame- utilitzada ha prioritzat la recol·lecció Erebia i Pyrgus. naçades (Van Swaay i Warren, 1999), de les espècies de mida més gran i, que reforcen la creació del Parc Natu- consegüentment, ha dificultat (o en La taula 2 mostra la relació d’ortòpters ral Comunal de les Valls del Comape- alguns casos ha impedit) la detecció identificats a nivell específic a l’àrea drosa (Jubany i Dantart, 2008). Convé de les més petites. Aquest podria ser d’estudi, ordenats segons l’ordre destacar especialment el cas de Pyr- el cas, per exemple, dels represen-
28 la revista del cenma > > > J. Dalmau/BIOCOM Abida pyrenaearia. J. Dalmau/BIOCOM J. Dalmau/BIOCOM J. Dalmau/BIOCOM Exemplar de coloració groguenca Zebrina detrita. Closca de Cepaea nemoralis. d’Arion vulgaris. J. Dalmau/BIOCOM J. Dalmau/BIOCOM J. Dalmau/BIOCOM Ephippiger ephippiger. Lehmannia marginata. Oedipoda caerulescens. J. Dalmau/BIOCOM
Melanargia lachesis.
la revista del cenma 29 > > > zoologia. Contribució al coneixement de la fauna invertebrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
Taula 1. Nom científic dels lepidòpters ropalòcers identificats a nivell específic a l’àrea d’estudi, ordenats segons l’ordre taxonòmic utilitzat en Karsholt i Razowski (1996) i Dantart (2004).
SUPERFAMÍLIA Polyommatus semiargus Polyommatus amanda Papilionoidea Polyomnatus icarus Polyommatus bellargus FAMÍLIA Papilionidae Polyommatus corindon
SUBFAMÍLIA Parnassiinae FAMÍLIA Nymphalidae Parnassius apollo SUBFAMÍLIA Libytheinae SUBFAMÍLIA Papilioninae Libythea celtis Iphiclides podalirius
SUBFAMÍLIA Heliconiinae FAMÍLIA Pieridae Argynnis paphia Argynnis pandora SUBFAMÍLIA Dismorphiinae Argynnis aglaja Leptidea sinapis Argynnis adippe Issoria lathonia SUBFAMÍLIA Pierinae Boloria euphrosyne Anthocharis cardamines Boloria selene Euchloe simplonia Boloria pales Aporia crataegi Pieris brassicae SUBFAMÍLIA Nymphalinae Pieris rapae Vanessa atalanta Pieris napi Cynthia cardui Pontia callidice Inachis io Pontia daplidice Aglais urticae Polygonia c-album SUBFAMÍLIA Coliadinae Nymphalis antiopa Colias phicomone Nymphalis polychloros Colias crocea Euphydryas aurinia debilis LEPIDÒPTERS ROPALÒCERS Colias alfacariensis Melitaea cinxia Gonepteryx rhamni Melitaea didyma Melitaea diamina ORDRE Lepidoptera FAMÍLIA Lycaenidae Melitaea deione (Rhopalocera) Melitaea parthenoides SUBFAMÍLIA Lycaeninae Melitaea athalia SUPERFAMÍLIA Lycaena phlaeas Lycaena virgaureae SUBFAMÍLIA Satyrinae Hesperioidea Lycaena tityrus Pararge aegeria Lycaena alciphron Lasiommata megera FAMÍLIA Lycaena hippothoe Lasiommata maera Hesperiidae Coenonympha arcania SUBFAMÍLIA Theclinae Coenonympha pamphilus SUBFAMÍLIA Pyrginae Callophrys rubi Maniola jurtina Erynnis tages Erebia euryale Spialia sertorius SUBFAMÍLIA Polyommatinae Erebia epiphron Pyrgus malvoides Lampides boeticus Erebia triaria Pyrgus cirsii Cupido minimus Erebia cassioides Celastrina argiolus Erebia neoridas SUBFAMÍLIA Hesperiinae Pseudophilotes baton Erebia meolans Thymelicus lineola Plebejus argus Melanargia lachesis Thymelicus sylvestris Plebejus idas Satyrus actaea Hesperia comma Agriades glandon Hipparchia alcyone Brintesia circe
30 la revista del cenma Taula 2. Nom científic dels ortòpters Taula 3. Nom científic de les espècies de mol·luscs detectades a identificats a nivell específic a l’àrea l’àrea d’estudi (que, en aquest cas, inclou una àrea geogràfica més d’estudi, ordenats segons l’ordre gran; vegeu l’apartat corresponent), ordenats taxonòmicament. taxonòmic emprat en Olmo- Els asteriscs (*) indiquen les espècies que han estat identificades Vidal (2006). a l’interior o a la perifèria immediata del Parc Natural.
ORTÒPTERS Mol·luscs terrestres
ORDRE Orthoptera CLASSE Gastropoda FAMÍLIA Gastrodontidae Zonitoides nitidus SUBCLASSE Orthogastropoda SUBORDRE Ensifera FAMÍLIA Oxychilidae ORDRE Pulmonata Aegopinella pura FAMÍLIA Tettigoniidae Aegopinella minor SUBORDRE Acteophila FAMÍLIA Limacidae SUBFAMÍLIA Tettigoniinae FAMÍLIA Carychiidae Limax maximus Tettigonia viridissima Carychium minimum Malacolimax tenellus Carychium tridentatum Lehmannia marginata * SUBFAMÍLIA Decticinae SUBORDRE Stylommatophora FAMÍLIA Agriolimacidae Decticus verricivorus Deroceras laeve Deroceras agreste * Platycleis albopunctata FAMÍLIA Succineidae Oxyloma elegans Deroceras reticulatum Antaxius hispanicus Deroceras altimirai * FAMÍLIA Chondrinidae Deroceras levisarcobelum * SUBFAMÍLIA Ephippigerinae Abida secale andorrensis Abida polyodon FAMÍLIA Arionidae Ephippiger ephippiger Abida pyrenaearia Arion vulgaris * Chondrina bigorriensis Arion molinae * Granaria braunii Arion hortensis FAMÍLIA Gryllidae Arion intermedius * FAMÍLIA Pupillidae SUBFAMÍLIA Gryllinae Pupilla triplicata FAMÍLIA Hygromiidae Euomphalia strigella * Gryllus campestris FAMÍLIA Pyramidulidae Hygromia limbata * Pyramidula rupestris Ciliella ciliata SUBORDRE Caelifera Trochulus hispidus * FAMÍLIA Valloniidae Helicella itala * Vallonia costata Helicella madritensis * FAMÍLIA Catantopidae Xerosecta cespitum arigonis FAMÍLIA Vertiginidae Pyrenaearia parva * SUBFAMÍLIA Catantopinae Vertigo pygmaeus Truncatellina cylindrica FAMÍLIA Helicidae Podisma pedestris Chilostoma squammatinum Cophopodisma pyrenaea FAMÍLIA Enidae Cepaea nemoralis * Ena montana Cepaea hortensis Merdigera obscura Cornu aspersum SUBFAMÍLIA Calliptaminae Jaminia quadridens Calliptamus barbarus Zebrina detrita Mol·luscs aquàtics FAMÍLIA Clausiliidae FAMÍLIA Acrididae Macrogastra rolphii CLASSE Gastropoda Macrogastra plicatula SUBFAMÍLIA Oediponinae Clausilia dubia SUBCLASSE Orthogastropoda Clausilia bidentata bidentata Psophus stridulus Cochlodina laminata ORDRE Mesogastropoda Oedipoda caerulescens Balea perversa Oedipoda germanica FAMÍLIA Ferussaciidae FAMÍLIA Hydrobiidae Cecilioides acicula Bythinella brevis andorrensis SUBFAMÍLIA Gomphocerinae Stauroderus scalaris FAMÍLIA Punctidae ORDRE Pulmonata Punctum pygmaeum Chorthippus apricarius FAMÍLIA Planorbidae Chorthippus binotatus FAMÍLIA Discidae Ancylus fluviatilis Chorthippus parallelus Discus rotundatus * Stenobothrus lineatus FAMÍLIA Vitrinidae Omocestus haemorrhoidalis Vitrina pellucida * Arcyptera fusca Phenacolimax major Semilimax pyrenaicus
la revista del cenma 31 > > > zoologia. Contribució al coneixement de la fauna invertebrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa. M. Baró
Aglais urticae.
tants de la família dels tetrígids, al- detectades a l’àrea bàsica d’estudi, què únicament s’han detectat, a An- guns dels quals han estat detectats en el baix nombre d’espècies identi- dorra, dins l’àrea d’estudi, o bé per àrees geogràfiques pròximes. Per tot ficades a l’interior o a la perifèria la seva àrea de distribució limitada el que hem esmentat, és imprescin- immediata del parc. Això probable- (endemismes pirinencs o de distri- dible considerar els resultats assolits ment és resultat de les condicions bució eminentment pirinenca), o bé únicament com una primera introduc- físiques i climàtiques extremes que, pel seu estat de conservació. El pri- ció a la composició específica de les en general, caracteritzen aquest es- mer grup inclou únicament l’espècie comunitats d’ortòpters del parc. De pai protegit, especialment si el com- Chondrina bigorriensis, mentre que moment, però, les escasses dades dis- parem amb àrees veïnes com la vall en el segon hi ha els tàxons següents: ponibles ja indiquen la presència de d’Ordino, però molt probablement Abida secale andorrensis, Abida pyre- 3 espècies considerades vulnerables, també es deu a la distribució dels naearia, Chondrina bigorriensis, De- segons els criteris de la Comisión materials geològics, atès que la ma- roceras levisarcobelum, Arion moli- Nacional de Protección de la Natura- joria de sòls calcaris es troben fora nae, Pyrenaearia parva i Bythinella leza de l’any 2004, a escala catalana de l’espai protegit. De fet, única- brevis andorrensis. Amb referència a (Olmo-Vidal, 2006): podisma dels Pi- ment a l’extrem sud-est del parc hi l’estat de conservació, IUCN (2008) rineus (Cophopodisma pyrenaea), lla- ha sòls calcaris, més aptes per a les inclou l’avaluació de l’espècie Pyre- gosta xerricosa (Psophus stridulus) i comunitats malacològiques (Kerney naearia parva, catalogada provisio- arcíptera bigarrada (Arcyptera fusca). i Cameron, 1999). També convé es- nalment com a quasi amenaçada. Es tracta d’ortòpters amb una àrea mentar la pobresa d’espècies aquàti- de distribució limitada, almenys en ques de l’espai protegit. Així, cap el context català, als Pirineus, regió dels dos mol·luscs aquàtics citats a biogeogràfica situada al nord de la l’àrea d’estudi ha estat detectat a península Ibèrica, un dels principals l’interior de l’espai protegit. Això centres d’endemismes dels ortòpters pot ser resultat de l’acidesa i la po- europeus (Kenyeres et al., 2009). Això bresa de nutrients que caracteritzen ja deixa palès l’elevat interès del Parc els medis aquàtics del parc, com a Natural Comunal de les Valls del Co- mínim els lacustres de més altitud mapedrosa per a la conservació de la (Ventura, com. pers.). Malgrat això, biodiversitat pirinenca. i tenint sempre en compte que es tracta d’una primera llista prelimi- Quant als mol·luscs, convé destacar, nar, l’àrea d’estudi inclou diversos malgrat l’elevat nombre d’espècies tàxons d’interès especial, o bé per-
32 la revista del cenma ral Comunal de les Valls del Comapedrosa. La Mas- Nacional de Ordesa y Monteperdido». Lucas Ma- Agraïments sana: Comú de la Massana. [Informe inèdit] llada, 2: 145-160. — (2007). Catàleg preliminar dels microma- l IUCN (2008). 2008 IUCN Red List of Els autors d’aquest article volem agrair mífers (insectívors i rosegadors) del Parc Natural Threatened Species [en línia].