Introducció a L'estudi De Les Comunitats De Cargols Terrestres Del Parc

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Vicenç Bros

Dept. d’Invertebrats no–Artròpodes, Museu de Ciències Naturals Passeig Picasso s/n., 08003 – Barcelona Març de 2006

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Vicenç Bros Dept. d’Invertebrats no–Artròpodes, Museu de Ciències Naturals Passeig Picasso s/n., 08003 - Barcelona. Març de 2006

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

RESUM

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Per a la realització del present estudi s’ha portat a terme, de manera planificada, un treball de camp a diferents parcel·les representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de descriure de manera preliminar les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural i, alhora, esbrinar en cada cas, quines són les espècies més rellevants, i quins són els elements bàsics, envers a la malacofauna, de les grans unitats del paisatge de la Muntanya.

S’han estudiat un total de 320 mostres de cargols terrestres, i com a resultat s’han identificat 50 espècies. Les espècies més ben representades han estat Pomatias elegans, Pseudotachea splendida, Helicigona lapicida, Abida polyodon i Otala punctata.

L’estudi també amplia el catàleg faunístic de mol·luscs de Montserrat, essent Paralaoma servilis, Punctum pygmaeum, Microxeromagna lowei i Hygromia (Hygromia) cinctella espècies noves a l’àmbit d’estudi.

Finalment, es proposen línies de recerca i de conservació de l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana, Xerocrassa montserratensis, així com per al seguiment futur dels diferents grups taxonòmics de la fauna malacològica del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ...... 4

2. MATERIAL I MÈTODES...... 5

3. RESULTATS ...... 9

3.1. Inventari d’espècies ...... 9

3.2. Els cargols terrestres i els diferents hàbitats ...... 10

• Ambients rupícoles...... 12

• Alzinars ...... 14

• Ambients arbustius...... 16

• Boscos de ribera i ambients riparis ...... 18

• Ambients antropògens ...... 20

4. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS...... 22

6. PROPOSTES PER A LA RECERCA I CONSERVACIÓ...... 24

7. ICONOGRAFIA...... 27

8. REFERÈNCIES I BILBLIOGRAFIA ...... 32

Annex 1. Parcel·les estudiades...... 36

Annex 2 . Catàleg sistemàtic dels cargols de Montserrat...... 51

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

En el primer informe del projecte d’estudi ”Cargols del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat”, titulat “Revisió bibliogràfica dels cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat” (Bros, 2004) es va portar a terme un exercici d’extracció per sintetitzar els coneixements malacològics existents de l’àmbit d’estudi, i es va elaborar un inventari preliminar de 69 espècies de mol·luscs gasteròpodes terrestres, a excepció dels llimacs o pulmonats nus. Alhora, es van aplegar dades sobre l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral Xerocrassa montserratensis.

En el present estudi s’ha planificat el treball de camp a diferents parcel·les, representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de poder fer una descripció actual, encara que preliminar, de les comunitats de cargols terrestres. S’ha esbrinat, en cada cas, quines són les espècies més rellevants i quins són els elements bàsics dels ecosistemes montserratins.

El fet de conèixer la composició de les comunitats malacològiques en els diferents hàbitats del Parc Natural de Montserrat pot ajudar a valorar la diversitat biològica d'aquesta àrea natural, així com afavorir la recerca científica, i esdevenir una eina útil per a la seva gestió. Així mateix, pot servir de suport per establir programes d’educació ambiental. Amb els resultats del present estudi es pot divulgar i difondre els coneixements dels sistemes naturals de Montserrat, amb els objectius de promoure i potenciar la descoberta del medi per part dels usuaris del Parc Natural.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

2. MATERIAL I MÈTODES

Per a l’elaboració del treball “Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat” s’ha emprat una metodologia similar a l’aplicada en altres estudis i inventaris malacològics realitzats pel Departament d’Invertebrats no–Artròpodes del Museu de Ciències Naturals (Bros, 2001, Orozco et al. 2002, Cadevall et al., 2003, Bros, 2004(b), Bros et al., 2004, etcètera).

S’han seleccionat 13 parcel·les, de 100 m², amb representació dels diferents ambients naturals de la Muntanya de Montserrat. De cadascuna de les parcel·les estudiades s’ha diferenciat dues o més subparcel·les representatives dels diferents hàbitats, totalitzant un total de 28 subparcel·les estudiades. Les parcel·les han estat seleccionades en l’interior del Parc Natural, i majoritàriament en la Reserva Natural Parcial, exceptuant les localitats 11 i 13 que estan situades en l’entorn de protecció del Parc.

Els ambients malacològics considerats han estat:

• Ambients rupícoles (present a les parcel·les núm. 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9 i 10)

• Alzinars i boscos mixtes (present a les parcel·les núm. 1, 2, 3, 6, 7 i 8)

• Ambients arbustius i pinedes (present a les parcel·les núm. 4, 5, 9, 10 i 12.)

• Ambients riparis i boscos de ribera (present a les parcel·les núm. 5, 11, 12 i 13)

• Ambients antropògens (present a les parcel·les núm. 1, 2, 9, 11 i 13)

Protocol de recollida de dades

Respecte l’estudi d’ocupació de l’hàbitat, s’han diferenciat:

(V) Espècies localitzades vives

(VD) Espècies dominants (localitzats vius més de 5 exemplars en la subparcel·la)

(M) Espècies localitzades mortes

S’indiquen també a cada localitat, el topònim més proper que figura en el mapa i les coordenades UTM X i Y. Es descriu breument els ambients naturals amb les espècies vegetals més significatives de cada localitat.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Els microhàbitats on han estat localitzades les espècies vives, han estat estandarditzats de la forma següent:

• sòl sense vegetació • humus / fullaraca • murs i pedres • sota pedres • vegetació herbàcia • vegetació arbustiva • vegetació arbòria: tronc • troncs morts • vora de l’aigua

El temps efectiu emprat per a la recol·lecció manual dels mol·luscs a cada parcel·la ha estat de 90 minuts, quan ha estat un sol recol·lector, i de 45 minuts, quan els recol·lectors han estat dos. Les prospeccions malacològiques s’han portat a terme des de setembre fins a desembre.

Els mol·luscs han estat recol·lectats manualment o amb pinces (les espècies més petites o fràgils). S’ha escorcollat l’hàbitat amb l’ajut de lupes convencionals, cercant- los en la virosta, entre la soques dels arbres i sota els troncs i les pedres, etcètera. Cal advertir que les metodologies que es basen en la recol·lecció manual tenen algunes mancances, produint biaixos inevitables en la composició faunística dels resultats, pel fet que sobrevaloren algunes espècies, especialment les que tenen conquilles més grans o més robustes, que a més d’ésser més fàcilment localitzables perduren més en el temps (Bros, 2004,b).

Bona part de les mostres i concretament les no identificades en el camp i que requereixen un estudi més aprofundit, han estat introduïdes en bosses de plàstic que tanquessin de manera hermètica. Posteriorment, en el laboratori, les mostres de conquilles de cargols recol·lectades a cada parcel·la han estat separades per espècies i conservades en petits recipients de vidre o de cartró segons el seu tamany. I amb l’ajut de d’una lupa binocular KYOWA OPTICAL model SD- 2PLQ, han estat identificades. En alguns exemplars vius se'ls hi produeix la mort per anòxia, prèvia anestèsia, mitjançant cristalls de mentol. Finalment, són introduïts en recipients amb alcohol de 70º convenientment etiquetats per al posterior estudi.

Les obres de consulta per a la identificació de les diferents espècies de cargols han estat indistintament obres recents com bibliografia clàssica. D’entre d’altres en cal destacar: Haas (1929), Bech (1990), Bofill et al. (1920), Kerney & Cameron (1999), Fechter & Falkner (1993) etcètera, així com monografies i articles de revistes especialitzades relacionades a la bibliografia. La nomenclatura i la sistemàtica utilitzada ha estat l’emprada en obres recents com Falkner et al. (2002), Martínez–Ortí & Robles (2003) i Alba et al. (2004).

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Alguns dels tàxons no han estat identificats fins a nivell d’espècie (Vitrea sp., Aeogopinella sp., Clausilia sp....). Es tracta de mostres que no estan suficientment en bon estat o són conquilles no suficientment desenvolupades de gèneres que tenen alguna dificultat d’identificació en les que cal estudis posteriors.

En el present treball, de manera provisional, s’ha assignat el nom de Pyramidula sp. a totes les mostres col·lectades d’aquest gènere de cargol rupícola que tradicionalment ha estat identificat com Pyramidula rupestris (Draparnaud, 1801). S’ha tingut en consideració el treball de Gittenberger & Bank (1996), que distingeixen diferents espècies d’aquest gènere a la península ibèrica. Per resoldre aquesta identificació caldria recol·lectar més material ja que el que es disposa es juvenil.

Com indica Riedel (1970), les espècies del gènere Aegopinella són conquiològicament molt semblants i variables al mateix temps; les variacions de dimensions pròpies de cada espècie són grans i se superposen unes amb altres. Per aquest motiu aquests cargols, amb molt poques excepcions, són conquiològicament indiferenciables, i totes les dades antigues, basades únicament en la conquilla, no tenen valor. Així doncs, la revisió de la documentació no ofereix cap seguretat sobre l’espècie amb la qual un autor ha treballat (Altonaga 1988). Amés dels tàxons Aegopinella nitidula (Draparnaud, 1805), Aegopinella nitens (Michaud, 1831) i Aegopinella pura (Alder, 1830) citades per diferents autors al massís, cal tenir en consideració també de la possible presencia de Aegopinella minor (Stabile, 1864) indistingible mitjançant la conquilla.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

3. RESULTATS

3.1. Inventari d’espècies

En el treball de camp s’han prospectat 28 subparcel·les, tenint en compte els cinc tipus d’ambients diferents existents a la Muntanya de Montserrat. S’han caracteritzat un total de 320 mostres d’espècies/subparcel·les, i com a resultat s’han identificat 50 espècies de cargols terrestres. A més, s’ha d’afegir 8 mostres que no han estat identificades per tractar-se d’exemplars juvenils, en mal estat o en les que cal estudis posteriors per a la seva identificació. Cal destacar que, com a resultat del treball de camp efectuat, s’han citat per primera vegada en l’àmbit d’estudi les espècies següents: Paralaoma servilis (Shuttleworth,1852), Punctum pygmaeum (Draparnaud, 1801), Microxeromagna lowei (Potiez & Michaud, 1838) i Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801).

Taula 1. Número total de subparcel·les i percentatges on s’han detectat cadascuna de les espècies de mol·luscs.

Espècie Total % del Espècie Total % del Total Total Pomatias elegans 21 75 Aegopinella pura 3 10,7 Helicigona lapicida 19 67,9 Cochlicella barbara 3 10,7 Pseudotachea splendida 19 67,9 Granopupa granum 3 10,7 Abida polyodon 14 50 Oxychilus cellarius 3 10,7 Otala punctata 14 50 Pyramidula sp. 3 10,7 Cornu aspersum 13 46,4 Trochoidea elegans 3 10,7 Rumina decollata 13 46,4 Vallonia costata 3 10,7 Cernuella virgata 12 42,9 Vitrea sp. 3 10,7 Oxychilus draparnaudi 12 42,9 Xerosecta arigonis 3 10,7 Montserratina bofilliana 10 35,7 Abida secale bofilli 2 7,1 Cochlostoma martorelli 9 32,1 Acanthinula aculeata 2 7,1 Euomphalia strigella 9 32,1 Cochlicella acuta 2 7,1 Discus rotundatus 8 28,6 Euconulus fulvus 2 7,1 Eobania vermiculata 8 28,6 Microxeromagna lowei 2 7,1 Oxychilus courquini 8 28,6 Oxychilus sp. 2 7,1 Phenacolimax major 8 28,6 Punctum pygmaeum 2 7,1 Abida cylindrica 7 25 Xerocrassa montserratensis 2 7,1 Cepaea nemoralis 6 21,4 Balea perversa 1 3,6 Chondrina farinesii 6 21,4 Chondrina sp. 1 3,6 Jaminia quadridens 6 21,4 Clausilia rugosa 1 3,6 Monacha cartusiana 6 21,4 Granaria braunii 1 3,6 Theba pisana 6 21,4 Hygromia cinctella 1 3,6 Clausilia sp. 5 17,9 Hypnophila boissii 1 3,6 Helicodonta obvoluta 5 17,9 Morlina glabra harlei 1 3,6 Xerocrassa penchinati 5 17,9 Paralaoma servilis 1 3,6 Aegopinella sp. 4 14,3 Pupilla sp. 1 3,6 Chondrina tenuimarginata 4 14,3 Vallonia sp. 1 3,6 Ferussacia folliculus 4 14,3 Vitrea contracta 1 3,6 Lauria cylindracea 4 14,3 Zonitoides nitidus 1 3,6

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

3.2. Els cargols terrestres i els diferents hàbitats

Es descriuen, de manera succinta, les comunitats de cargols terrestres de les diferents unitats del paisatge. A l’hora de classificar les comunitats o ambients malacològics, s’ha tingut en consideració les comunitats vegetals catalogades en l’obra de Nuet & Panareda (1980).

Cal tenir present que la composició de la vegetació no actua de manera significativa en l’establiment de les espècies de gasteròpodes terrestres. La seva presència o absència ve donada per una munió de diferents condicionants ecològics com les característiques del sòl, la insolació, el grau d’humitat i, en especial, per l’existència de microhàbitats adequats a les diferents espècies.

Taula 2. Percentatges de la presència de les espècies en les subparcel·les de cadascun dels ambients.

Espècies Ambients rupícoles rupícoles Ambients Alzinars arbustius Ambients riparis i ambients ribera Boscos de Ambients antropògens Abida cylindrica 37,5% 67% Abida polyodon 75% 83% 60% Abida secale bofilli 25% Acanthinula aculeata 25% 20% Aegopinella pura 25% 17% Aegopinella sp. 67% Balea perversa 12,5% Cepaea nemoralis 12,5% 67% 20% Cernuella virgata 17% 80% 50% 100% Chondrina farinesii 62,5% 17% Chondrina sp. 12,5% Chondrina tenuimarginata 50% Clausilia rugosa 12,5% Clausilia sp. 25% 50% Cochlicella acuta 25% 20% Cochlicella barbara 50% 20% Cochlostoma martorelli 100% 17% Cornu aspersum 17% 60% 100% 100%

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Espècies Ambients rupícoles rupícoles Ambients Alzinars arbustius Ambients i ambients ribera Boscos de riparis Ambients antropògens Discus rotundatus 50% 20% 100% Eobania vermiculata 17% 40% 100% Euconulus fulvus 50% Euomphalia strigella 67% 20% 75% 20% Ferussacia folliculus 12,5% 20% 25% 20% Granaria braunii 12,5% Granopupa granum 12,5% 17% 20% Helicigona lapicida 87,5% 50% 60% 75% 60% Helicodonta obvoluta 33% 75% Hygromia cinctella 25% Hypnophila boissii 20% Jaminia quadridens 37,5% 60% Lauria cylindracea 25% 17% 25% Microxeromagna lowei 40% Monacha cartusiana 40% 50% 40% Montserratina bofilliana 75% 67% Morlina glabra harlei 17% Otala punctata 25% 17% 100% 50% 80% Oxychilus cellarius 50% Oxychilus courquini 37,5% 17% 60% 25% Oxychilus draparnaudi 25% 50% 100% 60% Oxychilus sp. 33% Paralaoma servilis 25% Phenacolimax major 25% 83% 25% Pomatias elegans 62,5% 100% 60% 100% 60% Pseudotachea splendida 50% 67% 80% 50% 100% Punctum pygmaeum 50% Pupilla sp. 12,5% Pyramidula sp. 37,5% Rumina decollata 50% 80% 50% 80% Theba pisana 20% 50% 60% Trochoidea elegans 25% 40% Vallonia costata 17% 25% 20% Vallonia sp. 25% Vitrea contracta 17% Vitrea sp. 12,5% 17% 25% Xerocrassa montserratensis 25% Xerocrassa penchinati 37,5% 17% 20% Xerosecta arigonis 25% 40% Zonitoides nitidus 25%

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

• Ambients rupícoles

Les cingleres, els monòlits i els roqueters careners és l’ambient natural que més caracteritza la muntanya de Montserrat. Els canvis climàtics sobtats, el grau d’insolació, la migradesa de sòl i, en conseqüència, l’absència de vegetació arbòria, són els factors que més condicionen la composició faunística dels gasteròpodes dels medis rupícoles de la zona. A les cingleres assolellades hi trobem una comunitat malacològica molt característica, lineícola i fissurícola formada per elements com Pyramidula sp., Chondrina tenuimarginata i Chondrina farinesii, que viuen al rocam encarat a migjorn.

En les codines i pedruscalls hi trobem la comunitat vegetal de la cargola i l’arenària (Erodio-Arenarietum conimbricensis). Cal destacar-hi la presència, encara que localitzada en algunes zones, del cargol endèmic d’aquesta part de la serralada prelitoral Xerocrassa montserratensis, sovint acompanyat per altres espècies com, Xerocrassa penchinati, Jaminia quadridens i de manera irregular Granopupa granum, Ferussacia folliculus, etcètera. Aquestes espècies sovint es refugien sota les pedres.

Dins dels ambients rupícoles montserratins cal esmentar, també, la presència de les associacions vegetals següents: corretjola llanosa (Convolvuletum lanuginosi), pradells de seslèria (Conopodio-Seslerietum elegantissimae) a les cornises de les roques ombrívoles, i el matollar de boix i savina (Buxo-Juniperetum phoeniceae) que s’extén per les crestes i les fissures dels monòlits que ofereixen hàbitats adequats per alguns dels tàxons de cargols rupícoles.

En les cingleres i en el rocam més obac on hi és la comunitat de corona de reina i orella d’ós, hi trobem, entre d’altres, Cochlostoma martorelli, Helicigona lapicida, Abida polyodon, Abida cylindrica, Oxychilus courquini, etcètera. A les escletxes i fissures amb una minsa vegetació, és s’hi troba, sovint, la majoria de tàxons. Quan la cobertura arbòria és considerable, hi podem trobar microhàbitats muscícoles on s’hi poden afegir altres espècies com Clausilia rugosa i Balea perversa entre d’altres.

Quant a les espècies generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat, en els ambients rupícoles hi trobem, de manera regular, entre d’altres: Pomatias elegans, Lauria cylindracea i Pseudotachea splendida, així com Aegopinella pura, Phenacolimax major i Montserratina bofilliana, també presents de manera significativa en zones forestals.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Figura 1. Percentatges de les diferents espècies localitzades en les 8 subparcel·les d’ambients rupícoles.

Cochlostoma martorelli

Helicigona lapicida

Abida polyodon

Montserratina bofilliana

Chondrina farinesii

Pomatias elegans

Chondrina tenuimarginata

Pseudotachea splendida

Abida cylindrica

Jaminia quadridens

Oxychilus courquini

Pyramidula sp.

Xerocrassa penchinati

Abida secale bofilli

Aegopinella pura

Clausilia sp.

Lauria cylindracea

Otala punctata

Oxychilus draparnaudi

Phenacolimax major

Xerocrassa montserratensis

Balea perversa

Cepaea nemoralis

Chondrina sp.

Clausilia rugosa

Ferussacia folliculus

Granaria braunii

Granopupa granum

Pupilla sp.

Vitrea sp.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

• Alzinars

En l’àmbit del Parc hi trobem l’alzinar muntanyenc (Quercetum medierraneo- montanum) als replans superiors del massís, en indrets com Sant Jeroni, on la inclinació del terreny és força suau. Els arbusts i les lianes són escasses. Pel contrari, les herbes més petites hi són presents. L’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) es troba a la part més baixa de la muntanya. És un ambient molt ombrívol on abunden els arbusts i les lianes, com per exemple el Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa). L’alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale subas. viburnetosum lantanae) es localitza als vessants més obacs i inclinats, situats entre 600-1000 m d’alçada. En el sotabosc hi domina el boix (Buxus sempervirens). Cal tenir en consideració, també, els bosquets d’arbres caducifolis, com per exemple, la roureda amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) a les canals i al peu dels cingles obacs.

Els boscos mixts amb pins estan molt ben representats i tenen un paper destacat en les zones forestals de Montserrat. Representen diferents fases de successió vegetal en què les pinedes són engolides per l’alzinar. Quan aquests boscos són suficientment ombrívols, podem considerar que bàsicament tenen la mateixa fauna malacològica que els alzinars.

El grau d’humitat condiciona en gran mesura la composició de la malacofauna forestal. A grans trets es pot dir que les espècies de cargols terrestres més característiques i més pròpiament forestals que colonitzen els alzinars de Montserrat són: Cepaea nemoralis, Phenacolimax major, Discus rotundatus, Clausilia sp., Aegopinella sp., Oxychilus cellarius, Oxychilus draparnaudi, Montserratina bofilliana, Helicodonta obvoluta, Vallonia costata i ,de manera més localitzada, Aegopinella pura, Morlina glabra i Vitrea sp. d’entre d’altres.

Cal destacar que l’espècie generalista Pomatias elegans ha estat recol·lectada en totes les estacions de mostreig amb alzinars. I també, de manera molt significativa Pseudotachea splendida i Euomphalia strigella que viuen de manera generalitzada en ambients ecotònics.

En aquest hàbitat, els cargols s’ubiquen entre l’humus i la virosta, sota els troncs morts i, de manera significativa, sota les pedres. Molts dels tàxons, doncs, també els podem considerar d’alguna manera rupícoles. De fet, el rocam està present de manera generalitzada en la major part de boscos del massís. Les espècies que podem considerar pròpies del rocam: Abida polyodon, Abida cylindrica i Helicigona lapicida, d’entre d’altres, hi estan presents, segons el resultat del present estudi de manera generalitzada.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Figura 2. Percentatges de les diferents espècies localitzades en les 6 subparcel·les d’alzinars.

Pomatias elegans

Abida polyodon

Phenacolimax major

Abida cylindrica

Aegopinella sp.

Cepaea nemoralis

Euomphalia strigella

Montserratina bofilliana

Pseudotachea splendida

Clausilia sp.

Discus rotundatus

Helicigona lapicida

Oxychilus cellarius

Oxychilus draparnaudi

Rumina decollata

Helicodonta obvoluta

Oxychilus sp.

Aegopinella pura

Cernuella virgata

Chondrina farinesii

Cochlostoma martorelli

Cornu aspersum

Eobania vermiculata

Granopupa granum

Lauria cylindracea

Morlina glabra harlei

Otala punctata

Oxychilus courquini

Vallonia costata

Vitrea contracta

Vitrea sp.

Xerocrassa penchinati

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

• Ambients arbustius

És una comunitat bàsicament xeròfila, sovint pobre en espècies de mol·luscs. Algunes espècies de cargols característiques dels boscos són substituïdes per espècies pròpies de llocs més secs. Altres espècies pròpies d’aquests medis estan relacionades amb les de les comunitats rupícoles ja que depenen, en gran part, de la presència de pedres en el sòl.

A grans trets, en l’àmbit del Parc Natural de Montserrat hi trobem garrigues (Quercetum cocciferae) als vessants secs de la solana, la brolla de romaní i bruc d’hivern (Erico-Thymelaeum tinctoriae), als llocs degradats de les solanes i les bosquines de matabou i ginesta sessilifòlia, a les depressions humides de llocs incendiats.

Sovint, les brolles i garrigues estan acompanyades de pins formant veritables formacions forestals. Hi trobem com espècies dominants, el pi blanc (Pinus halepensis) de capçades esclarissades que permeten que s’hi ubiqui un sotabosc de romaní (Rosmarinus officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora) i vàries espècies d’estepes (Cistus sp.). Les comunitats malacològiques que hi són presents no difereixen de manera substancial de les pròpies de les formacions arbustives sense pins. De tota manera, en les parts més obagues s’hi poden trobar algunes de les espècies de gasteròpodes més característiques dels alzinars.

A l’hora de parlar de les pinedes de Montserrat no podem deixar de referir-nos, també, a les joncedes amb pinasses (Pinus nigra subsp. salzmannii), principalment a les obagues, que malauradament han estat afectades en molts indrets pels incendis dels darrers anys.

Els tàxons de cargols terrestres dominats en aquests ambients, segons el resultat del treball de camp són Otala punctata, Cernuella virgata, Pseudotachea splendida i Rumina decollata que, curiosament, són espècies presents de manera significativa també en ambients antropògens. És també destacable la presència de Cornu aspersum, Oxychilus courquini, Eobania vermiculata, Monacha cartusiana, Ferussacia folliculus, Pomatias elegans i Theba pisana.

En els ambients arbustius i les pinedes de Montserrat hi són presents, de manera constant, els afloraments rocosos i els còdols disgregats del conglomerats. Per aquest motiu hi sovintegen espècies de cargols rupícoles com Abida polyodon, Helicigona lapicida, Jaminia quadridens, i Xerocrassa penchinati .

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Figura 3. Percentatges de les diferents espècies localitzades en les 5 subparcel·les d’ambients arbustius.

Otala punctata

Cernuella virgata

Pseudotachea splendida

Rumina decollata

Abida polyodon

Cornu aspersum

Helicigona lapicida

Jaminia quadridens

Oxychilus courquini

Pomatias elegans

Eobania vermiculata

Monacha cartusiana

Cepaea nemoralis

Discus rotundatus

Euomphalia strigella

Ferussacia folliculus

Theba pisana

Xerocrassa penchinati

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

• Boscos de ribera i ambients riparis

La disponibilitat d’aigua dóna una empremta molt significativa a les comunitats de cargols. S’ha tingut en consideració les següents comunitats vegetals presents bàsicament en els entorns del riu Llobregat: l’albereda (Vinco-Populetum albae), l’omeda (Lithospermo-Ulmetum minoris) i la salzereda (Saponario-Salicetum purpureae). En els boscos de ribera sovintegen moltes espècies de mol·luscs que localment poden ésser molt abundants. Apart de les espècies silvàtiques pròpies dels alzinars més humits, cal afegir-hi algunes altres espècies pròpies d’ambients més riparis.

Hom considera també en aquest apartat la llera del riu Llobregat amb ambients com els canyissars (Typho-Schoenoplectetum glauci) i la bardissa (Rubo-Coriarietum), així com els petits rierols i torrents, les fonts, basses i entorns immediats amb la vegetació ripària característica. És un medi hidròfil i en ocasions ombrívol. Té com a característica el manteniment de la humitat constant o, en tot cas, la inundació periòdica. Pel fet de mantenir permanentment la humitat hi viu una comunitat malacològica molt rica.

Les espècies amb presència més significativa en els boscos de ribera i en ambients riparis han estat, segons el resultat del present estudi, Cornu aspersum, Oxychilus draparnaudi, Pomatias elegans, Helicodonta obvoluta, Cernuella virgata, Euomphalia strigella, Discus rotundatus (associat a l’existència de troncs morts), Cochlicella barbara, Monacha cartusiana, Zonitoides nitidus, així com moltes altres espècies més generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat. També és destacable la localització d’espècies considerades rares com Oxychilus courquini, Phenacolimax major i Hygromia cinctella.

Molt interessant és la presència, en ambients riparis, d’una variada representació de micromol·luscs terrestres, com és el cas d’Euconulus fulvus, Acanthinula aculeata, Paralaoma servilis, Punctum pygmaeum, Vallonia sp. i Vitrea sp., escassos en altres ambients de la Muntanya degut a la naturalesa del sòl.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Figura 4. Percentatges de les diferents espècies localitzades en les 4 subparcel·les de boscos de ribera i ambients riparis.

Cornu aspersum Discus rotundatus

Oxychilus draparnaudi Pomatias elegans

Euomphalia strigella

Helicigona lapicida

Helicodonta obvoluta

Cernuella virgata Cochlicella barbara

Euconulus fulvus

Monacha cartusiana

Otala punctata

Pseudotachea splendida

Punctum pygmaeum Rumina decollata Theba pisana

Acanthinula aculeata

Cochlicella acuta

Ferussacia folliculus Hygromia cinctella

Lauria cylindracea

Oxychilus courquini

Paralaoma servilis

Phenacolimax major Trochoidea elegans

Vallonia costata

Vallonia sp.

Vitrea sp.

Xerosecta arigonis Zonitoides nitidus

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

• Ambients antropògens

En els medis antropògens, juntament amb els ambients riparis, és on el nombre de cargols terrestres col·lectats ha estat superior. De tota manera, l’augment del nombre d’individus i d’espècies venen donats per tàxons banals o oportunistes.

Els enjardinaments i les immediacions dels assentaments humans localitzats a diferents indrets del massís i en els masos dispersos dels entorns, ofereixen l’hàbitat adequat per a moltes espècies que han après a conviure en els medis artificialitzats, essent poc exigents en quant als requeriments ambientals.

Quan els indrets enjardinats tenen una abundant cobertura arbòria, apart d’espècies antropòfiles, també s’hi poden establir espècies de cargols típicament silvícoles, com per exemple Cepaea nemoralis.

La utilització del sòl per part de la mà de l’home ha configurat, des de temps històrics, el paisatge agrari, present a diferents zones de les parts baixes que envolten el massís de Montserrat. Dins d’aquest apartat també considerem, doncs, els diferents conreus, les hortes, els fruiterars, els erms, així com els hàbitats amb vegetació ruderal de marge de camí. D’entre els cargols més freqüents d’aquests ambients, cal esmentar, en primer lloc, les espècies consumibles com Cernuella virgata, Cornu aspersum, Eobania vermiculata, Pseudotachea splendida, Otala punctata, Xerosecta arigonis i Theba pisana.

Altres espècies, també presents de manera significativa són Rumina decollata, Oxychilus draparnaudi, Pomatias elegans, Helicigona lapicida, Microxeromagna lowei, Monacha cartusiana, etcètera.

Les vorades externes dels boscos que limiten amb els conreus, amb unes comunitats vegetals diferenciades, acullen un poblament de gasteròpodes molt ric, amb elements dels dos ambients naturals. En conjunt, els ambients antropòfils són una comunitat malacològica molt diversificada i d’una importància ecològica que es manifesta, especialment, per la biomassa que aporta a l’ecosistema, essent font d’aliment indispensable per a moltes de les espècies faunístiques que habiten en el Parc Natural.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Figura 5. Percentatges de les diferents espècies localitzades en les 5 subparcel·les d’ambients antropògens.

Cernuella virgata

Cornu aspersum

Eobania vermiculata

Pseudotachea splendida

Otala punctata

Rumina decollata

Helicigona lapicida

Oxychilus draparnaudi

Pomatias elegans

Theba pisana

Microxeromagna lowei

Monacha cartusiana

Trochoidea elegans

Xerosecta arigonis

Acanthinula aculeata

Cochlicella acuta

Cochlicella barbara

Euomphalia strigella

Ferussacia folliculus

Granopupa granum

Hypnophila boissii

Vallonia costata

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

4. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS

Els resultats del present estudi, en el que han estat identificades 50 espècies de mol·luscs terrestres, ens indica que l’espai natural declarat com a Parc Natural de la muntanya de Montserrat és una zona especialment rica en quant a la seva fauna malacològica si la comparem amb zones veïnes. Les espècies més ben representades en les localitats estudiades han estat Pomatias elegans (O.F. Muller, 1774), Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801), Helicigona lapicida (Linnaeus, 1758), Abida polyodon (Draparnaud, 1801) i Otala punctata (O.F. Muller, 1774).

La singularitat de la fauna malacològica terrestre del Parc Natural ve donada tant per les espècies endèmiques d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana com Abida secale bofilli (Fagot, 1884), Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870) i Montserratina bofilliana (Fagot, 1884), com pels endemismes ibèrics següents: Abida cylindrica (Michaud, 1829), Chondrina farinesii farinesii (Des Moulins, 1835), Granaria braunii braunii (Rossmässler, 1842) Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835), Cochlostoma martorelli (Servain, 1880), Hypnophila boissii (Dupuy, 1851), Oxychilus courquini (Bourguignat, 1870), Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Smitdt, 1853) i Xerocrassa penchinati (Bourguignat, 1868) malgrat que algunes d’aquestes espècies també estan localitzades a la vegada al sud de França. I per espècies molt localitzades en el context de les comarques dels voltants, com Aegopinella pura (Alder, 1830), Helicodonta obvoluta (O.F. Muller, 1774), Phenacolimax major (Férussac, 1807), etcètera. No podem oblidar l’espècie Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus (Bourguignat, 1870) que no ha estat retrobada en el treball de camp realitzat, i que únicament ha estat citada a Montserrat, a la serra de Collserola i en una localitat del massís Central francès (Kerney & Cameron, 1999).

Com a resultat del present estudi, cal remarcar que les espècies següents no consten en el recull bibliogràfic realitzat (Bros, 2004, a). Es citen, doncs, per primera vegada en l’àmbit d’estudi: Paralaoma servilis (Shuttleworth,1852), micromol·lusc que fa vida en la virosta. Ha estat trobat en la parcel·la núm. 11. Punctum pygmaeum (Draparnaud, 1801), micromol·lusc que fa vida en la virosta. Ha estat trobat en les parcel·les núm. 11 i 12. Microxeromagna lowei (Potiez & Michaud, 1838), ha estat trobat en les parcel·les núm. 1 i 11. Cal tenir en consideració però, que la citació d’Helix (Candidula ) conspurcata de Bofill & Hass (1920) es podria referir a aquesta espècie. I, finalment, Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801) que ha estat trobat en la parcel·la núm. 11.

En referència a l’estudi de les comunitats malacològiques, cal fer esment que hi ha espècies que podem considerar generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat, com per exemple: Helicigona lapicida (Linnaeus, 1758), Otala punctata (O.F. Muller, 1774), Rumina decollata (Linnaeus, 1758), Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801), Pomatias elegans (O.F. Muller, 1774), Oxychilus (Ortizius) courquini (Bourguignat, 1870), Oxychilus (Oxychilus) draparnaudi draparnaudi (Beck, 1837), Euomphalia strigella ruscinica Haas, 1929, Cernuella (Cernuella) virgata (Da Costa, 1778), Cornu aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774), i Ferussacia (Ferussacia) folliculus (Gmelin, 1791) entre d’altres, que són presents de manera simultània a diferents unitats del paisatge del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

S’han mostrat més selectives a l’hora d’establir-se en un hàbitat concret: Abida secale bofilli (Fagot, 1884), Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835), Clausilia (Clausilia) rugosa penchinati Bourguignat, 1876, Granaria braunii braunii (Rossmässler, 1842), Microxeromagna lowei (Poitiez & Michaud,1852), Oxychilus (Oxychilus) cellarius cellarius (O.F. Müller, 1774), Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870), Zonitoides (Zonitoides) nitidus (O.F. Müller, 1774), entre d’altres. Es requereix però, per confirmar-ho un mostreig més intensiu i extensiu en l’espai per treure resultats més concloents.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

6. PROPOSTES PER A LA RECERCA I CONSERVACIÓ

Per aprofundir en els estudis malacològics del Parc Natural es proposen les següents línies de recerca:

Estudi dels pulmonats nus o llimacs

• Elaborar un catàleg dels tàxons presents en l’àmbit del Parc Natural.

• Per a la identificació dels llimacs o pulmonats nus cal, necessàriament, l’estudi anatòmic de l’aparell reproductor. Cal capturar en viu i produir la mort per anòxia i conservar les mostres en alcohol de 70º per al posterior estudi en el laboratori.

Estudi dels mol·luscs d’aigua dolça

• Inventariar les espècies presents, estudiant un nombre significatiu dels punts d’aigua de la serra, fonts, basses, trams dels torrents i de manera especial el riu Llobregat.

• Conèixer quines són les espècies bàsiques dels diferents ecosistemes aquàtics de l’àmbit del Parc Natural de Montserrat.

• Esbrinar l’estat de les poblacions del cargol exòtic invasor Potamopyrgus antipodarum.

Estudi dels mol·luscs de l’humus i la virosta dels sòls forestals

• La virosta o fullaraca, a grans trets, és una capa de matèries vegetals, en especial de fulles que conserven encara l’estructura i que està dipositada sobre la capa de l’humus del sòl. L’humus, sovint de color negròs, està compost de residus orgànics, tant vegetals com animals, i d’elements sintetitzats per diferents microorganismes del sòl del bosc. Quan està més evolucionat i amb una activitat biològica més intensa, l’humus reuneix elements minerals que són la font de la característica microestructura esponjosa que permet oferir refugi i protecció a diferents espècies de micromol·luscs. Apart dels microorganismes humícoles, tant del regne animal com del vegetal, els diferents grups d’invertebrats estan molt ben representats en els sòls forestals: àcars, aranyes, miriàpodes, colembols, coleòpters, anel·lids i molts altres. Tots ells, conjuntament amb les espècies de mol·luscs gasteròpodes i de vertebrats del bosc, generen cadàvers i defecacions que influencien de manera determinant en la transformació i evolució de les característiques fisicoquímiques del sòl, permetent l’absorció per part dels vegetals.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Per aprofundir en l’estudi dels micromol·luscs edàfics cal amb periòdics controls de subparcel·les mitjançant un microtamís o sedàs per garbellar l’humus i la virosta, per a l’extracció i posterior comptatge dels gasteròpodes de localitats predeterminades. Gràcies a aquesta metodologia és possible estudiar les poblacions de manera quantitativa i aprofundir en l’estudi dels micromol·luscs i de tàxons d’interès i alhora conèixer la seva evolució en el temps.

Estudi del efectes dels incendis forestals a les poblacions de mol·luscs terrestres

• Els incendis forestals són pertorbacions greus de l’ecosistema que afecten de manera generalitzada a totes les espècies animals i vegetals. Els mol·luscs gasteròpodes terrestres a causa de la seva poca mobilitat i a la nul·la capacitat de fugida, el foc produeix un greu impacte inicial a les seves poblacions. Bona part de les espècies malacològiques es poden considerar organismes edàfics, i els efectes dels incendis forestals sobre aquests organismes no es deuen únicament a l’acció directa del foc, sinó també a les modificacions de les condicions químiques i microambientals d’aquests medis (Alcañiz et al. 1996). Els efectes dels incendis forestals sobre les poblacions de mol·luscs no han estat estudiats al nostre país. Laurence Kiss (2004)que ha estudiat els efectes del foc en les comunitats de gasteròpodes en zones mediterrànies de l’estat Francès, en las seves investigacions veu indicis per ésser optimista. Malgrat que a curt termini, i depenent de la intensitat del foc, les poblacions malacològiques són fortament afectades de manera quantitativa, els diferents grups ecològics de cargols ja hi són presents un any després de l’incendi. Sobre aquests referents doncs, es poden establir protocols de seguiment de les poblacions de gasteròpodes en els estadis inicials posteriors als incendis forestals, estudiant la seva composició faunística, esbrinant els mecanismes de regeneració, així com la seva evolució en els diferents graus d’organització del procés de successió de les formacions vegetals.

Estudi de la fauna malacòlogica dels medis cavernícoles.

• El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, a causa de la naturalesa geològica del sòl (conglomerats de còdols units amb ciment en bona part calcaris) és una regió plena de cavitats subterrànies i d’intersticis. El medi cavernícola és un medi molt peculiar. Les característiques ambientals més rellevants són la manca de llum i el grau d’humitat constant, sovint proper a la saturació. Cal assenyalar, també, que les variacions de la temperatura en l’interior de la majoria de les cavitats pot ésser poc acusada i sol correspondre a la mitjana de les temperatures de l’exterior. Aquestes particularitats condicionen en gran mesura la biologia de les poblacions faunístiques que hi fan vida. Els mol·luscs cavernícoles o, en tot cas, les espècies que de manera ocasional podem trobar en l’interior de les cavitat especialment a les entrades de les coves i avencs, no han estat estudiats en la muntanya de Montserrat. Únicament, trobem alguna dada a Bech (1992).

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Per les peculiaritats ecològiques d’aquest hàbitat tant interessant en quant a la seva biodiversitat, i considerant que la fauna d’artròpodes cavernícoles ja ha estat estudiada en gran mesura a la muntanya, seria desitjable encetar aquesta nova línia de recerca.

Disseny d’una base de dades i construcció d’una capa de fauna malacològica al SIG.

• El disseny d’una base de dades que estigui integrada a una capa de fauna malacològica del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) pot ésser una eina molt útil que caldria tenir en consideració en referència als recursos biològics del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. A la vegada pot servir de suport tècnic en la gestió diària, així com en aplicacions als processos de planejament del territori de l’àmbit de gestió, i ésser d’utilitzada per altres estudis en què es pugui relacionar la fauna de mol·luscs.

Propostes d’estudi i conservació de l’endemisme Xerocrassa montserratensis.

• D’acord amb l’Annex 4 del Decret 328/1992 de 14 de desembre, d’aprovació del PEIN, la Xerocrassa montserratensis és considerada espècie de fauna protegida en tot l’àmbit del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així mateix, aquest tàxon ha estat inclòs en la proposta de protecció dels mol·luscs en el Catàleg nacional d’espècies amenaçades (Alonso et al. 2001), amb la catalogació d’espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat (sah), proposant la redacció d’un Pla de conservació del seu hàbitat.

• Les poblacions d’aquesta espècie de cargol estan emparades dins els marcs normatius dels Parcs Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Aquestes mesures poden ésser suficients per a la conservació d’aquest tàxon reductual sempre que no es produeixi canvis significatius dels usos del sòl en les àrees on es distribueix.

• Especialment contraproduent per a les poblacions de Xerocrassa montserratensis és el calcigament excessiu del seu hàbitat, amb la conseqüent erosió que pot malmetre irreversiblement l’hàbitat. Aquest fet es dóna, especialment, a les zones més sovintejades pels usuaris del Parc i les que donen accés a les diferents vies d’escalada, a les cingleres i monòlits.

• Cal conèixer i cartografiar la distribució d’aquesta espècie. Amb aquests coneixements es pot valorar els diferents indrets pel seu valor malacològic.

• Cal valorar les codines i els pedruscalls dins el context dels hàbitats de la serra, tant pel seu interès paisatgístic que caracteritza el Parc Natural, com per l’alt valor patrimonial que representen els elements botànics i zoològics que s’hi troben, essent un hàbitat d’interès prioritari per a la gestió i la conservació del Parc Natural.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

7. ICONOGRAFIA

Morlina glabra harlei (Fagot, 1884) Fotografia V. Bros

Monacha (Monacha) cartusiana (Müller, 1774) Fotografia V. Bros

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Cochlicella (Prietocella) barbara (Linnaeus, 1758) Fotografia V. Bros

Cepaea (Cepaea) nemoralis nemoralis (Linnaeus, 1758) Fotografia V. Bros

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Jaminia quadridens quadridens (O.F. Müller, 1774) Fotografia V. Bros

Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801) Fotografia V. Bros

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Euomphalia strigella ruscinica Haas, 1929 Fotogafia V. Bros

Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Smitdt, 1853) Fotografia V. Bros

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Hypnophila boissii (Dupuy, 1851) Fotografia V. Bros

Cornu aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774) Fotografia V. Bros

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

8. REFERÈNCIES i BIBLIOGRAFIA

Alba, D.M., Tarruella, A., Corbella, J., Vilella, M., Guillén, M., Prats, L & Quintana, J. 2004. Addenda a la llista dels mol·luscos continentals de Catalunya. Spira, Vol. 1, nº 4: 1-10.

Alcañiz, J.M., Serrasolsas, I. & Vallejo, R. 1996. Efectes dels incendis forestals sobre el sòl. In. Terrades, J. (coor.). Ecologia del foc. Edicions Proa, S.A. Barcelona.

Altonaga, K. 1988. Estudio taxonómico y biogeográfico de las familias Endodontidae, Euconulidae, Zonitidae y Vitrinidae de la Península Ibérica, con especial referencia al País Vasco y zonas adyacentes. Tesis doctoral. Euskal Erriko Unibersitatea. 549 pàg.

Altonaga, K. , Gomez, B., Martin, R., Prieto, C.E., Puente, A.I. & Rallo, A. 1994. Estudio faunístico y biogeográfico de los moluscos terrestres del norte de la Península Ibérica. Vitoria-Gasteiz: Eusko Legebiltzarra. 503 pàg.

Alonso, M. R., Altonaga, K., Álvarez R. M., Araujo, R., Arconada, B., Arrébola, J. R., Bech, M., Bros, V., Castillejo, J., Gómez, B., Ibáñez, M., Luque, A., Martínez Ortí, A., Moreno, D., Prieto, C., Puente, A. I., Pujante, A. M., Robles, F., Rolán, E. & Templado, J. 2001. Protección de moluscos en el Catálogo Nacional de especies amenazadas. ed: Gómez, B., Moreno, D., Rolán, E., Araujo, R. & Álvarez, R. M. Reseñas Malacológicas Nº XI. Sociedad Española de Malacología. 286 pàg.

Arisó, A., Bros, V., Cañas, J., Llimona, F., Miralles, J. & Real, J. 1986. Montserrat, deixem que el bosc es regeneri. Ciència. Revista catalana de ciència i tecnologia, núm. 49, vol. 5: 242-243.

Bech, M. 1990. Fauna malacològica de Catalunya. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 12. 229 pàg.

Bech, M. 1992. Dades sobre la malacofauna troglòfila de Catalunya. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 60 (9): 105-111.

Bofill, A. & Haas, F. 1920. Estudi sobre la malacologia de les Valls Pirenaiques: Conca del Llobregat. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, núm. 3 (13): 380-830.

Bros, V. 2000. Els mol·luscs Gasteròpodes (Mollusca, Gastropoda) del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. IV Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Serveis de Parcs Naturals. Monografies, 29. pàg.87-95. http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p04d050.pdf

Bros, V. 2001. Mol·luscs de la serra de Collserola (I): estudi de camp i revisió bibliogràfica. Estudi inèdit encarregat per el Consorci del Parc de Collserola. 99pàg.

Bros, V. 2004 (a). Revisió bibliogràfica dels cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Estudi inèdit encarregat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. 63 pàg.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Bros V. 2004 (b). Mol·luscs terrestres i d'aigua dolça de la Serra de Collserola (Barcelona, NE península Ibèrica). Arxius de Miscel·lània Zoològica, 2: 7-43. http://www.bcn.es/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut4593.pdf

Bros V. 2005. La conservació dels mol·luscs terrestres a Catalunya: endemismes i espècies relictes. Resums de les comunicacions presentades a la Segona Sessió científica sobre Invertebrats i Medi Ambient: 9-10.

Bros V., Cadevall J., Hernández E., Nebot J., Orozco A. & Uribe F. 2004. Inventari i distribució dels mol·luscs a la vall d’Alinyà: informació bàsica per la conservació i la gestió de l’àrea. A: Germain, J. (cur.). Els sistemes naturals de la Vall d’Alinyà. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural; 14), 343-366.

Cadevall J., Hernández E., Nebot J., Orozco A., Uribe F. & Bros V. 2003. Influència de l’altitud en la riquesa d’espècies de mol·luscs: variacions a la Vall d’Alinyà, Alt Urgell, Lleida. Arxius de Miscel·lània Zoològica, 1: 18-45. http://www.bcn.es/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut5299.pdf

De Bolós, A & De Bolós, O. 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas. Instituto Español de Estudios Mediterráneos: 579 pàg.

Falkner, G., Ripken, T.E.J. & Falkner, M. 2002. Mollusques continentaux de France. Liste de Référence annotée et Bibliographie. Publications Sccientifiques du Muséum National d’histoire Naturelle. Paris. 183 pàg.

Fechter, R. & Falkner, G. 1993. Moluscos. Blume Naturaleza. Barcelona. 287 pàg.

Gittenberger, E., 1973. Beiträge zur kenntnis der Pupillacea III. Chondrininae. Zoologische Verhandelingen, 127: 1–267.

Gittenberger, E. & Bank, R.A. 1996. A new start in Pyramidula (Gastropoda: Pulmonata: Pyramidulidae). Basteria, 60: 71-78.

Gómez, B.J., Prieto, C.E., Llorente, N. & Santos, R. 1998. Actualización del conocimiento de Pyramidula Fitzinger, 1833 en la Península Ibérica. Resúmenes del XII Congreso Nacional de Malacología, 1998. C. Salas, Ed.: 17.

Haas, F., 1929. Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Treb. Mus. Ciènc. Nat., 13: 1–491. Edició facsímil 1991.

Hermida, J. 1994. Aspectos ecológicos de Acanthinula aculeata (Müller, 1774) (Gastropoda: Pulmonata) en el noroeste de la Península Ibérica. Iberus, 12(1): 55-61.

Hermida, J. 1996. Estudio comparativo de las preferencias de diez gasterópodos terrestres frente a factores edáficos. Iberus, 14(2): 51-56.

Kiss, L. 2004. Les incendies de forets en region Mediterraneenne: Quels risques pour la biodiversité des malacofaunes?. Résumés de “La conservation des mollusques continentaux en France”. Documents d’Objectifs Natura 2000. Moulis.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Martínez–Ortí, A. & Robles, F., 2003. Moluscos continentales de la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge. Colección Biodiversidad, 11: 1–259.

Ménez, A. 2002. The degradation of land snail shells during the annual dry period in a Mediterranean climate. Iberus, 20(2): 73-79.

Mordan, P.B. 1977. Factors affecting the distribution and abundance of Aegopinella and Nesovitrea (Pulmonata: Zonitidae) at Monks Wood National Nature Reserve, Huntingdonshire. Biological Journal of the Linnean Society, 9: 59-72. With 1 plate and 2 figures.

Nordsieck, H. 1990. Revision der Gattung Clausilia DRAPARNAUD, besonders der Arten in SW- Europa (Das Clausilia rugosa-Problem) (Gastropoda:Stylommatophora: Clausiliiadae). Arch. Moll. 119 (1988). (4/6): 133-179.

Nuet, J. & Panareda, J.M. 1980. Vegetació de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 93 pàg.

Ojea, M., Rallo, A. & Iturrondobeitia, J.C. 1987(a). Estudio de comunidades de gasteropodos en varios ecosistemas del País Vasco. KOBIE (Serie Ciencias Naturales) Bilbao. Nº. XVI: 224-244.

Ojea, M., Rallo, A. & Iturrondobeitia, J.C. 1987(b). Gasteropodos edáficos en varios ecosistemas dels País Vasco. Abundancia, diversidad y motomura. KOBIE (Serie Ciencias Naturales) Bilbao. Nº. XVI: 246-255.

Orozco, A., Bros, V., Cadevall, J., Hernandez, E., Nebot, J. & Uribe, F. 2002. Inventari faunístic del Parc de Montjuïc: Mol·luscs. Informe inèdit encarregat pel Centre Gestor del Parc de Montjuïc. Ajuntament de Barcelona.

Puente, A. I. 1994. Estudio taxonómico y biogeográfico de la superfamilia Helicoidea Rafinesque, 1815 de la Península Ibérica e Islas Baleares. Tesis Doctoral. Euskal Erriko Unibersitatea. 971 pàg.

Puente, A.I. & Altonaga, K. 1995. Estudio morfológico y corológico de dos especies conquiológicamente similares, Helicella conspurcata (Draparnaud, 1801) y Microxeromagna armillata (Lowe, 1852), en la Península Ibérica e islas Baleares (Pulmonata: Helicoidea: Hygromiidae). Zool. Baetica, 6: 121-148.

Kerney, M.P. & Cameron, R.A.D. 1999. Escargots et limaces d’Europe du Nord- Ouest. Delachaux et Niestlé, Paris et Neuchâtel. A. Bertrand, traduction adaptation, 370 pàg.

Riedel, A. 1970. Beitrag zur Kenntnis der Zonitidae (Gastropoda) der französischen Pyrenäen. Frag. Faun. Warszawa, 15: 379-399.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Riedel, A. 1972. Zur Kenntnis der Zonitidae (Gasteropoda) Spaniens. Ann. Zool. Polska Akademia Nauk, 29: 115–145.

Terradas, J. (coor.) 1987. Ecosistemes terrestres. Quaderns d’Ecologia Aplicada núm. 10. Servei del Medi Ambient. Diputació de Barcelona.

Terradas, J. 2001. Ecología de la vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y paisajes. Ediciones Omega. Barcelona.

Vilarnau, M., Gasol, J.M. & Solà, R. (coor.) 1997. Guia d’espais d’interès natural del Bages. Col·lecció guies núm. 1. Centre d’Estudis del Bages & ICHN. 295 pàg.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Annex 1. Parcel·les estudiades

S’han estudiat 13 parcel·les, amb un total de 28 subparcel·les.

Parcel·la 1

Topònim: La Vinya Nova

UTM: X 400805 / Y 4604348

Comarca: Anoia - Baix Llobregat

Altitud: 470 m

Ambients: Zones conreades amb oliveres i ametllers, vegetació de marges de camí i zones ajardinades de les rodalies de la casa. Alzinar (Quercus ilex) amb pi blanc (Pinus halepensis) molt pedregós i amb un sotabosc de llentiscle (Pistacia lentiscus), matabou (Bupleurum fruticosum), garric (Quercus coccifera), estepa blanca (Cistus albidus), etcètera.

Alzinars

Espècies V / M Microhàbitats Abida polyodon M Chondrina farinesii M Cochlostoma martorelli M Granopupa granum VD Sota pedres Helicigona lapicida M Montserratina bofilliana M Oxychilus courquini M Oxychilus draparnaudi M Pomatias elegans M Pseudotachea splendida M Rumina decollata M Xerocrassa penchinati M Vallonia costata M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Ambients antropògens

Espècies V / M Microhàbitats Cernuella virgata M Cochlicella acuta M Cornu aspersum M Eobania vermiculata M Ferussacia folliculus M Helicigona lapicida M Hypnophila boissii M Microxeromagna lowei M Monacha cartusiana M Otala punctata M Pseudotachea splendida M Rumina decollata M Theba pisana M Trochoidea elegans M Vallonia costata M Xerosecta arigonis VD Vegetació herbàcia

Parcel·la 2

Topònim: Santa Cecília

UTM: X 401557 / Y 4607541

Comarca: Bages

Altitud: 680 m

Ambients: Indrets enjardinats i marges de la carretera amb vegetació ruderal. Alzinar afectat pe els incendis, amb recuperació. Grans blocs de conglomerat.

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Cochlostoma martorelli V Murs i pedres Montserratina bofilliana M Oxychilus draparnaudi M Pomatias elegans V Sota pedres Xerocrassa penchinati M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Alzinars

Espècies V / M Microhàbitats Oxychilus draparnaudi M Oxychilus sp. M Phenacolimax major M Pomatias elegans VD Sota pedres Pseudotachea splendida V Vegetació herbàcia

Ambients antropògens

Espècies V / M Microhàbitats Cernuella virgata VD Vegetació herbàcia Cornu aspersum VD Troncs morts Eobania vermiculata V Vegetació arbustiva Euomphalia strigella VD Vegetació herbàcia Otala punctata V Murs i pedres Oxychilus draparnaudi M Pomatias elegans VD Sota pedres Pseudotachea splendida VD Vegetació herbàcia Rumina decollata V Vegetació herbàcia Xerosecta arigonis VD Vegetació herbàcia i vegetació arbustiva

Parcel·la 3

Topònim: Refugi Vicenç Barbé

UTM: X 398873 / Y 4606802

Comarca: Anoia

Altitud: 890 m

Ambients: Paisatge típicament montserratí amb monòlits de conglomerats, codines, pedregars i alzinars.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Abida cylindrica V Murs i pedres Abida polyodon VD Murs i pedres / Sota troncs Cochlostoma martorelli VD Murs i pedres Chondrina farinesii VD Murs i pedres Chondrina tenuimarginata M Helicigona lapicida M Jaminia quadridens M Otala punctata M Pyramidula sp. V Murs i pedres Xerocrassa penchinati M

Alzinars

Espècies V / M Microhàbitats Abida cylindrica VD Murs i pedres Abida polyodon V Murs i pedres / Sota troncs Aegopinella sp. V Murs i pedres / Sota troncs Cepaea nemoralis M Euomphalia strigella M Helicigona lapicida M Montserratina bofilliana M Oxychilus cellarius V Murs i pedres Phenacolimax major M Pomatias elegans V Murs i pedres Pseudotachea splendida M Rumina decollata M Vitrea contracta M

Parcel·la 4

Topònim: Coll de Guirló

UTM: X 398225 / Y 4607053

Comarca: Anoia

Altitud: 795 m

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Ambient: Pineda de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) afectada fa anys per els incendis, amb alzines disperses, sotabosc de romaní (Rosmarinus officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora), estepa blanca (Cistus albidus), sajolida (Satureja montana), esparnallac (Santolina chamaecyparisssus), esbarzer (Rubus ulmifolius) i garric (Quercus coccifera) . Marges de camí amb fenassars. Pedregars.

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Abida cylindrica V Murs i pedres Abida polyodon M Cochlostoma martorelli VD Murs i pedres Chondrina farinesii VD Murs i pedres Chondrina tenuimarginata M Helicigona lapicida V Murs i pedres Montserratina bofilliana VD Murs i pedres Oxychilus draparnaudi M Pomatias elegans VD Vegetació arbustiva Pseudotachea splendida V Vegetació arbustiva Xerocrassa penchinati M

Ambients arbustius

Espècies V / M Microhàbitats Cepaea nemoralis V Vegetació arbustiva Cernuella virgata M Cornu aspersum M Discus rotundatus M Euomphalia strigella M Otala punctata M Pomatias elegans V Vegetació arbustiva Pseudotachea splendida V Vegetació arbustiva Rumina decollata M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 5

Topònim: Pont sobre Torrent la Salut B-113

UTM: X 404794 / Y4603196

Comarca: Baix Llobregat

Altitud: 140 m

Ambient: Brolla de romaní (Rosmarinus officinalis) i llentiscle (Pistacia lentiscus) molt pedregosa. Ambients de ribera amb canyars propers al torrent amb esbarzers (Rubus ulmifolius) i roldonar (Coriaria myrtifolia).

Ambients arbustius

Espècies V / M Microhàbitats Abida polyodon M Cernuella virgata M Cornu aspersum M Helicigona lapicida M Jaminia quadridens M Otala punctata M Oxychilus courquini M Pseudotachea splendida M Rumina decollata M Theba pisana M Xerocrassa penchinati M

Boscos de ribera i ambients riparis

Espècies V / M Microhàbitats Discus rotundatus M Euomphalia strigella M Ferussacia folliculus M Helicigona lapicida M Helicodonta obvoluta M Cornu aspersum M Monacha cartusiana M Otala punctata M Oxychilus courquini M Oxychilus draparnaudi M Pomatias elegans M Pseudotachea splendida M Rumina decollata M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 6

Topònim: Sant Geroni i Capçalera canal

UTM: X 401070 / Y 4606789

Comarca: Bages

Altitud: 1200 m.

Ambient: Alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale subas. viburnetosum lantanae), acompanyat d’avellaners (Corylus avellana) i boix grèvol (Ilex aquifolium), rocam obac amb (Saxifragetum catalaunicae), codines i pedregars amb l’associació de cargola (Erodium rupestris) i farigolars (Thymus vulgaris) etcètera.

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Abida polyodon M Abida secale bofilli M Aegopinella pura M Balea perversa V Sota pedres / Vegetació herbàcia Cepaea nemoralis M Chondrina sp. M Clausilia sp. M Cochlostoma martorelli V Murs i pedres Helicigona lapicida M Lauria cylindracea V Sota pedres / Vegetació herbàcia Montserratina bofilliana M Otala punctata M Oxychilus courquini M Pomatias elegans V Sota pedres Pseudotachea splendida V Sota pedres Pupilla sp. M Pyramidula sp. M Xerocrassa montserratensis V Sota pedres

Alzinars

Espècies V / M Microhàbitats Abida cylindrica M Abida polyodon M Aegopinella sp. M Cepaea nemoralis M Clausilia sp. M Discus rotundatus VD Humus / virosta, Troncs morts Euomphalia strigella M Helicodonta obvoluta V Sota pedres Montserratina bofilliana M Oxychilus cellarius M Phenacolimax major M Pomatias elegans V Sota pedres

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 7

Topònim: Cap de Mort-Torrent Sta. Maria

UTM: X 401882 / Y 4606117

Comarca: Bages

Altitud: 980 m

Ambient: Alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale subas. viburnetosum lantanae), rocam obac, rocam assolellat, codines i pedregars.

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Aegopinella pura M Chondrina farinesii VD Murs i pedres Chondrina tenuimarginata VD Murs i pedres Cochlostoma martorelli V Sota pedres Granopupa granum M Helicigona lapicida M Montserratina bofilliana M Phenacolimax major M Pomatias elegans V Murs i pedres Pseudotachea splendida M Pyramidula sp. V Murs i pedres Vitrea sp. M Xerocrassa montserratensis M

Alzinars

Espècies V / M Microhàbitats Abida cylindrica V Sota pedres Abida polyodon V Sota pedres Aegopinella pura M Aegopinella sp. M Cepaea nemoralis M Clausilia sp. M Discus rotundatus M Euomphalia strigella M Lauria cylindracea M Montserratina bofilliana M Oxychilus cellarius M Phenacolimax major M Pomatias elegans V Murs i pedres

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 8

Topònim: Camí dels Degotalls

UTM: X 403345 / Y 4605715

Comarca: Bages Altitud: 715 m

Ambient: Alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovincialis), rocam obac i rocam assolellat.

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Abida cylindrica V Humus/virosta Abida polyodon M Abida secale bofilli V Murs i pedres Clausilia sp. V Humus/virosta, sota pedres Cochlostoma martorelli VD Murs i pedres Chondrina farinesii V Murs i pedres Chondrina tenuimarginata M Granaria braunii V Murs i pedres Helicigona lapicida VD Humus/virosta, sota pedres Lauria cylindracea M Montserratina bofilliana V Sota pedres Oxychilus courquini M Phenacolimax major M Pomatias elegans VD Humus/virosta Pseudotachea splendida V Vegetació herbàcia

Alzinars

Espècies V / M Microhàbitats Abida cylindrica V Humus/virosta Abida polyodon M Aegopinella sp. M Cepaea nemoralis M Cernuella virgata V Vegetació herbàcia Clausilia sp. V Humus/virosta, sota pedres Cornu aspersum V Vegetació herbàcia Discus rotundatus VD Humus/virosta Eobania vermiculata M Euomphalia strigella M Helicigona lapicida V Humus/virosta, sota pedres Helicodonta obvoluta V Humus/virosta, sota pedres Morlina glabra harlei M Otala punctata M Oxychilus draparnaudi VD Humus/virosta Oxychilus sp. V Humus/virosta Phenacolimax major M Pomatias elegans VD Humus/virosta Pseudotachea splendida V Vegetació herbàcia Rumina decollata M Vitrea sp. M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 9

Topònim: La Salut

UTM: X 402455 / Y 4603121

Comarca: Baix Llobregat

Altitud: 404 m

Ambient: Fruiterars abandonats a amb fenassars, pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) en regeneració, amb garric (Quercus coccifera) i ambients rupícoles.

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Abida polyodon M Cochlostoma martorelli V Murs i pedres Helicigona lapicida M Jaminia quadridens M Montserratina bofilliana M

Ambients arbustius

Espècies V / M Microhàbitats Cernuella virgata M Eobania vermiculata M Monacha cartusiana V Vegetació herbàcia Otala punctata M

Ambients antropògens

Espècies V / M Microhàbitats Cernuella virgata M Eobania vermiculata M Cornu aspersum M Monacha cartusiana VD Vegetació herbàcia Otala punctata M Oxychilus draparnaudi V Sota pedres Pomatias elegans VD Vegetació herbàcia Pseudotachea splendida V Vegetació herbàcia Rumina decollata VD Vegetació herbàcia

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 10

Topònim: Camí de les coves del Salitre

UTM: X 402898 / Y 4603286

Comarca: Baix Llobregat

Altitud: 420 m

Ambients: Medis rupícoles assolellats acompanyats de vegetació arbustiva: garric (Quercus coccifera), matabou (Bupleurum fruticosum), aladern (Rhamnus sp.), romaní (Rosmarinus officinalis) i llentiscle (Pistacia lentiscus) etcètera.

Ambients rupícoles

Espècies V / M Microhàbitats Abida polyodon M Chondrina farinesii M Clausilia rugosa M Cochlostoma martorelli M Ferussacia folliculus M Helicigona lapicida M Jaminia quadridens V Murs i pedres, sota pedres Oxychilus courquini M

Ambients arbustius

Espècies V / M Microhàbitats Abida polyodon M Ferussacia folliculus M Helicigona lapicida M Jaminia quadridens V Murs i pedres, sota pedres Otala punctata M Oxychilus courquini M Pomatias elegans M Pseudotachea splendida V Murs i pedres, vegetació arbustiva Rumina decollata M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 11

Topònim: Fàbrica Gomis

UTM: X404595 / Y4605500

Comarca: Bages

Altitud: 160 m

Ambients: Marges del riu Llobregat amb vegetació ripària, canyars, arbreda de plàtans (Platanus sp.), medis antropògens de les rodalies de la fàbrica.

Boscos de ribera i ambients riparis

Espècies V / M Microhàbitats Cernuella virgata VD Vegetació herbàcia Cochlicella acuta M Cochlicella barbara VD Vegetació herbàcia Cornu aspersum V Vegetació herbàcia, sota pedres Discus rotundatus M Euconulus fulvus V Humus/virosta Euomphalia strigella V Vegetació herbàcia Helicigona lapicida M Helicodonta obvoluta M Hygromia cinctella V Humus/virosta Lauria cylindracea V Humus/virosta Oxychilus draparnaudi VD Vegetació herbàcia, sota pedres Paralaoma servilis M Pomatias elegans M Punctum pygmaeum M Rumina decollata M Theba pisana VD Vegetació herbàcia Trochoidea elegans M Vallonia costata VD Humus/virosta, sota pedres Vitrea sp. M Zonitoides nitidus M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Ambients antropògens

Cargols terrestres V / M Microhàbitats Cernuella virgata VD Vegetació herbàcia Cochlicella barbara VD Vegetació herbàcia Cornu aspersum V Vegetació herbàcia, sota pedres Eobania vermiculata V Vegetació herbàcia, sota pedres Granopupa granum M Helicigona lapicida M Microxeromagna lowei VD Humus/fullaraca Otala punctata VD Vegetació herbàcia, sota pedres Oxychilus draparnaudi V Vegetació herbàcia, sota pedres Pomatias elegans M Pseudotachea splendida M Rumina decollata M Theba pisana VD Vegetació herbàcia Trochoidea elegans M

Parcel·la 12

Topònim: Font de Baldiri

UTM: X 403001 / Y 4607185

Comarca: Bages

Altitud: 200 m

Ambients: Ribera: canyars, bosc de ribera, joncedes, Vegetació arbustiva: Llentiscle (Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis), aladern (Rhamnus sp.) en una zona molt pedregosa amb farigoles (Thymus vulgaris) etcètera.

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Boscos de ribera i ambients riparis

Espècies V / M Microhàbitats Acanthinula aculeata V Humus / virosta Cornu aspersum M Discus rotundatus V Sota pedres Euconulus fulvus V Sota pedres Helicigona lapicida M Helicodonta obvoluta M Monacha cartusiana M Otala punctata M Oxychilus draparnaudi V Sota pedres Pomatias elegans VD Humus / virosta Pseudotachea splendida M Punctum pygmaeum VD Humus / virosta

Ambients arbustius

Espècies V / M Microhàbitats Abida polyodon V Murs i pedres Cernuella virgata M Cornu aspersum M Eobania vermiculata M Helicigona lapicida M Jaminia quadridens M Monacha cartusiana M Otala punctata M Oxychilus courquini M Pomatias elegans M Pseudotachea splendida V Murs i pedres Rumina decollata M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Parcel·la 13

Topònim: Marganell. Pont de fusta

UTM: X 399342 / Y 4610730

Comarca: Bages

Altitud: 320 m

Ambient: Ambients riparis, herbassars inundables i carritxars. Ambients antropògens: hortes, enjardinaments i construccions humanes.

Boscos de ribera i ambients riparis

Espècies V / M Microhàbitats Cernuella virgata VD Vegetació herbàcia Cochlicella barbara V Vegetació herbàcia Cornu aspersum V Murs i pedres Discus rotundatus VD Troncs morts Euomphalia strigella V Vegetació herbàcia Oxychilus draparnaudi VD Troncs morts Phenacolimax major V Troncs morts Pomatias elegans M Theba pisana M Vallonia sp. V Humus / virosta Xerosecta arigonis M

Ambients antropògens

Espècies V / M Microhàbitats Acanthinula aculeata M Cernuella virgata M Cornu aspersum VD Vegetació arbustiva Eobania vermiculata V Vegetació arbustiva Helicigona lapicida V Murs i pedres Pseudotachea splendida M Theba pisana M

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Annex 2. Catàleg sistemàtic dels cargols de Montserrat

Com a resultat de la recerca bibliogràfica efectuada (Bros, 2004, a) i el treball de camp del present estudi, s’ha produït l’inventari preliminar de la malacofauna de cargols terrestres de la muntanya de Montserrat i rodalies. La sistemàtica i la nomenclatura de les espècies està basada en Falkner et al. (2002), Martínez–Ortí & Robles (2003) i Alba et al. (2004).

CLASSE GASTROPODA CUVIER, 1795 Subclasse Orthogastropoda PONDER & LINDBERG, 1995 Superordre Caenogastropoda COX, 1960 Ordre Architaenioglossa HALLER, 1890 Superfamília Cyclophoroidea J.E. GRAY, 1849 Família Cochlostomatidae KOBELT, 1902

Cochlostoma (Obscurella) martorelli (Servain, 1880)

Ordre Neotaenioglossa HALLER, 1892 Superfamília Littorinoidea CHILDREN, 1834 Família Pomatiidae NEWTON, 1891 Subfamília Pomatiinae NEWTON, 1891

Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774)

Ordre Pulmonata CUVIER in BLAINVILLE, 1814 Subordre Stylommatophora A. SCHMIDT, 1855 Superfamília Succineoidea H. BECK, 1837 Família Succineidae H. BECK, 1837 Subfamília Succineinae H. BECK, 1837

Oxyloma (Oxyloma) elegans elegans (Risso, 1826)

Superfamília Cochlicopoidea PILSBRY, 1900 (1879) Família Cochlicopidae PILSBRY, 1900 (1879)

Cochlicopa lubrica (O.F. Müller, 1774)

Família Azecidae WATSON, 1920

Hypnophila boissii (Dupuy, 1851)

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Superfamília Pupilloidea TURTON, 1831 Família Lauriidae STEENBERG, 1925

Lauria (Lauria) cylindracea (Da Costa, 1778)

Família Valloniidae MORSE, 1864 Subfamília Valloniinae MORSE, 1864

Vallonia costata (O.F. Müller, 1774) Vallonia pulchella (O.F. Müller, 1774)

Subfamília Acanthinulinae STEENBERG, 1917

Acanthinula aculeata (O.F. Müller, 1774)

Família Pupillidae TURTON, 1831

Pupilla (Pupilla) muscorum (Linnaeus, 1758) Pupilla (Pupilla) bigranata (Rossmässler, 1839)

Família Pyramidulidae KENNARD & B.B. WOODWARD, 1914

Pyramidula rupestris (Draparnaud,1801)

Família Chondrinidae STEENBERG, 1925

Abida cylindrica (Michaud, 1829) Abida polyodon (Draparnaud, 1801) Abida secale bofilli (Fagot, 1884) Chondrina avenacea avenacea (Bruguière, 1792) Chondrina farinesii farinesii (Des Moulins, 1835) Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835) Granaria braunii braunii (Rossmässler, 1842) Granopupa granum (Draparnaud, 1801)

Família Vertiginidae FITZINGER, 1833 Subfamília Truncatellininae STEENBERG, 1925

Columella edentula (Draparnaud, 1805) Truncatellina callicratis (Scacchi, 1833) Truncatellina cylindrica ( A. Férussac, 1807)

Subfamília Vertigininae FITZINGER, 1833

Vertigo (Vertigo) pygmaea (Draparnaud, 1801)

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Superfamília Enoidea B.B. WOODWARD, 1903 (1880) Família Enidae B.B. WOODWARD, 1903 (1880) Subfamília Eninae B.B. WOODWARD, 1903 (1880)

Jaminia quadridens quadridens (O.F. Müller, 1774) Merdigera obscura (O.F. Müller, 1774)

Superfamília Clausilioidea J.E. GRAY, 1855 Família Clausiliidae J.E. GRAY, 1855 Subfamília Clausiliinae J.E. GRAY, 1855

Clausilia (Clausilia) bidentata abietina Dupuy, 1849 Clausilia (Clausilia) rugosa penchinati Bourguignat, 1876

Subfamília Baleinae A.J. WAGNER, 1913

Balea (Balea) perversa (Linnaeus, 1758)

Superfamília Achatinoidea SWAINSON, 1840 Família Ferussaciidae BOURGUIGNAT, 1883 Subfamília Ferussaciinae BOURGUIGNAT, 1883

Cecilioides (Cecilioides) acicula (O.F. Müller, 1774) Ferussacia (Ferussacia) folliculus (Gmelin, 1791)

Família Subulinidae P. FISCHER & CROSSE, 1877 Subfamília Rumininae WENZ, 1923

Rumina decollata (Linnaeus, 1758)

Superfamília Punctoidea MORSE, 1864 Família Punctidae MORSE, 1864

Punctum (Punctum) pygmaeum (Draparnaud, 1801) Paralaoma servilis (Shuttleworth, 1852)

Família Discidae THIELE, 1931

Discus (Gonyodiscus) rotundatus rotundatus (O.F. Müller, 1774)

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Superfamília Gastrodontoidea TRYON, 1866 Família Pristilomatidae T. COCKERELL, 1891

Vitrea contracta (Westerlund, 1871) Vitrea crystallina (O.F. Müller, 1774) Vitrea narbonensis (Clessin, 1877) ?

Família Euconulidae H.B. BAKER, 1928 Subfamília Euconulinae H.B. BAKER, 1928

Euconulus (Euconulus) fulvus (O.F. Müller, 1774)

Família Gastrodontidae TRYON, 1866

Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus (Bourguignat, 1870) Zonitoides (Zonitoides) nitidus (O.F. Müller, 1774)

Família Oxychilidae P. HESSE, 1927 (1879) Subfamília Oxychilinae P. HESSE, 1927 (1879)

Mediterranea (Mediterranea) hydatina (Rossmässler, 1838) Morlina glabra harlei (Fagot, 1884) Oxychilus (Ortizius) courquini (Bourguignat, 1870) Oxychilus (Oxychilus) cellarius cellarius (O.F. Müller, 1774) Oxychilus (Oxychilus) draparnaudi draparnaudi (Beck, 1837)

Subfamília Godwiniinae C.M. COOKE, 1921

Aegopinella nitens (Michaud, 1831) Aegopinella nitidula (Draparnaud, 1805) Aegopinella pura (Alder, 1830)

Superfamília Limacoidea LAMARCK, 1801 Família Vitrinidae FITZINGER, 1833 Subfamília Vitrininae FITZINGER, 1833

Phenacolimax major (Férussac, 1807)

Superfamília Helicoidea RAFINESQUE, 1815 Família Helicodontidae KOBELT, 1904

Helicodonta obvoluta obvoluta (O.F. Müller, 1774)

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)

Família Hygromiidae TRYON, 1866 Subfamília Cochlicellinae SCHILEYKO, 1972

Cochlicella (Cochlicella) acuta (O.F. Müller, 1774) Cochlicella (Prietocella) barbara (Linnaeus, 1758)

Subfamília Monachinae WENZ, 1930 (1904)

Euomphalia strigella ruscinica Haas, 1929 Monacha (Monacha) cartusiana (Müller, 1774)

Subfamília Geomitrinae C. BOETTGER, 1909

Trochoidea trochoides (Poiret, 1789) Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870) Xerocrassa penchinati (Bourguignat, 1868)

Subfamília Ciliellinae SCHILEYKO, 1970

Montserratina bofilliana (Fagot, 1884)

Subfamília Hygromiinae TRYON, 1866

Cernuella (Cernuella) virgata (Da Costa, 1778) Helicella madritensis ( Rambur, 1868) Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801) Microxeromagna lowei (Poitiez & Michaud,1852) Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Smitdt, 1853) Xerotricha conspurcata (Draparnaud, 1801)?

Família Helicidae RAFINESQUE, 1815 Subfamília Ariantinae MÖRCH, 1864

Helicigona lapicida andorrica (Bourguignat, 1876)

Subfamília Helicinae RAFINESQUE, 1815

Cepaea (Cepaea) nemoralis nemoralis (Linnaeus, 1758) Cornu aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774) Eobania vermiculata (O.F. Müller, 1774) Iberus gualtierianus alonensis (Férussac, 1821) Otala (Otala) punctata (O.F. Müller, 1774) Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801) Theba pisana pisana (O.F. Müller, 1774)