Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Vicenç Bros Dept. d’Invertebrats no–Artròpodes, Museu de Ciències Naturals Passeig Picasso s/n., 08003 – Barcelona Març de 2006 Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006) Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Vicenç Bros Dept. d’Invertebrats no–Artròpodes, Museu de Ciències Naturals Passeig Picasso s/n., 08003 - Barcelona. Març de 2006 1 Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006) RESUM Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Per a la realització del present estudi s’ha portat a terme, de manera planificada, un treball de camp a diferents parcel·les representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de descriure de manera preliminar les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural i, alhora, esbrinar en cada cas, quines són les espècies més rellevants, i quins són els elements bàsics, envers a la malacofauna, de les grans unitats del paisatge de la Muntanya. S’han estudiat un total de 320 mostres de cargols terrestres, i com a resultat s’han identificat 50 espècies. Les espècies més ben representades han estat Pomatias elegans, Pseudotachea splendida, Helicigona lapicida, Abida polyodon i Otala punctata. L’estudi també amplia el catàleg faunístic de mol·luscs de Montserrat, essent Paralaoma servilis, Punctum pygmaeum, Microxeromagna lowei i Hygromia (Hygromia) cinctella espècies noves a l’àmbit d’estudi. Finalment, es proposen línies de recerca i de conservació de l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana, Xerocrassa montserratensis, així com per al seguiment futur dels diferents grups taxonòmics de la fauna malacològica del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. 2 Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006) ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ................................................................................. 4 2. MATERIAL I MÈTODES........................................................................................... 5 3. RESULTATS ............................................................................................................ 9 3.1. Inventari d’espècies ......................................................................................... 9 3.2. Els cargols terrestres i els diferents hàbitats ................................................. 10 • Ambients rupícoles............................................................................. 12 • Alzinars ............................................................................................... 14 • Ambients arbustius.............................................................................. 16 • Boscos de ribera i ambients riparis ..................................................... 18 • Ambients antropògens ....................................................................... 20 4. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS............................................................................... 22 6. PROPOSTES PER A LA RECERCA I CONSERVACIÓ......................................... 24 7. ICONOGRAFIA....................................................................................................... 27 8. REFERÈNCIES I BILBLIOGRAFIA ........................................................................ 32 Annex 1. Parcel·les estudiades................................................................................... 36 Annex 2 . Catàleg sistemàtic dels cargols de Montserrat.......................................... 51 3 Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006) 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS En el primer informe del projecte d’estudi ”Cargols del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat”, titulat “Revisió bibliogràfica dels cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat” (Bros, 2004) es va portar a terme un exercici d’extracció per sintetitzar els coneixements malacològics existents de l’àmbit d’estudi, i es va elaborar un inventari preliminar de 69 espècies de mol·luscs gasteròpodes terrestres, a excepció dels llimacs o pulmonats nus. Alhora, es van aplegar dades sobre l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral Xerocrassa montserratensis. En el present estudi s’ha planificat el treball de camp a diferents parcel·les, representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de poder fer una descripció actual, encara que preliminar, de les comunitats de cargols terrestres. S’ha esbrinat, en cada cas, quines són les espècies més rellevants i quins són els elements bàsics dels ecosistemes montserratins. El fet de conèixer la composició de les comunitats malacològiques en els diferents hàbitats del Parc Natural de Montserrat pot ajudar a valorar la diversitat biològica d'aquesta àrea natural, així com afavorir la recerca científica, i esdevenir una eina útil per a la seva gestió. Així mateix, pot servir de suport per establir programes d’educació ambiental. Amb els resultats del present estudi es pot divulgar i difondre els coneixements dels sistemes naturals de Montserrat, amb els objectius de promoure i potenciar la descoberta del medi per part dels usuaris del Parc Natural. 4 Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006) 2. MATERIAL I MÈTODES Per a l’elaboració del treball “Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat” s’ha emprat una metodologia similar a l’aplicada en altres estudis i inventaris malacològics realitzats pel Departament d’Invertebrats no–Artròpodes del Museu de Ciències Naturals (Bros, 2001, Orozco et al. 2002, Cadevall et al., 2003, Bros, 2004(b), Bros et al., 2004, etcètera). S’han seleccionat 13 parcel·les, de 100 m², amb representació dels diferents ambients naturals de la Muntanya de Montserrat. De cadascuna de les parcel·les estudiades s’ha diferenciat dues o més subparcel·les representatives dels diferents hàbitats, totalitzant un total de 28 subparcel·les estudiades. Les parcel·les han estat seleccionades en l’interior del Parc Natural, i majoritàriament en la Reserva Natural Parcial, exceptuant les localitats 11 i 13 que estan situades en l’entorn de protecció del Parc. Els ambients malacològics considerats han estat: • Ambients rupícoles (present a les parcel·les núm. 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9 i 10) • Alzinars i boscos mixtes (present a les parcel·les núm. 1, 2, 3, 6, 7 i 8) • Ambients arbustius i pinedes (present a les parcel·les núm. 4, 5, 9, 10 i 12.) • Ambients riparis i boscos de ribera (present a les parcel·les núm. 5, 11, 12 i 13) • Ambients antropògens (present a les parcel·les núm. 1, 2, 9, 11 i 13) Protocol de recollida de dades Respecte l’estudi d’ocupació de l’hàbitat, s’han diferenciat: (V) Espècies localitzades vives (VD) Espècies dominants (localitzats vius més de 5 exemplars en la subparcel·la) (M) Espècies localitzades mortes S’indiquen també a cada localitat, el topònim més proper que figura en el mapa i les coordenades UTM X i Y. Es descriu breument els ambients naturals amb les espècies vegetals més significatives de cada localitat. 5 Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006) Els microhàbitats on han estat localitzades les espècies vives, han estat estandarditzats de la forma següent: • sòl sense vegetació • humus / fullaraca • murs i pedres • sota pedres • vegetació herbàcia • vegetació arbustiva • vegetació arbòria: tronc • troncs morts • vora de l’aigua El temps efectiu emprat per a la recol·lecció manual dels mol·luscs a cada parcel·la ha estat de 90 minuts, quan ha estat un sol recol·lector, i de 45 minuts, quan els recol·lectors han estat dos. Les prospeccions malacològiques s’han portat a terme des de setembre fins a desembre. Els mol·luscs han estat recol·lectats manualment o amb pinces (les espècies més petites o fràgils). S’ha escorcollat l’hàbitat amb l’ajut de lupes convencionals, cercant- los en la virosta, entre la soques dels arbres i sota els troncs i les pedres, etcètera. Cal advertir que les metodologies que es basen en la recol·lecció manual tenen algunes mancances, produint biaixos inevitables en la composició faunística dels resultats, pel fet que sobrevaloren algunes espècies, especialment les que tenen conquilles més grans o més robustes, que a més d’ésser més fàcilment localitzables perduren més en el temps (Bros, 2004,b). Bona part de les mostres i concretament les no identificades en el camp i que requereixen un estudi més aprofundit, han estat introduïdes en bosses de plàstic que tanquessin de manera hermètica. Posteriorment, en el laboratori, les mostres de conquilles de cargols recol·lectades a cada parcel·la han estat separades per espècies i conservades en petits recipients de vidre o de cartró segons el seu tamany. I amb l’ajut de d’una lupa binocular KYOWA OPTICAL model SD- 2PLQ, han estat identificades. En alguns exemplars vius se'ls hi produeix la mort per anòxia, prèvia anestèsia, mitjançant cristalls de mentol. Finalment, són introduïts en recipients amb alcohol de 70º convenientment etiquetats per al posterior estudi. Les obres de consulta per a la identificació de les diferents espècies de cargols han estat indistintament obres