IDOSSIER

La pesca i els pescadors de la

258 LA PESCA I ELS PESCADORS

Ara que hem entrat a l'estiu, la renovada actualitat de la Costa Brava ens dona ocasió de penetrar en un deis aspectes mes interessants i alhora mes desconeguts del litoral: la pesca i els pescadors, amb tota la riquesa del fons marí i la complexitat étnica, antropológica, económica i social del sector pesquer. Alguns deis treballs d'aquest dossier, dedicat a una realitat físicament tan propera, han vingut paradoxalment de molt lluny. Els articles de Joan Lluís Alegret i de Berta Nadal provenen de la Universitat de Laval, al Canadá, mentre que el d'Adele Casáis és un resum de la tesina presentada a la Universitat de Harvard, a Massachusetts, USA. Des de tan lluny o des de mes a prop, els nostres col.laboradors ens ajuden a descobrir, amb aportacions rigorosos i inédites, un món tan atractiu per a la nostra curiositat com poc freqüentat fins ara pels estudiosos.

Aspectes socials de la pesca al litoral gironí

JOAN LLUÍS ALEGRET factor decisiu per la seva protecció i gar a troncar aquest a'illament i l'ac­ supervivencia, mes tard, en comen- tivitat pesquera va teñir per primera gar Tépoca mercantillsta, aquest vegada certes possibilitats d'ex- aíllament va anar en contra del seu pansió. istóricament, la Cos­ propi desenvolupament i provoca Malgrat aixó. des de Tinlci del ta Brava haestat un una certa marginalització que no es segle XX, les poblacions pesqueros lloc privilegiat dins va troncar fins al principi del se­ de la Costa Brava es van replegar del conjunt del litoral cátala peí gle XX. sobre si rimateixes. Els mancava el desenvolupament de les actlvitats Malgrat els Intents de certes po­ dinamisme necessari que els per- marineres. Entre els segles XII i XVI blacions per desenvolupar una ac­ metés aprofitar el gran desenvolu­ Catalunya es va obrir a la Mediter- tivitat económica propia, com va pament técnic que vo suposar la ránia, i certes innovacions introduV- ser el cas de Lloret amb l'armament substitució del sardinal per l'art des, com la barcal la vela catalanes, de vaixells per fer el comerp ame- d'encerclamemt i, sobretot, la In- varen ajudar en aquesta expansió, ricá, o bé l'establiment d'indústries corporació deis motors i la utilitza- ates que van donar un fort impuls a salaoneres vinculados amb la pes­ ció amb aquests de l'art d'arrosse- la navegado de l'época. La pesca ca de peix biau (sardina i anxova, gament. Una possible explicació a no va quedar a! marge d'aquest fet, principalment), com va ser el cas de aquesta discontinuilat histórica en tot i que es va veure limitada per les poblacions del Port de la Selva, el preces de desenvolupament del certs condicionaments que no li van l'Escala, St. Feliu, Tossa i Lloret; sector pesquer a la Costa Brava es permetre desenvolupar-se com una l'activitat económica vinculada a la podría trobar en la manca d'una activitat major en relació a la resta mar no va trobar en la Costa Brava especialització que hagués permés d'activitats. Aquests condiciona­ un desenvolupament propi i sufi- racumulació d'un capital propi i ments van ser el relatiu aVIlament de cientqueli permetéstrencarambel que li hagués servit de base per a la zona, les condicions climátiques i bioqueig produVt per la seva posició un desenvolupament posterior. És la manca de refugis naturals. en relació amb els eixos comerciáis curios observar en aquest sentit i industriáis de la Catalunya deis com, malgrat la importancia rela­ segles XIX i XX. Només va ser amb tiva que va arribar a teñir la indus­ la construcció deis ports de Raía­ tria salaonera, la majoria d'aques- De l'Edat Mitjana al segle XX mos i Sant Feliu, així com amb la tes, una vegada desapareguts els construcció del ferrocarril, ambdós sardinals, també varen desaparéi- Si bé durant l'Edat Mitjana aquest promoguts per les necessitats de la xer i cap no es transforma en indus­ a'illament de les poblacions costa­ industria surera, com es va comen- tria conservera. neros de la Costa Brava va ser un

259 Revista de Giiona I DOSSIER

Entorn de les ^'«

Provincia Districte, Demarcació Limits geográfics Base Contraria maritima, marítim, pesquera Comandancia Adjudantia Barcelona el Pon de 1 Cap de Cervera BA-7 Llangá !a Selva el Port de la Selva Roses II Cap de Creus BA-6 Gadaqués Roses liles l\/ledes l'Escala Raíamos Itl Itles Medes BA-5 l'Eslartit Palamós Sant Feliu iV Riudaura BA-4 Sant Feiiu Tossa Lloret Riu Tordera

Quadre I. RelaciódelesConfrariesdelaCosta BravasegonsTorganització adminis­ trativa, 1987. Elaboració propia.

Població Port Llotja LLANCA LA SELVA 99 Llangá sí si CADAQUÉS el Port de la Selva si si ROSES 340 Cadaqués no no L'ESCALA 76 Roses si sí L'ESTARTIT 34 l'Escala si sí PALAMÓS 467 l'Estartit sí no 142 Palamós si sí ST. FELIU Sant Feliu si si TOSSA LLORET Tossa no no 231 Lloret no no BLANES Blanes si sí Total Costa Brava: 1.553 Total Catalunya: 5.819

Quadre 2. Relació de contraríes segons Quadre 3. Nombre de membres de les confraries de la Costa Brava. si teñen port i llotja, 1987. Elaboració Abril 1987. propia. táñela de cadascuna de les pobla- LLANCA cions en relació amb Tactivitat pro­ LA SELVA ductiva pesquera. CADAQUÉS ROSES 93 L'ESCALA 49 L'ESTARTIT 29 Confraries i embarcacions PALAMOS 97 ST. FELIU 36 Per tai de fer un balang general TOSSA deladimensiósocialde la pesca en LLORET 61 cadascuna de les poblacions, pre- BLANES sentem una serle de quadres en els Total Costa Brava: 467 Total Catalunya 1.524 quals es recullen les dades mes signlficatives en relació al nombre Quadre 4. Nombre d'embarcacions que teñen base en cadascuna de les con­ de membres de cada contraria traríes de la Costa Brava. Abril 1987. (Quadre 3), el nombre d'embarca- clons que teñen base en aqüestes contraríes (Quadre 4), aíxi com la distrlbució segons l'actlvitat deis monlal, donat el reduTt de les seves suposa el 26,6% del total cátala, membres de cada contraria (Qua­ flotes I per tant el baix nombre de mentre que les embarcacions que dre 5). pescadors que queden en actiu, teñen tlxada la seva base en les En primer lloc, tal i com es pot com és el cas de Lloret, Cadaqués, confraries de la Costa Brava repre­ observar en els quadres 3 I 4, el Tossa o l'Estartit. En un entremig senten el 30,6% del total cátala. nombre de membres i d'embarca- trobem aquelles contraríes en qué Aquesta diferencia entre el percen- cions de cada contraria varia molt, l'activitat productiva, sense ser tant tatge de pescadors I embarcacions polaritzant-se envers dos extrems. Important com en les primeros, ha s'explica peí fet que a la Costa Bra­ El primer és el de les contraríes aconseguit consolidar-se, I fins i tot va, comparat amb la resta del litoral amb una tiota important, tal i com créixer, malgrat les transtorma- cátala, hl ha menys embarcacions és el cas de Palamós, Roses i Bla­ clons que han patlt les seves pobla­ d'encerclament, que son aquelles nes, en les quals l'activitat pes­ cions a causa del turlsme. Aqüestes que necessiten d'una tripulado mes quera té una importancia conside­ contraríes son Llanpá, el Port de la nombrosa. rable per la població. En l'altre ex- Selva, l'Escala I Sant Feliu. Per tal d'explicar mlllor aqües­ trem trobem aquelles confraries Com es pot comprovar, el total tes dades será necessarl veure les que teñen un carácter quasi testl- de pescadors de la Costa Brava diterents flotes que cadascuna de Q 261 Revista de DOSSIER

Tot Arrosseg. Arrosseg. Tonyina Encercl, ArL Ciar. Palangre Tremall Sonso Marisc Coral lers Pct Petit Maris. Peu 41 9 16 4 70 LLANCA 2.6 .6 1.0 .3 4.5 37 9 32 21 99 P. SELVA 2.4 .6 2.1 1.4 6.4 35 35 CADAQUÉS 2.3 2.3 228 20 5 5 75 7 340 ROSES 14.7 1.3 .3 .3 4.8 .5 21.9 44 28 1 3 76 L'ESCALA 2.8 1.8 .1 .2 4.9 30 4 34 L'ESTARTIT 1.9 .3 2.2 216 43 10 123 13 36 26 467 PALAMÓS 13,9 2.8 .6 7.9 .8 2.3 1.7 30.1 3 110 29 142 ST. FELIU .2 7.1 1.9 9.1 2 33 5 40 TOSSA .1 2.1 .3 2.6 19 19 LLORET 1.2 1.2 102 31 22 76 231 BLANES 6.6 2.0 1.4 4.9 14.9 Columr 624 77 10 328 5 61 398 5 8 8 1.553 Tota 40.2 5.0 .6 21.1 .3 3.9 25.6 .3 .5 .5 100.0

Quadre 5. Total productors segons confraria i dedicació. Abril 1987.

les confraries posseeix, perqué no mósestáapuntdesortiramar i una sanal", inclou el 25.6% del total. és el mateix que una confraria tin- amb base a Blanes s'está acabant Podem afirmar que malgrat la im­ gui una flota important d'arrosse- d'armar. portancia de les pesqueres d'arros- gamení o d'encerclament o que peí Del quadre anterior es desprén segament i d'encerclament, I'activi­ contrari només disposi d'una petita que les activitats amb mes dedica­ tat desenvolupada per la flota arte- flota de tremall o "ofici petit". do son aquelles que correntment sanal está molt lluny de desaparéi- es consideren "pesca industrial": xer, com molt sovint es vol fer l'arrossegament i rencerdament; creure. A part d'aquests tres tipus El típus d'actívítat ambdues donen ocupació al 61.3% de pesquera, que son els mes tradi- del total de productors, mentre que cionals en el sector pesquer cátala, En el Quadre 5 hem recollit la el tremall, considerat "pesca arte- cal assenyalar que en els darrers informado relativa ais pescadors segons i'activitat a qué >es dedi­ quen. Hem fet una distribució en qué es distingeix entre l'arirossega- ñi''i''í}ss •^•w . ment gran i el petit (menys de 20 TRB), i també hem distingil els pro­ ductors que es dediquen al maris- ^&Y. queig a peu i els corallers, que hem agrupat en un mateix apartat. En relació al palangre, hem considerat com a tais només aquells que es dediquen al palangre de fons, men- tre que la resta de pescadors que utilltzen el palangre petit a mes de la xarxa i altres ormeigs, els hem indos dins de r"ofici petit" o tre­ mall. Peí que fa ais tonyinaires, no­ més es recullen les dades de Túnica embarcado que tenia base en les confraries del litoral costabravenc i que ja sortia a mar Tabril del 87. Aquesta és la segona embarcacíó del litoral cátala armada per a A.fí Oí ai" 1 Soíiso aquesta pesquera ~la primera fou armada a l'AmetlIa de Mar—; ac- tualment una altra amb base a Pala- Ocupado del cens pescador de la Costa Brava segons e/s diferents tipus d'activitat.

262 ^ñ Les ampolles d'oxigen constíiueixen rinstrumeníal LÍÜ^H: per al treball deis mariscadors. Cárrega al compressor del Centre Naufilus de Palamós, i a la dreta, el coraller Francisco Herrero (a) El Maño, del pósit palamosí, amb l'equip complet muntat. a bord de la seva embarcado "Pazo".

anys dos tipus nous de pesca s'es- tan introduint en el sector gironí: la PROPIA BASE ^ 821 pesca de la tonyina i la pesca del RESTA GIRONA 151 BARCELONA palangre de fons. Aquest darrer ha TARRAGONA esdevlngut molt important en les LLEVANT confraries de Llangá i el Port de la ANDALUSIA mí 278 Selva, en les quals nombrosos tre- RESTA ESTAT •§ 49 mallers han construTt embarca- ESTRANGER ^ 17 cions mes grosses i les han dotat CEUTA I MELILLA d'importants mitjans técnics per MARROC poder explotar els recs de! Golf de Lieó. Aquests son molt rics en es­ Total: 1.516 Sense dades: 37 pecies valuoses, com el mero, el déntol, el besuc de la piga o el Quadre 6. Nombre de productors de les confraries de la Costa Brava segons ei mateix llug de palangre, especies seu lloc d'origen, abril 1987. Elaborado própüa. totes elles ja quasl desaparegudes en els fons mes propers a la costa, i Melilla o del Marroc es troben enro- que assolelxen una elevada cotitza- el moviment mlgratori histórica- lats en aquesta pesquera. És tal la ció en el mercat actual. ment i geográfica molt localltzat que va donar-se des de l'AmetlIa de importancia deis immigrants en l'en- Mar a Palamós —els anomenats cerclament que arriben a represen­ caleros. La immigració procedent tar el 54% del total de la població El lloc d'origen de fora del Principat arriba a repre­ que s'hl dedica; el 46% restant és sentar el 27% del total. I d'entre compost per nadius de Catalunya. Si considerem ara el lloc d'ori- aquest grup ressalta la importancia Aquest perceníatgeesdevé mes gen deis productors, veiem que del col.lectiu andalús, ates que re­ significatiu si el comparem amb els també en el sector pesquer s'ha presenta el 18% del total —mateix percentatges de nadius i immi­ deixat sentir l'impacte de ia immi- tant per cent que el conjunt de la grants que componen les altres pes­ gració (Quadre 6). migració interna catalana—. queros. Si en l'arrossegament —la Segons aqüestes dades podem Aquest col.lectiu d'immigrants pesquera que per nombre de tre- destacar com a significatiu el fet de presenta una desigual distrlbució, balladors és equiparable en impor­ la permanencia en el seu lloc de tant geográfica com per tipus de tancia amb la d'encerclament— el naixement del 54.2% de la pobla­ pesquers, que es troba primordial- tant per cent de catalans arriba al do, juntament amb la relativa poca ment enrolat en la pesquera d'en- 76%, en el tremall o "ofici petit", importancia de la migració Interna cerclament. A part del col.lectiu aquest arriba al 86%. catalana, que només representa un d'andalusos, també la majorla deis Crelem que només es pot donar 18% del total. Dins d'aquesta mi­ productors provinents de la resta explicado a aquesta torta diferen- gració interna és curios assenyalar de l'Estat, de l'estranger, de Ceuta i ciació en base a les caracteristi-

263 Revista de Giiona I DOSSIER

gurs,quehafetdescend¡r l'atracció '•i'í'F I T1 ¿ ?-Lire de l'activitat pesquera com a forma de guanyar-se la vida. També és significatiu el descens del nombre de membres un cop passats els 60 anys, el que ens fa pensar amb una freqüent recurréncia a la jubilado anticipada per part deis membres del sector. El fet que la poblado activa que es dedica actualment a la pesca en la Costa Brava siguí relativament jove és un Indici de la importancia que aquesta activltat té peí conjunt de reconomia de la zona, a mes de ser un indicador de lasevapossible evolució en el futur. Les diferencies d'edat que s'ob- serven en el quadre 8 entre els dife- rents tlpus de pesquera son signi- ficatives, ja que reflecteixen lógica- ment les diferents condicions i ne- cessitats en les seves formes de Origen deis pescadors de la Costa Brava. prodúcelo. Les pesqueres del tre­ man i marisc, aquelles que poden ser desenvolupades amb una petita embarcació, per una tripulado molt ques própies de les pesqueros i al l'edat per intervals, el grup com­ reduVda —son nombroses les em- sistema de vida que determinen. Si pres entre els 16 i 19 anys és molt barcacions de tremail del litoral de per una banda l'arrossegament i el poc nombrós i reflecteix una escas- la Costa Brava que surten a mar tremail, deixant de banda les fortes sa incorporado de gent jove en els amb un sol tripulant—, i que els diferencies del procés productiu darrers 2 o 3 anys. Aixó podría ser fons que exploten son propers a la que desenvolupa cadascuna d'elles, degut a la relativa recuperado eco­ costa, son les que presenten uns suposen una certa estabilitat en el nómica d'altres sectors productius productors amb l'edat mitjana mes guany i la permanencia en la propia d'en térra, menys arriscats i inse- elevada, ates que sobrepassa els base durant tots els mesos de l'any, Tencerciament es caracteritza per unes fortes fluctuacions en els guanys i per un obligat desplapament tot al Edat harg del litoral en seguiment de les 16 a 19 50 especies migratóries. Aquesta in- 20 a 34 488 seguretat en els guanys, malgrat 35 a 49 480 50 a 59 406 que de vegades siguin quantitats 60 a 65 astronómiques en un sol dia, i el 104 desplapament fora de casa obligat Casos: 1.528 Sense dades: 25 son dos factors rebutjats per la ma- joria deis pescadors. I ai:xó també Quadre?. Edat en intervals del total de pescadors de la Costa Brava. podría donar explicació a la tímida i Abril 1987. molt endarrerida implantado de les tonyineres a Catalunya,, perqué aquesta pesqueratambé obliga a la Mitjana edat Desv. Est Casos permanencia d'uns quants dies fo­ ra de la propia base. Total Catalunya 40.2 12.96 5.560 Total Costa Brava 41.0 13.01 1.528 ARROSSEGAMENT 38.9 12.68 616 ARROSSEG. PETIT 37.1 13.40 77 L'edat deis productors TONYINA 32.4 9.46 10 ENCERCLAMENT 41.6 12.57 323 SI tenim en compte ara l'edat ART CLAR 32.8 14.87 5 PALANGRE 34.9 12.46 58 deis productors, veiem que la po­ TREMALL 45.8 12.77 389 blado pesquera de la Costa Brava SONSAIRES 41,0 12.08 5 és una poblado relativament jove, MARISCADORS 47.8 6.81 8 amb una mitjana d'edat de 41 anys, MARISCADORS A PEU 40.5 15.18 8 encara que siguí una mica mes alta CORALLERS 39.1 8.69 29 que la mitjana del total cátala, 40 Total Costa Brava 1.553 Sense dades 25 anys. Total Catalunya 5.819 Sense dades 259 Com podem observar en la se- güent distribució de la poblado pes­ Quadre 8. Mitjana d'edat deis pescadors de la Costa Brava segons flotes. quera de la Costa Brava segons Abril 1987 264 I LA PESCA I ELS PESCADORS

45 anys. Per contra, son les noves i Mitjana edat Desv. St. Total molt recents pesqueres de la to- nyina i el palangre de fons les que Total Costa Brava 41.0 13.01 1.528 presenten unes tripulacions amb LLANpÁ 40.4 12.52 70 l'edat mitjana mes baixa (no arriba EL PORT DE LA SELVA 35.6 11.63 93 ais 35 anys), fet sens dubte degut al CADAQUÉS 50.5 9.62 28 canvi que suposen aqüestes noves ROSES 43.7 13.34 338 pesqueres en els hábits de treball, L'ESCALA 43.0 13.77 71 que requereixen treballadors amb L'ESTARTIT 47.3 10.74 34 un esperit mes renovador i dispo- PALAMÓS 38.0 12.37 463 ST. FELIU 43.5 12.17 142 sats a les noves exigéncies que TOSSA 50.4 11.06 40 imposen. Perúltim, elstripulantsde LLORET 47.8 7.89 19 les embarcacions d'arrossega- 8LANES 38.9 12.90 230 ment, tant el de gran tonatge com el petit que no excedeix les 20 TRB, Total Casos: 1.553 Sense dades: 25 presenten una edat mitjana inter­ Quadre 9. Mitjana d'edat deis pescadors de la Costa Brava segons contraria. media al voltant deis 38 anys. Abril 1987. Així mateix, si observem les di- ferents edats mitjanes de la pobla­ do pesquera segons les contraríes, veurem com aqüestes reflecteixen el tipus de pesqueres desenvolupa- des en cadascuna d'elles (Quadre 9)- Si abans hem fet referencia al nombre de pescadors i hem qualifi- cat certes contraríes de testimo­ niáis (Cadaqués, l'Estartit, Tossa, Lloret} aquesta afirmado es veu reforpada quan comprovem que son aqüestes mateixes contraríes les que teñen una mitjana d'edat mes alta, mentre que poblacions com el Fort de la Selva, on la flota d'arrossegament i de palangre de fons son de recent insta!.lacio, ens trobemqueté la mitjana d'edat mes baixa, no tan sois de tota la Costa Brava, sinótambédetot Catalunya. Les tripulacions de pesca artesanal es nodreixen traóicionalment a partir deis Iligams familiars. L'armellader Manolo Insua (Í:) Molina, amb els seus i/ailets.

Embarcacions i memores de les Contraríes de Pescadors de la Costa Brava.

Q 265 Revista de Girona DOSSIER

L'lnstitut de F.P. Náutico-Pesquera de Sant Antoni de té cura de rensinistrament reglat deis pesoadors. Alumnos exercitant- se en treballs de manualitat marinera.

PATRÓ = FILL ARM. m^ 19 PATRO-'FAMI. ARM. •§ 5 SENSE VÍNOLE •••^ 33

Embarcacions: 436 Sense dades: 31

Quadre 10. Nombre d'embarcacions amb base a les confraries de la Costa Brava, segons la relació que existeix entre patró i armador. Dades, abril 1987.

Estructura de petites empreses la pesca maníé uns certs trets ca­ racterístics tais com una considera­ Per concloure, tractarem un deis ble diversitat d'activitats, una forta fets mes característics del sector polarització envers cortes pobla- pesquer de la Costa Brava, com és clons, a más del carácter de petites el que la major part de les unitats empreses familiars que teñen la productlves mantenen Testrucíura majoria d'unitats productivos. de petites empreses de caire fami­ Si bé el sector en general está liar on el propietarl deis mitjans de patint una transformado i una rea- prodúcelo (armador) participa di- dequació a l'interior d'un context rectament en el procés productiu económic mes ampli dominat peí com a patró de rembarcació. turisme, la realitat está demostrant Aquest fetté múltiples iimpiicacions que socialment l'existéncia d'un des d'un punt de vista sócio-eco- sector primar! sólid és totalment nómic, perqué reflecteix l'origen compatible i fins i tot complemen- ^«Wi intern de l'emprat en el sector, a la tari d'un sector de servéis molt de- vegada que posa de manifest la senvolupat, malgrat l'opinió de mes feble penetrado de capital forá en d'un Ajuntament que per diversos el procés productiu-extractiu. motius veu en la pesca una activitat Com queda palés en el quadre incompatible amb el turisme. 10, en el 94.5% de les embarca­ cions el patró és a la vegada l'arma- dor. Aquest percentatge s'incre- menta a un 99.5% si s'inclouen els casos en qué el patró és un fill o un familiar de l'armador, normalment com a conseqüéncia de la jubilació d'aquest úitim. Com a conclusió a aquest rápid cop d'ull de la dimensió social de Tactivitat pesquera en la Costa Bra­ va, podem dir que tot I que no es Joan Lluis Alegret és antropóleg. Universitat be diferencia gaire del conjunt cátala, Laval (Canadá). 266 i