La Pesca I Els Pescadors De La Costa Brava
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
IDOSSIER La pesca i els pescadors de la Costa Brava 258 LA PESCA I ELS PESCADORS Ara que hem entrat a l'estiu, la renovada actualitat de la Costa Brava ens dona ocasió de penetrar en un deis aspectes mes interessants i alhora mes desconeguts del litoral: la pesca i els pescadors, amb tota la riquesa del fons marí i la complexitat étnica, antropológica, económica i social del sector pesquer. Alguns deis treballs d'aquest dossier, dedicat a una realitat físicament tan propera, han vingut paradoxalment de molt lluny. Els articles de Joan Lluís Alegret i de Berta Nadal provenen de la Universitat de Laval, al Canadá, mentre que el d'Adele Casáis és un resum de la tesina presentada a la Universitat de Harvard, a Massachusetts, USA. Des de tan lluny o des de mes a prop, els nostres col.laboradors ens ajuden a descobrir, amb aportacions rigorosos i inédites, un món tan atractiu per a la nostra curiositat com poc freqüentat fins ara pels estudiosos. Aspectes socials de la pesca al litoral gironí JOAN LLUÍS ALEGRET factor decisiu per la seva protecció i gar a troncar aquest a'illament i l'ac supervivencia, mes tard, en comen- tivitat pesquera va teñir per primera gar Tépoca mercantillsta, aquest vegada certes possibilitats d'ex- aíllament va anar en contra del seu pansió. istóricament, la Cos propi desenvolupament i provoca Malgrat aixó. des de Tinlci del ta Brava haestat un una certa marginalització que no es segle XX, les poblacions pesqueros lloc privilegiat dins va troncar fins al principi del se de la Costa Brava es van replegar del conjunt del litoral cátala peí gle XX. sobre si rimateixes. Els mancava el desenvolupament de les actlvitats Malgrat els Intents de certes po dinamisme necessari que els per- marineres. Entre els segles XII i XVI blacions per desenvolupar una ac metés aprofitar el gran desenvolu Catalunya es va obrir a la Mediter- tivitat económica propia, com va pament técnic que vo suposar la ránia, i certes innovacions introduV- ser el cas de Lloret amb l'armament substitució del sardinal per l'art des, com la barcal la vela catalanes, de vaixells per fer el comerp ame- d'encerclamemt i, sobretot, la In- varen ajudar en aquesta expansió, ricá, o bé l'establiment d'indústries corporació deis motors i la utilitza- ates que van donar un fort impuls a salaoneres vinculados amb la pes ció amb aquests de l'art d'arrosse- la navegado de l'época. La pesca ca de peix biau (sardina i anxova, gament. Una possible explicació a no va quedar a! marge d'aquest fet, principalment), com va ser el cas de aquesta discontinuilat histórica en tot i que es va veure limitada per les poblacions del Port de la Selva, el preces de desenvolupament del certs condicionaments que no li van l'Escala, St. Feliu, Tossa i Lloret; sector pesquer a la Costa Brava es permetre desenvolupar-se com una l'activitat económica vinculada a la podría trobar en la manca d'una activitat major en relació a la resta mar no va trobar en la Costa Brava especialització que hagués permés d'activitats. Aquests condiciona un desenvolupament propi i sufi- racumulació d'un capital propi i ments van ser el relatiu aVIlament de cientqueli permetéstrencarambel que li hagués servit de base per a la zona, les condicions climátiques i bioqueig produVt per la seva posició un desenvolupament posterior. És la manca de refugis naturals. en relació amb els eixos comerciáis curios observar en aquest sentit i industriáis de la Catalunya deis com, malgrat la importancia rela segles XIX i XX. Només va ser amb tiva que va arribar a teñir la indus la construcció deis ports de Raía tria salaonera, la majoria d'aques- De l'Edat Mitjana al segle XX mos i Sant Feliu, així com amb la tes, una vegada desapareguts els construcció del ferrocarril, ambdós sardinals, també varen desaparéi- Si bé durant l'Edat Mitjana aquest promoguts per les necessitats de la xer i cap no es transforma en indus a'illament de les poblacions costa industria surera, com es va comen- tria conservera. neros de la Costa Brava va ser un 259 Revista de Giiona I DOSSIER Entorn de les ^'«<ft!.W;a..feia^iBM •yljIlU'. '^'' '~ '^ embarcacions és dona tota una industria auxiliar de la pesca. Tal vegada la feina mes coneguda siguí la de cosir xarxes i muntar arts. Será tenint en compte aquests aspectes generáis sobre el desen- volupament de l'activitat pesquera de les poblacions de la Costa Brava fins a la segona meitat d'aquest segle com es podran explicar les transformacions produVdes en el sector que han provocat, indepen- dentment de ('arribada del turisme, la quasl desaparició de la pesca en algunas localitats, així com el crei- xement en altres poblacions en les quals fins llavors la pesca no havia tingut mes que una importancia secundaria. desenvolupa al voltant de les Con- corresponen amb les onza pobla fraries de Pescadors. Aqüestes as- cions costaneres en les quals es sociacions de productors arreple- desenvolupa algún tipus d'activitat L'activitat pesquera de 1987 guen la totalitat de pescadors i s'en- productiva pesquera. Las diferen A continuació farem una des- carreguen de coordinar l'activitat cies que trobem entre ellas son cripció de les característiques ge productiva, tant en els aspectes ex- importants i asían relacionades amb neráis de l'activitat pesquera a la tractius com de comercialització. diversos factors, com és ara la pro Costa Brava durantl'any 1987, cen- Son unes associacions peculiars, pia tradició histórica de cada po trant-nos en els aspectes socials i ates que son Corporacions de Dret blado, l'existéncia o no de port, els humansmésqueenelseconómics. Public, com els ajuntaments. Aquest difarants tipus de pesqueras de- La nostra intenció és donar una fet és determinant quant a les rela- senvolupats o l'existéncia o no de idea de la dimensió social que la cions de les contrarias amb els po- llotja. pesca té actualment en aquesta part ders públics, i está an ralació amb Com un element principal en el del litoral cátala i que molt sovint ha el fet que l'activitat extractiva pes procés de transformació hem de estat menyspreada o infravalorada quera es desenvolupa en un medi teñir en compte que l'activitat pes en retació a d'altres sectors pro- públic com és el mar i per tant quera a Catalunya va conéixer, igual ductius. impossible d'una apropiado privada. que en la resta de l'Estat, una torta Son onza les Contraríes de Pes El primer aspeóte significatíu a transformació a partir de la década cadors que existaixen actualment a deis seixanta, com a resultat de la ressaltar és que tota l'activitat pes la Costa Brava (Quadre 1) i que es quera del litoral costabiravenc es desaparició de la pesquera del sar dinal i la construcció d'una impor- tant flota d'arrossegament, ambdós fets ralacionats amb la nova política económica "desenrotllista" del go- varn de l'época. Aquesta transfor mació va afectar negativament aquelles poblacions que no dispo- saven de port, perqué no era possi- ble amarrar-hi las novas embarca cions, de gran tonatge. El contrari va succeir en aquelles altres pobla cions que par disposar de port van poder veure créixer les saves flotes. Si ens tixem an les diferencies relativas a la infrastructura ens tro bem que son vuit les contraríes que teñen port I set les que disposen de llotja (Cuadra 2). El fet de disposar de port ha estat un element determinant per l'evolució de cadascuna de les con ^•_'' * tiii.Jr I ' .: •—t'^ HMir ..— trarias, ja que ha permés o no el •í^í^ donar base a les embarcacions d'ar rossegament i d'encarclamant, Els sistemes de pesca a la Costa Brava en relació amb el Principat. condictonant totalment la impor- 260 I LA PESCA I ELS PESCADORS Provincia Districte, Demarcació Limits geográfics Base Contraria maritima, marítim, pesquera Comandancia Adjudantia Barcelona el Pon de 1 Cap de Cervera BA-7 Llangá !a Selva el Port Cap de Creus de la Selva Roses II Cap de Creus BA-6 Gadaqués Roses liles l\/ledes l'Escala Raíamos Itl Itles Medes BA-5 l'Eslartit Riudaura Palamós Sant Feliu iV Riudaura BA-4 Sant Feiiu Tossa Lloret Riu Tordera Blanes Quadre I. RelaciódelesConfrariesdelaCosta BravasegonsTorganització adminis trativa, 1987. Elaboració propia. Població Port Llotja LLANCA LA SELVA 99 Llangá sí si CADAQUÉS el Port de la Selva si si ROSES 340 Cadaqués no no L'ESCALA 76 Roses si sí L'ESTARTIT 34 l'Escala si sí PALAMÓS 467 l'Estartit sí no 142 Palamós si sí ST. FELIU Sant Feliu si si TOSSA LLORET Tossa no no 231 Lloret no no BLANES Blanes si sí Total Costa Brava: 1.553 Total Catalunya: 5.819 Quadre 2. Relació de contraríes segons Quadre 3. Nombre de membres de les confraries de la Costa Brava. si teñen port i llotja, 1987. Elaboració Abril 1987. propia. táñela de cadascuna de les pobla- LLANCA cions en relació amb Tactivitat pro LA SELVA ductiva pesquera. CADAQUÉS ROSES 93 L'ESCALA 49 L'ESTARTIT 29 Confraries i embarcacions PALAMOS 97 ST. FELIU 36 Per tai de fer un balang general TOSSA deladimensiósocialde la pesca en LLORET 61 cadascuna de les poblacions, pre- BLANES sentem una serle de quadres en els Total Costa Brava: 467 Total Catalunya 1.524 quals es recullen les dades mes signlficatives en relació al nombre Quadre 4. Nombre d'embarcacions que teñen base en cadascuna de les con de membres de cada contraria traríes de la Costa Brava.