Maria De La Salut
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
MARIA DE LA SAU úmeo 172 Ay I DESEMBRE, 2000 ues oes assea e u es camames eeugias saaauis Així a quea escaa e a aça es Mecaesés que e gu esai Es eo a iis FENT CARRERANY - 2 (254) Desembre, 2000 Sumari EIOIA Editorial i sumari 2 Amb un tres i no res estam a punt d'acabar l'any 2000, un any amb Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis 3 efectes i defectes, com quasi tots. Per() d'aquest se'n parla molt més. Els Passant l'estona a "Mi Buenos Aires ordinadors i les persones que els manegen han seguit funcionant i la roda querido 4 segueix girant. Des del record i admiració, in memoriam 6 L'esplai esta indignat 7 Quan s'acaba una etapa és el moment de adient per fer balai -1g, Viatge a Brusel.les 7 memória del que ha passat. És per això que en aquest número del mes de Sa Xerradeta a Ses Tarragones amb desembre hi incloem l'Index, memória reduïda, de tot el que hem publicat Maria Margalida Jordà 8 durant tot l'any i, com sempre, ens sorprenem de l'enfilall d'articles, xerrades, Poemes den Rossellá 11 cartes d'opinió, poemes, etc. que arribam a recopilar i publicar. Bullit de Notícies 1 2 Demografia. Telèfons d'interès 14 Pei- 6 també hi trobareu el bategar del poble, el dia a dia, del que El temps. 15 passa, els qui vénen, els qui se'n van i els articles dels nostres collaboradors Racó de Cuina: Lluç farcit 15 habituais, els quals un anat per l'Argentina i ens ho conta "passant l'estona", De Viatge, amb Viatges Martel 16 l'altre ens ofereix una recepta de lluç farcit (tenim la promesa de l'autor de Subvencions per a la rehabilitació què la tastarem). No manquen tampoc els poemes i, entre altres coses, d'habitatges 17 volem destacar el viatge que feu als campaments de refugiats saharauis Excursió a Valldemossa 18 na Maria Margalida Jorn i per això, com hem fet amb altres casos, hem Reflex ions de tardor 19 fet una xerradeta amb ella i ens ha aportat unes belles fotografies. Recollida selectiva de paper-cartró i vidre a Maria 20 Estan tan properes les festes de Nadal vos volem desitjar que les Carrerany Esportiu: Futbol benjamí 21 passeu ben contents amb les persones que estimau i que si no teniu Loteria Index any 2000 22 de Nadal, la nostra Associació us en pot oferir i així compartirem la sort perquè quasi segur que enguany la grossa ens toca. I si no és així, l'any FOTOGRAFIES: que ve hi tornarem. Magí Ferriol Bauza Magdalena Soler Valloni Possiblement aquest número us arribi un poc tard degut al pont de la Maria Margalida Jordà Bauza Puríssima i la Constitució, ja que la impremta no fa feina. Us demanam Antoni Gelabert Mas que ens disculpeu i si la revista no ve amb el calendari del 2001, posau-vos en contacte amb algun membre del Consell de Redacció. BON AA I EUÓS ANY 1 e HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Antoni Gelabert Mas, Monitors i monitores des Rebrot, Antoni Fiol Morey, EQUIP DE REDACCIÓ: Miquel Rosselló i Quetglas, Josep Oliver Ariès. Magí Ferriol Bauzh EDITA: Associació Cultural FENT CARRERANY Joan Gelabert Mas http://www.premsaforana.com/fentcarrerany Joan Gual Bergas c/c: [email protected] Miguel Morey Mas Sant Mique!, 11 07519- Maria de la Salut Onofre Sureda Ribas La redacció de Fent Carrerany no es fa responsable de les N° DEPOSIT LEGAL: PM-457/1986 opinions dels qui hi escriuen j eseme E CAEAY - 3 (55 ESES E AA CA AY I EIS A MAIA Aquest és un avanç dels diferents actes que es tenen previstos per les festes d'enguany per part de l'Ajuntament ,i la Parròquia. Degunt a la premura de temps potser hi hagi variacions, ja que alguns necessiten confirmació definitiva. Per tant estau al tant als pr graines d'ambdues entitats. iees de eseme a es11 oes Festa de Nadal a escoa de a am aaesi ocoaaa iees de eseme i fins dia 1 de gee Eosició Joan Sans: ecu de Juguetes Artesanais de les Ies aeas Obra Social i Cultural de Sa Nostra. issae 3 de eseme Eosició de iues Eic Pou, a Sa Capella Fonda. iumege de eseme a les 1 oes Ceeació de les Matines, am el .ca de de la Sibil la, a esgésia aoquia A coiuació eem vivent del gu esai Es eo a can Gaspar. iees 9 de eseme ales 1 oes Gom eae eeàia Cinc mius am tu ui dies per semaa a Can Gaspar. iumege 31 de eseme a les 19 oes Ceeació del Dia de la Sagrada amíia a la qual hi esa coias eseciame es maimois que durant ay 1 ceee el seu 5 o 5 aiesai iumege 31 de eseme Arribada del ou any a la plaça de Dalt. A coiuació festa a Can Gaspar. iees 5 de gee a les 19 oes Arribada es Reis Mags issae de gee Es Reis Mags eaia les uguees as infants de Maria. ossieme amé hi auà un concert d'en aume Capital, eò necessita coimació FENT CARRERANY - 4 (256) Desembre, 2000 assa 1eso i-° uemi©s Aires queo" És inevitable associar el nom de Buenos Aires i el Tango, ball enormement sen- sual i artístic que va néixer als barris obrers, especialment a San eimo i que no fou acceptat per la societat benestant fins que aquest ball va haver triomfat a 140U Glbrt exterior. Ara és un emblema d'Argentina, així com l'Asado, la Pampa i la Patagónia i darrerament la I mita de les Madres de la Plaza de Mayo. Buenos Aires és una ciutat que fàcilment un la sent com a sea allí ningú és foraster, perquè tots han arribat de fora, entre eus molts mallorquins i mariers. Quan es pregunta a un argentí d'on vénen, contesta: "los argentinos vienen del barco", perquè l'emigració arribava en vaixells en grans quantitats. Aixe, és el que ha constituït la població, ja que els nadius, o bé per les epidèmies o bé per la caça de l'home, varen desapareixer del tot. Q frlt d l ll n ní ntnl d i pr d r... És una ciutat moderna, on un pot trobar tots els estils arquitectònics i cap ni un, on cada barri té una personalitat pròpia i és conegut per un tret característic; mentre vas passejant hi ha moments que et sembla trobar-te a Ma- drid, un altre indret recorda el París no monumental, altres zones et recorden l'eixample barceloní, d' altres recorden molt clarament arquitectura iaiaa és el barri de Palermo, constituït majoritàriament pels descendents del primers italians que hi arribaren; per això les gelateries alla la primera meitat del segle XIX, on el meu padrí hi són un ciels molts plaers gastronòmics que un no es pot treballava de conductor, encara en tine guardades algunes perdre, i especialment un gel at molt característic: "helado fotografies. de samboyón", que esta fet de rovell d'ou, sucre i vi blanc. És una ciutat on t'hi trobes bé, i a més per l'idioma, enca- Crrnt 48, nd p nr ra et trobes menys estrany, és com si viatjassis per l'estat h prtr n vn espanyol. Adntr pr r.. És una ciutat moderna i per aquest motiu els carrers són Una de les zones que ha experimentat un canvi més generalment molt amples, rectes, majestuosos, plens de extraordinari és Puerto Madero, que era una zona portuaria cotxes, amb gent que es desplaça amunt i avall, corn en en franca regressió, estava mig abandonada, i que seguint manifestació. Té barriades molt característiques, i una una mica l'exemple de la Barcelona olímpica, ha girat la d'elles és la Boca, bressol dels grans futbolistes argentins; cara cap al mar i ha recuperat l'esplendor arquitectònic i t' hi porten i et mostren l'estadi "la bombonera" amb l'orgull de les edificacions portuàries i les ha convertides en zones de qui t'ensenya una joia, i és que per a ells és un orgull d'habitatge, restaurants, comerços, cines, cafès, sales nacional. El barri de San eimo que aia estat el barri d'exposicions, Ia qual cosa ha canviat totalment una zona obrer per exceld'encia, actual ment en gran expansió, on de la façana marítima, o millor dit, fluvial, de Buenos Ai- encara queden els vells locals de tango corn El Viejo res; i aquesta franja costanera segueix reconvertint-se i Almacen, on cada nit es eiu la magia del ball sensual i reurbanitzant-se. trist, i a alhora ple de voluptuositat, en mig de comassos d'acorclió. Un barri on encara hi queden els rails dels Coma a tota gran ciutat hi ha zones de barraquisme, i el tramvies que ajudaren al desenvolupament de la ciutat cap més curios és que la zona de barraquisme que hi ha entre Desembre, 2000 FENT CARRERANY -5 (257) aeroport internacional i el centre de la ciutat ha quedat i quadres demodés, columnes forrades de fusta, neons que completament enrevoltada per les construccions normals resseguixen les cornisses del sostre, un billar amb llum de la ciutat, ha anant ofegant l'expansió de les barraques. baixa, tot, tot, et desperta vivències de fa unes dècades, i és una sort que es mantingui obert, ja que molts d'aquests No adivino el parpadeo locals han acabat per ésser "modernitzats". Si un hi va és De las luces que a lo lejos recomanable fer-hi un descans, segur que l'esperit de Van marcando mi retorno Borges us abraçarà.