aula REVISTA DE ESTIU DE 1996

Festes d'Agost • Saharauis, fins quan? • A.C. Sineu, un club de campions "SA OS A,

CAUCA E AEAS Obr Sl Cltrl OI CAAY OOGAI ES Inró d 0 dt, l 2 hr Sl dExpn d lAjntnt d Sn

n Ctn pblnt n dl é ntrnnl prt ftòrf llrn. t ljr ln 42 v tblr rln ln 6 n n l v trjtór ftráf prtr dl 6 rltznt rprtt d t pr l nrd tn. rò lntrè pr l ftr f l v d d lt nn, ll tx n h nt l pròl dl llbr pblà "SA OSA Cx d lr ln 8 br lbr dl ftórf ljrr Mnrrt.

"Qn j r n nfnt, n dl ntrtnnt é rdv r l d rr rrr l ftr f d l fl l d ntr rdvn dn n lx: l d pr, b nfr d ldt d lAfr, l d l v r n nr vt d p,..." d lxpó ndvdl dl 2 h ft é d nt pn ltr tnt d l.ltv pr tt l ón. Al llr d l v trjtór n Ctn h dtrt pr l prt dtrrn. l últpl vt pr tál, Gr, r, nrd dAfr... hn rt nf xpn pbln.

Entr l v pbln pd dtr l nrf br á Mnrrt (8 tr Mrt (8, prt l llr Ilbr ftráf n ldó d l rvr tr f 0 rln v dtrràn b l v btnr l pr dl lbr n l nntr Intrntnl d l htrph dArl l Snr (, pblt pr l prt dtrl nr ln 4 Obr ò r, pblt tbé pr lnr "SA OSA" Cx d lr.

xpó prnt l l dExpn d lAjntnt d Sn, rnzd pr lObr Sl Cltrl d "SA OSA", prtr dl 0 dt é n ló d ftr f d ntr rt rtrt. Són ftrf d rn frt ( x n trn n vd é l nbltt dt rn ftòrf pr ptr l pt l lnt é tdn d l ntr vd n t ftr f nvrtxn n tnt br drt. aula Editorial EISA E SIEU ment,té opinió i dret de crítica. I més NY 2 • 3er. Trimestre 96 10 Anys d'Esplai quan una de les conseqüències de la preu: 300 Pts. dimissió de Cristòfol Soler com a Associació Cultural "Baula" a fa una dècada que un grup president de la comunitat autónoma Biblioteca Municipal de joves, amb Assumpta afecta a una de les funcions de la C/. San Francesc, 10 Gómez al davant, va decidir nostra associació: la normalització Coordinador: crear el grup d'Esplai "Sa de la llengua. Miguel Puiggrós Barcella". I és que, encara que Soler es va caracteritzar per defensar unes postures bastant positives de Redacció: Jno ho pareix, el temps passa volant. Alexandre Aparicio Han estat 10 anys de feina constant cara a la protecció del medi, l'impuls Joana Maria Antich per un Sineu millor, no lliures de a la llengua, la democratització de Esperança Mateu problemes i crisis, pen) tampoc d'a- les institucions, les relacions amb les Josep Lluis Gaya altres comunitats de parla catalana, Marisan Catalan legries i satisfaccions. Miguel Gelabert Creim que associacions com "Sa etc. Això són postures totalment Pere Joan Niel! Barcella" són importants per tot contràries a les que va dur Cariellas Coqué Aguiló poble que desitja educar els més i a les que manté el seu partit, el PP. Jordi Ramis La remodelació del govern Joan Mateu joves en uns valors humans bàsics (en què com l'ecologisme i l'altruisme. la independent Ina Martinez, massa Col.laboradors: progre" pel partit, ocuparia una de Antoni Frau Rebassa Reconeixem la feina que han fet i Antoni Jordà Real que fan tots els monitors, coordinats les conselleries més importants) va Joan Parets per Miguel Gelabert "Confit" i fer vessar el tassó. El propi PP, com Antoni Aguilà Catalina Ferriol "Serradora", i des sabeu, va demanar a Soler que dimi- Catalina Font tís. Soler encara no havia demostrat Mateu Jaume Vanrell de "baula" els animam a seguir tre- Magdalena Real ballant. res, per() al manco l'estil de fer poll- Isabel M" Oliver Volem recordar al poble que la tasca tica era molt més moderat del que Antònia Real de "Sa Barcella" no és fàcil: en l'es- es tavem aconstumats. Correcció Lingüística: plai no es guarden els al.lots, sinó S'ha demostrat que, a pesar dels M.' Magdalena Alomar que se'ls educa al mateix temps que escàndols recents (Cas Calvià, Túnel Fotografia: se'ls diverteix. L'única compensació de Sóller, Fundació Illes Balears,...), l'amo en Biel (però també els que hi Miguel Gelabert que tenen els monitors, com els Rafel Campins membres de qualsevol associació estan a darrera, poders econòmics i Miguel Puiggròs sense ànim de lucre (la revista financers inclosos) continua coman- Publicitat: mateix), és la satisfacció per la feina dant al PP. Ara hi ha posat Jaume Matas, que segur serà un ninet "bon Esperança Mateu Busquets ben feta. C/. Ramon Llu11, 11 Finalment, només volem demanar a al.lot". Per ara no podem fer judicis, Tel. 52 08 99 l'Ajuntament que acceleri tot quan pen) esperam que governi bé i per a Disseny i Maquetació: sigui possible l'acondicionament del tots els mallorquins. Com que som si el govern de Matas és Jordi Ramis Ferriol local que ara ocupa l'esplai, ja que objectius, Josep Lluis Gaya no compleix les condicions mínimes. favorable per ho sabrem Miguel Bordoy apreciar. Diposit Legal: Decapitació de Soler. I a cultura tindrem a Flaquer. I el PM 01296 - 1995 Insular desbaratat. I proble- Aquest segon editorial es titulava, mes judicials per Cariellas, Gilet, Imprès a: en principi, "Clima favorable per la Berastain,... I els de Verger i els de Gràfiques SIBA - Tel. 52 32 44 nostra llengua". El seu contingut era Cariellas es fan amics. I els lleials a iclò més optimista que aquest. Les Soler són molts. I... A Mallorca pas- Tira tge: 400 exemplars circumstàncies de les darreres set- sen moltes coses!!. t l rtl prt n t manes ens han obligat a escriure un rvt xprn únnt lpnó dl tr, xpt ldtrl nou editorial, ara no tan optimista. t‘l nt pr l rdó. "Baula", com a associació cultural, no té color politic. Ara, evident- Redacció ,,,06 l& Un segle: tot una vida.

Es sa padrina de Sineu. No visió que va arribar al poble la passa cada dos per tres, ni dugué en Tarongí i va ser tot tots vivim per contar-ho. un esdeveniment. Per?) ella, na Caterina Real, -La gent ha canviat? "madó Sió", va complir 101 anys el passat 10 de maig. I -Tot ha canviat, i per bé. Ara ben fets perquè memória i tothom és senyor i tothom té el salut no n'hi manca. que vol.

Com que segur que té moi- -Enyorau res del passat? tes coses per contar-nos hem decidit entrevistar-la i a -No. Només hi havia misèria. veure si de passada ens A temporades ho passavem dóna la fórmula magica per molt malament. Ara hi ha de poder arribar tan enfora tot i molt. qualque espiga, espigolavem 2 com ella. -Que trobau de sa festa que o 3 vegades per replegar-les vos feren l'any passat pel -Com passareu la infancia? totes, i quan traginàvem gar- vostre centenari? anàvem al -Ma mare es va morir quan bes amb el carro tenia 29 anys. Jo, en aquells darrera a peu per si queia algu- -Va ser massa. Va ser una cosa moments, només en tenia 7. na espiga i replegar-la. Hi mai vista. Mai em pensava que havia molta misèria i per això Mon pare es va tornar a casar fessin tot nixe, per mi. Vaig amb una vídua, na Maria d'es s'havia d'aprofitar tot. estar molt contenta. Abans feia els anys dia 9 de maig, però Pujol, que feia de dida a Cas -Com visquéreu la guerra? metge Gacies, on mon pare quan vaig anar a la Sala a cer- estava llogat. Mon pare també -En temps de guerra conrtivem car tots els papers, aquests va morir jove, als 40 anys. De a prop de Búger. Allà mataren duien que vaig néixer dia 10. gairebé tothom. Després de la petita només vaig anar a escola -Donau-nos el secret per guerra ho passàrem molt mala- 7 setmanes per aprendre les viure un segle. oracions per fer la primera ment. No hi havia farina i no comunió, i també perquè la podíem fer pa. Menjezvem pa de -Salut i carinyo. meva madrasta no volia que blat d'indies, que ens donaven Aix() ha estat el retrat d'una m'ensenyassin lletra. Ens raccionat. Tampoc no hi havia dona que, encara que ha guanyàvem la vida fent de roba: jo filava la llana del nit passat una dictadura, no pagesos. Vivíem del camp, i als per fer la roba als meus al.lots. aconseguiren fer-li arrelar 15 o 16 anys vaig anar a fer de -Vos heu vist arribar tots els una llengua forastera: madó teta, de criada i a fer feina a la avanços: corrent, Sió no sap xerrar en castellà muntaya. Com es vivia abans?. i l'entén molt poc. Gracies a -Què hi trobau d'així com va persones com ella la nostra -En tocar fosca anàvem a el camp? cultura va sobreviure dicta- encendre el llum d'oli o de dures i guerres i imposi- -Són uns tudats. Un temps ho petroli: una capsa de mistos cions a la força. manàvem tot ben net. Quan valia dos cèntims. I tots a dor- segilvem, si deixàvem mir ben prest. La primera tele- Pere Joan Niel! a ha arribat la calor, l'Agost, i ItINEMA A LA FRESCA. It A INFANTS les festes de la Mare de Déu. Si us agrada el cinema tin- S'esplai "Sa barcella" orga- Unes festes que, com cada any, dreu la possibilitat de gaudir d'"El nitza un dia de festa pels més Jes preparen amb il.lusió. Una pre- primer caballero" a la Plaça de petits. Dia 14 a l'horabaixa hi paració en la que participen totes Sant Marc el 9 d'Agost a la nit. haurà jocs al mercat i actuació les entitats del poble (enguany d'"Els Borinots". S'està preparant LECTURA DE FOE*.- inchis les monges tancades, que també un taller d'estels per a tot- Com cada any, Biel Florit han col.laborat en la confecció del horn (nins i grans). "Sabateret", organitza i presenta programa de les festes fent un bro- un dels actes més interesants de dat per a la portada). DE TEATRE totes les festes. No dubteu en anar Amb aquestes unies us volem El grup "La Prima" ja està dia 16 a les 20 h a l'Ajuntament. avançar, només breument, les acti- assejant a fons l'obra que presenta- vitats, festes, actes i exposicions LLIBRES. ran dia 17 al pati de s'escola. No que hi ha preparades i les quals Cada any per aquestes dates ens volgut revelar el titol de l'obra la sorpresa?). "baula" ha tingut accés. Moltes surt el nou volum de la història de (quina serà d'elles no estan ben detallades: Sineu. El d'enguany (3er volum) quan tancarem aquesta edició abarcarà el segle XVI. Com sabeu, ESPORTS ciclista, dia 12 encara quedaven alguns punts per els autors de la col.lecció són Dia 11 diada cam- concretar. Bartomeu Mulet, Ramon Rosselló finals de futbet (qui será el pió?), dia 13 partit del Pretensats i Josep Maria Salom. La presenta- Ferriol amb un altre encara no ció serà dia 15 a la sala. concretat, dia 14 presentació dels **ITO, PROJECCIÓ equips del C.E.Sineu, dia 15 partit A L'AJUNT DE DIA de futbol del Sant Marc i dia 18 Enguany s'ha preparat una Des de l'Associació Cultural encontre dels equips de tercera exposició de pintures a l'oli de Baula, editora d'aquesta revista, nacional CosntAncia i Baleares. Babette Mahien, en que es mostra preparam una vetlada a la fresca. Com es habitual, els dies 14, els millors racons de la nostra illa. Serà dimarts 13 d'Agost a un Hoc 15 i 16 no faltaran ball de bot, ber- La podreu visitar als baixos de el pou Llevaner. un tant especial: benes, revetla, xeremies, carreres l'Ajuntament. A la sala d'alt una Hi haurà trempó i vi per a tothom al cós, gran gelatada de la tercera segona exposició, aquesta de foto- després de sopar, el sineuer edat, etc. grafia, del mallorquí Toni Catany. Jaume Torelló ens mostrarà les Ambdues exposicions s'inaugura- millors diapositives dels seus viat- ran el 10 d'Agost i romendran ges. És una vetlada que no us obertes tot el mes. podeu perdre. Redacció h

BAR - RESTAURANT FERRERIA "ES CADAFAL" Ml Mt t pdtzt ■:

Cln AACI0■Cp..0 ttrl EOS E GEEA

CtC t rrr • rt

CCIICIrtl CIbrf El • x rn rll pttn I frn ró b frj rjn d x

lç Mjr l. 2 0 8 Sn tt, n. l. 2 0 r. n r, 8 l. 8 4 SIEU SIEU SIEU LII CRIDIT

Correllengua Coses de la Sala ques. Per això recomenam que a El 18 de maig passa la flama per la (informació proporcionada ama- l'hora de fer obres de construcció llengua per Sineu. Un centenar de blement per l'ajuntament) o de reforma es seguesquin els trà- sineuers portaren la flama des de -P.I.E.-96: mits legals adequats i que per això les mines fins a la benzinera, fent El Conseil Insular de Mallorca els serveis municipals estan a la uns quants trajectes per dins el va aprovar el projecte que va pre- vostra disposició. poble. El batle, Andreu Mates, fou sentar l'Ajuntament al Pla el que rellevà la flama dels de d'Instal.lacions Esportives (P.I.E.) Cendres a Sineu: . A sa Plaça es per aquest any 1996. Per tant, el Com sabeu la incineradora llegí un manifest a favor de la lien- Consell Insular de Mallorca finan- de Son Reus (vegeu "baula" gua i l'autogovern. A la diada par- ciarà el 60% aproximadament del número 0) encara no té Hoc on ticipa gent de diverses entitats i PIE. d'enguany. Aquest inclou abocar les cendres una vegada es grups del poble (Esplai, Baula, per aquest any una sèrie de millo- posi en funcionament. De fet això Escola,...), a més de molts particu- res i reformes al poliesportiu que ha provocat la ruptura del "Pacte lars. El mateix dia 40000 persones afecten el bar i el seu entorn i els de Progrès" del Conseil Insular de (segons l'OCB) es concentraren a entorns del camp de futbol. Mallorca (CIM). El 6 de juny la plaça Major de Palma sota el lema Aquestes obres es posaran en presidenta del CIM, M.A.Munar, "Som Comunitat Històrica". marxa passat l'estiu va despatxar els dels PSM dels seus càrrecs. Munar, una estona Restauració creus -Acondicionament Casc Antic: abans de la destitució dels cinc Ja torna a ser al seu lloc la creu de Una de les mesures que ha consellers nacionalistes, va dir la Placeta del Pou d'en Rebassa.La pres l'Ajuntament per a condicio- textualment que "haviem pactat creu ha estat restaurada per l'em- nar el casc antic del poble és la que amb el batle de Sineu, del PSM, presa CECROM SL sota el suport fa referència al mobiliari urbà per l'abocador de cendres". El econòmic de "Sa Nostra" i a través exterior que n'ocupa la seva via batle es va reunir amb els mem- d'un conveni amb la conselleria pública. Així les cadires dels res- bres del seu grup, Sineuers de cultura. Aprofitant la restaura- taurants o bars, les veles, rètols i Independents, per discutir la ció la creu s'ha situat a uns 2 parasols hauran de complir una qüestió. Pareix que la intenció de metres de la posició original per sèrie de condicions que es comu- Munar era dur les cendres a les facilitar la fluidesa del transit al nicaran als afectats pel que fa al mines. Només ens faltava aques- carrer Hospital. La creu fou aixe- color, material, publicitat Es ta!. cada l'any 1567. Les gelades, les donarà un termini d'un any als insolacions, l'aigua de pluja (en restaurants o bars actuals mentre Esports zones contaminades) i especial- que els nous restaurants o bars Martí Ferriol Gelabert (de ment els l'quens microscòpics i que s'obrin, ja hauran de complir Can Nadal-AC.SINEU) va guan- altres organismes corrosionen la aquestes condicions. Recordam yar la XII edició del Trofeu Pla de pedra de marès i deterioren la que només afecta al casc antic de Mallorca. Ferriol va guanyar en la creu. Sineu. contrarellotge del darrer dia, 25 de maig, cosa que li permeté mante- Institut a Sineu Pla de façanes-96: nir el liderat (més informació en la En cada número de "baula" és L'Ajuntament va aprovar l'ad- secció "En Forma"). Per altra actualitat, desgraciadament. En hesió al Pla de Fagnes del 96 del banda ja s'està jugant el torneig un dels darrers plens de l'ajunta- CIM. Aquest Pla estableix un d'estiu de futbet d'enguany a la ment de es va decidir barem de preferències a l'hora Plaça del Fossar. Inicialment la tornar a reivindicar l'institut. El d'incloure la proposta dels inte- previsió era jugar només cada consistori de Sencelles va acordar ressats en el Pla. Enguany el CIM dimecres, divendres i dissabte, i a cedir un solar al MEC. El consisto- finançaa el 25% de la restauració, les darreres setmanes de dilluns a ri vol aprofitar l'actual situació l'Ajuntament el 15% i la resta el divendres. pol'tica (ajuntament, govern bale- propietari. ar i govern central governats pel Futur de Sineu PP) per aconseguir l'institut, que -Codi Penal: El dimecres 17 d'abril, l'aleshores s'havia de fer a Sineu. Ja comença Una de les característiques conseller d'Obres Públiques del a ser ben hora que l'Ajuntament fonamentals del nou Codi Penal Govern Balear, Bartomeu Reus, va sineuer expliqui d'una manera vigent són les repercusions no tan presentar una "Hipótesis del clara la seva postura sobre el que sols pecuniàries sino penals que modelo territorial" que marcava esta succeint amb aquest tema. suposen les infraccions urbanísti- les pautes de creixement urbà a Mallorca. Es fixaven 4 nuclis on dobler. El batle, Andreu Mates, Puiggròs és el corresponsal de La s'hauria de centrar el creixement digué que la feina d'actualització Voz. Els dos primers són també poblacional (Palma, Inca, Alcudia del padró fou feta per la coordina- col.laboradors de "baula" mentres i ) i 3 nuclis intermitjos dora Margalida "Coca", funcionA- el tercer n'és el coordinador gene- que serien equipats per complir ria, i per una estudiant i una per- ral. funcions supramunicipals. Entre sona que treballa a temps parcial a aquests darrers hi havia Sineu (a l'ajuntament. Mates aclarí que Restauració Església part de Sóller i Campos). Aquestes això s'ajusta a la llei, que obliga La restauració de l'església de directrius marcarien les pautes que al manco el coordinador sigui Sineu s'està complicant. El passat quant a economia, turisme, indus- funcionari. 13 de Juny es va iniciar l'estudi tria, medi ambient, serveis i cornu- geotècnic per determinar si l'es- nicacions en l'inici del segle Premsa en mallorquí tructura pateix danys en els seus vinent. Segons aquest document, Des de l'i de Maig hi ha un fonaments. Com ja yam anunciar el paper de Sineu es veuria nou diari a Mallorca, l'únic i el pri- al número O d'aquesta revista, reforçat en l'ordenació territorial mer en català dels set que s'editen part de les col.lectes dels diumen- de l'illa, amb una previsió d'una aquí. El "Diari de Balears" és un ges es dediquen a la restauració. població d'unes 6000 persones al diari en la nostra llengua que Tanmateix, el presupost de restau- municipi. Es probable que en incorpora una Amplia informació ració ascendeix a prop dels 100 aquestes directrius algunes infra- de la Part Forana i de la política milions. El bisbat de Mallorca ja estructures com l'institut fossin balear. Felicitam el Grupo Serra ha advertit que no pot gastar irrenunciables. per aventurar-se a dur a terme aquesta quantitat de doblers. S'ha aquesta tasca. Per altra banda dia de trobar una solució urgent: no Padró Municipal 14 de Juny també sortí un altre pot ser gastar una doblerada en El grup municipal del PP es diari, aquest en castellà, "La Voz carreteres, per exemple, i deixar va queixar del fet que funcionaris de Baleares", que esperam que passar la destrucció del patrimoni. de l'ajuntament facin hores extres també doni una bona informació Pei- 6 tampoc no pot ser que el bis- per a la realització del nou cens de de la Part Forana i que respecti la bat no tengui duros per restaurar Sineu. El PP sosté que aquesta llengua i la cultura d'aquestes esglésies i sí per omplir d'anells feina podia ser realitzada per gent illes. Joan Frau "Sinium" i Macià les mans del bisbe. que es troba a l'atur o per estu- Puiggròs són col.laboradors a Miguel Puiggròs XE) diants que volen guanyar algun Sineu del Diari de Balears. Miguel i Miguel Gelabert

Ej 4"" 6 6 zvA,8. EllllSOS NIEMEN LII RESTRlilid DE MORES lln r d 0 20 h. dl Mtí.

INICI 16 DE SETEMBRE INSCRIPCIO PER MESOS GRUPS REDUÏTS Tel. 52 03 51 FER DfHECRE5 Dimecres d'estiu

'estiu ja és damunt, la gent d'on han sortit tots aquests comença a anar prima de estrangers. "Deuen ser de quarta L roba i les ganes de voltar o cinquena categoria -me pel mercat a les dotze del migdia comenta- ja que no gasten ni les són poques. soles de les sabates. Només miren". Els porcs negres encara no acaben de tenir la força que haurien de Un pagès comentaya que els alls tenir, però fan el deliri dels estran- havien agafat mal i s'obrien les gers i altres curiosos de la part cabeces. Això que hi havia una forana. bona anyada. Però les darreres aigües ho espenyaren tot i no és El dimecres 1 de maig es va fer la gaire bo pels sembrats. Mals presentació de l'AC Sineu per llamps les pluges!. De fet, els aquesta temporada i el capvespre pagesos anaven empipats amb va començar la contrarellotge del aquests ruixats: els sembrats es , que es va dispu- jeuen, cosa que dificulta batre i tar entre Sineu i Maria de la Salut. fa que es retrassin les feines del Mentrestant, a la frontera de camp. quedant d'allò millor. França tiraven les fresses de la Els que anaven contents eren els La Policia Local va haver de retirar peninsula i aquí es venien d'allò caragolers: el quilo de caragols la parada a un venedor del mercat més bé: ente 225 i 250 ptes. I ben anava a 1000 o 1400 ptes. per no tenir llicència municipal. I a bones que eren!. Dos pagesos discutien a veure què més, multa. Segons sembla, és que De vedells ara n'hi ha pocs. Això feia una bastida posada al voltant s'inicia una campanya contra els deu ser influència de les "vaques d'una creu (la d'en Rebassa) a l'en- que no duen papers. boges". trada de Sineu, i que posava Una mala notícia: torna a venir el Dos pagesos veils comentaven la "Restauració de creus de Terme". carterista i fot una o dues carteres sorpresa que tingueren al matí, De restauració res de res, ja que per setmana. Vius iclò!. sobre l'enremada que l'Ajunta- feia més de dos mesos que hi I, vatua el món!, amb aquesta calor ment feu posar, amb motiu de la havia la bastida. Tanta sort que fa ja és ben hora que s'obri la piscina Fira, perquè els cans raterets tin- unes setmanes varen tornar posar i podrem anar a refrescar-nos. guessin ombra. La dita enramada sa creu. esta feta d'ullastre i canyissada. La Els que van ben contents són els Una bona noticia: el correllengua, canyissada fou un encert: va bé del Club Ciclista, amb la victòria corn tothom esperava, va tenir un tenir un poc d'ombra, i més a l'es- de Martí Ferriol al Pla. gran èxit. I és que des del principi fiu. Enhorabona Martí!. va cridar molt l'atenció i s'hi va La fira va ser, valgui la redundan- apuntar molta gent. cia, una firassa, tant el matí com L'empedrat d'una part del mercat Yhorabaixa. està dificultant que els venedors Una placera em demanà a veure puguin ser al seu lloc, però està Antoni Frau A Sm. ahlusch. .4a4cella Una d'Esplai

'altre dia, de pagès és clar, tat consumista i materialista; un esperit jove i dinàmic. atleta perquè salta, corre i no para; arribà a ses meves mans un Això són les idees que exposaven un guia perquè dóna una visió S escrit d'aquells que et fan Anna Puig i Assumpta Calvo, Estava publicat en general dels diversos valors: pensar. una monitores del club d'esplai "La revista de poble i l'havien escrit morals, de convivència, transcen- Guineu". dues monitores d'esplai: l'Anna i dentals,... Pere, sobretot un amic l'Assumpte. En ell s'intenta definir per a tothom. Aquestes línies pretenen esser un petit homenatge a tots els bojos, el que és un monitor (quina cosa La tasca del monitor no només la atletes, joguines i guies que són més difícil!). Personalment crec fa un tot sol, sinó que al seu vol- que se'n sortiren bastant capaços de deixar els interesos be. tant hi ha tot un equip, trobades, personals de banda per intentai Deia una cosa com "Què és un moltes hores de xerrades, d'inter- tirar endavant un projecte que, monitor?". canvi d'opinions i experiències corn podeu veure, es compartit per amb altres centres, cursets, Una joguina?, un boig?, un atleta?, gent de molt enfora... ànims, sort i monogràfics, etc. Busquem els una guia?. Sí. Una joguina perquè, fora por "players"!!!. junt amb els nens deixa anar la recursos necessaris per tal de dur a seva imaginació; un boig perquè terme el nostre objectiu: educar en no segueix la corrent d'una socie- el Heure. Tot aim') visait amb un Antoni Aguilà Fuster

&r Prora MINICEL Només a GE CEUIICO COOA Saló de Bellesa i Estètica Antònia Noguera

Tel. 52 03 85 GE MAIE 6-ECAUCCI I (Sineu) A EEA E SU UGA GUIA IDFLS FehIS COSTUNAS Prevenció abans que curació: Sida la pesta del segle XX. uan es va donar a coneixer cies agradables. Tambe prevenir risc personal", sense arribar a el Virusde la Inmunodefi- suposa l'adquisició de nous punts critics d'inflexio i discrimi- ciència Humana es va pro- hàbits. natoris del comportament. duir la nostra societat una espe- En el cas de la SIDA estan implica- Per poder fer una prevenci6 ade- cie de "psicosis", de por incontro- des conductes molt gratificants a cuada i promoure actituts positi- lada a aquesta rfialaltia i a aquelles curt plaç: sexe i drogues. Pel que ves envers de la SIDA, convé tenir persones que la patien. Al princi- fa a les drogues el problema es en compte algunes recomenacions, això pi, va venir produit principal- complica encara mes perque hi ha com per exemple: ment per la manca d'informació molts de casos en que s'interes per 1. Formació escolar sobre referent a les vies de transmisió, i Ia seva salut es limita tan sols a enfermetats infeccioses en general perque la societat no estava prepa- evitar les sensacions de malestar i prevenció. rada per abordar una malaltia d'a- físic que provoca la falta de questes característiques i dimen- substància, i per tant les capacitats 2. Guardar les mesures gene- sions. de prevenció de la persona són rals que disminueixen el risc de Ben conegudes per tots nosaltres pràcticament nules. contagi de qualsevol malaltia de transmisi6 sexual (utilitzaci6 de son les noticies que ens arribaren Es important tenir en compte que profilàctics). de molts diferents punts en tot el tema de la prevenció un d'Espanya, i la nostra comunitat factor prioritari és la "Percepció de 3. No compartir xeringues o (inclós el nostre poble) no se'n va objectes personals que poden escapar, del comportament de entrar en contacte en la sang rebuig que es produia sobre tot a (fulletes d'afeitar, raspalls de les escoles, cap a totes aquelles dents,etc). persones que tenien aquesta 4. Mantenir un bon estat de malaltia o que per pertanyer a un salut, corn a mesura general, que grup determinat podia existir pugui retrasar la progresi6 de major risc de contreure'l. qualsevol infecci6 (en el casd de Afortunadament les campanyes i que ja hi hagui contagi) a l'enfer- programes de prevenció que s'han metat seguint una dieta equilibra- duit a terme a tot l'estat espanyol da, pràctica habitual d'exercici han contribuit a que aquesta físic, reduir l'estres emocional, evitar infeccions o reinfeccions, por,que arribà a ser fins i tot irra- risc". Aquest element és d'absolu- etc. cional i indiscriminada, vagi dis- ta importància en el fracàs dels minuint. canvis i per tant en la transmisió 5. Una actitut positiva i de res- Desde el seu descobriment fins del virus. Si parlavem de que en es pecte per totoes aquelles persones ara, són molts els avenços (cientí- cas de ses drogues, abans de la que puguin estar infectades pel fics i socials) que s'han donat en el prevenció hi ha la necessitat d'evi- virus, en la convicció de que tots tractament d'aquesta malaltia. tar el "Sindrome d'Abstinència", esteim exposats a aquesta enfer- Sobre tot es un pas molt important en el cas del sexe (via per la que es metat. transmiteix una bona part dels el coneixement de les vies de Per altra banda, el factor discrimi- casos de SIDA), les persones tenim transmisió. Això posa de manifest naci6 s'esta convertint en una normalment informació suficient, que l'idea de que només podia barrera per el canvi de comporta- pere) en molts de casos quan la afectar a una minoria, a més dis- ment, i esta influin directament en possibilitat d'un intercanvi sexual criminada, amb un estil de vida Ia transmisi6 del VIH. El temor al aumenta, no es pensa o no es determinat no és tan certa com rebutx, a la marginaci6, provoca "creu" que existesqui risc en ague- semblava i que tots i totes esteim l'ocultació d'inforrnacio personal Ila situació en concret (la persona exposats al virus de la SIDA que pot ser de vital importancia apareix saludable, normalment es (VIH), sobretot si no es prenen les per la nostra salut. Per tant, la Ilui- coneguda i pensam: "segur que no mesures oportunes. ta de tots els estaments socials i de té la SIDA" o tambe "per una tots i cada un de noltros contra la Hem introduit, ide), el tema de la vegada no tendre tan mala sort"). discriminaci6 es converteix en un prevencio. El prevenir la salut Desafortunadament, en un mo- camp d'actuacio directa en la pre- futura en moltes ocasions compor- ment les campanyes d'inforrnació, vencio de la SIDA. ta la reducció de determinats com- de prevenció,etc, deixen de ser portaments que de forma inmedia- efectives. Per aixo, és important ta o a curt plaç tenen conseqüèn- que tots tenguem "percepcio de Marisan Catalan Piagiries Oberts Les consequències de l'extrès en la pell. ida "superactiva", ritme La pell reacciona davant l'estrés problemes, fer relaxació, massat- "trepidant", vida familiar produint en primer Hoc una dismi- ges, etc. Tots ells bons remeis per Vrepleta d'obligacions. Un nució de la microcirculació sanguí- l'estrés. Cuidarse interior i exterior- caramull d'obligacions. Un cara- nea que suposa una reducció de l'o- ment fa que la persona se senti més mull de raons per no saber on es té xígen i dels elements nutritius i segura d'ella mateixa i la millor el cap!. Resultat: dóna com a resultat una gran lenti- forma de cuidar-se és cuidar-se la fatiga general del cos, tensió,... un tud del metabolisme cel.lular. Les pell. "cóktel" explosiu que pot resumir- conseqüències de tot aim') sari una Hem de guanyar a l'estrés!. Sempre se en una paraula: estrés. més lenta renovació cel.lular, la dis- he pensat que no hi ha persones Segons Juvena hi ha un parell de minució de l'energia en les cèl.lules Iletges, només mal arreglades. La classes d'estrés que tot seguit ana- i un gran creixement dels radicals persona s'ha de cuidar dia a dia. litzarem: lliures. L'esteticista és la millor per aconse- -Exbgen: provocat per agressions L'epidermis debilitada perd el seu llar-te dels productes que hem externes com la llum, la contamina- poder protector davant les agres- d'emprar. Ja ha passat a la história ció, les variacions tèrmiques com el sions exteriors provocant deshidra- comprar productes pel cuidat de la fred, la calor, etc. tació i envelliment, que a la vegada pell a qualsevol Hoc: poden provo- -EnclOgen: inherent a l'organisme, dóna lloc a grans irritacions. car alergies i irritacions a la pell. provocat per les nostres emocions. Un altre problema és l'augment de "Ozon", estudi d'estètica, assessora A saber: distrés, negatiu, originat Ia secreció de les glàndules sebàcies i fa el diagnòstic de la teva pell amb per tensió nerviosa, conmocions i sudorals produint asperesa i des- la seguretat que el que empres fa afectives, cansament, manca de camació de la pell. l'efecte que esperes així que posat son,etc; eustrés, positiu, totes les Per evitar aquests aspectes desa- en bones mans i entre al man de alegries. gradables s'ha de tractar deguda- l'estètica científica i especialitzada. El resultat no es fa esperar i les ment l'estrés: fer esport, sortit a reaccions s'encadenen. Veurem el caminar, reunir-se amb els amics i Catalina Font i Bauza camí que segueixen: parlar i compartir mutuament els Ettt Q rtt Tocar Bauleta er a tots aquells que apreciam i premetre consolidar al nostre poble valoram el fet vital i imprescin- un mitja imprescindible d'informa- pdible de la comunicació dins el ció plural, de tots i per a tots; de for- nostre model de vida actual, el recent mació per anar millorant i esser una naixement de la revista BAULA no mica més lliures i per entretenir-nos ens ha passat de Ilarg. activament, tot fnt poble. El dret i el deure a la informació ja Es de Ilei recorAxer l'esforç, saber ningú no s'ho planteja als nostres apreciar i agrair la iniciativa que tot dies; els anomenats massmedia, els just comença a caminar i que ja es mitjans de comunicació de masses, responsabilitat de tots, és una fita C/. Bernardi Font, 1 • Tels. 52 09 89/82 • SINEU estan pràcticament presents i immer- que entre tots els sineuers hem d'a- sos dins cada racó de la nostra vida, rribar a conseguir. I aims) pot ser pos- Sineu no pot esser una excepció. sible participant, criticant, aplaudint, Es difícil imaginar-nos les nostres col.laborant en definitava amb compres, la nostra percepció de Pen- aquest mitja. torn, la nostra ideOlogia, el nostre Segur que així BAULA creixerà una saber, els fets quotidians més sim- mica cada dia dins les nostres cases, ples; fora tenir en compte tot allò que al carrer o a la feina, per fer possible ens transmeten els mitjans de comu- les nostres cases, al carrer o a la feina, nicació tant escrits, gràfics, radiofò- per fer possible coneixer-nos minor, nics, audiovisuals, com els telematics aprendre dels altres i que els altres que ja toquen a les portes de les nos- aprenguin de cada un de nosaltres i tres cases. fer-nos sentir més comunitat. Dins el nostre poble BAULA ample un buit llargament arrossegat, una n Ar, 40 l. 2 00 6 SIEU inicativa que a petita escala ha de Maten Jaume Vanrell Ss cozza1et d 7oza Vita Tomeu de Son Marron: "Ens han obligat a viure de subvencions"

PERFIL Bartomeu Torres, pages, és un sineuer amb totes les conseqüències. Va neixel a Arta però ja de ben jovertet va venir a viure a la finca de Son Marron amb la seva familia: es conegut per tothom com en Tomeu de Son Marron. Va festejar a Sineu amb Aity Maria Artigues i s'hi va casar i hi va tenir un fill i unafilla, i ara fa poc un alb e. Esta o ha esta i;liiculat a diverses associacions culturais (La Prima,...) i agricoles (tresorer de la Cooperativa de Sineu, president de l'Associació de Porc Neo, sod del a anat bé l'experiència de ventatge es Lambe la grassa. Es Patronat de Races Autòctones de tornar a vendre porcs al igual que el cuixot "pata negra", Hmercat de Sineu? que té un millor contingut en gras- Mallorca, afiliat a Unió de Pagesos, -De moment la demanda es supe- sa que l'altra cuixot. La cam de membre de l'Associació d'Oví, d'una rior a l'oferta: no tenim porcs sufi- porc negre es més humil, més ten- associació d'agricultura biológica,... la cients per tots els que en volen. I va dre. El que passa es que durant un 1/isto no s'acaba mai). a més: hi ha gent que encara no ho temps ens feren creure que la gras- sa no era bona per la salut. coneix a això. cans de bou, però no són autèntics. -Que opines de la polémica que va -Tú ets un dels responsables que a S'ha arribat reconeixer que la quali- sorgir fa uns mesos, a rel d'una Sineu es tornin a vendre porcs. tat de les races d'aquí és molt alta, noticia en la premsa en que es deia -Vaig ser el primer que ho vaig al contrari del que ens feien creure. que a Sineu s'engreixaven porcs moure. Va ser a un dinar de la Unió De fet, hi ha un frau en el sentit que amb animals morts? de cooperatives on va assistir el molta cam diuen que és mallorqui- -Aim') no té res a veure amb la nos- conseller Pere Morey, i li vaig na per poder-la vendre millor. tra associació. Jo vaig telefonar tot demanar per obrir el mercat de -L'entrada al Mercat Comú, o a la d'una al conseller per informar-li porcs a Sineu i em va dir que si. Un Comunitat Europea, com ha afec- que la persona que feia això no per- dimecres va venir el seu director tat el camp? tanyia a la nostra associació. De general i jo i en Jaume Ferriol li -Molt malament: ens han obligat a totes formes els més perjudicats exposarem el projecte. Per?) a l'hora abaratir els preus a canvi de viure han estat els carnissers. d'arreglar papers tot es va aturar. de subvencions. -Quin futur veus a l'agricultura? Quan va entrar en Mariano Socies Quan hi entrarem el preu del xot -Tot s'ha mecanitzat molt. A Son n'hi vaig tornar a parlar i també era de 800 a 900 ptes. Ara, suposant Marron abans hi havia moltes per- digue que si: aleshores l'Ajun- que cada any en puja 100, hauria de sones: basta veure com es de grossa tament va construir les ins- valer 1400 o 1500 ptes. Idò només Ia greixonera de les sopes. Ara soc tal.lacions al Fossar. en treus 600 o 700 ptes el quilo. jo totsol i em sobra temps. -La peste porcina està totalment -Unió de Pagesos. -Pots parlar un poc del Patronat de erradicada? -A Mallorca som pocs, però hi ha de Races Autóctones? -A Mallorca sí. Ens digueren que ser. Els pagesos mallorquins son -El PRAM va neixer a partir d'un podiem estar ben contents ja que reticents al sindicalisme: alguns cri- grup de pagesos joves que voliem tenim el primer mercat d'Espanya tiquen els que hi estan afiliats. En recuperar les races de Mallorca. La on es tornen a vendre porcs legal- Pere Ramis, en Jaume "Curolla", intenció era fer-ho també amb les ment. El principal problema, la l'amo en Guillem "Puput",... foren plantes, per?) en aquest sentit no pesta, ja fa temps que noltros el dels primers a Unió de Pagesos. En s'ha fet gaire cosa. Hem recuperat tenim solucionat. el meu cas, sempre que sortia una especies que ara ja no hi serien. -Quines ventatges té la cam de cosa així, era dels primers que m'hi Voliem recuperar el ca de bou. Vam porc negre sobre la de l'altre porc? apuntava. Com més junts, com més trobar una parella pen) ja era massa -Té ventatges i inconvenients. El units, millor. principal inconvenient es que té vella i no va poder criar: el ca de massa grassa, però la seva principal bou es va extingir. Hi ha gent que té Miguel Puiggròs C4•4"A Saharauis, fins quan? " La carta de les Nacions Unides Espanya va optar per abandonar el poblacio que ells anomenen defensa la llibertat i l'autodetermi- Sahara. A partir poderosos, no tar- "vilaies", cada familia disposa nacio dels pobles..." PARAULES! daren en aprofitar l'ocasio i invadi- d'una tenda de tela anomenada ren tot el Sahara Occidental. "haima" on passan la major part " Els pobles sotmesos retroben la Davant aquesta situacio els saha- del dia, d'una petita construccio seva cultura, la seva religio i el seu rauis optaren per no sotmetre-se a que ells mateixos fabriquen en fang autogovern..." PARAULES! l'invasor i abandonar les seves on hi tenen els fogons per cuinar i terres, Algeria els va donar assili i d'una altra construccio molt petita i " La ONU promet un referendum al alla son des de fa 20 anys. exteriorment similar a la cuina on poble Saharaui per rimy 1992, per- nomes hi ha un forat al terra, es que siguin els saharauis els que "PATRIA 0 MARTIRI" aquest es l'escussat. No tenen mobiliari, deicideixin el seu autogovern..." el seu lema, i no abandonaran el exceptuant un petit armari de fusta PARAULES ! seu martiri, viure en el desert, fins on hi guarden tot el que tenen (tas- que el marroc no abandoni el seus sons, plats, fogo de buta, mantes, Solsament Paraules, anem ara a territoris i puguin tornar a la seva estores i poca cosa mes).. analitzar unes quantes realitats. El patria. Fins aquests campaments de Cada familia reb els aliments i l'ai- poble Saharaui, poble que molts refugiats saharauis, ens desplaça- gua per sobreviure, no els manca menjar pero nomes consumeixen el mes basic llet, pa, arros, formatge, te, llegums i poca cosa mes, la cam nomes la tasten els dies de festa i sempre es cam de cabra o de camell (quasi totes les families tenen un petit tancat en 5 o 6 cabres que s'a- limenten del poc que sobra a cada familia). Un dels costums mes habituals alla es beure te, per ells es tot un ritual, cada cop que fan te, en fan 3, " el primer amarg com la vida, el segon dolç com l'amor i el tercer suau com la mort", fer el te els suposa aproximadament una hora i beuen desconeixem perque darrerament rem un grup de mallorquins acorn- cinc o sis tes cada dia, aixi que cal- ni tan sols surt en els mapes, fa uns panyant la 3 Caravana per la Pau culau les hores que passen asseguts 20 anys es va veure obligat a aban- al Sahara Occidental, organitzada fent te. donar les seves terres i a refugiar-se pel Fons Catala de cooperacio al Un altre fet que ens va cridar l'a- en un reca d'un inmens desert dins Desenvolupament, dita caravana tenció va ser el paper de la dona, la territori d'Algeria. El motiu del seu la constituien ambulancies, nostra convivencia amb les families exili es complex i sols podem trobar camions cisterna, trailers carregats ens va fer permetre observar el seu una explicado dins la seva entre- de medicines, material escolar, ali- comportament, la dona es el motor mada i recent historia. ments, roba i sabates. dels camps de refugiats ja que L'any 1975 Espanya vivia els El nostre objectiu era conviure uns molts d'homes son a les zones fron- darrers moments de la dictadura i dies amb els aproximadament tenses, i elles duen el control de les erem molts els problemes a resol- 200.000 refugiats per tal de coneixer escoles, dels hospitals i dels tallers. dre, la situacio al Sahara occiden- els seus problemes i les seves neces- La dona es el pilar de la societat tal, antiga colonia espanyola, cada sitats. saharaui, damunt ella recau l'orga- cop es feia mes insostenible i Viuen agrupats en nuclis de nització economica i social dels campaments i han jugat un paper de les Nadons Unides) que es dedi- Despres de 5 dies de conviure amb important dins el Front Polisari. cava a la identificació censal dels les families saharauis tornarem a Des de la seva creacio l'any 1973 el saharauis que podien participar al Mallorca, la premsa recolha el viat- Front Polisari va lluitar per la inde- referendum. Aixi les coses el poble ge de Hassan II, Monarca de pendencia del Sahara Occidental i Saharaui esta perdent l'unica cosa Marroc,a França, on era rebut en rapidament aquesta organització es que li quedava, l'esperança de tots els honors, pocs dies despres el va convertir en l'única representa- poder recuperar per via legitima nou president espanyol, Jose M° dó politica del poble saharaui. El i sense necessitat de les armes els Aznar, visitava el Marroc per Front Polisari va lluitar per la seus territoris. Esgotades totes les reforçar les relacions entre els dos constitució d'un regim republica, possibilitats de Referendum sols paisos, però en cap moment es Ia República Arab Saharaui els queda enfrontar-se al Marroc mencionà el poble saharaui, en cap Democratica (RASD) que no comp- per via de les armes, trist futur per moment es condemna l'acció del ta amb el reconeixement internacio- un poble feble, desarmat, sense Marroc, en cap moment es sensibi- nal de les Nacions. infraestructura, sense suport inter- litzaran amb l'engoixa dels saha- Una de les tasques per la que mes nacional, trist futur per un poble rauis. lluita el Front Polisari i en general que l'unic que vol es recuperar la El Marroc es fa fort, cerca el tots els saharauis es perque es seva terra, la terra que perderen fa recolzament dels paisos occiden- dugui a terme d'una vegada el 20 anys. 20 anys son molts d'anys i tals. I els Saharauis, Qui els recor- Referendum que els permetra deci- mes llargs es fan en el desert, vis- da? Fins quan podran aguantar?. dir el seu futur com a poble però quent en condicions infrahumanes, inclus això s'els ha complicat ja que sols els queda la seva capacitat de Butros-Ghali, secretari general de mantenir-se units com a poble i les Nadons Unides, va anunciar el prega al seu Deu perque un dia no passat mes de maig la retirada del molt llunyà tornin a veure la seva Esperança Mateu contingent de la MINURSO (força terra.

ELECTRIFICACIONS I AIRE ACONDICIONAT

OGI, S..

Crrr dl , 22 l. 2 0 l. MO 08 6 64 SIEU Piagins Olc•r -ts Obres a la carretera de Palma. Is que hem passat darre- les carreteres estretes o amb rament per la carretera curves tenen una accidentali- E de Palma haurem vist tat molt baixa perquè es circu- que hi comença ha haver un la amb més precaució. bon enrenou. Són les obres de Podem posar com exemple la reforma i ampliació. de Palma-Sóller, on practica- Les obres seran de gran enver- ment no hi gadura i convé que tots i totes ha accidents i cap d'ells és hi estem ben informats perquè mortal, o la de on afectara a tot el poble. no hi havia hagut mai tants Per això hem volgut saber i accidents i tan greus com des- hem parlat amb el batle, prés d'ampliar-la. n'Andreu Mates. Ens ha dit Uns altres diuen que així sera que el projecte fou promogut seran més baixes. més rapida. El temps que hi l'any 88 des de l'Ajuntament, pre- pressupost total de les obres ha ara, amb cotxe, des d'on ha de sentat i acceptat per tots els munici- supera els mil milions de pessetes començar la reforma fins a Sineu pis que integren la Mancomunitat (ho il'eu llegit 136, mil milions) dels són 10-12 minuts. Quants en del Pla i aprovat dins la declaració quals uns 550 seran finançats pel podem avançar? segurament com a de la zona com a Comarca d'Acció Ministeri d'Administracions molt cinc. Id() bé, aquests cinc especial. Públiques, uns 490 pel Consell minuts valen mil milions! L'obra es dura a terme en tres fases: Insular de Mallorca i 89 milions els Reformar la carretera dura canvis al Ia primera en el tram que va de aporten els 14 municipis de la poble. Valdria la pena fer una refle- Santa Eugènia a Ruberts (els car- Mancomunitat, en definitiva dob- xió i mesurar les conseqüències tells que han posat ho marquen), la bers que pagam amb els nostres abans de que sigui massa tard. segona de Ruberts al Creuer de imposts. Sineu ens agrada tal com es, sense Llorito (devora Son Marron) i la ter- Esta previst que les obres acabin el coses desmesurades ni fora de Hoc. cera ja fins a Sineu, a l'alçada del desembre del 98, és a dir que com a Una reforma on només s'arreglas- vial de circunvalació. minim i amb molta sort duraran sin els punts més conflictius com La reforma consistira principal- dos anys i mig. Aquesta és la infor- les curves i qualque boci més estret ment en l'eliminació de les curves mació que tenim i ens demanam, ens pareixeria més que suficient i de Son Palou (això és el que ja s'ha és, si no ho varem entendre mala- començat a fer) i l'ampliació de la ÉS NECESSARIA TANTA L'AM- ment, el que primer es va dir que es carretera fins a 10 metres, dels PLIACIO? faria. Arreglar les parets segues que quals n'hi ha 7 de transitables i 1,5 cauen i pintar les línies d'enterra a per cada banda de vorera asfaltada. Alguns pensen que la carretera no tots els trams pels dies de boira. La reforma inclou la reposició de és segura. A Trafic ens han dit que No fa falta més. les parets de pedra que s'hagin de l'any 95 hi hagué 3 accidents, cap tomar, encara que ja s'adverteix que d'ells mortal. Esta comprovat que Coqué Aguiló i Jordi Ramis

Intl.ln prn v.4tt Elètr. AIME CO I OIE Llegiu n h (d n Qxln A rd rt El pitjor que li pot passar a l. 28 8 2 6 8 un mateix és que sempre el comprenguin. aula REVISTA DE SINEU Cr, 4 l. 2 0 84 SIEU l. Mòbl 08 44 8 Muen que...

iuen alguns sineuers que que diuen que s'altre dia pel futbet cola que havien de permetre que això de fer tants de forats ja li feia renous raros. els infants de 3 anys hi poguessin per dins l'església per estudiar es anar!. C abieu que s'altre dia van tor- seu terreny no pot dur a res de bo nar fotre una cartera? Aquest es ple de dia 1 de juliol fou força i que sa broma costarà 600000 ptes. S T pic va tocar a sa dona d'en Toni mogut. Pareix que es tenia de Pen) es resultat ha sigut que s'ha Saig, es ferrer. I és que aim') és una ses inundacions del 94 encara no trobat aigua a 9 metres de profun- loteria: toca a qui toca. I no és que acaba de tenir tothom satisfet: n'hi ditat i ja n'hi ha que pensen en sa no us ho diguem que es dimecres ha que demanen no pagar sa con- possibilitat de comercialitzar-la heu d'anar amb sos ulls ben tribució durant 4 anys, n'hi ha que com aigua beneida de Lourdes. badats. I aixi hi tot cada dimecres diuen que davant arniixades d'ai- Per ventura resultaria un bon hi ha un "percance". Amb un poc gua tan fortes no s'hi pot fer res, negoci per així poder pagar ses de sort en Tomeu de Son Marron etc. obres de restauració: encara hi ha la trobará (com recordareu ja va molta de gent que creu amb sos no podem deixar de citar els trobar sa de na Bel Bauçana). I T miracles. nous inquilins d'una casa de sa xerrant de robatoris s'altre dia va carretera de Lloret. Si fins ara eren alemany molt ric ha com- rebre es rector, a qui van fotre noticia els alemanys, ara ho són L) prat ca Don Enric.La fi ha 25000 ptes d'un donatiu. Una per- ses cotorres (lloros, no vos mal- passat sa barrina i es papers ja són sona que viu devora diu que va penseu!), que s'han fet salvatges i per l'Ajuntament. I que sabeu que veure dos sospitosos sortint a tota han fet niu a una teulada. hi volen fer?. Iclò un hotel. Pere) no velocitat. Diuen que es rector les un hotel qualsevol. No basta un ha posades de sa seva butxaca. Tes dimecres van d'ex. El 3 de hotel de 5 estrelles: ha de ser un de l'expresident Cristòfol T ja sabeu que es diari "Baleares" diamant per poder-lo omplir d'a- Soler voltava pel mercat, vestit 1 se publica en català. Idò diuen lemanys d'aquests de molts de amb "polo" i "bermudes" a l'estil que es Grup de sa tercera edat, que duros. Hi ha una cosa que molesta més "playero". El dimecres de el Ilegia des de sempre, ara ja no el al nous propietaris: el famós davant, 10 de juliol, l'exmister del reben. Quina deu ser sa raó?. TeleClub, o Casa de Cultura, o gran Barça, Johan Cruyff, es cansa- També mos han dit que na Maria Local de sa tercera edat, o Llar dels va de firmar autògrafs a tothom dels diaris, d'ençà que dit diari Padrins, o... té més noms?. De fet que n'hi demanava després d'ha- surt en mallorquí, no en ven tants han pensat esbucar-ho per així ver visitat es taller d'en Gago. com en venia. Haurem d'analitzar tenir una bona vista. Ja vos conta- sa mentalitat sineuera. O es que no rem com acabarà aquest "cule- T ens heu de perdonar quan, en estimam lo nostro?. brón". qualsevol secció de sa revista, surt alguna noticia que d'actuali- ambé deien que en Josep tat ja no en te res: en una revista 1 Maria Salom, un dels autors T trimestral poc es pot fer en quant a T que heu vist es batle quin cotxe dels llibres d'Història de Sineu, actualitat. Per altra banda donar 1 que mana! És grès eh! És una tenia possibilitats de ser nomenat ses gràcies al poble per sa bona pena que no tingui cotxeria per nou director provincial del MEC. acollida que ha tingut fins ara sa arraconar-lo d'aquest sol. Per ven- Ja ens hauria anat 136 que un revista, especialment entre els tura en Tomás no li ha donat per- sineuer ocupás un càrrec tan joves. Ara hem d'aconseguir que mis d'obres. Tanmateix sa pena important. Potser així acabaria tots es padrins també ens Ilegei- més grossa és que ja no el podrà d'arribar s'institut (que ja pareix xin. huir pel CIM, ja que com sabeu, més que probable que no arribi "Sa Princesa" n'ha feta una de ses mai). Però no ha pogut ésser. Sa A h! Ja no hi pensavem però seves. I es que "Sa Princesa" deu veritat és que en el MEC, tant si hi tots ho sabeu: es Lleó de Sant estar emprenyada que no li dei- governen es socialistes com es Marc torna tenir coa. xassin dur ses cendres a ses mines. populars, no hi tenim gens de bo. Respecte al cotxe del baile n'hi ha Inchis han anulat ses obres de s'es- Uns Xafarders ¡WI AEE Attrv rnrx d SivIetA

I

. , tr r v. n

lç d l Cttó ( Moda 11 6eg1e XX 1920

••••••••■••••••••• *I MO **al.*

Elntn "tltt. d nh rp d nnj. d "lbrt v tún d tl nr drnd n prl. nd.hn. d blnn. n drn d prl. ltt. d ñn. •llr• fnt. d trpl d Inn. Sbrr d pj n n l t. r. r. AO

•■••0.W...■

f(42:0) Pàgines Obertes ki•- Confirma ci (5 96 Els joves que ens varem confir- mar forem: Mg Antònia Buades Niel Tomàs Alvarez Keayney Antònia Coll BauzA Pilar Mas Cifre Pedro Gelabert Ferriol Antònia Torres BauzA Isabel Oliver Mulet Juan Munar Fiol Josefina Tugores Garcia Ona Bordas Gómez de la Tia Miguel Rebassa Matas Francisca Rebassa Salom José Serra Real Magdalena Real Miralles Margarita Ferriol Ferriol /vP Angeles Ramis Oliver Catalina Bergas Coll ia 14 d'abril al convent de riament anar davant el vicari epis- Pedro Roig Massanet Soler San Francesc es va celebrar copal i tota la comunitat cristiana a IW Francisca Gelabert Catalina Barcelo Alomar Ia confirmació de les quin- reforçar la nostra fe. Per tant, era un D 1‘4 4 Antònia Roig Perelló camí que nosaltres acabavem,un tes 78 i 79. No varem esser vint-i- M 4 Antònia Coll Rotger cinc ni trenta ni quaranta, sine) qua- camí que esperam que ens condues- Gabriel Gelabert Florit ranta quatre els joves que varem qui cap a la meta: Jesús. Angela Bergas Coll rebre aquest sacrament. En aquesta missa hi van par- Pedro Mestre Rayó Ramis Aquest dia l'església no ticipar tots, tant el catequistes, corn Sebastian Gayà Mateu Munar Ramis els confirmands, amb els seus res- pareixia la mateixa, hi havia un Miguel Tugores Gelabert grup musical, estava plena de pan- pectius padrins, com els post-con- Cristina Rebassa Real cartes en les quals es podia Ilegir el firmands. M'-' Antonia Tugores Pons lema "Tu ets qui tries", perquè real- Fou molt divertida i a la Joan Vanrell Torelló ment creim que és una opció nostra vegada emotiva. Seguidament es va José Andrés Genovart Rosselló i individual. celebrar un gran refrigeri al claustre Antònia Torres Artigues Bartolomé Torres Artigues de San Francesc on no va faltar de Per a preparar aquest esdeve- Mateo Coll Genovart niment ens yam reunir cada dissab- res. Catalina Mestre Rayó te a les monjes en unes trobades Finalment, només volem dir- Rafel Campins Duran molt divertides ja que malgrat fés- vos que estam molt contents d'ha- Margarita Perelló Munar sim molta de feina i activitats junts, ver emprès aquest camí i us volem Yana Comas Alomar Antònia Sampol Gili eren dies de companyerisme, d'a- animar que vosaltres també ens IVP Campins acompanyeu. Antònia Febrer mistat, un Hoc on ens podiern veure José Bergas Pujadas tots. Magdalena Real Sebastian Ferrer Perelló Tots havíem decidit voluntà- i Isabel Mg Oliver Raquel Pla Escobar

FUSTERIA Ferreteria GAEIA ES Antoni Ramis de Sineu — LLOGUER MAQUINARIA Cpr Mbl COPIES CLAUS "trt" vl Lladó VENDA DE: EINES - BRICOLATGE l ptt PINTURES - REG - MAQUINARIA Plaça Mercat, 31 Dels Bous, 48 Tel.: 85 50 25 - Part. 52 04 94 Son Costa, s/n. - Tel. 85 50 12 Tels. 52 06 34 - 85 52 01 SINEU SINEU SINEU E O vA mop! OIIliel A.C. SINEU, UN CLUB DE CAMPIONS. l passat 1 de maig es van presentar les diferents categories de l'Associació E Ciclista Sineu per a la present tempora- da. El lloc elegit no podia ser altre que sa vol- tadora del poliesportiu. El club està represen- tat enguany en les categories base per alevins, infantils, cadets i juvenils a més de la categoria de socials o ciclodeportistes i mAsters, com s'a- nomena ara. .-1/(Tins. i infantils Això pel que fa a les categories amb llicèn- cia, perquè com sabeu hi ha unrespectable número d'aficionats de Sineu que surten sovint a fer una voltai que també pertanyen al club. Els corredors de les diferentes categories són els següents: Alevins: Joan Campins Duran, Miguel Jeroni Ferragut, Jaume David Llompart, Miguel Rigo i Tomeu Cardell. Infantils: Marc Niell Jaume Vallès i Gerard Pons. Cadets: Miguel Mas, Rafel Niell, Vicenç Reinés, Joan Tugores, Pere Joan Mestre i Joan Pons. Juvenils: Antoni Martorell, Lluís Ferrer, Joan Febrer, Joan Rigo, Jaume Cardona, Manolo Muñoz i Marc Pons. Els esponsors d'aquests grups són Bicicletes Can Nadal i Portes Riutort. Socials: Marti Ferriol, Xema Estela, Xisco Llompart, Antoni Figuerola Guillem Martorell, Pep Toni Genovart, Antoni Mulet, Rafel Campins, Sebastià Gayà i Miguel Puign5s. Els socials ténen com a esponsors el Pub Sa Mola, Bicicletes Can Nadal, Portes Riutort i Bar Sa Plaça. Juvenils Els responsables esportius de l'AC Sineu són: Xema Estela, Martí Ferriol, Guillem Martorell, Antoni Mulet i el president Joan Riutort. VICENÇ REINES Les primeres satisfaccions dels corredors de l'A. C. Sineu en aquesta temporada no s'han fet esperar. El ciclista de Deià i que enguany pertany al club de Sineu, Vicenç Reinés, s'ha proclamat Campió de Balears en carretera en la categoria cadet. Aquesta jove promesa del ciclisme de les illes sempre ha Categoria Social demostrat la seva força i inteligència en les esportistes d'una manera absoluta i brillant (en la darrera etapa, crono- metrada, d'uns 14 quilòmetres va esser el primer amb una diferencia considerable sobre la resta de parti- cipants). En Martí destaca per la seva força física per() també per la seva sang freda damunt la bicicleta. No hem d'oblidar pelt, que tots aquests exits han estat possibles gracies a tots els corredors del club que s'han sacrificat fent una autèn- tica feina d'equip. Una vegada més, enhorabona. Vicenç Reinés Marc Pons, un jove amb perspectives CAMPIONA'T carreres en que ha participat, quali- PLA DE MALLORCA D'ESPANYA JUNIOR tats fonamentals en aquest esport. Una altra de les satisfaccions en Enhorabona. aquesta temporada de l'A.C. Sineu EN PISTA haestat en la XII edició del Pla de El Sineuer Marc Pons fue profe MARC PONS Mallorca per a socials, ja que en ta en "su" velódromo y logró el bronce. Una de les més fermes prome- aquesta edició el club de Sineu ha Marc Pons Salve, el honor isleño. Són ses del nostre poble es en Marc guanyat quasi la totalitat de les dos titulars, un de "La Voz de Pons, en la categoria de juvenils. En classificacions de la cursa. En con- Baleares" i l'altre de "Diario de Marc sempre sel veu pel poble en cret, en Rafel Campins (juvenil) ha Mallorca", del passat dilluns 29 de bicicleta, faci fred o calor, sigui de gaunyat el premi de la muntanya, juliol. I es que en Marc va estar dia o de nit. Xerrar de la família en Sebastià Gaya ha sigut el primer fabulós en el campionat d'Espanya per juvenils d'enguany, disputat a Pons es xerrar de ciclisme: en Marc juvenil, en Pep Toni Genovart ha es el major de tres germans, els guanyat la classificació de les metes Sineu els dies 27 i 28 de juliol. Marc prova de puntua- quals també corren amb el club. A volants, en Xesc Llompart ha sigut va fer tercer en la més tenen el suport incondicional el primer en el premi de la regulari- ció, darrera mikel Astorlaza de la seva mare i el seu padrí. tat, en Toni Figuerola ha guanyat en (Euskadi) i Oriol Gomis Hi va haver certa Segur que aquest estiu en Marc la seva categoria master, i com gran (Catalunya). polèmica amb els catalans que ens donara més d'una satisfacció triomfador d'aquesta edició, en també volien bronze, per() al final com ja ens té acostumats. Marti Ferriol. Aquest darrer ha guanyat en la classificació de ciclo- la fotofinish va demostrar que per- tanyia a Marc. El noi sineuer, junt amb Colom, Becerra i Arce, també va guanyar el bronze en la persecu- dó per equips. A més, Pons s'havia proclamat una setmana abans cam- pió de Balears de persecució i de puntuació. Ànim Marc! A veure si tenim un Indurain Sineuer!. No ens queda més que felici- tar l'Associació Ciclista Sineu: la gent del club que d'una manera desinteressada fa que l'Associació seguesqui endavant i els corredors que són els qui en certa manera recompensen la tasca i fan que, cer- tament, valgui la pena.

Miguel Gelabert ISA.ACIOS I EAACIOS EÈCIQUES Antn r Glbrt

Ctr. lrt, Il l. 2 02 4 l. Mòbl 08 2 SIEU FENT CULTURA cff Conversa amb Biel "Sabateret" empre t'has caracteritzat per De què va el teu darrer llibre? pret per poder fer la declaració en emprar un llenguatge, un Es un llibre de poesia que es titula..., català és un bon gest [aquesta entre- S estil, molt popular i rural. fins ara es titulava "Saliva", però vista es va fer dia 11 de Maigj. En Creus que aims) ajuda que les teves ara es titulara, si em donau permís, Cariellas no en va fer mai de gestos. obres arribin a un públic més el mateix que aquest poema que vos Al revés, un populisme, chien taus- ample, menys culte i intel.lectual? dedic, "Ferro de baula". me i caciquisme gens amagat. Això m'ho critiquen. Jo sempre he Si et dic Biel "Caragol"? Què és l'esquerra? procurat, especialment en narrati- va, en poesia no tant, emprar el català de Sineu, i mês en concret el sineuer de "cas sabataret". Es tracta de no escriure només de cara a Barcelona. Pretenc, tant en poesia com en prosa, més en aquest darrer, emprar el català de Sineu. Aquest català tant ric... un sineuer no diu mai si o no, per exemple, sempre se'n va per les branques. Les teves obres reflecteixen un poc la teva personalitat. Ho dic perquè en "Prims de barra" pareix que fas una síntesi dels teus records de la infància, de les històries que avui conten els padrins. De fet, en el pròleg que et fa en Damià Pons a Buf!...Una persona a la qual el cor Per experiència personal, a la dreta "Diàstole i quatre poemes d'amor" no li cabia dins el pit. Gracies a ell trobes interessos i a l'esquerra tro- diu que en els poemes et cerques a na Maria del Mar Bonet va tenir una bes idees. A un de dretes li demanes tu mateix reflectit en el mirall que idea clara del que eren les tonades per que ho és i et diu per conservar són els altres. del Pla de Mallorca. Jo l'estimava el que té: això no són explicacions!. Això ho fan tots els poetes. S'ha de molt. Ser dreta avui és ser neolliberal. diferenciar el que jo faig en poesia Andreu Mates? Vols llibres?. Compra-los. Vols del que faig en narrativa. Jo mai Potser avui és el millor batle que biblioteques públiques?... Als de m'havia plantejat escriure narrati- podem tenir. N'estic convençut. l'Inserso se'ls acaben les vacances va. Mai. Idò ara ja tenc acabat el ter- Bon gestor de la política municipal. pagades a Benidorm. cer llibre. Vaig adonar-me que el De fet, quan era segon batle exercia Has de dir res de la llengua? nostre català es trobava en una del mateix que exerceix ara. I molt Tot està explicat. situació crítica. Acompanyava la ben considerat, inclús pels seus I de Pais?. Això no hi està. meva filla a "Luna" i quan l'anava a adversaris politics de la Mallorca. Lliure, independent i cercar, si arribava mitja hora més Mancomunitat del Pla. socialista. prest, feia una volta per alla, i no Jaume Santandreu? I no ampliam més? sentia cap jove que xerras en Ostres, en Jaume!... En Jaume és un Tot el que ells vulguin. Sineu, Pla de mallorquí. Aleshores em vaig pro- monstre!... Es una d'aquelles dues o Mallorca, Mallorca, Illes Balears, posar contribuir a recuperar el lèxic tres persones del cosmos que em Països Catalans,... i per extensió de la nostra gent. Anava al mercat trobaran pel que vulguin. M'ho pot Espanya, Europa, el Món, amb una gravadora com aquesta demanar tot. Avui precisament l'Univers,... De totes maneres jo [assenyala la gravadora que enre- donen l'A d'or de s'Agrícola a sempre he pensat que, per avançar, gistra l'entrevista} i recolha, posem Manacor. en fer cada passa, el peu que més per cas, les paraules de la conversa Soler, Callalas o cap dels dos? compte no és el que s'ha avançat, de l'amo en Pep quan feia Cariellas segur que no. Soler és un sinó el que queda a darrera i dóna una barrina d'un cabrit amb una democristia: aims) d'entrada em fa l'impuls a tot el cos per avançar. altra cosa, amb tots els girs dialec- desconfiar. Ara, que gestos n'ha Biel, gracies per l'entrevista i pel tals,... I això ho he anat reflectint en tengut: plantar-se com va fer ahir poema. les meves obres. davant el jutge sollicitant un intér- Miguel Puiggròs

r(4.24: Ferro de baula. PERFIL Alerta! Avui, com sovint, necessitam despertar d'un somni, retpkirjt i "Sabatm et", és fill d'una d'una facilitat distorsionada ferm, d'una boldor enganadora, nissaga de fusto s, però de sabateis jtistament i que en l'enravenada consequent, ara, ara que em vénen, ara cap ni un. Va néixer l'any 44 a una fusteria s'ens deixondeixin els crulls de Is memòria un altre pic. del cantó del carrer de les Animes amb el Potser cal obviar ja l'agreng remug escatimat de Ilibei.tat, carrer de Sant Josep, en un clima social, cul- aquell temps empes, aquells veils records que ortiguen l'escrot... tio al i politic molfdifeient del que tenim ara, I desitjar que el viure en vés d'himnes faça bajoques de doble bessó. i que es veu leflectit en obres seves. D'idees Necessitam canar-nos la saba sineuera tots els matins, tots, si en una descurança, nacionalistes i esquenanes, com ell mateix per si, casualment, per si de cas, per per si en un ja està fet, la llecor de la tribu cercàs gorg somnolenc leconii.x, ha eso it un grapat de llit,tres (tant i ens posits en el franc possible d'haver de triar entre la ciencia prosa com poesia) i ha guanyat diversos pre- i els ous d'imnera: clapats, escampats i lletjos com feina d'embarc. mis (entre ells el de la "Revista de Sineu" I no oblidar que hi ha truges que es mengen els propis ;1984).. No ha passat pel la universitat, poi) Com cegues de femer s'ho mengen tot, inclòs l'instint de supervivencia... tot i això, el seu rostre, amb la barba, els ulls El que no mata engreixa... Qui dies passa, anys empeny... ja sabeu.

-ofunds datum les ulleres, i el Ducadosa la Som bestiar asilvestrat per la santa doctrina de la forqueta i el trinxet. boca, sembla el d'un intel.lectual d tota la Fer suaument rruuttu...!, sense troca, no ordre, ni pecat. vida. Va començar la seva caftera literaria Saber encamellar-nos dins el cor de l'amnesia si convé quan convé, fent col.labmacions a diversos diaris i revistes però no gaire temps, amics meus, estimats, que després s'ho OVUM. de la part forana, can era que ha culminat amb Necessitam femelles mogudes sempre i sense febleses a la sang del Cor obres com "Carussa" (1980), "Prims perquè dels seus pits s'hi pupa congriar llet, no pas iogurt, Barra" (1983), "Amb els ulls fits' (1990), sabedores que sabem que saben tot el que han de saber... I més! "Històries de Son Sarigot" (1991), "Pols de Que ens facin costat, perquè nosaltres farem costat i pla i esquena. core" (1992),"Dióstole i quatre poemes d'a- I mascles en grans estols, sens dogmes, com cantaires rossinyols de mitjanit, mor" (1994), "Albellons de la memò- que de veritat, no son homes de cantar, clar, fotre!, pen) quin goig, Déu! ria"(1996),...i nombrosos. artifles d'opinió a la Rompedors d'esquemes, respectadors estrictament d'allò respectable... premsa. Ha fet part de la seva vida, arid, la Tot i conéixer tots plegats, néixer dins el coneixement de la saviesa seva familia, entre Sine Cala Gamba (Coll de que: d'en Rebassa), venent desu i de cuines a cactus, No és que siguem sineuers, el segell no importa, jovenea: Nosaltres som Sineu. passant per xgmeies, material electric, (A la revista "baula". A tots els seus redactors i collaboradors, en homenatge evidentment escrivint. d'amistat i consideració per la feina ben feta). Biel Florit, "Sabateret". Primavera 96.

Epltt n Grrvt dl p SIEU l. 2 08 42 FENT CULT UTA

Elements: Avui, LA BAULA

a fisonomia d'un poble és el resultat sumatiu de tota una sèrie d'elements característics (traçat de carrers i plages, tipologia de cases, ...) que d'una manera o altra s'adapten al medi físic de la pròpia localització. Pere) hi ha tota una sèrie d'elements L mês o menys significatius que podriem considerar com a petits, que són els que en alguns casos complementen, dónen caracter i fins i tot articulen el conjunt d'una façana, d'un carrer o plaça i globalment de tot el poble. Són iclò aquests petits ele- ments, que per ventura veim cada dia i a força de tenir-los devora no ens hi fixam, l'objecte d'aquesta secció, dins de la preten- ció més amplia de donar a conèixer el patrimoni própi del nostre poble. A cada article intentarem mostrar un element concret, del que n'analitzarem la funció, els materials, les diverses tipolo- gies, ... i a més d' esmentar-ne alguns dels exemples més significatius, en donarem la localització concreta i l'estat actual, sense pretendre però que sigui un inventari exhaustiu, encara que sí hauria d'esser significatiu. En aquest primer article, donat que la revista s'anomena Baula, intentarem presentar aquest element complementari i al mateix temps important de la porta típica de les nostres cases.

NOM: Baula porta, que sol consistir amb un clau llis o decorat amb una creu o aspa, o esser un element més complexe i decorat, en els casos DEFINICIÓ: més sençills no hi ha cap element de contacte. "Peça circular o semicircular que serveix per trucar a la porta ...". Diccionari Alcover-Moll. MATERIALS: Ferro, Llautó o Fusa "Peça circular, generalment metàl.lica, que serveix per a trucar a una UTILITAT: porta, estirar-la en obrir-la o tancar-la ...". Gran Enciclopedia Catalana. Tocar. "Tocar bauleta" (joc d'infants pràcticament desaparegut). FORMES: Estirar o agafar. Circular : plana o cilíndrica. Decorativa. Semicircular: generalment cilíndrica. LOCALITZACIÓ: Oval: cilíndrica i tornejada. De Penjoll. A la majoria de les cases amb portes a l'entrada i a la cotxeria. Altres. Totes elles poden esser simples o més complexes: decorades amb POSSIBILITAT DE PERVIVENCIA: incisions, entorsillades, estriades, tornejades, amb relleus (cares, Tant sols amb funció decorativa ja que són substituides per tim- carasses, antropomòrfiques, zoomôrfiques, geomètriques,...) etc. bres i porters automàtics pel que fa a la funció de cridar, i per Pel que fa a la subjecció a la porta també hi diversitat de formes, poms, manetes i anses en la funció d'agafar i estirar. Per altra des de un clau fins a tota una peça, generalment decorada que banda desapareixen amb la proliferació de persianes i vidrieres subjeccta els dos claus i a vegades els punt de contacte amb la als portals de les cases i portes basculants a les portasses.

iti44 ••5 004 t ttp pela v

per viure al poble creà noves barriades, cosa que es reflexa en diversos poemes:

Homes si us heu de casar anau a la Bona Nova donen ses dones a prova i si no agrada no va.

En Floquet amb so perfil per davers ses Cases Noves diu que no troba dones com sa filla de Can Gil.

També es anomenat un succés que gafant per títol aquesta dins Sineu es va espargir qui sap quan va succeir: dita el que es vol suggerir s'hermosura ve d'aquí A es que tot ha anat canviant. no hi ha poble mallorquí Voleu sabre que ha succeit I en especial fent ressò a la pagesia que ens faci competencia. en es poble sineuer que ha sofert molts canvis en poc a en Tià des carrer temps. En aquesta secció nova de la No hi ha poble que ens fad com- s'al.lota l'ha desdit. revista anirem fent un recull de petencia ja que no estem mancats cançons i gloses amb les que moites de res, segons aquesta altra cançó: Mai ha faltat la devoció cap a la generacions de pagesos sineuers mare de Déu de Sineu per part dels s'han entretingut i els han ajudat a A Sineu tenim de tot sineuers. En aquesta cançó tenim passar aquelles jornades de treball nomes ens manca es botxí mostra d'aquesta devoció per part de sol a sol que feien. tenim es calatraví d'un pagés: Essent aquesta la primera vegada que escorxa ases i tot. que la secció surt a "baula" hem Mare de Déu de Sineu cregut oportú dedecar-ho a cançons La Plaça, com a nucli de la vila, dau aigua a sa meva rota que fan referencia a diversos aspec- també es anomenada en cançons sa palla la vos don tota tes de la nostra vila. com aquesta que dedica un home a però es blat ha de ser meu. No hi ha manera mes bona de la seva estimada: començar que alabant les al.lotes I per acabar vos proposam una sineueres així com fa aquesta glosa: Plaça reial de Sineu endevinalla: Quan l'arbre de la ciencia que de pics t'he atravessada Vós que sou un home entes dins el paradis florí per anar a ca s'estimada un punt allargau la vida una llavor s'establí carinyo de lo cor meu. quin és l'animal que crida Déu no ho pogué consentir quan té la cam consumida que se perdes tal herencia La necessitat de cases per a la gent i quan es viu no diu res? de s'hermosura de s'essencia que deixava la caseta de foravila

Classes Particulars: Matemaiques, Física, Química, Biologia, Geologia, Ciències M Naturals... AUÇÀ, USE & MIQUE ASSESSOIA ISCA - SEEIS COAES 7 ASSEGUACES )

Crrr Mjr, 8 r. l. 2 08 0 Miguel Puiggròs. Tel. 52 03 85 SI EU ó èt u es un pi qualsevol, sinó que té un De canonge a nom propi i si és una mar, no és el poeta: vast oceà victorhuguesc sinó la mar de Pollença. Tots els detalls, en la Miguel Costa i Llobera poesia de Costa, són vist concreta- i "Lo Pi de Formentor". ment. iquel Costa i Llobera va Costa i Llobera observa el pi i no nàixer a Pollença el 1854, el perd de vista, la visió del pi ha M fill primogènit d'una colpit la seva Anima. L'Anima del familia de propietaris rurals. De poeta és arravatada, de sobte, per la petit va rebre la influència del seu lluita i victòria del guerrer que hi oncle, metge de Pollença, que li va descobreix; el poeta s'identifica fer descobrir el paisatge local i li va amb el pi, li comunica vida i rep fer llegir els classics llatins. EstudiA vida d'ell. la carrera de dret a Madrid, i a de Costa i Llobera es, indiscutible- Aquesta identificació del poeta Barcelona, on pogué frequentar els ment, el " Pi de Formentor "; un amb el pi la podem veure clara- cercles literaris i participa en els poema escrit en la seva època de ment a la primera estrofa i, sobre- Jocs Florals. maduresa l'any 1875 i que pertany tot, en les cinc primeres paraules El 1880 inicià la carrera ecle al recull de poemes titulat del primer vers: "Mon cor estima siàstica que acabà a Roma; però, "Primeres poesies". El Pi de un arbre". Costa i Llobera identifica quin motiu va impulsar al nostre Formentor pertany, encara, per la el pi corn un monarca i això ho autor a seguir el carni de Jesús? seva textura estètica, a un mon podem veure a la segona i sisena Doncs simplement perque ja estava romantic " cent per cent, el tipus de estrofa: cansat de fer de senyorot rural tal poema que hauria d'haver produit " Déu ungí d'aromes sa testa consagrada corn deia ell en bon italià de:" man- la Renaixença. i li dona per trono l'esquerpa serralada, giare, bere, dormir, vestir calzoni" . A Costa i Llobera el podem situar per front la inmensa mas ". Va obtenir una canongia a la Seu de entre el Modernisme i el "i truimfador espolsa dam unt les nuvolades Mallorca, ciutat on residí lliurat a Noucentisme; els noucentistes sa cabellera real ". les tasques pròpies del seu ministe- prendran com a model a Costa per ri i a l'intim treball de la poesia. la seva rigurositat ipel vers ben tre- Cal remercar la presència de Des del 1918 abandonà, gaire- ballat. L'autor s'inicià en la poesia dos animals en el poema ja que bé, la literatura activa: de pietat amb poemes com aquest, d'una Costa és un gran amant de la natu- encongida començà a sospitar que gran qualitat i per això podem dir ralesa, es tracta d'un voltor i d'una els versos eren un exercici massa que tota la seva poesia és una poe- àguila marina. El pi contenpla els profà i potser es deixà influir per la sia mestra que segueix el camí d'al- animals amb molt de detall, sent el sensació, evidentment injustifica- tres mestres com Lamartine i Victor crit sublim de l'aguila marina i l'ala da, d'haver perdut l'atenció dels Hugo. gegantina del voltor remoure son lectors i de la critica. Morir a la Passem ara a comentar el poema i fullam. trona d'una església de Palma, Veurem clarament la riquesa de la El to orquestal del poeta es l'any 1922, mentre predicava el poesia de l'autor. manté en gradació perfecta de mots panegíric de Santa Teresa d'Avila. El Pi de Formentor és un poema i d'imatges en les estrofes tercera i Tes obres de Costa les podem de vuit estrofes en versos alexan- quarta: el poeta mira el pi i el veu classificar de la seguent manera: drins part va de la primera estrofa envoltat de Bum divina; l'àguila i el L'any 1885 publicà un volum de fins a la quarta i la segona corres- voltor remouen son fullam, el pi poemes amb el titol de Poesies, al pon a les estrofes 5-8. revincle per les rogues sa poderosa qual van seguir De l'agre de la terra A la primera part l'autor ens des- rel.... L'expressivitat del llenguatge (1897), Tradicions i Fantasies criu un arbre, es tracta concreta- i l'us encertat de la conjunció i" en tè (1903), Horacianes (1906) i Visions ment d'un pi, peró no d'un pi nor- pluges i rosades, i vents i llum arden- de Palestina (1908), aquest darrer mal i corrent sinó del pi de ta", prepara gradualment el procés fruit d'un viatge a Terra Santa. Formentor ja que en la poesia de evolutiu de l'arbre, que de cop i El poema que m'ha agradat mes Costa tot és concret: si és un pi, no volta apareix davant els seus ulls transfigurat en vell profeta, i amb el poder seductor l'atreu a alimentar-se a Lo Pi de Formentor com ell de les amors del cel. A partir de la cinquena estrofa Electus ut cedri. entram en la segona part del poema. Aqui el poeta estableix un diàleg amb Mon cor estima un arbre: mes yell que l'olivera, l'arbre i amb ell mateix. més poderós que el roure, mes verd que el taronger, A la cinquena estrofa podem veure conserva de ses fulles l'eterna primavera clarament la grandesa del pi de i lluita amb les ventades que atupen la ribera, Formentor: que cruixen lo terrer. "domina les altures i aguaita l'infinit.... i te el llamp i l'oratge No guaita per ses fillies la flor enamorada; per glòria i per delit ". no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungi d'aromes sa testa consagrada Es a la setena estrofa om podem i li donà per trono l'esquerpa serralada, per font la inmensa mar. observar que el poeta inicia el diàleg amb el pi i amb ell mateix: Quan lluny, damunt les ones, renaix la Hum divina; " Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la term impura, no canta per ses branques l'aucell que encativam; com a penyora santa, duré jo el teu record. lo crit sublim escolta de l'aguila marina, Lluitar constant i Micet; regnar sobre l'altura o del voltor que puja sent l'ala gegantina i alimentar-se i viure de cel i de Ilion pura..., remoure son fullam. Oh vida! noble sort!". Del Him d'aquesta terra sa vida no sustenta; Costa dura el record del pi dins el revincla per les rogues sa poderosa rel. seu cor i ho traspassarà, com diu ell Te pluges i rosades, i vents, i Hum ardenta, mateix, a la terra impura, és a dir, a la i, com un yell profeta, rep vida i s'alimenta societat mesquina i egoista. El poeta és de les amors del cel. jove i ha de lluitar molt per poder seguir dins aquest fabulós món que és la poe- Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge; sia; un món, potser si, ple de contradic- domina les altures i aguaita l'infinit; dons peró, que a la llarga, dóna un gran per ell la terra és dura, mes besa son rematge lo cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge plaer. I aixó es nota en els tres darrers per gloria i per delit. versos de la setena estrofa: " Lluitar constant i véncel; regnar sobre l'altura Oh si: que quan a lloure bramulen les ventades i alimentar-se i viure de cel i de Ilion pura..., i sembla entre l'escuma que tombi lo penyal, Oh vida! noble sort!". llavors ell riu i canta mes fort que les onades, i triumfador espolsa damunt les nuvolades En la darrera estrofa l'admiratiu sa cabellera real. subratlla la plenitud de sentiment amb què parla el poeta, i per a parlar amb Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, sentiment és menester que algú ens com a penyora santa, duré jo el teu record. escolti. El poeta no té ningu al seu costat; Lluitar constant i vencer, regnar sobre l'altura parla amb ell mateix, parla al jove real de i alirnentar-se i viure de cel i de llum pura...., vint-i-un anys que és ell, i es compromet Oh vida! noble sort! a traspassar boirades i arrelar dins l'altu- ra com l'arbre estimat i envejat. El pi és Amunt, Anima forta! Traspassa la boirada el propi Costa en el llindar de la joven- i arrela dins l'altura com I'arbre dels peuxals. tut, és l'autodefinició de com vol ser en Veuràs caure a tes plantes la mar del mon el anys a venir. El pi ja és vida seva. i tes cançons valentes aniran per la ventada com l'au dels temporals. Persona i obra es compenetren. Joan Mateu Cladera BIBLIOTECA bhI

Com ja sabeu la Biblioteca organitzà, amb la col.laboració de Sa Quintana, el II Concurs de Redacció i I de Dibuix per a celebrar la festivitat de Sant Marc. El tema fou: EL TEU POBLE. S'havien establert dos premis, un per a cada apartat, però a l'hora de fer-ne la selecció ens trobarem què tant les redaccions com els dibuixos eren d'una gran originalitat i qualitat, per tant n'atorgarem tres de dibuix i dos de redacció que, tal i com ho prometerem, anirem incluint-les en aquesta revista. REDACCIO: EL TEU POBLE. "Fa molt de temps el meu padri em va contar una història d'un poble ocultat en el cor de Mallorca, d'una preciositat que et cega els ulls. AIR en el poble, la gent és molt amable, encara que la seva ànima t'intriga. Els seus voltants, en primavera, estan plens del blat encara verd i mentrestant el vent l'oreja com si el pentiniis, d'un verd viu, ple d'alegria, que t'inquieta a cada pas que dones, el vent et pega als ulls i amb aquell flaire fresc com la menta pareix que t'han de rebentar. Camines i camines i no et canses de caminar pels seus carrers com si fossin un aplec de laberints que passes 1.001 cops pel mateix Hoc. T'impresiona veure el seu mercat amb els arbres enrevoltant-lo i pots gaudir de la seva bellesa i les seves escales que et duen al centre de la vila, infi- nites com les estrelles. El Palau dels reis, de Jaume I, que t'observa i tu no pots deixar de mirar-lo, és una de les més belles coses que niai has pogut contemplar. El convent dels monjos Minims, que encara el conserven i el seu claustre, un gran pati ple de columnes gegantines i el pou enmig. Vas caminant i no pots creure el que veus, és un gegant de cents d'anys que repica les cam- panes, que et penetren al fons de l'orella. Ara la seva esglèsia a punt de caure i deixar enrera milers d'anys i milions de miracles dels nostres avantpassats i, cada dia, el campanar li replica a l'esglèsia perquè l'abandona. En aquesta vila et sorprén la immen- citat de placet es que et donen una impressió de soletat, plent d'arbres, i elles t'atreuen i et pressionen fins que no et seus en un dels seus bancs i contemples embabiada els seus monuments, com les dides, el lleó de Sant Marc o la placeta dels Donants, fins que és l'hora de marxar i pel cam' mires com es pon el sol i les orenetes van a dormir i t'atures i contemples el teu voltant, i somrius i comences a ccírren Jo, innocent, no sabent de qui parlava el meu padrí, li pregunto: - I quin is aquest lloc meravellós?. El meu pachi em contesta i em diu: - I quina vila potser mis qui en la que vius, is el teu poble!. lei meu poble is SINEU". M4 Antonia Munar Fiol, 8. ler. premi.

Magdalena Roig ferriol, (2on E.G.B.) ler. premi. "Panoràmica d'es Fossar" DARRERES NOVETATS.

COMIC.- En Joanet de la gerra. Ed. Moll. Palma-94. Batiaments Abril, Maig i Juny: 17/4196 Sergi Ramis i Frau, fill de Joan i Antònia Agnès. EDUCACIO.- Estimem la nostra 1/6/96 Pere J. Jaume i Camps, fill de Pere Joan i Concepció. terra. Guillem Ramis Moneny. Ed. 9/6/96 Guillem Toni Munar i Martorell, fill de Joan i Joana M. Moll Palma-95. 9/6/96 Aina Niel! i Real (foto), filla d'Antoni i Antònia.

LITERATURA.- Les finestres s'o- Primeres Comunions Abril, Maig i Juny: bren de nit. Manuel de Pedrolo. 19/5/96 Francesca Alomar i Riutord, Gabriel Ferrer i Miguel, Ed. Moll-93. Francisca Alzina i Munar, Joan Ferriol i Riutord, Margalida Florit i Amengual, Lluc Albert Barceló i Gelabert, Maria Cladera i CUINA.- Mallorca a la cuina. Ed. Tarongi, Gabriel Jaume i Alomar, M. Antònia Llull i Torelló, Mari Carme Sansó i Sabater. Ludiprex-96. 2/6/96 Vicenç Barbera i Genovard, Margalida Jaume i Alomar, Jimenez, Jaume Biel Barceló i COSTUMS.- Rito, música y escena Joan Roig i Ferriol, Cristina Esteva i Munar, M.Magdalena Munar i Martorell. en Semana Santa. Ed.Com. de 25/6/96 Mateu Cladera i Font. Madrid-96. 29/6/96 Toni Munar i Mascará, Pere Munar i Mascaró.

HISTORIA.- Breve historia de Han fet 18 anys: Europa. Ed. Alianza. Madrid-94. 1/5/96 Maria Victòria Amorós i Lopez. 4/5/96 Gabriel Fuentes i Sancho. ARQUITECTURA.- La Seu de 12/5/96 Xisca Rebassa i Salom. Mallorca. Ed. CIM. Palma-95. 14/5/96 Catalina Mestre i Rayo. 28/5/96 Pep Toni Munar i Fontirroig. CINEMATOGRAFIA.- 100 gran- 31/5/96 Teresa Ramón i Campos. des directores de cine. Jose M4 8/6/96 Joan Cerdà i Bordàs. Caparrós Lera. 27/6/96 Bel Maria Oliver i Mulet. Ed. Alianza. Madrid-94. Aviat serán majors: DIBUIX.- El moble a les Hies 20/7/96 Angela Bergas i Coll. Balears(XIII-XIX). M4 Jose Massot 21/7/96 Maria Antònia Jaume i Font. Ramis d'Ayreflor. Inst. Balear de 3/8/96 Sebastià Gaya i Ramis. Disseny-Palma-95. 13/8/96 Angel Fernandez i Salguero. 24/8/96 Rafe! Campins i Duran. ENREGISTRAMENTS SONORS.- 27/8/96 Joan Company i Bergas. CD: Ses minors cançons. OCULTS. 29/8/96 Maria Eugènia Ribas i Ordines. 29/8/96 Maria Antònia Roig i Perelló. Antònia Real Noguera 13/9/96 Cristina Magda Rebassa i Real. 17/9/96 Antònia Torres i Bauçà.

Matrimonis Abril, Maig i Juny: 13/4/96 Sebastià Quetgles i Gamundi amb M.Antemia Alomar i Munar. EEOS 1/6/96 Joan Simó i Femenia amb Coloma Ferriol i Fontcuberta. IEÉS 22/6/96 Joan Mestre i Gaya amb Miquela Tugores i Pons. A SIEU Defuncions Abril, Maig i Juny: 10/4/96 Francesca Ferragut i Munar (93 anys). Ajuntament . 52 00 27 Fax Ajuntament: 85 50 63 15/4/96 Maria Font i Mestre (88 anys). 19/4196 Guillem Estarelles i Morro (78 anys). Policia Local: (908) 53 00 10 30/4/96 Joan Mates i Niell (89 anys). Apotecaria Estela: 52 01 19 Pel Maig no hi hagué cap mort. Apotecaria Barceló: 52 00 13 Especial menció a M.Elisabeth Bennasser i Bauça, que mori l'i de Juny a l'edat de 20 mesos. Unitat Sanitária . 52 02 92 Anunciam que si voleu enviar una foto d'alguna persona que, per Centre Salut . 85 50 43 alguna raó pot sortir publicada (batiament, comunió, 18 anys, Correus . 52 02 04 boda, defunció) podeu fer-ho. Casa Cultura: 52 06 27 Tindran prioritat les dues primeres que ens arribin cada trimestre. Centre d'Art s'Estacid: 52 07 50 CU OCI

Cinema : Els germans Coen. "Fargo".

Amb Fargo, Joel i Ethan Coen, tor- nen al Thriller contemporani, genere que inaugurà la seva carre- Música: ra ara fa 12 anys. La primera pel.lícula anomenada "Sangre The Cramberries Fácil" es escollida per la crítica Un disc dedicat als que ja no hi nordamericana com una de les 10 són. millors produccions del 85. Dos anys després amb "Arizona Baby" Després del gust de boca causat Llibres: introdueixen el seu peculiar sentit pel meravellós Album anomenat (1994), amb "Wilt" de l'humor i el mantenen corn una "No Need To Argue" cançons com Zombie, Ocie To My Humor angles. constant a tota la seva obra. Family i Ridiculous Thoughts, any "Muerte entre las flores" els consa- i mig després ens sorprenen amb Henry Wilt, professor de literatura gra com autors i fa que el seu cine- un nou Album "To The Faithful a un politècnic angles, consum la ma, malgrat sigui independent, Deported" que es un homenatge seva existencia entre la frustació s'extengui pels circuits comercials. als que ja no hi són amb noltros, d'ensenyar a uns alumne desinte- El seu millor moment arriba amb amb aquella ternura -i ràbia- que resats les seves classes i el "Borton Pink" que és tot un trobe- transmeten les cançons de Dolores per 111 al festival de Cannes i se'n dur O'Riordan. El seu nou treball té un desencant d'una vida familiar con- la Palma d'or a la millor pel.lícula sò més directe i més elaborat que vencional. Casat amb Eva, una i també els premis al millor direc- els dos anteriors. L'homenatge es dona robusta i dominant, sommia tor i millor actor. Amb "El Gran per gent de l'escena musical cone- despert amb acabar amb ella, arri- Salto", que és la pel.lícula més guda, com Kurt Cobain o John bant a assajar alguns projectes Lennon (I Just Shot John Lennon) i complicada i amb major pressu- d'assassinat amb una pepa infla- post, no aconsegueixen l'exit d'altres menys conegudes com que descubrí el ble especialment rebel. Però un dia desitjat. Ara,després de dos anys, Denny Cordell grup l'any 1991 i moria quatre Eva desapareix i Henry es conver- estrenen "Fargo" que conta la anys després; i inclús un tema teix en el principal sospitós de l'es- història d'un venedor de cotxes de dedicat al padri de Dolores, trany succés. Els interrogatoris de Miniapolis agobiat per les deutes i Joe,desaparescut fa alguns anys. la policia posaran a prova l'ingeni s'imposa una solució: contractar a També hi ha un doble record a les de Wilt,... Aquest relat, exemple Carl (Esteve Busceni) i Carl (Peter víctimes, especialment nins, de la cruel i refinat humor angles, fou Slormore), dos delinquents molt guerra de Bòsnia "War Child poc fins -o sigui el contrari d'un Bosnia", com també temes anti- dut al cinema per Michael dolent de guant blanc- perquè droga com és el cas de Tuchner. segrestin a la seva dona,per a treu- "Salvation". re doblers al seu ric i tacany sogre. To the Faithful Deported (Mercuri) A partir d'aquí, tot es complica CD (15 temes),2.895 pts terriblement. Es la història d'un Cassete,2.395 pts aprox. crim on els implicats perden total- ment el control de la situació. Font: EL SEMANAL Alexandre Aparicio

Jr(.40. )1 S SEC ESEU IAA IMEA EOEA IA M UEAEAI QUIOOOS Sopa SQUIEOAAGEIE sineuera: ACAAIY G Troba el nom dels 14 municipis CSEAMEGCAEGU que integren la Mancomunitat del Pla (veure pàgina 23 del núm. 0 de OOSIEAAUGAE "baula"). Una vegada resolta, amb SIEUIOEA les lletres que sobren, es podrà Ile- gir: una dita molt popular, un ES EAOA refrany, una espressió que empra- ven els de fora quan venien a IISCAMAIAO pagar imposts a Sineu, el nom d'un comestible dolç típic sineuer, OAIIUOMA i el nom d'un famós esportista sineuer ja difunt: EAAO AS

gŒi Qt ,frtt, ftÁvtlf

Objectes Regal • Ceramica Punt Mallorquí

S lç, l. 8 0 6 SIEU Especialitats en Cuina Mallorquina rt Mllr Sp d Mtn Arrò rt ll llà l frn Crl Clr frt 1éctrica 5ineu Síp l plnx EECOOMESICS Cl b l frt, t...

C Mjr, l 2 0 2 SIEU Sn rrn, l. 2 02 0 SIEU

. 1

Guanyi més amb la seva pensió

Tenir la seva pensió domiciliada a "la Caixa" on vulgui i quan vulgui i molts més té més avantatges: tramitació gratuita, avantatges. Informi's en qualsevol de les màxima rendibilitat per als seus nostres oficines de com pot guanyar estalvis, assegurança per a la seva més amb la seva pensió.

llar*, disponibilitat de la seva pensió Avttrt ttttt ld h ln . S.A. rl i t".

CAICA ISAIS I ESIOS Of WI4.0. ESplUA ES MOI E AU CUIA MAOQUIA CA. SAA MAGAIA E. 8 6 SIEU