aula REVISTA DE SINEU ESTIU DE 1996 Festes d'Agost • Saharauis, fins quan? • A.C. Sineu, un club de campions "SA OS A, CAUCA E AEAS Obr Sl Cltrl OI CAAY OOGAI ES Inró d 0 dt, l 2 hr Sl dExpn d lAjntnt d Sn n Ctn pblnt n dl é ntrnnl prt ftòrf llrn. t ljr ln 42 v tblr rln ln 6 n n l v trjtór ftráf prtr dl 6 rltznt rprtt d t pr l nrd tn. rò lntrè pr l ftr f l v d d lt nn, ll tx n h nt l pròl dl llbr pblà "SA OSA Cx d lr ln 8 br lbr dl ftórf ljrr Mnrrt. "Qn j r n nfnt, n dl ntrtnnt é rdv r l d rr rrr l ftr f d l fl l d ntr rdvn dn n lx: l d pr, b nfr d ldt d lAfr, l d l v r n nr vt d p,..." d lxpó ndvdl dl 2 h ft é d nt pn ltr tnt d l.ltv pr tt l ón. Al llr d l v trjtór n Ctn h dtrt pr l prt dtrrn. l últpl vt pr tál, Gr, r, nrd dAfr... hn rt nf xpn pbln. Entr l v pbln pd dtr l nrf br á Mnrrt (8 tr Mrt (8, prt l llr Ilbr ftráf n ldó d l rvr tr f 0 rln v dtrràn b l v btnr l pr dl lbr n l nntr Intrntnl d l htrph dArl l Snr (, pblt pr l prt dtrl nr ln 4 Obr ò r, pblt tbé pr lnr "SA OSA" Cx d lr. xpó prnt l l dExpn d lAjntnt d Sn, rnzd pr lObr Sl i Cltrl d "SA OSA", prtr dl 0 dt é n ló d ftr f d ntr rt rtrt. Són ftrf d rn frt ( x n trn n vd é l nbltt dt rn ftòrf pr ptr l pt l lnt é tdn d l ntr vd n t ftr f nvrtxn n tnt br drt. aula Editorial EISA E SIEU ment,té opinió i dret de crítica. I més NY 2 • 3er. Trimestre 96 10 Anys d'Esplai quan una de les conseqüències de la preu: 300 Pts. dimissió de Cristòfol Soler com a Associació Cultural "Baula" a fa una dècada que un grup president de la comunitat autónoma Biblioteca Municipal de joves, amb Assumpta afecta a una de les funcions de la C/. San Francesc, 10 Gómez al davant, va decidir nostra associació: la normalització Coordinador: crear el grup d'Esplai "Sa de la llengua. Miguel Puiggrós Barcella". I és que, encara que Soler es va caracteritzar per defensar unes postures bastant positives de Redacció: Jno ho pareix, el temps passa volant. Alexandre Aparicio Han estat 10 anys de feina constant cara a la protecció del medi, l'impuls Joana Maria Antich per un Sineu millor, no lliures de a la llengua, la democratització de Esperança Mateu problemes i crisis, pen) tampoc d'a- les institucions, les relacions amb les Josep Lluis Gaya altres comunitats de parla catalana, Marisan Catalan legries i satisfaccions. Miguel Gelabert Creim que associacions com "Sa etc. Això són postures totalment Pere Joan Niel! Barcella" són importants per tot contràries a les que va dur Cariellas Coqué Aguiló poble que desitja educar els més i a les que manté el seu partit, el PP. Jordi Ramis La remodelació del govern Joan Mateu joves en uns valors humans bàsics (en què com l'ecologisme i l'altruisme. la independent Ina Martinez, massa Col.laboradors: progre" pel partit, ocuparia una de Antoni Frau Rebassa Reconeixem la feina que han fet i Antoni Jordà Real que fan tots els monitors, coordinats les conselleries més importants) va Joan Parets per Miguel Gelabert "Confit" i fer vessar el tassó. El propi PP, com Antoni Aguilà Catalina Ferriol "Serradora", i des sabeu, va demanar a Soler que dimi- Catalina Font tís. Soler encara no havia demostrat Mateu Jaume Vanrell de "baula" els animam a seguir tre- Magdalena Real ballant. res, per() al manco l'estil de fer poll- Isabel M" Oliver Volem recordar al poble que la tasca tica era molt més moderat del que Antònia Real de "Sa Barcella" no és fàcil: en l'es- es tavem aconstumats. Correcció Lingüística: plai no es guarden els al.lots, sinó S'ha demostrat que, a pesar dels M.' Magdalena Alomar que se'ls educa al mateix temps que escàndols recents (Cas Calvià, Túnel Fotografia: se'ls diverteix. L'única compensació de Sóller, Fundació Illes Balears,...), l'amo en Biel (però també els que hi Miguel Gelabert que tenen els monitors, com els Rafel Campins membres de qualsevol associació estan a darrera, poders econòmics i Miguel Puiggròs sense ànim de lucre (la revista financers inclosos) continua coman- Publicitat: mateix), és la satisfacció per la feina dant al PP. Ara hi ha posat Jaume Matas, que segur serà un ninet "bon Esperança Mateu Busquets ben feta. C/. Ramon Llu11, 11 Finalment, només volem demanar a al.lot". Per ara no podem fer judicis, Tel. 52 08 99 l'Ajuntament que acceleri tot quan pen) esperam que governi bé i per a Disseny i Maquetació: sigui possible l'acondicionament del tots els mallorquins. Com que som si el govern de Matas és Jordi Ramis Ferriol local que ara ocupa l'esplai, ja que objectius, Josep Lluis Gaya no compleix les condicions mínimes. favorable per Mallorca ho sabrem Miguel Bordoy apreciar. Diposit Legal: Decapitació de Soler. I a cultura tindrem a Flaquer. I el PM 01296 - 1995 Consell Insular desbaratat. I proble- Aquest segon editorial es titulava, mes judicials per Cariellas, Gilet, Imprès a: en principi, "Clima favorable per la Berastain,... I els de Verger i els de Gràfiques SIBA - Tel. 52 32 44 nostra llengua". El seu contingut era Cariellas es fan amics. I els lleials a Santa Margalida iclò més optimista que aquest. Les Soler són molts. I... A Mallorca pas- Tira tge: 400 exemplars circumstàncies de les darreres set- sen moltes coses!!. t l rtl prt n t manes ens han obligat a escriure un rvt xprn únnt lpnó dl tr, xpt ldtrl nou editorial, ara no tan optimista. t‘l nt pr l rdó. "Baula", com a associació cultural, no té color politic. Ara, evident- Redacció 113 9,,,---06 l& Un segle: tot una vida. Es sa padrina de Sineu. No visió que va arribar al poble la passa cada dos per tres, ni dugué en Tarongí i va ser tot tots vivim per contar-ho. un esdeveniment. Per?) ella, na Caterina Real, -La gent ha canviat? "madó Sió", va complir 101 anys el passat 10 de maig. I -Tot ha canviat, i per bé. Ara ben fets perquè memória i tothom és senyor i tothom té el salut no n'hi manca. que vol. Com que segur que té moi- -Enyorau res del passat? tes coses per contar-nos hem decidit entrevistar-la i a -No. Només hi havia misèria. veure si de passada ens A temporades ho passavem dóna la fórmula magica per molt malament. Ara hi ha de poder arribar tan enfora tot i molt. qualque espiga, espigolavem 2 com ella. -Que trobau de sa festa que o 3 vegades per replegar-les vos feren l'any passat pel -Com passareu la infancia? totes, i quan traginàvem gar- vostre centenari? anàvem al -Ma mare es va morir quan bes amb el carro tenia 29 anys. Jo, en aquells darrera a peu per si queia algu- -Va ser massa. Va ser una cosa moments, només en tenia 7. na espiga i replegar-la. Hi mai vista. Mai em pensava que havia molta misèria i per això Mon pare es va tornar a casar fessin tot nixe, per mi. Vaig amb una vídua, na Maria d'es s'havia d'aprofitar tot. estar molt contenta. Abans feia els anys dia 9 de maig, però Pujol, que feia de dida a Cas -Com visquéreu la guerra? metge Gacies, on mon pare quan vaig anar a la Sala a cer- estava llogat. Mon pare també -En temps de guerra conrtivem car tots els papers, aquests va morir jove, als 40 anys. De a prop de Búger. Allà mataren duien que vaig néixer dia 10. gairebé tothom. Després de la petita només vaig anar a escola -Donau-nos el secret per guerra ho passàrem molt mala- 7 setmanes per aprendre les viure un segle. oracions per fer la primera ment. No hi havia farina i no comunió, i també perquè la podíem fer pa. Menjezvem pa de -Salut i carinyo. meva madrasta no volia que blat d'indies, que ens donaven Aix() ha estat el retrat d'una m'ensenyassin lletra. Ens raccionat. Tampoc no hi havia dona que, encara que ha guanyàvem la vida fent de roba: jo filava la llana del nit passat una dictadura, no pagesos. Vivíem del camp, i als per fer la roba als meus al.lots. aconseguiren fer-li arrelar 15 o 16 anys vaig anar a fer de -Vos heu vist arribar tots els una llengua forastera: madó teta, de criada i a fer feina a la avanços: corrent, Sió no sap xerrar en castellà muntaya. Com es vivia abans?. i l'entén molt poc. Gracies a -Què hi trobau d'així com va persones com ella la nostra -En tocar fosca anàvem a el camp? cultura va sobreviure dicta- encendre el llum d'oli o de dures i guerres i imposi- -Són uns tudats. Un temps ho petroli: una capsa de mistos cions a la força.