DOCSLIB.ORG

El Dipòsit Controlat De La Vall D'en Joan

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Dipòsit Controlat De La Vall D'en Joan El dipòsit controlat de la Vall den Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a làrea metropolitana de Barcelona 1974-2006 El dipòsit controlat de la Vall den Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a làrea metropolitana de Barcelona 1974-2006 Continguts Pròleg Un espai 1. Els orígens | pàg. 16 2. El compromís de | pàg. 13 metropolità 1.1. El destí de la brossa tancament | pàg. 34 recuperat abans dels setanta 2.1. Els precedents del | pàg. 15 | pàg. 18 Programa Metropolità 1.2. La decisió de construir de Gestió de Residus un nou abocador Municipals | pàg. 24 | pàg. 36 Articles dopinió 2.2. El dipòsit en la | pàg. 30 planificació ambiental metropolitana | pàg. 42 2.3. El canvi de paradigma en la gestió dels residus | pàg. 46 Articles dopinió | pàg. 55 6Foto: PV/BP 3. La gestió sostenible 4. La integració en el Cronologia Traduccions | pàg. 64 Parc del Garraf | pàg. 102 | pàg. 112 3.1. Laprofitament energètic | pàg. 84 1. Castellano del biogàs 4.1. El projecte de restauració | pàg. 114 | pàg. 66 paisatgística 2. English 3.2. El tractament | pàg. 86 | pàg. 140 dels lixiviats 4.2. El control i manteniment | pàg. 72 postclausura 3.3. Lexperiència pilot de | pàg. 94 disposició en bales Articles dopinió | pàg. 78 | pàg. 97 Articles dopinió | pàg. 82 Pròleg José Cuervo President de l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona En els darrers trenta anys, la cura i el respecte LEntitat del Medi Ambient (EMA) ha estat per lentorn han passat docupar poc més que linstrument emprat pels ajuntaments per canalit- els peus de pàgina de qualsevol programa polític zar les actuacions metropolitanes en matèria am- a esdevenir-ne un dels eixos fonamentals, amb biental. Sota les premisses del consens i la transpa- una dotació important de recursos destinats a rència informativa, els ajuntaments i lEMA han gestionar-los i a cercar noves maneres de valoritzar estat capaços de transformar lantic model de els residus i minimitzar-ne limpacte. La conscien- gestió en un feix de línies estratègiques clares i ciació ambiental, els nous reptes sorgits arran definides. de les conseqüències danys de planificació nul·la Altres instal·lacions que daten també dels i laugment demogràfic han estat determinants anys setanta han estat clausurades o fins i tot en aquest canvi global. substituïdes per infraestructures de recuperació La història del dipòsit controlat de la Vall den de residus, fent evident lespectacular evolució Joan reflecteix levolució conceptual, política i cap a les actuals polítiques ambientals. tècnica dels models de tractament que han estat El tancament del dipòsit controlat de la Vall aplicats a làrea metropolitana durant les tres úl- den Joan marca, per tant, un punt dinflexió de- times dècades. Mentre que labocament i la finitiu. Sembla clara la desaparició definitiva dels incineració eren inicialment els únics sistemes de abocadors generalistes, la primera i més evident gestió, actualment han quedat relegats als últims conseqüència de la metamorfosi de la consciencia- esglaons de la jerarquia de tractament de residus, ció ambiental de la nostra societat. reservant-los només als materials no recuperables El present i el futur de la gestió de residus o no recollits selectivament. ens porten a cercar respostes múltiples i trans- Tot i laugment continuat del volum de residus versals, gestionades a la llum dels valors i principis municipals i la dificultat de trobar emplaçaments de la cultura de la sostenibilitat. La recerca de finalistes dins el propi territori, el 30 de desembre noves solucions i lintercanvi de tècniques i ex- de 2006 lúltim camió carregat de residus munici- periències amb altres ciutats darreu del món ens pals buidava el seu contingut al dipòsit, complint- situen en una posició privilegiada. La implicació se daquesta manera el compromís de tancament. dels responsables polítics i la corresponsabilització Aquesta mesura, que ha representat un esforç sen- ciutadana assegura laprofitament daquestes se precedents, ha estat possible gràcies a lús de sinergies, amb la fita inequívoca i irrenunciable tecnologies capdavanteres combinades amb la més de garantir la millor qualitat del nostre entorn ferma voluntat política i complicitat dels ciutadans. metropolità. 3Foto: PV/BP 13 3Foto: PV/BP Garraf 2007 Un espai metropolità recuperat El 31 de desembre de 2006 constitueix una data històrica per a làrea metropolitana de Barcelona des del punt de vista ambiental i social. La clausura del dipòsit controlat del Garraf que ha dut a terme lEntitat del Medi Ambient, després de tres dècades de funcionar a ple rendiment, consolida la implantació dun model metropolità de gestió dels residus sòlids urbans basat en els principis emergents de la cultura de la sostenibilitat: la recuperació, la reutilització, el reciclatge i la valorització dels materials i fraccions aprofitables, en detriment de la disposició definitiva de recursos que no han finalitzat encara el seu període de vida útil. La restauració del dipòsit del Garraf, iniciada lany 2001, ha estat fruit de lesforç col·lectiu i culmina un procés engegat durant els anys noranta amb el compromís de tancament i laprovació, el 1997, del Programa Metropolità, on es posaven les bases daquest canvi de paradigma en matèria de gestió de residus municipals. Amb el tancament de les instal·lacions del dipòsit també saconsegueix recuperar un indret de gran valor en el sistema natural del massís del Garraf, la Vall den Joan, reintegrant-lo paisatgísticament i reconvertint-lo en un nou espai metropolità de lleure ciutadà que, amb el temps, esdevindrà un excel·lent instrument deducació i sensibilització ambiental sobre el cicle dels residus urbans. Lany 2007 comença, doncs, una nova etapa de la història ambiental de làrea metropolitana de Barcelona. Tot un repte. Els orígens Durant els anys seixanta del segle XX, Barcelona i la seva àrea metropolitana es troben en plena transformació social, econòmica i territorial. Els canvis en lactivitat productiva en favor del sector industrial, laugment de la població arran dels fluxos migratoris i la urbanització de nous espais davant la demanda dhabitatge i noves infraestructures canvien la fesomia del paisatge urbà i humà. Aquests fets, afegits a la modificació de les pautes i dels hàbits de consum dels ciutadans, fan aparèixer un nou escenari pel que fa a la producció i la gestió de la brossa que es caracteritza pel ràpid increment del volum de residus i per la necessitat consegüent de trobar noves formes de tractament. 1.1. El destí de la brossa abans dels setanta El destí de la brossa abans dels setanta Els primers anys de la dècada dels seixanta nera. De forma temporal, les antigues pedreres constitueixen un punt dinflexió en els processos de la muntanya de Montjuïc esdevenen, a partir i sistemes aplicats a la recollida i tractament dels de 1964, els principals punts dabocament de la residus municipals a Barcelona i la seva àrea brossa, tot i que també saprofiten altres zones metropolitana. dextracció dàrids situades a les comarques del Laparició dun brot de pesta porcina porta Baix Llobregat, del Barcelonès i del Vallès Occi- ladministració sanitària de lèpoca (la Jefatura dental (Collserola, Sant Climent de Llobregat, Provincial de Sanidad) a prohibir la utilització de Can Clos, Mollet i Gavà). Mentrestant, continua restes orgàniques de la brossa com a menjar per la cerca dun indret amb gran capacitat i amb la al bestiar. Aquesta era la destinació que es donava configuració geològica i edàfica idònia per a majoritàriament als residus municipals atès que construir-hi un abocador definitiu. els propis encarregats de la recollida portaven a Paral·lelament, el sistema de recollida dels resi- terme un procés de separació selectiva de la dus municipals experimenta alguns canvis impor- matèria orgànica i la donaven com a aliment als tants. La brossa es comença a recollir amb camions animals que tenien -sobretot porcs. Era un pro- compactadors i durant els setanta sinstal·len con- cediment manual que els permetia aprofitar tam- tenidors perquè els ciutadans la hi dipositin dins bé altres components de la brossa com el vidre dun horari determinat, enlloc de deixar-la a la o el paper. Una part de la brossa orgànica es va porta dentrada de les cases o dels edificis dhabitat- tractar a les primeres plantes de compostatge, ges. Aquest grau deficàcia més gran en la recollida si bé la baixa qualitat del compost final feia que comporta inevitablement un increment de larri- fos poc apreciat com a adob. bada descombraries en massa als abocadors. 3La progressiva modernització de Arran de la pesta, doncs, sorgeix la necessitat Els residus municipals es converteixen, doncs, la flota de camions de recollida de trobar el més ràpidament possible un lloc on en un veritable problema per a les autoritats, d'escombraries als municipis de l'àrea portar tots els residus que lactivitat urbana ge- la magnitud del qual creix any rere any metropolitana de Barcelona va contribuir a la millora de la gestió i el tractament dels residus urbans. Foto: CLD 19 1. Els orígens Font: Entitat del Medi Ambient 1972 2002 Matèria orgànica 60% 37,3% Envasos lleugers 7% 16,1% Vidre 3% 6,6% Paper-cartró 22% 21,4% Altres 8% 18,7% Levolució de la composició dels residus municipals La composició de la brossa domèstica ha anat canviant en les darreres dècades en detriment de la fracció orgànica. Així, mentre que abans dels anys setanta la matèria orgànica representa més dun 80% del volum total de residus, a mesura que simposen els plàstics, els embolcalls i els envasos, i alhora que creix la quantitat de residus daltres tipus, disminueix laprofitament directe de les deixalles (adob, aliment per al bestiar) i sinicia el declivi dels drapaires tradicionals que recuperaven i revenien molts tipus de materials, de manera que sincrementa el volum total de residus que cal portar als abocadors.
Load more

Recommended publications
  • Sea Water Intrusion in Coastal Carbonate Formations in Catalonia, Spain E
    SEA WATER INTRUSION IN COASTAL CARBONATE FORMATIONS IN CATALONIA, SPAIN E. Custodio, Dr. Ind. Eng. M. Pascual, Geologist X. Bosch, Geologist A. Bayo, Geologist International Course on Groundwater Hydrology, Universitat Polit~cnica de Catalunya and Eastern Pyrenees Authority. Barcelona. Spain. Abstract Extensive carbonate formations are found along the Southern coast of Catalonia, in NE Spain. High population density and elevated water demand in small coastal basins with permanently dry creeks has put a great pressure to get water from limestones. Most wells exploit brackish water or became salt water polluted soon. Preliminary surveys show the existence of a very permeable carbonate formation near the coast that changes into a low permeability aquifer where distance to the coast line increases. In some instances cation exchange appears and shows the advancing nature of the salt water front. Two main areas are discussed, the Vandellos massif in which some deep observation wells have been drilled and the Southern part of the Garraf massif, where salinity problems are acute, and show a wide variation with areal situation. In these sites a thin fresh water layer floats on saline water, the mixing zone presenting a thickness varying from one site to another. Carbonate minerals saturation indexes are discussed. Introduction Recent interest in research into the hydrochemical processes at work in mixing zones where fresh water and salt water come into contact in coastal aquifers has given rise to a series of publications by authors 147 all over the world: Hanshaw and Back (19791; Back et al. (19791, Maga­ ritz et al., (1980l; Back and Hanshaw (19831; Herman and Back (!9841; Magaritz and Luzier (1985); Mercado (19851; Tulipano and Fidelibus (1986); Custodio et al.
    [Show full text]
  • The Development of the Association Of
    THE DEVELOPMENT OF T HE ASSOCIATION OF FO R E S T R Y OWNERS IN ´EL MASSIS DEL GARRAF´ FOR THE E N E R G E T I C EXPLOITATION OF FORE ST BIOMASS. 6TH UPC INTERNATIONAL SEMINAR ON SUSTAINABLE TECHNOLOGY DEVELOPMENT VILANOVA I LA GELTRÚ – 2013 International Group 1: Oriol Costa Echaniz Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, Spain Brandon Summers Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, Spain Stephan Maier Graz University of Technology Graz, Austria Stina Tang The Royal Institute of Technology, Stockholm, Sweden Nick Kerckhaert Delft University of Technology, Delft, the Netherlands TABLE OF CONTENTS Abstract ............................................................................................. ¡Error! Marcador no definido. Table of contents ........................................................................... ¡Error! Marcador no definido. Introduction .................................................................................................................................................. 3 Methodology ................................................................................................................................................. 5 Results ............................................................................................... ¡Error! Marcador no definido. Discussion ...................................................................................................................................................... 6 Conclusions ................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • NOTICIARIO La Dolina De L'esquerda De Les Alzines (Macizo Del Garraf
    TRABAJOS DE PREHISTORIA 68, N.º 2, julio-diciembre 2011, pp. 353-367, ISSN: 0082-5638 doi: 10.3989/tp.2011.11074 NOTICIARIO La Dolina de l’Esquerda de les Alzines (Macizo del Garraf, Barcelona): un yacimiento del Pleistoceno superior al aire libre con industria lítica paleolítica Dolina de l’Esquerda de les Alzines (Garraf Massif, Barcelona): an Upper Pleistocene open air site containing lithic artifacts Joan Daura (*) Montserrat Sanz (*) Manuel Vaquero (**) Josep Maria Fullola (*) RESUMEN groups. Its singularity is in the location, inside a disso- lution doline, a rare deposit in the Middle and Upper La Dolina de l’Esquerda de les Alzines constituye el Palaeolithic sites in Iberian Peninsula. The lithic assem- primer yacimiento del Pleistoceno superior del macizo blage is homogenous, 1,067 artifacts have been analyzed del Garraf que ha proporcionado abundantes restos líticos to determine their characteristics and the most signifi cant del Paleolítico. Los caracteres de este conjunto así como feature of this assemblage is the dominance of fl ake-bea- los datos cronológicos no permiten ubicarlo en los grupos ring core reduction methods and the manufacture of ar- tipológicos del Paleolítico medio ni del superior. La sin- tifacts showing convergent morphologies. The recovery gularidad de esta nueva localidad radica en su ubicación of some artifacts commonly found in Upper Palaeolithic en el interior de una dolina, un tipo de depósito poco assemblages should also be stressed. (2) habitual en el registro del Pleistoceno medio y superior de la Península Ibérica. El yacimiento presenta un con- Palabras clave: Paleolítico medio; Paleolítico superior; junto lítico homogéneo, del cual se han analizado 1.067 Pleistoceno superior; Garraf; Dolina Esquerda Alzines.
    [Show full text]
  • Learning by I N F O P a C K
    LEARNING BY I N F O P A C K PLAYING Hosting organization La Víbria Intercultural Venue Els Hostalets de Pierola, Catalonia, Spain Dates 3/10/2018 – 9/10/2018 Number of Participants 25 (1 per country + 5 Spain) Participant countries UK, Bulgaria, Greece, Italy, Poland, Estonia, Turkey, Sweeden, France, Romania, Austria, Croatia, Denmark, Germany, Hungary, Lithuania, Latvia, Poland, Slovakia and Spain. Language English Participants profile Youth workers and youth leaders aged 18+ (active members of organizations, communities who work with young people and are involved in activities carried out by sending organizations). Ideally, participants should be in a position of daily working with youngsters. It is not a must to be a full active member of the sending organization as the youth workers may come from the community youth centers or local schools and institutions of partner organizations. Participants should have good command of English language, and be willing and committed to work through the whole main activity (about 8 hours per day). Participants should furthermore commit to carry out any preparatory task asked for by the organizers, and be willing to follow-up on the training course via active youth work, ideally in cooperation with the partner organizations. Participation fee La Víbria Intercultural will ask for 20€ which will be paid by participants in cash on arrival. Deadline You can fill the form until September 1st LEARNING BY PLAYING is a Training Course which gathers 25 participants in Hostalets de Pierola, Catalonia, during 7 days held in October, from 3 to 9 (including travel days). Learning by playing is designed from the need of local youth groups of scouts, and international partners to develop their competences in creating games that are fun and educational at the same time.
    [Show full text]
  • Castelldefels, Barcelona)
    Bolskan, 18 (2001), pp, 207-209 ISSN: 0214-4999 Nuevos datos para el Pleistoceno del macizo del Garraf (litoral catalán): la Cova del Rinoceront ( Castelldefels, Barcelona) Joan Daura* - Montserrat Sanz* - Jordi Rosell** RESUMEN LA COVA DEL RINOCERONT La Cova del Rinoceront es un nuevo yacimiento Introducción cuaternario, inédito hasta el momento, que se encuentra en los primeros relieves del macizo del La Cova del Rinoceront es un nuevo yacimiento Garraf (Serralada Litoral Catalana), a poca distan­ cuaternario, inédito hasta el momento, que se encuen­ cia de la actual línea de costa mediterránea, La tra en los primeros relieves del macizo del Garraf; en cavidad está totalmente seccionada por el último esta zona destacan, por su interés cárstico, las calizas frente de explotación de la cantera de caliza de Ca y dolomías del Jurásico y del Cretácico inferior. n'Aymerich en la población de Castelldefels (Barce­ Estos relieves, que a su vez forman parte de la Serra­ lona), y se aprecia un largo corte estratigráfico del lada Litoral Catalana, limitan en el extremo sur direc­ que se desprendieron sedimentos con industria pale­ tamente con el mar, mientras que en el lado más olítica y restos de fauna del Pleistoceno medio y oriental, donde se encuentra la cueva, entran en con­ superior, que motivaron las primeras intervenciones tacto con la llanura aluvial del delta del río Llobregat arqueológicas. (ver figs. 1 y 2), que hace de transición entre estas montañas y el Mediterráneo. SUMMARY El yacimiento, del que no se tienen noticias arqueológicas ni espeleológicas, fue descubierto por The Cova del Rinoceronte is a new quaternary dos de nosotros (Joan Daura y Montserrat Sanz) en site and it's a part of the Garraf massif in the Serra­ uno de los frentes abandonados, en los años setenta lada Litoral of Catalonia, near the Mediterranean del pasado siglo, de una antigua cantera.
    [Show full text]
  • Pluviometric Anomaly in the Llobregat Delta
    Tethys, 6, 31–50, 2009 Journal edited by ACAM Journal of Weather & Climate of the Western Mediterranean (Associacio´ Catalana de Meteorologia) www.tethys.cat ISSN-1697-1523 eISSN-1139-3394 DOI:10.3369/tethys.2009.6.03 Pluviometric anomaly in the Llobregat Delta J. Mazon´ 1 and D. Pino1,2 1Department of Applied Physics. Escola Politecnica` Superior de Castelldefels, Universitat Politecnica` de Catalunya. Avda. del Canal Ol´ımpic s/n. 08860 Castelldefels 2Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC/CSIC). Barcelona Received: 16-X-2008 – Accepted: 10-III-2009 – Translated version Correspondence to: [email protected] Abstract The data from surface automatic weather stations show that in the area of the Llobregat delta (northeast of the Iberian Peninsula) we can observe greater precipitation than in nearby inland areas (Ordal, Collserola, Garraf), than on the other side of a massif located on the coast (Garraf) and than on the northern coast. This distribution of the precipitation could be explained by the formation of a nocturnal surface cold front in the Llobregat delta. In order to analyze in-depth the physical mechanisms that can influence the formation of this front (topography, sea and drainage winds), two rain episodes in the area were simulated with the MM5 mesoscale model, reproducing satisfactorily the physical mechanisms that favor the appearance of the front. Key words: nocturnal land breeze, coastal fronts, precipitation rhythms 1 Introduction which becomes wider when reaching the delta area. Sec- ondly, it is due to the sudden rise of the Garraf massif, in the When two air masses with different temperatures, and westernmost area of the delta, and of Montju¨ıc Mountain to therefore different densities, converge on the surface, as it is the east, both limiting the Llobregat delta, and therefore lim- known, they do not mix, but the warmer and less dense mass iting the cold air that descends the valley during the night.
    [Show full text]
  • Restoration of the Controlled Landfill Site for Municipal Waste of La Vall D’En Joan, Garraf
    RESTORATION OF THE CONTROLLED LANDFILL SITE FOR MUNICIPAL WASTE OF LA VALL D’EN JOAN, GARRAF The Financial Instrument Committee approved a grant of 5 198 016 euros on 18 December 2003 for the Restoration of the Controlled Landfill Site for Municipal Waste of La Vall d’en Joan in Garraf, through the creation of three terraces forming the surface sealing of the controlled landfill. The project is a part of the overall waste management plan of Barcelona’s metropolitan area (PMGRM, see below). The plan focuses on reducing waste amounts and exploiting the waste resources through selective collection at source, recycling, salvage and reuse. The landfill site is divided into 4 zones. The 1st and 2nd (around 20 ha) belong to the Municipality of Gavà and the 3rd and 4th (around 47 ha) to the Begues Municipality. The funding from the Financial Instrument concerns zone 2. The Project Promoter is the Entidad Metropolitana de Servicios Hidráulicos y Tratamimento de Residuos or EMSHTR (Metropolitan Hydraulic Services and Waste Treatment Authority). It is the public organisation with competence for the landfill and has been responsible for its management since 1 January 2001. EMSHTR is a local supra-municipal entity created by the Catalonian Parliament as a local sector administration to supply drinking water, clean and treat municipal waste in the metropolitan area of Barcelona (33 towns, 585 km2 and some 3 000 000 inhabitants). Link to English website of the Project Promoter, also called Metropolitan Environmental Authority (EMMA): http://www.ema-amb.com/en/index.html Project Location: the controlled landfill site for municipal/domestic waste La Vall d’en Joan is located 35 km south of Barcelona in the mountain area of Garraf by the seacoast.
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • Redalyc.An Updated Biostratigraphy for the Late Aragonian and Vallesian
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España CASANOVAS-VILAR, I.; GARCÉS, M.; VAN DAM, J.; GARCÍA-PAREDES, I.; ROBLES, J.M.; ALBA, D.M. An updated biostratigraphy for the late Aragonian and Vallesian of the Vallès-Penedès Basin (Catalonia) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 14, núm. 3, septiembre, 2016, pp. 195-217 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50547614001 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.14, Nº 3, September 2016, 195-217 DOI: 10.1344/GeologicaActa2016.14.3.1 An updated biostratigraphy for the late Aragonian and Vallesian of the Vallès-Penedès Basin (Catalonia) I. CASANOVAS-VILAR1 M. GARCÉS2,3 J. VAN DAM4,1 I. GARCÍA-PAREDES5 J.M. ROBLES1 D.M. ALBA1 1Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona Edifici ICTA-ICP, Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Spain. Casanovas- Vilar E-mail: [email protected] Van Dam E-mail: [email protected] Robles E-mail: [email protected] Alba E-mail: [email protected] 2Departament de Dinàmica de la Terra i l’oceà, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Spain. Garcés E-mail: [email protected] 3Institut Geomodels, Grup de Recerca Consolidat de Geodinàmica i Anàlisis de Conques, Universitat de Barcelona Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Spain 4Department of Earth Sciences, Utrecht University Budapestlaan 4, 3584 CD Utrecht, the Netherlands.
    [Show full text]
  • Els Camins Ramaders Del Valles Oriental
    Els camins ramaders del Valles Oriental Resum: L'any 1999, la Diputació de Barcelona ilfAssociaciÓdlAmics 49 Ponencies dels Camins Ramaders van signar un conveni de col~laboracióper Anuar~del realitzar un primer inventari dels camins ramaders de la regió Centre d'Estud~s de Granollers metropolitana (comarquesdelGarraf, /'Alt Penedes, el Baix Llobregat, 2002 el Barcelones, el Maresme, el Valles Occidental i el Valles Oriental). A partir de I'inventari, ambdues institucions es van comprometre a estudiar i avaluar les possibilitats de cada un dels camins com a connectors ecologies entre els diferents espais naturals integrats al projecte Anella Verda, impulsat per la Diputació de Barcelona. És a dir, detectar aquells camins ramaders que, a més de connectar els espais naturals entre si, puguin actuar com a eixos vertebradors de vies verdes que limitin i ordenin el creixement urbanistic a I'area metropolitana. Aquest estudi, que cal entendre com un treball de base, hauria de servir també per a I'establiment d'un pla director de camins ramaders a la regió metropolitana, que prioritziles actuacions de classificació, recuperació i manteniment dels camins ramaders atenent els seus usos prioritaris: pecuari, ecologic i10 ecoturistic. L'objectiu d'aquesta ponencia del Centre dlEstudis de Granollers és presentar els resultats de la recerca realitzada a la comarca del Valles Oriental. Es tracta, en essencia, de la xarxa basica de camins ramaders que creuaven la comarca de nord a sud, com a trams intermedis de les grans carrerades que anaven de la Marina fins al Pirineu. 1. La transhumancia a Catalunya La transhumancia es una practica ramadera de caracter eminentment mediterrani, que ha estat o es present encara a tota la riba de la Mediterrania, des de la península iberica fins a Italia, els Balcans i el nord dlAfrica.
    [Show full text]
  • ETAP Del Llobregat Pre- 1024 Ferentemente Abastece De Agua Potable a 1125 5 Redes Diferentes Que Se Describen a Con- 1226 Tinuación: 1327 16 1428 Red Del Vallès
    1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 del Llobregat 41 del Llobregat 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 PresentaciónPresentación l agua es un recurso vital para la subsistencia que es necesario gestio- E nar cuidadosamente en todos los aspectos y especialmente en el de la salud pública. El aumento de la población, los cambios de hábitos y el incre- mento de las actividades industriales en las comarcas del entorno de Barcelona hacen crecer la demanda y exigen la máxima calidad de los recursos utilizados y una total garantía del servicio. 1 Es necesaria pues una gestión eficaz y profesionalizada para disponer de un abastecimiento de agua de calidad, con la aplicación de la tecnología mas avanzada. Tradicionalmente, y como ríos de cuencas hidrográficas independientes, el Ter y el Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de gran importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat, las dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, ampliar y explotar la red regional con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evi- dentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, industrial y económico del territorio.
    [Show full text]
  • Discover Catalonia
    DISCOVER CATALONIA Cadaqués DISCOVER CATALONIA We would like to offer you our most beautiful outdoors of Catalonia while staying at Hilton Diagonal Mar Barcelona. Pick up your Sixt rent car directly from the Barcelona Airport, Check in at Hilton Diagonal Mar Barcelona and begin your trip in the Catalan homeland. Inside you will find some of the most amazing places to visit around Barcelona. Because it is not only renowned for its beaches and the Gaudí architecture. Beyond the city center, we have wonderful villages you cannot miss. With this exclusive offer, you can stay at the Hilton Diagonal Mar Barcelona hotel with breakfast & rental car included!! Spend 2, 3 or 4 days discovering the best of Catalonia!! You'll also receive a fantastic Catalonia guide to orientate around the region. If you are with us 2 days we recommend el Born and Sitges, and if you can stay longer do not miss Peratallada and Calella which you can combine as a 1 day trip. Or you can visit Montserrat and have a balloon travel in the same area. In each village you will find a recommended restaurant. Please make your booking in advance, show your room key card and you will receive a little detail. So don't miss out - book now! INDEX Introduction Barcelona has much to offer Cadaqués (Girona) Calella de Palafrugell (Girona) Hot air (Barcelona) Montserrat (Barcelona) Peratallada (Girona) Sitges (Barcelona) Barcelona Discover Barcelona How to get there Getting around Gourmet city The beaches What to visit El Born (Barcelona) Take a walk or lay down in the urban Parc de la BARCELONA HAS Ciutadella or visit one of the museums, like the Picasso museum.
    [Show full text]