El Dipòsit Controlat De La Vall D'en Joan
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
El dipòsit controlat de la Vall den Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a làrea metropolitana de Barcelona 1974-2006 El dipòsit controlat de la Vall den Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a làrea metropolitana de Barcelona 1974-2006 Continguts Pròleg Un espai 1. Els orígens | pàg. 16 2. El compromís de | pàg. 13 metropolità 1.1. El destí de la brossa tancament | pàg. 34 recuperat abans dels setanta 2.1. Els precedents del | pàg. 15 | pàg. 18 Programa Metropolità 1.2. La decisió de construir de Gestió de Residus un nou abocador Municipals | pàg. 24 | pàg. 36 Articles dopinió 2.2. El dipòsit en la | pàg. 30 planificació ambiental metropolitana | pàg. 42 2.3. El canvi de paradigma en la gestió dels residus | pàg. 46 Articles dopinió | pàg. 55 6Foto: PV/BP 3. La gestió sostenible 4. La integració en el Cronologia Traduccions | pàg. 64 Parc del Garraf | pàg. 102 | pàg. 112 3.1. Laprofitament energètic | pàg. 84 1. Castellano del biogàs 4.1. El projecte de restauració | pàg. 114 | pàg. 66 paisatgística 2. English 3.2. El tractament | pàg. 86 | pàg. 140 dels lixiviats 4.2. El control i manteniment | pàg. 72 postclausura 3.3. Lexperiència pilot de | pàg. 94 disposició en bales Articles dopinió | pàg. 78 | pàg. 97 Articles dopinió | pàg. 82 Pròleg José Cuervo President de l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona En els darrers trenta anys, la cura i el respecte LEntitat del Medi Ambient (EMA) ha estat per lentorn han passat docupar poc més que linstrument emprat pels ajuntaments per canalit- els peus de pàgina de qualsevol programa polític zar les actuacions metropolitanes en matèria am- a esdevenir-ne un dels eixos fonamentals, amb biental. Sota les premisses del consens i la transpa- una dotació important de recursos destinats a rència informativa, els ajuntaments i lEMA han gestionar-los i a cercar noves maneres de valoritzar estat capaços de transformar lantic model de els residus i minimitzar-ne limpacte. La conscien- gestió en un feix de línies estratègiques clares i ciació ambiental, els nous reptes sorgits arran definides. de les conseqüències danys de planificació nul·la Altres instal·lacions que daten també dels i laugment demogràfic han estat determinants anys setanta han estat clausurades o fins i tot en aquest canvi global. substituïdes per infraestructures de recuperació La història del dipòsit controlat de la Vall den de residus, fent evident lespectacular evolució Joan reflecteix levolució conceptual, política i cap a les actuals polítiques ambientals. tècnica dels models de tractament que han estat El tancament del dipòsit controlat de la Vall aplicats a làrea metropolitana durant les tres úl- den Joan marca, per tant, un punt dinflexió de- times dècades. Mentre que labocament i la finitiu. Sembla clara la desaparició definitiva dels incineració eren inicialment els únics sistemes de abocadors generalistes, la primera i més evident gestió, actualment han quedat relegats als últims conseqüència de la metamorfosi de la consciencia- esglaons de la jerarquia de tractament de residus, ció ambiental de la nostra societat. reservant-los només als materials no recuperables El present i el futur de la gestió de residus o no recollits selectivament. ens porten a cercar respostes múltiples i trans- Tot i laugment continuat del volum de residus versals, gestionades a la llum dels valors i principis municipals i la dificultat de trobar emplaçaments de la cultura de la sostenibilitat. La recerca de finalistes dins el propi territori, el 30 de desembre noves solucions i lintercanvi de tècniques i ex- de 2006 lúltim camió carregat de residus munici- periències amb altres ciutats darreu del món ens pals buidava el seu contingut al dipòsit, complint- situen en una posició privilegiada. La implicació se daquesta manera el compromís de tancament. dels responsables polítics i la corresponsabilització Aquesta mesura, que ha representat un esforç sen- ciutadana assegura laprofitament daquestes se precedents, ha estat possible gràcies a lús de sinergies, amb la fita inequívoca i irrenunciable tecnologies capdavanteres combinades amb la més de garantir la millor qualitat del nostre entorn ferma voluntat política i complicitat dels ciutadans. metropolità. 3Foto: PV/BP 13 3Foto: PV/BP Garraf 2007 Un espai metropolità recuperat El 31 de desembre de 2006 constitueix una data històrica per a làrea metropolitana de Barcelona des del punt de vista ambiental i social. La clausura del dipòsit controlat del Garraf que ha dut a terme lEntitat del Medi Ambient, després de tres dècades de funcionar a ple rendiment, consolida la implantació dun model metropolità de gestió dels residus sòlids urbans basat en els principis emergents de la cultura de la sostenibilitat: la recuperació, la reutilització, el reciclatge i la valorització dels materials i fraccions aprofitables, en detriment de la disposició definitiva de recursos que no han finalitzat encara el seu període de vida útil. La restauració del dipòsit del Garraf, iniciada lany 2001, ha estat fruit de lesforç col·lectiu i culmina un procés engegat durant els anys noranta amb el compromís de tancament i laprovació, el 1997, del Programa Metropolità, on es posaven les bases daquest canvi de paradigma en matèria de gestió de residus municipals. Amb el tancament de les instal·lacions del dipòsit també saconsegueix recuperar un indret de gran valor en el sistema natural del massís del Garraf, la Vall den Joan, reintegrant-lo paisatgísticament i reconvertint-lo en un nou espai metropolità de lleure ciutadà que, amb el temps, esdevindrà un excel·lent instrument deducació i sensibilització ambiental sobre el cicle dels residus urbans. Lany 2007 comença, doncs, una nova etapa de la història ambiental de làrea metropolitana de Barcelona. Tot un repte. Els orígens Durant els anys seixanta del segle XX, Barcelona i la seva àrea metropolitana es troben en plena transformació social, econòmica i territorial. Els canvis en lactivitat productiva en favor del sector industrial, laugment de la població arran dels fluxos migratoris i la urbanització de nous espais davant la demanda dhabitatge i noves infraestructures canvien la fesomia del paisatge urbà i humà. Aquests fets, afegits a la modificació de les pautes i dels hàbits de consum dels ciutadans, fan aparèixer un nou escenari pel que fa a la producció i la gestió de la brossa que es caracteritza pel ràpid increment del volum de residus i per la necessitat consegüent de trobar noves formes de tractament. 1.1. El destí de la brossa abans dels setanta El destí de la brossa abans dels setanta Els primers anys de la dècada dels seixanta nera. De forma temporal, les antigues pedreres constitueixen un punt dinflexió en els processos de la muntanya de Montjuïc esdevenen, a partir i sistemes aplicats a la recollida i tractament dels de 1964, els principals punts dabocament de la residus municipals a Barcelona i la seva àrea brossa, tot i que també saprofiten altres zones metropolitana. dextracció dàrids situades a les comarques del Laparició dun brot de pesta porcina porta Baix Llobregat, del Barcelonès i del Vallès Occi- ladministració sanitària de lèpoca (la Jefatura dental (Collserola, Sant Climent de Llobregat, Provincial de Sanidad) a prohibir la utilització de Can Clos, Mollet i Gavà). Mentrestant, continua restes orgàniques de la brossa com a menjar per la cerca dun indret amb gran capacitat i amb la al bestiar. Aquesta era la destinació que es donava configuració geològica i edàfica idònia per a majoritàriament als residus municipals atès que construir-hi un abocador definitiu. els propis encarregats de la recollida portaven a Paral·lelament, el sistema de recollida dels resi- terme un procés de separació selectiva de la dus municipals experimenta alguns canvis impor- matèria orgànica i la donaven com a aliment als tants. La brossa es comença a recollir amb camions animals que tenien -sobretot porcs. Era un pro- compactadors i durant els setanta sinstal·len con- cediment manual que els permetia aprofitar tam- tenidors perquè els ciutadans la hi dipositin dins bé altres components de la brossa com el vidre dun horari determinat, enlloc de deixar-la a la o el paper. Una part de la brossa orgànica es va porta dentrada de les cases o dels edificis dhabitat- tractar a les primeres plantes de compostatge, ges. Aquest grau deficàcia més gran en la recollida si bé la baixa qualitat del compost final feia que comporta inevitablement un increment de larri- fos poc apreciat com a adob. bada descombraries en massa als abocadors. 3La progressiva modernització de Arran de la pesta, doncs, sorgeix la necessitat Els residus municipals es converteixen, doncs, la flota de camions de recollida de trobar el més ràpidament possible un lloc on en un veritable problema per a les autoritats, d'escombraries als municipis de l'àrea portar tots els residus que lactivitat urbana ge- la magnitud del qual creix any rere any metropolitana de Barcelona va contribuir a la millora de la gestió i el tractament dels residus urbans. Foto: CLD 19 1. Els orígens Font: Entitat del Medi Ambient 1972 2002 Matèria orgànica 60% 37,3% Envasos lleugers 7% 16,1% Vidre 3% 6,6% Paper-cartró 22% 21,4% Altres 8% 18,7% Levolució de la composició dels residus municipals La composició de la brossa domèstica ha anat canviant en les darreres dècades en detriment de la fracció orgànica. Així, mentre que abans dels anys setanta la matèria orgànica representa més dun 80% del volum total de residus, a mesura que simposen els plàstics, els embolcalls i els envasos, i alhora que creix la quantitat de residus daltres tipus, disminueix laprofitament directe de les deixalles (adob, aliment per al bestiar) i sinicia el declivi dels drapaires tradicionals que recuperaven i revenien molts tipus de materials, de manera que sincrementa el volum total de residus que cal portar als abocadors.