Anna Hyatt Huntington De la Hispanic Society al Museo Nacional de Cerámica

De la Hispanic Society al Museu Nacional de Ceràmica From the Hispanic Society to the National Museum of Ceramics

Anna Hyatt Huntington Anna Vaughn Hyatt nació el 10 de marzo de 1876 en Cambridge, Massachussets. Su padre fue el zoólogo y paleontólogo , profesor en la Universidad de Harvard y el MIT. Anna Hyatt estudió en el Art Students League de Nueva York y en la Escuela de Bellas Artes de la Universidad de Syracuse y se formó con varios escultores, entre los cuales . Influida por la actividad de su padre, su interés por la fauna se manifestó tempranamente. Empezó a exponer su obra en 1898 y en 1906 ya había alcanzado una reputación como escultora animalística. Vivió en Europa de 1906 a 1908 y en 1910 obtuvo una mención de honor en el Salón de París con la estatua ecuestre de Juana de Arco, que se erigió en Riverside Drive, Nueva York, en 1915. Las estatuas ecuestres heroicas constituyen de hecho una parte impor- tante y reconocida en su trayectoria artística.

En 1923 contrajo matrimonio con , fundador de la Hispanic Society of America, quien le transmitió su amor por la lengua y la cultura españolas. De 1927 a 1944 decoró los patios de la Hispanic Society con varias obras monumentales, entre las que destaca la estatua ecuestre del Cid que se ha convertido en un símbolo de la institución. En 1930 creó, junto a su marido, los , un gran museo de escultura al aire libre y en 1932, el Mariner’s Museum en Newport News, Virginia. Su actividad filantrópica y de mecenazgo incluye igualmente numerosas donaciones a organizaciones cívicas y museos, como el Museo Nacional de Cerámica de Valencia.

Su obra cuenta con numerosos premios y distinciones como la Saltus Gold Medal de la National Academy of Design (1915), la Gran Cruz de la Orden de Alfonso XII (1929), la Medalla de Oro de la Academy of Arts and Letters (1930), la Legión de Honor del gobierno francés (1933), la de la Fine Arts Academy de Pensilvania (1937) y la Medalla de Honor de la National Sculpture Society (1940).

Anna Hyatt Huntington falleció el 4 de octubre de 1973 a los 97 años de edad.

Imagen 1. José Peris Aragó, Anna Hyatt Huntington, 1971. Óleo sobre lienzo. CE4/00515, Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”. Copia del retrato de Anna Hyatt realizado por Marion Boyd Allen (1862-1941) hacia 1920, hoy conservado en la Hispanic Society of America, Nueva York. Los Huntington y Valencia

La especial relación de Archer Huntington con España y su interés por el arte, la literatu- ra, la historia y la cultura de nuestro país se plasmó en la creación en 1904 de The His- panic Society of America en Nueva York, cuyo objetivo era el estudio de la lengua, la li- teratura y la historia españo- las y portuguesas. El museo Imagen 2. Lápida rotuladora de la calle Archer y Anna Huntington de Valencia. y biblioteca se inauguraron ofi cialmente en 1908, siendo la primera exposición la dedi- cada a Sorolla en 1909, cuyo gran éxito ayudó a difundir tanto la obra del pintor valenciano como la recién creada institución hispanista.

El papel que jugaron los Huntington en el estudio y difusión de la cultura española dejó sus huellas en la ciudad de Valencia. A iniciativa de José García-Mazas de la New York University, quien esgrimía entre otras razones la faceta de traductor del Cantar de mio Cid de Archer Huntington, el Ayuntamiento acordó el 23 de julio de 1958 rotular una calle con el nombre de “Archer y Anna Huntington”1. El 29 de julio tuvo lugar el acto de descubrimiento de la lápida rotuladora.

1964 fue sin duda alguna el año en que se afi anzó el vínculo que unía a Anna Hyatt con Valencia. En 1964 se instalaron dos obras monumentales que había ofrecido a la ciudad en 1959: los Portadores de la antorcha (The torch bearer), réplica de la obra donada en 1955 a la ciudad de se colocaba en enero en el Paseo de Valencia al Mar (actual avenida Blasco Ibáñez), y la estatua ecuestre del Cid Campeador, réplica de la realizada en 1927 para la de la Hispanic Society y de la cual existe otra réplica en Sevilla, se erigió el 10 de marzo en la Gran Vía Ramón y Cajal.

[1] Archivo Histórico Municipal de Valencia, Rotulación de calles, 1957, caja 4, exp. 433. Imagen 3. Anna Hyatt Huntington [ejecutado por Juan de Avalos], Los portadores de la antorcha, 1964. Avda. Blasco Ibáñez, Valencia.

Imagen 4. Anna Hyatt Huntington, Campeador, 1964. Gran Vía Ramón y Cajal, Valencia. González Martí, por aquel entonces vicepresidente de la Hispanic Society, se hizo eco de esta noticia en Levante y Feriario:

“…la señora Anna Hyatt Huntington es desde ahora una valenciana más, pero valenciana que da prestigio y honra a su patria adoptiva; su nombre ha de perdurar en la memoria y el cariño en el corazón de todo valenciano que sienta intensamente el amor patrio.” (González Martí, Feriario, 1964)

El 7 de febrero de ese mismo año, el Pleno del Ayuntamiento de Valencia propuso iniciar expediente para nombrar Hija Adoptiva a Anna Hyatt, lo cual acordó el 8 de mayo. El 31 de julio de 1965, Alfonso Merry del Val, embajador de España en Estados Unidos, le entregó personalmente el título de Hija Adoptiva de la Ciudad de Valencia2, hoy en día conservado en el Archivo de la . y la Hispanic Society Manuel González Martí El polifacético Manuel González Martí (1877-1972), dibujante, profesor, coleccionista, estudioso de la cerámica y fundador del Museo Nacional de Cerámica (1947), fue el casi exacto contempo- ráneo de Anna Hyatt Huntington (1876-1973).

En 1934, la Hispanic Society nombró a González Martí Miembro Correspondiente de España. Por aquel entonces el coleccionista ya había publicado artículos sobre cerámica en Archivo de Arte Valenciano o Cerámica Industrial y Artística, había sido nombrado académico de la Real Academia de San Carlos en 1928 y sus estudios gozaban ya de cierto prestigio.

La Guerra Civil le sorprendió en Madrid cuando estaba trabajando en su obra más importante, Cerámica del Levante español, publicada en tres tomos entre 1944 y 1952. Desde Madrid, en noviembre de 1938, escribió a Archer Huntington solicitando su ayuda para obte- ner de la Embajada de Estados Unidos su evacuación al extranjero, invocando su frágil estado de salud y las penosas condiciones de vida que le impedían proseguir con normalidad su trabajo3.

1954 fue un año clave en la vida de González Martí y en la historia del Museo Nacional de Cerámica, creado en 1947 a raíz de la

[2] Archivo Histórico Municipal de Valencia, Honores y distinciones, 1966, caja 3, exp. 28. [3] Archivo del Museo Nacional de Cerámica, Correspondencia, C2/30/104. - La Sala “Anna Hyatt Huntington” del Museo Nacional de Cerámica . - - - - 5 , en la cual 4 , caja 8. del Museo Nacional de Cerámica, Correspondencia Archivo , caja 8. del Museo Nacional de Cerámica, Correspondencia Archivo solicita la donación de una obra de la escultora para una sala que se le dedicaría en el Museo en agradecimiento sala Esta deValencia. ciudad la con para generosidad su por formaba parte museográficoademás del proyecto de Gon [4] [5] En diciembre de 1969, Theodore Beardsley, director de la Hispanic anunció Society, que el modelo de la escultura se encontraba ya en la fábrica para su realización en bronce La realización de la obra necesitó más tiempo que el pre el que tiempo más necesitó obra la de realización La visto en un principio, periodo durante el cual, en reite radas ocasiones, González Martí manifestó su inquietud de no verla acabada debido a la avanzada edad de Anna Hyatt y la suya propia –en 1964 contaba ya con 87 años de edad. zález Martí de dedicar salas a personajes relevantes de la de relevantes personajes a salas dedicar de Martí zález a ella. o vinculados valenciana, cultura gton” lo encontramos en una carta de González Martí a Alpheus del Mayor Hyatt 10 de de enero 1964 El germen del proyecto de la sala Hyatt “Anna Huntin Profundamente Profundamente agradecido por haber sido nombrado miembro de la prestigiosa institución, González Martí jugó un importante papel en el Valencia reconocimiento de la labor filantrópica en del matrimonio Huntington. En 1955, siendo vice donación el Museo se inauguraba 18 de junio el Estado español: al de su colección en su nueva sede, el palacio del marqués de Dos Aguas. Unos meses más tarde, González Martí fue nombrado Miembro Numerario de la Hispanic Society. Al año siguiente, al morir Archer Huntington y ocupar el puesto de cargo Vicepresidente, la institución lo sobrino nombró de Anna Hyatt, presidente Mayor, Hyatt Alpheus de 1972. el 4 de enero hasta su fallecimiento que ostentaría presidente presidente de la Diputación de Valencia, propuso rendir un homenaje regional al Society Hispanic la de misión la de difusión la a contribuyó Huntington; matrimonio con la organización de una conferencia en el Museo en 1970 y rindió su personal del Museo a ella dedicada. con una sala homenaje a Anna Hyatt Sin embargo, la obra final todavía se demoraría más de un año. El 28 de junio de 1970 González Martí anunció en Levante la donación de Anna Hyatt al Museo y publicó unas fotografías del modelo en escayola.

“La genial doña Anna, que domina como na- die su profesión, y concienzudamente la es- cultura zoológica, con superlativa habilidad, la del caballo, se ha sentido en esta ocasión con arrestos y coraje para modelar el viejo y escuá- lido “Rocinante” enfurecidamente encabritado dejando en situación apurada a don Quijote, que se esfuerza en sostenerse pegado a él, sin abandonar la lanza.” (González Martí, 1970)

El envío de la obra finalizada se retrasó en varias oca- siones, siendo finalmente expedida por avión en enero Imagen 5. Anna Hyatt Huntington, de 1971 y llegando al Museo a principios de febrero. Modelo en escayola para Don Quijote. Fotografía tomada por Alpheus Hyatt. FD00855. Imagen 6. Llegada de la obra Don Quijote de Anna Hyatt al Museo en Cuerpo Gráfico vol. 36. febrero de 1971. Fotografía. FD01070. Cuerpo Gráfico vol. 38. Crónica Crónica del Museo 1970. del Museo 1971-1. Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias Museo Nacional de Cerámica “González Martí”. y Artes Suntuarias “González Martí”. Imagen 7. José Peris Aragó delante del retrato de Anna Hyatt. Fotografía. Cuerpo Gráfico vol. 39, p. 34. Crónica del Museo 1971-2. Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”.

De 1964 a 1971, la sala Huntington del Museo fue adquiriendo su forma definitiva. Desde el principio, González Martí previó dos elementos: una escultura de Anna Hyatt que “se colocaría en el centro de la sala sobre pedestal de mármol” y una “reproducción del sello de la Hispanic modelado por Benlliure” ubicado “en lo alto de la pared del fondo”6, elemento que finalmente no formaría parte de la sala. En febrero de 1970, González Martí menciona por primera vez la presencia en la sala de un retrato. En octubre de ese mismo año, precisa la decoración de la sala cuyas paredes irán tapizadas con una tela de “color agarbanzado y colocada en plisado”7. Al no poder contar con algún retrato de Anna Hyatt conservado en la Hispanic Society como él deseaba, González Martí decidió encargar al pintor valenciano José Peris Aragó una copia a tamaño natural del retrato realizado por Marion Boyd Allen, a partir de una fotografía que le proporcionó la Hispanic Society.

“El retrato de doña Anna Hyatt, obtenido de la copia de una pequeña diapo- sitiva, nos ofrece su arrogante figura en tamaño natural con su rostro bellísimo, de expresión bondadosa, con ojos de atenta observación, con indumentaria de trabajo, sorprendida en el momento de descanso en el fatigoso golpear el cincel de acero con el mazo de madera que doña Anna todavía conserva en la mano derecha.” (González Martí, 1971)

[6] Ibídem. [7] Ibídem. Imagen 8. Vista de la sala “Anna Hyatt Huntington” del Museo Nacional de Cerámica. Archivo fotográfico. Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”.

En el centro de la sala se dispuso, como estaba previsto desde un principio, la es- cultura de Anna Hyatt sobre pedestal de mármol. En la pared del fondo se colgó el retrato de Anna Hyatt por Peris Aragó, sobre el cual se dispuso una cartela que decía “Homenaje a Anna Hyatt Huntington”. González Martí completó la sala con piezas de mobiliario y objetos de arte, según sus propias palabras, “lo mejor que tenía en el Museo”.

Pese a las reiteradas invitaciones al acto de donación que González Martí en- vió tanto a Anna Hyatt como a Alpheus Hyatt, estos no pudieron acudir, siendo Theodore Beardsley quien finalmente viajó a Valencia a finales de mayo para representar a la Hispanic Society. La sala se inauguró finalmente el 6 de noviembre de 1971 junto con el resto de salas del nuevo edificio del Museo.

Imagen 9. Manuel González Martí y el Ministro de Edu- cación y Ciencia, José Luis Villar Palasí, durante el acto de inauguración del Museo en 1971. Las Provincias, 7 de [8] Archivo del Museo Nacional de Cerámica, noviembre de 1971, p. 1. Cuerpo Gráfico, vol. 82, 15. Museo Correspondencia, C2/30/103. Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”. Anna Hyatt Huntington amb diverses obres monumentals, entre les quals destaca, l’estàtua eqüestre del Cid que De la Hispanic Society ha esdevingut un símbol de la institució. En al Museu Nacional de Ceràmica 1930 creà junt al seu marit, els Brookgreen Gar- dens, un gran museu d’escultura a l’aire lliure Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el i el 1932, el Mariner’s Museum en NewPort Museu Nacional de Ceràmica exposa l’obra que News, Virgínia. La seua activitat filantròpica l’escultora estatunidenca Anna Hyatt (1876- i de mecenatge inclou igualment nombroses 1973) realitzà per al Museu Nacional de Cerà- donacions a organitzacions cíviques i mu- mica, amb destí a la sala que Manuel Gonzá- seus, com ara el Museu Nacional de Ceràmica lez Martí li dedicà el 1971. Junt a l’escultura, de València. s’exhibeixen un retrat d’Anna Hyatt per Peris Aragó, així com fons documentals que testi- La seua obra compta amb nombrosos premis i monien el vincle entre la que fou la segona distincions com ara la Saltus Gold Medal de la esposa d’Archer Milton Huntington, fundador National Academy of Design (1915), la Gran Cruz de la Hispanic Society, i el vicepresident de la de la Orden de Alfonso XII (1929), la Medalla mateixa des de 1955 i creador del Museu Na- d’Or de l’Academy of Arts and Letters (1930), cional de Ceràmica, Manuel González Martí. la Legió d’Honor del govern francés (1933), la Widener Gold Medal de la Fine Arts Academy Anna Hyatt Huntington de Pensilvania (1937) i la Medalla d’Honor de Anna Vaughn Hyatt nasqué el 10 de març de la National Sculpture Society (1940). 1876 a Cambridge, . Son pare fou el zoòleg i paleontòleg Alpheus Hyatt, Anna Hyatt Huntington va morir el 4 d’octubre professor de la Universitat de Harvard i el MIT. de 1973 amb 97 anys d’edat. Anna Hyatt estudià a l’Art Students League de Nova York, a l’Escola de Belles Arts de la Uni- Els Huntington i València versitat de Syracuse i es formà amb diversos L’especial relació d’Archer Huntington amb escultors, d’entre els quals destaca Gutzon Espanya i el seu interés per l’art, la literatura, Borglum. Influïda per l’activitat de son pare, la història i la cultura del nostre país es plasmà el seu interés per la fauna es manifestà ben en la creació el 1904 de The Hispanic Society of aviat. Començà a exposar la seua obra l’any America a Nova York, l’objectiu de la qual era 1898 i al 1906 ja havia abastat una reputació l’estudi de la llengua, la literatura i la història com a escultora animalística. Visqué en Euro- espanyoles i portugueses. El museu i biblioteca pa de 1906 a 1908 i l’any 1910 obtingué una s’inauguraren oficialment l’any 1908, essent menció d’honor al Saló de París amb l’estàtua la primera exposició la dedicada a Sorolla el eqüestre de Joana d’Arc, que s’erigí en River- 1909, el gran èxit de la qual ajudà a difondre side Drive, Nova York, el 1915. Les estàtues tant l’obra del pintor valencià com la recentment eqüestres heroïques constitueixen de fet una creada institució hispanista. part important i reconeguda al llarg de la seua trajectòria artística. El paper que jugaren els Huntington en relació amb l’estudi i difusió de la cultura espanyo- L’any 1923 va contraure matrimoni amb Archer la deixà les seues empremtes a la ciutat de Milton Huntington, fundador de la Hispanic So- València. A iniciativa de José García Mazas ciety of America, qui li transmeté el seu amor de la New York University, qui esgrimia entre per la llengua i la cultura espanyoles. De 1927 altres raons la faceta de traductor del Cantar a 1944 decorà els patis de la Hispanic Society de Mio Cid d’ Archer Huntington, l’Ajuntament acordà el 23 de juliol de 1958 rotular un carrer Manuel González Martí amb el nom d’”Archer i Anna Huntington”1. El i la Hispanic Society 29 de juliol tingué lloc l’acte de descobriment El polifacètic Manuel González Martí (1877-1972), de la làpida rotuladora. dibuixant, professor, col·leccionista, estudiós de la ceràmica i fundador del Museu Nacional de 1964 fou sens dubte l’any en què s’afiançà el Ceràmica (1947), fou quasi exacte contempo- vincle que unia a Anna Hyatt amb València. rani d’Anna Hyatt Huntington (1876-1973). En 1964 s’instal·laren les dues obres monu- mentals que havia oferit a la ciutat en 1959: El 1934 la Hispanic Society nomenà a Gonzá- els Portadors de l’antorxa (The torch bearer), lez Martí Membre Corresponent d’Espanya. rèplica de l’obra donada l’any 1955 a la ciutat Aleshores el col·leccionista havia publicat ja de Madrid, es col·locava en gener al Passeig de articles sobre ceràmica en Archivo de Arte València al Mar (actual avinguda Blasco Ibáñez), i Valenciano o Cerámica Industrial y Artística, l’estàtua eqüestre del Cid Campeador, rèplica havia estat nomenat acadèmic de la Reial de la realitzada el 1927 per l’Audubon Terrace de Acadèmia de Sant Carles l’any 1928 i els seus la Hispanic Society i de la qual existeix d’altra estudis gaudien ja de cert prestigi. rèplica a Sevilla, s’erigí el 10 de març a la Gran Via Ramón y Cajal. La Guerra Civil el va sorprendre a Madrid quan estava preparant la seua obra més important, González Martí, aleshores vicepresident de la Cerámica del Levante Español, publicada en Hispanic Society, es féu ressò d’aquesta notícia tres toms entre 1944 i 1952. Des de Madrid, a Levante i Feriario: el novembre de 1938, va escriure a Archer Huntington sol·licitant la seua ajuda per a “…la señora Anna Hyatt Huntington es des- obtenir de l’Ambaixada d’Estats Units la seua de ahora una valenciana más, pero valen- evaquació a l’estranger, invocant el seu fràgil ciana que da prestigio y honra a su patria estat de salut i les penoses condicions de vida adoptiva; su nombre ha de perdurar en la que li impedien prosseguir amb normalitat el memoria y el cariño en el corazón de todo seu treball3. valenciano que sienta intensamente el amor patrio.” (González Martí, Feriario, 1964) 1954 fou un any clau a la vida de González Martí i per a la història del Museu Nacional El 7 de febrer d’eixe mateix any, el Ple de de Ceràmica, creat el 1947 arran de la donació l’Ajuntament de València proposà iniciar ex- de la seua col·lecció a l’Estat espanyol: el 18 pedient per a nomenar Filla Adoptiva a Anna de juny s’inaugurava el Museu a la seua nova Hyatt, la qual cosa s’acordà el 8 de maig. El 31 seu, el Palau del Marqués de Dos Aigües. Uns de juliol de 1965, Alfonso Merry del Val, am- mesos més tard, González Martí fou nomenat baixador d’Espanya als Estats Units, li lliurà Membre Numerari de la Hispanic Society. personalment el títol de Filla Adoptiva de la Ciutat de València2, avui conservat a l’Arxiu de A l’any següent, en morir Archer Huntington la Syracuse University. i ocupar el lloc de president Alpheus Hyatt

[1] Arxiu Històric Municipal de València, Rotulació de carrers, 1957, caixa 4, exp. 433. [2] Arxiu Històric Municipal de València, Honors i distincions, 1966, caixa 3, exp. 28. [3] Arxiu del Museu Nacional de Ceràmica, Correspondència, C2/30/104. Mayor, nebot d’Anna Hyatt, la institució el En desembre de 1969, Theodore Beardsley, di- nomenà vicepresident, càrrec que va ostentar rector de la Hispanic Society anuncià que el mo- fins a la seua mort el 4 de gener de 1972. del de l’escultura es trobava ja a la fàbrica per a la seua realització en bronze 5. No obstant això, Profundament agraït per haver estat nomenat l’obra final encara es demoraria més d’un any. membre de la prestigiosa institució, González El 28 de juny de 1970 González Martí anuncià Martí jugà un important paper per al reco- a Levante la donació d’Anna Hyatt al Museu i neixement a València de la tasca filantròpica publicà unes fotografies del model en escaiola. del matrimoni Huntington. El 1955, essent vicepresident de la Diputació de València, “La genial doña Anna, que domina como proposà retre un homenatge regional al ma- nadie su profesión, y concienzudamente la trimoni Huntington; contribuí a la difusió de escultura zoológica, con superlativa habi- la missió de la Hispanic Society amb l’orga- lidad, la del caballo, se ha sentido en esta nització d’una conferència al Museu el 1970 ocasión con arrestos y coraje para modelar i va retre el seu personal homenatge a Anna el viejo y escuálido “Rocinante” enfureci- Hyatt amb una sala del Museu dedicada a damente encabritado dejando en situación ella. apurada a don Quijote, que se esfuerza en sostenerse pegado a él, sin abandonar la La Sala “Anna Hyatt Huntington” lanza.” (González Martí, 1970) del Museu Nacional de Ceràmica El germen del projecte de la sala “Anna L’enviament de l’obra finalitzada es retardà en Hyatt Huntington” el trobem a una carta de diverses ocasions, essent finalment expedida González Martí a Alpheus Hyatt Mayor de per avió el gener de 1971 i arribant al Museu a 10 de gener de 1964 4, on sol·licita la dona- primeries de febrer. ció d’una obra de l’escultora per a una sala que se li dedicaria al Museu en agraïment De 1964 a 1971, la sala Huntington del Museu per la seua generositat amb la ciutat de fou adquirint la seua forma definitiva. Des València. Aquesta sala formava part a més del principi, González Martí va preveure dos a més del projecte museogràfic de González elements: una escultura d’Anna Hyatt que “se Martí de dedicar sales a personatges relle- colocaría en el centro de la sala sobre pedes- vants de la cultura valenciana o vinculats a tal de mármol” i una “reproducción del sello ella. de la Hispanic modelado por Benlliure” ubicat “en lo alto de la pared del fondo” 6, element La realització de l’obra necessità més temps que finalment no formaria part de la sala. Al que el previst en un principi, període durant febrer de 1970, González Martí menciona per el qual, en reiterades ocasions, González Mar- primera vegada la presència a la sala d’un tí manifestà la seua inquietud de no veure-la retrat. En octubre d’eixe mateix any, precisa acabada degut a l’avançada edat d’Anna Hyatt la decoració de la sala les parets de la qual i la seua pròpia –en 1964 comptava ja amb 87 aniran tapissades amb una tela de “color agar- anys d’edat. banzado y colocada en plisado” 7. Donat que

[4] Arxiu del Museu Nacional de Ceràmica, Correspondència, C8. [5] Arxiu del Museu Nacional de Ceràmica, Correspondència, C8. [6] Ibídem. [7] Ibídem. no podia comptar amb un dels retrats d’Anna Fotografies Hyatt conservat a la Hispanic Society com ell desitjava, González Martí decidí encarregar José Peris Aragó, Anna Hyatt Huntington, 1971. al pintor valencià José Peris Aragó una còpia Oli sobre llenç. CE4/00515, Museu Nacional a mida natural del retrat realitzat per Marion de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Boyd Allen, a partir d’una fotografia que li pro- Martí”. Còpia del retrat d’Anna Hyatt realitzat porcionà la Hispanic Society. per Marion Boyd Allen (1862-1941) cap a 1920, avui conservat a la Hispanic Society of America, “El retrato de doña Anna Hyatt, obtenido Nova York. de la copia de una pequeña diapositiva, nos ofrece su arrogante figura en tamaño Làpida rotuladora del carrer Archer i Anna natural con su rostro bellísimo, de expre- Huntington de València. sión bondadosa, con ojos de atenta ob- Anna Hyatt Huntington [executat per Juan de servación, con indumentaria de trabajo, Avalos], Els portadors de l’antorxa, 1964. Avgda. sorprendida en el momento de descanso Blasco Ibáñez, València. en el fatigoso golpear el cincel de acero Anna Hyatt Huntington, El Cid Campeador, con el mazo de madera que doña Anna 1964. Gran Via Ramón y Cajal, València. todavía conserva en la mano derecha.” (González Martí, 1971) Anna Hyatt Huntington, Model d’escaiola per a Don Quixot. Fotografia presa per Alpheus Al centre de la sala es disposà, com estava Hyatt.FD00855. Cos Gràfic, vol. 36. Crònica previst des d’un principi, l’escultura d’Anna del Museu 1970. Museu Nacional de Ceràmica Hyatt sobre pedestal de marbre. A la paret del i Arts Sumptuàries “González Martí”. fons es penjà el retrat d’Anna Hyatt per Peris Arribada de l’obra Don Quixot d’Anna Hyatt al Aragó, sobre el qual es disposà una cartela Museu el febrer de 1971. Fotografia. FD01070. que deia “Homenaje a Anna Hyatt Hunting- Cos Gràfic, vol. 38. Crònica del Museu 1971-1. ton”. González Martí completà la sala amb Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries peces de mobiliari i objectes d’art, segons les “González Martí”. seues pròpies paraules, “lo mejor que tenía en el Museo” 8. José Peris Aragó davant del retrat d’Anna Hyatt. Fotografia. Cos Gràfic vol 39, p. 34. Crònica Malgrat les reiterades invitacions a l’acte de del Museu 1971-2. Museu Nacional de Cerà- donació que González Martí envià tant a Anna mica i Arts Sumptuàries “González Martí”. Hyatt com a Alpheus Hyatt, aquests no pogue- Vista de la sala “Anna Hyatt Huntington” del ren assistir, essent Theodore Beardsley qui Museu Nacional de Ceràmica. Arxiu fotogràfic. finalment viatjà a València a les darreries de Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries maig per a representar a la Hispanic Society. “González Martí”. La sala s’inaugurà finalment el 6 de novembre Manuel González Martí i el Ministre d’Edu- de 1971 juntament amb la resta de sales del cació i Ciència, José Luis Villar Palasí, durant nou edifici del Museu. l’ acte d’inauguració del Museu en 1971. Las Provincias, 7 de novembre de 1971, p. 1.Cos Gràfic, vol. 82, 15. Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”.

[8] Arxiu del Museu Nacional de Ceràmica, Correspondència, C2/30/103. Anna Hyatt Huntington she decorated the courtyards of the Hispanic Society with a series of monumental works; From the Hispanic Society outstanding among these is the equestrian to the National Museum of Ceramics statue of El Cid, which has become the symbol of the institution. Together with her husband To mark International Women’s Day, the Museo she founded Brookgreen Gardens, a large Nacional de Cerámica is exhibiting the work open-air museum of sculpture, in 1930 and produced for this museum by the American the Mariners’ Museum in Newport News, Vir- sculptor Anna Hyatt (1876–1973), designed to ginia, in 1932. Her activity as a philanthropist be placed in the room Manuel González Martí and patron also includes numerous donations dedicated to her in 1971. Together with the to civic organisations and museums, including sculpture, the exhibition includes a portrait the National Museum of Ceramics in Valencia. of Anna Hyatt by Peris Aragó and documents bearing witness to the link between Hyatt, Her work received many awards and distinc- second wife of Archer Milton Huntington, the tions, such as the Saltus Gold Medal of the founder of the Hispanic Society, and Manuel National Academy of Design (1915), the Grand González Martí, Vice-President of that Society Cross of the Order of Alfonso XII (1929), the from 1955 and founder of the Museo Nacional Gold Medal of the Academy of Arts and Let- de Cerámica. ters (1930), the Légion d’Honneur from the French government (1933), the Widener Gold Anna Hyatt Huntington Medal of the Pennsylvania Academy of Fine Anna Vaughn Hyatt was born in Cambridge, Arts (1937) and the National Sculpture Society Massachusetts on 10 March 1876. Her father Medal of Honor (1940). was the zoologist and palaeontologist Al- pheus Hyatt, a professor at Harvard Universi- Anna Hyatt Huntington died on 4 October ty and MIT. Anna studied at the Art Students 1973, at the age of 97. League of New York and at the School of Fine Arts at Syracuse University and was taught by several sculptors, including Gutzon Borglum. The Huntingtons and Valencia Under the influence of her father’s activity, Archer Huntington’s special relationship with her interest in animals showed itself at an Spain and his interest in its art, literature, histo- early stage. She began to exhibit her work in ry and culture were given physical expression 1898 and by 1906 she had already acquired in the foundation, in 1904, of The Hispanic So- a reputation as an animal sculptor. She lived ciety of America in New York for the study of in Europe from 1906 to 1908 and in 1910 she Spanish and Portuguese language, literature received an honourable mention at the Paris and history. The museum and library were of- Salon for her equestrian statue of Joan of Arc, ficially opened in 1908, and the great success which was erected in Riverside Drive, New of the first exhibition, devoted to Sorolla, in York, in 1915. Indeed, heroic equestrian stat- 1909 helped to popularise both the work of ues are an important and recognised element the Valencian painter and the newly founded in her artistic career. institution for Hispanic studies.

In 1923 she married Archer Milton Huntington, The part played by the Huntingtons in the founder of the Hispanic Society of America, study and dissemination of Spanish culture who passed on his love of Spanish language left its mark on the city of Valencia. On the and culture to her. Between 1927 and 1944 initiative of José García-Mazas of New York University, whose arguments included Archer ish ambassador to the United States, Alfonso Huntington’s role as the translator of the Can- Merry del Val, presented her in person with tar de mio Cid, the City Council agreed on 23 her diploma as Adopted Daughter of the City July 1958 to name a street “Calle de Archer y of Valencia, 2 which is now in Syracuse Univer- Anna Huntington”. 1 The ceremony of unveil- sity Archive. ing the stone name plaque took place on 29 July. Manuel González Martí and the Hispanic Society 1964 was unquestionably the year in which The multifaceted Manuel González Martí the bond between Anna Hyatt and Valencia (1877–1972), draughtsman, teacher, collector, was consolidated. Two monumental works she ceramics scholar and founder of the Museo had offered to the city in 1959 were installed Nacional de Cerámica (1947), was an almost that year: The Torch Bearers, a replica of the exact contemporary of Anna Hyatt Huntington piece donated to the city of Madrid in 1955, (1876–1973). was placed in the Paseo de Valencia al Mar (now Avenida Blasco Ibáñez) in January, and In 1934 the Hispanic Society appointed the equestrian statue of El Cid Campeador, a González Martí a Corresponding Member for replica of the one created in 1927 for Audu- Spain. At that time he was a collector who bon Terrace in front of the Hispanic Society had published articles on ceramics in Archivo building, of which there is another replica in de Arte Valenciano and Cerámica Industrial y , was erected on 10 March in the Gran Artística, he had been appointed a member of Vía Ramón y Cajal. the Real Academia de San Carlos in 1928 and his studies were already highly regarded. González Martí, at that time Vice-President of the Hispanic Society, echoed this news in Le- The Civil War caught him in Madrid, where vante and Feriario: he was working on his most important book, Cerámica del Levante español [The Ceramics “[…] Mrs Anna Hyatt Huntington is now of Eastern Spain], published in three volumes a true Valencian, but a Valencian who between 1944 and 1952. In November 1938 he brings prestige and honour to her adopt- wrote to Archer Huntington from Madrid ask- ed homeland; her name will live on in the ing for his help in getting the United States memory and affection for her in the heart embassy to evacuate him abroad, citing his of every Valencian who feels an intense fragile state of health and the wretched living love for his native city.” (González Martí, conditions that prevented him from getting on Feriario, 1964) with his work properly. 3

On 7 February the same year Valencia City 1954 was a crucial year in the life of González Council, in plenary session, proposed initi- Martí and in the history of the National Muse- ating the procedure to name Anna Hyatt an um of Ceramics, founded in 1947 as a result of Adopted Daughter of the city, and this was the donation of his collection to the Spanish agreed on 8 May. On 31 July 1965 the Span- state: on 18 June the Museum was opened at

[1] Archivo Histórico Municipal de Valencia, Rotulación de calles, 1957, caja 4, exp. 433. [2] Archivo Histórico Municipal de Valencia, Honores y distinciones, 1966, caja 3, exp. 28. [3] Archivo del Museo Nacional de Cerámica, Correspondencia, C2/30/104. its new site, the Palace of the Marqués de Dos In December 1969 Theodore Beardsley, Direc- Aguas. A few months later, González Martí tor of the Hispanic Society, announced that was elected a Full Member of the Hispanic the model of the sculpture was now at the Society. The following year, when Archer Hun- factory to be cast in bronze.5 However, the tington died and was replaced as President by final work still took over a year to complete. Alpheus Hyatt Mayor, nephew of Anna Hyatt, On 28 June 1970 González Martí announced the institution appointed him Vice-President, Anna Hyatt’s donation to the Museum in Le- a post he held until his death on 4 January vante and published some photographs of the 1972. plaster model.

Profoundly grateful for his election as a mem- “The brilliant Mrs Hyatt, an unparalleled ber of this prestigious institution, González master of her profession and a conscien- Martí played an important role in winning tious exponent of zoological sculpture, su- recognition in Valencia for the Huntingtons’ perlatively skilled at rendering horses, has philanthropic work; he contributed to publi- felt daring and courageous enough on this cising the mission of the Hispanic Society by occasion to model the old, scrawny figure organising a lecture at the Museum in 1970 of Rocinante rearing furiously, leaving Don and paid his personal tribute to Anna Hyatt by Quixote in a precarious situation, strug- dedicating a room to her in the Museum. gling to cling on to him without dropping his lance.” (González Martí, 1970) The Anna Hyatt Huntington Room at the Museo Nacional de Cerámica Delivery of the finished work was delayed The seeds of the project for the Anna Hyatt several times. It was finally dispatched by air Huntington Room can be found in a letter of in January 1971 and reached the Museum in 10 January 1964 from González Martí to Al- early February. pheus Hyatt Mayor, 4 asking for the donation of a work by the sculptor for a room to be From 1964 to 1971 the museum’s Huntington dedicated to her in the Museum in gratitude room gradually took on its final form. From the for her generosity to the city of Valencia. This outset, González Martí planned to include two room, moreover, was part of González Martí’s elements: a sculpture by Anna Hyatt, which museological project of dedicating rooms to “would be placed in the centre of the room on important figures in Valencian culture or con- a marble plinth”, and a “reproduction of the nected with it. seal of the Hispanic Society modelled by Ben- lliure”, to be located “high on the far wall”; 6 The work took longer to produce than was the latter did not eventually form part of the originally expected, and during this period room. González Martí first mentioned having a González Martí repeatedly expressed his con- portrait in the room in February 1970. In Octo- cern that he would not see it finished due to ber the same year he specified the decoration Anna Hyatt’s advanced age and his own — in of the room, whose walls were to be lined with 1964 he was already 87 years old. cloth of “a beige colour, applied pleated”. 7

[4] Archivo del Museo Nacional de Cerámica, Correspondencia, caja 8. [5] Archivo del Museo Nacional de Cerámica, Correspondencia, caja 8. [6] Ibid. [7] Ibid. Since he could not obtain a portrait of Anna Pictures Hyatt preserved at the Hispanic Society, as he wished, González Martí decided to commis- José Peris Aragó, Anna Hyatt Huntington, sion the Valencian painter José Peris Aragó to 1971. Oil on canvas. CE4/00515, Museo Na- make a life-size copy of the portrait by Marion cional de Cerámica y Artes Suntuarias “Gon- Boyd Allen, from a photograph provided by zález Martí”. Copy of the portrait of Anna Hy- the Hispanic Society. att painted by Marion Boyd Allen (1862–1941) around 1920, now held at the Hispanic Society “The portrait of Mrs Anna Hyatt, taken of America, New York. from a copy on a small slide, presents her proud fi gure life-size, with her radi- Stone name plaque for Calle Archer y Anna antly beautiful face wearing a kindly ex- Huntington in Valencia. pression, her eyes attentively observant, Anna Hyatt Huntington [executed by Juan de dressed in work clothes, caught at a mo- Avalos], The Torch Bearers, 1964. Avenida ment of rest from the exhausting work of Blasco Ibáñez, Valencia. striking the steel chisel with the wooden Anna Hyatt Huntington, El Cid Campeador, mallet she still holds in her right hand.” (González Martí, 1971) 1964. Gran Vía Ramón y Cajal, Valencia. Anna Hyatt Huntington, Plaster model for Don The sculpture by Anna Hyatt was arranged in Quixote. Photograph taken by Alpheus Hyatt. the centre of the room on a marble plinth, as FD00855. Cuerpo Gráfi co vol. 36. Crónica del had been planned from the beginning. The Museo 1970. Museo Nacional de Cerámica y portrait by Peris Aragó was hung on the far Artes Suntuarias “González Martí”. wall, with a label reading “Homage to Anna Anna Hyatt’s work arriving at Hyatt Huntington”. González Martí completed the Museum in February 1971. Photograph. the room with pieces of furniture and art ob- FD01070. Cuerpo Gráfi co vol. 38. Crónica del jects, “the best I had in the Museum”, in his Museo 1971-1. Museo Nacional de Cerámica y own words.8 Artes Suntuarias “González Martí”.

View of the Anna Hyatt Huntington room in the José Peris Aragó in front of the portrait of Anna National Museum of Ceramics. Photographic Hyatt. Photograph. Cuerpo Gráfi co vol. 39, p. archive. Museo Nacional de Cerámica y Artes 34. Crónica del Museo 1971-2. Museo Nacio- Suntuarias “González Martí”. nal de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”. Despite the repeated invitations to the dona- Manuel González Martí and the Minister of tion ceremony that González Martí sent both Education and Science, José Luis Villar Palasí, to Anna Hyatt and to Alpheus Hyatt, they were during the museum’s opening ceremony in unable to attend, and in the end it was The- 1971. Las Provincias, 7 November 1971, p. 1. odore Beardsley who travelled to Valencia Cuerpo Gráfi co, vol. 82, 15. Museo Nacional at the end of May to represent the Hispanic de Cerámica y Artes Suntuarias “González Society. The room was fi nally opened on 6 Martí”. November 1971, along with the other rooms in the new museum building.

[8] Archivo del Museo Nacional de Cerámica, Correspondencia, C2/30/103. Referencias bibliográfi cas Referències bibliogràfi ques • Bibliographical references

ANÓNIMO (1958): “Valencia dedica una calle a los hispanistas Archer y Ana Huntington”, Las Provincias, 30 de julio de 1958, p. 7. — (1958): “Descubrimiento de la placa que rotula la calle de Archer y Ana Huntington”, Levante, 30 de julio de 1958, p. 4. — (1962): “Una estatua del Cid para Valencia”, Las Provincias, 23 de marzo de 1962, p. 9. — (1964): “Ayer llegaron los grupos escultóricos de “La Antorcha” y “La Fuente de los Niños”, Las Provincias, 24 de enero de 1964.

DE LAS HERAS, Elena (2003): La escultura pública en Valencia. Estudio y catálogo. Valencia: Universidad de Valencia.

GARCÍA-MAZAS, José (1953): “Anna Huntington, escultora e hispanista norteamericana”, ABC, 29 de diciembre de 1953.

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel (1964): “Prestigio y gratitud. Anna Hyatt Huntington y Valencia”, Feriario. Revista de la Feria Muestrario Internacional, n.º 28. — (1964): “Espléndido donativo de la señora Anna Hyatt, viuda de Huntington, a Valencia”, Levante. Suplemento dedicado a sus hombres, a su historia y a su tierra, n.º 365, 24 de enero de 1964, p. 4. — (1964): “Llegan a Valencia los Portadores de la antorcha y la Fuente de los niños”, Levante. Suplemento dedicado a sus hombres, a su historia y a su tierra, n.º 365, 24 de enero de 1964, p. 4. — (1970): “Importante donativo de doña Anna Hyatt Huntington al Museo de Cerámica”, Levante, 28 de junio de 1970. — (1971): “Museo Nacional de Cerámica y de las Artes Suntuarias. Un valioso donativo y un retrato magnífi co”, Levante, 16 de mayo de 1971.

Organización / Organització / Organised by Biblioteca / Biblioteca / Fotografía / Fotografi a / Museo Nacional de Cerámica Library Photography y Artes Suntuarias Teresa Ribelles Cebrián Ja vier Rodríguez Barrera “González Martí” Archivo / Arxiu / Diseño y maquetación / Dirección / Direcció / Director Archive Disseny i maquetació / Jaume Coll Conesa María José Badenas Población Design and typesetting Quinto A Estudio Gráfi co Comisariado y textos / Traducciones al inglés / Comissariat i textos / Curator and texts Traduccions a l’anglès / Montaje / Muntatge / Liliane Cuesta Davignon English translations Mounting Lambe & Nieto Veolia Restauración y conservación / Restauració i conservació / Traducciones al valenciano / Restoration and conservation Traduccions al valencià / Inma Félez Bernad Valencian translation Teresa Valtueña Martínez María José Badenas Población Con motivo del Día Internacional de la Mujer, el Museo Nacional de Cerámica expone la obra que la escultora estadounidense Anna Hyatt (1876-1973) realizó para el Museo Nacional de Cerámica, con destino a la sala que Manuel González Martí le dedicó en 1971. Junto a la escultura, se exhiben un retrato de Anna Hyatt por Peris Aragó así como fondos documentales que atestiguan el vínculo entre la que fuera la segunda esposa de Archer Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society, y el vicepresidente de la misma desde 1955 y creador del Museo Nacional de Cerámica, Manuel González Martí.