DOCSLIB.ORG

Presentació Del Powerpoint

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Presentació Del Powerpoint Mou-te amb salut Direcció Insular d'Esports - Consell de Mallorca «MOU-TE AMB SALUT» «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat QUÈ OFERIM? PROGRAMA: «MOU-TE AMB SALUT» 1. OBJECTIUS 2. CRITERIS DE SELECCIÓ 3. PERFIL DE LES PERSONES DESTINATÀRIES 4. PROGRAMA «MOU-TE AMB SALUT» «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat OBJECTIUS - Promoure hàbits de vida saludable. - Millorar la qualitat de vida. - Fomentar l’exercici físic i crear adherència. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat OBJECTIUS - Prevenir l’envelliment. - Conèixer les pautes de com envellir de manera sana i activa. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat OBJECTIUS - Reduir el sedentarisme. - Reduir el cost de la inactivitat física per als sistemes de salut i de la societat. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat CRITERIS O A QUI VA DIRIGIT? 48 municipis de Mallorca O CRITERIS DE SELECCIÓ municipis de fins a 20.000 habitants «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat DESTINATARIS NOM MUNICIPI COMARCA NOMBRE D’HABITANTS (2019) ALARÓ RAIGUER 5.572 ALCÚDIA NORD 20.241 ALGAIDA ES PLA 5.642 ANDRATX PONENT 11.271 ARIANY ES PLA 868 ARTÀ LLEVANT 7.845 BANYALBUFAR TRAMUNTANA 515 BINISSALEM RAIGUER 8.567 BÚGER NORD 1.050 BUNYOLA TRAMUNTANA 4.574 CAMPANET NORD 2.640 CAMPOS MIGJORN 10.862 CAPDEPERA LLEVANT 11.868 CONSELL RAIGUER 4.053 COSTITX ES PLA 1.288 DEIA TRAMUNTANA 617 ESCORCA TRAMUNTANA 212 ESPORLES TRAMUNTANA 5.062 ESTELLENCS TRAMUNTANA 315 FELANITX MIGJORN 17.780 FORNALUTX TRAMUNTANA 660 LLORET DE VISTALEGRE ES PLA 1.372 LLOSETA RAIGUER 5.988 LLUBÍ NORD 2.273 MANCOR DE LA VALL RAIGUER 1.509 MARIA DE LA SALUT ES PLA 2.227 MONTUÏRI ES PLA 2.912 MURO NORD 7.085 «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat DESTINATARIS NOM MUNICIPI COMARCA NOMBRE D’HABITANTS (2019) PALMANYOLA TRAMUNTANA 2.235 PETRA ES PLA 2.860 POLLENÇA NORD 16.283 PORRERES ES PLA 5.502 PUIGPUNYENT TRAMUNTANA 2.012 SA POBLA NORD 13.475 SANT JOAN ES PLA 2.108 SANT LLORENÇ DES CARDASSAR LLEVANT 8.431 SANTA EUGÈNIA ES PLA 1.561 SANTA MARGALIDA NORD 12.485 SANTA MARIA DEL CAMÍ RAIGUER 7.375 SANTANYÍ MIGJORN 12.237 SELVA RAIGUER 4.014 SENCELLES RAIGUER 3.290 SES SALINES MIGJORN 4.960 SINEU ES PLA 3.862 SÓLLER TRAMUNTANA 13.705 SON SERVERA LLEVANT 11.568 «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat PERFIL DE POBLACIÓ O GRUPS DE PERSONES ADULTES: de 40 a 60 anys O GRUPS DE GENT GRAN: a partir de 60 anys *Prioritat dels grups de gent gran «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat BENEFICIS EDAT ADULTA Segons el COLEF i el COPIB «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat BENEFICIS GENT GRAN Segons el COLEF i el COPIB «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat PROGRAMA QUÈ OFERIM? O Sessions d’exercici físic saludable. O Tonificació muscular. Treballar les qualitats físiques bàsiques (*força). O Caminades saludables. Treballar la resistència cardiovascular. O ON? En el vostre municipi. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat MODELS MODELS: O 2 sessions setmanals: - 1 sessió de treball de tonificació muscular - 1 sessió de treball cardiovascular (caminada saludable) O HORARIS A definir segons la demanda: matins i tardes. * Amb l’opció de consensuar una alternativa. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat DURADA DEL PROGRAMA - De setembre de 2021 a juny de 2022 «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat QUÈ HAN DE FER ELS MUNICIPIS? O 1. Facilitar els contactes per poder organitzar els grups d’adults i de gent gran. O 2. Consensuar l’espai on es faran les sessions del programa. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat QUÈ HAN DE FER ELS MUNICIPIS? O 3. Comunicar directament amb el personal tècnic comarcal per coordinar el programa. O 4. Consensuar el model conjuntament amb la Direcció Insular d’Esports (DIE). «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat BENEFICIS PER ALS MUNICIPIS 1. Fomentar un municipi actiu. 2. Generar entorns actius en el municipi. 3. Augmentar la sociabilitat entre els veïnats participants del programa. 4. Fomentar l’activitat física a l’aire lliure i l’adherència a zones del municipi per fer exercici. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat INFORMACIÓ ADDICIONAL MATERIAL O Material genèric: l’aportarà la Direcció Insular d’Esports. O Material específic: L’aportarà la persona apuntada al programa. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat INSCRIPCIÓ EN EL PROGRAMA EN LÍNIA, MITJANÇANT EL FORMULARI D’INSCRIPCIÓ EN EL PROGRAMA *Coordinació amb la persona responsable del programa «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat EXTRES Assessorament telefònic del coordinador del programa Destinat a: - consultes - assessorament tècnic - dubtes tècnics «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat EXTRES MEDICINA ESPORTIVA O Revisó mèdica especialitzada. Informe. (P. e.: valoració de factors de risc per a l’activitat física i la salut) O Assessorament tècnic de temes relacionats amb la salut i l’exercici físic. «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat EXTRES O Possibilitat de fer un estudi amb test de valoració de la condició física (per avaluar els canvis en l’àmbit físic després de 4 mesos d’exercici). «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat GRÀCIES «MOU-TE AMB SALUT» esports.conselldemallorca.cat.
Load more

Recommended publications
  • Eogenetic Karst, Glacioeustatic Cave Pools and Anchialine Environments on Mallorca Island: a Discussion of Coastal Speleogenesis Angel Ginés1 and Joaquín Ginés2
    International Journal of Speleology 36 (2) 57-67 Bologna (Italy) July 2007 Available online at www.ijs.speleo.it International Journal of Speleology Official Journal of Union Internationale de Spéléologie Eogenetic karst, glacioeustatic cave pools and anchialine environments on Mallorca Island: a discussion of coastal speleogenesis Angel Ginés1 and Joaquín Ginés2 21-28 AUGUST Paper presented during the 14th International Congress of Speleology, Kalamos (Greece) 21-28 August 2005. 2005 Anniversary Abstract: Ginés A. and Ginés J. 2007. Eogenetic karst, glacioeustatic cave pools and anchialine environments on Mallorca Island: a discussion of coastal speleogenesis. International Journal of Speleology, 36 (2), 57-67. Bologna (Italy). ISSN 0392-6672. Coastal karst is characterized by special geomorphologic and hydrodynamic conditions as well as by peculiar sedimentary, geochemical, and biospeleological environments. Generally, the more distinctive karstic features produced near the coastline are strongly influenced by sea-level changes, which generate a broad set of interactions between littoral processes and karst development. The glacioeustatic rises and falls of sea level affected the littoral karst in different ways, namely: vertical and horizontal shifts in the shoreline position, changes in elevation of the local water table, and vertical displacements of the halocline. Most eogenetic karsts have been subjected over long time spans to repeated changes of a variety of vertically-zoned geochemical environments: vadose, phreatic meteoric-water, brackish mixing-waters and even marine water. Many coastal caves appear to be passively drowned by Holocene sea-level rise, and to contain glacioeustatic pools of varied size where the current water table intersects formerly air-filled chambers or passages.
    [Show full text]
  • Les Mancomunitats a Mallorca
    Les mancomunitats a Mallorca Francisco González Paredes Les mancomunitats a Mallorca Presentació Seguint la voluntat expressa de donar a conèixer i difondre els estudis que desenvolupa l’Observatori de Polítiques Locals (OPL), us presentam el treball elaborat per Francisco González, que pretén analitzar i estudiar la realitat present i les característiques del funcionament de les mancomunitats a Mallorca. Aquest estudi considera les dades quantitatives i diverses metodologies qualitatives de treballs sociològics, que ens ajudaran a tenir una visió de conjunt del que fan les mancomunitats de muni- cipis a Mallorca, i de com les viuen i analitzen els principals protagonistes del seu funcionament. La mancomunitat pot ser entesa o viscuda des de molts angles. En sentit jurídic, la mancomunitat fa referència a l'associació lliure de municipis, que creen una entitat local superior. Els municipis asso- ciats deleguen part de les funcions o competències que la llei els atribueix, amb l’objectiu de prestar un servei conjuntament per a tots els membres. Les mancomunitats gaudeixen de personalitat jurí- dica pròpia per al compliment dels seus fins, i poden existir sense límit de temps o ser creades úni- cament per a un temps determinat i per a la realització d'una activitat concreta o més d’una. Un dels principals motius del naixement de les mancomunitats és fer possible la implantació d’al- guns serveis que, de manera individual, els pobles que la integren no poden assumir. D’aquesta manera, la mancomunitat té un sentit rellevant a l’hora de parlar de la gestió i el desenvolupa- ment de serveis i polítiques en municipis «petits».
    [Show full text]
  • Tsunami Boulders on the Rocky Coasts of Ibiza and Formentera (Balearic Islands)
    Journal of Marine Science and Engineering Article Tsunami Boulders on the Rocky Coasts of Ibiza and Formentera (Balearic Islands) Francesc Xavier Roig-Munar 1, Antonio Rodríguez-Perea 2, José Angel Martín-Prieto 1,2, Bernadi Gelabert 3,* and Joan Manuel Vilaplana 4 1 QU4TRE Consultoría Ambiental, C/Carritxaret 18-apt. 6, es Migjorn Gran, 07749 Menorca, Spain; [email protected] (F.X.R.-M.); [email protected] (J.A.M.-P.) 2 Departamento de Geografía, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, Carretera de Valldemossa km 7,5, 07122 Palma de Mallorca, Spain; [email protected] 3 Departamento de Biología, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, Carretera de Valldemossa, km 7,5, 07122 Palma de Mallorca, Spain 4 Dpto.de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, Grupo RISKNAT, Geomodels, Universitat de Barcelona, Martí i Franquès, s/n. 08028 Barcelona, Spain; [email protected] * Correspondence: [email protected]; Tel.: +34-97117237 Received: 5 June 2019; Accepted: 6 September 2019; Published: 20 September 2019 Abstract: Large boulders have been found in marine cliffs from 7 study sites on Ibiza and Formentera Islands (Balearic Islands, Western Mediterranean). These large boulders of up to 43 t are located on platforms that form the rocky coastline of Ibiza and Formentera, several tens of meters from the edge of the cliff, up to 11 m above sea level and several kilometers away from any inland escarpment. Despite than storm wave height and energy are higher from the northern direction, the largest boulders are located in the southern part of the islands.
    [Show full text]
  • Binissalem Castrev2018
    Binissalem es un municipio de Mallorca que forma parte de la Mancomunitat des Raiguer. La recogida selectiva de residuos la tiene mancomunada junto con ocho municipios más: Alaró, Búger, Campanet, Consell, Mancor de la Vall, Lloseta, Santa María del Camí y Selva. Hace más de 10 años que se puso en funcionamiento la recogida selectiva puerta a puerta en el municipio donde la gente deposita, según un calendario semanal, las diferentes fracciones (materia orgánica, envases ligeros, envases de vidrio, papel/cartón y resto no reciclable) delante de su domicilio en la zona urbana. No hay contenedores en las calles, pero se dispone de un parque verde para llevar casi todos los residuos domésticos que no se recogen y para dar servicio a las viviendas de la zona rústica fuera del casco urbano. En 2012, se implantó el pago por generación que aplica el principio "quien contamina paga", donde la recogida de la fracción resto no reciclable se hace con una BOLSA ROJA AUTORIZADA y en el año 2017 se añadió la recogida de la fracción pañales con una BOLSA BLANCA AUTORIZADA. Este sistema de recogida ha permitido conseguir unos niveles de reciclaje altos y reducir los impactos ambientales asociados a los residuos gracias a la colaboración de todos. ¿Qué es la Bolsa roja autorizada? La BOLSA ROJA AUTORIZADA es la única bolsa permitida para sacar la fracción resto no reciclable y de esta manera desincentivar el no separar bien los residuos que se depositan en la fracción RESTO no reciclable. Con el pago de la tasa fija municipal de residuos cada domicilio tiene derecho a un número determinado de bolsas rojas autorizadas.
    [Show full text]
  • ESPECIAL INCA Ultima Hora JUEVES, 21 DE JUNIO DE 2018
    JUEVES, 21 DE JUNIO DE 2018 ESPECIAL INCA Ultima Hora 1 2 Ultima Hora ESPECIAL INCA JUEVES, 21 DE JUNIO DE 2018 22 DE AGOSTO DE 1893 La opinión Escándalo en los toros Con motivo de no haber reunido las con- Virgilio Moreno diciones de bravura, los novillos toreados BATLE D’INCA el domingo pasado en la Plaza de Toros de Inca, el alcalde de dicho pueblo orde- 1893 Inca nó que se devolviese al público el impor- Societats lliures i Habitantes en 1877: te de la entrada, siendo capturado ayer el 6.823 personas empresario que puso los pies en polvoro- canviants Habitantes actuales: sa, así que vio el escándalo que se arma- 31.255 personas ba. 25 anys d’història donen per a molt. Des d’Inca estam molt con- Residentes extranjeros en 1877: 23 DE OCTUBRE DE 1893 1tents que un mitjà escrit celebri un Primera feria para el Dijous Bo aniversari com aquest; perquè això és - un símptoma que la nostra comunitat Residentes extranjeros actuales: Ayer se celebró en Inca la primera feria gaudeix d’una bona salut democràtica. 5.910 personas de la serie de este año, estando muy con- En aquest sentit el reconegut periodista currida por muchos vecinos de esta ciu- i editor Joseph Pulitzer deia que «no- Densidad en 2017: 536,19 hab/km² dad y de los pueblos cercanos a aquella més hi ha un mitjà per mantenir en Superficie: 5.829,02 hectáreas villa. peus una societat lliure, i és mantenir el públic informat». Aquesta missió la rea- Viviendas a mediados del siglo XIX: 2.398 16 DE FEBRERO DE 1894 litza, dia a dia, aquest rotatiu i tots els Colegio privado professionals que ens acosten la realitat Viviendas familiares actuales: 14.313 de la nostra illa i de la Part Forana.
    [Show full text]
  • THE MARINE PROTECTED AREAS of the BALEARIC SEA Marilles Foundation
    THE MARINE PROTECTED AREAS OF THE BALEARIC SEA Marilles Foundation THE MARINE PROTECTED AREAS OF THE BALEARIC SEA A brief introduction What are marine protected areas? Marine Protected Areas (MPAs) are portions of the marine The level of protection of the Balearic Islands’ MPAs varies environment, sometimes connected to the coast, under depending on the legal status and the corresponding some form of legal protection. MPAs are used globally as administrations. In the Balearic Islands we find MPAs in tools for the regeneration of marine ecosystems, with the inland waters that are the responsibility of the Balearic dual objective of increasing the productivity of fisheries Islands government and island governments (Consells), and resources and conserving marine habitats and species. in external waters that depend on the Spanish government. Inland waters are those that remain within the polygon We define MPAs as those where industrial or semi-indus- marked by the drawing of straight lines between the capes trial fisheries (trawling, purse seining and surface longlining) of each island. External waters are those outside. are prohibited or severely regulated, and where artisanal and recreational fisheries are subject to regulation. Figure 1. Map of the Balearic Islands showing the location of the marine protection designations. In this study we consider all of them as marine protected areas except for the Natura 2000 Network and Biosphere Reserve areas. Note: the geographical areas of some protection designations overlap. THE MARINE PROTECTED AREAS OF THE BALEARIC SEA Marilles Foundation Table 1. Description of the different marine protected areas of the Balearic Islands and their fishing restrictions.
    [Show full text]
  • Mapa 2.3.2. Ubicación De Infraestructuras De Riego En La Serra De Tramuntana. Fuente
    Bases per a la Gestió del Paisatge de la Serra de Tramuntana Mapa 2.3.2. Ubicación de infraestructuras de riego en la Serra de Tramuntana. 2.3.4. Las carboneras, los hornos de cal y las casas de nieve La Serra de Tramuntana representa un territorio con una estrecha vinculación histórica al aprovechamiento económico de los recursos naturales presentes en el ámbito. Estas actividades económicas se constituían alrededor de elementos lineales (sistemas de riego), zonales (estructuras agrarias como las possessions) y puntuales. En este apartado se presentan éstas últimas des del punto de vista de su presencia histórica en el territorio, en especial aquellas ligadas a la explotación silvícola para la generación de carbón, las carboneras, las dedicadas a la producción de cal, los hornos de cal y, por último, aquellas construcciones diseñadas para la conservación y gestión del hielo y la nieve, llamadas cases de neu (“casas de nieve”). Estas construcciones poseen un denominador común que las define y las incluye como elementos fundamentales en el paisaje de la Serra, ya señalado en apartados anteriores: la tecnología de la piedra en seco. Por otra parte, su relación directa con la explotación de recursos naturales que se encuentran en los estadios altitudinales superiores de la Serra, estas se encuentran en el interior de bosques (fundamentalmente encinares en el caso de las carboneras, aunque también se puedan encontrar en los pinares, tanto por la propia explotación como por la transformación del bosque a partir de su explotación inicial) y en las zonas más elevadas, con poca o sin vegetación (en el caso de las casas de nieve).
    [Show full text]
  • La “Atmósfera Industrial” Del Calzado En Mallorca, 1970-2002
    LA “ATMÓSFERA INDUSTRIAL” DEL CALZADO EN MALLORCA, 1970-2002 Carles Manera Erbina Ramon Molina de Dios Departamento de Economía Aplicada Universitat de les Illes Balears 1. Introducción Los años sesentas del pasado siglo, marcan un punto de inflexión notable en la economía de las islas Baleares: el inicio del boom turístico. En efecto, a nivel estatal el aumento del número de visitantes es espectacular tan sólo en un año, de 1959 a 1960, fruto de la aplicación de la política económica diseñada en 1959. Tal desarrollo se refleja en Baleares, si bien con expresiones no tan remarcables, toda vez que se observaba esta tendencia desde 1955; sin embargo, la variación entre 1955 y 1960 es espectacular. En definitiva, el turismo de masas segmentaba la historia económica de España (y muy particularmente la de Mallorca) en dos grandes períodos claves: el que estructuraba la base del crecimiento previo al turismo y el que impulsaba de forma intensa esta actividad terciaria. La aparición del fenómeno turístico empezaba a transformar de manera brutal la economía mallorquina y la terciarización se consolidaba a medida que se perdían activos en los otros sectores. En ese contexto, el sector industrial ha sido siempre poco destacado en los análisis sobre la evolución económica de Mallorca en los últimos ciento cincuenta años. Las tesis en relación a la inexistencia de actividades industriales en la isla o los posibles bloqueos a su industrialización han alimentado las grandes líneas interpretativas tanto de la historia como de la economía aplicada insular, de forma que la irrupción del turismo de masas a partir de los años 1960 se edificaría sobre una estructura económica totalmente agraria, con escaso protagonismo del sector secundario 1.
    [Show full text]
  • Búger Ist Eine Gemeinde Auf Mallorca Und Teil Des Gemeindeverbandes Von Raiguer
    Búger ist eine Gemeinde auf Mallorca und Teil des Gemeindeverbandes von Raiguer. Die Mülltrennung wird gemeinsam mit 8 weiteren Gemeinden organisiert: Alaró, Binissalem, Campanet, Consell, Mancor de la Vall, Lloseta, Selva und Santa Maria del Camí. Seit mehr als 10 Jahren wird in der Gemeinde eine selektive Sammlung von Abfällen durchgeführt. Die Einwohner stellen nach einem Wochenplan an ihrer Adresse im Stadtgebiet die verschiedenen Müllarten zur Abholung bereit (organisches Material, leichte Verpackungen, Glas, Papier/Pappe und Restmüll). Es befinden sich keine Container auf der Straße. Es gibt jedoch einen grünen Park, in den Sie Ihren gesamten Hausmüll, der nicht eingesammelt wird, bringen können, und der den Einwohnern, die außerhalb des Stadtkerns wohnen, zur Verfügung steht. Im Jahr 2017 wurde eine Zahlung für Restmüll eingeführt, die das Verursacherprinzip anwendet. Für Restmüll steht demnach der AUTORISIERTE ROTE BEUTEL und für Windeln der AUTORISIERTE WEISSE BEUTEL zur Verfügung. Dieses Sammelsystem hat es ermöglicht, ein höheres Recyclingniveau durch die Zusammenarbeit aller Beteiligten zu erreichen und Umweltauswirkungen, verursacht durch Abfall, zu reduzieren. Was ist der autorisierte rote Beutel? Der AUTORISIERTE ROTE BEUTEL ist die einzige Form, um Restmüll zu entsorgen. Durch diese Form der Abfallentsorgung werden die Bürger dazu angehalten, eine selektivere Abfalltrennung durchzuführen und somit weniger RESTMÜLL zu erzeugen. Durch die Zahlung der kommunalen Abfallsteuer ist jeder Haushalt berechtigt, eine bestimmte Anzahl von autorisierten roten Säcken zu erhalten. Werden mehr Müllbeutel benötigt, müssen diese per variabler Gebühr bezahlt werden. Die Gebühren für jeden zusätzlichen autorisierten roten Beutel stellen die Kosten für die Entsorgung des Restmülls dar. Die Sätze sind in der aktuellen Abfallsteuerverordnung festgelegt.
    [Show full text]
  • Bases Para Una Estrategia De Paisaje De Mallorca Desarrollo Del Convenio Europeo Del Paisaje
    BASES PARA UNA ESTRATEGIA DE PAISAJE DE MALLORCA DESARROLLO DEL CONVENIO EUROPEO DEL PAISAJE FUNDAMENTOS, CRITERIOS, OBJETIVOS Y LÍNEAS DE ACCIÓN DIRECCIÓN EQUIPO TÉCNICO ÍNDICE Mª LluÏSA DUBON I Pretus JOAN CARLES FUSTER GUASP CONSELLERA EJECUTIVA DEL TERRITORIO CAROLINA HORRACH MORA CONSELL DE MALLORCA CRISTÒFOL MORA GORNALS JAUME MAYANS SUREDA PRESENTACIÓN 5-6 ANTONI FORTEZA FORTEZA JOAN RIERA JAUME INTRODUCCIÓN 7 GABRIEL HORRACH ESTARELLAS DIRECCIÓN TÉCNICA Y COORDINACIÓN MARIANA DEBAT MIGUEL A. ALONSO DEL VAL I BASES PARA UNA ESTRATEGIA DE PAISAJE DEL CONSELL DE MALLORCA 8 RAFAEL Mata OLMO RUFINO J. HERNÁNDEZ MINGUILLÓN CATEDRÁTICO DE GEOGRAFIA DE LA UNIVERSIDAD ESPERANZA MARRODÁN CIORDIA 1. EL CONVENIO EUROPEO DEL PAISAJE (CEP), UN COMPROMISO PARA AUTONOMA DE MADRID TATJANA RADOVICH LA DEFENSA Y GESTIÓN DE LOS VALORES DEL PAISAJE, Y UNA OPORTUNIDAD IGNACIO ESCRIBANO PARA LA PUESTA EN VALOR DEL PATRIMONIO PAISAJÍSTICO DE MALLORCA 8 Jaume Mateu I LladÓ JUAN ALBA LÓPEZ DIRECTOR INSULAR DE ORDENACIÓN DEL TERRITORIO ESTER MORRO MASSANET 1.1. ANTECEDENTES 8 CONSELL DE MALLORCA JAVIER ROSSELLÓ GARCÍA RUIZ MARIA BEL RIERA PINYA MIQUEL VADELL balaguer ÀNGEL BENJAMIN HEVIA ANTUNA 1.2. CONTRIBUCIÓN Y originalidad DEL CONVENIO EUROPEO DEL PAISAJE 9 DIRECTOR INSULAR DE URBANISMO Y LITORAL TONI MARTÍNEZ TABERNER CONSELL DE MALLORCA GABRIEL ALOMAR GARAU 1.3. EL PAISAJE ENTENDIDO como CARÁCTER, PERCEPCIÓN SOCIAL E IDENTIDAD DEL TERRITORIO 10 JORGE AGUDO GONZALEZ 1.4. LOS DESAFÍOS Y LOS COMPROMISOS DE UNA POLÍTICA DE PAISAJE FUNDADA EN EL CONVENIO EUROPEO DEL PAISAJE 12 COLABORADORES Mª Antònia Alcina SANS 2. MALLORCA, UN TERRITORIO DINÁMICO COMO PATRIMONIO PAISAJÍSTICO DE GRAN VALOR: CARÁCTER, DIVERSIDAD E IDENTIDAD DE LOS PAISAJES MALLORQUINES 17 3.
    [Show full text]
  • The Municipality of Binissalem in Mallorca Is Part of the Mancomunitat Des Raiguer. the Recycling Collection of Waste Is Organiz
    The municipality of Binissalem in Mallorca is part of the Mancomunitat des Raiguer. The recycling collection of waste is organized together with eight other municipalities: Alaró, Búger, Campanet, Consell, Mancor de la Vall, Lloseta, Santa Maria del Camí and Selva. A weekly doorstep recycling collection started more than 10 years ago, in witch according to a weekly calendar, each household disposes of 5 different waste fractions (organics, light packaging, glass, paper/cardboard as well as non-recyclable residual waste) on the street in front of its door. There are no garbage containers on the streets. There is the ‘Parc Verd’ (Household waste recycling centre) where every neighbour can dispose of the majority of household waste. The households, which are outside the urban area, must bring their waste to the ‘Parc Verd’. In year 2012 a pay-as-you-throw system was implemented that applies the polluter-pays principle, where the collection of every residual waste works only with a RED AUTHORISED BAG and in 2017 the diapers collection with a WHITE AUTHORISED BAG was introduced. This system of collection has allowed to achieve high recycling rate levels and reduce the environmental impacts associated to the waste thanks to the collaboration of all. What is the RED AUTHORISED BAG? The RED AUTHORISED BAG is the only bag allowed to take out the residual waste and therefore discourage not separating properly the waste and therefore reduce the residual waste. By paying the fixed municipal waste tax every household gets a determined number of red authorised bags. If a household generates more residual waste, for the extra bags needed each household has to pay the variable tax.
    [Show full text]
  • Island Studies Journal, Vol. 12, No. 1, Pp. 243-254 Toponymy And
    Island Studies Journal, Vol. 12, No. 1, pp. 243-254 Toponymy and nissology: an approach to defining the Balearic Islands’ geographical and cultural character Antoni Ordinas Garau Universitat de les Illes Balears, Spain [email protected] and Jaume Binimelis Sebastián Universitat de les Illes Balears, Spain [email protected] ABSTRACT: The cultural identity of each of the larger islands that make up the Balearic archipelago is shown through the local geographical terminology and toponymy, which are results of the successive overlapping of languages and cultures brought to the islands by various peoples throughout history. By classifying and analyzing the toponymy and geographical terminology of the Balearic Islands, unique particularities can be found. There are differences between each of the islands, as well as with non-island territory, as a result of centuries of isolation. This same isolation has also led to the preservation of terminology and other linguistic aspects, and has created an endemic culture. The results of the records of terminology that contribute to the geographical and cultural characterization of the Balearic Islands are presented along with some keys to understanding the islands’ idiosyncrasies. https://doi.org/10.24043/isj.15 Keywords: Balearic Islands, cultural identity, ethnography, geographical terminology, nissology, toponymy Nissology, geography, and toponymy Despite the course of action begun by Moles (1982) and the opinion of McCall (1996) that the new millennium would be the one of island sciences, to Espínola & Cravidao (2014) who highlighted the contribution of geography to their expertise, nissology1, or islandology, undoubtedly has a promising future. This is true not only because the world is full of islands (Baldacchino, 2006), but because of the valuable role that they play when considering any of the three lines of research suggested by King (2010).
    [Show full text]